viernes, 16 de junio de 2017

swahili, catalá, súa gili

Lo swahili te origen en la expresió catalana súa gili, ("súa gilipollas, què jo descansu).

Un comersián catalá de barretines va pensá que siríe bona idea vendre barretines per África, ya que toque bastán lo sol.


Y va triunfá.


Va baixá en barco desde Palafrugell hasta Dar Es Salam, Tanzania.


Lo barco portae bandera portuguesa, y se enteníe be en la tripulassió.


La señera que dúe a la maleta la podéu vore a la foto de baix, está com a nova, ya que la renten sempre en sauló.


Los espetecs de Casa Tarradellas que portae li van durá poc, y un topí de escudella que portáe se va abocá y sel van fotre les gaviotes (gavines), així que als pocs díes passáe més gana que Carracucalo Carpanta de Solsona.


Com lo viache ere llarg, los va enseñá a fe castells, u habíe adeprés a Valls y los u habíe enseñat als de Vilafranca del Penedés. En lo vaivén del barco ere mes complicat que a la plassa del poble, pero sen van eixí.


Un gallego baixet de Mondariz o de El Ferrol, no se sap prou be, que ere la enxaneta, va caure entre los océanos Atlántic e Índic per una girada de ven a la punta de baix de África. Tems de di "nai mía que moro", y un tiburón blang sel va fotre sansé de un mos. Sense enxaneta van pedre la bona esperansa de fé mes castells.


Una vegada a Tanzania se va acomodá, va trobá dona enseguida perque teníe bon verdang y ere ben plantat.

No habíen vist may una cámara de fotos, pero li dien lo trípode.

Los nets y rebisnets encara viuen allí, tots son negres perque sa yaya ere negra com un tió, pero parlen catalá en acento swahili.
Lo tió encara lo fan cagá a Nadal, encara que la mayoría son animistes, fan aná totems, ballen voltán lo foc (sigue juñ o no).


A la foto mostren que están orgullosos de les seues arrels catalanes.

Algúns de los mes joves volen independisás de Tanzania y creá los països del trípode, en honor a son rebisyayo, que se die, Ramon Pujol Ferrusola.

Igual te raó Jordi Pujol cuan diu que son pare ere mol ric, podríe sé herensia de les barretines del trípode. Ya no se porten, pero uns añs van se la moda africana.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_suajili



cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán


suajilí, swahili, suahelí , kiswahili, es una lengua africana hablada sobre todo en Tanzania y Kenia, y en zonas limítrofes de Uganda, Mozambique, Congo (Rep. Dem.), Ruanda, Burundi, Somalia y Zimbabue.


Pertenece al grupo de las lenguas bantúes, que forman parte de la familia de lenguas Níger-Congo. A pesar de su condición de lengua africana, ha recibido una fuerte influencia del árabe y, en los últimos dos siglos, del dialecto occitano catalán, del inglés y del portugués; este último en menor medida (mvinyo, bendera, meza, limau, por vino, bandera, mesa y limón). Estas influencias se reducen, sin embargo, al vocabulario, pues la gramática sigue siendo absolutamente bantú (del occitano va amb tu). Durante los siglos el suajili ha perdido la distinción de tonos. Se trata de una lengua con una gramática (sistema de clases) muy regular y una equivalencia absoluta entre grafía y pronunciación. La pronunciación de las vocales y casi todas las consonantes es muy similar a la del español.


http://swahili.colmex.mx/ curso de swahili en México, yepa yepa, arriba, arriba !!!


Frases útiles:Editar


NeologismosEditar

  • hoteli: hotel (del inglés hotel)
  • baisikeli: bicicleta (del inglés bicycle)
  • polisi: policía (del inglés police)
  • kadi: tarjeta (del inglés card)
  • picha: fotografía (del inglés picture)
  • maji: agua (del árabe mā´)
  • safi: limpio (del árabe sāfī 'puro')
  • krismasi: navidad (del inglés Christmas)
  • daktari: médico (del inglés doctor)
  • askari: guardia (del árabe `askarī 'soldado')
  • kondom: condón (del inglés condom)
  • vinyo: vino (del portugués vinho)
  • meza: mesa (del portugués mesa)
  • bendera: bandera (del portugués bandeira)
  • limau: limón (del portugués limão)

Nota: una gran parte del vocabulario proviene del árabe, inglés y portugués por razones históricas, económicas y colonizadoras. La mayor parte de los extranjerismos, no todos, terminan en I, lo cual los hace fácilmente identificables. También hay lenguas que han tomado palabras del suajili, por ejemplo, en portugués, francés y español rioplatense ananás (piña).

