Mostrando las entradas para la consulta blanca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta blanca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de febrero de 2024

Lexique roman; Evol - Exemplificatiu

 

Evol, s. m., lat. ebulum (sambucus ebulus), hièble, sorte de plante.

Evol es medecinal quant a fuelhas, razitz, escorsa, rams et flors.

Eluc. de las propr., fol. 207.

L' hièble est médicinale quant aux feuilles, racines, écorce, rameaux et fleurs. 

Pren suc de evols. Rec. de recettes de médecine. 

Prends suc d' hièbles. 

CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. Holunder.); 

CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo. (ESP. Saúco; chap. saúc; all. Holunder.)

Evitar, v., lat. vitare, éviter. 

Per evitar... question et debat.

Tit. de 1428. DOAT, t. XCV, fol. 1.

Pour éviter... question et débat. 

Evitar despensas.

(chap. Evitá gastos. CAT. Evitar despeses.)

Reg. des États de Provence, de 1401.

Éviter dépenses.

Tot bes procurar, e tot domatge evitar.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 177.

Procurer tout bien, et éviter tout dommage. 

CAT. ESP. PORT. Evitar. IT. Evitare. (chap. Evitá: evito, evites, evite, evitem o evitam, evitéu o evitáu, eviten; evitat, evitats, evitada, evitades.)


Evori, Avori, s. m., lat. eboris, ivoire. 

Plus etz blanca qu'evori.

(chap. Eres mes blanca que lo marfil.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Plus êtes blanche qu'ivoire.

Com avori blanca.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Blanche comme ivoire.

Plus a 'l cor blanc que nulhs escacx d' evori. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreyt. 

A le corps plus blanc que nul échec d'ivoire. 

IT. Avorio.

2. Bori, s. m., lat. eboris, ivoire.

Precios es cum aur et bori.

(chap. Pressiós es com or y marfil.)

Eluc. de las propr., fol. 206. 

Est précieux comme or et ivoire. 

ANC. CAT. Bori. (ESP. chap. Marfil; ang. Ivory; all. Elfenbein.)


Exagi, s. m., lat. exagium, exage, sorte de mesure.

Voyez Du Cange, t. III, col. 196.

Begut en quantitat d'un exagi.

Eluc. de las propr., fol. 115. 

Bu en quantité d'un exage.


Exallage, s. m., exallage, figure de rhétorique.

Dionys. Halicarn., De vi Demosth., cap. 10, p. 982:

*gr Conf. Eustath. ad Hom. Odyss., p. 1470 et alibi. 

Exallage es cant hom pauza lo concret per l' abstrayt.

(chap. Exallage es cuan hom pose lo concret per l' abstracte.)

Leys d'amors, fol. 143.

Exallage est quand on pose le concret pour l' abstrait.


Examinar, v., lat. examinare, examiner. 

Per auzir e per examinar. Cout. de Condom.

(chap. Per a escoltá y per a examiná; auzir : ESP: oír)

Pour entendre et pour examiner.

Examinet la causa.

(chap. Va examiná la causa; causa tamé es cosa.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 110. 

Il examina la cause.

E 'l tractat examinarai.

(chap. Y yo examinaré lo trate, tratat.)

Brev. d'amor, fol. 192.

Et j' examinerai le traité.

Part. pas. Li notari... devon esser examinats. 

(chap. Los notaris... deuen sé examinats.)

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Les notaires... doivent être examinés. 

Tot ayso es proat et examinat en est libre.

(chap. Tot aixó está probat o provat y examinat an este llibre.) 

Brev. d'amor, fol. 5. 

Tout cela est prouvé et examiné en ce livre.

CAT. ESP. PORT. Examinar. IT. Esaminare. (chap. Examiná: examino, examines, examine, examinem o examinam, examinéu o examináu, examinen; examinat, examinats, examinada, examinades.)

2. Examinacion, s. f., lat. examinationem, examen.

Las examinacions que se faran.

(chap. Los examens que se farán.)

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Les examens qui se feront.

Ordonnats... a la examination.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 452. 

Commandés... pour l'examen.

ANC. ESP. Examinación. PORT. Examinação. IT. Esaminazione.

3. Reireexaminar, v., réexaminer, examiner de nouveau.

Reireexaminar. Statuts de Provence, BOMY, p. 201. 

