Mostrando las entradas para la consulta deduí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta deduí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de febrero de 2024

Lexique roman; Doas - Duire, Durre


Doas, suj. et rég. féminin, deux.

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps. 

Aimeri de Peguilain: Anc non cugey. 

Parce que ces deux chagrins, qui sont venus ensemble, ne failliront plus en aucun temps.

Anc un bon mot no fezes

Non i agues dos malvatz.

Garin d'Apchier: Cominal. 

Jamais vous ne fîtes un bon mot qu'il n'y en eût deux mauvais.

Fassa d'un malastre dos. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

Fasse d'un malheur deux.

Doas domnas aman dos cavaliers.

T. de Sordel et de Bertrand: Doas donas.

Deux dames aiment deux cavaliers.

Doas coblas farai en aquest son.

Gui de Cavaillon: Doas coblas. 

Je ferai deux couplets sur cet air. 

Substantiv. indéterminé.

No sabran ja dui ni trei

Quals es selha que m'a conquis. 

Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors. 

Ne sauront jamais deux ni trois quelle est celle qui m'a conquis.

Cascuna n'a al mens dos, 

E cascuns dels doas o mai.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Chacune en a au moins deux, et chacun d'eux deux ou plus.

Loc. Li auzelet dui e dui.

(chap. Los muixonets de dos en dos; dos y dos de forma literal.)

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion. 

Les oiselets deux à deux.

Van cridan duy e duy.

P. de la Mula: Dels joglars. 

Vont criant deux à deux.

Adv. comp. Ben l'amav'ier, huey l'am dos tans.

(chap. Be l'amaba ahí, avui (hui) l'amo dos tans; com dos vegades.

En chapurriau fem aná voldre, be la volía, vull; amá es mes literari.)

E. Fonsalada: De bon luec.


Je l'aimais bien hier, aujourd'hui je l'aime deux fois autant.

ANC. FR. Nous sommes or privéement 

Ici nous dui tant solement.

Roman de la Rose, v. 16608. 

De sa gent refist dous parties,

S'en establi dous cumpaingnies

Roman de Rou, v. 9955.

CAT. (són tres quarts de duas, los dos, els dos) ESP. Dos. PORT. Dous, doas. IT. Duo, due. (chap. dos dones; són les dos de la tarde; los dos homens.)

2. Abdui, Amdui, Ambedui, adj. num., suj. masc., tous deux. 

Abdos, Amdos, Ambedos, adj. num., rég. masc., tous deux. 

Abdoas, Amdoas, Ambedoas, adj. num., suj. et rég. fém., toutes deux.

Doncx, per que us metetz amaire

Pus a me laissatz tot lo mal?

Quar abdui no 'l partem egual.

La Comtesse de Die: Amicx ab gran. 

(chap. Entonses, per qué tos fiquéu a amadó, pos a mí me dixéu tot lo mal? Ya que los dos no mol repartim per igual.

Donc, pourquoi vous mettez-vous amant, puisque vous me laissez tout le mal? car nous ne le partageons pas tous deux également.

Lo jorn que ns ac amor abdos eletz. 

(chap. literal: Lo día que mos va amor als dos triá.)

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber.

Le jour qu'amour nous eut choisis tous deux.

Abdoas ero de l'avescat d'Albi: N' Azalais era d'un castel que a nom Lombes... Na Esmengarda si era d'un borc que a nom Castras. 

V. de Raimond de Miraval. 

Toutes deux étaient de l'évêché d'Albi: Dame Azalaïs était d'un château qui a nom Lombes... dame Esmengarde était d'un bourg qui a nom Castres.

Pus fom amdui enfan,

L'ai amad' e la blan.

(chap. Pareix una part de la lletra de Serrat, paraulas d'amor. La mateixa llengua en vuit siglos de diferensia. Exactamen, uns 800 añs desde lo naiximén de Serrat hasta lo de Ventadorn, Ventadour.)

B. de Ventadour: Lo gens.

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et la courtise.

Ad amdos las espazas seis.

Roman de Flamenca, fol. 126.

Il ceint les épées à tous deux.

Amon doas donas valenz...

Et ab amdoas pres entier.

T. de Rambaud et d'Albertet: Albertet.

Ils aiment deux dames distinguées... et toutes deux ont mérite parfait.

Assatz seretz ambedui d'un semblan. 

Elias de Barjols: Bels guazans. 

Vous serez bien tous deux d'une même manière.

A son disnar los aucis ambedos.

(chap. A son diná los mate als dos.)

P. Cardinal: Un sirventes.

A son dîner il les tua tous deux.

ANC. FR. Andui furent boen chevalier.

Roman de Rou, v. 8422. 

Andui s'en vont par foi plevie.

Roman du Renart, t. I, p. 75. 

Et furent bon ami andoi.

Roman de Brut, p. 242. 

Ambdui tes fiz en un jur mourront.

Anc trad. des liv. des Rois, fol. 4.

Or l'a Renart tant amusé 

Que ambedui sont acordé.

Roman du Renart, t. 1, p. 75. 

Isnelement se deschaucèrent, 

Embedui en un lit couchèrent.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 201. 

A genoulx se mirent chascun 

Ambedeux en disant ainsi.

Déposition de Richard II. 

Tors issirent d'anbesdeus pars.

Roman de la Violette, v. 3169. 

ANC. CAT. Amdos, amduy, abdos, abduy. ESP. Ambos, ambos á dos. PORT. Ambos. IT. Ambedui, ambi.

4. Dualitat, s. f., du lat. dualis, dualité. 

Unitat o dualitat o trinitat.

Leys d'amors, fol. 46. 

Unité ou dualité ou trinité. 

De dualitat dos es lo premier nombre...

Tres o ternari es nombre engendrat per ajustament de unitat am dualitat.

(chap. Tres o ternari es número engendrat per ajuntamén de unidat en dualidat.)

Eluc. de las propr., fol. 279. 

Deux est le premier nombre de dualité... 

Trois ou ternaire est un nombre engendré par l'union d'unité avec dualité.

5. Dotze, adj. num., lat. duodecim, douze.

Rotlan e 'lh dotze par 

E 'l pros Berart.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Roland et les douze pairs et le preux Bérard. 

E 'l dotze mes de l'an.

Arnaud d'Entrevenas: Del sonet.

Et les douze mois de l'an.

CAT. Dotse (dotze). ESP. Doce. PORT. Doze. IT. Dodici. (chap. dotse)

6. Duodeni, s. m., lat. duodenum, duodénum.

Es dit duodeni, quar en quascu home es de quantitat de XII ditz.

Eluc. de las propr., fol. 56.

(chap. Se diu duodeno, perque a cada home es de cantidat de dotse dits; medix dotse dits.)

Il est appelé duodénum, car en chaque homme il est dit de la quantité de douze.

PORT. IT. (ESP. chap.) Duodeno.

7. Dozen, Dotzen, adj. num., lat. duocecimus, douzième.

El dozes, us petitz Lombartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Le douzième, un petit Lombard.

Deu mais comprar la causa, la dotzena part de tant cum ela val, per cosentiment del ordenador de la gleisa. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Doit en plus acheter la chose, la douzième partie de tant comme elle vaut, par consentement de l'économe de l'église.

Ell dec esser lo dotzes. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Il dut être le douzième.

CAT. Dotsé. ESP. Doceno (duodécimo). PORT. Duodecimo. IT. Dodicesimo.

8. Dotzena, s. f., douzaine.

Una dotzena de moltos.

(chap. Una dotsena de borregos; poden sé cordés grans. En catalá se diu moltó, moltons.)

Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Une douzaine de moutons.

CAT. Dotsena (dotzena). ESP. Docena. PORT. Duzia. IT. Dozzina.

9. Dozens, adj. num., lat. ducentos, deux cents. 

Per cent vers ni per dozenz cansos.

(chap. Per sen versos ni per dossentes cansons.)

G. Magret: No m valon re. 

Pour cent vers et pour deux cents chansons. 

Li prestet dozens marabotis.

(chap. Li va prestá, dixá, dossens maravedís.)

