https://hr.m.wikipedia.org/wiki/Aragonija
Aragonija (špa. Aragón) je španjolska autonomna zajednica, nekadašnja je povijesna regija i kraljevina, koja zauzima središnji dio doline rijeke Ebro. Smještena na sjeveru Španjolske, graniči s autonomnim zajednicama Kastilja-La Manchom, Kastiljom i Leónom, Katalonijom, La Riojom, Navarrom i Valencijskom Zajednicom te s Francuskom.
Aragonsko Kraljevstvo s grofovijama Barcelona (Katalonija), Kraljevstvom Valencija i Kraljevstvom Baleari činili su aragonsku Krunu. Od 1978. Aragonija je španjolska autonomna zajednica, sastavljena od provincija Huesca , Teruel i Zaragoza. Glavni grad je Zaragoza. Dana 23. travnja slavi se svetkovina San Jorge, dan Aragonije.
Od 2, kolovoza 1999., Marcelino Iglesias Ricou je predsjednik Aragonije.
U Aragoniji se uglavnom govori španjolskim, koji je i službeni jezik. U nekim sredinama govori se fabla i chapurriau ili orijentalni aragonski:
španjolski, službeni je jezik i govori se na cijelom teritoriju Aragonije, pomješan sa specifičnim posebnostima. Te posebnosti su ostaci aragonskog, koji se gubi nakon XV. stoljeća širenjem španjolskog.
aragonski (također zvan fabla), govori se u manjim mjestima Huesce, a također su ostali tragovi u govoru u mjestima sjevernije od Zaragoze.
katalonski se govori u nekim selima na istoku Aragonije.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 25 de agosto de 2017
jueves, 24 de agosto de 2017
pillo , pilla
PILLO, PILLA m. i f. i adj.
Pillet, murri. May m'ho hauria cregut, que arribés a ser tant pillo!, Pons Auca 218.
Dos granerés més pillos que un gat negre, Ignor. 8.
Fon.: píʎu (or., men., eiv.); píʎo (occ., val., mall.).
Etim.: pres del castellà pillo.
pillar
agarrá a Beseit y atres pobles
|| 1. Agafar una persona o cosa vencent resistència; robar; prendre (allò que fuig, que és guardat, que no es vol deixar agafar, etc.); cast. pillar. Ja hey estarà satisfeta | si arriba a pillar es negret, Penya Poes. 258. «Els lladres varen anar al mas i varen pillar moltes gallines». a) Pillar sa baldufa: agafar-la d'en terra, mentres balla (Muro).—b) Prendre una carta del munt que hi ha damunt la taula de joc, després de jugar-ne una de les que es tenen en la mà.
|| 2. (vulg.) Agafar o prendre, en general (Benavarre, Maestr.); cast. coger, tomar. «Si pillo una verga, te poso blau» (Maestrat). «Hem pillat el tren de les sis i mitja».
|| 3. Faltar, deixar d'assistir a un lloc d'obligació, com l'escola, la missa, etc. (Men.); cast. hacer novillos. Si és a missa, may hey va. | —Això no ho cregueu, mon pare, | perque lo que és jo, fins ara, | poques n'hi he vistes pillar, Benejam FyF, acte i. «No pillis s'escola, que tanmateix ho sabré!»
|| 4. Beure (en llenguatge d'argot). No tens res per pillar, Vallmitjana, «La Xava», 23 (ap. BDC, vii, 52).
Fon.: piʎá (or., occ., bal.); piʎáɾ (val.).
Etim.: del cast. pillar o de l'it. pigliare, mat. sign. || || 1, 2.
Pillet, murri. May m'ho hauria cregut, que arribés a ser tant pillo!, Pons Auca 218.
Dos granerés més pillos que un gat negre, Ignor. 8.
Fon.: píʎu (or., men., eiv.); píʎo (occ., val., mall.).
Etim.: pres del castellà pillo.
pillar
agarrá a Beseit y atres pobles
|| 1. Agafar una persona o cosa vencent resistència; robar; prendre (allò que fuig, que és guardat, que no es vol deixar agafar, etc.); cast. pillar. Ja hey estarà satisfeta | si arriba a pillar es negret, Penya Poes. 258. «Els lladres varen anar al mas i varen pillar moltes gallines». a) Pillar sa baldufa: agafar-la d'en terra, mentres balla (Muro).—b) Prendre una carta del munt que hi ha damunt la taula de joc, després de jugar-ne una de les que es tenen en la mà.