Réexaminer.

(chap. Reexaminá. ESP. Reexaminar, volver a examinar.)


Excellent, adj., lat. excellentem, excellent.

Excellent doctor e famos. Cat. dels apost. de Roma, fol. 198. 

(chap. Exelén doctó y famós.)

Docteur excellent et fameux.

Al comandament del excellent prince de Taranta.

Reg. des États de Provence de 1401. 

Au commandement de l'excellent prince de Tarente.

Una substantia es sobrenobla, excellent et prezident sobre totas.

Eluc. de las propr., fol. 2. 

Il est une substance très noble, excellente et dominant sur toutes.

Li excellen et aproat trobador.

(chap. Los exelens y aprobats trobadós.)

Leys d'amors, fol. 91. 

Les excellents et approuvés troubadours. 

CAT. Excellent. ESP. Excelente. PORT. Excellente. IT. Eccellente.

2. Excellencia, s. f., lat. excellentia, excellence, mérite. 

Predicon e manifeston lurs excellencias, que hom los tenga per may valens. V. et Vert., fol. 6. 

Prêchent et manifestent leurs excellences, pour qu'on les tienne pour plus méritants.

- Titre honorifique.

A la excellencia del dit mossegnor lo prince.

(chap. A la exelensia del dit monsiñó lo príncipe.)

Reg. des États de Provence de 1401. 

A l'excellence dudit monseigneur le prince. 

Supplican a la dicha excellentia.

Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 261. 

Supplient à ladite excellence. 

CAT. Excellencia. ESP. Excelencia. PORT. Excellencia. IT. Eccellenzia. (chap. Exelensia, exelensies. Exelén, exelens, exelenta, exelentes.)

3. Sobreexcellentment, adv., très excellemment.

En la universal communitat de totas res que han esser, cove que la una sobreexcellentment haia esser.

Eluc. de las propr., fol. 2.

En la communauté universelle de toutes les choses qui ont l'être, il convient que l'une ait l'être très excellemment.

(chap. exelenmen, sobreexelenmen.)


Excocicar, v., écosser. 

Part. pas. De favas excocicadas. Trad. d'Albucasis, fol. 56. 

(chap. De fabes o faves cuites; v. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites; couré, courás, courá, courem, couréu, courán.)

De fèves écossées.


Exemple, Eixample, Eyssample, Essemple, Ishample, s. m., lat. exemplum, exemple, moralité.

En los cals sirventes demostrava molt bellas razos e de bels exemples.

V. de P. Cardinal.

En lesquels sirventes il démontrait moult belles raisons et de beaux exemples.

En totas chausas sias bos essemples de bonas obras.

Trad. de Bède, fol. 80.

En toutes choses soyez bons exemples de bonnes œuvres.

Monstra per essemples, et estrui en aissi los altres.

Que so que essegnia per paraula mostre per essemple.

Trad. de Bède, fol. 57 et 55.

Montre par exemples, et instruit ainsi les autres. 

Qu'il montre par l'exemple ce qu'il enseigne aux autres par parole.

Quar bon ishample vol om mais 

No fay sermos ab fagz savais.

Brev. d'amor, fol. 93.

Car l'homme veut mieux bon exemple qu'il ne fait sermons avec mauvais faits. 

Loc. Per qu'ieu puesc prendre

Eyssample segon qu' ay vist. 

Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre. 

Pour que je puisse prendre exemple selon que j'ai vu.

Vers es l' eixamples de Rainart: 

Tals se cuida chalfar qi s'art.

Un troubadour anonyme: Donna ieu pren. 

La moralité de Renard est vraie: Tel croit se chauffer qui se brûle.

ANC. FR. Et es essamples et es dis.

Marie de France, t. II, p. 59. 

Les nobles chevaliers anciens qui tant nous ont laissé de belles exemples. Monstrelet, t. I, fol. 4.

ANC. IT. In piazza ned in templo 

Non pigliare esemplo. 

Bruneto Latini, Tesoretto, p. 86. 

Il buono esemplo... molti esempli.

Boccaccio, Decameron, VII, 10, et 1, 3.

CAT. Exemple. ESP. (ejemplo) PORT. Exemplo. IT. MOD. Esempio.

(chap. Ejemple, ejemples.)