V. de Bertrand de Born.

Lui prêta deux cents marabotins. 

Ben dozentas jornadas s'es luynatz de sa terra. V. de S. Honorat.

S'est éloigné de sa terre bien de deux cents journées. 

CAT. Dòscènts (sic). ESP. Doscientos, ducientos. PORT. Dozentos.
IT. Dugento. (chap. Dossens, dossentes; se escriu igual que lo plural de dossén, que enseñe, cas. docente.)


Duire, Durre, lat. ducere, conduire, guider, instruire.

Cant l'un peccat a l'autre duich.

Marcabrus: Assatz m'es.

Quand un péché conduit à l'autre.

Qu' a vos sals nos dugatz.

G. Riquier: Lo mons. 

Que vous nous guidiez saufs vers vous. 

L'ensenhamentz e 'l pretz e la valor... 

M'an si mon cor duit de belha paria.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

L'enseignement et le mérite et la valeur... m'ont tellement instruit mon coeur de belle société. 

Part. pas. Vulhatz, per so que siatz dutz,

Saber et sen soven vezer.

P. Vidal: Abril issic. 

Pour cela que vous soyez instruit, veuillez voir souvent sens et savoir.

Si m trobes fol ni mal duich.

Guillaume de la Tour: Una, doas. 

Si me trouvât fou et mal instruit.

ANC. FR. Bien sout esprevier duire è ostour è falcon. 

Roman de Rou, v. 3825. 

Le second point auquel il se fault diligemment duire et exercer, c'est aux réponses particulières. Amyot. Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 91. Les Athéniens pour lors n'estoient point encore duits à la marine.

Amyot. Trad. de Plutarque, V. de Thésée. 

Plus prompt à faire mal et plus duit au malheur.

Remi Belleau, t. I, fol. 87.

(chap. du: duc, dus, du, duém, duéu, duen; dut, duts, duta, dutes; duría, duríes, duríe, duríem, duríeu, duríen, etc.)

2. Duc, s. m., lat. ducem, duc, guide.

Si 'l reis engles e 'l duz normanz. 

B. de Ventadour: Lanquan vei.

(chap. Si lo rey inglés y lo duc normando.)

Si le roi anglais et le duc normand.

Pero 'l senhers coms, ducs, marques

N'a ben sa pegnora tracha.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Pour cela le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré son gage.

CAT. ANC. ESP. Duc. PORT. Duque. IT. Duce, duca (N. E. Benito Mussolini, es grassiós que lo seu apellit sigue casi mussol, que es de la familia del duc, lo búho real, tamé duque en castellá. Al llibre “lo camí” podéu lligí un capítul sobre lo duc, y a los sans inossens, tamé lo trobaréu.)

Lo Gran duc es un búho gigán, real.

3. Duquessa, Duguessa, s. f., lat. ducissa, duchesse.

Car mentau duguessa ni regina.

Aimeri de Bellinoi: Tant es d'amor.

Car je me rappelle duchesse et reine.

Fig. Duquessa de valen pretz entier.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors. 

Duchesse de vaillant mérite entier. 

CAT. Duquessa. ESP. Duquesa. PORT. Duqueza. IT. Duchessa. (chap. Duquesa o duquessa, duqueses o duquesses.)

4. Ducat, Dugat, s. m., lat. ducatus, duché.

Del ducat de Normandia... e del comtat de Peitieus.

(chap. Del ducat de Normandía... y del comtat o condat de Peitieus – Poitou.)

V. de Bertrand de Born. 

Du duché de Normandie... et du comté de Poitou. 

A conquerir emperi e regnat, 

Estranhas terras et illas e dugat.

Rambaud de Vaqueiras: Valens marques. 

(chap. A conquistá imperi y reinat, extrañes terres e isles y ducat.)

A conquérir empire et royaume, (err sétrangères, sic) terres étrangères et îles et duché.

CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato. (chap. Ducat, ducats; Ducados es una marca de sigarros.)

5. Ducat, s. m., ducat, sorte de monnaie.

Ducaz de Roma... Ducats de Venezia.

(chap. Ducats de Roma... Ducats de Venecia.)

Tarif des monnaies en provençal.

Ducats de Rome... ducats de Venise.

CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato.

6. Ductor, s. m., lat. ductor, conducteur.

Adhoras son ductor fa irat e 'l fier.

E son ductor li fassa escarniment. 

So nostres ductors.

Eluc. de las propr., fol. 84 et 13. 

Alors il fait son conducteur irrité et le frappe. 

Et son conducteur lui fasse mépris. 

Ils sont nos conducteurs. 

ESP. Ductor. IT. Duttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores; se sol empleá pera los vehiculs, pun quinse mes aball. 

Se pot fe aná en lo sentit de tutó, rectó o retó; tutor, rector, ductor.)

7. Ductibilitat, s. f., lat. ductibilitatem, ductilité.

No es degu metalh de maior ductibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 183. 

Il n'est aucun métal de plus grande ductilité. 

CAT. Ductilitat. ESP. Ductilidad. PORT. Ductilidade. IT. Ductilità. (chap. ductilidat. Es una propiedat que presenten alguns materials, com les aleassions metáliques, que poden deformás plásticamen sense chafás, permitín obtindre arams o fils.)

8. Ductil, adj., lat. ductilis, ductile. 

Coyre coronari ductil en subtils laminas.

(chap. Cobre coronari dúctil en sutils, fines, lámines.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Cuivre coronnaire ductile en lames fines.

CAT. ESP. (chap. dúctil) Ductil. PORT. Ductivel. IT. Duttile.

9. Aduire, Adure, Aduzer, v., lat. adducere, amener, apporter, conduire, écouler.

Faitz m'adur' un bel caval bag.

Richard de Tarascon: Cabrit al mieu.

Fais-moi amener un beau cheval bai. 

S'ieu posc, eu lo dei aduzer en presensa. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 93. 

Si je puis, je dois l'amener en présence. 

Per que no l'aducest?

Trad. du Nouv. Test. S. Jean, ch. VII.

Pourquoi ne l' amenâtes-vous pas? 

Si 'l Dalfins sai ven ugan, 

Ni l'aduzon siei baron.

Le troubadour de Villarnaud: Un sirventes. 

Si le Dauphin vient ici jamais, et ses barons l'amènent.

Mas l'aigua que suau s' adui

Es peiers de cella que brui.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

Mais l'eau qui s'écoule doucement est pire que celle qui bruit.

Fig. A ver salvamen

Aduretz tota Fransa.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Vous conduirez toute la France à vrai salut. 

Lo gens temps de pascor,

Ab la fresca verdor,

Nos adui fuelh e flor.

B. de Ventadour: Lo gens.

(chap. Lo gentil tems de primavera, en la fresca verdó, mos porte fulla y flo. Ojalá puguerem recuperá una paraula com pascó, tenín ya Pascua.)

L'agréable temps de printemps, avec la fraîche verdure, nous apporte feuille et fleur. 

Mais lai on valor ven e tria, 

Ven paratge; et de lai fui 

On avol cors soven s'adui.

R. Vidal de Bezaudun: En aquelh temps.

Mais là où mérite vient et choisit, arrive noblesse; et elle fuit de là où lâche coeur souvent parvient. 

Loc. prov. Vos sabetz, dona gentil, clara,

Qu'us plazers autre n'adutz.

(chap. Vos sabéu, dona gentil, clara, que un plaé ne du (porte) un atre.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Vous savez, dame gentille, gaie, qu'un plaisir en amène un autre.

ANC. FR.

Li graindre anemi Diex si sunt li renoié, 

Quant il sunt à mal faire aduit et avoié.

J. de Meung: Testament, v. 642. 

ANC. ESP. Aducir. IT. Addurre.

10. Aduzemen, s. m., conduite.

Per razon de l'aduzemen de las ayguas.

(chap. Per raó de la conducsió de les aigües.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Pour raison de la conduite des eaux.

11. Conduire, Condurre, v., lat. conducere, conduire, mener, guider. 

Tan feron qu'ill lo conduisseron a Tripol en un alberc.

