Mostrando las entradas para la consulta ERC ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ERC ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de septiembre de 2017

Los catalans tenim mes proximidat genética en los fransesos

Copia desde cachondeo Tomaset

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

Junqueras, ERC, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses. Salta a la vista.


Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Altos del Sena, 8 de noviembre de 1935) es un actor de cine francés. Icono de la cinematografía europea de la década del 60-70 y ganador del Premio César, es así mismo muy reconocido como icono de la apostura masculina europea de los 60, además de ser un hombre de negocios y poseer su marca propia de perfumes, relojes y accesorios.

Vota oinc , orgía indepenacionalista de Cataluña, Oriol Junqueras

Vota oinc, orgía indepenacionalista de Cataluña

Ciu , Artur Mas, Oriol Junqueras, cerdo, chorizos

viernes, 11 de agosto de 2017

falange, falangistes , jons , defensa, chapurriau

Los catalanistes independentistes (alguns son aragonesos) tenen sempre a la boca paraules com :
facha , fascista, nazi, blaver, blavers , Franco, Hitler, etc ,pero no fan aná ni Chávez , Maduro, Stalin , Lenin , Castro, Kim Jong Il y Un, comunisme, anarquía, etc. 
La gran mayoría de ells han naixcut en la constitussió y en democrássia.

Tiniu, ara podeu parlá en raó, tontos útils ! 

falange, falangistes , jons , defensa, chapurriau





Esta está traduída pel facebook :











dcvb, país



agendas, adoctrinamiento, catalanista, franja




Norberto Pico , secesionistas, pluralidad lingüística, twitter

Carlos Rallo Badet , valenciano, catalán, misma lengua

EL TRASFONDO DE LA HISPANOFOBIA DE LOS CATALANISTAS EN ARAGÓN.
Las diversas asociaciones pancatalanistas que hay en Aragón, utilizan la falsa escusa del catalán, para adoctrinar, y manipular a las personas.
Este es un ejemplo bien claro de la asociación "Movimiento Franjolí" o de la de Jaime I de Fraga " Pais Valenciano".
El decálogo de la Hispanofobia.
FE de las JONS insta a a la DGA a que investigue e ilegalice asociaciones que adoctrinan a menores, y promueven un separatismo como el catalán, que incumple la legalidad vigente.


Si Agustina de Aragón levantara la cabeza, se enfrentaría a los traidores, como lo hace FE de las JONS.

FE de las JONS denuncia que por fin CHA Chunta Aragonesa se ha quitado la careta de aragonesista y reconoce y apoya públicamente la nación de los Países Catalanes a través de la Alianza Libre Europea-European Free Alliance 
(http://www.e-fa.org/kaartje.php), coalición de partidos nacionalistas europeos donde Chunta está integrada. El mapa de naciones políticas que impulsa la Alianza Libre Europea (ALE-EFA) reconoce como nación independiente la de los Países Catalanes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos .

 La Alianza Libre Europea está integrada por partidos nacionalistas europeos que propugnan un nuevo mapa político europeo. En el caso de España, exigen una Andalucía independiente; un País Vasco independiente (que se anexiona Navarra y el País Vasco francés); una Galicia independiente; un Aragón independiente y unos Países Catalanes independientes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos. Los partidos nacionalistas de España que están integrados en la EFA son: Chunta Aragonesista; Esquerra Republicana de Catalunya; Eusko Alkartasuna; Aralar; Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista; Bloque Nacionalista Galego y Partido Andalucista. También está integrada, entre otros, Unitat Catalana, partido ubicado en el sur de Francia y asociado con Solidaritat Catalana per la Independència.

 CHA ha primado más sus pactos con ERC que su preocupación por Aragón”. De hecho, este pasado fin de semana los partidos de la Alianza Libre Europea, incluyendo a CHA, se han reunido en Meran (Italia), y desde allí CHA ha impulsado una crítica contra el Gobierno de Aragón por no reconocer el catalán como lengua propia y, eso sí, no ha dicho absolutamente nada del mapa europeo donde se reconoce la nación de los Países Catalanes y que la Alianza Libre Europea reconoce y fomenta en su propia web .