2. Isxampli, s. m., lat. exemplum, exemple.

Per donar isxampli ad aquelhs que y eran. Philomena.

(chap. Per a doná ejemple an aquells que hi estaben.)

Pour donner exemple à ceux qui y étaient.

3. Exemplar, v., imaginer, créer un type, modeler, servir de modèle.

Part. prés. subst. Mon architipe et exemplar.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

Mon archétype et modèle.

Part. pas. Cum nombre creat sia exemplat el entendement del creator. 

Es creat, exemplat et format.

Eluc. de las propr., fol. 280 et 105. 

Comme le nombre créé est imaginé dans l'intelligence du créateur.

Est créé, modelé et formé.

4. Exemplar, s. m., lat. exemplar, modèle.

Adj. Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est le principal patron et figure modèle du monde créé.

CAT. ESP. (ejemplar) PORT. Exemplar. IT. Esemplare. (chap. Ejemplar, ejemple.)

5. Esemplari, Yssamplari, s. m., lat. exemplaris, exemple, modèle. 

Per mostrar verai yssamplari per que nos siam reformatz a sa image.

Si volguesson esgardar a leur veray yssamplari, Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33 et 34.

Pour montrer véritable exemple pourquoi nous sommes formés à son image.

Si voulussent regarder à leur véritable exemple, Jésus-Christ.

Las farai, si d' ops sera, escandalar au l' esemplari dels senhors cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 46.

Je les ferai, si besoin sera, mesurer avec le modèle des seigneurs consuls. 

ANC. FR. Il purchaça maint esamplaire.

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 80.

6. Essemplificar, Exemplifficar, v., exposer, développer.

Per so no curam plus essemplificar. Leys d'amors, fol. 52.

Pour cela nous ne prenons plus soin d'exposer.

- Copier, faire des exemplaires.

Avem feyt exemplifficar aquestas letras.

(chap. Ham fet copiá estes lletres, cartes; fé varios ejemplars.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 41.

Nous avons fait copier ces lettres.

CAT. ESP. (ejemplificar) PORT. Exemplificar. IT. Esemplificare.

7. Exemplificatiu, adj., exemplaire, qui sert de modèle.

Cobla exemplificativa. Leys d'amors, fol. 38.

Couplet qui sert de modèle.

ESP. PORT. Exemplificativo.

martes, 27 de febrero de 2024

Lexique roman; Faina - Falgueira

 


Faina, s. f., fouine.

La dotzena de fainas e de martrins..., .III. deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La douzaine de fouines et de peaux de martres..., trois deniers.

CAT. Fagina. ESP. Fuina (garduña, rámila, rezmila, marta, martes fuina). PORT. Foinha. IT. Faina. (chap. fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles.)

fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles




Fais, s. m., lat. fascis, faix, charge, fardeau.

Per Dieu, aleujatz m' aquest fays!

G. Adhemar: Lanquan vei.

Pour Dieu, allégez-moi ce fardeau.

Que portetz vostra part del fais.

(chap. Que portéu la vostra part del feix.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Que vous portiez votre part du faix.

Loc. Aprendetz, si no us es fays, 

So don m' alegr' e m' irais.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar.

Apprenez, si ne vous est fardeau, ce dont je me réjouis et m'attriste.

Quan pres a quintals et a fais

L'aver que Manuels trames.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il prit à quintaux et à charge la richesse que Manuel transmit.

Dels reys d'Espanha tenh a fais, 

Quar tan volon guerra mest lor.

P. Vidal: A per pauc. 

Je tiens à fardeau, au sujet des rois d'Espagne, de ce qu'ils veulent tant la guerre entre eux. 

Adv. comp. Els menestrals e l'autra gent, 

Tuit a un fais cominalment, 

Corron carieras escobar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Les ouvriers et l'autre gent, tous en masse généralement, courent balayer les rues.

Proverb. No valon un fais de pailla.

(chap. No valen un feix de palla; com los catalanistes aragonesos que se están manifestán estos díes a favor del dialecte catalá. Coranta añs después de la declarassió de Mequinensa y que encara estiguen plorán los ploramiques.)

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Ne valent une faix de paille. 

ANC. FR. Vindrent tous à un faix assaillir ladicte ville.

Monstrelet, t. 1, fol. 136. 

