Mostrando las entradas para la consulta creu ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta creu ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 14 de noviembre de 2022

Sententia, Urbano, natio italica, Barba Jacobo, Francesch Pays de Sotomajor

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e heretical error e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdader omnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del fillolo que es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfet modo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinran e observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolen lo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morra lo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o males damnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Jaune Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, V.

Lo Camí a Amazon (tapa blana)

V.

Es verdat que la Pesteta gran se habíe guañat lo seu mote per la seua careta redona y coloradeta y lo seu carácter picán y agre com lo aiguardén. Per afegit ere una bachillera. Y a les bachilleres no los ve mal tot lo que los caigue damún. No teníe cap dret de tratá de dominá al poble. Lo poble volíe sé libre, independén, y an ella ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res, a final de cuentes, si Pancho creíe o no creíe en Deu, si Paco, lo ferré, ere abstemio o bebíe vi, o si son pare de Daniel, lo Mussol, fée lo formache en les mans llimpies o en les ungles brutes. Si aixó li fée escrúpol, que no se minjare lo seu formache y assunto acabat. Daniel, lo Mussol, no creíe que lo que la Pesteta gran fée sigueren actes de una bona dona. Los bons eren los demés que li aguantaben les seues impertinensies y hasta la van nombrá pressidenta de varies assossiassións piadoses.
La Pesteta gran ere un esperpento y un escursó. Antonio, lo Buche, teníe tota la raó al di aixó, encara que lo Buche pensabe mes, al fallá aixina, en la competensia comersial que li fée la Pesteta, que en los seus defectes físics y morals. La Pesteta gran, no obstán lo coló roch de la seua pell, ere alta y seca com una cucaña, encara que no tinguere, com esta, sing duros a la punta. Total, que la Pesteta no teníe res, apart de uns nassos mol dessarrollats, un afán inmoderat o sense cap moderassió de fótres a la vida dels demés y un variat y sempre renovat repertori de escrúpols de consiensia.
A don José, lo mossen, que ere un gran san, lo portabe de vólit.

- Miro vosté, don José - li díe, consevol día, un minut abáns de escomensá la missa -,  anit no vach pugué dormí pensán que si Cristo al Monte dels Olivés se va quedá sol y los apóstols se van adormí, ¿quí va vore que lo Redentó suáe sang?

Don José ajuntabe los ullets, penetráns com agulles de cap:

- Tranquilisa la teua consiensia, filla; eixes coses les coneixem per revelassió.

La Pesteta gran ploriquejabe y fen cuatre pucheros, díe:

- ¿Creu vosté, don José, que podré combregá tranquila habén pensat eixes coses?

Don José, lo mossen, teníe que traure tota la passiensia de Job pera soportála:

- Si no tens datres faltes pots féu.

Y aixina un día y un atre.

- Don José, anit no vach pegá l´ull donánli voltes al assunto de Pancho.
¿Cóm pot ressibí este home lo sacramén del matrimoni si no creu en Deu?

Y unes hores después:

- Don José, no sé si me podrá absoldre vosté. Ahir domenge vach lligí un llibre pecaminós que parlabe de les religións de Inglaterra. Los protestáns están allí en franca majoría. ¿Creu vosté, don José, que si yo haguera naixcut a Inglaterra, haguera sigut protestán?

Don José, lo mossen, tragabe saliva:

- No siríe difíssil, filla.

- Entonses me acuso, pare, de que podría sé protestán de habé naixcut a Inglaterra.

