champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Des Tensons, des Complaintes historiques, des
pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes
divers, et des pièces Morales et Religieuses.
Senher
Raymbautz, per vezer De vos lo conort e 'l solatz Suy sai
vengutz tost e viatz, Mais qu' ieu no suy per vostr' aver; E
vuelh saber, quan m' en irai, Cum es de vos ni cossi us vai, Qu'
enqueron m' en lai entre nos.
Tant ai de sen e de saber, E
suy tan savis e membratz, Quant aurai vostres faitz guardatz, Qu'
al partir en sabrai lo ver: S' es tals lo guaps cum hom retrai, O
si n' es tant, o meinhs o mai, Cum aug dir ni comtar de
vos.
Gardatz vos que us sapchatz tener En aisso qu'
eras comensatz; Quar hom, on plus aut es puiatz, Plus bas chai,
si s laissa chazer: Pueys dizon tug que mal l' estai, Per que
fes, pus era non fai, Qu' eras non te condug ni dos.
Qu' ab
pro manjar et ab jazer Pot hom estar suau malvatz; Mas de grans
afans es carguatz Selh que bon pretz vol mantener; Cove que s
percas sai e lai E tolha e do, si cum s' eschai, Quan ve que es
luecx ni sazos.
D' aisso vuelh que digatz lo ver S' auretz
nom drutz o molheratz, O per qual seretz apelatz, O 'ls volretz
amdos retener: Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai, dic, quar ben
o sai, Per so us o dic, quar ben o sai, Qu' a dreg los auretz
ambedos.
Si voletz el segle parer, Siatz en luec folhs ab
los fatz: Et aqui meteys vos sapchatz Ab los savis gen
captener; Qu' aissi s cove qu' om los assai, Ab ira 'ls us, l'
autres ab jai, Ab mal los mals, ab ben los bos.
No us
fassatz de sen trop temer, Per qu' om diga: trop es senatz; Qu'
en tal luec vos valra foldatz On sens no us poiria valer. Tan
quant auretz pel saur ni bai, E 'l cor aissi coindet e gai, Grans
sens no us er honors ni pros.
Senher Rambautz, ieu m' en
irai, Mas vostre respost auzirai, Si us platz, ans que m parta
de vos.
Peire Rogiers,
a trassaillir M' er per vos los ditz e 'ls covens Qu' ieu ai a
mi dons, totz dolens De chantar, que m cugei sofrir; E pus sai
etz a mi vengutz, Chantarai, si m n' ai estat mutz, Que non
vuelh remaner cofes.
Mout vos dei lauzar e grazir, Quar
anc vos venc cor ni talens De saber mos captenemens: E vuelh
que m sapchatz alques dir; E ja l' avers no m sia escutz, S'
ieu suy avols ni recrezutz, Que pel ver non passetz ades.
Quar
qui per aver vol mentir, Aquelh lauzars es blasmamens, E torn
en mals ensenhamens, E s fai als autres escarnir; Qu' en digz
non es bos pretz saubutz, Mas als fagz es reconogutz, E pels
fagz ven lo dir apres.
Per me voletz mon nom auzir, Quals
suy o drutz; er clau las dens, Qu' ades pueia mos pessamens On
plus de prion m' o cossir. E dic vos ben qu' ieu no sui drutz, Tot
per so quar no sui volgutz; Mas ben am, sol mi dons m'
ames!
Peire Rogiers, cum puesc sufrir Qu' ades am aissi
solamens? Meravil me si viu de vens; Tort ai, si m fai mi dons
murir, S' ieu muer per lieys, farai vertutz; Per qu' ieu cre
que, si fos perdutz, Dreg agra que plus m' azires.
Ara 'l
ven en cor que m' azir, Mas ja fo, qu' er autres sos sens, Qu'
aitals es sos captenemens; Per qu' ieu lo y dei tos temps
grazir, Sol pel ben que m n' es escazutz. Ja, no m' en vengues
mais salutz, Li dei tos temps estar als pes.
Si m volgues
sol tan consentir Qu' ieu tos temps fos sos entendens, Ab bels
digz n' estera jauzens, E fera m senes fag jauzir; E deuria n'
esser cregutz, Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz Mas d'
un bon respieg don visques.