ANC. CAT. Faix (N. E. ni de faix ni de feix los catalanistas inventaron feixistefeixistes; por ejemplo los alucinados miembros del grupo musical Los Draps, fundado en Peñarroya de Tastavins.). ANC. ESP. Fajo. 

ESP. MOD. Haz. IT. Fascio. (chap. Feix, feixos; fascista, fascistes, com los sossialistes HitlerMussolini.)

2. Faissimen, s. m., embarras, étalage.

A cel qui son fin prez garda, 

Non fa ges gran faissimen.

Pierre de Valières: Ja hom que. 

Pour celui qui considère son pur mérite, elle ne fait point grand embarras.

3. Sobrefais, s. m., surcharge, surcroît.

Car per un sobrefais d' afan.

Arnaud Daniel: Amors e. 

Car pour un surcroît de peine.

4. Fayssit, s. m., portefaix.

Ly qual fayssits devo portar tota aquela sal ab sacs de la nau.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesquels portefaix doivent porter tout ce sel avec sacs du vaisseau.

5. Faysser, Fayser, s. m., portefaix.

Ly dichs fayssers... ab los dichs faysers qui la sal portaran.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesdits portefaix... avec lesdits portefaix qui porteront le sel.

6. Afaissar, Efaissar, v., affaisser, accabler.

Mas uns malastrus m' afaissa.

Augiers: Era quan l'ivern. 

Mais un malotru m'accable.

D' on lo fuelh e 'l frug s'afaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei. 

D'où la feuille et le fruit s'affaisse. 

Part. pas. fig. Nos autres que em cargatz 

De grans peccatz et efayssatz. 

Los XV signes de la fi del mon. 

Nous autres qui sommes chargés et accablés de grands péchés.

(chap. Portafeix, portafeixos siríen los mossos de cárrega, estibadós; en catalá fan aná bastaix, bastaixos, del ocsitá bast, cárrega. Faixero, que es un mote de Valderrobres, ve de faixafaixes, vore mes abán faissa.)


Faisan, Fayhan, s. m., lat. phasianus, faisan.

Cum tormenta temensa e desconortz

Lo faisan qu'es en tal albre pausatz,

On ve l'austor qui es sobremontat.

B. Zorgi: Aissi col.

Comme la crainte et le découragement tourmente le faisan qui est posé en tel arbre, où il voit l'autour qui est monté au-dessus.

Aussels que son aqui en gran habondanssia, que son apellatz fayhans.

(chap. Muixons que ñan aquí en gran abundansia, que se diuen faissans.)

Lett. du Preste Jean à Frédéric, fol. 27.

Oiseaux qui sont là en grande abondance, qui sont appelés faisans.

CAT. Faysá. ESP. Faysan (faisán). PORT. Faisão. IT. Fagiano. (chap. Faissán, faissans.)


Faisol, s. m., lat. faseolus, faséole, haricot.

A lui no dol ni s' irais 

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37. 

Il ne lui fait peine ni se fâche, si vous lui donnez haricots avec oignons, sans autre apprêt. 

ANC. FR. Si tu veux manger des pois et faseols, va à Crémone.

Hist. maccaronique, t. I, p. 36.

CAT. Fasol. ANC. ESP. Faseolo (MOD. Judía blanca). PORT. Feijão. 

IT. Fagiolo. (chap. Fesolfesols; están embolicats a una bajocabajoques, bachoca, bachoques.)


Faissa, s. f., lat. fascia, lien, bande.

D'una faissa de pali se senh e s lhia. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Se ceint et se lie d'une bande de drap de soie.

- Lisière de terre.

Vinhas... per fayssas.

(chap. Viñes per faixes o faixons.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 1. 

Vignes... pour lisières de terre. 

La faissa Bernard d'Unziac.

(chap. La faixa de Bernardo d'Unziac.)

Cartulaire de Sauxillanges. 

La lisière de terre de Bernard d'Unziac.

- Signe, marque.

Per la cropa, una faissa 

Plus blanca que flor de lis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Par la croupe, une marque plus blanche que fleur de lis.

CAT. Faxa. ESP. Faja. PORT. Faixa, faxa. IT. Fascia. (chap. faixa, faixes; faixó, faixons.)

2. Faissar, v., lat. fasciare, lier, bander, serrer. 

Esquiset son bliaut, faisset se ben, 

Puis montet el chaval de bon alen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54. 