FE de las JONS afirma que “la actitud de CHA no solo ofende a los aragoneses sino también a comunidades hermanas como la valenciana y la balear, a las que integran en esa pretendida nación de los Países Catalanes”. FE de las JONS insiste en que “ninguna parte de Aragón será moneda de cambio de nada”.
En la web oficial de la Alianza Libre Europea se puede comprobar al clicar sobre el mapa de Aragón que aparece el vínculo a Chunta Aragonesista así como su representante y contacto en la ALE a nombre de Nieves Ibeas. La Alianza Libre Europea se presentó, integrando a CHA y ERC en sus filas, en las Elecciones Europeas de 2009 bajo la el nombre de “la Europa de los Pueblos” y obtuvo 6 eurodiputados, los cuales están defendiendo en Europa, según el ideario de la propia ALE, la “nación de los Países Catalanes”. A su vez, la Alianza Libre Europea está coaligada con el Partido Verde Europeo bajo el nombre Los Verdes Europeos/Alianza Libre Europea. Los Verdes Europeos consiguieron 49 eurodiputados en las Elecciones de 2009 que sumados a los 6 de la Alianza Libre Europea suman 55 en el Parlamento Europeo.


La Falange Espanyola ha iniciat una campanya a les xarxes socials en contra de la denominació de «català» a la Franja de Ponent, Aragó.  
Segons el partit d’extrema dreta iniciaran el pròxim curs polític «plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón».
A través dels seus comptes de Twitter i Facebook, Falange ha compartit un cartell amb el fons quadribarrat i el títol «Arago (sic) no parle catalá, lo separatisme aragones sí», per acabar amb el lema, escrit en català, «defensa la teua cultura».
Per a més información podeu consultar el blog Lo Reguer de Marcel Pena, on es disecciona més en detall la campanya que ha iniciat l’extrema dreta espanyola a la Franja.

EL FRENTE DE ESTUDIANTES SINDICALISTAS DENUNCIA EL ADOCTRINAMIENTO DEL SEPARATISMO A LOS NIÑOS DE LA FRANJA DE ARAGÓN

normalitzar, català, franja, agendes, escolars


Nunca podrá denunciarse lo suficiente el enorme error de los gobiernos socialistas y populares otorgando la competencia educativa a las Comunidades Autónomas. En algunas regiones, los insaciables separatistas han utilizado tan generoso regalo de la clase política para inculcar el odio de los más jóvenes a España, a su Historia y a su cultura. Que corramos el riesgo de convertirnos en un Estado fallido es consecuencia de semejantes políticas suicidas, que por desgracia ninguno de los grandes partidos parlamentarios desea cambiar.
Uno de los peores hábitos de los separatistas en materia educativa ha sido convertir la lengua en un arma política. El castellano, lengua común de todos los españoles, se ha visto marginado en algunas autonomías y con menos horas que otros idiomas extranjeros, como es el caso del inglés. Triste, pero cierto: España es un país donde la lengua común de sus habitantes es condenada al ostracismo dentro de su sistema educativo.
En medio de la deriva golpista de la Generalitat de Cataluña, sus agentes no cesan de promover un colonialismo que pretende apropiarse de identidades culturales vecinas. Sucede en Valencia, donde los catalanistas consideran al valenciano como un derivado del catalán; sucede en Baleares, y ahora también han puesto los ojos en Aragón. Con el mismo método que en otras regiones, los separatistas buscan echar el anzuelo sobre los más jóvenes y asimilarlos en su esquizofrenia de naciones inexistentes. De lo contrario, no se comprende que un habla (el chapurriau) de las comarcas limítrofes entre Aragón y Cataluña sirva como excusa para adoctrinar a los niños en las escuelas primarias ofreciendo agendas que pretenden usurpar el habla de la zona como si de catalán se tratara.
El Frente de Estudiantes Sindicalistas denuncia la apropiación indebida de la cultura de varias regiones por parte del separatismo catalán. Los estudiantes falangistas valoramos todo rasgo de identidad cultural de nuestra nación y no callaremos ante su instrumentalización política por parte de aquellos sectores que pretenden destruir la unidad de España.