Doña Lola, la Pesteta gran, teníe trenta nou añs cuan Daniel, lo Mussol, va naixe.
Tres añs después, lo siñó la va castigá en lo que mes podíe dóldreli. Pero no es menos sert que la Pesteta gran se va imposá al seu doló en la rigidés y destemplansa en que solíe imposás als seus conveíns. Lo fet de que a doña Lola se la coneguere per la Pesteta gran ya fa pensá que ñagueren datres Pestetes mes menudes. Y aixina ere; les Pestetes ne habíen sigut tres, encara que ara sol ne quedaren dos: la gran y la menuda; les dos Pestetes. Eren filles de un guardia sivil, durán mols añs jefe al poble. Al morí lo guardia, que, segóns les males llengües, que may ne falten, se va morí de pena per no tindre un fill mascle, va dixá uns ahorrets en los que les seues filles van obrí una tenda.
Lo sargento va morí a un tems al que un subofissial de la Guardia Sivil podíe, en lo seu jornal, viure discretamen y encara aforrá una mica. Desde la mort del guardia - la seua dona ya se habíe mort fée añs - Lola, la Pesteta gran, se va fé cárrec de les riendes de la casa. Se va imposá a san germanes per edat y per estatura.

Daniel, lo Mussol, sol va coneixe a dos Pestetes, pero segóns habíe sentit di al poble, la tersera va sé un mun de ossos com elles y, a la seua época, va resultá un problema difíssil diferensiáles sense efectuá, previamen, un minussiós análisis. Res de assó desmentix que les dos Pestetes menudes li faigueren passá, en vida, a san germana gran un verdadé purgatori. La del mich ere dixada y dropa y lo seu carácter y manera de sé trassendíe al poble que, per los crits y estridéns rebomboris que a tota hora eixíen de la trastenda y de la casa de les Pestetes, seguíe la roína, y tirán a pijó, situassió de les relassións fraternals. Assó sí, díen al poble y debíe sé verdat perque u díen tots, que mentres les tres Pestetes van viure juntes may se les va vore faltá un día a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, díe a la parroquia, dabán del altá de San Roc. Cap allí caminaben, tiesses y pites, les tres, faiguere fred, ploguere a cabassades o tronare. Ademés marchaben acompassades, marcán lo pas, perque son pare, apart dels ahorrets, les va dixá a les filles en herensia un mol despert y pressís sentit del ritmo militá y atres virtuts castrenses.

Un-dos, un-dos, un-dos; cap a missa marchaben les tres Pestetes, en los seus pits secs, les seues caderes esmirriades y la seua soberbia estatura o alsada, camí de la iglesia, en los vels lligats en un nugo deball de la barbilla y lo breviari deball de un bras.
Un ivern, la del mich, Elena, se va morí. Se va apagá un matí fosc y plovinós de desembre. Cuan la gen va acudí a donáls lo péssame a les dos germanes superviviéns, la Pesteta gran se santiguabe y repetíe:

- Deu u sap tot y es just en les seues dessisións; se ha emportat lo mes inútil de la familia. Donémli grassies. Ya al sementeriet tocán a la iglesia, cuan tapaben en dos tarrossos de terra lo cos descarnat de la Elena - la Pesteta del mich -, unes plañideres o ploradores van escomensá a gañolá.
La Pesteta gran se va encará en elles, aspra y digna y destemplada:

- No la ploréu - va di -; s´ha mort de dessidia.