Déchira son bliau, se banda bien, puis monta sur le cheval de bonne haleine. 

Fig. Iferns vos estrenh e us fayssa.

B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar. 

L'enfer vous étreint et vous serre. 

CAT. Faxar. ESP. Fajar. PORT. Faxar. IT. Fasciare. (chap. faixá, faixás: yo me faixo, faixes, faixe, faixem o faixam, faixéu o faixáu, faixen; faixat, faixats, faixada, faixades; farchat, farchats, farchada, farchades; farjat, farjats, farjada, farjades.)


Falangia, s. f., lat. phalangiustarentule, espèce d'araignée.

Engendra ffalangias, que so aranhas venenozas.

(chap. Engendre “falangies”, que són arañes venenoses.)

Eluc. de las propr., fol. 167.

Engendre tarentules, qui sont araignées venimeuses.


Falb, Faub, Fauve, adj., lat. fulvus, pâle, blême, fauve, terne.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si solelh... si mostra vayr, de diversas colors, designa temps plovios... 

si faub, tempestuos.

Luna, si es falba, significa vens. 

Cum ades sia faub, ades luzent. 

La cara es fauba. 

(chap. La cara está (té) blanca, pálida.)

Eluc. de las propr., fol. 116, 117, 102 et 80.. 

Si le soleil... se montre vair, de diverses couleurs, il annonce temps pluvieux... si pâle, tempétueux. 

La lune, si elle est terne, signifie vents. 

Comme il soit tantôt terne, tantôt luisant. 

Le visage est blême.

Sobre un caval moven, ab coma fauva... 

De pur ardimen ac la color fauva.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Sur un cheval mouvant, avec crinière fauve... 

De pure hardiesse il eut la couleur pâle. 

IT. Falbo.

2. Subfalb, Subfaub, adj., un peu pâle, un peu blême, roussâtre, grisâtre.

Falba o subfalba.

Albenca et subfauba.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 265. 

Pâle ou un peu pâle. 

Blanchissante et grisâtre.

3. Faubel, adj., pâle, blême.

Cum per temor hom rog torna faubel.

(chap. Com per temó home roch se torne blanquinós, blanc, pálit.)

En estiu so verts et en yvern faubels.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 198. 

Comme par crainte homme rouge devient blême. 

Sont verts en été et pâles en hiver.

4. Falbenc, Faubent, adj., pâle, verdâtre, roussâtre, terne. 

Boysh,... en yvern es falbenc.

(chap. Lo boix... al ivern está pálit, esblanquit, blanquinós, de coló apagada.)

Berille es peyra falbenca... Sobre totz val... qui es may falbenc. 

Solelh... vers vespre, pallent et faubent. 

Eluc. de las propr., fol. 201, 185 et 116.

Buis,... est roussâtre en hiver. 

Béryl est pierre verdâtre... Vaut au-dessus de tous... celui qui est plus verdâtre.

Le soleil... vers le soir, pâlissant et terne.

5. Subfalbenc, adj., un peu pâle, un peu terne, jaunâtre.

Falbenca et subfalbenca. 

Eluc. de las propr., fol. 58. 

Pâle et un peu terne.

6. Falbelos, adj., pâle, blême. 

Home ebrios en sa cara es falbelos.

Eluc. de las propr., fol. 227. 

Homme ivre est blême en son visage.

7. Falbeza, s. f., pâleur, blêmissement.

Falbeza en la cara es senhal de temor.

Falbeza o palhor.

Eluc. de las propr., fol. 264 et 265. 

Pâleur sur le visage est signe de crainte. 

Blêmissement ou pâleur.

8. Falbeiar, v., pâlir, blêmir.

Fuelhas en ver et en estiu verdeio, en autumpne falbeio.

Eluc. de las propr., fol. 209.

Les feuilles verdissent en printemps et en été, pâlissent en automne.

9. Falbeleiar, v., pâlir, blêmir. 

De jorn, pert sa fulgor et falbeleia.

Eluc. de las propr., fol. 186. 

De jour, perd son éclat el pâlit.


Falc, Falco, s. m., lat. falco, faucon.

Tot atressi cum lo falcx, qui dissen 

Vas son auzelh, quan l'a sobremontat. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. 

