champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 1 de julio de 2017
merchandising chapurriau (pulsera, pulseres)
Bernat Corremón al Matarranya
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=314638562317072&id=256221781492084
Bernat Corremón al Matarranya!
Un còmic del any 1989 que explique la historia de la nostra comarca. Molt txulo. Reeditat l'any passar lo podeu trobar a l'Associació cultural del Matarranya (Ascuma).
lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya
Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.
Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.
Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)
Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.
https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)
5 DE MAYO.
Los
señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a
continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en
ella se incluía, se envió también copia, con la dirección
respectiva, a un gran número de diputados locales.
Al
honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la
ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem
copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la
cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos
aquella vista la present façau
publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell
com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de
aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial
sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera
feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local.
Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu
exequutades. Aço
empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho
car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem
se faça.
Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e
conçell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue
el pregón a que se refiere la carta anterior.
Ara oyats
tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la
comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e
encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada
fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch
Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere
Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de
Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc
e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres
procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als
dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres
actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la
capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab
intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats
per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los
dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu
de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a
tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit
Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e
que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e
haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e
conçell en altra manera seria procehit contra los
contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes.
Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit
ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab
los mijans deguts e pertinents a despeses del General
juxta la deliberacio dessus dita.
miércoles, 28 de junio de 2017
Vull un trosset de terra
Desideri Lombarte Arrufat
Manen les ordenances i els més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadascú un tros de terra per a viure,
cadascú un tros de terra quan morim.
Jo que he tingut la meua terra en vida,
que no me'n falto per a després de mort.
Guardeu-me-la davall d'una olivera
o bé davall del ribasset de l'hort.
Amb tres passes de llarg i tres pams d'ample,
tres vares de fondària, ja en tinc prou;
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damunt del meu cos.
Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera.
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.
I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.
No tingueu aprensió, que seran bones;
la terra purifique i tot ho escou.
I si n'hi vaig donar bons fruits en vida,
per què no els puc donar després de mort?
Y ara escrit en Chapurriau
Manen les ordenanses y los més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadaú un tros de terra per a viure,
cadaú un tros de terra cuan morim.
Yo que hay tingut la meua terra en vida,
que no men falto per a después de mort.
Guardéumela davall de una olivera
o bé davall del ribasset del hort.
En tres passes de llarg y tres pams de ample,
tres vares de fondaria, ya ne ting prou; *yan
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damún del meu cos.
Si tos convé (de) plantay algún abre, *abre, arbre, segos cadaú
que sigue pressegué, siré o prunera.
Y del meu cos colgat y consumit
voreu com farán flos per primavera.
Y quins préssecs més grocs madurarán,
y qué roiges si farán les sireres,
y les prunes, quines prunes ñaurán!
Que cuan madurarán se farán negres.
No tingueu aprensió, que sirán bones;
la terra purifique y tot u escou. * tot u paix
Y si ni vach doná bons fruits en vida,
per qué nols puc doná después de mort? * no los
domingo, 18 de junio de 2017
yo no parlo catalá
http://neopatria.editboard.com/t401-i-diuen-que-a-l-ebre-catala-es-parla-el-xapurriau-riau-riau
podeu pegá un vistasso a la web, neopatria ya diu bastán del tipo de contingut.
Sol hay vist lo enllás de dal.
y si escriure no me dixau
de la manera que vull
pos per mí tanqueu los ulls
y nauton tots a cagá.
Si no enteneu lo que escric
perque la lletra no es clara
u entendré; pero tos dic
que a mí no me done la gana
acachá lo cap y aguantá
que me diguen catalá.
Y pel mateix no m'agrade
fe aná aquelles çes trencades
y que pera di milló
tinga que ficá la erre
al final de la paraula;
lo que llich, sap, sen entere,
si dic "fa temó" o "caló".
Si la vols traure, pos traula
que als que mos volen maná
no tenim perqué fels cas;
ya sen podríen aná
aon yo me sé y tu te sas.
Siguem de Beseit o Cretes
(roquerols, gen de puñetes )
o de consevol racó
aquí mos podem parlá
sense escriure en catalá;
(ni falta que mos fará
perque'l chapurriau, crec yo,
per sempre perdurará ).
Yo tos voldría "pedí",
tos voldría demaná,
que me faigueu cas a mí
y si escriure algo voleu
vergoña no ne tingueu,
que el chapurriau es així:
sense regles que mos guíon.
Los catalans que no se fíon.
Per a que quedo mol clá,
no'ls ting rabia als meus veíns.
Pero lo que ting a dins
u escric en la meua má,
y en la meua llengua u dic
y si fa falta, u escric.