Y, desde entonses, lo trío se va convertí en dúo y a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, resabe dabán del altá de San Roc, se trobabe a faltá lo afilat y justet volumen de la Pesteta difunta. Pero va sé encara pijó lo que li va passá a la Pesteta menuda. A fin de cuentes lo de la del mich va sé dessignio de Deu, mentres que lo de l´atra va sé una fluixesa de la carn y per tan degut al seu libre y despreocupat albedrío. Allabonses se va establí al poble la sucursaleta del bang que ara rematabe un dels costats de la plassa. En lo directó va arribá tamé un ofissialet ben plantat y ben vestit al que sol per vóreli la cara de prop, a través de la finestreta, li portaben los ahorros les veínes del carré. Va sé un bon cuquet lo que va fé aná lo bang pera pessigá esta clientela a la ratera. Un prossedimén que consevol finansié de talla no haguere asseptat, pero que al poble va rendí uns ressultats formidables. Tan va sé que Ramón, lo fill del apotecari, que escomensabe entonses los seus estudis jurídics, se va lamentá no está en condissións encara de elaborá la seua tessis doctoral, que haguere fet mol a gust sobre lo original tema "La influensia de un personal escrupulosamen triat a les economíes de un poble". En lo de "economíes" se referíe a "ahorros" y en lo de "poble", concretamen, a la seua "aldeeta". Lo que passabe es que sonabe mol be alló de "economía de un poble" y li donabe al seu hipotétic treball, y encara que ell u díe en broma, mes altura y un alcáns mol mes ample. En la arribada de Dimas, lo ofissialet del bang, los pares y los mossos vells del poble se van ficá en guardia.
Don José, lo mossen, que ere un gran san, va parlá moltes vegades en don Dimas, apuntánli les grans consecuénsies que lo seu bigot podríe portáli al poble, pera be o pera mal. La assiduidat o frecuensia en la que lo mossen y don Dimas se entrevistaben va menguá bastán lo ressel dels pares y mossos vells y hasta la Pesteta menuda va considerá que no ere imprudén ni irreligiós dixás acompañá, de cuan en cuan, per don Dimas, encara que san germana gran, extremán la prudensia, la censurare a crits en "lo teu libertinaje y descoco són notoris". Lo sert es que a la Pesteta menuda, que hasta entonses li pareixíe aquella vall una presó vuida y sense llum, se li va obrí de repén lo horizonte, la línia que ajunte la terra y lo sel, y sen va acatá, per primera vegada a la seua vida, de la bellesa de les montañes abruptes, tallades a destral, y de la poessía de la verda campiña y de lo sugestiu que ressultabe escoltá esgarrás la nit de la valleta per lo estridén chulit de un tren. Bobades, pero bobades que porten una afilada trassendensia cuan se té lo cor unflat.
Una tarde, la Pesteta menuda va torná del seu acostumat passeo abalotada:

- Maña - va di -. No sé de aón te ve eixa inquina contra Dimas. Es lo milló home que hay conegut may. Avui li hay parlat dels nostres dinés y ell me ha donat en seguida cuatre idees pera colocáls be. Li hay dit que los teníem a un bang de la siudat y que parlaríem tú y yo abáns de dessidí res.

Va aullá, escaldada, la Pesteta gran: - ¿Y ya li has dit que sol són mil duros?

Va sonriure la Pesteta menuda pel menospreu que san germana li fée del seu flat:
- No, naturalmen. De la sifra no li hay dit res - va di.

Lola, la Pesteta gran, va alsá los seus muscles ossuts en ademán de impotensia. Después va cridá, dixán rellissá les paraules, com per un tobogán, pel seu llarg y esmolat nas: - ¿Saps lo que te dic? Que eixe home es un truhán que sen está enfotén de tú.
¿No veus que tot lo poble u comente y sen enriu de la teua tontería? Sirás tú la única que no sen acato, germana. - Va cambiá de repén lo to de la seua veu, suavisánlo -:
tens trenta sis añs, Irene; casi podríes sé la mare de eixe mosso. Pénsatu be.
Irene, la Pesteta menuda, va adoptá una actitut de llevantada, de mar abalotada.

- Me dolen los teus ressels, Lola, pera que u sápigues - va di -. Me fastidien les teues insinuassións. No té res de particulá, crec yo, que se entenguen un home y una dona.
Y no signifique res que se porton uns añs. Lo que passe es que totes les del poble, escomensán per tú, me teníu enveja. ¡Aixó es tot!
Les dos Pestetes se van separá en los nassos pujats. A la tarde siguién, Cuco, lo factó, va anunsiá al poble que doña Irene, la Pesteta menuda, y don Dimas, lo del bang, habíen agarrat lo mixto cap a la siudat. A la Pesteta gran, al enterássen, li va pujá la sang a la cara y li va enterbolí la raó. Se va desmayá. Va tardá mes de sing minuts en recuperá lo sentit. Cuan u va fé, va traure de un apolillat baúl lo traje negre que encara conservabe desde la mort de son pare, se va embuchá en ell, y va marchá a pas ligero cap a la rectoría.

- Don José, Deu meu, quína desgrassia mes gran - va di al entrá.

- Assosségat, serénat, filla.