V. de Geoffroi Rudel.

Ils firent tant qu'ils le conduisirent à Tripoli dans une habitation.

Fig. Mas Dieu prec per sas grans mercis...

Que m condugua en paradis.

Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.

Mais je prie Dieu par ses grandes mercis... qu'il me conduise en paradis.

Car qui joi ni solaz fui

A piech de mort se condui.

Lanfranc Cigala: Ges non sui. 

Car qui fuit joie et soulas se conduit à pire que mort.

CAT. Conduir. ESP. Conducir. PORT. Conduzir. IT. Condurre. (chap. conduí: conduíxco, conduíxes, conduíx, conduím, conduíu, conduíxen; conduít, conduíts, conduída, conduídes. Val pera vehiculs y en lo sentit de durá un minjá o algo bastán tems. Este tinet de oli ha conduít mol, ne ham tingut prou per a tot l'añ.)

2. Conduch, s. m., conduite, direction.

Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Par conduite de nochers.

ANC. FR. Que vos tel conduit me bailliez 

Que je n'i soie domagiez.

Roman du Renart, t. II, p. 371.

CAT. ESP. Conducto. IT. Condotto. (chap. conducte, conductes.)

13. Salvconduch, s. m., sauf-conduit. 

Aquest present salvconduch ay fach.

(chap. Este presén salvoconducte hay fet.)

Sauf-conduit donné par J. de Fara en 1385.

J'ai fait ce présent sauf-conduit.

CAT. ESP. PORT. Salvoconducto. IT. Salvocondotto.

14. Conductor, s. m., conducteur, guide.

De la qualla armada et host era conductor et guida lo comte Ramon.

(chap. De la cual armada y host ere conductó y guía lo conde Ramón.)

Chronique des Albigeois, col. 10.

De laquelle armée et troupe le comte Raimond était conducteur et guide.

ANC. FR. De l'une fu Richarts conduisières. 

Roman de Fierabras en vers français. 

CAT. ESP. PORT. Conductor. IT. Conduttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores.)

14. Conductici, adj., lat. conductitius, mercenaire, pris à loyer.

Autres so ditz conducticis, so es a dire logadiers, quar estan ab autru per esperansa de gazanh. Eluc. de las propr., fol. 72.

Autres sont dits mercenaires, c'est-à-dire pris à loyer, car ils sont avec autrui par espérance de gain.

(chap. llogaté, mersenari; v. llogá: llogo, llogues, llogue, lloguem o llogam, lloguéu o llogáu, lloguen; llogat, llogats, llogada, llogades.)

16. Desduire, Desdure, v., amuser, réjouir.

Deducere a été employé dans le sens de s'amuser, dans la basse latinité.

La collecte de l'office de la fête de l'Alleluia porte:

Deus, qui nos concedis alleluiatici cantici deducendo solempnia celebrare.

Merc. de Fr., décembre 1726, p. 2661. 

On plus desir, 

Son cors me fui; 

Mas lo joi de leis, quar l'am, me desdui.

Hameus de la Broquerie: Mentre qu'el. 

Où plus je désire, son coeur me fuit; mais la joie d'elle m'amuse, parce que je l'aime. 

En Guillems se desdui 

De Monpeslier, a cui 

Vim jurar sobre sans

Guerr' e massans.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.

S'amuse le seigneur Guillaume de Montpellier, à qui nous vîmes jurer sur saints guerre et carnage. 

Car vil gent e d'avol compagnia 

Seguia trop, e s' i deduzia.

V. de S. Honorat. 

Car il suivait beaucoup gent vile et de mauvaise compagnie, et s'y amusait.

17. Desdug, Desduch, Desdui, s. m., plaisir, déduit.

Car deport m creis e desdug

La bela.

A. Daniel: Lanquan.

Car la belle m'augmente amusement et déduit. 

Val mais solatz e domneis

E cantz ab tot bel desdui.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Mieux vaut plaisir et galanterie et chants avec tout agréable déduit.

Lo retendir los grailes lor es jois e desdutz.

Guillaume de Tudela.

Le retentissement des clairons leur est joie et déduit.

Li miei deduch seran huey mais plor e concir.

V. de S. Honorat. 

Les miens plaisirs seront désormais pleurs et soucis.

ANC. FR.

Vindrent à cel desduit, chescun fu bien serviz...

Desduiz d'eschez è gieu de tables.

Roman de Rou, v. 2300 et 7500.

18. Deductio, s. f., lat. deductio, déduction.

En solta ni en paga o deductio.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 222.

En soulte et en paye ou déduction.

En deduction dels dits quinze mille.

(chap. En deducsió dels dits quinse mil.)

Tit. de 1358. DOAT, t. XLIV, fol. 105. 

En déduction des dits quinze mille. 

CAT. Deducció. ESP. Deducción. PORT. Deducção. IT. Deduzione. (chap.  deducsió, deducsions; v. deduí: deduíxco, deduíxes, deduíx, deduím, deduíu, deduíxen; deduít, deduits, deduída, deduídes.)

19. Enduta, s. f., lat. induta, enduit, apparence, dehors.

De paubra enduta et de pauc vaillimen. V. de Pistoleta.

(chap. De pobra apariensia y de poc valor, mérit.)

De pauvre apparence et de petit mérite.

20. Enduire, Endurre, v., lat. inducere, induire, amener.

Enduire deu o monestar...

Enduire es cant hom ensegna

Aiso c'om vol c'us altre faza 

Ses mandamen e ses menaza.

(chap. Induí es cuan hom enseñe aixó que hom vol que un atre faigue sense manamén y sense amenassa.)

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Il doit induire ou admonester...

(chap. Ell deu induí o amonestá.)

Induire, c'est quand on indique ce qu'on veut qu'un autre fasse sans ordre et sans menace.

Part. pas. Maior de XIIII ans, non endugz per forza ni per temor.

Tit. de 1245, Arch. du Roy., J. 323.

Majeur de quatorze ans, non induit par force ni par crainte.

Amenats et enduigs ad aiso, reconosc, etc.

Tit. de 1270. DOAT, t. CVI, fol. 287.

Amené et induit à ceci, je reconnais, etc.

- Enduire, arranger. 

Part. pas. Al seyzen jorn, cayran trastugz 

Li bastimen tan be endugz. 

Los XV signes de la fi del mon. 

Au sixième jour, tomberont tous les bâtiments si bien arrangés.

CAT. Induir. ESP. Inducir. PORT. Induzir. IT. Indurre. (chap. Induí: induíxco o induíxgo, induíxes, induíx, induím, induíu, induíxen; induít, induíts, induída, induídes.)

21. Entroduire, v., lat. introducere, introduire.

Entroduyssen en la terra d'Anglaterra.

(chap. Introduíxen a la terra d'Inglaterra.)

Priv. acc. par les R. d'Angleterre, p. 22.

Introduisent en la terre d'Angleterre.

Part. pas. A tot for de costuma entroduit en favor, etc.

(chap. A tot fuero de costum introduít a favor, etc.)

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 46. 

A tout droit de coutume introduit en faveur, etc. 

CAT. Introduir. ESP. Introducir. PORT. Introduzir. IT. Introdurre. (chap. introduí: introduíxco o introduíxgo, introduíxes, introduíx, introduím, introduíu, introduíxen; introduít, introduíts, introduída, introduídes.)

22. Entroductio, s. f., lat. introductio, introduction. 

Haver entroductio e materia a far... dictatz. Leys d'amors, fol. 1. 

(chap. Habé: Tindre introducsió y materia a fé... dictats.)

Avoir introduction et matière à faire... compositions.

CAT. Introducció. ESP. Introducción. PORT. Introducção. IT. Introduzione. (chap. introducsió, introducsions.)

23. Esduire, Esdurre, v., lat. educere, écarter, éconduire, éloigner.

Quar selh siec amors qui s n'esdui,

E selh encaussa qui la sui.

B. de Ventadour: Lo rossinhols.

Car l'amour suit celui qui s'en écarte, et repousse celui qui le suit.

De ben et de jai 

M'esduy et m'enpenh.

Giraud de Borneil: Gen m'aten. 

