Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenysabans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquenab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenamportar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

Bellesguart, Bellesguard

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de vostra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S. Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largament lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è singular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem que beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey, è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta translat aqui de la Donacio dessusdita. Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorellcambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesaab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenalsqui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a sesambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragóndirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresarsu data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testode la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremoniosofue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.

Sententia, Urbano, natio italica, Barba Jacobo, Francesch Pays de Sotomajor

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e heretical error e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdader omnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del fillolo que es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix “Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfet modo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinran e observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolen lo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morra lo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o males damnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Jaune Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Medicina de Peccat, cinquena part. + Variantes

De la cinquena part de est libre,

qui es de oració.

I.

Vuyl departir oració

En nòu maneres e veus co.

Primera, d' ayço que Deus es,

Segona, d' ayço de que es,

Terça, de perque estará,

Quarta, de quantitat dirá,

Cinquena, es de qualitats,

Sisena, de temps, ço sapiats,

Setena, de loch se dirá,

Vuytena, es de manera,

Novena, dirá et ab que

Pòt hom a Deu querre merce.

Per estes nòu va tot quant es,

Segons que 'n l' Art general es (obra de Ramón Lull)

Exemplificat e mostrat.

E Deu per sa gran pietat

Havia nostra oració (202)

Ab pietat et ab perdó,

En tant que siam exoit; (escuchado, oído)

E ajut nos Sanct Spirit.

II.
DE ORACIÓ QUE.

A vos, essencia de Deu,
Dó tot mí e tot ço qui ‘s meu:
E vos aor ab còr aman,
En ploran e en sospiran,

Car vos essencia estats

Eternal e infinitats,

E tot ço qui es comprenets, (comprendéis; compreneu, comprenéu)

Clam vos merce que 'm perdonets,

Pus que vos sots Deus e bontat,

Caritat, merce, pietat,

E vos e esser una re (203)

Estats, perqu' eus aor e 'us cre. (estáis : sois; porque os adoro y os creo)

Aor vos, Deus, en unitat,

Per qui sots ú no termenat,

E per qui sots ú Deu tot sòl

Vos, unitat, aor e còl;

Car vos sots una gran bontat,

Un poder, una infinitat,

Una vertut e una amor,

Una saviesa major,

E infinida veritat

E autresí eternitat,

Totas son per vos singulars;

Perqu' eus clam merce ab plorars.

E vos, unitat, tant aor,

Que de vos sola m' enamor.

Aor vos, Deus, car sots bontat,

Infinitat e eternitat,

Poder, saviesa e amor,

Vertut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment,

Perque a vos me dó e 'm rént.

E vos, Senyor, pus sots bontat,

Donats me bé d' hon sots bastat;

E pus que vos, Senyor, sots gran,

Engranits me en vos aman:

E car vos sots eternitat,

Sia món viure alargat;

Per ço que mays puscha servir

Vos qui sots poder e complir.

En vos Senyor vostra bontat

Es vostra gran infinitat,

Vostre poder, vostre saber,

Vostra virtut, vostre voler,

E éla es eternitat,

Gloria e gran veritat,

Tot compliment, tota valor,

A qui pertany tota honor;

Perque de vos mal no 's seguex:

E car en vos se convertex

Cascuna vostra dignitat

Ab l' altre, dònchs, per pietat

Hajats merce d' est peccador,

Qui ‘us clama merce ab amor.

Aor vos, Deus, en remembran

Que en vos ha bonifican,

Bonificat, bonificar,

Per ço que pusquen abastar

A complir vostra gran bontat,

Hon no fóre infinitat,

Ni neguna obra eternal,

Sens la qual fóre ‘n éla mal;

Car fóre ‘y ociositat,

Qui fóre mal de la bontat:

Cové, dònchs, que tuyt tres egual

En éla sian eternal.

Sots vos, dònchs, Deus bonificant

Qui produits fil engenrant (204) (“quien produce hijo engendrando”; produiu, produíu)

De vostra matexa bontat,

Perque sots payre apelat.

El bonificar es obrar,

Lo qual apelam engenrar;

El bonificar ple d' amor

Atribuim al gran Senyor

E Sanct Esperit apelat,

Qui ix d' amant e de amat,

Axi 'n bontat per bò obrar

Com fá en amor per amar;

Payre, el fil, e ‘l esperit

Son vos un Deu qui sots complit

Per tots tres en vostra bontat;

E si ho sots en infinitat,

En eternitat, en poder,

En volentat, e en saber,

E pòt ne eximpli ser donat (205),

Axí com de vostra bontat.

E pus que ayço, Senyor, sots

Que dit havem, hajats me vòts

Ab qu' eus aor en unitat;

En trinitat, ab volentat,

Com vos pogués molt fòrt amar

E per tot lo món preicar

Tot ço que de vos dit havem;

E pus que sens vos no podem

Nuyl bé haver ne començar,

Per merce venits nos aydar.

Senyor Deus, ab plòrs e sanglots ((hipo en plural, hipos; singlot)

Vos aor en ço que vos sots

En lo món com a creador,

Governador e faedor

De tot ço que 'l cèl se conté;

Car vos sots causa de tot bé,

E sots ne causa ab bontat

Tant gran, que no 'y pòt peccat

Per vos estar ni començar;

Perqu' eus tany qu' eus dejam orar,

E en vos tal esper haver,

Que de vos puscham conquerer (pugam, puguem; podamos)

Misericordia e perdó

En la nostra oració.

E segons que vos, Senyor, sots (206)

En lo món compliment de tots,

Donats grans dòns, e perdonats,

E fayts com molt honrats siats (207),

Amat, loat e molt servit,

Entes e per tot hom bendit (208);

Car no ‘s tany que hom sia malvats,

En hostal hon vos estiats (209).

Con a Senyor e creador,

Mas que tot hom vos pòrt honor.

Aor vos, Deus, pus que havets

En aquest món ço qu' eus volets (210),

E tot ço qui es en est món

Es vostre en mig e environ;

E car volets ab bé sens mal,

Dó lo meu voler per sensal (censal)

Al vostre, per ço que am bé

E no mal, perque no es cové

Que vuylats bé e que yo mal,

Pus que havets dret natural

En mí, qui sens vos no son res, (en mí, que sin vos no soy nada; jo som en mallorquí)

E tot ço que só es sotsmes

A voler ço que vos volrets;

E encara que havets drets

Tants e tants, car m' havets creat,

E car vas vos ay tant errat.

E vos qui havets tot lo bé

qui es creat, hajats merce, (en minúscula)

E donats bé, pus tant n' havets;

E aquel bé que vos darets,

Sia gran, pus que vos sots gran.

¡Ah Senyor Deus! a vos ploran

Deman pietat e merce,

E valam, pus vos mí sové (211).

¡Ah Deus! e con gran potestat

Havets en quant havets creat!

Car vostre poder posseex

Tant mí, que no ay mí matex;

Vostra granea mí compren

En vostre saber dretemen (212)
Per totas vostras dignitats

Estaig compres e termenats.

E dònchs, pus qu' enaxí pregon

Havets mí donassets me hon

De vostras tantas dignitats

Ab que enaxí m' environats,

Com per cascuna puscha far

Bé e no mal; e vuyl plorar

Per ço que n' hajats pietat,

E vos en siats mils pregat.

III.
DE ORACIÓ DE QUE.

Senyor ver Deus, d' on m' enamor,

Vos aor, suspirant e 'n plòr,

Per ço car sots de vos matex,

E car de vos Deus payre nex

Eternal fil e infinit,

E espirats Sanct Espirit,

De vos matex eternalment

E lo fil ab vos exament.

