lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto VI, bayle general Daragon, Berenguer de Bardaxin

VI. 17 de agosto. 
Instrucciones dadas por el rey don Martín al baile general de Aragón y a Berenguer de Bardaxí, sus consejeros, de lo que debían decir de su parte en el concilio provincial que iba a celebrarse en Zaragoza sobre la unidad de la Iglesia. 

VI.
Reg. 2251. fol. 70. Parece ser del día 17 de agosto de 1407.

Memorial de las cosas quel bayle general Daragon et en Berenguer de Bardaxin conselleros del senyor rey han a dir e explicar por part del dito senyor en el concilio provincialque ara nuevament se deve celebrar en la provincia de Saragoça.
- Primerament sabida la jornada et lugar on el dito concilio se devra celebrar iran personalment en aquell et presentades les letres del senyor rey que aportaran al arcevispe et a todo el concilio et al prior de Saragoça qui deura seyer en aquell por part del padre santo et exposaran et explicaran a todo el dito concilio la convencion personal concordada por el padre santo et su adversario de Roma fazedera en la ciudat de Sahona porques seguesca union en la Esglesia de Dios: a la qual convención todos los reyes de christianos assin de aquesta obediencia como de la otra han delliberado enviar sus solempnes embaxadores por instar e prosseguir por todas vias et maneras razonables la dita union segund que de todo aquesto es certificado el dito senyor. E por tal que los ditos messatgeros hayan mayor autoridad et efficacia los ditos reyes quieren que las ditas messatgerias vayan por part dellos et del clero de sus regnos: e por aquesto el dito senyor rey el qual en el negocio de la dita unidat ha tanto treballadocomo princep de christianos queriendo se conformar con los otros reyes et princeps ha delliberado enviar gran et solempne messatgeria a la dita convencion la qual vaya de part suya et de todo el clero de su regno: e aquesta messatgeria repute eserexpedient et necessaria el dito senyor rey por muytas razones especialment por las siguientes. - Johanes secretarius. - Primerament por tal como el dito senyor et sus regnos han treballado incessantment entre los otros reyes et regnos de christianos en prosseguir la dita unidat et por consiguient es muy razonable et necesario que sean participantes en la deseada et bienaventurada conclusion la qual con la voluntad de Dios sespera seguir de la dita unidat. - Johanes secretarius. -
Item que seria gran cargo del dito senyor et encara del clero de su senyoria si todos los otros reyes et princeps de christianos et cleros de aquellos enviavan sus messatgeros en la dita convencion et el dito senyor el qual es el mas amigo rey de christianos daquesta obediencia noy enviava el qual razonablement deve seyer en el present açi de los primeros. - Johanes secretarius. -
Item es encara muy expedient et necesario quen la dita convención haya messatgeros del dito senyor et de los otros reyes de christianos car si era caso que el dito padre santo et su adversario discordavan o disceptavan en alguna cosa o tornavan atras daquello que profierto havian en aquell caso los messatgeros de los ditos reyes et princeps deven treballaret concordar aquellos et deven instar que aquello que ofrecido ses se seguesca es cumpla por obra. E assin mismo si algunos los quales por aventura aman mas la division que la union de la Esglesia davan algunos empaxamientos a la dita concordia aquestos aytalesserian represos e refrenados por los ditos embaxadores et aquesto propriament se pertenesca fazer a los ditos messatgeros. - Johanes secretarius. -
Item si el dito padre santo et su adversario renunciavan et se seguia eleccion de uno otrotercero muyto et sobiranament es necessario quey haya messatgeros del dito senyor rey en guisa que si en lesdevenidor la dita renunciacion o nueva eleccion eran impugnades puedan los ditos embaxadores testificar con verdat de todo et quanto sera dito ne fecho en las ditas renunciacion et nueva eleccion. - Johanes secretarius. -
Item los ditos embaxadores poran impetrar por todo el regno el clero gracias antes que renuncien y es asaber aquellas que al dito senyor rey et al clero seran vistas seyer impetradoras. E entiende el dito senyor et es versemblant quel dito padre santo qui es muy afectado assin como deve seyer razonablement en complacer al dito senyor et al bien avenir de su regno atorgaratodo et quanto le sera demandado pues razonablament lo puede atorgar e assin mismo poran impetrar gracias si bien visto les sera de aquell qui nuevament sera esleido en papa. - Johanes secretarius. -
E como en el espaxamiento et sostenimiento de la dita embaxada se hayan a fazer muytas despesas a las quales el senyor rey por diversos cargos que necesariamentha a sostenir no puede supplir e la dita embaxada principalment se faga por bien avenir de los negocios de la Esglesia e por consiguient el clero razonablament deva supportarel cargo de sustener aquella por aquesto los ditos bayle general et Berenguer de Bardaxin pregaran de part del dito senyor todo el concilio que por reverencia de Dios e por esguart del bien avenir de la Esglesia et honor del dito senyor e dellos quieran dar lugar e manera que entre ellos sera ordenado algún tallo del qual la dita messatgeria se pueda pagar certificandolos como por semblant el dito senyor fa amprar el concilio el qual nuevament se celebra en la ciudat de Saragoça. - Johanes secretarius. -