M'écarte et me repousse de bien et de joie. 

Part. pas. Quar vos m'es un pauc esducha, 

Si que m viratz en brun blanc.

Giraud de Borneil: Quant la.

Car vous m'êtes un peu éloignée, tellement que vous me tournez le blanc en brun.

ANC. FR. Plaine de pierres précieuses 

Si flamboians, si glorieuses, 

Pour peu li oel ne l'en esduisent.

Fables et cont. anc., t. I, p. 353. 

Car de là ne s'osoit esduire.

Godefroi de Paris: Chron. métr., p. 82.

24. Esdui, s. m., manière, art d'éconduire.

Donc non es fals 

Qui met son esdui 

En trop gran refui.

Giraud de Borneil: Si m plagues. 

N'est donc pas faux qui met son art d'éconduire en très grand refus.

25. Fordure, v., éconduire.

Part. pas. D'aquest' amor son lung fordug.

A. Daniel: Lanqan vey.

Je suis éconduit loin de cet amour.

26. Inductio, s. f., lat. inductio, induction, persuasion.

Senes inductio d'alcuna persona.

(chap. Sense inducsió de cap persona. Alcuna : alguna, pero té lo sentit negatiu de sense, per lo que fiquem cap : nul : 0; persuassió)

Tit. de 1286. DOAT, t. XLI, fol. 76.

Sans persuasion d'aucune personne.

Per inductions, subornations. Fors de Bearn, p. 1088.

(chap. Per inducsions, sobornos.)

Par inductions, subornations.

CAT. Inducció. ESP. Inducción. PORT. Inducção. IT. Induzione. (chap. inducsió, inducsions : persuassió, persuassions, v. persuadí.)

27. Inductiu, adj., qui amène, inductif.

De sompnis tribulens inductiu. 

De fertilitat et sterelitat inductiva.

(chap. Inductiva de fertilidat y esterilidat : ermura.)

Eluc. de las propr., fol. 227 et 114.

Inductif de songes agitants.

Inductive de fertilité et de stérilité.

CAT. Inductiu. ESP. Inductivo. IT. Induttivo. (chap. inductiu, inductius, inductiva, inductives.)

28. Perduire, v., lat. perducere, conduire.

Pus que ses te non puesc trobar cofort,

Perduy me lay on es vida ses mort,

Pres del tieu filh que m'a fach de nien.

G. d'Autpoul: Esperansa.

(chap. Pos com sense tú no puc trobá confort, pórtam allí aon ña vida sense mort, prop del teu fill que me ha fet del no res.)

Puisque sans toi je ne puis trouver reconfort, conduis-moi là où est vie sans mort, près du tien fils qui m'a fait de rien. 

IT. Perdurre.

29. Produire, v., lat. producere, produire, présenter.

Aquel que los testimonis a products.

(chap. Aquell que los testimonis ha presentat, produít (presentats, produíts); als juissis se diu produí : presentá probes, testigos.)

Trad. du tr. de l'Arpentage, 2e part. ch. 2. 

Celui qui a produit les témoins. 

CAT. Produir. ESP. Producir. PORT. Produzir. IT. Produrre. (chap. produí: produíxco o produíxgo, produíxes, produíx, produím, produíu, produíxen; produít, produíts, produída, produídes.)

30. Produxio, s. f., lat. productio, production.

Tota produxio de guirens ad el es denegada.

Statuts de Montpellier de 1204.

Toute production de témoins est déniée à lui. 

CAT. Producció. ESP. Producción. PORT. Producção. IT. Produzione. (chap. producsió, producsions.)

31. Productiu, adj., productif.

De herbas productiu... De formas varias productiva.

(chap. Productiu de herbes... Productiva de formes diferens, diverses.)

Eluc. de las propr., fol. 134 et 24.

Productif d'herbes... Productive de formes diverses.

CAT. Productiu. ESP. PORT. Productivo. IT. Produttivo. (chap. productiu, productius, productiva, productives.)

32. Reduire, Reduzir, v., lat. reducere, ramener, soumettre, réduire.  Negligentia redui fol home als pechaz que a laissaz.

(chap. La negligensia porte (reduíx no se faríe aná) al home sompo - tonto, sense señ - cap als pecats que ha dixat.)

Trad. de Bède, fol. 42.

La négligence ramène l'homme insensé aux péchés qu'il a quittés.

Per venir reduire e tornar los dits pays e poble.

Chronique des Albigeois, col. 3.

Pour venir réduire et changer les dits pays et peuple.

C'ab gens plazers redui.

Giraud de Borneil: Los apletz. 

Qu'il ramène avec les plaisirs agréables.

Es fayt dificil a reduzir. 

Cove que primieyrament redusiscas la dislocatio.

(chap. Convé que primeramen reduíxques la dislocassió.)

Trad. d'Albucasis, fol. 42 et 6.

Est fait difficile à réduire.

Il convient que premièrement tu réduises la dislocation.

Substantiv. Mas pauc me dura,

Qu'al reduire m torna 'l joy en error.

B. de Ventadour: Be m cugey. 

Mais peu me dure, vu qu'au réduire me change la joie en erreur.

Quan lo corns sera pus ples, 

Adonc no i cornaretz vos ges, 

Mas al reduyr' en put l'ales.

Naudoy: Turcmalec. 

Lorsque le cor sera plus plein, alors vous n'y cornerez point, mais au ramener l'haleine en put. 

CAT. Reduir. ESP. Reducir. PORT. Reduzir. IT. Ridurre. (chap. Reduí: reduíxco o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen; reduít, reduíts, reduída, reduídes.)

33. Reductio, s. f., lat. reductio, réduction.

Si la dislocacio no obezeys a la reduccio. 

Non es difficil la reductio del budel.

(chap. La reducsió del budell no es difíssil.)

Trad. d'Albucasis, fol. 68 et 42. 

Si la dislocation n'obéit à la réduction. 

La réduction du boyau n'est pas difficile.

Reductios del premier prepausamen. Leys d'amors, fol. 1.

Réduction du premier projet.

CAT. Reducció. ESP. Reducción. PORT. Reducção. IT. Riduzione. 

(chap.  reducsió, reducsions.)

34. Reductiu, adj., réductif.

Dels esperitz vitals a degut esser reductiva.

(chap. Ha degut sé reductiva dels espíritus vitals; reductiu, reductius, reductiva, reductives, que reduíx.)

Eluc. de las propr., fol. 269. 

A dû être réductive des esprits vitaux.

35. Seduire, v., lat. seducere, séduire.

Car el sedui home per blandimens mortals.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Car il séduit l'homme par caresses mortelles. 

CAT. Seduir. ESP. Seducir. PORT. Seduzir. IT. Sedurre. (chap. seduí: seduíxco o seduíxgo, seduíxes, seduíx, seduím, seduíu, seduíxen; seduít, seduíts, seduída, seduídes.)

36. Séduction (seduction), s. f., lat. seductionem, séduction.

La seduction de l'Antechrist. Doctrine des Vaudois.

(chap. La seducsió del Anticristo.)

La séduction de l'Antechrist.

CAT. Seducció. ESP. Seducción. PORT. Seducção. IT. Seduzione. 

(chap. seducsió, seducsions.)

37. Traductio, s. f., lat. traductio, traduction.

Traductios, la qual se fay per aytantas manieras.

Leys d'amors, fol. 125.

Traduction, laquelle se fait par autant de manières.

CAT. Traducció. ESP. Traducción. PORT. Traducção. IT. Traduzione

(chap. traducsió, traducsions; v. traduí: traduíxco o traduíxgo, traduíxes, traduíx, traduím, traduíu, traduíxen; traduít, traduíts, traduída, traduídes.)

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIII.

XIII.

