Mostrando las entradas para la consulta cabrit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cabrit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de abril de 2024

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat
 de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus 
barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.


(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

jueves, 11 de mayo de 2017

aubarda, albarda

aubarda, albarda

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

albarda, Torelló

pagès de la comarca de Ripoll

albarda menorquina de pagesa


albarda valenciana

albardà


L'agüelo "Seveta" seguis......

Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)

A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 
I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:
|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cinglacinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitralque és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.
|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixinsque són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavallóformat de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarraEn el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 
|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 
|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.
II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).
|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 
|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albardaesser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.
    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.
    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).
    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).
1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 

sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).
    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 

|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardánLo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.El vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.
|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).
|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.
|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».
    Cult. pop.Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.
    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).
    Etim.: de l'àrab al-bardánel foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas:

Albarda sobre albarda.

Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.


Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

En vasco, chalma, chalmia.

relasionades:

cincha, sincha
tafarra,
cuixins,
pell,
saria, banasta, banastes, cornalera etc...

martes, 2 de abril de 2024

Lexique roman; Glarea - Engrans


Glarea, s. f., glaire, jus, moût.

Uva composta es de pel, glarea o suc et de gras.

(chap. Lo raím está compost de pell, suc o mosto y de grans.)

Eluc. de las propr., fol. 226. 

Le raisin est composé de peau, de moût ou suc et de graines.


Glas, Glatz, s. m., lat. glacies, glace.

Soi pus freg que neu ni glas.

Folquet de Marseille: Senher Dieu.

Je suis plus froid que neige et glace. 

Ieu am trop mais lo glatz 

No fas las flors dels pratz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

J'aime beaucoup plus la glace que je ne fais les fleurs des prés. 

CAT. Glas. IT. Ghiaccio. (chap. Gel. ESP. Yelo, hielo.)

2. Glassa, Glacha, s. f., glace. 

Pus blanca que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Plus blanche que neige sur glace. 

E 'l mangera pro de sa cassa, 

E pueis no ill fara mal la glassa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et il mangera suffisamment de sa chasse, et puis ne lui fera mal la glace.

- Par extension. Caillé.

Aquella glassa c' aura facha 

Lo sang desus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en ôterez ce caillé que le sang aura fait dessus. 

ANC. CAT. Glaça. IT. Ghiaccia.

3. Glassar, Glachar, v., geler, glacer. 

Quan plus fai chaut, trembla e glacha,

E trassua quan plus fai freich.

Un troubadour anonyme: Si trobess tan. 

Quand plus il fait chaud, il tremble et gèle, et sue quand plus il fait froid.

Part. prés. La seconda es freg mortals,

Tant fort glassans e tan corals 

Qu' el mon non es semblans freiors. 

Brev, d'amor, fol. 111. 

La seconde est froid mortel, si fort glaçant et si intime qu'au monde il n'est semblable froideur.

Part. pas. Er quan vei glassatz los rius. 

B. Calvo: Er quan. 

Maintenant quand je vois les ruisseaux glacés. 

CAT. Glassar. IT. Ghiacciare. (chap. Gelá, chelá.)

4. Conglapis, s. m., verglas, grésil, givre.

Gels, neus e conglapis.

Marritz com selh que conglapis

Toca.

Lai on hom non sen conglapis.

Rambaud d'Orange: Ar s'espan. 

Glace, neige et verglas. 

Triste comme celui que givre touche. 

Là où on ne sent pas verglas.

5. Sobreglatz, s. m., chose très froide, très glacée.

Pos a manjatz sobreglatz

Et hom lo pren, greu poira viure. 

Deudes de Prades, Auz cass. 

Après qu'il a mangé choses très glacées, et qu'on le prend, difficilement il pourra vivre.


Glat, s. m., glapissement, aboiement, hurlement, cri.

Non tem glat, ni crit, ni jaup de gossa.

Guillaume de Berguedan: Amicx.

Je ne crains glapissement, ni cri, ni jappement de chienne.

Fig. Auzir tot jorn lo glat dels enoios. 

P. Vidal: Bon' aventura. 

Ouïr toujours l' aboiement des ennuyeux.

De lur critz ni de lur glatz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

De leurs cris et de leurs hurlements. 

De feunia deu issir malvatz glatz. 

P. Cardinal: Ges ieu. 

De colère doit sortir mauvais cri.

- Gazouillement.

Auzir cugei lo chant e 'l crit e'l glat 

Que fan l'auzel, quan son vert li plaissat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Je pensai entendre le chant et le cri et le gazouillement que font les oiseaux quand les bois sont verts.

(chap. Clapit, clapits; v. clapí.)

2. Glatiment, s. m., cri, glapissement, grincement.

Uzo may de glatiment que de votz. 

De dens glatiment.

Eluc. de las propr., fol. 168 et 80. 

Usent plus de glapissement que de voix. 

Grincement de dents.

3. Glatir, v., glapir, aboyer.

Fauc mos dos canetz glatir.

(chap. Fach mons (los meus) dos gossets clapí.)

Marcabrus: D'aisso laus Dieu. 

Je fais glapir mes deux petits chiens.

Fig. Qui qu' en crit ni 'n glata.

Rambaud d'Orange: Als durs. 

Qui que ce soit qui en crie et en glapisse. 

Adonc viratz payas glatir et escridar. 

Roman de Fierabras, v. 4129. 

Alors vous verriez païens glapir et crier.

- Grincer.

Tan lur fai las dens glatir. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Tant leur fait grincer les dents. 

ANC. FR. Si forment bret, si haut glatist. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 51. 

Pour glatir et pour jangler. 

Ysopet II, fables 8. Robert, t. I, p. 160. 

Sarrazins comme chiens glatissent.

G. Guiart, t. II, p. 38. 

Tant fort glatissent al venir. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 22. 

ANC. CAT. Glatir. (chap. Clapí: clapixgo o clapixco, clapixes, clapix, clapim, clapiu, clapixen; s. m. clapit, clapits. Paregut a lladrá, pero en un sonido mes agut, cuan un gos se fa mal o cuan un gosset lladre.)


Glauc, adj., lat. glaucus, glauque.

Verdor en autumpne en las plantas si muda en color glauca.

Eluc. de las propr., fol. 265.

Verdure en automne dans les plantes se change en couleur glauque. 

IT. Glauco. (chap. Groc, grocs, groga, grogues.)


Glavi, Glazi, s. m., lat. gladius, glaive. 

Mil homes a mortz ses glavi.

(chap. Mil homens ha matat sense gaviñet.)

Marcabrus: Dirai vos.

Mille hommes a tué sans glaive.

Un glazi tot sagnent.

Que poguessan estorser

Als glazis dels pagans.

V. de S. Honorat. 

Un glaive tout sanglant. 

Que pussent dérober aux glaives des païens.

Fig. Lo glazis de dolor. V. de S. Honorat. 

Le glaive de douleur. 

PORT. Glavio. IT. Gladio. (chap. gaviñet, gaviñets; gaviñetada, gaviñetades.)

2. Glai, Glay, s. m., lat. gladius, glaive.

Ilh foron mort de glay, de fuoc et de serpent. La nobla Leyczon. 

Ils furent morts de glaive, de feu et de serpent.

Fig. Per que m fer al cor us glais.

Giraud de Borneil: Quan branca. 

C'est pourquoi me frappe au coeur un glaive.

Contra lo glai de la lengua met l' escut de pacientia.

Trad. de Bède, fol. 22.

Contre le glaive de la langue mets l'écu de patience.

3. Glazios, adj., poignant, meurtrier. 

Arc es mot glaziosa armadura. V. et Vert., fol. 69. 

Arc est arme moult meurtrière. 

Fig. Deu la mort recebre ab glazios turmens. Guillaume de Tudela. 

Doit recevoir la mort avec poignants tourments.

4. Deglaiar, Desglaziar, v., tuer avec le glaive, égorger.

El fetz deglaiar totz los crestias que trobet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Il fit tuer avec le glaive tous les chrétiens qu'il trouva. 

Part. pas.

Lai ac tant Frances morts e desglaziatz, 

Qu'el camps e la ribeira n'es vermelhs e juncatz. 

Guillaume de Tudela. 

Là eut tant de Français morts et égorgés, que le champ et le rivage en est vermeil et jonché.


Gleva, Gleza, s. f., lat. gleba, glèbe. 

Las glevas et la terra ab las unglas foggan.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Que les glèbes et la terre avec les ongles ils fouillent.

Plaideyar armatz sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Disputer armés sur la glèbe. 

CAT. ESP. IT. Gleba. (chap. Gleba, glebes.)


Glire, s. m., lat. glirem, loir.

Glires... creysho en graysha dormen. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Loirs... croissent en graisse en dormant.

ESP. Lirón. IT. Ghiro. (chap. Lirón, lirons.)


Globel, s. m., lat. globulus, globe, boule.

Cum un globel de cera quan hom l' a premut entre mas.

Eluc. de las propr., fol. 34. 

Comme une boule de cire quand on l'a pressée entre les mains.

ESP. Glóbulo (globo, bola).

2. Glomicel, s. m., peloton, paquet.

Quan volo far viagge, fazen un glomicel. Eluc. de las propr., fol. 182.

Quand ils veulent faire voyage, faisant un paquet.


Gloria, s. f., lat. gloria, gloire.

Vana gloria, so es desiriers d' esser vanamens lauzatz.

(chap. Vanagloria, aixó es dessich de sé vanamen loat.)

V. et Vert., fol. 7. 

Vaine gloire, c'est désir d'être vainement loué.

Qui dona almorna per vana gloria, fai de vertut pechat.

(chap. Qui done almoyna per vanagloria, fa de virtut pecat.)

Trad. de Bède, fol. 39.

Qui donne aumône par vaine gloire, fait de vertu péché.

ANC. FR. Glorie et richeises en la maisun de lui. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 111. 

Enterat li reis de glorie.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

Mès cil qui attendent glorie, 

Povent bien à tormenz venir.

Marie de France, t. II, p. 416. 

CAT. ESP. PORT. IT. Gloria. (chap. Gloria, glories.)

2. Gloriasion, s. f., lat. gloriationem, fierté, vanité.

Mota gloriasions es a mi per vos.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Beaucoup de fierté est à moi par vous. 

IT. Gloriazione.

3. Glorificatio, s. f., lat. glorificatio, glorification.

La glorificatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

La glorification éternelle. 

Apres sa glorificacio. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Après sa glorification. 

CAT. Glorificació. ESP. Glorificación. PORT. Glorificação. IT. Glorificazione.