Aor, dònchs, Deus, de qui es Deu,

E aor Deu qui es de Deu;

Aor Deu en comunitat,

De qui es sancta trinitat,

E Trinitat creu e aor

De qui es Deus lo creador

Deus payre, fil, sanct espirit

Qui son d' un esser infinit,

D' una bonea eternal,

D' una granea autretal.

Ayço matex de un poder,

D' un amor, e de un saber,

E de las altres dignitats

Qui están d' éla deitats;

Aor e si ‘m fas deitat

Qui está de sa gran bontat,

De sa granea eternal.

E car en Deu de que tant val,

Lo meu de que d' él enamor,

E sia seu per servidor

Lo meu de que qui 's son sotsmes,

Lo qual ha creat de no res.

Car Deus es bò de sa bontat,

E 's infinit de infinitat;

L' aor, el creu, e 'l vuyl amar; (crec; creo)

E car es son bonificar,

Del bonificant qui 's bontat,

E de bonificar engenrat.

Ayço matex dich d' infinir,

De eternar et de complir,

De possificar e saber,

De entendre e de voler.

E tot ço qui 'n Deu de Deu es

Vuyl amar sobre tot quant es,

E al de que qui es Senyor,

Món de que coman per s‘ amor.

Aor vos, Deus, pus que no es

De vos nuyl faliment en res,

Car tant sots bò de gran bontat,

Que de vos no es nuyl peccat;

E tant sots ple de compliment,

Que de vos no es faliment;

E tant sots gran d' infinitat,

Que no sots en loch termenat;

De eternitat sots eternal,

De vos no es res temporal.

Car Deus fil es Deus per saber (213),

No pòt ignorancia haver;

Deus sanct esperit es d' amor,

Perque está gran donador;

Car Deus payre es de sí matex,

De tot ço qui es se servex.

¡Ah Deus! ¿e qui poria dir (214)

Vostre de que ni escrivir?

Car tot está infinitat

En compliment e en bontat,

Perqu' eus aor e 'us vuyl servir

E' n totas causas obeir;

Clam vos merce per gran amor

Que ‘l vostre de que m' enamor,

E ‘m faça estar obedient,

E gart me de tot faliment.

Deus fé mí de que molt nomnat

De sí e de humanitat,

Qui es Christ ver home e Deu;

E aquel de que aor eu,

Con ha de que qui 's exalçat (215)

Sobre tot ço qui es creat;

E está ens e persona (216),

E en tal altea cumuna, (alteza; altesa)

Que la fí de quant es creat,

Está de jús sa potestat;

Perqu' eu aquel de que aor,

Qui 's de creat e creador;

E d' él esper tal caritat,

Que 'm sia peccat perdonat.

E vos de que qui 'm fayts estar

D' ánima e de còrs, fayts me far

Tal de que qui ‘m puscha delir

Tots mos peccats e vos servir.

Senyor Deus! quant bé mí consir (217)

Ço de que son per vos servir,

Molt me tench per fòrt obligat

A servir vos de volentat,

De memoria, enteniment,

De imaginar e sentiment;

Car d' estas parts m' havets format,

Edificat e compilat,

En tant que d' ánima e de còrs

Me fayts esser hom a tots fòrs,

Per vos membrar, entendre, amar

E sentir e imaginar

Las corporals creaturas, (las corporales criaturas; creaturas de crear)

Qui son las vostras facturas. (que son las vuestras facturas : factum : obras)

E car eu, Senyor, ay falit

Ab tot ço d' hon m' havets vestit,

Ay ne tristor e marriment ((tengo)

E a vos colpable mí sent;

E a vos fás oració

En ploran, e deman perdó,

Per mes parts qui son d' elements

De vegetar, de sentiments,

D' imaginar e de membrar

E de entendre e d' amar:

E vos, Senyor, per pietat

Prenets ma oració de grat.

Quant pens de que só conçebut

E 'l ventre ma mayre viscut (218),

E ço de que era vestit

Com de ma mayre fuy exit,

Aquel de que 'n fá consirar

Ço de que 'n ve humiliar;

E quant consir ço de que só

Menjar per putrefacció

De vermens e de pudriment,

Adònchs son humil et tement;

Car hom qui d' aytal cosa es

No ha de que s' erguyl en res;

Perque al Deu qui de Deu es,

Segons que demunt já dit es,

Recorre e deman perdó;

Car hom qui de vil causa fó

E de vil causa menjar es,

No degra falir per james

Contra Deu qui de Deu está,

En qui nuyl faliment no ha;

Ans es complit de compliment

E está vida e enguent

De peccador qui bé 's penét

E de sí matex li fá dret

En servir lo ab còr leyal,

E que 'l guart de peccat mortal (219).

IV.
DE ORACIÓ PERQUE.

Aor vos, Deus, pus que vos sots

Perque a nuyl no sots desots. (porque no sois : estáis debajo de nada)

E car per vos es tot quant es,

Vos aor, e 'us ám mes que res,

Vos sots un Deu per unitat,

E sots bò per vostra bontat,

E per granea estats gran,

Perque vos aor e 'us reclam

Per eternitat eternal;

E estats etern sens temporal,

Per saviesa savi sots,

Per volentat amoròs sots,

Virtuós estats per vertut,

Vos sots gaug de nostra salut,

Vertader sots per veritat

E Deus estats per deitat,

Per gloria sots gloriós

E per compliment aondós.

Aor, donchs, lo vostre perque

E ám lo mays que nuyla re;

Per ço car sots bò fayts lo bé,

E car sots gran, a vos cové

Que vostras obras sian grans

En tant que sian abastans

A vostra granea e bontat,

Eternitat e potestat,

Saviesa, veritat, amor;

Perque vos reclam e aor.

Car per aytant com vos estats

Vostras obras magnificats (220), (vuestras obras magnificáis)

Per vostra sancta trinitat

Hon ha payre fil engenrat, (padre hijo)

E sanct esperit qui ix d' amdós;

E cascú es Deus gloriós,

Infinidament eternal;

Vostre perque mays qu' altre val,

Car en aytant com vos estats

Vostre perque 's infinitats,

E per ço no sots ociós

De res d' on siats poderós;

Perque vos aor e ‘us deman

Que mon perque façats tant gran,

Que ‘m faça far tot mon poder

En vos honrar e cartener.

En vos granea e bontat,

Poder, saber, eternitat,

Veritat, vertut, e amor,

E tot quant pertany a valor,

Son en vos una unitat,

Cascuna es l' altre per vertat;

Perque pus la una l' altre es, (pues; pos; puix)

Estats Deus, a qui no fal res,

Ans estats en tant abastat,

Com pòt voler la volentat;

E aytant com podets saber,

Podets en tota res haver;

E per ço podets Deus estar,

En vos matex deificar

Deu fil e Deu sanct sperit,

Vos, Deu payre, qui sots complit,

E ab lo fil vos espirats

Sanct sperit enamorats:

Perque prech vostres dignitats,

Pus tant son grans en unitats,

E en una comunitat,

Qu' en sots un Deu en trinitat,

Qu' em donen gracia e bé,

Que a vos dò tot mon perque.

Deus es Deus per sa natura,

Per son esser e dretura;

E es Deus per deificar,

Per ço que s‘ obra puscha estar

Aytant gran en sa deitat,

En sa bonea infinitat,

Com es Deus gran per son estar;

E per ço Deus segons que ‘m par,

Devem en dos mòus adorar,

Honrar, servir e reclamar;

La ú es per ço car Deus es

Si matex, per ço qu' en sí es (221);

L' autre es ço que Deus es Deu, (altre; otro)

Per ço que Deu sia de Deu.