Ñan coses que la voluntat humana no es capás de controlá. Daniel, lo Mussol, acababe de averiguáu. Hasta entonses va creure que lo home pot elegí o triá libremen entre lo que vol y lo que no vol; inclús ell mateix podíe aná, si este ere lo seu dessich, al dentista que estabe a la galería de Quino, lo Manco, los dijous pel matí, per un módic llogué, y tráures la den que li estorbare. Ñabíen algúns homens, com Lucas, lo Mutilat, als que hasta los tallaben un membre si eixe miembro arribabe a sé pera nells un estorbo o fée nosa.
Es a di, que hasta la tarde aquella que van saltá la tapia del Indiano pera robáli les pomes y los va enchampá la Mica, Daniel, lo Mussol, va creure que los homens podíen desenténdres al seu antojo de lo que suposare pera nells una rémora, igual en lo relatiu al cos que en lo consernén al espíritu. Pero sol abandoná la finca del Indiano en una poma a cada ma y les orelles caches, Daniel, lo Mussol, va compendre que la voluntat del home no u es tot a la vida. Existíen coses que se li imposen al home, y lo sojusguen, y lo sometixen al seu imperi en cruel despotismo. Com - ara sen donabe cuenta - la deslumbradora bellesa de la Mica. Com lo esceptissisme de Pancho, lo Sensedéu.
Com lo ensés fervor de don José, lo mossen, que ere un gran san. Com, en fin, la antipatía sorda de la Sara cap a son germá Roc, lo Moñigo.
Desde lo frustrat robo de les pomes, Daniel, lo Mussol, va entendre que la Mica ere mol guapa, pero, ademés, que la hermosura de la Mica habíe ensés al seu pit una viva flama desconeguda. Una flama que li abrasabe la cara cuan algú mentabe a la Mica a la seua presensia. Assó constituíe, en ell, algo insólit, algo que trencabe lo hasta ara despreocupat y independén curs de la seua vida. Daniel, lo Mussol, va asseptá este fenómeno en la ressignassió en que se assepten les coses ineluctables. Ell no podíe evitá enrecordássen de la Mica totes les nits al gitás, o los domenges y díes de festa si minjabe collada. Aixó lo va portá a deduí que la Mica significaríe pera lo felís mortal que la 
conquistare un mol dols remanso de pas. Al prinsipi, Daniel, lo Mussol, va intentá desfés de esta presió interió que li enervabe la seua insobornable autonomía, pero va acabá admitín lo constán pensamén en la Mica com algo consustansial an ell mateix, algo que formabe part mol íntima del seu ser. Si la Mica se aussentabe del poble, la vall se tornabe ombriosa als ulls de Daniel, lo Mussol, y pareixíe que lo sel y la terra se tornaren erms, assustadós y grisos. Pero cuan ella tornabe, tot preníe un atre aspecte y atres colós, se féen mes dolsos y cadensiosos los mugits de les vaques, mes insitán lo verd dels prats y hasta los cántics de les merles adquiríe, entre les bardisses, una sonoridat mes matisada y cristalina. Entonses se produíe com un portentós renaiximén de la vall, una assentuassió exhaustiva de les seues possibilidats, aromes, tonalidats y rumós peculiás. En una paraula, com si pera la vall no ñaguere ya al món datre sol que los ulls de la Mica y datra brisa que lo ventet de les seues paraules. Daniel, lo Mussol, guardabe la seua fervén admirassió per la Mica com lo únic secret no compartit. No obstán, algo als seus ulls, potsé a la seua veu, revelabe una exitassió interió mol difíssil de acallá. Tamé los seus amics admiraben a la Mica. La admiraben per la seua bellesa, igual que admiraben al ferré per la seua forseguera, o a don José, lo mossen, que ere un gran san, per la seua piedat, o a Quino, lo Manco - antes de enterássen lo Moñigo de que habíe plorat cuan la mort de la seua dona - per lo seu muñó. La admiraben, sí, pero com se admiren les coses majes o poderoses que después no dixen rastre. Sentíen, sense duda, dabán de la seua presensia, com una nova emossió estética que inmediatamen se dissipabe dabán de un tord abatut en la massecha o una regletada de don Moissés, lo maestre. La seua vergoña no perdurabe; ere efímera y decadén com una explosió. En alló va advertí Daniel, lo Mussol, que lo seu estat de ánim dabán de la Mica ere una cosa espessial, diferenta del estat de ánim dels seus amics. Y si no, ¿per qué Roc, lo Moñigo, o Germán, lo Tiñós, no se aprimaben tres kilos si la Mica sen anabe a América, o un parell si sol sen anabe a la siudat, o se engordíen lo perdut y un kilo mes cuan la Mica tornabe a la vall per a estáy una llarga temporada? Ahí estabe la demostrassió de que los seus sentiméns cap a la Mica eren singulars, mol diferéns dels que embargaben als seus compañs. Encara que al parlá della se faigueren creus, o Roc, lo Moñigo, tancare los ulls y chulare, com li veíe fé a son pare dabán de una mossa ben maja. Aixó ere pura ostentassió, estridensies superfissials y no, de cap manera, un interromput y violén movimén de fondo. Una tarde, al prat de la carrasca, van parlá de la Mica. Va eixí la conversa a propósit del mort que segóns la gen ñabíe enterrat desde la guerra al mich del prat, daball de la carrasca sentenaria. 

- Sirá ya sendra - va di lo Tiñós -. No quedarán ni los ossos. ¿Creéu que cuan se mórigue la Mica fará mala auló, com los demés, y se desfará en pols?
Va experimentá lo Mussol una surriacada de sang a la cara.

- No pot sé - va saltá, ofés, com si hagueren insultat a sa mare -. La Mica no pot putí may. Ni cuan se mórigue. Lo Moñigo va soltá al aire una risseta seca.

- Este está sompo - va di -. La Mica cuan se mórigue putirá com tot fill de veí.

Daniel, lo Mussol, no se va entregá.

- La Mica pot morí en auló de santidat; es mol bona - va afegí.

- ¿Y qué es assó? - va di Roc.

- La auló dels sans.

Roc, lo Moñigo, se va sulfurá:

- Assó es un di. No te cregues que los sans fan auló a colonia. Pera Deu, sí, pero pera los que aulorem en los nassos, no. Mira don José. Crec que no pot ñabé home mes san, ¿eh? ¿Y no li put la boca? Don José sirá tot lo san que vullgues, pero cuan se mórigue fará pudó, corrompina, com la Mica, com tú, com yo y com tot lo món.

Germán, lo Tiñós, va desviá la conversassió. Fée sol dos semanes del assalto a la finca del Indiano. Va ajuntá los ulls pera parlá. Li costabe mol esfors expresás. Son pare, lo sabaté, assegurabe que se li escapaben les idees per les calves.

- ¿Ton vau fixá... ton vau fixá - va preguntá - en la pell de la Mica? Pareix que sigue de seda.

- Assó se diu cutis... tindre cutis - va aclarí Roc, lo Moñigo, y va afegí -:
De tot lo poble es la Mica la única que té cutis.

Daniel, lo Mussol, va experimentá un gran goch al sabé que la Mica ere la única persona del poble que teníe cutis.

- Té la pell com una poma llustrosa - va aventurá tímidamen.

Roc, lo Moñigo, va seguí en lo seu:

- La Josefa, la que se va suissidá per lo Manco, ere gorda, pero per lo que diuen mon pare y la Sara tamé teníe cutis. A les capitals ñan moltes dones que ne tenen. Als pobles, no, perque lo sol los creme la pell, lo fret acribasse y l´aigua arrugue.
Germán, lo Tiñós, sabíe algo de assó, perque teníe un germá a la siudat y algúns añs veníe a Nadal y li contabe moltíssimes coses de allá.

- No es per assó - va tallá, en aire de sufissiensia absoluta -. Yo sé per qué es. Les siñoritingues se fiquen cremes y potingues per les nits, que borren les arrugues.
Lo van mirá los atres dos, embobats.

- Y encara sé mes. - Se va suavisá la veu y Roc y Daniel se van arrimá an ell invitats per lo seu misteriós aire de confidensia -. ¿Sabéu per qué a la Mica no se li arrugue la pell y la conserve fina y fresca com si fore una chiqueta? - va di.
Les dos interrogassións se van confundí en una sola veu: - ¿Per qué?