(chap. Glorificassió, glorificassions; v. glorificá.)

4. Glorifiansa, s. f., glorification, jactance.

Mellier es humils confessios e mal faiz qu' ergolliosa glorifiansa en bes.

Trad. de Bède, fol. 16.

Meilleure est humble confession en mal fait qu' orgueilleuse jactance en biens.

(chap. Jactansia, jactansies; v. jactá, jactás.)

5. Glorios, adj., lat. gloriosus, glorieux.

Rei glorios, verais lums e clardatz. 

(chap. Rey gloriós, vera o verdadera llum y claró.)

Giraud de Borneil: Rei glorios.

Roi glorieux, véritable lumière et clarté.

- Substantiv. Dieu de gloire.

Roma, 'l glorios 

Que sufri mort e pena 

En la crotz per nos.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, le Dieu de gloire qui souffrit mort et peine sur la croix pour nous. Loc. Recreirai mi? non, ja, pel glorios, 

Ans atendrai tro que m fassa joyos. 

P. Imbert: Aras pus vey. 

Renoncerai-je? non, jamais, par le Dieu de gloire, au contraire, j'attendrai jusqu'à ce qu'elle me fasse joyeux.

- En parlant de la Vierge.

Gloriosa, en cui merces 

Es e vera virginitatz.

Pons de Capdueil: En honor del. 

Reine de gloire, en qui est merci et vraie virginité.

ANC. FR. Ki tos tems fu mult glorios. Roman de Rou, v. 15633. 

La gloriose compaignie des apostles. 

Trad. du Te Deum. Psaut. de Corbie. 

CAT. Glorios. ESP. PORT. IT. Glorioso. (chap. Gloriós, gloriosos, gloriosa, glorioses.)

6. Gloriosament, adv., glorieusement.

Aprop petits dias moric gloriosament.

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Après peu de jours il mourut glorieusement.

Tro que foro gloriosament martiriatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 23. 

Jusqu'à ce qu'ils furent glorieusement martyrisés.

CAT. Gloriosament. ESP. PORT. IT. Gloriosamente. (chap. Gloriosamen.)

7. Gloriar, v., lat. gloriari, glorifier.

Per negun ergoil no t' ergoliosir... ni te gloriar de bona obra.

Qui si gloria, glorie se en Deu.

Trad. de Bède, fol. 65 et 39.

Par nul orgueil ne t' enorgueillir... ni te glorifier de bonne oeuvre.

Qui se glorifie, qu'il se glorifie en Dieu. 

ANC. FR. Et gloriet sunt ki haïrent tei.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 73. 

CAT. ESP. PORT. Gloriar. IT. Gloriare. (chap. Gloriá.)

8. Gloriejar, v., glorifier, vanter.

Personas que se gloriejon en belhs vestirs.

Es folhs e vas qui de beutat de cors se glorieja.

V. et Vert., fol. 104 et 31.

Personnes qui se glorifient en beaux vêtements.

Est fou et vain qui de beauté de corps se glorifie. 

CAT. Gloriejar. (chap. gloriejá, gloriejás: yo me gloriejo, glorieges, gloriege, gloriegem o gloriejam, gloriegéu o gloriejáu, gloriegen; gloriejat, gloriejats, gloriejada, gloriejades.)

9. Glorificar, v., lat. glorificare, glorifier, rendre gloire, vanter.

Adorar, 

E lauzan glorificar.

G. Riquier: Obs m'agra. 

Adorer, et en louant glorifier. 

Glorificon Dieu nostre payre que es el cel. 

L' en gabon, e s' en glorificon.

V. et Vert., fol. 82 et 20. 

Glorifient Dieu notre père qui est au ciel. 

L' en raillent, et s'en glorifient. 

Part. pas. Son el cel ab Dieu glorificatz. V. et Vert. fol. 33. 

Sont au ciel avec Dieu glorifiés.

CAT. ESP. PORT. Glorificar. IT. Glorificare. (chap. Glorificá: glorifico, glorifiques, glorifique, glorifiquem o glorificam, glorifiquéu o glorificáu, glorifiquen; glorificat, glorificats, glorificada, glorificades.)

10. Glorifiar, v. y lat. glorificare; glorifier, vanter.

Selh non par ges cortes, 

Qui s lauza ni s glorifia.

B. Martin: D' entier. 

Celui-là ne paraît point courtois, qui se loue et se vante. 

Part. Glorifiatz suscitarai. Passio de Maria.

Je ressusciterai glorifié.

ANC. FR. Deus ki es glorifiet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.


Glosa, Gloza, s. f., lat. glosa, glose.

So nos retrai la glosa. Guillaume de Tudela. 

Cela nous rapporte la glose. 

Dis una gloza sobre l' avangeli. V. et Vert., fol. 85. 

Une glose sur l'évangile dit. 

La gloza d'aquela decretal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

La glose de cette décrétale. 

CAT. ESP. Glosa. PORT. Glossa. IT. Glosa. (chap. Glossa, glosses.)

2. Glozeta, s. f. dim., petite glose, glosette.

Las quals glozas Ancelm avia bailadas per glozetas petitas a declarar lo test. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Lesquelles gloses Anselme avait données par petites glosettes pour expliquer le texte.

3. Glozar, v., gloser, parler.

Papa Ignocent, que gloset las decretals. L'Arbre de Batalhas, fol. 189. 

(chap. Lo Papa Inossén (Inocencio), que va glosá les decretals.)

Le pape Innocent, qui glosa les décrétales. 

No i cal ren glozar.

P. Cardinal: Predicator. 

Il n'y faut rien gloser.

CAT. ESP. Glosar. PORT. Glossar. IT. Glosare. (chap. Glossá: glosso, glosses, glosse, glossem o glossam, glosséu o glossáu, glossen; glossat, glossats, glossada, glossades.)


Glot, adj., lat. gluto, glouton, avide, pillard.

Voyez Leibnitz, p. 115; Denina, t. III, p. 112; Aldrete, p. 201; Muratori, Diss. 33.

Totz los homes glotz qui vivon a manieyra de porcs. V. et Vert., fol. 19. Tous les hommes gloutons qui vivent à manière de porcs.

Fig. Car en pensan sui de lieis lecs e glotz. 

A. Daniel: Sols sui. 

Car en pensant je suis friand et avide d'elle. 

Esgart glot de desirier. 

Pierre d'Auvergne: De Dieu no m. 

Regard avide de désir.

Glotz de mal dire e de far.

Serveri de Girone: Crotz aigu' e pas. 

Avide de dire et de faire mal. 

Com l' ameron totas 

Donas, e 'n foron glotas.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Comme l'aimèrent toutes les dames, et en furent avides.

Substantiv. En taul' ab glotz manjan.

Serveri de Girone: No val jurars. 

A table avec les gloutons mangeant. 

Tornon s' en atratz li glot en auta mar. V. de S. Honorat. 

S'en retournent en arrière les pillards en haute mer.

ANC. FR. Pour gourmander e mener glote vie. 

Eustache Deschamps, p. 106. 

Ballaut respond: Fol et glout que tu es, n'en parles plus.

Roman français de Fierabras, liv. II, p. III, ch. 15. 

Renart li dist: Tu es trop glot...

Mès li gloz ne se pot tenir; 

Vit les gelines el paillier 

Si conmença à baaillier.

Roman du Renart, t. I, p. 105 et 322. 

Jà est un gloz, un mal lechière.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 209. 

ANC. CAT. Glot. IT. Ghiotto.

2. Gloto, adj., lat. gluto, glouton, gourmand. 

Totz homs glotos fay son dieu de son ventre. V. et Vert., fol. 20.

Tout homme glouton fait son dieu de son ventre.

Quar non prezica drechamens... 

Grans dejuns homs glotos.

Brev. d'amor, fol. 93. 

Car ne prêche pas convenablement... grands jeûnes homme glouton.

- Subst. Avide, pillard, voleur, brigand.

Esperonet e sei vil companho 

Plus d' una legua, puis volvero li gloto. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Il éperonna et ses vils compagnons plus d'une lieue, depuis qu'ils tournèrent le dos les pillards. 

Un sirventes vuelh far dels autz glotos. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je veux faire un sirvente des hauts pillards. 

VII glotos encontrem, de la Martiple, els pratz, 

Que eran crestias.

Roman de Fierabras, v. 2304.

Nous rencontrâmes, par-delà Martiple, dans les prés, sept brigands qui étaient chrétiens. 

ANC. FR. Nous avons rencontré sept gloutons, qui sont tous enragés.

Cinq des glotons de France, hommes de Charles, qui sont enchartré. Roman françois de Fierabras, l. II, p. II, ch. 6 et 10. 

S'es menjoie conme gloton.

Roman du Renart, t. II, p. 131. 

CAT. Glotó. ESP. Glotón. PORT. Glotão. IT. Ghiottone. (chap. Glotón, golafre, golut si es de dols, fart; glotona, goluda, farta.)

3. Glotamens, adv., gloutonnement.

Manjar glotamens com fay lo cas la carronhada. V. et Vert., fol. 21.

(chap. Minjá glotonamen, golafremen, com fa lo gos la carroña.)

Manger gloutonnement comme fait le chien la charogne.

ANC. FR. Ainsinc mort qui ja n'iert saoule, 

Glotement les pièces engoule.

Roman de la Rose, v. 16168. 

Nous mangeons si gloutement, que souvent le nous fault vomir.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.

PORT. (ESP.) Glotonamente. IT. Ghiottamente. (chap. Glotonamen,  golafremen, ávidamen.)

4. Glotones, adj., glouton.

La glotonessa gola respon: Si devias crebar, non layssaray que no mange d'aysso que tan be es apparelhat. V. et Vert., fol. 22.

La gloutonne gueule répond: Si tu devais crever, je ne laisserai pas que je ne mange de ceci qui est si bien apprêté.

ESP. Glotonazo.

5. Glot, s. m., gorgée.

Aprop auretz un glot de vi.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après vous aurez une gorgée de vin.

6. Glotonia, s. f., gloutonnerie, avidité.

Glotonia, es qui manja plus tost que non devria. Liv. de Sydrac, fol. 129.

Gloutonnerie, c'est qui mange plus vite qu'il ne devrait.

Per glotonia, 

Del arbre devedat manjet.

Brev. d'amor, fol. 58.

Par gloutonnerie, mangea de l'arbre défendu.

Fig. Li clerc an aquelha glotonia,

Qu' en tot lo mon, non volrion trobar 

Home mas els que tengues senhoria. 