Bon Respieg, d' aut bas son
cazutz; E si no m recep sa vertutz, Per cosselh li do que m
pendes.
Habitant dans les maisonnettes avec Isaac et avec Jacob.
10. Maisonament, s. m., logement, bâtisse, édifice.
Ni en palays ni en grant maisonament. Lo desprezi (despreczi) del mont.
Ni en palais ni en grand édifice.
11. Maizonier, s. m., habitant, séjournant, locataire.
O 'l logaire de la maizon o sos mesatges, per el, lo maizonier pot gitar de la maizon per la propria estatga del senher o del logador.
Statuts de Montpellier, de 1204.
Ou le loueur de la maison ou son envoyé, pour lui, peut mettre hors de la maison le locataire pour la propre résidence du maître ou du loueur. ANC. FR. Des forfaits que li borgois ou li mesniers des borgois feront envers les mesniers des canoines. Tit. de 1287. Hist. de Liége, p. 401.
11. Maner, s. m., manoir, demeure.
Membre 'lh cum m' afizet un ser,
Al sieu maner.
Giraud de Borneil: Nulha res.
Qu'il lui souvienne comme elle m'assura un soir, au sien manoir.
ANC. FR. Villes essillent et maners,
Mesons ardent, prenent avers.
Wace cité par Du Cange, t. IV, col. 407.
13. Mainada, Maynada, s. f., troupe, compagnie, société, famille, gens de la maison, domestique.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Com si pot far
Que la bestia, que no sap parlar,
Mi faza trobar ma mainada?
V. de S. Honorat.
Comment se peut-il faire que la bête, qui ne sait pas parler, me fasse trouver ma compagnie?
Fon gran brega entre la maynada dels cardenals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 76.
Fut grande dispute parmi la société des cardinaux.
A tota sa mainada fes tolre los cabels e a se meteis.
V. de Pierre Vidal. Var.
A tout son domestique il fit couper les cheveux et à lui-même.
Los paures son maynada petita de Dieu.
Coma lurs mainadas e lurs officials se porton en lurs officis.
V. et Vert., fol. 74 et 70.
Les pauvres sont la petite famille de Dieu.
Comment leurs gens et leurs officiers se comportent dans leurs offices. Proverb. Tal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 97.
Tel seigneur, tel domestique.
ANC. FR. Voyant trop grièvement chargée
Sa maison de trop de maignée,
Mist sa fille en religion.
Remi Belleau, t. II, p. 152.
Et point n'auras
Tousjours d'enfans grande maignie
Autour de toy, pour compagnie.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 255.
Pour l'honneur du roy et des seigneurs de la mesgnie du roy de France, il consentit à donner sa fille à monseigneur de Orléans.
Monstrelet, t. I, fol. 66.
Je cognois toute la mesgnie
De léans; quelle compagnie!
Cl. Marot, t. IV, p. 183.
S'en alla, à privée mesgnie, ou chastel de Marcoussy.
Leials amicx, cui amors ten joyos, Deu
ben esser alegres e jauzens, Larcx et adregz, arditz et
amoros, Aras quan par lo guais termenis gens Que fai la flor
espandir per la planha, E 'l rossinhol chantar justa 'l vert
fuelh; Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh, Pus mi dons
vol que totz bes mi sofranha.
Pero be sai que dregz es e
razos Que selh qu' es francx, amoros e plazens, Sia plus braus
d' autr' om e plus felos, Quan no li val merces ni chauzimens; E
pus mi dons m' es salvaia et estranha,
Leu
pot trobar en me mal et orguelh: Mas
lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh Plus
de s' amor, ni ai cor que m' en planha. Non
dic ieu ges que totz temps sieus no fos,
E
no fezes totz sos comandamens, Sol que no m fos sos cors tant
orgulhos; Mas sitot s' es bona e belha plazens, Franca e
gentils e d' avinen companha, Ja no m' aura si no vol so qu' ieu
vuelh: Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh, Qu' ilh fai
semblan que res de mi no 'l tanha!
