Mostrando las entradas para la consulta Codoñera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Codoñera ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 27 de noviembre de 2018

ball del poll, bureo


ball del poll, bureo, Carles Terès, Torredarques




Dissenyador gràfic d'ofici, columnista per expansió i escriptor per vocació. Franjolí de pàtria (pares), fília (filles) i estatge








licantropía, llop, llops, lobo, lobos, Carlos Terés Bellés, Torredarques, Torre de Arcas
Licantropía


Me pareix mol be que se recupero lo ball del poll o del pollastre que se fée a mols pobles, pero aixó de fé aná AMB (en), xalar (chalá), també (tamé), pernil, col.laboren (colaboren), etc ya no m´agrade gens.
Fernando Guarc, Roquet, talle magre, cuixot, de cuixa, espala, espaleta.
Pernil (de pierna) se diu a pocs puestos, a Valjunquera per ejemple sí

miércoles, 2 de septiembre de 2020

Carmen Alcover, lameculos de Arturico Quintanilla y Fuente, la risa de la gente

https://www.elperiodicodearagon.com/noticias/opinion/artur-quintana_438214.html (el periódico de Catalunya en Aragón)

Carmen Alcover, lameculos de Arturo Quinta Font

Basta con abrir la Gran Enciclopedia Aragonesa (en qué página tontalaba?) para darse cuenta de que Artur Quintana hace tres décadas escribía ya sobre temas aragoneses y estaba comprometido con la regeneración de esta tierra. Si no nació en Aragón, (es catalán de barretina negra, barret, beret, boina, que es funda mental para él) es ya aragonés por elección (JA JA, serás idiota Carmenchu, y yo soy suizo por elección). Considerado uno de los mas relevantes estudiosos de la romanística, él reconoce no obstante ser un germanista convencido, Dürrenmatt, Brecht, Schiller, Härling, Lukács, Freud, Toller, Bilius forman el repertorio de autores que ha sabido interpretar en sus traducciones como solo puede hacerlo quien aprehende una lengua con la cultura que en ella queda engarzada.

EL mocé de la izquierda es Arturico Quintanilla y Fuente, la risa de la gente. 
El de la derecha, de Valdeltormo, La Vall, el catalanista ascumita Carlos, o Carles Sancho Meix, del IET, Instituto de estudios turolenses.  



Pasión y erudición (JUA JUA JUA, me pixaré de rissa) concurren en su afán por comprender el mundo rural. Artur Quintana es un urbanita nacido en Barcelona (Barchinona). La traducción de John Millington Synge The Aran Islands le ayuda a penetrar en una cultura que se extingue y que él tuvo la suerte de conocer aún en La Codoñera estudiando su habla (lo chapurriau). Ese interés por la cultura tradicional le va a permitir profundizar en el conocimiento de las lenguas minorizadas.

La Codoñera estudiando su habla (lo chapurriau)


http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/esp/fragments/298/62/1/29/angles/john-millington-synge.html

Por su obra conocemos al que ha sido guía de la cultura aragonesa en ese campo, al pairo de veleidades y polémicas estériles y dedicado siempre a la reconstrucción de la verdad lingüística y filológica
Quintana cultiva la filología (como hizo antes que él Meyer Lübcke) como disciplina de integración de lengua y literatura, como demuestra su valiosa aportación al conocimiento fraseológico de la obra de Jesús Moncada. Sus estudios de las lenguas propias aragonesas con sus hablas correspondientes, aragonés, catalán JA JA JA y castellano (y el árabe, aljamía, imbécil?), constituyen un ejemplo encomiable de honestidad (como no ha robado textos a la gente) y coraje intelectual.