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Les clercs ont cette avidité, que, dans tout le monde, ils ne voudraient trouver homme excepté eux qui tînt seigneurie.

ANC. FR. Se vos avez par glotonnie

Tot par vos mengié vostre oison. 

Roman du Renart, t. I, p. 152. 

On lui lasche ainsi en abandon la bride à toute sensualité et gloutonnie.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Lycurgue. 

Si demorèrent endormies 

Les gardes par leurs gloutonnies. 

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 166.

ANC. ESP. Tienen el lugar quinto gola è glotonia.

Poema de Alexandro, cop. 2214. 

ANC. ESP. Glotonia. IT. Ghiottornia.

7. Gloteza, s. f., gloutonnerie, avidité.

Osta la vanetat e trastota gloteza. V. de S. Honorat. 

Ote la vanité et toute gloutonnerie.

8. Glotoneyar, v., être glouton, être gourmand.

Substantiv. Jocx e putaria

E glotoneyar

Fan paure tornar 

Qui sec lor paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeu et libertinage et être glouton font devenir pauvre qui suit leur compagnie. 

ANC. FR. Mais cist i vient por miex mengier, 

Por miex boire et por gloutoier. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 121. 

CAT. Glotonejar. ESP. Glotonear. (chap. Glotonejá, minjá massa, golafrejá, fartás, tragá.)

9. Englotir, v., engloutir, avaler. 

Glotos que tot o englotisson com fai lo gorc. V. et Vert., fol. 20.

Gloutons qui tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

ANC. FR. Que mer m' englote.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 61.

CAT. ANC. ESP. Englutir. IT. Inghiottire.

10. Englotonir, v., rendre glouton. 

Lo dyable sap ayssi alachar et englotonir. V. et Vert., fol. 71. 

Le diable sait ainsi allécher et rendre glouton.

11. Deglotir, Desglotir, v., engloutir, avaler, manger.

De bo pastor s' apartenia que tondes sas oelhas, non pas que las deglotis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Il appartenait à bon pasteur qu'il tondît ses brebis, non pas qu'il les mangeât. 

Part. prés. fig. Lo qual es en la destra de Dieu desglotens la mort.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Lequel est à la droite de Dieu engloutissant la mort. 

CAT. ANC. ESP. Deglutir. (chap. Deglutí, tragá.)

12. Sanglotir, v., avaler, engloutir. 

Sanglotiras ses plus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81. 

Tu avaleras sans plus le mâché.

13. Transglotir, Transglutir, v., avaler, engloutir, descendre.

A penas pot auzel trair 

So que manja ni transglotir.

Si vostr' auzel a gola estrecha, 

Que no pot passar via drecha 

Ni transglotir so c' om li dona.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

A peine oiseau peut tirer et avaler ce qu'il mange.

Si votre oiseau a gosier étroit, de sorte que ne peut passer directement ni descendre ce qu'on lui donne.

Vianda... ni hom be la poyria transglutir, si no havia de saliva mesclament. Eluc. de las propr., fol. 45.

Nourriture... ni on ne la pourrait bien avaler, si elle n'avait mélange de salive. 

Part. pas. Sia per mi tos basmes begutz ni transglotis. 

Roman de Fierabras, v. 1089. 

Soit par moi ton baume bu et avalé. 

ANC. FR. Tant que je t'auré trangloti 

Et de mon ventre enseveli.

Roman du Renart, t. I, p. 290. 

Terre, terre et por qoi n' nevres? 

Si les trangloz de totes parz.

Fables et cont. anc., t. I, p. 310. 

Comment lyon? mais cruelle chimère 

Qui transgloutist et dévore sa mère. 

J. Marot, t. V, p. 64.


Glueg, s. m., glui, chaume, paille. 

Desus si deu cobrir de glueg.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par-dessus se doit couvrir de glui.

Loc. Hom pert lo gran e 'l glueg.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

On perd le grain et la paille. 

ANC. FR. Un fesseau de chaume, autrement appellé glui. 

Lett. de rém., de 1394. Carpentier, t. II, col. 630.

Neuf gluys ou jarbes de seigle. 

Lett. de rém., de 1405. Carpentier, t. II, col. 630.

Glut, s. m., lat. gluten, glu, colle. 

Sei penher e faire glutz.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais peindre et faire glu.

Fig. Leva ayssi lo esperit d'ome en vas Dieu, que ayssi lo fay jonher ab Dieu per glut d' amor. V. et Vert., fol. 100.

Élève ainsi l'esprit de l'homme envers Dieu, qu'ainsi le fait unir à Dieu par la glu d'amour. 

ANC. FR. Et poiz chaude mellée à gluz.

Legrand d'Aussi, Fables, t. III, p. 77. 

ESP. Gluten (chap. cola, pegamento). IT. Glutine.

2. Glutinozitat, s. f., glutinosité, viscosité.

Medicinas... autras so per... glutinozitat reprimen.

Eluc. de las propr., fol. 104. 

Médecines... d'autres sont resserrants par... glutinosité.

ESP. Glutinosidad. (chap. Glutinosidat, viscossidat.)

3. Glutinos, adj., lat. glutinosus, glutineux, gluant, visqueux.

En loc fangos, ferm et glutinos de leu nays planta unctuoza.

Gota... si te penden cum si era glutinoza. 

Lizar tot en torn d' alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 197, 144 et 142.

En lieu fangeux, ferme et glutineux naît facilement plante onctueuse.

La goutte... se tient pendante comme si elle était visqueuse.

Enduire tout autour d'aucune matière visqueuse. 

CAT. Glotinos. ESP. PORT. IT. Glutinoso. (chap. Glutinós, viscós, apegalós com lo visc; glutinosa, viscosa, apegalosa com una herba que té este nom, que s' apegue a la roba com los cachurros.)

4. Glutinatiu, adj., gluant.

Goma... glutinativa. 

Es glutinativa.

Eluc. de las propr., fol. 201 et 206. 

Gomme... gluante. 

Est gluante.

5. Englut, s. m., enduit, glu, onguent, pommade.

(chap. Englut, cola, pegamento, ungüén, pomada.)

Ab l' englut

D' un ou batut

Que s met viron l' aureilla.

Augiers: Era quan l'ivern.

Avec l' enduit d'un oeuf battu qu'elle se met autour de l'oreille.

Es cum englut. Eluc. de las propr., fol. 88.

Est comme glu.

ANC. ESP. Que con englut ninguno non serie tan trabado. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 883.

6. Englutir, v., engluer, enduire.

Fig. Los lauzengiers engluton de lauzengas la via de yfern.

V. et Vert., fol. 23. 

Les flatteurs engluent de louanges la voie d'enfer.

Part. pas. Englut de betum. Eluc. de las propr., fol. 30. 

Enduit de bitume.

7. Engludar, v. engluer, coller.

Part. pas. Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula.

Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera collé sur la table.

Cuer qu' er' engludatz. Roman de Fierabras, v. 1113.

Cuir qui était collé.

8. Englutinar, v., conglutiner, rendre visqueux, pétrir.

Part. prés. Terra... per ayga englutinant sas partidas, ha mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 156. 

La terre... par eau conglutinant ses parties, a mobilité.

(chap. Englutiná, collá.)

9. Conglutinatio, s. f., lat. conglutinatio, conglutination, assemblage, mélange.

Per conglutinatio d' ayga et de terra. Eluc. de las propr., fol. 190. 

Par mélange d'eau et de terre. 

ESP. Conglutinación. PORT. Conglutinação. (chap. Conglutinassió, conglutinassions; v. conglutiná, mesclá, collá.)

10. Conglutinar, v., lat. conglutinare, conglutiner, coller, mélanger.

Virtut ha de conglutinar. Eluc. de las propr., fol. 205. 

A propriété de conglutiner. 

ESP. PORT. Conglutinar. IT. Conglutinare.


Gofo, s. m., gond.

De tal forsa fier l' us que 'lh gofon so volat. 

Roman de Fierabras, v. 2683.

De telle force frappe l' huis que les gonds se sont envolés.

Gran ven que totas las portas ubri, e las gitet de gofos.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.

Grand vent qui toutes les portes ouvrit, et les jeta des gonds. 

ESP. Gozne.


Gola, Guola, Goulla, s. f., lat. gula, gueule, gorge, gosier, bouche. 

Per la gola gitava 

Serpens que semenava.

V. de S. Honorat. 

Par la gueule jetait serpents qu'il semait. 

Huels e gola, front e fatz.

B. de Ventadour: Conort era. 

Yeux et bouche, front et face.

No y ten mut bec ni guola 

Nuls auzels.

A. Daniel: Autet e bas. 

N'y tient muet bec ni gosier nul oiseau. 

Loc. Lo conselhs del prince es agutz 

Que per la gola sia pendutz. 

Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

Le conseil du prince a été que par la gorge il soit pendu.

Mit main à son couteau pour couper la gorge. 

Mot a gran poder tot home sobre son enemic cant lo ten a la gola.

V. et Vert., fol. 19.

A moult grand pouvoir tout homme sur son ennemi quand il le tient à la gorge. 

ANC. FR. Et le feri de la lance parmi la joue, si que il li tresperça tout outre parmi la goule.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 219.

C'est un dragon qui a trois goules, 

Familleuses ne sont ni saoules.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 250. 

Lou murtri et copa la goule. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 87.

Tanz cors sanglans, goles baées. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 53.

CAT. ESP. (garganta, cuello) PORT. IT. Gola. (chap. Gola, goles.)

2. Goleta, s. f., goulette, goulet, chenal.

Amelhurar lo gra e la goleta. Cartulaire de Montpellier, fol. 122.

Améliorer le degré et la goulette.

(chap. Goleta, goletes, diminutiu de gola, goles.)

3. Golet, s. m., goulet, gorge, défilé.

Escrevantet lo mortz latz un golet.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le renversa mort à côté d'un goulet.

(chap. Gorja, estret, desfiladero, pas de montaña.)

4. Golar, s. m., gorgerin.

Mas Rollan lo vay penre denant per lo golar. 

Roman de Fierabras, v. 3415. 

Mais Roland le va prendre devant par le gorgerin.

5. Golaios, s. m., gosier.

Si cum aurelia non conjois vianda, ni golaios non au paraula.

Trad. de Bède, fol. 43.

Ainsi comme oreille ne savoure aliment, ni gosier n'entend parole.