Totz mal menatz for' ieu
fizels e bos, Francx et humils e celans e temens, Ses trop
parlar, e de totz enjans blos; E saubra ben entr' els
desconoissens Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha De
nostr' amor non poiran far janguelh: S' aissi m volgues la genser
que s despuelh, Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.
Per
so n' estauc marritz e cossiros, Quar anc l' amiey ni m falhic tan
mos sens, Que per un joy don no sui poderos Soan alhors totz
autres jauzimens; Aissi no sai cosselh a que m remanha, Qu'
autra no m platz et ilh mi dezacuelh: Fols es qui cre tot quan
vezon siey huelh, Ni qui pert trop per so que non
guazanha.
Amors, lonc temps ai estat de Bretanha, E faitz
peccat, quar mi mostratz orguelh; S' ieu plus que tuit l' autr'
amador vos vuelh, Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en
planha.
II.
Si totz los gaugz e 'ls
bes, E las finas lauzors, E 'ls faitz e 'ls digz cortes De
totas las melhors, Volgues dieus totz complir En una
solamen, Saber cug veramen Que selha cui dezir N' agra mais
per un cen.
E pos de totas es Caps e mirals e flors, Sitot
no m' en ven bes, Si m' es lo gratz honors Fassa m viure o
murir: Mas plus l' er avinen, Si m te guay e jauzen; Com
mais me fai languir, Ieu plus l' am finamen.
Quar el mon
non es res, Sia sens o folhors, Que m penses que 'l plagues, No
m fos gaugz e dossors; So qu' ilh vol mal azir, Et am selhs
bonamen Qui son siei benvolen: Al mielhs que pot chauzir, Sui
al sieu mandamen.
En aissi m' a conques; E si no m val
amors, Valha m ma bona fes E la sua valors: S' amors no vol
venir El sieu belh cors plazen, Lo verai pretz valen Deu
garar de falhir, Quar s' ieu muer, no l' er gen.
Gentils
cors, ben apres, Sobre totz amadors Agras mon fin cor mes Ab
un pauc de socors; Que mort m' an li sospir: E vos, per
chauzimen No sufratz mon turmen, Ni vulhatz fals auzir Cui
er mal si be m pren.
Na Beatritz, grazir Vos faitz a tota
gen; Et avetz pretz valen, Si que qui 'n vol ver dir Del
belh semblan no y men.
III.
Humils e fis e francs
soplei vas vos, Ab leial cor, bona dona e valens, Quar etz
mielher del mon, e plus valens E plus gentils e plus franch' e
plus pros E genser e plus guaya; Per qu' ieu vos am, ja autre
pro non aya, Tan finamen que d' al re no m sove, Neis quan prec
dieu, don oblit per vos me.
Nulh'
autr' amors no m pot faire joyos Si m preyavon d' autras domnas
cinc cens, Quar ab vos son fadas las conoissens; Tan son cortes
li semblan e 'l respos, Que tan quan lo sols raya, Non a domna
cui tan ricx faigz s' eschaia, Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz
cove; Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.
Adregz
cors gens, benestans, amoros, No m' aucizatz, valha m francx
chauzimens E leyaltatz e fin' amors que m vens, E 'l bes qu'
ieu dic, e merces e perdos: No vulhatz qu' ieu dechaya, Qu' el
loncs espers e 'l deziriers m' esglaya. Bona domna, sol qu' endreg
bona fe Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.
Sivals
d' aitan sui ben aventuros, Quar s' ieu en muer, autre non er
jauzens; Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens, E reman fis
vostre pretz cabalos: Malgrat de gent savaya, A totz jorns
creis vostra valors veraya Sobre totas, e sai vos dir per
que, Quar valetz mais e no falhetz en re.
Doncx,
pus al cor vei en totas sazos La vostra boca, e 'ls huelhs clars e
rizens, E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens, E 'l
vostre cors qu' es tan cars e tan bos, No crezatz qu' ieu m n'
estraya; Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya, E non ai
plus, ni d' als non truep merce; Mas tan valetz qu' el mals val
autre be.
Vostr'
hom sui, domna guaya, Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya; E
sobre totz port la clau d' amar be; Per qu' ieu alhors no pues
virar mon fre.