aragonés , fabla , falange española, defensa lengua, luenga


aquí la única lengua que vale es la española




goose
Hace 17 horas
quan més baturros mes BURROS !!!! Quina quantitat més gran d´incultura que demostran aquest paletos !! Que facil que ha sigut per els assesins de la Falange arrossegar a tot aquest bestiar, com sempre per l´estomac !!! Aixó es lo que i agrada fabricar Espanya paletos asilvestrats.....ja o déia el meu avi..... per que el senyorito vagi a caball tenim que anar molts pobres a peu !!
Me encante vore algú que escriu mal lo catalá, últimamen se veu massa bona ortografía a les reds. Lo siñorito del cavall lo volen tombá alguns per a pujá ells a damún, y aixina se fa una guerra sivil. 
  +0
  +2| -0
Joan
Hace 1 día
Que faràn aquestos quan siguem independents ?

Yo tiraré una traca del Forcall , tos vull independens, feu nosa, escrúpol, vómit.
  +4| -0
Joan Espi
Hace 1 día
DIVIDE Y VENCERAS, ES LA CONSIGNA del PPANCASTELLANISME, que representen PP, Ciudadanos y Falange. Units som molt FORTS. Enfrontats no som RES. Y ells ho saben.

Massa partits polítics teniu, y la esquerra no ha estat unida may, ni hi estareu.

  +0| -1
Quinto Máximo
Hace 1 día
Aquest noi del cabell negre, no es ben bé el que sembla. El conec. Un dia, em va deixar anar: "Esto es bonito. Yo soy falangista y tu indepe, y aqui estamos tomando unas cervezas como buenos amigos" Així va anar, de debò.

  +17| -0
Ramonet
Hace 1 día
Sóc de Mequinensa, parlo català i m'encantaria que lo meu poble, lo Baix Cinca, i tota la Franja s'annexionés amb la resta de germans catalans. És el nostre lloc natural, per geografia, per cultura i per llengua.
Pos agarra una cadira y asentat, que te cansarás, tocayo.
  +13| -0
David
Hace 1 día
Com sempre, els grans defensors del valencià, baléà, fragatí, chapurriau i tortosí contra l'imperialisme català parlen només en castellà. I tampoc no defensen el panocho, benasquès i castúo contra l'imperialisme castellà. Oimés defensar l'asturià o l'aragonès.
Yo parlo y escric en chapurriau .
  +14| -0
Nai
Hace 2 días
Que em menjin un ou els falengistes!!

Falangistes

  +30| -1
Sinto ploure
Hace 2 días
Los de la Falange tireu per astí avall i fareu cap de miorros a la piaça. I us ho dic en fragatí. Marededeusinyor. I ara us ho he dit en lleidatà. ¿Veieu si n'es de ric el català i quantes variants que té?
Lo fragatí es chapurriau, lo lleidatà es català, pero ña un dicsionari lleidatà català per a que adeprengau mes vocabulari.
  +31| -2
David
Hace 2 días
Poc que hi ha pa res a fé amb aquests sectaris nacionalistes castellans. (Escrit amb xapurriao gironí)

Natros som aragonesos y parlem chapurriau, tú catalá del Geronés

miércoles, 16 de agosto de 2017

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó...

carrossa, ANC
Joaquim Torrent Blanch, bloquear, facebook

Joaquim Torrent Blanch, amistat, facebook


(Prat de la Riba estaríe orgullós de tú, Juaquinico el grillao"

Lo mateix Prat de la Riba, prinsipal ideólogo del nassionalisme catalá, u explicabe perfectamén. Lo odio sirá la prinsipal pauta de esta nova generassió, y la mentira y la victimissassió les seues ferramentes a nivells no vists abáns. A partí de la década dels 80 del siglo XIX ixen una serie de catalanistes que personificarán la pijó cara del catalanisme: fanatisme, victimisme, arrogánsia, hipocressía y castellanofobia.


Una mostra de "txapurriau" de la Catalunya Nord (SIC): 
                                                                                             
"Tin la goda, mé com a tuts lus dissaddes vai fere les curses per remplir lu frigó. Vai penre la vutura, qu'aniré xé Oxàn i emprés iré en centre vila xé lu peixoner crompà un bon buldroi. Amprés ire fere l'aperó ambe los col·legues palatrecos. Bon disaddte a tuts!!