6. Golayro, s. m., gosier, gorge. 

Alcus... apostemas ja ban opilat lo golayro del malaute.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

Aucuns... apostèmes déjà ont opilé le gosier du malade. 

ANC. CAT. Golaró.

7. Golada, s. f., goulée, gorgée.

Manjet, 

A maiors goladas que trueia, 

Del blat qu'era en la tremueia.

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Mangea, à plus grandes goulées que truie, du blé qui était dans la trémie. 

ANC. CAT. Golada. (chap. Golada, golades.)

8. Golositat, Gulozitat, s. f., avidité, gourmandise.

Sebraz de Deu per golositat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Séparés de Dieu par gourmandise.

Per golozitat ay peccat. La Confessio. 

Par gourmandise j'ai péché. 

La cauza... es gulozitat. Eluc. de las propr., fol. 231. 

La cause... c'est avidité.

IT. Golosità, golositate, golositade.

9. Golos, adj., lat. gulosus, goulu, gourmand.

Us es fals e l'autre es golos. Leys d'amors, fol. 135.

(chap. La un es fals y l' atre es golut.)  

Un est faux et l'autre est goulu.

Golos es et trop manjant.

Totas bestias que han... budel ample e drech, so mot golozas.

Eluc. de las propr., fol. 247 et 56.

Est goulu et beaucoup mangeant.

Toutes bêtes qui ont... boyau ample et droit, sont moult goulues.

CAT. Golos. ESP. PORT. IT. Goloso. (chap. Golut, goluts, goluda, goludes.)

10. Golozamen, adv., goulument. 

Qui manja golozamen et ardenmens.

V. et Vert., fol. 20. 

Qui mange goulument et avidement. 

Trop golozamen manjan.

Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant. 

ESP. PORT. IT. Golosamente. (chap. Goludamen.)

11. Golut, adj., goulu, gourmand. 

Lo fay golut et glot et embriayc. V. et Vert., fol. 20. 

Le fait goulu et glouton et ivrogne.

12. Goludamen, adv., goulument.

Trop goludamen manjan. Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant.

13. Engolir, v., avaler, engloutir. 

Ad horas engolish peyras. Eluc. de las propr., fol. 249.

Parfois avale des pierres.

CAT. Engolir. ESP. Engullir. PORT. Engolir, engulir. (chap. Engullí: engullgo, engulls, engull, engullim, engulliu, engullen; engullit, engullits, engullida, engullides.)

14. Engoullar, v., engloutir, avaler. 

Engoullar dedins sa goulla. Hymne de S. Honorat. 

Engloutir dedans sa gueule. 

ANC. FR. Pendant que la mer engoulera tant d'ondes.

Hist. macar., t. I, p. 49. 

ANC. CAT. Engolar.

15. Degollar, Deguolar, v., précipiter, renverser. 

Pus la fuelha revirola 

Vei de sobr' els sims chazer, 

Qu'el vens la romp e 'l degola.

Marcabrus: Pus la. 

Puisque je vois la feuille recroquevillée de dessus les cimes tomber, vu que le vent la rompt et la précipite.

Sitot lo vens romp e deguolh e part 

Lo fuelh del ram.

E. Cairel: Abril ni mai. 

Quoique le vent rompt et précipite et sépare la feuille du rameau.

Fig. Dieu prec que trachors barrey, 

E los degol e 'ls abays.

P. Cardinal: Razos es. 

Je prie Dieu qu'il confonde les traîtres, et les précipite et les abaisse.

Cel que decep los bos si degolara en la mala via. Trad. de Bède, fol. 79.

Celui qui déçoit les bons se précipitera dans la mauvaise voie.

- Décoller, couper la gorge. 

Pueys degolet per vos man jovencel enfan. Roman de Fierabras, v. 1254.

Puis décolla pour vous maint jouvencel enfant. 

Aquel Johans qu'ieu degolliei.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

Ce Jean que je décollai. 

Part. pas. Totz los petitz efans en foron degolatz. 

Roman de Fierabras, v. 1439. 

Tous les petits enfants en furent décollés.

ANC. FR. Que nos ostajes auroit lors degolez. Roman de Roncevaux. 

CAT. ESP. PORT. Degollar. IT. Decollare. (chap. Degollá: degollo, degolles, degolle, degollem o degollam, degolléu o degolláu, degollen; degollat, degollats, degollada, degollades.)

16. Estrangolament, s. m., étranglement, suffocation, étouffement. 

Ve thos et estrangolament. Eluc. de las propr., fol. 52. 

Vient toux et étranglement. 

(chap. Estrangulamén, estrangulamens; estrangulassió, estrangulassions.)

17. Estrangolmen, adv., étroitement, instamment. 

Fig. Mas s'ie us prec plus estrangolmen. 

Deudes de Prades: Pus merces.

Mais si je vous prie plus étroitement.

18. Estrangolar, Estragolar, Estranglar, Stranglar, v., lat. strangulare,

étrangler, suffoquer, étouffer. 

S'ieu ja vuelh estrangolar romieu, 

Perdonat m'er, ab que done del mieu. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si je veux jamais étrangler un pélerin, il me sera pardonné, pourvu que je donne du mien.

Ben tres vingt... a faicts estranglar.

Lo qual... fec pendre et stranglar.

Chronique des Albigeois, col. 51 et 47. 

Bien trois vingt... a fait étrangler. 

Lequel... fit pendre et étrangler.

Fig. Vol estrangolar las armas non pas los cors. Trad. de Bède, fol. 81.

Veut étouffer les âmes, non pas les corps.

Lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Le suc dont meurt le monde et s' étouffe. 

Part. pas.

Mant hom avia mort et estrangolat. Roman de Fierabras, v. 1370. 

Maint homme avait tué et étranglé. 

CAT. Estrangolar. PORT. (ESP.) Estrangular. IT. Strangolare. 

(chap. estrangulá: estrangulo, estrangules, estrangule, estrangulem o estrangulam, estranguléu o estranguláu, estrangulen; estrangulat, estrangulats, estrangulada, estrangulades.


Golfo, s. m., golfe.

Traverssiey lo golfo am bel ven.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Je traversai le golfe avec beau vent. 

CAT. Golf. ESP. PORT. IT. (chap.) Golfo.


Goma, s. f., lat. gummi, gomme.

Prendetz la goma del genebre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la gomme du genièvre. 

No i val autra goma.

A. Daniel: L'aur' amara. 

N'y vaut autre gomme. 

La goma d'aquest albre. V. et Vert., fol. 36.

La gomme de cet arbre.

CAT. ESP. Goma. PORT. IT. Gomma. (chap. Goma, gomes.)

2. Gomozitat, s. f., gommosité, qualité de ce qui est gommeux.

Per sa gomozitat restrenh lacremas.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Par sa gommosité réprime larmes. 

ESP. Gomosidad. (chap. Gomosidat, gomosidats.)

3. Gomos, adj., lat. gummosus, gommeux.

Resplan, et apar gomoza.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

Reluit, et apparaît gommeuse. 

ESP. Gomoso. PORT. IT. Gommoso. (chap. Gomós, gomosos, gomosa, gomoses.)

Gona, s. f., celt. gwn, gonelle, robe.

Voyez Leibnitz, p. 115; Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 166, et t. III, p. 32.

Tu non as enquer souta ta gona.

Giraud de Calanson: Sitot s'es fortz.

Tu n'as pas encore délié ta gonelle.

ANC. FR. En vos aroit bele persone 

Qant auriez vestu la gone.

Roman du Renart, t. I, p. 41. 

Je congnois le moyne à la gonne. Villon, p. 103.

Vestus tous d'un parement, de gonnes, de baudequin vert et vermeil.

Froissart, t. IV, chap. II, p. 2. 

ANC. CAT. Gona. IT. Gonna.

2. Gonel, s. m., gonelle, robe, tunique. 

Mols gonels tescutz de lan' englesa.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Molles gonelles tissues de laine anglaise.

3. Gonella, Gonela, s. f., gonelle, robe, tunique. 

Fay una almorna ad un paure d'una vielha gonella.

V. et Vert., fol. 46. 

Fait une aumône à un pauvre d'une vieille gonelle. 

Qui a doas gonellas, done l'una a celui que no l' a. Trad. de Bède, fol. 63.

Qui a deux robes, qu'il donne l'une à celui qui ne l'a pas.

L'autre esquisset sas gonelas.

P. Cardinal: Una cieutat. 

L'autre déchira les tuniques. 

No us cuidetz ges qu' ieu m' oblit lo cordon 

Que m det l' autr' ier de sa gonella groga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Ne vous imaginez point que je m'oublie le cordon qu'elle me donna l'autre jour de sa gonelle jaune.

- Par ext., en parlant d'un oiseau. 

En estiu muda sa gonella.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En été change sa robe.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245. 

Batoit l'oue de sa gounelle. Joinville, p. 122.

Moult doute à perdre sa gonele. Roman du Renart, t. I, p. 72. 

Les haubers unt suz les goneles. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 47.

ANC. CAT. Gonella. IT. Gonnella. (chap. Gonella, gonelles.)

4. Gonios, s. m., casaque, tunique. 

Gonios, albercz et escutz. Leys d'amors, fol. 131. 

Casaque, haubert et écu. 

Far ausbercx e gonios.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Faire hauberts et casaques.

(chap. Cassaca, cassaques; túnica, túniques.)


Gonfano, Gomfano, Gonfaino, Golfaino, Gofaino, Confano, s. m., gonfanon, drapeau, étendard.

Gun, dans la langue des Goths, signifia combat, et guntfano, étendard du combat.

Salverte, Ess. sur les Noms d'hommes, etc., t. II, p. 193.

Voyez Carpentier, V° Gunt-fano. 

Vol desplegar 

Son gomfano.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Veut déployer son gonfanon.

Tan golfayno contra 'l ven baneyar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant d' étendards contre le vent flotter. 

Defors pendo las lenguas d'un gonfaino. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Dehors pendent les flammes d'un gonfanon. 

Colps n' agra ieu receubutz en ma targa, 

E fag vermelh de mon gonfainon blanc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Coups j'en aurais reçu en ma targe, et fait vermeil mon gonfanon de blanc.

Fai sonar las trombas, e fai deserrar los sieus confanos.

V. de Bertrand de Born. 

Fait sonner les trompettes, et lait déployer les siens gonfanons.

Fig. La crotz es lo dreg gonfanos 

Del rey cui tot quant es apen.

P. Cardinal: Dels quatre. 

La croix est le vrai étendard du roi de qui tout ce qui est dépend. 

ANC. FR. Tenir le roial gonfanon.