IV.
Astrucx es selh cui amors ten
joyos, Qu' amors es caps de trastotz autres bes, E per amor es
hom guays e cortes, Francs e gentils, humils et orgulhos; Aqui
on tanh, en fai hom mielhs mil tans Guerras e cortz don naisson
faitz prezans: Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor; E quar
ai bon respieit que m fassa ric, No planc l' afan qu' ieu trac ni
la dolor.
Ric m' agra fait e ben aventuros, Sol ab mi dons,
que tan val, mi valgues; E pueys en lieys no falh neguna res De
tot quan tanh a ric pretz cabalos, Be m deu valer s' amors, quar
fis amans Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans: E pus
tan l' am e ponh en sa honor, Non deu creire bruich ni malvais
castic, Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.
Ja non
creirai desmenta sas faissos Mi dons cui sui litges, quar semblans
es Qu' en lieys sia franqueza e merces, Qui ve 'ls belhs huelhs
plazens et amoros, E la boca qu' es belha e gen parlans, E 'l
cors adregz ab avinens semblans: Ben saup chauzir de totas la
melhor; Ges mos sabers aquel jorn no m falic, Ans m' esmendet,
s' anc pris dan per folhor.
Que vilas fai qui m' es
contrarios; E si negus lauzengiers mal apres M' a dig enuey,
mais volgra qu' en prezes Mas rezempsos, qu' aitan pauc col
peissos Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans Mi dons
cui sui per far totz sos comans. Guardatz s' ieu l' am ses tot cor
trichador! Qu' el mon non ai tan mortal enemic, Si 'l n' aug
ben dir, no 'l n' aya per senhor.
Si
cum es plus renoviers cobeitos On plus a d' aur e d' argent a se
mes, Sui plus cobes de lieys que m' a conques, On plus remir
las autras, tant es pros: Vezer non l' aus, que vas lieys sui
doptans, Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans, E fals vas
mi, quar non ditz ma clamor. Las! si merces no m val contra 'l
destric, Ma bona fes m' a mes en gran error.
Chanso,
vai t' en lai on es joys e chans, Beutatz e sens, jovens e guais
semblans, Dir a mi dons cui sopley et azor Que tan conosc sos
bos ayps, per qu' ieu dic Que retener mi deu per
servidor.
V.
Ben es folhs selh que renha Per lonc
temps ab senhor, Don ja bes no li 'n venha Ses mil tans de
dolor; E qui per ben mal pren, Tanh que joys li sofranha, E
nulhs bes no 'lh remanha, Saber pot veramen Qu' assatz a de que
s planha.
Per so m planc e 'n mov lanha,
Quar
falh nesciamen Amors, que m fon estranha, E m trazic
malamen; Sabetz per que l' azir? Qu' el ben que fag m' avia Mi
tolc, e m fes bauzia: Qu' om no deu enriquir Lo sieu, e pueis
l' aucia.
Amors a gran falsia, Quar amar e servir Et
onrar la sabia, Mielhs qu' autr' om obezir, E celar ses
enjan; Mas mal vi s' amistansa, Qu' anc non aic benanansa No
m tornes pueis a dan; Per que m part m' esperansa.
Tant
pauc vuelh s' acordansa, Qu' ieu endreg lieys no m blan; Domna
gentils qu' enansa Son valen pretz prezan, Ont es fina
beutatz E gran bon' aventura, Si qu' a totz jorns melhura; Et
ab tot so no m platz S' amor, ni non ai cura.
Tant es grans
la rancura Per qu' ieu en sui iratz, Que bons pretz en peiura E
guaiez' e solatz: Pero ades esper, Sitot mos cors s'
esmaya, Qu' apres l' ira m' eschaya Tals joys que m denh
plazer; Sol fin' amors no m traya.
VI.