E parece al dito senyor que aquesto por las razones dessuso ditas deve fazer et atorgar graciosament el dito concilio atendido mayorment que entro a la present jornada el dito clero no ha havidocargo alguno de pagar res en embajada ques sia fechapor aferes de la Esglesia yassea en los regnos et tierras de otros reyes todas las messatgerias que son seidasfechas en prosecucion de la dita unidat de la Sglesia(Sgle-glesia) sean stadas pagadas de los bienes de los clerigos. -
Johanes secretarius. -
E por tal que los dineros qui por aquest esguard exiran del dito concilio no sian distribuidos en otros usos sino solament en sostenimiento de la dita embaxada pareceria et plaze al dito senyor que deviessen seyer esleidas ciertas personas eclesiasticas alli en el dito concilio qui reciban las pecunias qui del dito tallo por la dita razon imposadero exiran et pervendran las quales personas fiablasprometian et juraran no distribuir ne convertir las ditas monedas sino tan solament en sostenimiento de la dita embaxada. - Johanes secretarius. -
E parece al dito senyor que considerada la qualidat del negocio et la honor del dito senyor rey
e del clero los missatgeros enviados por la dita razon deven seyer de VII en VIII solempnes personas en las quales haya un gran et solempne prelado et a aquell deve seyer dado poder assin por el senyor rey como por el dito concilio de instar e prosseguir la dita union de la Esglesia segund
que puslargament se contiene en una cedula dentro la present interclusa: et del dito poder se deve fazer carta publica por el dito concilio la qual sea enviada al dito senyor rey. - Johanes secretarius. - Item es visto al dito senyor rey que por sostenimiento de la dita messatgeria la qual el dito senyor
presumex que durara un anyo deven imposar tallo los concilios de las provincias de Saragoça et de Tarragona que puxeen summa de XV o de XX milia florins los quales si todos mester noy seran poran seyer restituidos e tornadospor aquellos qui seran deputados a levar el dito tallo. - Johanes secretarius. - Item si el dito concilio queria caber en esleir las personas qui deven seyer enviadas en embaxadores pareceria que deviese seyer induzido por aquellas mellorsmaneras que fer se pora por los ditos bayle general et en Berenguer de Bardaxin que la eleccion de las ditas personas fuese remetida al dito senyor el qual Dios mediant esleiratales personas que sera bien avenir de los aferes et honor del dito senyor e de todo el dito clero. - Johanes secretarius. -
Item a imposar el dito tallo sera induzido el dito concilio por los ditos bayle et Berenguer con aquellas mellores mas graciosas et dolças maneras que fer se pora: pero si era caso quel dito concilio de todo en todo recusasse imposar el dito tallo o de pagar la dita embaxada la qual cosa el dito senyor no puede presumir siales dito por los ditos bayle general et en Berenguer de Bardaxin quel dito senyor rey fara con nuestro senyor el papa que imposara un subsidio por la dita razon sobre el dito clero et lashora faran por fuerza aquello que agradablamentno quieren fer e no les sera en res gradecido. - Johanes secretarius. -
Item si es caso que el dito concilio atorguede imposar tallo por la dita razon assin como se deve fazer es expedient que por via de sensalo en otra manera mas util se manlieven los dineros que deuranexir del dito tallo o partida de aquellos por tal que de continent la dita embaxada pueda seyer desempaxada la qual nos puede retardar por razon del termino de la dita convencion el qual y es fuert propinquo y es a saber en la fiesta del sant Miguel del mes de setiembre primero vinient: et los dineros que en la dita manera seran manlevados poran seyer pagados de los dineros quis culliran del dito tallo el qual se ha a cullir por alguna dilacion de tiempo segund que a cada uno puede seyer notorio. - Johanes secretarius. - Item que antes de todas cosas del present memorial et de las cosas en aquell contenidas favlaran et tractaran los ditos bayle et Berenguer con el dito reverend arcevispo et prior de Saragoça los quales segund creyer del dito senyor ayudaran e vendran fuert(este fuert es como el foarte rumano, fort, fuerte: muy) favorables a tractar e concloure todas las ditas cosas et presentaran a ellos et al concilio las letras quel dito senyor los envia ensemble con la present. - Johanes secretarius. -
E en las ditas cosas et cadauna de aquellas los ditos bayle general et Berenguer de Bardaxi prestaran diligencia et obra con acabamientoque de continent sean executadas e complidasrescribiendo al dito senyor continuament de todo et quanto en los ditos aferes por ellos sera fecho et enantado.
- REX MARTINUS.