- Pos perque se fique una lavativa totes les nits, al gitás. Assó fan totes les del sine.
U diu mon pare, y don Ricardo li ha dit a mon pare que assó pot sé verdat, perque la vellesa ix de la pancha. Y la cara se arrugue per tindre brutes les tripes. Pera Daniel, lo Mussol, va sé esta manifestassió com una massolada. A la seua men se confundíen la Mica y la lavativa en una irritán promiscuidat. Eren dos polos opostos, irreconsiliables. Pero, de improvís, recordabe lo que díe a vegades don Moissés, lo maestre, de que los extrems se toquen y sentíe una fonda depresió, com si algo se ni anare del cos a chorros. La afirmassió del Tiñós ere, pos, consiensuda, del tot possible y verossímil. Pero cuan dos díes después va torná a vore a la Mica, se ni en van aná estos baixos ressels y va compendre que don Ricardo y lo sabaté y Germán, lo Tiñós, y tot lo poble díen lo de la lavativa, perque ni les seues mares, ni les seues dones, ni les seues germanes, ni les seues filles teníen cutis y la Mica sí que ne teníe. La sombra de la Mica acompañabe a Daniel, lo Mussol, en tot lo que fée. La idea de la mossa se va encaixoná al seu servell com una obsessió. Entonses no reparabe en que la chica li portáe deu añs y sol li preocupabe lo fet de que cadaú perteneixquere a una casta sossial diferén. No se reprochabe mes que ell haguere naixcut pobre y ella rica y que son pare, lo formaché, no sen haguere anat, al seua día, cap a les Amériques, en Gerardo, lo cagarniu de la siñora Micaela. En tal cas, podríe ell disposá, an estes altures, de dos restauráns de lujo, un establimén de resseptós de radio y tres barcos de cabotaje o al menos de un comers de aparatos eléctrics com lo que teníen a la siudat los "Ecos del Indiano". En la tenda de aparatos eléctrics sol lo separaríen de la Mica los dos restauráns de lujo y los tres barcos de cabotaje. Ara, ademés dels restauráns de lujo y los barcos de cabotaje, ñabíe per mich un establimén de resseptós de radio que tampoc ere moc de pavo. Sin embargo, a pesá de la admirassió y la vergoñeta de Daniel, lo Mussol, van passá añs abáns de pugué intercambiá una paraula en la Mica, apart de los amables renecs del día de les pomes. Daniel, lo Mussol, se conformabe en despedíla y donáli la benvinguda en una mirada trista o radián, segóns les sircunstansies. Assó sol, hasta que un matí de estiu lo va portá hasta la iglesia en lo seu coche, aquell auto negre y allargat y relluén que casi no fée soroll al aná. Entonses, lo Mussol habíe cumplit ya los deu añs y sol ni faltabe un pera anássen al colegio a escomensá a progressá. La Mica ya ne teníe denou pera vin y los tres añs transcurrits desde la nit de les pomes, no sol no van afectá a la seua pell, ni a la seua cara, ni al seu cos, sino, al contrari, van serví pera que la seua pell, lo seu cos y la seua cara entraren a una fasse de mes armonía y plenitut.

Ell pujabe la costa agobiat per lo sol de agost, mentres flotaben al matí de la vall los tañits rápits del radé toc de la missa. Encara li faltabe casi un kilómetro, y Daniel, lo Mussol, desesperabe pera alcansá a don José abáns de que este escomensare lo Evangelio. 

De repén, va sentí al seu costat lo pito del coche negre de la Mica, va girá lo cap assustat y se va topetá, de bones a primeres, en la franca y inesperada sonrissa de la mossa. Daniel, lo Mussol, se va sentí envarat, preguntánse si la Mica sen enrecordaríe del frustrat robo de les pomes. Pero ella no va aludí al epissodio.

- Menut - va di -. ¿Vas a missa?

Se li va trabá la llengua al Mussol y no va assertá a contestá mes que en un movimén de cap. Ella mateixa va obrí la porteta y lo va invitá: - Es tart y fa caló. ¿Vols pujá?

Cuan va repará en los seues moviméns, Daniel, lo Mussol, ya estabe acomodat a la voreta de la Mica, veén desfilá asseleradamen los abres detrás dels vidres del automóvil. Notabe ell la proximidat de la mossa a la sang, a la tensió incómoda dels ñirvis. Ere tot com un somni, dolorós y punchán. "Deu meu - pensabe lo Mussol -, aixó es mes de lo que yo haguera imaginat", y se va ficá tenso y com acartonat, insensible, cuan ella lo va acarissiá en la seua fina ma al clatell y li va preguntá suavemen:

- ¿Tú de quí eres?

Va farfallá lo Mussol, en un forsejeo sense mida als nervis:

- De... del formaché.

- ¿De Salvador?

Va baixá lo cap, assentín. Va intuí que ella sonreíe. Lo contacte de la seua fina pell al clatell li va fé sospechá que la Mica teníe tamé cutis a les palmes de les mans.

Se divisabe ya lo campanari de la iglesia entre los abres.

- ¿Voldrás pujám un parell de formaches de nata después, per la tarde? - va di la Mica.

Daniel, lo Mussol, va torná a assentí mecánicamen en lo cap, incapás de articulá cap paraula. Durán la missa no va sabé de quín costat li pegáe l´aire y dos vegades se va santiguá extemporáneamen o a destems, mentres Ángel, lo cabo de la Guardia sivil, sen enríe convulsivamen al seu costat, tapánse la cara en lo tricornio, de la seua desorientassió.

Al fes de nitet se va ficá lo traje nou, se va pentiná en cuidado, se va rentá y refregá los ginolls y sen va aná cap a casa del Indiano a portá los dos formaches. Daniel, lo Mussol, se va maravillá del lujo de la casa de la Mica. Tots los mobles relluíen y la seua superfissie ere llisa y suave, com si tamé ells tingueren cutis.

Al apareixe la Mica, lo Mussol va pedre lo poc aplom almassenat durán lo camí.
La Mica, mentres mirabe y pagabe los formaches, li va fé moltes preguntes. Ere una mossa sensilla y simpática y no sen enrecordabe gens del dessagradable epissodio de les pomes.

- ¿Cóm te diuen? - va di.

- Da... Daniel.

- ¿Vas a la escola?

- Ssssí.

- ¿Tens amics?

- Sí.

- ¿Cóm se diuen los teus amics?

- Lo Mo... Moñigo y lo Ti... Tiñós.

Ella va fé uns momos de fástic.

- ¡Uf, quíns noms mes feos! ¿Per qué crides als teus amics en uns noms tan feos? - va di.

Daniel, lo Mussol, va compendre ara que habíe contestat com un borinot, sense

reflexioná. An ella li haguere tingut que di que los seus amics se díen Roquito y Germanín. La Mica ere una mossa mol fina y delicada y en aquells motes habíe ferit la seua sensibilidat. Se va lamentá del seu error. Va sé en eixe momén, dabán de la sonrién y atractiva cara de la Mica, cuan sen va doná cuenta de que li agradabe la idea de marchá al internat y progressá. Estudiaríe en aplicassió y potsé guañare después mols dinés. Entonses la Mica y ell estaríen ya a un mateix nivell sossial y podríen casás y, a lo milló, la Uca-uca, al sabéu, se tiraríe despullada al Chorro desdel pon, com la Josefa lo día de la boda de Quino. Ere agradable y estimulán pensá en la siudat y pensá que algún día podríe sé ell un honorable caballé y pensá que, en alló, la Mica perdíe la seua inassequibilidat y se colocabe al alcáns de la seua ma. Dixaríe, entonses, de di motes y palabrotes y de aventás en los seus amics boñigues seques y hasta faríe auló a perfumes cars en ves de a calostros. La Mica, en tal cas, dixaríe de tratál com a un sagal maleducat y de poble. Cuan va abandoná la casa del Indiano ere ya de nit. Daniel, lo Mussol, va pensá que ere bo pensá a la oscurina. Casi se va assustá al sentí la presió de uns dits a la carn del seu bras. Ere la Uca-uca.