Tant m' a
donat e fin e ferm voler Leyals amors, que ja no m partrai mais De
vos, dona, on ai mon bon esper; Tant etz valens, cortez' ab digz
verais, Franch' e gentils, guay' ab humil semblan, Belh' e
plazens, si que non es a dire Negus bos ayps qu' om puesc' en
domn' eslire; E pus tant es vostre ricx pretz puiatz, Suffretz
qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz. Bona domna, tant
m' avetz en poder Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays; E
si m faitz mal, e no m voletz aver Franc chauzimen, ges per so no
m' irais; Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan: Sabetz
per que vos sui hom e servire? Qu' ades cossir quant valetz, e m'
albire Que venir deu lo guazardos e 'l gratz, Tant ai suffert
lonc temps l' afan en patz.
Pauc
a de sen, e cuia mout saber Selh que m blasma quar d' amar vos no
m lais; Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer, E m luenh
de vos, mens ai cor que m biays: Per qu' ieu non puesc mon cor
partir ab tan, Ja no m partrai de vos mon dous dezire; Qu' anc
non amet, be l' en puesc escondire, Ans es nescis, dezamoros
proatz, Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.
Anc
pueys no fe 'l segles mais deschazer, Pus hom blasmet amor, ni 'l
dis tal ays Per las donas que solon mais valer, Pels cavaliers
qu' an tornat a savays Fals noirimens; et es trop malestan Que
l' un fenho, l' autre volon mal dire De las melhors, per qu' es
dregz qu' ieu m' azire; Qu' a totas sui bos e francx e privatz Per
vos, dona, a cui mi sui donatz.
Totas
las vuelh honrar e car tener, Quar per vos valh en totz valens
assays; E ges per so, dona, no us cal temer En dreg d' amor,
qu' ieu vas autra m' apays, Quar vos mi faitz amar deport e
chan, Cortz e domneys, joy e solatz e rire, Quar de ren al non
son miei dous cossire: Per que m degra, si 'n fos a dreg
jutjatz, Valer merces e franc' humilitatz.
A
vos mi ren per far vostre coman, Bona domna, sitot non sui
jauzire; Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire: Que si l'
una non faitz, be vuelh sapchatz Que qu' aia dig no sui
enamoratz.
VII.
Per joy d' amor e de fis amadors, E
de finas amairitz ses enjan Comens chanso, que nulhs autres
pascors, Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan, Mas d' un ric
joy que m te guai e prezan, Fis sobr' els fis, e valens sobr' els
bos, Que m fai estar jauzen et amoros.
E s' ieu n' ai joy
mi ten jauzen amors, Eschai de mi si m te 'l joys en afan;
No
m' en lau ges, ans m' en ve la dolors Daz autras partz e 'l dezir
e l' afan; Mielhs fora dregz e razos per semblan Qu' els mals e
'ls bes partissem entr' amdos, Ensems ab joy e 'ls autres
cossiros.
Si
ma dona s' a d' autres preyadors, No m' en rancur, ni non fauc mal
semblan, Ans m' en val mais lo bes per las paors; Que dels
melhors a hom mais de talan, Sol que d' aisso sia eu guardatz de
dan; Que lauzengier no m tenguon dan ab vos, Ni tals que s fai
amicx qu' er enueyos.
Tot atressi col salvatges austors Que
s rescon plus que l' autr' auzelh no fan, Rescon e cel mon joy als
jangladors, Als fals fenhens que faitz anar torban: E si vos,
don', acsetz lo mieu talan, Tant esteram rescondut a rescos, Tro
'ls lauzengiers agron mortz los gelos.
Trompas ni corns, ni
viulas, ni tambors, Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan, No
valon re contra 'l vostre socors, Si vos lo m fagz, dona, quan lo
us deman; Qu' el mon non es don puesc aver joy gran, Mas quan
de vos don sui guays e joyos, Quar ieu vos am e trac greu mal per
vos.
Dona N' Auda, balladas ni chansos, No vuelh faire que
no y parle de vos.
VIII.
S' anc fis ni dis nulha
sazo Ves vos erguelh ni falhimen, Ni passei vostre mandamen, Ab
franc cor et humil e bo Vos mi ren, belha douss' amia, E m part
de l' autrui senhoria, E reman en vostra merce, Qual que m
fassatz o mal o be.
Per aital coven vos mi do, Qu' ieu non
ai poder ni talen Qu' ieu m' en parta de mon viven; Qu' amors
m' a en vostra preizo Mes, quar etz la mielher que sia, Et
avetz mais de cortezia; Qu' el plus vilans es quan vos ve Cortes,
e us porta bona fe.