|| 2. (vulg.) Agafar o prendre, en general (Benavarre, Maestr.); cast. coger, tomar. «Si pillo una verga, te poso blau» (Maestrat). «Hem pillat el tren de les sis i mitja».
|| 3. Faltar, deixar d'assistir a un lloc d'obligació, com l'escola, la missa, etc. (Men.); cast. hacer novillos. Si és a missa, may hey va. | —Això no ho cregueu, mon pare, | perque lo que és jo, fins ara, | poques n'hi he vistes pillar, Benejam FyF, acte i. «No pillis s'escola, que tanmateix ho sabré!»
|| 4. Beure (en llenguatge d'argot). No tens res per pillar, Vallmitjana, «La Xava», 23 (ap. BDC, vii, 52).
Fon.: piʎá (or., occ., bal.); piʎáɾ (val.).
Etim.: del cast. pillar o de l'it. pigliare, mat. sign. || || 1, 2.
roín, roína, roíns, roínes
roín, roína es una persona dolenta en dialecte catalá, mala en castellá.
Plural: roíns, roínes.
"Les persones que sempre están rién, o sen enriuen seguit, són mes amables y pures de cor."
Yo estic dolén es jo estic malalt en catalá normatiu, yo estoy enfermo en castellá. A Tortosa están en perill moltes paraules.
ROÍ o ROÍN, -ÏNA (o -ÍN) adj.
|| 1. Miserable, escàs de qualitats; raquític (mall.); cast. mezquino, (como alguno del Mezquín) ruín. Arnaut se trobà en son lit roy [sic] e mesquí e pobre, Eximenis Terç, c. 111. Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap, ab vós, Alcover Rond. ii, 30. La Natura per tu es demostrà molt ruïna, Bergue Fables 81.
|| 2. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral); cast. malo.
Evitar de dir... cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu les estranyes e roines viandes, Ramon Lull Blanquerna. 6. Una vil hosta, royn, disposta a puteria, Spill 3284. Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet, Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc. Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48). Ruhín bugada se ha fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions indignes, de pensaments rohins, Llorente Versos, i, 167. Ell ha estat roí sempre, Casp Proses 105. Propi dels darrers dies de l'hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí o roín s'usa a tot el País Valencià.
|| 3. Xiscló, cavall que només té un testicle (Barc., ap. BDC, xxii, 199).
Roí (escrit també Ruí i Rohí): llin. existent a Hostalric, Peratallada, Maçanet de la S., Vilanant, Calella, Mataró, Terrassa, etc.
Refr.
—a) «A roí, roí i mig»: significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera.
—b) «Parlant del roí, vet-el-aquí»: es diu quan, parlant d'algú que estava absent, compareix aquest per casualitat.
—c) «Roí amb roí, que així casen a Masquefa»: vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts.
—d) «Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja»: significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat (val.).
—e) «Més val poc i bo, que molt i roín» (val.).
—f) «Més val roín conegut, que bo per conèixer» (val.).
—g) «Roín vindrà, que bo et farà»: vol dir que quan ens queixem d'algú que ens sembla dolent, hem de tèmer que sigui substituït per un altre que sigui pitjor. (Com Monclús y Quintaneta a la Ascuma)
—h) «El porc més roín menja el millor aglà»: es refereix a aquells que obtenen càrrecs o honors que no mereixen.
Var. form.: roví, -ina (Una gent tan baixa i tan rovina, Alcover Cont. 303).
Fon.: roí, roín, ruí, ruín (val.); roví (mallorquí).
Intens.: roïnàs, roïnassa; roïnet, -eta; roïnot, roïnota; roïníssim, roïníssima.
Etim.: d'una forma de llatí vg. *ruīnus, mat. sign. ||1, 2, bastida damunt ruīna.
Podium montibus tamé es roín. Y té un pel que pareix un niu de sigüeñes.
Plural: roíns, roínes.
"Les persones que sempre están rién, o sen enriuen seguit, són mes amables y pures de cor."
Yo estic dolén es jo estic malalt en catalá normatiu, yo estoy enfermo en castellá. A Tortosa están en perill moltes paraules.
ROÍ o ROÍN, -ÏNA (o -ÍN) adj.
|| 1. Miserable, escàs de qualitats; raquític (mall.); cast. mezquino, (como alguno del Mezquín) ruín. Arnaut se trobà en son lit roy [sic] e mesquí e pobre, Eximenis Terç, c. 111. Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap, ab vós, Alcover Rond. ii, 30. La Natura per tu es demostrà molt ruïna, Bergue Fables 81.
|| 2. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral); cast. malo.