Roman du Renart, t. IV, p. 361. 

Ce fut cil qui porta l'enseigne 

De valor et le gonfanon. Roman de la Rose, v. 1184.

Li barunz orent gonfanons. Roman de Rou, v. 11646.

ANC. CAT. Confanon. ESP. Confalón (bandera, estandarte). 

IT. Gonfalone.

2. Gomfanonier, Gonfaronier, s. m., gonfanonier.

Ieu conosc la senheira e 'l seu gomfanonier. Guillaume de Tudela.

Je connais l'enseigne et le sien gonfanonier. 

Gonfaronier del papa quin Clement. 

Poëme sur la Mort du roi Robert. 

Gonfanonier du pape Clément V. 

ANC. FR. Serai toz jors vostre confenoiers.

Roman de Gérard de Vienne, v. 2305. 

CAT. Ganfanoner. ANC. ESP. Confalonier. IT. Gonfaloniere.


Gorc, s. m., lat. gurges, gour, gouffre, profondeur.

Gorc... es loc preon dins fluvi.

Eluc. de las propr., fol. 152. 

Gour... est lieu profond dans un fleuve. 

Ni gorc ses peis.

Le Comte de Poitiers: Companho tant. 

Ni gour sans poisson. 

Tot o englotisson coin fay lo gorc.

V. et Vert., fol. 20. 

Tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

Fig. Malvestat lo met bas el gorc, 

E 'l sabota e l' engorga. 

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps. 

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre.

ANC. FR. Li autre passent si avant

Qu'il se vont en plain gort lavant.

Roman de la Rose, v. 6040. 

Les trefs outrepassent les gords... 

Et de l' enroué Adrie 

En vain fuions-nous les gords. 

Luc de la Porte, Trad. d'Horace, liv. I et II. 

Por les gors qui en Loire sont. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 67. 

CAT. Gorg. IT. Gorgo. (chap. Toll, tolls; badina, badines.)

2. Gorga, Gorja, s. f., gorge. 

Azoras gieta so que manja, 

Que re en la gorga no s' estanca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Alors jette ce qu'il mange, de sorte que rien en la gorge ne s'arrête.

Las grans flammas que yssian d' aquela gorja d'aquela bestia.

Libre de Tindal.

Les grandes flammes qui sortaient de cette gorge de cette bête.

- Gorgée, pâtée.

Mesclatz ab carn, que gorga 'n fassa. 

Auzel que sa gorga gieta 

Convenr' a far aital dieta.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Mêlé avec chair, qu'il en fasse gorgée. 

A oiseau qui jette sa pâtée, il conviendra de faire telle diète.

ANC. CAT. ESP. Gorga, gorja. PORT. Gorja. IT. Gorga, gorgia. (chap. Gorja, gorges.)

3. Gorgolh, s. m., gouffre, gour.

M' arma del gorgolh

D' ifern mal e grolh

Gandish.

Leys d'amors, fol. 29. 

Préserve mon âme du gouffre d'enfer mauvais et grouillant.

4. Gorgiera, s. f., gorgière, armure du cou.

Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat. 

Mainte gorgière délacée.

ANC. FR. Gantelez, tacles et gorgières.

G. Guiart, t. II, p. 211. 

IT. Gorgiera. (chap. Gorjera, collera.)

5. Gorgeyreta, s. f. dim., gorgerette.

An gorgeyreta de malha.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ont gorgerette de maille.

IT. Gorgieretta. (chap. Gorjereta, gorjeretes, collereta, colleretes.)

6. Gorgieus, s. m., gorgerin, armure du cou.

Trastot vostr' arnes, 

Gorgieus, capel, ponhs.

Amanieu des Escas: El temps de. 

Tout votre harnais, gorgerin, chapeau, pourpoint.

7. Engorjamen, s. m., goinfrerie.

Si primierament non domda la glotonia e l' engorjamen del ventre.

Trad. de Bède, fol. 53.

Si premièrement il ne dompte la gloutonnerie et la goinfrerie du ventre. IT. Ingorgamento.

8. Engorgar, Engorjar, v., engorger, engouffrer.

Plus engorja lo ventre, plus corrump son sen. Trad. de Bède, fol. 54. 

Plus il engorge le ventre, plus il corrompt son sens.

Fig. Malvestat lo met bas el gorc,

E 'l sabota e l' engorga.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps.

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre. 

CAT. Engorjar. IT. Ingorgare.

9. Regorgar, v., regorger.

Plus que fons regorga sa creissenza. 

Lanfranc Cigala: Quant en bon. 

Plus que fontaine sa croissance regorge. 

IT. Ringorgare.


Gord, adj., gras, succulent.

Finh que dorm, e fa l'aurelha sorda, 

Mas no quan ditz: Te, sopa gorda.

Eluc. de las propr., fol. 72. 

Feint qu'il dort, et fait l'oreille sourde, mais non quand vous dites: 

Tiens, soupe grasse. 

CAT. Gord. ESP. PORT. Gordo. (chap. Gord o gort, gords o gorts, gorda, gordes.)

2. Gordon, adj., ample.

Que t dara rauba gordona.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Qui le donnera robe ample.

ESP. Gordón (amplio, ancho). (chap. Ample, amples, roba ampla, robes amples.) 

3. Engordir, v., engourdir.

Respon als uelhs e als autres membres, e 'ls engordis.

Liv. de Sydrac, fol. 32. 

Répond aux yeux et aux autres membres, et les engourdit.


Gota, s. f., lat. gutta, goutte.

Que 'l gota d'aigua que chai... 

Trauca la peira dura.

B. de Ventadour: Conortz era. 

Que la goutte d'eau qui tombe... perce la pierre dure.

De las gotas del sanc que suzetz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. De les gotes de sang que vau (vosté) suá.)

Des gouttes du sang que vous suâtes.

Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.

V. et Vert., fol. 29. 

Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis. 

Loc. adv. Aquells que cuion vezer no vezon gota. V. et Vert., fol. 27.

Ceux qui croient voir ne voient goutte.

ANC. FR. Mais n'ot o soi gote d'argent.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 104. 

Ausi con s'il n'en oïst gote.

Roman du Renart, t. II, p. 258. 

Et por la peine et por la dote 

De ce que ne l' amoient gote.

Roman du Renart, t. II, p. 145. 

Entre vous tos ne véez gote.

Roman de Brut, t. 1, p. 26. 

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Goccia. (chap. Gota, gotes; no vech ni gota; no tinc ni gota de fam.)

- Sorte de maladie.

Mals de gota o de dens.

(chap. Mal de gota o de dens.)

Aycest enguens es bos encontra gota.

Liv. de Sydrac, fol. 132 et 43. 

Mal de goutte ou de dents. 

Cet onguent est bon contre goutte. 

Mala gota amdos los huelhs vos traya.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Que male goutte les deux yeux vous ôte.

Cant auzels petitz si sent gota en ala. 

Cant auzel grans sen gota.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand oiseau petit se sent goutte en aile.

Quand oiseau grand sent goutte.

ANC. FR. La male gote aies es denz.

Roman du Renart, t. II, p. 176.

Mais male goute lor criet l' oel. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 115.

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Gotta. (chap. Gota, mal de rics, ássit úric.)

2. Gotassa, s. f., goutte, sorte de maladie.

Atressi la genciana

Es contra gotassa sana.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Également la gentiane est saine contre goutte.

3. Goteta, s. f. dim., petite goutte, gouttelette.

Sol nou gotetas de lait clar.

De bel oli ben purgat,

VI gotetas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Seulement neuf gouttelettes de lait clair. 

De belle huile bien purifiée, six petites gouttes.

(chap. Goteta, gotetes.)

4. Gotamen, s. m., filtration, dégouttement.

E 'l gotamens de l'aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10.

Et la filtration de l'eau donne partie de la dureté de la pierre aux os.

5. Goteiament, s. m., dégouttement, filtration.

Per sa ombra et goteiament notz als aybres pres de si plantatz.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Par son ombre et dégouttement nuit aux arbres près de lui plantés.

6. Guoter, s. m., égout.

Tot aquel guoter d'aiga.

Tit. de 1284. Arch. du Roy., J. 318. 

Tout cet égout d'eau.

7. Gotera, s. f., gouttière.

Si la gotera tomba en sa terra... Las goteras. Fors de Béarn, p. 1092.

Si la gouttière tombe dans sa terre... Les gouttières. 

CAT. ESP. Gotera. PORT. Goteira. (chap. Gotellera, gotelleres.)

8. Gotos, adj., goutteux.

De malautias, coma gotos.

Leys d'amors, fol. 49.

De maladies, comme goutteux.

Quar filh de lebros es lebros,

E del qui ha gota, gotos.

Eluc. de las propr., fol. 69.

Car fils de lépreux est lépreux, et de celui qui a goutte, goutteux. 

CAT. Gotos. ESF. PORT. Gotoso. IT. Gottoso. (chap. Gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)

9. Gotar, v., goutter, couler goutte à goutte, tacheter.

Part. pas. Era vestit de rauba gotada de sanc.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 19. 

Était vêtu de robe tachetée de sang. 

ANC. FR. Les deux testes trenchées...

Dont goutte encor le sang noir et hideux.

Des Masures (Desmasures), Trad. de l'Énéide, p. 466.

10. Goteiar, v., couler goutte à goutte, distiller.

Goteia humor laytenca.

(chap. Gotege líquit lleitós; humor lleitosa.)

Goteia alcuna humor que per freg si endurzish.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 218.

Distille liqueur laiteuse.

Distille aucune liqueur qui par froid s'endurcit. 

CAT. Gotejar. ESP. Gotear. PORT. Gotejar, gotear. (chap. Gotejá: gotejo, goteges, gotege, gotegem o gotejam, gotegéu o gotejáu, gotegen; gotejat, gotejats, gotejada, gotejades.)

11. Degot, s. m., gouttière, égout, eau de gouttière.

Lo meus degotz chai de sobre lo son cubert.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Le mien égout tombe dessus le sien toit. 

ANC. FR. Là fors, là ù chet li degoz,

Girrai, là ert mis monumenz. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 162.

12. Degoter, s. m., égout, gouttière.

Aquel logal ab sos degoters et ab totas sas pertenensas.

Tit. de 1205. Arch. du Roy., J. 323.

Ce local avec ses égouts et avec toutes ses appartenances. 

CAT. Degoter.

13. Degotar, v., dégoutter, tomber goutte à goutte.

Plou e degota.

(chap. Plou y gotege.)