Se va assentá la Pesteta a una cadira de vime, jun a la taula del retó.
Va interrogá a don José en la mirada.

- Sí, ya u sé; lo Cuco me u ha contat tot - va contestá lo mossen.

Ella va respirá fort y les seues costelles van ressoná com si entrechocaren. Seguidamen se va llimpiá una llágrima, redona y apretada com una gota de aigua que cau de un abre.

- Escóltom en atensió, don José - va di -, ting una horrible duda. Una duda que me rossegue les entrañes. Irene, man germana, es ya una puta, ¿no es aixó?

Lo mossen se va ficá una mica colorat: - Calla, filla. No digues animalades.

Va tancá lo mossen lo breviari que estabe lligín y se va aclarí la gola, pero la seua veu va eixí, no obstán, empañada per una sorda gangossidat.

- Escolta - va di -, no es una prostituta la dona que se entregue a un home per amor.
La ramera es la que fa de lo seu cos y de les grassies que Deu li ha donat un comers ilíssit; la que se entregue a tots los homens per dinés. ¿Compréns la diferensia?

La Pesteta va eixecá lo pit, inexorable: - Pare, de totes maneres lo que ha fet la Irene es un gravíssim pecat, un asquerós pecat, ¿no es sert?
- U es, filla - va contestá lo mossen -, pero no irreparable. Crec que conec a don Dimas y no me pareix mal mosso. Se casarán.

La Pesteta gran se va tapá los ulls en los dits descarnats y va reprimí a miges un gemec:

- Pare, pare, pero encara ña un atra cosa - va di -. A man germana la ha fet caure lo ardó de la sang. Es la seua sang la que ha pecat. Y la meua sang es la mateixa que la della. Yo podría habé fet lo mateix. Pare, pare, me acuso de aixó. De tot cor, horriblemen apenada, me arrepentixgo de aixó.

Se va eixecá don José, lo mossen, que ere un gran san, y li va tocá lo cap en los dits:

- Ves, filla. Vésten cap a casa y tranquilísat. Tú no tens la culpa de res. Lo de la Irene, ya u arreglarem.
Lola, la Pesteta gran, va abandoná la rectoría. En serta manera estabe mes consolada. Per lo camí se va repetí mil vegades que estabe obligada a expresá lo seu doló y vergoña de manera ostensible, ya que pedre la honra sempre es una desgrassia mes gran que pedre la vida. Influída per esta idea, al arribá a casa, va retallá un cartonet de una caixa de sabates, va agarrá un pinsell y en lletres nervioses va escriure: "Tancat per deshonra". Va baixá al carré y lo va enclavá a la porta de la tenda. La botiga, segóns li van contá a Daniel, lo Mussol, va está tancada deu díes en les seues deu nits consecutives.

lunes, 17 de agosto de 2020

Topónimos Matarraña, Matarranya

 http://www.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2019/02/Toponimos-Matarranya.pdf

COMISIÓN DE TOPONIMIA DE ARAGÓN PROPUESTA DE MODIFICACIÓN DE TOPÓNIMOS DE ESCALA 1:100.000 Noviembre 2018

Proposta en chapurriau



Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace

609



MATARRAÑA, MATARRANYA














610

Río Algars/Riu d'Algars

Riu Algars

Riu Algars o Algás

VARIOS

769374,0

4561386,4


visor











611

Vidiella

Vidiella

Vidiella

Areñs     de Lledó

773185,3

4547179,8


visor











612

(Coll de la Creu)

Creu

La Creu

Areñs de Lledó

773481,2

4543293,4


visor











613

Barranco de Valdecretas

Barranco de Valdecretas

Vall de Queretes

Areñs de Lledó

773103,3

4539837,7


visor











614

La Serra

La Serra

La Serra

Areñs de Lledó

772248,3

4542582,7


visor











615

(Pla de San Pol)

Pla de San Pol

San Pol,  San Hipólito o San Pólit

Areñs de Lledó

771254,3

4542726,7


visor











616

(-)