Evitar de dir... cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu les estranyes e roines viandes, Ramon Lull Blanquerna. 6. Una vil hosta, royn, disposta a puteria, Spill 3284. Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet, Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc. Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48). Ruhín bugada se ha fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions indignes, de pensaments rohins, Llorente Versos, i, 167. Ell ha estat roí sempre, Casp Proses 105. Propi dels darrers dies de l'hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí o roín s'usa a tot el País Valencià.
Roí (escrit també Ruí i Rohí): llin. existent a Hostalric, Peratallada, Maçanet de la S., Vilanant, Calella, Mataró, Terrassa, etc.
Refr.
—a) «A roí, roí i mig»: significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera.
—b) «Parlant del roí, vet-el-aquí»: es diu quan, parlant d'algú que estava absent, compareix aquest per casualitat.
—c) «Roí amb roí, que així casen a Masquefa»: vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts.
—d) «Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja»: significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat (val.).
—e) «Més val poc i bo, que molt i roín» (val.).
—f) «Més val roín conegut, que bo per conèixer» (val.).
—g) «Roín vindrà, que bo et farà»: vol dir que quan ens queixem d'algú que ens sembla dolent, hem de tèmer que sigui substituït per un altre que sigui pitjor. (Com Monclús y Quintaneta a la Ascuma)
—h) «El porc més roín menja el millor aglà»: es refereix a aquells que obtenen càrrecs o honors que no mereixen.
Var. form.: roví, -ina (Una gent tan baixa i tan rovina, Alcover Cont. 303).
Fon.: roí, roín, ruí, ruín (val.); roví (mallorquí).
Intens.: roïnàs, roïnassa; roïnet, -eta; roïnot, roïnota; roïníssim, roïníssima.
Etim.: d'una forma de llatí vg. *ruīnus, mat. sign. ||1, 2, bastida damunt ruīna.
Podium montibus tamé es roín. Y té un pel que pareix un niu de sigüeñes.
pelleric
Segurament per que a la bora del pedrís va estar instalat lo pelleric de verdat, que ere una columna a on lligaven als presos, per a vergonya pública. L'unic pelleric que jo sé que se conserve es lo de Queretes, que está a la plaça, prop del arc de la muralla que donave entrada al recinto amurallat. A Fórnols n'hi ha un carrer, a la bora del antic arc d'entrada a la vila. Penjo fotos de l' arc del pelleric de Fórnols i del pelleric de la plaça de Queretes.
El pelleric servia para castigar a la gente que había cometido algún delito, sobretodo "robos": atado a dicha piedra, junto al objeto robado, era motivo de burla de los que por allí pasaban, en especial en horas de misa, ya que la iglesia se encuentra frente a la piedra.
http://www.rutasjaumei.com/epoca-Jaume-I/7-260/el-pelleric.php
El pelleric (en Castilla picota, en Francia pilori, en Italia berlina) era una columna donde los delincuentes permanecían un tiempo amordazados, expuestos a la vergüenza pública, independientemente de que después se les aplicase, o no, la pena capital. Las expresiones estar en la picota o poner en berlina significan aún ‘hallarse en una situación incómoda o comprometida’.
El pelleric solía estar situado en la entrada del pueblo y, además de su función punitiva, era símbolo de poder en la villa.
http://cullamagicaymedieval.es/leyendas/el-pelleric/
http://cullamagicaymedieval.es/leyendas/el-pelleric/
Paseando por las callejuelas de Culla, junto a la Iglesia mayor, encontramos unos de los lugares más enigmáticos de Culla. El Pelleric (picota).Era un lugar de escarmiento para los ladrones con hurtos menores o malhechores en la Edad Media. Se trata de una columna de piedra donde se ataba a los condenados, se rodeaba sus gargantas con un collar de hierro (argolla) que estaba unido a este mediante una cadena, quedando expuestos a la burla y humillación de la gente del pueblo.Casi siempre, sobre el condenado, o junto a él, se colocaba un escrito que indicaba el delito que había cometido.
llépol
LLÉPOL, LLÉPOLA
laminero
I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, Llull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,Proc. olives 289. Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212.
|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
—Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
laminero
I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, Llull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,Proc. olives 289. Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212.
|| 2. Molt agradable al gust; cast. apetitoso. Vianda llépola, menjar gormant,Lacavalleria Gazoph. «Les cireres són molt llépoles». «No hi ha res més llépol per als menuts que els caramels». Raïm llépol: raïm que es destina a esser menjat i no a fer-ne vi (Gandesa).
|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
—Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)