Comida/útilEditar

  • Baridi: frío (del árabe bārid)
  • chumvi: sal
  • kahawa: café (del árabe qahwa)
  • chai: té (del árabe shāy)
  • sukari: azúcar (del árabe sukkar)
  • chakula: comida
  • Nyama: carne
  • limau: limón (del portugués)
  • vinyio: vino (del portugués vinho)
  • ananas: piña

AnimalesEditar

  • jogoo: gallo
  • simba: león
  • popo: murciélago
  • pweza: pulpo
  • tembo: elefante
  • kiboko: hipopótamo
  • chui: leopardo
  • duma: guepardo
  • nugu: babuino
  • sokwe: chimpancé

GramaticalesEditar

  • sasa: ahora
  • zaidi: más (del árabe ziyāda)
  • chache zaidi: menos

ÚtilesEditar

  • meza: mesa
  • jua kali: mucho sol
  • mtoto: niño
  • hoteli ya chakula: restaurante
  • dala dala: autobús
  • chumba: habitación
  • choo: aseo
  • rafiki: amigo (del árabe rafīq, 'compañero')

ColoresEditar

  • nyeupe: blanco
  • nyeusi: negro
  • blu: azul (del inglés blue)
Nota: en suajili se diría rangi ya blu; color de azul

DiversasEditar

  • Pole pole: Más despacio
  • Bendera, mabendera: Bandera, banderas
  • Hakuna Matata/Hakuna matatizo/Hamna matatizo: No hay problema
  • Nairobi: Agua fresca


Números
Editar

  • cero : sifuri (del árabe sifar)
  • Uno: moja
  • Dos: mbili
  • Tres: tatu
  • Cuatro: Nne
  • Cinco: Tano
  • Seis: Sita (del árabe sitta)
  • Siete: Saba (del árabe saba`a)
  • Ocho: Nane
  • Nueve: Tisa (del árabe tisa`)
  • Diez: Kumi
  • Once: Kumi na moja
  • Veinte: Ishihirini (del árabe `ishrīn)
  • Primero: a kwanza
  • Segundo : a pili

Nota: los números procedentes del árabe se usan con artículo, a pesar de que no existe el artículo en el suajili.

DireccionesEditar

  • kulia: derecha
  • kushoto: izquierda
  • kilometri: kilómetro


VehículosEditar

  • gari: coche (del inglés car)
  • pikipiki: moto
  • mafuta: gasolina
  • forbaifor: todoterreno (del inglés four by four: 4x4)
  • Dala dala: autobús / furgoneta de transporte de viajeros


VerbosEditar

  • Kusema: hablar
  • Kuwika: saludar
  • Kuhitaji: necesitar (nahitaji: necesito, sihitaji: no necesito)

nota: como se explicará más adelante, el KU indica que el verbo está en infinitivo

MesesEditar


nota: todos los meses son extranjerismos provenientes del inglés, también existe una forma alternativa de llamar a los meses, p. ej.: mwezi ya pili, segundo mes, literalmente.

Xavi Cortés Yáñez

Xavi Cortés Yáñez

Barcelona, Areñs de Lledó, casat a Beseit en Fermín Odón.


Están mol pesats en lo de incults y que cuan Franco se li va di chapurriau. Al menos al 1921 ya existíe lo nom chapurriau referinse a una mescla de beguda. La maña de la mañica.

Ramón Albesa, Fransa, chapurriau



A natros mos diferensie, y a la mayoría mos done igual. Mireu si es feo lo nom del idioma Swahili (del dialecte catalá súa gili, que yo descanso) y lo orgullosos que están los que lo parlen.
Xavi es naixcut o criat a Barchinona y de Areñs de Lledó.
Se pot parlá en ell com parlem a estos pobles, pero ell defén lo dialecte catalá y la escritura correcta, normativa, cosa que respecto. Ara, lo de incults se li ha pegat de atres pancatalanistes.

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS



Texto al seu muro:


La mateixa "comèdia" de sempre, colla d'incults!!!, vull pensar que el franquisme es va acabar però l'actualitat diària ens diu que no és així..., amb el cas del Matarranya ens entenem perfectament en los nostres veïns i amics dels pobles d'Horta de Sant Joan, Arnes, Caseres o Morella, Fredes, etc. parlant cadascú com l'han ensenyat a casa seua, per la qual cosa em pregunto si a cada banda del Algars o dels Ports parlem una llengua diferent o be estos pobles de Catalunya o valencians parlen "chapurriau" com diuen vostés que nosaltres parlem, una mica de coneixement per favor senyores i senyors.

Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.

Amb el cas de la també gran llengua castellana o espanyola és públic que no tenen la mateixa dicció a Cantàbria, La Rioja, Aragó, les Castelles, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Canàries o tota l'hispano amèrica entre els mateixos països i Espanya en conjunt, en aquest cas algú dubta que es parla una llengua diferent?, un altra vegada coneixement per favor, no per parlar i defensar el català a l'Aragó deixo de sentirme i ser aragonès.

(Pos sirás aragonés si has naixcut a Aragó, pero ruc catalanista tamé u eres.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Franco y lo chapurriau


Ma yaya va vindre a esta terra al 1917, tenie 12 añs, ere castellanoparlant, sempre va di que ella habie apres lo chapurriau, per lo tan no crec que en aquells temps Franco tinguere res que vore.



Carlos Rallo Badet está o estae a un grupo que se diu "yo parlo chapurriau", no sé si entre a un grup que se diu "nos gustan las tetas gordas" a dils que son uns misóginos y que tetas no es apropiat, milló, com diu la RAE, pechos, mamas, ubres.



pechos, mamas, ubres