Toll del Galeró

Areñs de Lledó

775607,0

4542835,0


visor











617

Puig d´en Querol

Coll Den Querol

Coll den Querol

Beceite, Beseit

768317,4

4526480,0


visor











618

Peñagalera

Peñagalera

Peñagalera

Beceite

771895,3

4526209,8


visor











619

Perigañol

Periganol

Lo Perigañol

Beceite

765407,3

4525238,0


visor











620

Boixet

Boixet

Boixet

Beceite

768419,1

4516322,2


visor











621

La Pala

La Pala

La Pala

Beceite

769769,1

4516823,1


visor











622

La Coscollosa

La Coscollosa

La Coscollosa

Beceite

771095,2

4517918,1


visor











623

Aran

Aran

Moletes de Arañ

Beceite

771697,2

4520045,0


visor











624

Tossal del Tall Nou

Tossal de Tall Nou

Tossal del Tall Nou

Beceite

772848,2

4520029,0


visor











625

Cueva Bertrol

Coves de Bertrol

Coves de Betrols

Beceite

772040,3

4525120,9


visor











626

Cova de les Maravelles

Cova de les Meravelles

Cova de les Maravelles

Beceite

768544,2

4523503,0


visor











627

Cova del Cinto

Cova del Cinto

Cova del Sinto

Beceite

773713,2

4523107,9


visor











628

Cova Colom

Cova Colom

Cova del Colom

Beceite

773424,2

4520564,0


visor











629

Estrets del Regachol

Estrets del Regachol

Gúbies del Regachol

Beceite

774043,2

4522342,9


visor











630

Riu d'Ulldemó

Riu d'Ulldemó

Riu Ulldemó o Bulldemó

Beceite

770298,3

4525707,9


visor











631

Río Matarraña

Río Matarraña

Río Matarraña / Riu Matarraña

VARIOS

768686,4

4522696,5


visor











632

Río Formenta

Río Formenta

Riu Formenta

Beceite

767834,2

4519619,6


visor











633

El Parrizal

El Parrizal

Lo Parrissal

Beceite

770931,2

4519691,0


visor











634

La Fenellosa

Abrigo Rupestre de la

La Fenellassa

Beceite

771087,8

4521289,5


visor



Fenellosa








635

El Fort

El Fort

Forts de Cabrera (fortíns)

Beceite

769548,3

4523944,9


visor











636

Barranco del Racó de Guera

Barranc del Racó de

Barranc del Racó de Guera

Beceite

770244,3

4522845,9


visor



Guera

















637

Barranco de les Marrades

Barranc de les Marrades

Barranc o barrang de les Marrades

Beceite

769036,2

4523195,0


visor











638

Toll del Vidre

Toll del Vidre

Toll del Vidre

Beceite

774044,0

4527812,0


visor











639

(-)

La Pesquera

La Peixquera

Beceite

770354,0

4525508,0


visor











640

(-)


Lo Assut

Beceite

768640,0

4524335,0


visor











641

Mola de Lino

Mola de Lino

Mola de Lino (del)

Beceite

775329,0

4523529,0


visor














Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











642

Barranc de Vall Rovira

Barranc de la Vall Rovira

Barranc de la Vall Rovira

Calaceite/Areñs de

772135,4

4546165,5


visor





Lledó















643

Barranco del Calapatar

Barranco del Calapatar

Barranc del Calapatá

Calaceite, Calaseit

764625,3

4542525,8


visor











644

Castellans

Castellans

Los Castelláns

Calaceite

766511,3

4541948,8


visor











645

Tossal Redó

Tossal Redó

Tossal Redó

Calaceite

770139,0

4544192,0


visor











646



Tilo del Molí de Arnal

Calaceite

763275,5

4543719,0


visor











647

Barranc Mas d'Alzines

Barranc del Mas

Vall de Masalzines

Calaceite

769566,0

4551516,0


visor



d'Alzines








648

Roca dels Moros


Roca dels Moros

Cretas

768568,7

4537468,0


visor











649

La Misericordia

Nuestra Señora de la

La Misericórdia

Cretas

771393,0

4536656,0


visor



Misericordia

















650

Dumanches

Domenches

Domenches

Cretas

769348,6

4533955,9


visor











651

Barranco del Calderer

Barranco del Calderer

Barranc Calderé

Cretas

773521,3

4534593,7


visor











652

(-)