- ¿Per qué has tardat tan en dixáli los formaches a la Mica, Mussol? - va inquirí la chiqueta. Li va doldre que la Uca-uca vulnerare en este desparpajo la seua intimidat, que no lo dixare tartí ni pera madurá y reflexioná sobre lo seu futur encara per vindre.

Va adoptá un grassiós aire de superioridat.

- ¿Me vols dixá en pas de una vegada, mocosa?

Anabe de pressa y la Mariuca-uca casi corríe, a la seua vora, baixán la costa.

- ¿Per qué te has ficat lo traje nou pera pujáli los formaches, Mussol? Dísme - va insistí ella. Ell se va pará al mich de la carretera, exasperat. Va dudá, per un momén, si fótreli una galtada a la chiqueta.

- A tú no te importe res de lo meu, ¿enténs? - va di, finalmen.

Li va tremolá la veu a la Uca-uca al indagá: - ¿Es que te agrade mes la Mica que yo?

Lo Mussol va soltá una carcañada. Se va arrimá mol a la chiqueta pera cridáli:

- ¡Escóltam! La Mica es la chica mes guapa de la vall y té cutis y tú eres fea com un coco de llum y tens la cara plena de peques. ¿No veus la diferensia?

Va reempendre la marcha cap a casa seua. La Mariuca-uca ya no lo seguíe. Se habíe assentat a la cuneta dreta del camí y, amagán la pecosa cara entre les mans, singlotejabe y plorabe.