Adorem, donchs, Deu per ço qu‘ es,

E car de Deu, Deu se seguex (como la población Cardedeu)

Per engenrar e espirar,

Per los dos mòus vuyl dònchs orar;

Per ço que puscha tant pregar

Deus per s' obra, com per estar,

Aorte, Deus, per ta bontat, (te adoro)

Mays que per ço que m' has donat,

Ni per tot quant me pòts donar;

Car ta bontat, sens comparar,

Val mays que tot lo bé creat,

Perque deus esser mays amat

Per ta bontat que per ton dó,

Per ta gracia e perdó.

E qui per tú te vòl amar

Mays que per sí, fásli estar

S' amor en tant gran fermetat,

Que si li tòls no t‘ ha desgrat:

E si li dones mays d' haver,

D' honor è ço que vòl haver (222),

No t' ama mays, car no ho pòt far,

Pus que son voler fás estar

En amar tú, per ço car es

Bé complit en tot quant es (223):

Perque 't prech que' m faças amar

Mays tú per tú, que per donar

Parais ni nuyl altre bé;

Perqu' eu t' aor e t‘ ám, e cre (224);

Primerament per tú tot sòl,

E puys per mí e mon augòl; (después)

E per lo bé que fás de lá,

E tot lo bé que fás de sà,

Segons que está ordenat

Per ton saber e volentat.

Deus m' ha donat enteniment,

Volentat e remembrament,

Veer, oir, e odorar,

Palpar, gustar, imaginar,

Per ço que 'n sia son sirvent,

En orar e en loament.

E eu ab tots ay fòrt errat,

Perqu' eu estaig en greu peccat (225); (estoy; estic, estich)

Car lo contrari del perque

Ay fet en mí en tota re;

Perque a vos, Deus, me penet

E tot mí a dret em sotsmet,

En tant que si ‘m volets dampnar,

Que lòu e ám vostre jutjar; (loo, de loar)

Car mon voler p‘ el vostre es

E que vos ám en tota res

Mays que mí, segons havem dit (226).

Empero si 'l Sanct Sperit

Ab merce se vòl acordar,

Que ‘m vuyla peccats perdonar,

E dar la joya de vertut,

Sa pietat lòu e salut (227).

E vuyl plorar e suspirar,

E d' él mon còr enamorar,

Tant, que d' él estia tot ple

E a él dò tot mon perque.

V.

DE ORACIÓ DE QUANTITAT.

Aor vos, Deus infinitat,

Qui infinit sots sens quantitat.

Sens quantitat vos entenets,

E sens quantitat vos podets;

Sens quantitat, vostra bontat

Ha en sí un bonificat,

Un bonificant infinit,

Un bonificar e complit;

E tots tres sens quantitat,

Son distincts en una bontat.

Ayço metex es de poder, (esto mismo es de poder)

De granea e de saber,

De veritat e volentat,

De tota vostra dignitat,

Engenrant Deu, Deu infinit,

Ixent d' amdós Sanct Sperit, (saliente)

On quantitat no pòt estar;

Pus l' obra es de eternar,

De infinir e de complir,

Aytal obrar ám e desir,

A éla dó ma quantitat

De mon saber, ma volentat,

De ma memoria, membrar,

Per ço que puscha contemplar

Obra qui es de infinir,

De eternar e de complir,

On no abasta imaginar

Ni ab quantitat consirar;

Perque cové esser exalçat,

Consirar sobre quantitat

En contemplar Deu engenrat,

Infinitat e eternat;

Lo qual consirar es tròp greu,

Mas fá 's ab l' ajuda de Deu.

Hom qui fá breu oració

E ab poca devoció,

Car pauch mesura e pauch pren

De Deu, car pauch n' ama e 'n enten,

De quantitat es ociós,

D' hon es avar et pererós.

E qui ‘n orar met quantitat

Aytant com pòt per potestat,

Per membrar, amar e saber,

Car de sí fá Deu son dever,

Montiplica oració

Ab bonea e ab raysó,

Ab virtut e ab compliment

En qui está alegrament (228).

E cell qui aora petit (229),

En la oració es marrit;

Car Deus se lunya de s' amor,

Perque no pòt haver sabor

En Deu pregar; pus quantitat

Té ociosa e bontat,

Volentat, saber e membrar,

En qui quantitat pòt entrar

Aytanta com ne vòl haver (tanta; aytant : tant : tan : tanto)

En pregar Deu e cartener.

E per ço, Senyor Deus cortes,

Qui abundats en tota res,

Montiplicats en mon membrar,

Mon entendre e mon amar,

Quantitat en oraciò

En vos loar, querre perdó;

Qu' en vos pregar deu tot hom far

Son poder e 'n vos contemplar,

E ab tant gran devoció,

Qu' en res no li digats de no.

¡Ah Senyor Deus! molt ay falit

Contra vos, perque son marrit,

Perque m' es obs molt vos pregar,

Molt vetlar e pauch sejornar,

Consirant co 'us puscha servir (230)

Ab imaginar e sentir,

E ab tot quant ay en poder;

E dementre que n' ay leer,

Car mon temps say que 's termenat.

E vos, Senyor, per pietat,

Donats me, Senyor, per merce

La quantitat del temps que 'm vé (231)

En vos servir, en vos honrar (232);

E que tot lo bé que pusch far,

Faça, sens que no falle en res. (faiga; haga)

¡Ah Senyor Deus! merce! merces!

VI.

DE ORACIÓ DE QUALITAT.

Aor vos, Deus, qui sots un qual,

Que sobre tot quant es mays val.

Vos sots un qual en deitat

Per propria paternitat,

E sots altre qual engenrat
Per propria filiació

E sancta espiració;

E 's una altre proprietat

Qui es altre qual espirat,

E tots tres quals un Deu están,

Lo qual aor e él reclam;

Car él es un qual qui 's bontat,

Infinitat, eternitat.

En bontat un qual es entes

Qui propi bonificant es;

Un qual qui es bonificat,

Propriament fil apelat;

E ‘l bonificar per amor (233)

Es altre qual e que aor;

Car dels dos quals está exit

Perfet Deu e Sanct Sperit.

Per estas tres proprietats

Substancials no qualitats,

Pòt hom entendre en bontat

Que un es lo bonificat,

E altre es lo bonificant,

E 'l bonificar qui es sanct,

E ‘l Esperit d' amdós vengut (234),

E sens los quals no es legut

Que Deus enteses en bontat,

Bonificant, bonificat,

Bonificar s' y fós mesclat

Cascú ab l' altre convertent,

E que no fóssen different.

Mas car la ú, l' altre no es,

Pòt Deus saber cascú qual es

En sa bontat, en son poder,

En sa essencia e saber,

E en cascuna dignitat;

E per ço es en trinitat,

La qual beneesch e reclam

Que 'm perdó e que 'm guart de dam.

Es un altre qual Christ apelat,

En qui están quals ajustat;

Un qual es aquel qui es nat

De Deu payre per deitat;

Altre qual es cell qui hom es,

E cascú d' amdós Jhesus es;

E Jhesus está lo cascú,

Aytal qual no fó hanc negú;

Car cascú tot, lo tot está,

Car la divina persona

Es Deu e home, e hom es

Deu, e ayço en Jhesus es (235),

Lo qual es Deu viu, eternal,

E qui en est món fó mortal,

En él Deus es propriament,

Qui apropria verament

A sí l' humanitat que pres,

Per la qual veray home es

E ha 'l home apropriada

Sa deitat e donada,

Per ço que l' home sia Deu;

E l' apropiar no es greu

A Deu, pus que n' ha volentat

Ab granea, humilitat,

E poder qui es infinit,

E obra de Sanct Esperit.