Als presentz, Pedro II, Aragón


Pero el patrimonio lingüístico aragonés no es objeto exclusivo de sus investigaciones, hay otros: el turco, con sus magistrales traducciones del poemario de Orhan Veli en colaboración con su esposa Sigrid Schmidt
(Arturo Quintana Font Abundio'dan daha aptal) el rumano Paul Celan o el occitano



Además se considera un discreto conocedor de las culturas islámicas, lo que le ha permitido hacer alguna incursión en el árabe hispánico. Artur Quintana utiliza con precisión los datos que maneja (manipula), los interpreta en su contexto y actualiza el resultado de sus investigaciones con rigor metodológico. Uno de los trabajos del que el autor se siente más orgulloso es el realizado con el término Xandra, un basquisme ribagorçá, un vasquismo incorporado a la romanía en homenaje al honorable lingüista Antoni Badia Margarit, donde se muestra paso a paso la degradación, por prejuicios etno --y sociolingüísticos, de una palabra tan noble como etxeandrea, "señora de la casa". Quintana merece con toda dignidad el apelativo de "señor de su casa", "señor de su tierra" y "señor de su patria (els paísos catalans)".

Esperamos todavía mucho de Artur Quintana. Las obras que pueda darnos en su madurez, incrementarán si duda las muchas que ya tiene para que se le reconozca una labor desinteresada a favor del bien común.

Filóloga, Técnica de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/313

sábado, 10 de febrero de 2024

Lexique roman; E - Ebres


E.

E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l'alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.

Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.

El futur de l'obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.

Gramm. provençal.

Au futur de l'optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.

2. E, conj., lat. et, et.

Lo temps vai e ven e vire

Per jorns e per mes e per ans.

(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.

Sel que fetz l'air' e cel e terra e mar 

E caut e freg e vent e pluei' e tro.

(chap. Aquell que va fé l'aire y 'l sel y la terra y 'l mar y la caló y 'l fret o fred y 'l ven y 'l ploure y lo tro. Este pluei', plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Celui qui fit l'air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.

ANC. FR. Chescun l'a par sa main è plevie è jurée. 

Sas è mantels è robes è altres meubles embler. 

Roman de Rou, v. 2702 et 4254.

Surdrunt li rei de terre è li prince... encontre le Seigneur è encuntre sun Crist. 

Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2. 

Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.

Cette conjonction d'ordinaire, reprend, par euphonie, le T d'ET latin 

au-devant des mots qui commencent par une voyelle.

Francs e gentils, humils et orgulhos.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Franc et agréable, humble et orgueilleux.

Tan m'abelis jois et amors e chans 

Et alegrier, deport e cortesia.

Berenguer de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.

Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.

Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Vissiblemén cara a cara.)

Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)

Pluma e pluma faretz pelar.

(chap. Ploma a ploma faréu pelá)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez peler plume à plume. 

Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.

Renversés dos à dos. 

Ill venian ensemps par e par.

Trad. d'un évangile apocryphe.

Ils venaient ensemble côte à côte. 

Vos, aiatz lo bec ubert 

De vostr' auzel, et un et un

Faitz los li trair' en dejun.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.

Van cridan duy e duy: 

Datz me, que joglars suy.

(chap. Donéume, que soc juglar. Lo mateix que fa Tomás Bosque Peñarroya, lo juglaret mes membrillo de la Codoñera.)

lo juglaret mes membrillo de la Codoñera

P. de la Mula: Dels joglars.

Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Quar pauc e pauc se laissa dechazer.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.

Car peu à peu se laisse déchoir.

ANC. FR. Avant vendent un è un.

Marie de France, t. II, p. 494.

Li barunz manda un è un...

Dunc vindrent soldéiers à lui

Et uns è uns è dui è dui,

E quatre è quatre è cinc è sis,

Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)

Roman de Rou, v. 11282 et 11545.

Ils issoyent un è un.

Froissart, t. III, p. 12.

En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l'un à dextre et l'autre à senestre.

Monstrelet, t. 1, fol. 97.

Poi è poi vunt Normanz fuiant.

Roman de Rou, v. 13327.

Il se commencierent à retraire de l'estour petit et petit, li uns après l'autre.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194. 

ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados. 

Poema de Alexandro, cop. 1848.

Quelquefois, dans la langue des troubadours, l'ai final des verbes a été remplacé par e.

No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)...

no t'en devedre... no t'en decebre... no las te vedare.

Titres de 960.

Je ne te les ôterai... ne t'en empècherai... ne t'en décevrai... ne te les défendrai.

Si y faziatz may re 

D'aiso qu'ieu dig vos e.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai. 

ANC. FR. Si cum ci raconté vous é...

Car de faire grant talent é... 

Car en vous trop grant amor é... 

Bien savés que tel renom é.

Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.

CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.

E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.


Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis... ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.

Eubazis... bona disgressios.

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Figure appelée ébazis... Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée. 

Ebazis... bonne digression.


Ebdomadier, s. m., lat. hebdomadarius, semainier.

(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)

Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh' u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.

(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)

Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.

Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir... deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí... deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.

Regla de San Benet, folio coranta nou.

Benedictum, Benet, Benito, com Benito Lopera Perrote, aquell que va introduí lo gotelé, amic de Manolo; a la plassa de bous de Saragossa, a les sing de la tarde, una calina o calorina que no se podíe aguantá...)


Le frère semainier, c'est celui qui doit lire... doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.

CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.

(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.

Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.

Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,

https://memoriavalencianista.cat/biografies/pascual-ano-teresa

https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272197/360348

Pero en algunos de mis blogs se puede sacar más información:

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/12/duorum-peregrinorum-compostellam-iter-agencium-capitulo-gerundensi-deputatorum-sanctum-jacobum-galliciae.html )

Ebeni, s. m., lat. ebenus, ébénier, ébène.

Ebeni es arbre negre, lis, pla, dur et greu... 

Fustz mot precios cum ebeni.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 224. 

Ébénier est arbre noir, lisse, uni, dur et lourd...

Bois très précieux comme ébène.

CAT. ESP. (ébano) PORT. IT. Ebano. 

(EN. Eboni and ivory, qué canción más maja para que la canten Iñaki Belanche y Silvia Dilla, un dueto de la CHA; y después que canten la culpa fue del cha cha cha.)


2. Eba, s. f., ébène.
Sia fayta de fust de eba o de boys.
(chap. Sigue feta de fusta de ébano o de boix.)
Trad. d'Albucasis, fol. 28. 
Soit faite de bois d'ébène ou de buis.

Eboric, s. m., lat. ebolus, hiéble, espèce de sureau. (ybles, S. XII) 
Un' erba queretz bon' e bella...
Eboric clamar la podetz,
Erba negra, si us voletz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Cherchez une herbe bonne et belle... vous pouvez l'appeler hiéble, herbe noire, si vous voulez.
CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo.

Ebray, adj., lat. hebraeus, hébreu, hébraïque.
Anc tan gran descrezensa
No vim pois la lei ebraia.
Giraud du Luc: Si per malvatz. 
Nous ne vîmes jamais si grande mécréance depuis la loi hébraïque.
Substantiv. En lati e en ebrays.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 
En latin et en hébreu.
CAT. Hebraic. ESP. PORT. Hebraico.
2. Ebrieu, s. m., hébreu.
Parlam lati o ebrieu.
(chap. Parlam latín, llatí, o hebreu.)
Trad. d'un évangile apocryphe. 
Parlons latin ou hébreu.
CAT. Hebreu. ESP. PORT. Hebreo. IT. Ebreo.

Ebres, s. m., lat. Iberus, l'Ebre, fleuve.
Ni 'l senhoria del renc on corr Ebres.
(chap. Ni la señoría del reino aon corre l' Ebro, Ebre.)
Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.
Ni la seigneurie du royaume où court l'Ebre.



sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 
Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.


Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En 
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia


Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

Arturo Quintana Font



Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.


Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.


Ramón Sistac



Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo



Francisco Serés



Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José



Alberto Sánchez Piñol



Tomás Bosque de La Codoñera



Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan





Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 


un idiota universitari, Virgili Ortiga

un idiota universitari, Virgili Ortiga


AVL, Antonio Ferrando Francés

AVL, lo IEC a Valensia, Antonio Ferrando Francés


Luis Raxadel

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)


Pompeyo



lo pena de Marcel

lo pena de Marcel, Marcel Pena, de lo reguer (proetarra dels bons).


raza, catalana, vasca


Temps de franja, Mario Sasot Escuer



Echenique lo argentino, motoretta per als amics

Echenique lo argentino, motoretta per als amics.


Lo neurótic de Fabregat

Lo neurótic de Fabregat


Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic



Lo volat del cacao de la facao



ASCUMA y algúns dels ascumites



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense


Héctor Moret Coso


Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa




Carlos Terés Bellés

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía


Carlos Rallo, Celia Badet

Carlos Rallo Badet, Celia Badet


baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit


Clarió