Toll de les Estaques

Cretas

773252,0

4530619,0


visor











653

(-)


Toll de Verdura

Cretas

773466,0

4531615,0


visor











654

(-)


Assut del Riu Algars

Cretas

773891,0

4537087,0


visor











655

Estación de Cretas

Estación de Cretas

Estassió de Queretes

Cretas

770783,0

4534597,0


visor











656

Barranco de los Canales

Barranco de los Canales

Barranc de les Canals

La Fresneda

756728,7

4536082,8


visor











657

Santuario Virgen de Gracia

Santuario Virgen de

Santuario de la Virgen de Gracia /

La Fresneda

755908,2

4534681,0


visor



Gradío

Santuari de la Mare de Deu de Grássia
















658

Fórnoles 744 m

Mas Castello

Mas de Castelló

Fórnoles

752671,2

4532907,8


visor











659

(-)


Barranc dels Molins

Fórnoles

753797,0

4533268,0


visor











660

San Pedro Mártir

San Pedro Mártir

Ermita de San Pedro Mártir / San

Fuentespalda

758779,9

4526953,7


visor




Pere Mártir
















661

Río Tastavins

Río Tastavins

Riu Tastavins

VARIOS

756762,2

4525776,1


visor











662

La Nevera

La Nevera

La Nevera

Fuentespalda

760640,2

4522097,1


visor











663

Punta la Umbría

Punta la Umbría

Punta Umbría

Fuentespalda/Peñarroya

758971,2

4520255,1


visor











664

(-)


Coveta de la aigua

Fuentespalda

757434,2

4519792,1


visor











665

Santa Bárbara

Santa Bárbara

Ermita de Santa Bárbara

Fuentespalda

758139,2

4520548,1


visor











666

San Miguel

Ermita de San Miguel

Ermita de San Miguel / San Miquel

Fuentespalda

757886,2

4521990,1


visor











667

barranco de los Figuerales

Barranco de los

Riu dels Figuerals

Fuentespalda

761100,2

4521280,1


visor



Figuerales

















668

(-)


Lo Assut de Lledó


775537,0

4537339,0


visor











669

Moleta

Moleta

La Moleta

Lledó

773446,1

4538481,0


visor











670

La Serrallada

La Serrallada

La Serrallada

Lledó

774390,3

4539364,7


visor











671

Ermita de Santa Rosa de


Ermita de Santa Rosa de Viterbo

Lledó

774775,3

4537050,3


visor


Viterbo









672

(Coros Bajo)

Coros Bajo

Coros

Mazaleón

759611,7

4552254,9


visor












2


Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











673

Tremps

Tremps

Tremps

Mazaleón

756729,3

4550783,9


visor











674

Baselles

Baselles

Basselles

Mazaleón

758886,3

4548884,9


visor











675

Foyas

Foyas

Foyes

Mazaleón

758126,3

4543579,9


visor











676

(-)


Los Secáns

Mazaleón

761237,5

4550801,0


visor











677

(-)


Botiquería dels Moros

Mazaleón

760592,6

4550212,3


visor











678

Venta de Cabaña

Venta de la Cabaña

La Venta

Mazaleón

756652,3

4546299,9


visor











679

Caídas del Salbime

Caídas del Salbime

Caigudes del Salvime

Mazaleón

762691,1

4544763,4


visor











680

Peirón del Barranco Fondo


Piuró del Barranc Fondo

Mazaleón

761910,9

4543982,0


visor











681

La Molinera

La Molinera

Punta Molinera

Monroyo/Ráfales

754344,2

4522771,1


visor











682

Sierra de la Molinera


Serra Molinera

Monroyo

752941,2

4522886,2


visor











683

Cabeza de la Sierra

La Serra

Cap de la Serra

Monroyo

749548,9

4519796,3


visor











684

Camiseta

La Camiseta

La Camiseta

Monroyo

750804,8

4512309,3


visor











685

Barranco del Agrebol

Lo barranc de la Grèvol

Barranc de lo Agrévol o Grévol

Monroyo

754566,0

4519800,0


visor











686

Río de Monroyo

Río de Monroyo

Riu de Monroch o Escorsa

Monroyo (Monte Rubeo)