Empero gran miracle es,

Lo major qui esser pogués:

Perqu' eus aor, Senyor Jhesus,
Qui sots per alt e per en jús

Senyor de tot quant es creat;

E a vostra humanitat

Ha Deus creat trestot quant es,

Perqu' eus vuyl amar mays que res;

Car vos sots qual de deitat (236)

De creada humanitat.

Aquel qual qui está al cèl,

Senyor del ángel Gabriel

E de tots los ángels qui só,

E mòu lo cèl, l' ayre, e 'l trò (237),

La mar e la terra sosté,

E qui creá, e qui manté

Tot ço qui es, ám e aor,

E per él planch, sospir e plòr;

Car molt lo volria amar

E molt só tengut d' él honrar,

E vas él ay fortment falit;

Perqu' eu prech lo Sanct Esperit

Que ‘m dó per s' amor tal saber,

Tal gracia e tal poder,

Tal virtut e tal volentat,

Que tot sia enamorat

De tractar tot son honrament,

E que sia molt penedent,

Car vas él ay tant fòrt falit;

E d' ayço lo Sanct Esperit

Sia lo meu procurador,

E que ho sia dó li m' amor.

Aquel qual qui no pòt morir

Ni en neguna res falir;

E qual que hom no pòt enganar,

Forçar, ni nuyla res celar;

E qual qui nos tots jutjará,

E tot ço que 'n volrá será;

E qual qui ama fòrt perdó,

E ama mays donar gran dó

Que petit, reclam e aor;

E vuylme esforçar per s' amor

A esser bò, pus qu' él ho vòl,

E de mos peccats haver dòl.

E vuyl plorar e suspirar

Per penedir e per amar;

Car per est dos pòt peccador,

Haver gracia del Senyor.

¿Quí es qui puscha res crear

Ni negun peccat perdonar?

¿Quál es cell qui pòt destruir

En un punt lo món e delir?

¿Qui fá florir e fá granar?

¿E qui pòt hom ressucitar?

¿E quí dona gloria ‘l cèl?

¿E quí es ver amich faèl?

¿E quí pòt los homens salvar? (238)

¿E quí fá ploure e lampagar? (relampaguear; lamp : llamp : relámpago)

¿E quí es rey d' emperadors?

¿E quí es senyor de valors?

¿E quí fá estar los dampnats 

En mortal fòch perpetuats?

¿E quí es qui ha sí matex

Ni per bò dret ha nuyla res? (239)

No es mas sòl un qui qu' eu say

Qui ha tot quant dich, encar may;

Aquel qui es bò Deu d' amor,

Lo qual prech, reclam e aor,

Que 'm dó sa joya e 'm perdó

Mos peccats on penedent só (240).

VII.

DE ORACIÓ DE TEMPS.

Aor vos, Deus, hon temps no es,

Car eternal sots per james.

¡Ah, Senyor Deus! ¿e quant será

Aquel temps que hom vos veurá (este hom es impersonal; “aquel tiempo que se os verá”)

En gloria perpetuat,

Veent la vostra trinitat

Ab vista de enteniment?

Veent lo sanct engenrament

Que 'l payre fá de son fil car?

Ni veser lo sanct espirar

Del Sanct Esperit gloriós;

Car aquel veser es joyós,

E es veser esperital,

Qui veu infinit eternal

Produiment e iximent?

Que hom veyrá manifestament

Sens tot mija e la bontat

Infinitat e eternitat,

Poder, saviea e amor,

Virtut, veritat e valor,

Gloria e tot compliment?

Hom veurá manifestament;

Veent vostre bonificar,

Vostre entendre, eternar,

E de cascuna dignitat?

Hom veyrá s' obra per vertat?

Aquel veser tant bél será,

Tant gloriós e tant valrá,

Que boca no ho poria dir.

¡Ah, Senyor Deus! e tant desir

Aquel temps, qu' eu pogués veser

Vostra essencia, vostre esser;

Car no pòt haver marriment

Qui éla veu, car compliment

Ha hom en éla tant gran,

Que tot quant vòl ha a son talan,

Perque l‘ aor, el ám e 'l cre;

Desir la veser mays que re.

¡Ah, Jhesu-Christ! ¿quánt vos veuray (veuré : voré: veré)

En parais hon jòy estay

Tant gran, que dóna compliment

A seny e imaginament, (imaginación; imaginació)

E a sentiment corporal,

Tant gran, que nuyl bé temporal (241)

No pòt donar tant de plaer,

Com hom ha en vostre veser?

Perque vos aor e ‘us reclam,

E per merce, pus que tant ám

Vostre veser, siam donat;

E car grans dóns donats de grat,

Ay en lo dón esperança (242)

E d' él tots jórns n' ay membrança (243). (remembranza, recuerdo)

Jhesu-Christ, Senyor, ¡ah, quí fós

En aquel temps que nasqués vos! (en aquel tiempo que nació usted)

E vos vesés infant petit, (y os viese infante - niño pequeño)

Vostres carns nues e poch lit, (vuestras carnes desnudas y poco lecho : cama)

Pobre de draps, ple de bontat! (pobre de trapos : ropas, lleno de bondad)

¡Ah! ¡còm fóra enamorat

En vos veser, tenir, tocar, (en veros, teneros, tocaros)

E contra erguyl contrestar, (y contra orgullo contrastar)

Veent lo rey d‘ el cèl, e 'l trò,

Jaer en paubre liteló! (yacer; jaure; en pobre camastro; lectum : lit, llit : lecho)

¡Ah!; qui fós en cell temps nuyrit (¡ah!, quién fuese en aquel tiempo nutrido)

Que Jhesús fó infant petit!

E com tots jórns ab él anás, (y como todos los días : jornadas con él fuese)

Ab él estés, ab él jugás! (con él estuviese, con él jugase)

¡Ah, còm fóra gaug de plaer! (¡ah, cómo fuese gozo de placer!)

¡Ah, ¿quí volgra als mays haver? (volgra : volguera : volgués; quisiese)

E quant Jhesus hac sa etat,

Que hom lo servís a son grat!

E quant él fó liat e pres,

Que hom son companyó estés

En tota la greu passió,

E ‘n la greu mòrt, hanc gaug no fó

Major que cell que hom pogra haver! (pogra : puguere, poguere : pogués; pudiese)

Ah! Jhesus, per vostre plaer,

Fayts me vos veer en lo cèl (“hacedme veros en el cielo”, que os vea)

On vos adora Gabriel,

Michael, Seraphin, Raphael.

E s‘ eu en est món vos aor,

Tant, qu' en suspir e plòr.

¡Ah, Senyor Jhesus! ¿quant será

Aquel temps que hom mays amará

Vos amar, honrar, servir,

E per vos trebals sostenir (treballs : trabajos, penas, sacrificios; trepalium : tipo de tortura)

Per eximpli de bò pastor, (buen pastor)

Que per sí matex e s' honor,

Per son parent, e son castel,

Per bén menjar e bon mantel?

¡Ah, Senyor Deus! e tant mal es

Aquest temps en que m' havets mes,

Car no 'l despen en vos servir,

E veigme a la mòrt venir,

E no 'n scé lo temps que morré,

Ne si de mí haurets merce.