Be m pogratz trobar ochaizo, Mas tan
vos sai, domna, valen, Franch' et humil e conoissen, Per qu' ie
us quier franchamen perdo, E tem vos tan qu' als no us
querria; Mas ses enjan e ses bauzia Vos am, e us amarai
jasse, E tot quan vos plai vuelh e cre.
Doncx, pus no
us aus querre mon pro,
E
sui vostre sers leyalmen, Be faretz mais de chauzimen, E
doblaretz lo guazardo, Si m donatz so qu' ieu plus volria Ses
preyar; qu' aitals companhia No s part, quan ses precx s'
esdeve Qu' us fis cors ab autre s' ave.
A penas sai dir oc
ni no, Quan
no vey vostre guay cors gen, E la fresca cara rizen; S' ieu n'
espert molt, n' ai ben razo, Que totz l' autre mons no m
poiria Tener nulh pro s' ieu no us vezia; Ni ses vos no puesc
aver be, Per que us er gen si us en sove.
Beutatz
e valors e cueindia, Dona, creis en vos quascun dia; E prec
dieu que do malastre Totz selhs qu' an lunhat vos de me.
De
N' Odiartz on que sia Vuelh sa coindans' e sa paria, Qu' ab
rics faitz enans e mante
Tot
so qu' a valen pretz cove.
IX.
Qui
per nesci cuidar Fai trop gran falhimen A dan li deu tornar; E
s' a mi mal en pren Ni ma domna m deschai, Be s tanh, que tal
folhia Ai fait, per qu' ieu deuria Morir d' ira e d' esmai.
E
s' ieu per sobr' amar, Ai renhat folhamen,
Ni
mi dons proar Si n' agra 'l cor jauzen, Si 'l ferm voler qu'
ieu n' ai De lieys servir partia, Ar conosc que 'l plairia, Per
qu' ai fait folh assai.
No m' en puesc razonar, E sai que
no m' es gen; E si m vol perdonar, Gratz e merces li 'n ren, E
totz temps o farai: Qu' estiers qui m' auciria, Mon fin cor non
partria Del ric luec on estai.
Per so no m cal duptar Son
ric cor covinen, Ni m' en degra lonhar Pel bruit don quascun
men; Qu' ieu sui be selh que sai Que mielhs hom non poiria Aver
per drudaria, Mas quan lo solatz guai.
En aissi m fai
trobar Nesci lo cor e 'l sen, Que quan cug orguelh far, Ilh
m' o torn en nien; E re de be no m fai, Quan mos cors s'
umelia; Amors ni cortezia De leys joi no m' atrai.
Domna,
'l genser qu' ieu sai, Mais vos am ses bauzia No fes Tristans
s' amia, E nuill pro non y ai.
X.
Aissi
cum selh qu' a pro de valedors, E 'l falhon tug, ja tan non er
amatz En la sazon qu' es desaventuratz, Mi failh mi dons, sol
car conois qu' amors Mi fai murir per lieys ab gran turmen; E
s' ill pogues faire nul falhimen
Vas
mi 'l fera; mas mens en val, so cre, Bars qui deschai selhui que
vencut ve.
Per
so conosc qu' es dan e deshonors: Qui non a cor als
dezapoderatz; Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz Ab gran
poder, no s tenra ses secors; E si 'l senher de cui es no 'l
defen, En sa colpa lo pert pueys longamen: Aissi perdra ma don'
al sieu tort me, Pus no m socor on plus li clam merce.
Perdre
no m pot per so que m vir alhors;
Pero
si m sui de lieys lonc temps lunhatz,
Qu'
ai fait semblan qu' alhors m' era viratz
Per
esproar si 'l plagra ma dolors; E s' agues mes en autra mon
enten, Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen, S' ieu mi
partis de lieys; mas no 'lh val re, Que no m pot ges mon cor
partir de se.