Vualà (per Aleix Renyé)

""“tinc  (el consolador?) però com tots els dissabtes aniré corrent a omplir el frigorífic. Vaig a agafar el cotxe perquè aniré a l’ Auchan i després aniré al centre a cal peixater per comprar un bon rap.. Després aniré a fer el vermut amb els col.legues  carabrutes ( o trinxeraires). Bon dissabte a tothom.. Fins  a una altra...""     SIC

occitan, goda


La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat.

Juaquinico Torrente Blanco.

La franja del cul de Joaquim Torrent Blanch


La franja del meu cul , Joaquim Torrent Blanch



La pertinença de les terres de la Franja del meu cul a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja del meu cul- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 

Un cop format i consolidat el català fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja del meu cul, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarraña, fou important el paper exercit per població proceden d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.

En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb LA REINA Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). 

A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarraña, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.  Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com a compresa "de Salses fins al Cinca". l a rel del testament de Jaume I es va tornar a plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l'Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d'un seguit de revoltes, era incorporat a l'Aragó per Felip II l'any 1592.

A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya.; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.

En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja del meu cul, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com BenavarriMonroch i, sobretot, Calaseit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 cohets. Massa poc, haguereu triat l'atre bando, tan listos que sou alguns.
El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l'administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja del meu cul, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarraña, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori.

El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja del meu cul, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente." Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.

L'any 1919 en el projecte d‘Estatut d'Autonomia elaborat per l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns,  segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja del meu cul, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles. Pobres Països Cagalans.

Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, #FrancoEnsRoba, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l'adveniment de la democràcia, / pero no dieu que no ne ña ? Aclariutos / es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja del meu cul. Per exemple, en una famosa enquesta, tant famosa com l' Artur Quintana, publicada a la revista Andalán el 1978, feta al Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors (una dalla tos fa falta, catanazis asquerosos) i es van fer crits a favor del pas a l'administració catalana, i a Benavarri l'any 1981 es van recollir signatures a fi d'aconseguir el mateix objectiu..
Tejero casi tos fa cagá.

L' enquesta, del tipus Sorolla & Cia, preguntava:

Ets franquista o català?

L' alumne que es va decantar per el franquisma es deia Francisco José Franco de Rivera. Aquesta és la seva apariència actual:

Francisco José Franco de Rivera, Paco Escudero
Bon dia a tothom , ara ja no sòc franquista, sòc de ERC

ERC,Esquerra republicana de Catalunya, mamelles, tetas, tetona
Bon dia, vull ser militant d'ERC i potser aconseguir algun càrrec


El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.
Em sap greu però us morireu aragonesos.

Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l'agost del 2013, la cadena humana que es va fer entre Calaseit (Matarraña) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel Parlament de Catalunya, amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que el conjunt dels Països Cagalans tenen dret a l’autodeterminació - Franja del meu cul inclosa - i a decidir el seu estatus polític.

grillats, estelada

Con una estrella de Cuba,
la bandera de Aragón,
Vicenç hizo la estelada,
Mas la colgó en un balcón.

En una estrella de Cuba,
la bandera de Aragó,
Vicenç va fe la estelada
Mas la va penjá a un balcó.

Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Cagalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s'apunta, en relació a  la Franja del meu cul, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.


Arturo Quintana y Fuente
Arturo Quintana y Fuente con su boina


tots som catalans i volem la independència

No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d'autoconsciència col·lectiva que s’ha produït a la Franja del meu cul des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida - amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme - i la divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l' única comarca oficial plenament de parla cagalana és el Matarraña, i encara mutilat.

Yo parlo lo chapurriau

I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. Amarill, lunes, cuchillo, membrillo, etc... 

I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat.
Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència - com hem vist - de fets positius i la constatació que cada vegada són més les persones, especialment
gent jove i catalans exiliats, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.


Virgili Ortiga

Valderrobres, catalanistes, vaga, català de Pompeyo Fabra
Cartels en dialecte català de Pompeyo Fabra a Valderrobres
(la tontería se apegue)