¡Ah, Senyor Deus! tant gran esglay

Ay, que temps no ‘m defala say;

Car si eu muyr sens vos amar,

Sens penedir, sens reclamar,

E que no ‘m sia confessat

De mon faliment e peccat,

Iray en temps hon fòch no mór (iré; aniré)

En qui hom está tan en plòr,

Que mil vets porá 'y mas plorar (244),

Qu' aygaa no ay en fònts ni mar (245),

E qu' el compte renovelás

De lágremes e retornás

Lo compte infinidament,

Porá esser lo nombrament

De cascuna gota de mar.

¡Ah, Senyor Deus! quant vuyl pensar

Lo temps en que están li peccador

En infern, e pens la dolor

Que haurán, del pensar son lás.

E quant pens quant están li lás

Ab qu' el demoni lase e pren (246),

Per ço que vagen al turmen, (turment, torment : tormento)

No 'm pusch abstenir de plorar;

Perqu' eus volria demanar

Tal temps en est món, hon estés

Axí fermat per tot quant es,

Trestot mon esser corporal

E mon esser espiritual,

Que per tot ço qu' en lo món es

No faés faliment en res;

E qu' amás mays oració

Que honrament ni l' aur qui fó

Ni qui es ni jamés será.

¡Ah, Senyor Deus! ¿é quant veyrá

Aquel jórn lo vostre sotsmes,

Qu' ám mays orar que nuyla res!

VIII.

DE ORACIÓ DE LOCH.

Aor vos, Deus, qui 'n vos estats,

E en tot quant havets creats,

Estats en loch e fòra loch,

E vostre esser nuyl temps no 's mòch; (mou, mòu : mueve)

Car negun esser infinit

No es mogut ni departit;

Perqu' eus aor, eus clám, eus cre,

De mos peccats demán merce.

Está lo cèl imperial

Loch de gloria, qui mays val;

Loch de Jhesu-Christ apelat,

On está lo còr ordenat;

E 'I trò. Jhesús en mig está,

E pres d' él sancta María;

Jhesus resplán ab sa clardat (claretat; claredad)

Trestot lo cèl e li salvat,

E 'ls ángels, de tal resplandor,

Que Deus no 'n pòt crear major:

Car resplandor qu' ix d' home Deu

Es tant gran, que no la pòt Deu

De nuyl altre còrs far exir

Tant gran, e quant bé m' ho albir (247)

Con la resplandor fòrt resplan,

Ni la gloria qu' els sants n' han,

Desir com pogués esser lay,

E no preu res que sia say (248).

Perqu' eu aor lo rey Jhesus,

E prech los sants qui son lá sus,

Que per mí pregon lo Senyor

Que 'm vesta de sa resplandor

En parais per sa merce,

E que de sá faça tant bé,

Qu' él ne sia amat e honrat,

E qu' eu ne fós marturiat: (martirizado)

Car cell qui mòr per Deu honrar

En parais será pus clar

Que negú qui no sia mòrt.

¡Ah! ¡com será bona la sòrt

A tots cells qui per él morrán! (morirán)

Car d' aquel drap vestit serán,

On Jhesus ab sa resplandor

D' el qual vest qui mòr per s' amor.

La cara de Jhesus loch es

Tot lo meylor que esser pogués;

Car en veser éla haurá

Hom tot ço que haver en volrá (249).

Ela es loch de compliment,

On ha repos tot sentiment,

E tota imaginació

D' aquels qu' haurán salvació.

Aquela cara ám e aor,

Qui dóna gloria major

Que tot ço qui 's porá veser,

E per éla hom ha poder

Com pas son entendre, membrar (250),

Son amar, en Deu consirar,

Com está en sa trinitat,

Essencia e unitat,

E com es bò e poderós

E en sí matex gloriós.

Aquela cara eu aor,

E ma cara mul per s' amor (mull; mullo; mojo de lágrimas; baño; banyar; bañar)

De lágremes e plòr soven;

E d' éla say merce aten.

La boca de Jhesus es loch

On en parlar se fá tal tóch,

Que tot ço qui 's per oimen,

Ne 'stá el cèl en complimen; (compliment; cumplimiento)

Car qui òu Jhesu-Christ parlar, (oye)

No cal de beure ni menjar,

Ni de tocar nuyl sentiment;

Car tot quant say ha tocament,

No 's una glan a comparar (251)

Vas ço, com ausir a parlar

A Jhesus lo major Senyor,

Qui parla ab tant gran douçor,

Que Deus no pòt posar major

En nuyla causa corporal.

¡Ah, Jhesus! vostre parlar val

Tant, qu' hom no ho poria dir,

Perqu' eu él aor e desir;

E datsme força e poder, (donaume, doneume; dadme)

Com tots temps sia vertader

Per amor de vostre parlar,

E ab ver dir volria honrar (252).

Parais es loch assignat

On estarán tuyt li salvat,

Aytant de temps com Deus será;

E 'n aquel loch cascú haurá

En Jhesus tot ço que volrá.

Loch a on hom ausirá cantar

Ángels e sants, e tant fòrt clar

Lausant de Deu sa unitat,

Sa trinitat e sa bontat,

E cascuna sa dignitat;

Encara la humanitat

Perque Deus ver home está,

On tot lo bé que sia sá,

No val tant com sòl un cantar

Del menor sant, car no 's pòt far

Que causa qui tòst es passada,

Vala tant com perpetuada. (valga; valgue; valgui)

Perqu' eu de sá cant e aor

Per amor del major Senyor,

Quant pens lo loch que 'n infern es,

D' el qual hom no ixirá mes:

Loch tenebrós, negra, pudent, (lugar tenebroso, negro en femenino, maloliente, hediondo)

On hom está en cremament;

Loch qui de tot bé ha fretura,

E loch en qui tots temps mal dura;

Tot estaig trist e son tement

Que no vaja en fòch ardent,

Estar tots temps pres e liats

Per raysó de mos greus peccats.

E s' eu vay lay será raysó,

Pus que ay fayta falió

Contra Deu, qui bò me creá

E ab sa sanch me recreá.

Perqu' eu me sotsmet a raysó,

E ‘naxí fás oració

Tal, que Deus no 'm pòt condemnar,

Pus de mos tòrts me vuyl jutjar;

Car Deus es just e no fá tòrt

A cell qui s' acusa a mòrt,

Per ço car fal contra dever

Ab que esperança cartener

Sapia, e que deman perdó

A Deu, qui estar a raysó

A tot hom qui merce deman,

E qual que Deus faça, n' han,

Sia punir o salvament;

Car en Deu están egualment

Justicia e perdonar,

Perqu' hom deu l' ú e l' altr' amar,

E qui fay tal oració

A Deu, no ‘l dirá may de no.

IX.

DE MANERA DE ORACIÓ.

A manera d' oració

Cové haver devoció,

E que no sia en peccat,

Qui empatxa la amistat

Que Deus ha ab hom en honrar (253).

E encara deu hom ordonar

Sa vista en tal res veser,

Que no empatxen lo plaer

Qui 's pertany en oració,

Ni destrua contricció; (destruya; eso de destrueixi es más del fava de Pompeyo)

Sens la qual hom no deu orar.

E ayço matex cové far

De son odorar e ausir,

De son gustar, de son sentir:

Car quant los senys son empatxats

Per sentir, no es ordonats

Home que puscha bé pregar.

Ayço matex d' imaginar,

Qui ‘n orar está molt noent,(noure : no querer)

Quant no es en ordonament;

Mas que imagin lo greu mal (254)

Que hom ha en fòch infernal,

Car hom n' estará tement

E de sos peccats penedent;

Perque 'n será mils ordenat

Com a Deu demán pietat;

E per ço que puscha plorar,

Imagin gran marturiar

De alcun home son amat,

Per ço que 'n haja pietat.