751454,0

4517036,3


visor











687

Barranco de la Manzana

Barranco de la Manzana

Barranc de la Mansana

Monroyo

752594,0

4515325,3


visor











688

Barranco Entrefort

Barranc de Entrefort

Barranc Entrefort

Monroyo

749420,9

4515396,3


visor











689

Ermita Virgen de La

Ermita Virgen de la

Santuario de la Consolación /

Monroyo

749447,1

4521043,2


visor


Consolación

Consolación

Santuari de la Consolassió
















690

Sierra de los Sabinasos

Sierra de los Sabinasos

Serra dels Sabinassos

Monroyo

749791,8

4512652,3


visor











691

(-)

Salto

Lo Salt

La Portellada

760051,6

4528721,7


visor











692

Ermita de San Miguel

Ermita de San Miguel

San Miquel

La Portellada

757006,2

4530109,0


visor











693

Las Puntas

Las Puntas

Les Puntes

La Portellada/La

757049,2

4532167,0


visor











694

(-)


Cova de San Antoni

La Portellada

757722,0

4530764,0


visor











695

Hereu

Hereu

Tossal de lo Hereu

Peñarroya de Tastavins

761889,1

4515018,2


visor











696

Encanadé

Encanadé

Tossal de Encanadé

Peñarroya de Tastavins

764008,0

4512875,3


visor











697

El Coll

Coll de la Barraca

Lo Coll de la Barraca

Peñarroya de Tastavins

764064,0

4513689,0


visor











698

La Mola

La Mola

La Mola

Peñarroya de Tastavins

756344,0

4509426,0


visor











699

Virgen de la Fuente

Ermita Virgen de la

Santuari de la Mare de Deu de la Fon

Peñarroya de Tastavins

755939,2

4517659,2


visor



Fuente

















700

Peñas del Masmut

Rocas de Masmut

Roques del Masmut

Peñarroya de Tastavins

758859,1

4515372,7


visor











701

Ermita de San Alberto

Ermita de San Lamberto

Ermita de San Lambert

Peñarroya de Tastavins

756867,0

4511097,3


visor











702

Sierra Muleta

Sierra Muleta

Lo Caragolet

Peñarroya de Tastavins

762642,2

4518787,1


visor











703

Sierra de Peñarroya

Sierra de Peñarroya

Serra de Penarroija o Pinna Rubea

Peñarroya de Tastavins

761889,1

4514507,2


visor











704

Río de los Prados

Río de los Prados

Riu dels Prats

Peñarroya de Tastavins

756998,2

4518900,2


visor











705

Barranco de los Prados

Barranco de los

Barranc de la Canal de Pavia

Peñarroya de Tastavins

759824,2

4518243,2


visor



Prados/Barranco de











Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











706

Barranco de la Vuelta

Barranco de la Vuelta o

Barranc de la Volta

Peñarroya de Tastavins

755333,1

4515810,2


visor



de las Rabosas

















707

Barranco de Moyóns

Barranco de Los Mollons

Barranc dels Mollóns (collóns no)