https://es.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Bardaj%C3%AD

Tomo I, texto V, Rex Martinus, Dalmacio de Biert

V. 9 de junio. 
Carta del rey don Martín de AragónDalmacio Bier, procurador real en los condados de Rosellon Cerdaña, diciéndole, que habiéndole participado su hermana la reina doña Violante, que el rey Luis de Francia había preso en París a Artal de Alagón; partiese inmediatamente a verse con dicho rey Luis, y le suplicase de su parte que le entregase el preso, mandándole conducir a uno de los puertos de mar de Provenza, a donde don Martín enviaría una galera para recogerle y castigarle por sus traiciones, rebeldías y confederaciones con el común enemigo Lanzalao; y que para más obligar a dicho rey Luis, le participase que su hijo el rey de Sicilia, don Martín, había dado consejos y ayuda de naves y gente al capitán de las suyas que se hallaban en Palermo, y salvaguardia a la princesa de Taramo contra del referido Lanzalao. 

V.
Reg.2251. Fol.44. 9 de junio de 1407.

Lo Rey -- Procurador reyal. Significamvos que nostra molt cara sor la reyna dona Yoland nos ha trames dir per creença comanada a mossen Galceran de Sentmenat que Artal Dalagoes estat pres novellament per lo rey Luis en Paris: e part aço havem reebuda una letra de micer Johan de
Vallterra
lo qual es en Massella ab lo sant pare per la qual nos certifica de la dita preso e com lo dit rey Luis hauria fet pendre lo dit Artal en I hostal de Paris apellat de les III puncelles e apres aquell axi pres et ben guardat feu traure de Paris et amenar al seu castell de Gangeson esta lo
dit Artal pres et ben guardat: et aquesta nova se continua certament en la cort del dit sant pare e nos huydata de la present ho havem sabut de cert per personas qui son vengudes. E com a nos sia cert que lo dit Artal axi com aquell lo qual segons sabets es traydor e rebelle a nos et al rey de Sicilia nostre molt car primogenit perseverant et induraten la sua dampnada perdicio et obstinacia ha tractat axi ab Lançalau com ab altres tots aquells dansinconvenients et perills en los quals ell ço que Deus no vullapogues metre lo regne de Sicilia et encara lo regne de Napols no remembrant axi com a ingrat et fill diniquitat de la gracia et misericordia que de nos obtingue com fos en nostra ma de liurar aquell a mort si haguessem volgut segons vos sabets ens volguem haver vers ell misericordiosament et benigna: hauriem molt gran plaer edesijam fort que lo dit rey Luis remetes a nos o al dit rey de Sicilia nostre primogenit lo dit Artal punidor segons sos demerits: e per ço scrivim de present al dit rey ab creença comanada a vos en nostra letra la qual vos trametem ab la present et de aquella vos enviam translat dins aquesta. Perqueus pregam manam et encarregam axi afectuosament com podem que de continent vistes las presents lexats apart tots altres afers per arduus que sien ensemps ab aquestes nostres letres et ab altres queus ne deu trametre sobre aço la dita reyna dona Yoland a la qual ne scrivim et la qual ne deu scriure al dit rey Luis et encara a la reyna sa filla partiscats et anets on se vulla que sera lo dit rey et presentatsli les dites letres explicantli en vigor de la dita creença com ne en quina manera nos havem sabuda la preso del dit Artal e com a nos es cert que ell es estat gran temps ab lo dit Lançalau et ses fet de casa sua tractant tota vegada ab totsaquells mes ginys que ha pogut contra lo dit rey Luis: perque nos per lo gran deute que es entre lo dit rey Luis et nos et per la gran amor que nos aportam a ell lo pregam axi afectuosament et de cor com podem que ell vulla lo dit Artal remetre a nos o al dit rey nostre primogenit en aquesta manera: ço es que ell lo façe menar pres o ben guardat en Proença en algun loch o castell seu que sia prop de la mar per tal que nos hi puxam trametre una galea quil aport a nos ben segurament o al dit rey de Sicilia nostre fill segons que al dit