E puis imagin lo turment,

La dolor, e lo plorament

Que Jhesu-Christ hac en la cròts, (crotz : cruz)

E nostra dona ‘l peu desots, (y nuestra domina : dona : señora, mujer debajo, al pie)

E autre sí de sant Johan.

E si bé va imaginan (255),

Porá suspirar e plorar,

E ses pregueras mellorar. (y sus plegarias mejorar)

Apres imagin sus lo trò (256)

On Jhesus está enviró (257)

Los sants en redon al cèl (258),

E autre si tuyt li faèl. (y otro si todos los fieles; li : los; faèl, feel etc; fiel; fidel, fideles)

Car per aytal imaginar

Se porá fòrt enamorar

De Jhesus, e dels sants dessus,

E son orar irá en sus;

E quant haurá imaginat

E molt suspirat e plorat,

Per crexer sa devoció

Puig sobre imaginació, (suba; pujar : subir; puig : podium : pueyo : pui : puy : puch)

E sospena en sus sa raysó;

Ço es, son entendre e amar,

Son membrar; no vuyla parlar

Clausa sos uyls, no auga res, (cierre; claustro, clausura, closa; cloure : cerrar; auga: oiga)

E tenga son pens tant sotspes (y tenga su pensamiento tan suspenso, suspendido, alto)

En Deu e sancta trinitat (259),

Sa unitat e sa bontat, (su unidad y su bondad)

Qu' en nuyla res als no consir,

Mas de sòl Deu haja desir,

E ám Deus, per tal car es bò,

No pas per nuyla res qu' él dó,

Ni per perdonar son peccat,

Ni que él no sia dampnat.

E qui enaxí volrá orar,

Sintra 's tan alt per son amar, (se sentirá tan alto por su amor, amar)

Per son entendre e membrar,

Que no porá pus alt pujar.

E qui prega mays per son bé (pregar : pedir, orar, rezar; plegaria)

Deu, que per él, gens no avé;

E qui fal no pòt alt pujar

Sa oració, son contemplar.

Car la manera li defal.

E si ‘n orar a mur ni val (260),

S' oració no pòt passar

A Deu, ni él pòt perdonar

Ni donar, ni 'l pregar grair;

Car Deus no vòl hom exoir

Qui vuyla mays esser salvat,

Que Deu servit, entes, amat (261),

E honrat; e qui vòl mays far

En Deu pregar e contemplar,

Consir cascuna dignitat

De Deu e son actu format,

E com l' una e l' altre es,

E com ensemps son una res

Sóts una sancta deitat,

Un Deu qui 's cada dignitat (262);

E si es l' actu de cascuna,

E de les dignitats neguna,

No está ab defaliment,

Ans ha en sí tot compliment;

E l' una en l' altre 's complida,

E ayço per obra infinida,

Intrínseca e eternal;

E es per payre divinal,

E fil e per sanct esperit;

E cascú está tant complit

Com l' autre, e están tots tres

Un Deu, no departit en res.

E qui enaxí pòt levar

Sa oració, e pòt estar

Lònch temps en sa oració, (largo)

E sens imaginació

De nuyla causa corporal,

Nuyla oració tant no val.

Car hom estará tot raubit,

Sus alt, per lo sanct esperit;

No curant de causa de say,

Son orar será si veray,

Com no 'y poria enadir (263)

En contemplar ni en desir;

Perque 'm parria gran raysó

Qu' hom amás tal oració (264).

E vos, Senyor Deus, per merce,

Lo qual aor e ám e cre,

Puys l' oració ‘m fayts saber,

Fayts la amar a mon voler,

Tan fòrt, qu' ab éla vos aor,

E que de vos molt m' enamor.

X.

DE ORACIÓ AB QUE.

Hom fá a Deu oració

Ab la boca 'n querre perdó. ((requiere)

Oració es ab parlar

De Deu, e d' él bé recontar.

E oració home fá

Ab bon desir on mal no ha;

Ab bé far hom aora Deu,

Ab almoyna e dar del seu; ((limosna : elemosina; almoina)

E ab gardarse de peccar ((guardarse de, evitar)

Pòt hom pregar Deu e orar. ((se puede; el hom es tanto hombre como el impersonal se)

Ab voler qui ama bontat,

Justicia e caritat,

Fé, esperança e honor ( (encontramos fe sin tilde y fé con tilde en estos textos)

De Deu, aora hom lo Senyor: ((adora)

E qui hi met prudencia, ((mete)

Fortitudo e tempransia, ((templanza)

Humilitat, absteniment, ((humildad, abstención)

E que hom sia pacient,

Leyal, cortes e vertader, ((leal, cortés y verdadero : que dice la verdad : verídico)

Ab aytals virtuts pòt hom fer

A Deu veraya oració ((265),

E que 'y sia devoció.

E qui vòl mays en sus pujar,

Sa oració, porá ho far

Ab amar Deus per sa bontat,

Sa granea, eternitat;

E per ço car es infinit,

E en totas causas complit.

Encara 's altre pujament

D' orar ab son enteniment;

Car qui de Deus mays bé n' enten,

Mays afina son amament,

Et on mays s' afina l' amor,

Mays puja hom pregar lo Senyor;

Con mays puja l' amament,

Mays puja en sus l' enteniment ((266). ((más sube hacia arriba el entendimiento)

Enaxí puja lo pregar

Ab entendre e ab amar

De Deu ab grans obras vertats;

E on mays él es remembrats,

Mays puja l' entendre e amar.

Ayço matex es de membrar,

Qui puja ab amar e saber.

Enaxí tots tres han mester

A pujament de oració;

Car entendre 's un escaló,

Altre 'scaló está l' amar,

E altre es lo remembrar.

Cascú a l' altre es ajudant,

E ab cascun hom vá pujant

A Deu sa gran oració,

De escaló en escaló. ((canticum gradum)

Mas lo pujar fóra petit,

Si no fós lo Sanct Esperit,

Qui ajuda al remembrar,

E al entendre e amar,

E tira en sus lo pregament

Ab qu' es fá lo exoiment.

Ab alcú sant hom pòt pregar ((267),

Ab qu' hom lo sant vuyla honrar ((268)

Car aquel sant es ajudant

En tot ço perqu' hom vá pregant.

Aquel qui vòl per Deu servir,

Trebaylar e mòrt sostenir,

Sa oració acabar

Ha ab que pòt Deus molt pregar ((269);

Car solament lo seu desir

Prega tant fòrt, qu' hom no ho pòt dir.

Aquel qui es a tòrt maldit,

Si aquel tòrt gita en oblit,

Ha ab que fá oració,

Tal, que Deu no 'l dirá de no

De nuyla res que li deman,

Pus que fá oració gran;

Car cell qui prega ab petit,

Totas vets no es exoit.

Aquel qui ama castetat,

Ha ab que prega de bò grat;

E qui ama lutxuria,

A Deu fá gran injuria

Si 'l prega; car no ha ab que

Deja a Deu clamar merce.

Aquel qui s' orna ab vestir,

E vòl tròp menjar e dormir,

Mira son còrs e son taló

Quant vòl far gran oració,

No ha ab que, car no 's cové

Que ab peccat home prech bé.

Aquel qui prega suspirant

Ab contricció e plorant,

Ha ab que pòt molt Deu pregar,

Ab que no sia ‘l suspirar

D' hipocresia, ni los plòrs,

Car lo pregar no ha valors,

Pus hipocresia ‘y consent;

Ans li ‘n tany un tal puniment,

Que Deus no li dó, ni ‘l perdó.