Belha domna, vailla m vostra valors, Qu' anc
nulhs caitius destregz ni mal menatz Non saup son dan tan gen
suffrir en patz: E pus lo mals m' es delieitz e sabors, Per
amor dieu, e quar vos fora gen, Trobes ab vos qualaquom
chauzimen, Que vostr' om suy; e si m denhatz far be, Vos i
faretz franquez' e bona fe.
Vostre belh huelh, vostra fresca
colors, Vostre dous ris, vostras finas beutatz, Vos fan aver
vas me pus dur solatz; Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors On
vos miratz vostre cors covinen, Guay e joyos, amoros e plazen, Qu'
erguelh me faitz; e qui bon pretz mante, Erguelh no 'l tanh vas
los sieus ni 'l cove.
Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus
soven, Mielhs n' anera mi e vos eissamen; Qu' ieu saubra vos
conseilhar, e vos me; Pero negus non sap a sos ops re.
XI.
Ges
per la coindeta sazon Que fai pratz e vergiers florir, No fara
ogan mon chan auzir, Mas bonamen m' a fait perdon Silh que m'
es dolz' e de bella compaingna, Per qu' eu en deu aver lo cor
jauzen; Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna, Car
no m manda venir celadamen.
De bon cor l' am, et ai razon, Qu'
el mon non puos gensor chauzir; E car plus soven no remir Son
cors e sa bella faisson, S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en
contraingna:
Mas
lauzengier me fan tal espaven, Per merce ill prec que, ses bruit e
ses laingna,
Sueffra
qu' ill serf a rescos humilmen.
Mout m' a rendut gen guierdon
Amors,
per qu' eu lo ill dei grazir
Del
gran mal que m' a fai suffrir,
Per
mon bon talen n' ai, qu' en fon
Loncs
temps ves me mal' e brau et estraingna
Mas
no m ten dan, que miels val per un cen
Sela
que vol que sos litges remaingna; Per que autra no voill ni me
enten.
XII.
De totz caitius sui ieu aisselh que plus Ai
gran dolor, e suefre greu turmen; Per qu' ieu volgra murir, e fora
m gen Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz; Que viures m' es
marrimens et esglais, Pus morta es ma dona N' Azalais; Greu
sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan. Mortz trahiritz! be vos
puesc en ver dire, Que non poguetz el mon melhor aucire.
Ai!
cum fora gueritz et ereubutz, S' a dieu plagues qu' ieu fos
primieramen Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen Viur'
apres lieis: reis perdona 'l Jhesus, Dieus poderos, dreituriers e
verais, Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais, E 'n ren l'
arma sanh Peire, sanh Joan; Que totz los bes y son qu' om puesca
dire, E de totz mals la 'n pot hom escondire.
Senher, ben
la devem planher quascus, Qu' anc dieus non fes el mon tant
avinen: Qui aura mais tan bel captenemen! Que val beutatz ni
bon pretz mentengutz! Ni que val sens, honors, ni solatz
guais, Gent aculhirs, ni nuls cortes essais! Ni que valon franc
dig, ni fag prezan! Segles dolens! de bon cor vos azire, Mout
valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.
E podem be saber que
l' angel sus Son de sa mort alegre e jauzen; Qu' auzit ai dir,
e trobam ho ligen: “Cui lauza pobles lauza Dominus.” Per
que sai be qu' ilh es el ric palais, En flors de lis, en rozas et
en glais; La lauzon l' angel ab joy et ab chan: Selha deu ben,
qui anc no fo mentire, En paradis sobre totas assire.
Joys
es delitz, e jovens es perdutz, E totz lo mons es tornatz en
nien, Quar comte, duc e man baron valen N' eran plus pros, er
non la ve negus, E mil domnas valion per lieys mais. Mais er
podem saber qu' ab nos s' irais Nostre senher, qui la fes valer
tan; Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire, E ns a dat
mais d' afan e de cossire.
Ai! quals dans es de mi dons N'
Azalais!
Non
puesc als far, mas de totz jois me lais,
E
pren comjat de chantar derenan; Que planh e plor, e manh coral
sospire M' an mes per lieys en angoissos martire.
Amics N
Andrieu, camjat son mei dezire, Ni ja d' amor non serai mais
jauzire.
Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.
There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.
Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.
The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.
Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there. The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.
Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.