Tout de même comme le faucon, qui descend vers son oiseau, quand il l'a surmonté. 

Mas si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mais si tu veux bon faucon lanier, cherche-le avec grosse tête et avec gros bec. 

Fig.

Lo falcos, fils de l'aigla, que es reys dels Frances.

(chap. Lo falcó, fill del águila o áliga, que es rey dels fransesos.)

Hugues de S. Cyr: Un sirventes.

Le faucon, fils de l'aigle, qui est roi des Français. 

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

(chap. Después tos van tindre temó mes que la grulla al falcó. Este tos es de vosté: vos.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Puis vous craignirent plus que la grue le faucon.

Prov. Encar l' er a portar el man l'altruy falco.

Hugues de S. Cyr: Un sirventes. 

Il lui faudra encore porter à la main le faucon d'autrui.

ANC. FR. Et plus isnaus que faux ni espervier

Roman d'Agolant, Bekker, p. 61. 

Puis redévalent plus isnel 

Que ne volent faucs n' arondel.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 24. 

CAT. Falcó. ANC. ESP. Falcon (falcón). ESP. MOD. Halcón. PORT. Falção. IT. Falco, falcone. (chap. Falcófalconslo Falcon es l'avión privat del pressidén del gobern. A Pedro Sánchez li agrade mol gastá perres de tots en este aparato.) 

2. Falconier, s. m., fauconnier. 

Sai ben esser falconiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais bien être fauconnier.

CAT. Falconer. ANC. ESP. Falconero. ESP. MOD. Halconero. 

PORT. Falconeiro. IT. Falconiere. (chap. Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes.)

Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes




Falda, Fauda, s. f., giron. 

Adormic si 

En la falda de la donzela.

(chap. Se va adormí a la faldeta (falda) de la donsella.)

V. de S. Énimie, fol. 33.

S'endormit dans le giron de la demoiselle.

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Car tenait dans son giron un petit enfant qui dormait.

Viron l'enfant que seya 

Ins la fauda de Maria.

(chap. Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María; que seya : que estabe situat, assentat, apossentat; ins : adins, a dins, dins.)

Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María



Trad. d'un évangile apocryphe.

Virent l'enfant qui séyait dans le giron de Marie. 

Cascus ne met e fauda aytan can ne pot aportar.

Roman de Fierabras, v. 3370.

Chacun en met en giron autant qu'il en peut emporter.

- Devant, milieu.

Toquiei li las faudas de las sieuas vestiduras, et fuy de contenent garida.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Je lui touchai les devants de ses vêtements, et je fus incontinent guérie.

ANC. FR. L'un fiert et l'autre se revange: 

N'y ot aubert, faude ni mange 

Où demourast anel ni maille. 

Trad. ms. de la Consol. (de Consolatione) de Boèce, l. IV, Carpentier, 

t. II, col. 370.

Très riches mantelines

Venans sans plus jusqu'au dessous des faudes.

Octavien de S. Gelais, Verger d'honneur. 

CAT. ESP. PORT. IT. Falda. (chap. Falda, faldes; (a la) faldeta, faldetes.)

Falgueira, s. f., bas. lat. filicariafougère.

Falgueira qu'es en boscatge.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

La fougère qui est dans le bocage.

CAT. Falguera. (chap. Falaguera, falagueres; ESP. Helechohelechos.)

Falaguera, falagueres; ESP. Helecho, helechos.

sábado, 15 de diciembre de 2018

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre hiniesta, retama

archilaga, argilaga, archilagues, argilagues - Mozarabismo de desconocido étimo ibérico o prerromano (DECLLC, I, p.377) que daría el árabe hispánico al-yalaqa > aulaga, aliaga, argilaga, ulaga, argelac, etc., hasta llegar a la morfología del valenciano moderno: “de archilagues y barcers” (Ortí, M. A.: Sol de academias, Valencia, 1659, p. 32)

- Se féen aná ensenénles per a sucarrá al gorrino cuan la matansa.

bardissa: esbarsés (barcers en valensiá) y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts, etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.


https://es.wikipedia.org/wiki/Genista


ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre  hiniesta, retama, archilaga, argilaga


Genista es un género botánico de noventa especies de arbustos de la subfamilia Faboideae. La familia Fabaceae con especies que comparten tallos densos y verdes, hojas muy pequeñas, adaptados a la sequía, la mayoría con flores blancas o amarillas, pero también de color anaranjado, rosado, rojo o púrpura. Popularmente se conoce a algunas de sus especies como hiniesta o retama de tintoreros (Genista tinctoria).