E cell qui fá oració,

Per ço car hom l' en ha logat ((270),

E vòl n' esser molt mils pagat

Que no es la oració,

Fá contra l' autre falió,

E l' orar a él res no val,

Pus que 'y fá peccat mortal;

Car aur, cosí ne honrament

No val tant com bò orament.

Cell qui prega mays per pahor

Que de Deu conquerir amor,

No ha ab que puscha pregar;

Car hom no deu adenantar

Lo petit contra lo major,

A qui pertany tota honor;

E qui ho fá prega a son dan ((271).

¡Ah, Senyor Deus! fòrt vos reclam

Que ‘m donets ab que ‘us aor,

E ab que vos faça honor;

E quant vos pregaré de re,

Qu' en pregar ám mes vos que me.
--------

A honor del Sanct Esperit

RAMON ha fenit son escrit,

En Maylorca, dins la ciutat,

El nombre que Deus fó encarnat

Mil e trescents, el mes juylòl. (juliol, juriol, joliol; julio)

Qui es en peccat e ixir en vòl, (salir; como exit en inglés, exitus)

Am est escrit a son poder;

Car ab él porá mantener

La fí a la qual es creat,

E 'n sabrá ixir de peccat.

El tractat sia corrigit ((corregido; corregit)

Si en res eu ay falit;

Sia a sancta María dat, // E per sa amor sia amat.

VARIANTES.

(1) E maldich lo jòrn qu' ela ha 'm pres;

(2) E 's fé per mí home carnal, (*)

(3) E s' acusará lo peccador.

(4) E vos, leyaltat, no ‘m perdets

(5) Sens no 's cové

(6) Qui 's puscha say haver,

(7) ¡Ah, contricció e plorar! (**)

(8) Per ço que vinga bona fí.

(9) En qui albergon tant de mal,

(10) Car t' erra de fòch infernal,

(11) E de tot est mal penet

(12) S' ho té a mal

(13) A merce e pietats,

(14) Tenitsm' uy mays tan fòrt al fre

(15) Perqu' eu son trist e son temen;

(16) E estava a seru obtinat,

(17) De merce gran fama hauriats,

E de donar;

Qu' on que sia la far,

(18) A tot home qui de preyon

(19) Pus que ella s' es confessat,

(20) Eus tramet suspirant e 'n plòr

(21) Pus que fó tenra a honor

(22) No ‘s ay creyut, mí vos n' apell. (***)

(23) E als altres confés ma clí,

(24) E de tot ço que ay fayt tòrt

(25) Qus 'm mova a satisfacció,

(26) Lo qual hi met que jura Deu,

(*) En otro códice se lee: E 's fé per mí home mortal,

(**) Puesto este verso en sentido admirativo, parece que la cláusula que le sigue debería estar en sentido interrogativo, de este modo:

¡Ah, contricció e plorar!

¿Poray já perdó trobar

De tan malvat greu parlament

Ab que hay fayt tan faliment,

Estant vilá e descortes

En mon parlar en tota res,

Nomnant noms de gran sutzetat

Qui son gran horribilitat?

(***) En otro de los códices que consultamos está escrito de este modo el verso:

Nosay creyut miuosnapell.

(27) Cell qui fá fals testimoni,

(28) E vos mon payre natural,
(29) E vas a éls com servidor.
(30) Quant al demoni me só dat,
(31) Cell qui sí matex té en mòrt
(32) Ab qui ha fet mala volentat
(33) E prengalo qui mays ya
(34) E a perdó lograyray,
(35) Sentit per lo sis sentiments,
(36) Lo qual amar en temps passat,
(37) Ni lo Senyor ¿cóm entendrá?
(38) Mantz anys, e no haúda,
(39) Creador e recreació,
(40) En quant éla honrar hem dó.
(41) E sens mija contra avar
(42) Qu' a son prohisme caritat
(43) Mas dónme a satisfacció
(44) Ah leyaltat! ta mal mi vá, (leyaltal)
(45) ¡E cóm apodera ira!
(46) Sapia que de bòn ángel vé
(47) No faça 'l fayt e demanes
(48) Contra la sancta Trinitat
(49) Con en éla vòlch consirar
(50) Concellalí que Deus no es res,
(51) Car si ho fós vira pales
(52) E per ayço fá lo duptar
(53) E qu' el pòrt en lo fòch ardent.
(54) Mas l' angel lo fá cogitar
(55) Mas que la crea verament
(56) En ben obrar e en ben far,
(57) Con ha en sí matex poder;
(58) Que en obrar sí, ja valor
(59) A la qual fóra gran peccat;
(60) Per manera de termenar.
(61) De saviesa e voler,
(62) Contra las quals fóre 'n peccat
(63) Car Deus no es injuriós,
(64) E ha cascuna de sa dignitat. (* : En otro códice se lee: E acascuna de sa dignitat.)
(65) Ni pòt esser eternal.
(66) Complir e gloriejar.
(67) Qu' en produir francamen
(68) Segons que 'u volen sens rahons
(69) El s' engenra 'l axí en Deu,
(70) Están ab éll ens unitat.
(71) Que ‘n éll fill se pogués canyar,
(72) Que quant d' altre si vòl fayre;
(73) Ni el payre en eternitat,

(74) La ú l' altre eternalment; (*)
(75) En qui sia menoritat,
(76) E si ‘n ha no s' en rancura (**)
(77) E per produr aquel amar
(78) Axí abast un esperit
(79) Axí con es humanitat
(80) En qui ha còrs et ánima, (***)
(81) En saviesa, hom son tres;
(82) Está complit nombre de tres;
(83) Qui de dignitats son plenes, (****)
(84) E per ço deim, payre Deus,
(85) E deim que lo fil es Deus,
(86) E altre acell qui 's amat
(87) E l‘ amat altre e tocat (*****)
(88) Son tots tres en una natura,
(89) Una essen, un póder,
(90) E car una únió
(91) Car en élls no poria esser,
(92) Lija e porá tòst veser,
(93) Que lòch sostena 'n infinit,
(94) Com pòt en poder e saber;
(95) Qui a él sia eternal;
(96) Car dintre sí la qui mays val
(97) En totas ses parts sitot sal
(98) Tots tres serán tòrt e peccat,
(99) E esdevengut de no re;
(100) Segons que demunt ha estat.
(101) Fó raysó ha lo bé creat,
(102) E la granea a gran bé,
(103) E fóra ‘n son obrar mermar;
(104) Car angel no ha conjuntures
(105) Car per ço que dit vose n' ay,
(106) Aytant com pòch, e li donas
(107) No fó hanc mòrt ni cròts penjá.
(108) Axí com si ‘s mòr en Martí
(109) Ab son cór Deus o desunit,

(*) En otro códice se lee: La un ha l' altre eternalment;
(**) En otro códice: E si n' ha no s' en retura
(***) En otro códice: En qui ha còrs e s' ánima
(****) En otro códice: Qui de dignitats son bones,
(*****) En otro códice: E l‘ amar altre e tocat

(110) E d' éla 't fá temptació

(111) Per ço que ab tú sia mist

(112) Tot quant vòl far son voler,

(113) E perdonar major peccat

(114) En qui lòch no es establit,

(115) Car l' obrás infinidament,

(116) E si tú en yço estás

(117) E a nengun d' éls no ama

(118) Car si era volentat

(119) Deen es imaginació.

(120) No has conseyl, mas d' escoltar,

(121) Que quant en veus causa bela,

(122) Lo demoni veylentament,

(123) Sia ton còr en Deu amar,

(124) Que l' on puschas ab mal forçar,

(125) Segons la fí perque creat

(126) D' on es afait qui es pudent.