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu.

Pleut et dégoutte. 

CAT. Degotar.

14. Agotar, v., égoutter.

Va penre aquel fust, en un cros lo va gitar on s' agotavan totas las aiguas. Chronique d'Arles.

Va prendre ce fût, va le jeter dans un trou où s' égouttaient toutes les eaux.

CAT. ESP. PORT. Agotar. (chap. Agotá, agotás: yo m' agoto, agotes, agote, agotem o agotam, agotéu o agotáu, agoten; agotat, agotats, agotada, agotades. Acabás, cansás, rendís, baldás, estronchinás.)

14. Esgotar, v., égoutter.

So es bresca bella e clara,

E d' aquel mel l' esgota be.

Deudes de Prades, Auz. cass.

C'est gaufre belle et claire, et de ce miel bien l' égoutte.

D'aitan quant n' esgotaria. 

Tit. de 1227. Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72.

D'autant qu'il en égoutterait. 

ANC. CAT. PORT. Esgotar.


Governar, v., lat. gubernare, gouverner, guider, diriger.

Hom que saupes las naus governar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21. 

Homme qui sût les navires gouverner. 

Com lo monestier deguessan governar. V. de S. Honorat. 

Comment le monastère ils dussent gouverner.

Fig. Vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon. 

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Vérité et droiture et merci ne dirigent l'homme en ce monde.

Es fols quecs 

Qu'en tal joi no s governa.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Est fou chacun qui en tel bonheur ne se dirige. 

ANC. ESP. Que nos defende per so poder, et nos governa per so amor.

Fuero Juzgo, p. XIII. 

CAT. ESP. MOD. Gobernar. PORT. Governar. IT. Governare. (chap. Goberná: goberno, gobernes, goberne, gobernem o gobernam, gobernéu o gobernáu, gobernen; gobernat, gobernats, gobernada, gobernades.)

2. Govern, s. m., gouverne, gouvernement, administration, direction. 

Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.

Trad. de Bède, fol. 57. 

Qui convoite d'avoir le gouvernement de prêtrise. 

A mal govern... 

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

ANC. FR. Exposer par articles de poinct en poinct toute la gouverne du royaume.

Souffrir telles gouvernes de telles choses.

Monstrelet, t. I, fol. 220.

- Gouvernail.

Fig. Que m siatz governs e vela.

(chap. Que me sigáu o siguéu gobern – timó - y vela.)

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Que vous me soyez gouvernail et voile. 

Ves yfern fay son eslais, 

E 'l govern ten ves abis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan, et manoeuvre le gouvernail vers l' abîme.

- Chef, gouverneur.

Lo governs de la ost deu esser savis, pervezens e pros e vigoros.

Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Le chef de l'armée doit être sage, prévoyant et preux et vigoureux. 

CAT. Gobern. ESP. Gobierno. PORT. IT. Governo. (chap. Gobern, goberns.)

3. Governament, s. m., gouvernement, direction, administration. Vespasians e Titus, cui fo 'l governamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Vespasien et Titus, à qui fut le gouvernement. 

Venir en esta vila per lo governament de las escolas. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

Venir dans cette ville pour la direction des écoles. 

ANC. CAT. Gobernament. ANC. ESP. Gobernamiento. IT. Governamento.

(chap. Gobernamén, gobernamens.)

4. Gubernacio, s. f., lat. gubernatio, conduite, direction. 

Necessari... als auzels que han pe claus per que, dins l'ayga, per el haio gubernacio. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Nécessaire... aux oiseaux qui ont le pied fermé pour que, dans l'eau, par lui ils aient direction. 

ESP. Gobernación. PORT. Governação. IT. Governazione. 

(chap. Gobernassió, gobernassions.)

5. Governaire, Governador, s. m., lat. gubernator, gouverneur.

De l'isla de Lerins patrons e governaire. V. de S. Honorat. 

De l'île de Lérins patron et gouverneur. 

Governaire del contat de Tolza.

Tit. de 1271. DOAT, t. LXXXVII, fol. 39. 

Gouverneur du comté de Toulouse. 

Li governador de la ciutat. Trad. de Bède, fol. 78. 

Les gouverneurs de la cité. 

Fig. El es de pretz capdels e governaire.

Lamberti de Bonanel: Mout chantera. 

Il est de mérite chef et gouverneur.

- Pilote, patron.

Naus qu'es ses governadors. Trad. de Bède, fol. 78.

(chap. Nave, barco que está sense gobernadó, piloto, timonel.)

Navire qui est sans pilotes.

Ara ns don Deus bona vi' e bon ven

E bona nau e bos governadors.

(chap. Ara (que) mos dono Deu bona vía y bon ven y bona nau – bon barco – y bons gobernadós, pilotos, timonels.)

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent et bon navire et bons pilotes.

ANC. FR. Mestres et gouvernères estoit du palais. 

Dieux crierres et gouvernerres du monde. 

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284 et 178. 

Vrais justiciers, des droitz gubernateurs. 

J. Marot, t. V, p. 55.

CAT. ESP. Gobernador. PORT. Governador. IT. Governatore. 

(chap. Gobernadó, gobernadós, gobernadora, gobernadores; gobernanta, gobernantes de un hotel.)

6. Governayritz, s. f., lat. gubernatrix, gouvernante, directrice. 

Amayritz, pecayritz, governayritz. Leys d'amors, fol. 64.

Amante, pécheresse, gouvernante.

IT. Governatrice. (ESP. Gobernatriz es muy poco usado.)


Goytron, s. m., goître. (N. E. hypertrophie globale ou augmentation de volume, souvent visible, de la glande thyroïde.)

Mostret li com parlar non podia,

E lo goytron que la lenga tenia.

V. de S. Trophime.

Lui montra comme ne pouvait parler, et le goître qui tenait la langue.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245.

(chap. ESP. Bocio.)

2. Gutrinos, adj., du lat. gutturosus, goîtreux. 

La gent es... estrumosa et gotrinosa.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

La gent est... bossue et goîtreuse.


Goz, s. m., chien.

Es del semblan confraire

Al erisson et al goz et al laire.

Marcabrus: Auiatz de.

Est en apparence confrère au hérisson et au chien et au voleur.

CAT. Gos. ESP. Gozque (perro). PORT. Gozo. (Chap. Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes.)

2. Gosset, s. m. dim., petit chien.

Totas horas que un senhor venia a son ostal, un gosset li fazia festa... Pesset se l'aze del senhor que ell degues ayssi far coma lo gosset. 

V. et Vert., fol. 61. 

Toutes fois qu'un seigneur venait à son hôtel, un petit chien lui faisait fête... S'imagina l'âne du seigneur qu'il dût ainsi faire comme le petit chien. 

CAT. Gosset. ESP. Gosquecillo (perrito, perrillo).

3. Gosson, s. m., roquet. (https://fr.wiktionary.org/wiki/roquet)

Torn de gosso

Sobr' un basto,

E fai l'en dos pes sostenir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tour de roquet sur un bâton, et fais-le sur deux pieds se tenir.

Lignage de gosson.

Marcabrus: Al prim comens.

Lignage de roquet.

4. Gossa, s. f., chienne. 

Far vos a de gossa can.

B. Martin: A senhors. 

Vous fera de chienne chien. 

Non tem glat ni crit ni jaup de gossa. 

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Je ne crains glapissement ni cri ni jappement de chienne.

Cum vezem de la loba et de la gossa. Eluc. de las propr., fol. 231.

(chap. Com veém de la lloba y de la gossa.) 

Comme nous voyons de la louve et de la chienne. 

CAT. Gossa.

- Machine de guerre.

Gossas e manganels.

(chap. Gosses y manganells; lo manganell es com la catapulta, fonévol. Tamé es un apellit conegut a Valderrobres: este home portabe un dels primés autobusos que se van vore.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Chiennes et mangoneaux.


Gra, Grat, s. m., lat. gradus, degré. 

Poia i hom per catre gras.

Giraud de Calanson: A lieis cui.

On y monte par quatre degrés. 

Fig. Tres manieras o gras so de libertat. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Sont trois manières ou degrés de liberté. 

Al sobiran gra de contemplacio. V. et Vert., fol. 100.

Au suprême degré de contemplation. 

Venecian qu'en l' aut grat 

D' auzor pretz an pueiat.

B. Zorgi: On hom plus. 

Les Vénitiens qui au haut degré de plus haut mérite ont monté.

- Degré de parenté. 

Segon lo luoc de diverses gras de parentesc. V. et Vert., fol. 19. 

Selon le lieu de divers degrés de parenté.

- Terme de grammaire. 

Gra es una maniera de significar aquela causa en que s fay comparatios.

Leys d'amors, fol. 49. 

Degré est une manière de signifier cette chose en quoi se fait comparaison.

Adv. comp. Pois apres de gra en gra deissen. 

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend. 

Per so car era savis, de gra en gra puiet. Guillaume de Tudela.

Parce qu'il était sage, il monta de degré en degré. 

Monta s'en de gra en gra entro a savieza. V. et Vert., fol. 45. 

S'en monte de degré en degré jusqu'à sagesse.

CAT. Grau. ESP. PORT. IT. Grado. (chap. Grado, grados; grau de alcohol, graus (Graus, Huesca); a una escala, graó, graons, grasó, grasons : escaló, escalons.)

2. Grasa, Graza, s. f., degré.

Fig. Luxuria de cor a IIII escalos, qu'apellan grasas en Escriptura. Aquesta escala ha VII grazas que son VII escalos.

V. et Vert., fol. 18 et 100.

Luxure de coeur a quatre échelons, qu'ils appellent degrés en l'Écriture.

Cette échelle a sept degrés qui sont sept échelons.

CAT. ESP. Grada. (chap. Grada, grades.)

3. Gradatio, Graduacio, s. f., lat. gradatio, gradation.

Climax es gradatios, so es cant hom procezish de gra en gra.

Leys d'amors, fol. 130. 

Climax c'est gradation, c'est-à-dire quand on procède de degré en degré.

Fa aquo motas veguadas segon graduacio. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

Fais cela plusieurs fois selon gradation. 

CAT. Graduació. ANC. ESP. Gradación. ESP. MOD. Graduación. 

PORT. Gradação, graduação. IT. Gradazione, graduazione. 

(chap. Gradassió, graduassió, gradassions, graduassions; v. gradá; graduá: gradúo, gradúes, gradúe, graduem, graduéu, gradúen, graduat, graduats, graduada, graduades.)