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen idear
idea, idees idea, ideas
ideal, ideals ideal, ideales
ideat ideado
idees (no donos) ideas (no des)
idéntic, identics idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques idéntica, idénticas
identidat identidad
identificá identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes Identificadas – identificabes
identificat, identificats identificado, identificados
idéntiques idénticas
idílic idílico
idioma, idiomes idioma, idiomas
idiota, idiotes idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat estupidizado, idiotizado
idolatrá idolatrar
idolatraben idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos idónea, idóneas
iglesia, iglesies,  iglesia, iglesias
Ignissió ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá,
desaténdre, rechassá, pressindí
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia ignorancia
ignoro ignoro
igual, iguals igual, iguales
igualá igualar
igualabe igualaba
igualaben igualaban
igualada igualada
igualadet igualadito
igualdat igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes igualitas
igualets, com dos bessóns igualitos, como dos gemelos
igualmen igualmente
igualos iguales
iguals iguales
ilegal, ilegals ilegal, ilegales
illuminá illuminar
illumine illumina
iluminada, iluminades iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe iluminaba
iluminán (g) iluminando
iluminare iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens imagen, imágenes
imaginá imaginar
imaginaba (yo) imaginaba
imaginabe imaginaba
imaginable imaginable
imaginán (g) imaginando
imaginánse imaginándose
imaginassió, imaginasió imaginación
imaginassións imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu imaginad
imaginéutos, imagináutos imagináos
imagino imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana imán, imanes
imbéssil, imbéssils imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse imbuido, convencido
imitaben imitaban
imitáe, imitabe imitaba
imitál imitarlo
imitála imitarla
imitáls imitarlos
imitán (g) imitando
imitassió, imitassións imitación, imitaciones
imitát imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns impaciente, impacientes
impassienmen impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides impedida, impedidas
impediguere impidiera, impidiese
impedimén, impediméns impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren impidieran, impidiesen
impedit, impedits impedido, impedidos
impedíu impedís, impedirlo
impedix impide
impedixen impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla) imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios imperio, imperios
impermeable, impermeables impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes impertinente, impertinentes
impertinenmen impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies impertinencia, impertinencias
ímpetus ímpetus
implicá implicar
implique implica
implíssit implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) importar
importabe, importáe importaba
importáen, importaben importaban
importáli importarle
importán importante, importando
importáns importantes
importánsia importancia
importánsia importancia
importanta importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims importantísimo, importantísimos
importaríe importaría
importe importa
importo importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe importunaba
importunál importunarlo
importunáren importunaran
importunéu importunéis
imposá imponer
imposada impuesta
Imposat – impost impuesto
Imposats – impostos impuestos
imposon impongan
impossibilidat imposibilidad
impossible, impossibles imposible, imposibles
impost, impostos impuesto, impuestos
impotén, impoténs impotente, impotentes
impregnat, impregnats impregnado, impregnados
impresa, imprimida impresa, imprimida
impresió, impresións impresión, impresiones
impresionat, impresionats impresionado, impresionados
impresións impresiones
impressindible, impressindibles imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos imprevisto, imprevistos
imprimí imprimir
imprimides imprimidas
improvís (de) improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo improvisador
imprudenmen imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná) impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos impulso, impulsos
impulsá impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú) que tú impulses
inacabable interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns inaudito, inauditos
inaugurá inaugurar
inaugural inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) incandescencia
incansable, que no se canse incansable
incapás incapaz
incapasses incapaces (ellas)
incapassos incapaces (ellos)
incleménsies del tems inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá Inclinar, inclinarse -
ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben inclinaban
inclinada, inclinades inclinada, inclinadas
inclinades inclinadas
inclinám inclinarme
inclinánse inclinándose
inclinassió, inclinassións inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes incluida, incluidas
incluít, incluíts incluido, incluidos
incluíx incluye
incluíxen incluyen
inclús incluso
incógnit, que no se coneix (cognito) incógnito
incógnita incógnita
incoherén, incoheréns incoherente, incoherentes
incomodabe incomodaba
incomodat incomodado
incomodidat incomodidad
incomodidats incomodidades
incómodo, que no es cómodo incómodo
incompetén, incompeténs incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera incontinencia
inconvenién, inconveniéns inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás incorporarse
incorrecte, incorrectes incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen incredulidad
increíble, increíbles increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa indefenso
indefensa, indefenses indefensa, indefensas
indefensos indefensos
indefinible, que no se pot definí indefinible
indefinida, indefinides indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit indefinidamente
indefinit, indefinits indefinido, indefinidos
indefinits indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. independiente
independéns, independentes independientes
independénsia independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén indecente
indestructible indestructible
indeterminada, indeterminades indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats indeterminado, indeterminados
India, Indies India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar
indicáe, indicabe indicaba
indicáen, indicaben indicaban
indicán (g) indicando
indicassió, indicassións Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius indicativo, indicativos
indicativa, indicatives indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns indigente, indigentes
indígena, indígenes indígena, indígenas
indigestió, indigestións indigestión, indigestiones
indignidat indignidad
indio, indios indio, indios
indique indica
indiquen indican
indirecte, indirectes indirecto, indirectos
indiscretamen indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela,
síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió inyección, inyecciones
individual, individuals individual, individuales
individualisat, individualisats individualizado, individualizados
individuo, individuos individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo) indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse inducir
indulgénsia, indulgénsies indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. industrial, industriales
inesperat, inesperats inesperado, inesperados
inevitabilidat inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia) Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet infancia
infantil, infantils infantil, infantiles
infart, infarts (de cor) infarto, infartos
infectá, infectás infectar, infectarse
infectabe, infectáe infectaba
infectada, infectades infectada, infectadas
infectat, infectats Infectado, infectados
infelís, infelísos infeliz, infelices
infelismen infelizmente
infelissidat infelicidad
inferí, vore deduí inferir
inferió, inferiós inferior, inferiores
infern, inferns infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats infestado, infestados
infiarn (Valjunquera) infierno
infiel, infiels infiel, infieles
infinidat infinidad
infinitamen infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá infinitivo
inflamá inflamar
inflamabe inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat inflamado
influánsia, influénsia influencia
influánsies influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar
influensiable, influensiables influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar
informabe informaba
informáli informarle
informám informarme
infórmam infórmame
informán (g) informando, informante
informarém informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats informado, informados
informáuli, informáulo informadle, informadlo
informe, informes informe, informes
informen informan
informo informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás ingeniar, ingeniarse
ingeniabe ingeniaba
ingeniaríe ingeniaría
ingéniat ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix” ingles
inglés, inglesos inglés, ingleses
inglesa, ingleses inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates Ingrata, ingratas
ingratitut ingratitud
ingrés, ingresos ingreso, ingresos
ingresá ingresar
ingresada ingresada
ingresáe, ingresabe ingresaba
ingresáen, ingresaben ingresaban
ingresála ingresarla
ingresaríe ingresaría
ingresat ingresado
ingresen ingresan
ingresos (que tú) Que tú ingreses
inimaginable inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi inicio
inissiá, inissiás iniciar, iniciarse
inissiadora iniciadora
inissial inicial
inissials iniciales
inissiativa, inissiatives iniciativa, iniciativas
iníssie inicia
inissio inicio
inissis inicios
injuriabe injuriaba
Injuriat, injuriats injuriado, injuriados
injúries injurias
injustamen injustamente
injustes injustas
injustíssia injusticia
inmediat, inmediats inmediato, inmediatos
inmediatamen inmediatamente
inméns, inmensos inmenso, inmensos
inmersió, inmersións inmersión, inmersiones
inminén inminente
inminénsia inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió inmoderadamente
inmoderat, inmoderats inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils inmóvil, inmóviles
inmundíssies inmundícias
inmunidat, inmunidats inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat inoportunidad
inossén, inosséns inocente, inocentes
inossénsia inocencia
inossenta inocente (ella)
inossentes inocentes (ellas)
inquietá inquietar
inquietán inquietante
inquietát inquietado
inquiete inquieta
inquieto, inquietos inquieto, inquietos
inquietut inquietud
inquina, inquines inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables insalvable, insalvables
insecte, insectes insecto, insectos
insegura, insegures insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos insensato, insensatos
insensibilidat insensibilidad
insert incierto
insertes inciertas
insessán incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli insinuarle
insinuat insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría insistir
Insistixco insisto
insitá incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades incitada, incitadas
insitánlo incitándole, incitándolo
insitánlos incitándoles, incitándolos
insitassió incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats incitado, incitados
insolén, insoléns insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia insolencia
insólita, insólites insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións inspección, inspecciones
inspecsioná inspeccionar
inspectó inspector
inspirá inspirar
inspirá inspirar
inspirabe inspiraba
inspirada, inspirades inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren inspiran
instabe instaba
instalá instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría instalar
instalada, instalades instalada, instaladas
instalarán instalarán
Instalaría Instalaría
instalás instalarse
instalassió, instalassións instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats instalado, instalados
instalo instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú Instante – instando
instáns instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións institución, instituciones
instrucsió, instrucsións instrucción, instrucciones
instruít, instruíts instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafallatafalleta y la seua tompeta instrumento, instrumentos
instrumental instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults insulto, insultos
insultá insultar
insultabe insultaba
insultán (g) Insultando – insultante
insultat, insultats insultado, insultados
insultéu insultáis
insulto (yo) insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá integrar
integral, integrals integral, integrales
íntegramen íntegramente
integrán, integráns integrante, integrantes
integren integran
intelecto, inteligénsia intelecto, inteligencia
intelectual intelectual
intelectuals intelectuales
inteligén, inteligéns inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses intensa, intensas
intensamen intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións intención, intenciones
intensíssim, intensíssims intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat intensísimamente
intensiu, intensius intensivo, intensivos
inténta intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe intentaba
intentabem, intentáem intentábamos
intentaben intentaban
intentán (g) intentando
intentarán intentarán
intentat, intentats intentado, intentados
intentáu, intentéu intentarlo, intentáis
intente intenta
intento intento
Intentos – que tú intentos Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos interés, intereses
Interés, interesos Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe interesaría
interesás interesarse
interesat interesado
Interesats, interessats interesados
interessám interesarme
interessán interesante
interessanta (ella) interesante
interesse interesa
interesse interesa
interesso intereso
interfono, telefonet de la comunidat interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós interior, interiores
interiorisme interiorismo
interiormen interiormente
interiós interiores
interlocutó, interlocutós interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris intermediario, intermediarios
intermicha, intermija intermedia
intern, interns, interno, internos interno, internos, internado, internados
interna, internes interna, internas
internabe internaba
internada, internades internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta internado, internados – seminario
internes internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres interpretación, interpretaciones
interrogá interrogar
interrogán interrogante
interrogán (g) interrogando
interrogáns interrogantes
interrogat interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán) interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen interrumpir
interrumpí (vore interrómpre) interrumpir
interrumpit, interromput interrumpido
interrumpits, interromputs interrumpidos
interrumpíx interrumpe
interrupsió, interrupsións interrupción, interrupciones
intersedí intercedir
intervé interviene
intervenen intervienen
Interveníe Intervenía
intervensió intervención
intervensións intervenciones
intervindre intervenir
intervinguda, intervingudes intervenida, intervenidas
intervinguere interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim íntimo, íntimos
íntima, íntimes íntima, íntimas
íntimamen íntimamente
intimat intimado
intimidat intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré intoxicar
intoxicás intoxicarse
intoxico intoxico
intranquil, intranquils intranquilo, intranquilos
intranquilidat intranquilidad
intransferible intransferible
intransigén intransigente
intrigá intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
introduím introducirme
introduín (g) introduciendo
introduís introducirse
introduixco introduzco
introduíxen introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena intruso
intrusos intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco intuyo
inundá inundar
inundabe inundaba
inundat inundado
inussitadamen inusitadamente
inussitades inusitades
inútilmen inútilmente
invadí invadir
invadida, invadides invadida, invadidas
invadíe invadía
invadíen invadían
invadit, invadits invadido, invadidos
invadix invade
Invadixen invaden
invalidés invalidez
invasió, invasións invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos invento, inventos
invensible, que no se pot vénse invencible
invensió, invensións invención, invenciones
inventá, inventás inventar, inventarse
inventabe inventaba
inventaben inventaban
inventat, inventats inventado, inventados
invento, inventos invento, inventos
invern, hivern invierno
inversa (a la) inversa
invertit, invertits invertido, invertidos
investigá investigar
investigadó, investigadós investigador, investigadores
investigán (g) investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións investigación, investigaciones
investigat, investigats investigado, investigados
inviarn invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles invisible, invisibles
invitá, vore convidá invitar
invitabe, invitáe invitaba
invitaben, invitáen invitaban
invitála invitarla
invitáls invitarlos
invitám invitarme
invitaríe invitaría
invitassió, invitassións invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos invitaros
invitats invitados
invite invita
inviten invitan
inviton inviten
invocá invocar
invocabe invocaba
invocán (g) invocando
involuntaria involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu involuntariamente
ira, rábia ira, rabia
ironía ironía
irónic, irónics irónico, irónicos
irrassional irracional
irrassionals irracionales
irreal, que no es real, de verdat irreal
irreals irreales
irregulá irregular
irregulá irregular
irregularidat irregularidad
irregularidats irregularidades
irregulás irregulares
irrepetible, que no se pot repetí irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito irritar
irritán (g) Irritando – irritante
irritare irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple) irritado, irritados
ís, ix sale
isla, isles isla, islas
isleta, isletes isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque salga
isquere, ixquere saliera, saliese
isquiarra izquierda
isquiarro izquierdo
íssen, íxen salen
ísses, íxes sales
issí, eixí, ixí salir
issíen, ixíen, eixíen salían
itálic itálico
itálics itálicos
itinerari, itineraris itinerario, itinerarios
ix sale
ixa esa
ixco salgo
íxe ese
ixe, eixe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
ixida, eixida salida
ixidó saliente
ixidós salientes
ixíe salía
ixíen salían
ixím salimos
ixín (g) saliendo
ixínli saliéndole
ixiré saldré
ixirém saldremos
ixiríe saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua salirse de la carretera, con la suya
ixit salido
ixits salidos
ixíu salís
ixo, aixó esto
ixos, eixos estos
ixque salga
ixquém salgamos
ixquen salgan
ixquera saliera, saliese
ixquere (ell) saliera, saliese
ixqueren salieran, saliesen
íxques salgas