rey Luis plaura per manera que lo dit Artal axi com a traydor e rebelle sia punit en report la pena que mereix. E en aquestes coses es sobiranament necessari que ans que vos partiats del dit rey Luis sia lo dit Artal en Proença e com hi sera scrivitsnosen de continent per correu cuytatper tal que nos hi puxam de continent proveir en trametre la dita galea segons es dit: haventvos en aquestes coses ab aquella diligencia ques pertany et de vos fermament confiam segons la qualitat de negoci axi arduu requer sins desitjats en res jamesservir ne conplaure. Part tot aço direts al dit rey Luis segons que ja per altres letres li havem notificat com en Segner de Perapertusa uxer darmes del dit rey de Sicilia nostre primogenit es vengut a nos no novellament de part del dit rey e comta com las III naus quel dit rey Luis trametia en Taramo foren juntes a Palerm lo primer jorn del mes de maig prop passat on era lo dit rey nostre primogenit et alli hagueren nova certa del estol de Lançalau quera devant Taramo en lo qual estol eren VIII naus armades VI galees et un uxer: e lo capita de les dites naus sabuda per ell aquesta nova dellibera parlarne ab lo dit rey nostre fill lo qual li consellaque lo dit capita no devia tant solament ab les dites III naus ni ab la gent darmes qui era en aquelles anar contra lestoldel dit Lançalau e aço per la molt mes gent quen lo dit estol havia: empero lo dit rey nostre primogenit dona manera que de continent se hagueren II naus II galees et una galiota en les quals munta tota la millor gent que era ab lo dit rey axi de nobles cavallers com de gentils homens per anar ensemps ab les dites III naus en ajuda de la dita princessa de Taramo: perque nos encara li significam aquestes coses a fi quell de qui es principal interes hi deja prestament provenir car parria segons la relacio del dit Segner que si lo dit rey hi anava personalment axi com diu lo dit Segner que lo dit rey ha scrit al dit nostre primogenit quey ira per certs capitols et letra de creença quen Martin Daso li ha aportatslos fets del dit rey Luis irien et succeiriengrandament a sa honor segons que totes aquestes coses havem al dit rey Luis notificades per altres letres nostres.
Dada en Valencia sots nostre segell secret a VIIII dies de juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS.— Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Dalmacio de Biertprocuratori regio comitatuum Rosilionis et Ceritanie.


Tomo I, texto IV, Martín, Comiti Urgelli

IV. 8 de junio. 
El rey don Martín escribe al conde de Urgel, diciéndole que su hermana la infanta doña Isabel no había podido partir de Barcelona hasta el sábado último, por haber de menester algunas cosas necesarias a su partida; y que no habiéndose podido por lo mismo verificar la solemnización del matrimonio de dicha infanta con don Jaime, hijo de dicho conde; le suplicaba que lo prorogase hasta por todo el mes de junio, dentro de cuyo término, con la gracia de Dios, se podría solemnizar

IV.
Reg. 2251, fol. 44. 8 de junio de 1407.

Lo Rey. — Comte molt car cosi. Entes havem sus ara que nostra molt cara sor linfanta dona Isabel no ha pogut partir de Barchinona fins lo dissapte prop passat e aço per algunes coses que havia necessaries a la sua partença: e com ella haja menester X o XII jorns en lo cami tro açi dubtamnos que dins lo terme de la prorogacio que deu esser feta per vos tro al XX jorn del present mes puxa esser feta la solempnizació del matrimoni de la dita infanta ab nostre molt car nebot don Jaime fill vostre. Perqueus pregam afectuosament que a major cautela vullats encara prorogar tro per tot lo mes de juny dins lo qual ab la gracia de nostre senyor Deus sera lo dit matrimoni solempnizat honorablement segons ques pertany. Dada en Valencia sotsnostre segell secret a VIII dies de Juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS. — Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Comiti Urgelli.