4. Gradual, adj., lat. gradalis, graduel.

Las graduals perfeccios de creaturas. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Les graduelles perfections de créatures.

- Subst. Partie de la messe.

Establi los introits e 'ls graduals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Établit les introïts et les graduels. 

Cantam graduals. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Chantons les graduels. 

CAT. ESP. PORT. Gradual. IT. Graduale. (chap. Gradual, graduals. La part de la missa que se diu gradual no la conec.)

5. Gradatiu, adj., gradatif, qui est propre à graduer.

O son... gradativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou sont... gradatives.

6. Graduar, Grazar, v., graduer.

Part. pas. Sia cum scala grazada. Eluc. de las propr., fol. 1.

Soit comme échelle graduée.

Que no sia graduat. Fors de Béarn, p. 1076. 

Qu'il ne soit gradué.

CAT. ESP. PORT. Graduar. IT. Graduare. (chap. Graduá.)

7. Degra, Degrat, s. m., degré.

Cals es la schala? de que sun li degra? Poëme sur Boece.

Quelle est l'échelle? de quoi sont les degrés? 

Trobet lo papa que s' estava aqui sobr' els degras, pres de las portas de la glieya. Cat. dels apost. de Roma, fol. 106. 

Trouva le pape qui se tenait là sur les degrés, près des portes de l'église.

De la cambra salic, e devala 'l degrat. Roman de Fierabras, v. 2035.

De la chambra sortit, et descend le degré. 

PORT. Degráo.

8. Desgradacio, s. f., dégradation. 

La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. Degradació. ESP. Degradación. PORT. Degradação. IT. Degradazione.

(chap. Degradassió, degradassions.)

9. Degradar, Desgradar, Desagradar, v., lat. degradare, dégrader. 

Johan XXII pres l' avesque de Caors..., e pueys lo degradet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 73. 

Jean XXII prit l'évêque de Cahors..., et puis le dégrada.

Fes amonestar e desagradar mossen Huc, e destrazir son titol de sanct avesque. Carya Magalon., p. 19. 

Fit admonéter et dégrader messire Hugues, et déchirer son titre de saint évêque.

Part. pas. Fo desgradatz. La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Fut dégradé. Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. ESP. PORT. Degradar. IT. Degradare. (chap. Degradá: degrado, degrades, degrade, degradem, degradéu, degraden; degradat, degradats, degradada, degradades. Desagradá es lo contrari de agradá.)

10. Disgressio, s. f., lat. digressio, digression.

Ab I vici apelat vana disgressio.

Vana disgressios es cant hom ha preza una thema... e vay vaguejan.

(chap. Vana disgressió es cuan hom ha pres un tema... y va divagán.)

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Avec un vice appelé vaine digression.

Vaine digression c'est quand on a pris un thème... et (qu'on) va divaguant.

ESP. Digresión. PORT. Digressão. IT. Digressione. (chap. Disgressió, disgressions; divagassió, divagassions; anassen per les rames.)

11. Egressio, s. f., lat. egressio, sortie. 

Si contrarietat es a la egressio de l'aygua. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Si obstacle est à la sortie de l'eau.

- Évacuation.

Sia getat per natural egressio. 

Per la egressio e per ventositat.

Trad. d'Albucasis, fol. 7 et 39.

Soit chassé par naturelle évacuation. 

Par l' évacuation et par ventosité. 

ANC. ESP. Egresión.

12. Progressiu, adj., progressif.

Segon que es motiva dels pes, es dita virtut progressiva o ambulativa.

Eluc. de las propr., fol. 20. 

Selon qu'elle est motrice des pieds, elle est dite vertu progressive ou ambulative. 

CAT. Progressiu. ESP. Progresivo. PORT. IT. Progressivo. 

(chap. progressiu, progressius, progressiva, progressives; v. progressá: progresso, progresses, progresse, progressem o progressam, progresséu o progressáu, progressen; progressat, progressats, progressada, progressades; progrés, progresos.)

13. Transgressio, Trasgressio, s. f., lat. transgressio, transgression.

Transgressio

Que feiron li prumier pairo.

Brev. d'amor, fol. 171. 

Transgression que firent les premiers parents. 

Car fazia las animas endurzir et envielhezir en peccat et en transgressios. V. et Vert., fol. 37. 

Car faisait les âmes endurcir et vieillir en péché et en transgressions.

Lor perdonec la dicha transgressio. Eluc. de las propr., fol. 129. 

Leur pardonna ladite transgression. 

Per la trasgressio dels X mandamens de la ley. V. et Vert., fol. 6.

(chap. Per la transgressió dels deu manamens de la ley.)

Par la transgression des dix commandements de la loi.

CAT. Transgressió. ESP. Transgresión, trasgresión. PORT. Transgressão. IT. Transgressione, trasgressione. (chap. transgressió, transgressions; v. transgedí.)

14. Transgressor, s. m., lat. transgressor, transgresseur. 

Transgressors de la ley. Eluc. de las propr., fol. 158.

Transgresseurs de la loi. 

CAT. Transgressor. ESP. Transgresor, trasgresor. PORT. Transgressor. 

IT. Trasgressore. (chap. Transgressó, transgressós, transgressora, transgressores.)

15. Retrogradacio, s. f., lat. retrogradatio, rétrogradation, mouvement rétrograde.

Retrogradacio no atribuisho al solelh ni a la luna.

Movemens de las planetas... l' autre es de retrogradacio.

Eluc. de las propr., fol. 114 et 113.

N' attribuent rétrogradation au soleil ni à la lune. 

Mouvements des planètes... l'autre est de rétrogradation.

- Figure de mots.

Per far retrogradatio per sillabas o per letras.

Rim... retornat per retrogradatio.

Leys d'amors, fol. 33 et 23. 

Pour faire rétrogradation par syllabes ou par lettres.

Rime... retournée par rétrogradation.

CAT. Retrogradació. ESP. Retrogradación. PORT. Retrogradação. 

IT. Retrogradazione. (chap. Retrogradassió, retrogradassions.)

16. Retrogradar, v., lat. retrogradare, rétrograder.

Si 'l dictatz se retrograda, 

De jos en sus vay la tornada.

Leys d'amors, fol. 41. 

Si la composition se rétrograde, de bas en haut va la ritournelle.

Part. prés. Retrogradada, retrogradans. 

Leys d'amors, fol. 39. 

Rétrogradée, rétrogradant. 

Retrogradan et reyretornan. Eluc. de las propr., fol. 111. 

Rétrogradant et tournant en arrière. 

Part. pas. Lo XXII vers d'En Giraud Riquier encadenat e retrogradat de motz e de son. Titre de la pièce de G. Riquier: Res no m val. 

Le vingt-deuxième vers du seigneur Giraud Riquier enchaîné et rétrogradé de mots et de son. 

CAT. ESP. PORT. Retrogradar. IT. Retrogradare. (chap. Retrogradá: retrogrado, retrogrades, retrograde, retrogradem o retrogradam, retrogradéu o retrogradáu, retrograden; retrogradat, retrogradats, retrogradada, retrogradades. Retrógrado, que va cap atrás.)


Gracia, Gratia, Grassia, s. f., lat. gratia, grâce.

De gracia plena, 

Avetz nom Maria.

(chap. De grassia plena, teníu nom María.)

Perdigon: Verges.

Pleine de grâce, vous avez nom Marie. 

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura,

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partage nature, grâce et hasard, les dons entre les gens.

Ayssi coma las gracias corporals que Dieus dona als efans.

V. et Vert., fol. 45. 

Ainsi comme les grâces corporelles que Dieu donne aux enfants.

- Remercîment.

Tug digam en amen, 

Gratias al Seinhor valen.

P. Cardinal: Jhesum Christ. 

Que tous nous disions en amen, grâces au Seigneur puissant.

Loc. Fero gracias a Dieu. Philomena.

Rendirent grâces à Dieu.

Mil gracias en renderon al bar sant Honorat. V. de S. Honorat. 

Mille grâces en rendirent au baron saint Honorat.

- Mystiquement. 

La gratia de Dieu se apella verays ben, car dona vida e sanetat a l'arma, e senes aquesta gratia tota arma d'home es morta. V. et Vert., fol. 30.

La grâce de Dieu s'appelle vrai bien, car elle donne vie et santé à l'âme, et sans cette grâce toute âme d'homme est morte.

El passet son commandamen, e fo mantenen despolhatz del vestymen de grassia. Liv. de Sydrac, fol. 15.

Il passa son commandement, et fut immédiatement dépouillé du vêtement de grâce.

- Indulgence, pardon, faveur.

Si vos non avetz faillit vas ma domna Maens... vos retornerai en la soa gracia. V. de Bertrand de Born. 

Si vous n'avez pas failli envers ma dame Maens... je vous remettrai en sa grâce. 

Loc. Per la gracia de Dieu, coms de Rodes. 

V. de Henri, comte de Rhodez. 

Par la grâce de Dieu, comte de Rhodez. 

Per la gracia de Dieu, abbas de Moissac.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55. 

Par la grâce de Dieu, abbé de Moissac. 

CAT. ESP. Gracia. PORT. Graça. IT. Grazia. (chap. Grassia, grassies.)

2. Graciozitat, s. f., lat. gratiositatem, gracieuseté, agrément.

Es temps de verdor et graciozitat. 

Per razo del temps temprat et de sa graciozitat.

Eluc. de las propr., fol. 129 et 125. 

C'est temps de verdure et d' agrément. 

Par raison du temps tempéré et de sa gracieuseté.

CAT. Graciositat. ESP. Graciosidad. PORT. Graciosidade. IT. Graziosità, graziositate, graziositade. (chap. Grassiosidat, grassiosidats.)

3. Gracios, adj., lat. gratiosus, gracieux.

Cors gracios, ples de totas beutatz.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Corps gracieux, plein de toutes beautés. 

Joves dona, plazens e graciosa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeune dame, agréable et gracieuse.

Fig. Subsidi... ajuda, don gracios.

Reg. des États de Provence, de 1401. 

Subside... aide, don gracieux.

Vostra paraula sia graciosa. Trad. de Bède, fol 80.

Que votre parole soit gracieuse.

CAT. Gracios. ESP. PORT. Gracioso. IT. Grazioso. (chap. Grassiós, grassiosos, grassiosa, grassioses; tamé se li diu grassiosa a la gaseosa, que es com lo sifó en sucre. Que fa grassia, que fa riure.)

4. Graciosamen, adv.., gracieusement, favorablement.

Mot graciosamen aronditz. Carya Magalon., p. 2. 