Peñarroya de Tastavins

758687,0

4511238,3


visor











708

Barranco de Escresola

Barranco de Escresola

Barranc de la Escresola

Peñarroya de Tastavins

756472,0

4511839,3


visor











709

Barranco de Escalona

Barranco de Escalona

Barranc del riu Escalona

Peñarroya de Tastavins

754296,0

4513749,3


visor











710

Llobatera

La Lobatera

La Llobatera

Ráfales

750991,2

4524344,1


visor











711

Sierra de las Viñas

Sierra de las Viñas

Serra de les Viñes

Ráfales

754219,2

4526704,1


visor











712

Ermita de San Rafael

Ermita de San Rafael

Ermita de San Rafael / San Rafel

Ráfales

753982,2

4524990,1


visor











713

Barranco de los Estrechs

Barranco de los Estrechs

Los Estrets

Ráfales

752890,2

4524904,1


visor











714

Tormasal

Tormasal

Lo Tormassal

Ráfales

755674,0

4523831,0


visor











715

Tossal Gros

Tossal Gros

Tossal Gros

Torre de Arcas/Monroyo

749668,8

4512556,3


visor











716

Feltré

Feltré

Feltré

Torre de Arcas

747894,8

4512633,3


visor











717

Tosal del Perelló

Tosal de Perelló

Tossal de Perelló

Torre de Arcas

746626,9

4513626,3


visor











718

El Chorrador

El Chorrador

Lo Chorradó

Torre de Arcas

740991,0

4519060,3


visor











719

Barranco de Torre de Arcas

Barranco de Torre de

Barranc de Torredarques

Torre de Arcas

746846,9

4516272,3


visor



Arcas








720

Sierra de Marondes

Sierra de Marondes

Serra de les Malondes

Torre de Arcas

743469,9

4518165,3


visor











721

Ermita de San Bernardo

Ermita de San Bernardo

Ermita de San Bernardo / Ermita de

Torre de Arcas

747732,7

4514819,0


visor




San Bernat







722

Barranco del Regal

Barranco del Regall

Barranc del Regall

Torre del Compte

761559,1

4537386,4


visor











723

(-)

Torres Cremaes

Torre Cremada

Valdeltormo

761565,9

4540290,8


visor











724

(-)

Tossal Montañés

Tossal Montañés

Valdeltormo

761172,0

4539771,0


visor











725

(-)

Tormo

La Roca del Tormo

Valdeltormo

761633,0

4541731,0


visor











726

Ermita de la Magdalena

Ermita de la Magdalena

Ermita de Santa Magdalena

Valderrobres

762348,3

4528085,0


visor











727

Los Santos

Los santos

Ermita dels Sans

Valderrobres

765739,3

4532925,9


visor











728

Río Seco

Riu Sec

Riu Sec

Valderrobres

768603,2

4528277,2


visor











729

El Arca

San Miguel de Espinalba

La Caixa

Valderrobres

764791,3

4525005,0


visor











730

Río Pena/Riu de la Pena

Riu de La Pena

Riu Pena

Valderrobres/Beceite

763677,2

4524530,7


visor











731

Río del Racó de Patorrat

Río Raco de Patorat

Riu del Racó de Patorrat

Valderrobres/Beceite

766789,7

4518304,4


visor











732

Gúbies del Mas Roig


Gúbies del Mas Roch

Valderrobres

764674,9

4518773,0


visor











733

San Miguel d´Espinalvá

San Miquel d'Espinalva

San Miquel de Espinalbá

Valderrobres

766463,1

4516476,2


visor











734

Tossal dels Tres Reis


Tossal del Rey

Valderrobres

767779,1

4513975,0


visor











735

Barranco de Fachina

Barranco de Fachina

Barranc de Fagina

Valderrobres/Peñarroya

764987,0

4513342,3


visor











736

Coll de Tombadors


Coll de Tombadós

Valderrobres

767256,0

4512992,0


visor











737

La Picosa

La Picosa

La Picossa

Valderrobres

762784,0

4523611,0


visor











738

Mas del Labrador

Mas del Labrador

Mas del Labrador / Mas del Llauradó

Valjunquera

756998,3

4540787,0


visor



4

Fila

Nombre IGN

Nomenclátor Aragón

Nombre Propuesto

Municipio

x

y

enlace











739

(-)

Mirablanc

Mirablanc

Valjunquera

753620,0

4539058,9


visor











740

(-)


Lliri

Valjunquera/Fórnoles

767257,5

4513009,0


visor











741

Plana Encascarro

Plana Encascarro

Plana den Cascarro

Valjunquera/La

757255,2

4539139,0


visor





Fresneda


















http://www.lenguasdearagon.org/pdf/toponimia/toponimia_oficial.pdf





































5