Toleran los suelos pobres y necesitan pocos cuidados para su cultivo, se utilizan en la recuperación de tierras baldías, fijación de dunas o como planta ornamental.

Son nativos de Europa, Oriente Medio y norte de África.

Genista, nombre común por el que se conoce a un género de plantas que comprende especies abundantes en Europa y, en especial, en la región mediterránea. Este género comprende unas 150 especies de arbustos o matas espinosos o inermes, más raramente herbáceas o sufruticosas (como la hierba de los tintoreros). Las ramillas son lisas o estriadas y suelen tener las hojas simples o trifoliadas, que algunas especies pierden rápidamente, o incluso no tienen hojas aparentes. Las flores son amariposadas o papilionadas, compuestas por cinco pétalos amarillos y diez estambres soldados entre sí por sus filamentos, o al menos nueve de ellos, formando una especie de tubo en torno al pistilo. Los frutos son pequeñas legumbres (véase Leguminosas) comprimidas lateralmente, dehiscentes y generalmente con varias semillas; en raras ocasiones con una única semilla. La península Ibérica es la zona donde más diversificado está este género: desde grandes arbustos de hasta 3 m, como la retama blanca; matas de hasta 1,5 m, como la bolina o palaín; y pequeñas matas de porte rastrero típicas de la alta montaña, como la genista de Sanabria.

Las genistas tienen numerosos usos. Algunas especies se utilizan para obtener tintes, como los que se extraen de las flores de la aulaga o de las raíces de la hierba de los tintoreros. Hay genistas que se usan como combustible en los hornos de yeso y cal y otras para formar setos.

Las genistas constituyen el género Genista que pertenece a la familia de las Fabáceas (Fabaceae). El nombre científico de la hierba de los tintoreros es Genista tinctorea; el de la retama blanca: Genista florida; el de la bolina: Genista spartioides; el de la genista de Sanabria: Genista sanabrensis, endemismo de la Sierra Segundera (Zamora–Orense–León) y de la Sierra del Teleno (León); y el de la aulaga: Genista scorpius. / archilaga /

Etimología

Genista: nombre genérico que proviene del latín en la que los reyes y reinas Plantagenet de Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Godofredo plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.

Genista aetnensis DC.
Genista albida Willd.
Genista anatolica Boiss.
Genista andicola Gill. ex Hook. & Arn.
Genista anglica L.
Genista aristata C.Presl
Genista artwinensis Schischk.
Genista aspalathoides Lam. - leño aspalato de Berbería4​
Genista baetica Spach
Genista berberidea Lange
Genista canariensis
Genista carinalis
Genista carpetana
Genista cinerascens
Genista cinerea (Vill.) DC.
Genista corsica
Genista cupanii
Genista demnatensis Cosson, Endémica de Marruecos
Genista dorycnifolia Font Quer
Genista ephedroides
Genista erioclada Spach
Genista falcata
Genista fasselata
Genista ferox Poir.
Genista florida L.
Genista germanica
Genista haenseleri
Genista halacsyi Heldr.
Genista hassertiana
Genista hirsuta Vahl
Genista hispanica
Genista holopetala
Genista hystrix
Genista ifniensis Caball.
Genista januensis
Genista jimenezii (Pau)
Genista juncea
Genista legionensis (Pau) Laínz
Genista linifolia
Genista lobelii DC.
Genista lucida
Genista lydia
Genista melia Boiss.
Genista micrantha
Genista millii Heldr. ex Boiss.
Genista monspessulana (L.) O.Bolòs & Vigo
Genista nissana
Genista occidentalis (Rouy) Coste
Genista parnassica
Genista pilosa
Genista polianthos Willk.
Genista pumila (Debeaux ex Hervier) Vierh.
Genista ramosissima (Desf.) Poir.
Genista retamoides Spach
Genista sagittalis
Genista saharae Coss. & Dur.
Genista sakellariadis Boiss. & Orph.
Genista sanabrensis
Genista scorpia St.-Lag.
Genista scorpius (L.) DC. sensu lato
Genista subcapitata Pančić & Nyman
Genista sylvestris
Genista tenella Willk.
Genista tenera (Jacq. ex Murray) Kuntze
Genista teretifolia Willk.
Genista tinctoria
Genista tournefortii
Genista triacanthos Brot.
Genista tricuspidata Desf.
Genista tridens (Cav.) DC.
Genista tridentata
Genista umbellata Salzm. ex DC.