Moult gracieusement arrondis. 

Floriss e fructifica claramens davan Dieu e graciozamens.

V. et Vert., fol. 94. 

Fleurit et fructifie clairement et gracieusement devant Dieu.

CAT. Graciosament. ESP. PORT. Graciosamente. IT. Graziosamente.

(chap. Grassiosamen, de manera grassiosa.)

5. Gracioset, adj. dim., gracieuset, gentillet. 

Ver diminutiu son: Graciosa, gracioseta, etc. Leys d'amors, fol. 69.

Les vrais diminutifs sont: Gracieuse, gracieusette, etc.

(chap. Grassioset, grassiosets, grassioseta, grassiosetes.)


Grafau, adj., butor, grossier.

Per c'om grafaus d'un autre quier companha. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi homme grossier d'un autre cherche compagnie.


Grafi, s. m., lat. graphium, poinçon, burin, style. 

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug. 

Tu n' écris pas tant avec style ni avec plume.

Que a fals testimoni passe hom un grafi per la lenga.

Cout. de Gourdon, de 1244.

Qu'à faux témoin on passe un poinçon à travers la langue.

Fo fahtz I trauc am I grafi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Fut fait un trou avec un poinçon. 

ESP. Grafio. (chap. ploma estilográfica, punchó, instrumén antic per a escriure en tinta; de graphia.)

2. Ortografia, s. f., lat. orthographia, orthographe.

Se liech en ortografia. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Se lit en orthographe. 

CAT. Ortografia. ESP. Ortografía. PORT. Orthografia. IT. Ortografia. 

(chap. La ortografía del chapurriau contemple diferentes ortografíes.)


Grafio, s. m., croc, griffe, crochet.

Voyez Denina, t. III, p. 32 et 33.

Penran los am grafios.

Vos penrian ab cels grafios.

Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les prendront avec crocs. 

Vous prendraient avec ces crocs. 

ANC. FR. Une rouelle de fer ou milieu à sept ou à huit graffons.

Lett. de rém. de 1452. Carpentier, t. II, col. 647. 

IT. Graffio.

2. Grafinar, v., égratigner. 

Fiert e grafina e mort.

Gautier de Murs: Ge ne. 

Frappe et égratigne et mord.

ANC. FR. Car sans cesse il gratignoit 

Quand ce désir le poignoit.

Œuvres de Du Bellay, p. 466. 

Il leur mordoit les aureilles, ils luy graphinoient le nez.

Rabelais, liv. I, chap. 11. 

Por ses paouvres seurs grafignier.

Villon, édit. de 1832, p. 78. 

IT. Graffiare.

3. Esgrafinar, v., égratigner.

S' esgrafina 

Sa fresca cara e sa peitrina.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

S' égratigne son frais visage et sa poitrine. 

ANC. CAT. Esgratinyar. IT. Sgraffiare.

4. Grapa, s. f., grappin, griffe.

Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, vous tenez si étroitement votre griffe que ce que vous pouvez tenir, difficilement vous échappe.

Avian forcas de ferr e grapas fort agudas. Libre de Tindal.

Avaient fourches de fer et grappins fort aigus. 

ANC. FR. Allèrent attacher agrappes de fer par dedans l' esüe aux basteaux... ausquelles agrappes y avoit de bien longues cordelles. Monstrelet, t. II, fol. 137 et 138. 

CAT. ESP. Grapa. (chap. Grapa, grapes; tamé se li diu grapes a les mans,  perque agarren.)

5. Grapar, v., gratter, racler, déchirer.

Part. prés. La terra ab las unglas grapan.

(chap. La terra en les ungles esgarrapen; v. esgarrapá.)

Eluc. de las propr., fol. 235.

Grattant la terre avec les ongles. 

IT. Grappare. (chap. Esgarrapá: esgarrapo, esgarrapes, esgarrape, esgarrapem o esgarrapam, esgarrapéu o esgarrapáu, esgarrapen; esgarrapat, esgarrapats, esgarrapada, esgarrapades. Beto de Beseit, lo ros, li díe “esgarrapaciones” Tomás a la empresa de excavassions de mons germans.)

6. Grepoillar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs coma deniers, 

Lagrimonses e grepoillatz. 

Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59. Var. 

Et les yeux si petits que denier, pleureux et éraillés.

7. Esgrapelar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs can us diners, 

Lagainos et esgrapelatz.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés.


Gragellar, v., remuer, agiter, émouvoir, tracasser, dire le contraire. 

Pueys dis: “Senher, cum avetz estat tan 

Qu' ieu no us ai vist? Ges m' amors no us gragella?”

G. Riquier: L' autr'ier trobey. 

Puis elle dit: “Seigneur, comment avez-vous tant tardé que je ne vous ai vu? Mon amour ne vous émeut point?”

Fig. Si que flurisca e bruelh defors 

Aisso que dedins mi gragella.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu. 

Tellement que fleurisse et pousse au dehors ce que au dedans me remue. 

Loc. Be us dic, qui qu'en gragel, 

C' onor y a pus gran.

T. du Comte Richardet et de Guillaume: Guilhem d' un plag.

Je vous dis bien, qui que ce soit qui en dise le contraire, qu'il y a honneur plus grand. 

En Pos fo sos justaire,

Qui qu'en gragel.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Le seigneur Pons fut son jouteur, qui que ce soit qui en dise le contraire.


Graile, adj., lat. gracilem, délicat, mince, délié, svelte, menu. 

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et vos doigts délicats et effilés. 

E 'l blanc cors qu'a graile e nou.

Arnaud Daniel: En est sonet. 

Et le blanc corps qu'elle a délicat et jeune. 

Autra n'agra conseguida 

Graila et escafida. 

G. Raymond de Gironella: Gen m' appareill. 

Autre j'en aurais poursuivi svelte et potelée.

- Grêle, faible, chétif.

Coma un petitz albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Comme un petit arbre jeune et chétif qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ANC. FR. Estoit graille parmi les flans qu'en vos dex Mains le peusciés enclorre. Fables et cont. anc., t. 1, p. 393. 

Cuer sanz merci, cors graille, blanc et gent.

Le châtelain de Coucy, chanson 15.

ANC. ESP. Grácil. IT. Gracile.

2. Grailenz, adj., délicat, svelte.

Cors ben faiz e guignos, 

Gras e plan grailenz. 

T. d'Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Corps bien fait et gracieux, potelé et parfaitement délicat.


Graile, Graille, s. m., clairon.

Lo mati son per l'ost graile sonat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Le matin sont par l'armée clairons sonnés.

Trompas e corns e grailles clar.

Bertrand de Born: Quan vei.

Trompes et cors et clairons aigus.

Lo retendir dels grailes. Guillaume de Tudela. 

Le retentir des clairons.

ANC. FR. Mult oïssiez graisles soner.

Roman de Rou, v. 13135.

Sonent grelles et menuiax. Roman du Renart, t. I, p. 70.

Sonerent graile per l'ost comunalment... 

Sonent cil graile, s'est la noise levée.

Roman de Guillaume au Court Nez. 

Charles Martiaus fait ses gresles soner.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 35.

(chap. Gralla, gralles.)


Gralha, Grailla, s. f., lat. gracula, corneille. (all. Krähe.)

Ab sol que m diguatz a 'N Richart

So qu'el paus dis a la gralha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille

Ni ja agurs de grailla non gardarai.

T. de R. de Tarascon et de Gui de Cavaillon: Cabrit.

Ni jamais augures de corneille je ne regarderai.

Loc. fig. Si non issetz, Falconet, de Proensa, 

Be m' es semblan, segon ma conoissensa, 

Que plumaran gralhas vostre falco.

T. de Faure et de Falconet: En Falconet.

Falconet, si vous ne sortez de Provence, il me paraît bien, selon ma connaissance, que corneilles plumeront votre faucon.

ANC. FR. Parmi ces vautours et ces grailles. Olivier de Magni, p. 50.

CAT. Gralla. ESP. Graja (grajo). PORT. Gralha. IT. Gracchia.

(chap. Gralla, gralles: muixó de coló negre, grajo en castellá.

En fransés fique corneille, corneja en castellá. Són mol pareguts.)


Gram, s. m., lat. gramen, gramen, gazon, chiendent.

Gram es herba campestra.

(chap. Lo gram es herba campestre, dels cams. Té moltes arraíls y se escampe mol, es difíssil de matá.)

Trop ple de vianda, manjec gram, et procuret si vomit.

Eluc. de las propr., fol. 210 et 243.

Gramen est herbe des champs.

Trop plein de nourriture, il mangea chiendent, et se procura vomissement.

CAT. Gram. ESP. PORT. Grama. IT. Gramigna.

2. Graminos, adj., lat. graminosus, gramineux, abondant en herbages.

Terra es paludoza, graminoza. Eluc. de las propr., fol. 170.

C'est terre marécageuse, gramineuse.


Gram, adj., triste, chagrin, morne. 

Voyez Schiller, Gloss. teutonicus, p. 402; J. Lipsius, Ep. 44 ad Belgas; Muratori, Diss. 33.

Per qu'ieu chantarai alques grams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

C'est pourquoi je chanterai quelque peu triste. 

La domna s'en anet trista e grama e dolenta. 

V. de Guillaume de Balaun. 

La dame s'en alla triste et morne et dolente. 

Ades estai ves mi salvatg' e grama.

B. de Ventadour: Ben m'an perdut. 

Elle est incessamment envers moi sauvage et triste. 

ANC. FR. Quant il l'a oï, s'en fu grams et iriez. 

La Vengeance d' Alexandre. 

Grains et marriz et trespensés. 

Moult par est grains et adolez. 

Dont fu mes cuers iriez et grains. 

Roman du Renart, t. I, p. 248 et 258, et t. II, p. 177. 

ANC. IT. Et molte genti fe già viver grame. 

Dante, Inferno, I.

Dans son Memoriale, Pergamini dit sur ce mot, voce provenzale.

ANC. CAT. Grams. IT. MOD. Gramo.

2. Gramor, s. m., rancune, tristesse. 

Amdui se porten guerra, ira e gramor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Tous deux se portent guerre, colère et rancune.

3. Engrans, adj., soucieux, inquiet, en peine.

Ieu m'en sui mes tos temps engrans

Cum puesca aver cairels e dartz.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je m'en suis mis toujours soucieux comment je puisse avoir traits et dards.

ANC. FR. Tant fust engrant de nule fame. 

Conte du Clerc en qui la Rose fu trovée.

(chap. Gram, grams: mida de pes.)