(127) Dònchs, quant es pres l' odorar

(128) E de ton fayt desconexent,

(129) A son còr a en sanctetat.

(130) Trò que apres a consirar (*)

(131) Qui en ton bòn ús pren senyal,

(132) Car fás lo bé, an desplaer,

(133) E cells qui li han mas d' amor,

(134) E si lo contrari d' ayço fás,

(135) Tempta si él ha pagament

(136) Mas ab celas del temptament,

(137) E per est mòu ul 'ta pales, (**)

(138) Que del afar no farás res;

(139) Car al sender estarás pres

(140) E representar t' ha de se

(141) Cras si ayço ‘t pòt aportar,

(142) Del faliment te vé talent;

(143) E fá parer alcuna re

(144) D' on ha 'y peccat e faliment.

(145) E en ayço ha est me té,

(146) Ab lo teu acordament,

(147) E quant él la membra sens presar (***)

(148) Ab que ny sia enteniment

(*) Léese en otro códice: Trò que apres ha consirar
(**) No comprendemos el sentido del vocablo ul' ta; le hemos trascrito exactamente tal cual está en el original. Quizás el copista quiso escribir ultra; mas si así fuese el signo de la abreviatura estaría mal colocado.
(***) En otro códice se lee: E quant él la membra sens passar

(149) E quant han pres en lassament

(150) Estant en éls vici cregut

(151) E está regals general

(152) Per ço que l' on duga a peccat.

(153) Si 'n alcú enantament

(154) Pus que en res la tròb vicios, (*)

(155) Car ab un vici altre 'n pren

(156) Car pus que l' object e l' amat (**)

(157) Son entendre ment ella sòl

(158) E vens lo peccat conçebut,

(159) Prolixitat eus tant mostrat

(160) E pus no 'l tròp ab gran virtud,

(161) Car ab él acontenció, (***)

(162) Temptar tal bé que pauch es bò,

(163) E passar cas ab bè menor:

(164) Com encare ha altres partidas

(165) Vòl que vista moralitat,

(166) De la bontas qui 's natural,

(167) E si 'l vòls far, darte raós

(168) En lo far mostrar t‘ ha ades crich (****)

(169) Trò que del far sis enemich;

(170) Car no 'l sosfir ni escoltar

(171) Car a esperança en bé,

(172) Segons a vertut natural,

(173) Car ab aytal granea, estada

Plasent a Deu qui l' ha donada,

Vertut pus gran ha hom leyal,

Qui gran es per vertut moral,

Que ha' l cèl, ni ha l' element,

Ni ha castel, ni ha honrament.

(174) E sobre los altres presat;

(175) E embrar, entendre e amar

(176) Ab que sia bò ajudat

(177) Pus qu' él es mal e vòl mal far

El demoni vas a acordar

(178) Veus, dònchs, qui ha 'l poder esquerre,

Vé lo demoni e el requerre

Que li ajut a far lo mal;

E si ha ‘l dret poder no cal,

(*) En otro códice se lee: Pus que en res l' ha tròp viciós,
(**) En otro códice: Car pus que l' objet elamat
(***) En otro códice: Car abel acontenció,
(****) En otro códice: En lo far mostrarta descrich

(179) E si no es aperçebut,

(180) Viret ab latz on pòts bé far,

(181) Consel del malvat esperit;

(182) Car dirta tú as gran poder

(183) Ca mula hora no consintrá

(184) E farvosa n' ayço estar

(185) Com vos en deja cartener,

(186) Qui la caritat amar

(187) E tú qui es dins natura atz

(188) Aço on él es jausion,

(189) Es natural, e hon pintat

(190) A bele qui es moral;

(191) Moral e si es combatut

(192) No fá contra la libertat

(193) Ensemps an una libertat;

(194) Mas lus quen an está virat,

(195) Si dònchs la volentat vòl ren

(196) Tot nourá já temptació;

(197) Creada ha aquela haver; (*)

(198) Carda las parts de compliment

(199) Si l' una 'l altras tú vivent;

(200) Si bé sab las parts acordar.

(201) Qu‘ en lo fayt hac d‘ alcuna re,

(202) Avii a la nostra oració

(203) E vos esser una re

(204) Qui produit fill engenrant

(205) E pòtne eximpli esser donat,

(206) E Senyor, segons que vos sots

(207) E fayts com molt siats honrats,

(208) Entes e per tot hom ben dit;

(209) En hostal on vos siats

(210) En aquest mon ço que volets,

(211) E valem, pus vos mi sové.

(212) En vostre saber determen

(213) Car Deus fil es Deu de poder,

(214) ¡Ah, Deus!, ¿e qui porá dir (**)

(215) Con ha de que qui 's exaltat

(216) E está entes e persona,

(217) Senyor Deus! també mí consir

(218) E 'l ventre de ma mayre he viscut,

(219) E que 's guart de peccat mortal,

(220) Vostras obras magnificats,

(221) Sí matex per ço qu' en sies;

(222) D' honor o ço que vòl haver,

(*) En otro códice se lee: Creat ha aquel haver;

(**) En otro códice: ¡Ah, Deus! ¿quí poria dir

(223) Bó e complit en tot quant es:

(224) Perqu' eu t‘ aor, e tem, e cre;

(225) Perqu' eu estaig en gran peccat;

(226) Mays que mí, segons qu‘ havem dit.

(227) E dar la joya de salut,

Sa pietat Ilòu e virtut.

(228) E qui está alegrament.

(229) E cell qui ora petit,

(230) Consirant com puscha servir

(231) La quantitat del temps que n‘ he

(232) En vos servir, en vos orar;

(233) E ‘l bonificar per s‘ amor

(234) Esperit Sanct d' amdos vengut,

(235) Deu, car ço en Jhesus es,

(236) Car vos sots qual deitat

(237) E mòu lo cèl, l' ángel, e 'l trò,

(238) ¿E quí pòt los homens sanar?

(239) Ni per bòn dret a nulla res?

(240) Mos peccats d' on penedent só.

(241) Tan gran que nengun temporal

(242) Ay en lo dó gran esperança

(243) E d' él tots jórns n' ay remembrança. (*)

(244) Que nul vets porá mays plorar,

(245) D' aigua que no ha ‘n fònts ni mar,

(246) Ab que el demoni lassa pren,

(247) Tan gran, e quant bé mo albir

(248) E no pren res que sia say.

(249) Hom tot ço que haver volrá.

(250) Com pòs son entendre, membrar,

(251) No ‘s un aglan a comparar

(252) E ab ver dir volria orar.

(253) Que Deus ha ab hom en orar.

(254) Mas que imagin en lo gran mal

(255) E si bé 'n vá imaginan,

(256) Apres imagen en lo trò

(257) On Jhesus es, et enviró (**)

(258) Los sants en ran dona ‘l cèl, (***)

(259) A Deu e sancta trinitat,

(260) E si ‘n orar amor ni val,

(261) Que de Deu servit, entes, amat,

(262). Un Deu qui es cada dignat;

(*) En otro códice se lee: E del tots jòrns ay remembrança
(**) En otro códice vemos escrito: On Jhesus esta e enviró
(***) En otro códice se lee: Los sants enran donalcel,

(263) Qu' hom no 'y poria enadir
(264) Com amás tal oració.
(265) A Deu veray oració,
(266) Mays puja sus l‘ enteniment.
(267) Ab cascun sant hom pòt pregar,
(268) Ab qu' hom lo sant vulla orar;
(269) Sap que pòt Deus molt pregar;
(270) Per ço car hom s' en ha logat,
(271) E qui ho fá prega son dan.