Cultivares
Genista 'Porlock'

  1.  «Genista»Departamento de Agricultura de los Estados Unidos: Germplasm Resources Information Network (GRIN). Archivado desde el original el 7 de mayo de 2009. Consultado el 10 de diciembre de 2010.
  2.  CSIC — Flora Ibérica
  3.  [http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En N
  4.  Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.

https://es-la.facebook.com/csalargilaga/ CSA la argilaga Valderrobres




martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Lili - Limassa

 

Lili, s. m., lat. lilium, lis.

Ayssi coma garda lili sa flor e sa blancor entre las espinas.

Virginitat, entre las autras virtutz, es comparada a lilis.

V. et Vert., fol. 95.

Ainsi comme le lis garde sa fleur et sa blancheur parmi les épines.

Virginité, entre les autres vertus, est comparée aux lis.

Coma de rosas e de lilis. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 285. 

Comme de roses et de lis

IT. Giglio.

2. Liri, s. m., lis.

Liri a flor blanca defora et daurada dedins. Eluc. de las propr., fol. 212. Le lis à fleur blanche dehors et dorée dedans.

CAT. Lliri. ESP. PORT. Lirio. (chap. Lliri, lliris.)

3. Lis, s. m., lis.

Roza de pascor 

Sembla de la color, 

E lis de la blancor.

(chap. Rosa de primavera pareix per lo coló, y lliri o lis per la blancó.)

P. Vidal: Mout viu.

Rose de printemps elle ressemble par la couleur et lis par la blancheur.

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Bels Monruelhs. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

ESP. Lis.


Lima, s. f., lat. lima, lime.

Aissi coma la lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.

(chap. Aixina com la llima esmerille, pulix y purgue lo ferro.)

Ainsi comme la lime polit et purge le fer.

Fig. En mon cor port la lima 

Ab que mos cars motz lim.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

En mon coeur je porte la lime avec quoi mes difficiles mots je lime.

CAT. Llima. ESP. PORT. IT. Lima. (chap. Llima, llimes. Ere la fruita favorita de Oriol Junqueras cuan estabe a la presó o garjola.)

2. Limadura, s. f., lat. limatura, limaille.

Limadura de fer.

(chap. Llimadura de ferro.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Limaille de fer. 

ANC. FR. Il y semoit de la limeure d'or.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Démétrius. 

CAT. Llimadura. ESP. PORT. Limadura. IT. Limatura. (chap. Llimadura, llimadures.)

3. Limar, v., lat. limare, limer, affiner, polir.

Si es dent eminent, lima aquel' am lima de ferr.

Trad. d'Albucasis, fol. 21. 

Si c'est dent éminente, lime celle-là avec lime de fer.

Fig. Obri e lim

Motz de valor.

A. Daniel: Canson. 

Je travaille et lime mots de valeur.

Part. pas. Sofre e fer limat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soufre et fer limé. 

CAT. Llimar. ESP. PORT. Limar. IT. Limare. (chap. Llimá: llimo, llimes, llime, llimem o llimam, lliméu o llimáu, llimen; llimat, llimats, llimada, llimades.) 


Lhimatz, Limac, s. f., lat. limax, limas, limaçon.

Las lhimatz ieisso de la suor de la calor de l'herba e de la humor de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

Les limaçons proviennent de la sueur de la chaleur de l'herbe et de l'humeur de la terre.

Limac... porta sa mayzo on se clau, et ha alcus cornetz.

Eluc. de las propr., fol. 254.

Le limas... porte sa maison où il se clot, et a aucunes petites cornes. CAT. Llimac. (chap. Babosa, baboses.)

2. Limassa, s. f., limace.

Coma lo Lombart que non ausava intrar el cendier per la limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12. 

Comme le Lombard qui n'osait entrer au sentier à cause de la limace qui tirait ses cornes.

ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.

ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.