Mostrando las entradas para la consulta vida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc, 

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,



Cortezamen mov en mon cor mesclansa

Que m fai tornar en l' amoros dezire;

Joya m promet et aporta m cossire,

Quar en aissi sap ferir de sa lansa

Amors, que es us esperitz cortes,

Que nos laissa vezer mas per semblans,

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,

E d' huelh en cor e de coratge en pes.


En aissi vens e destrenh e sobransa

Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,

Mas aissi a un perilhos martire

Que sa dolors vol que si' alegransa,

E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,

E contr' orguell qu' om si' humilians;

Qu' amor no vens menassa ni bobans

Mas gens servirs e precx e bona fes.


Mas a mi fai sobre totz un' onransa,

Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,

Ans, quan se ven en mon fin cor assire,

Totz autres pes gieta defors e lansa;

Pero selieis qu' a sos ops m' a conques

Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,

Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans

Que paresca qu' al coratge plagues.


Mi dons sap far de joy semblar pezansa,

E son voler celar et escondire,

Puois fai semblans cortes ab son dous rire,

Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;

Mas, si be m vol, en breu temps paregues,

Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,

Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,

Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.


E pois no m part de sa bon' esperansa,

Vas mon dezir adouz son cor e vire,

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ill teing ni la fina amistansa;

E pois mon cor li teing aissi 'n defes,

Que non i lais intrar autres talans,

Sia de mi sovinens, e membrans

Que mil maltratz en mi plaideia us bes.


E sol qu' el cor aya de mi membransa,

Del plus serai atendens e sufrire,

Ab que l' esguar se baizon e ill sospire

Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;

Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,

E serai li plazens e merceyans,

Quar aiso es vida dels fins amans,

Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.


Ja lauzengier no l' en fasson duptansa, 

Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire, 

Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire, 

Et en aissi cel lur ma benenansa,

Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,

Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,

Als plus privatz estau quetz e celans,

Mas que lor fenh de so que vers non es.


Glorieta, entre vos e merces

M' achaptas joy de lieis cui sui amans,

E digas li qu' ab s' amistat m' enans,

Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet

Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.

Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.

The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.

Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (CarthusianCartoixa, Cartuja)

One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

martes, 12 de marzo de 2024

Amor als sesanta (Luis Arrufat)

 Este treball ha guañat lo Concurs XXII de la Facao de 2023.

Este treball ha guañat lo Concurs XXII de la Facao de 2023.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: Amor als sesanta.
Estic convensut que ñaurá chen, molta, que sen enriurá al veure lo titul de este treball. Pues tenen que tíndre en cuenta que fa mols añs, repetisco, mol añs, tamé eise home que ara ne té sesanta, va tíndre tremolóns a la esquena, palometes a la tripa, al veure a un chica; que va aná detrás de ella; que se va pasá hores, chitat al llit, mirán al techo, ensomián en los ulls ubiarts y preguntánse si alló que sentie ere amor o cóm serie lo voldre a una chica.
Si ella li farie cas. Si cuan li habíe mirat y ella se li habíe quedat miránlo un ratet en los ulls relluens li habíe enviat algún “washapp” que ell no habíe sabut resibí.
Eise mateis sagal, ara, en un mun de añs damún, seguís ensomián, mol més, perque an estes edats se dormís menos, encara que se estigue més hores al llit.
Ya no se ensomie tan en alló que, an aquells añs chovens, tots volíem y que pocs hu díem, encara que tamé, aisó no se piart mai. Ara se ensomie més en que l’atre o l’atra seguisque están al teu costat. Que la sentisques respirá o hasta roncá de nit, lo que vol dí que está a la teua vora, que seguís en tú.
An estes altures de la vida, seguís interesán que l’atra part penso igual de tú, que lo rose de una ma te seguisque donán garrampes, que los dos vullgueu seguí vivín chuns y, arribada la hora, morí tamé chuns. No enténs la vida sense ella, sempre hau estat chuns y chuns voleu acabá.
Es un tems en que se aforre mol, dién poques paraules, com entre ells se coneisen tan, sen diuen moltes més, sense parlá, sense ubrí la boca.
Pobret qui hasque arribat a esta edat y encara no hasque sintonisat en la seua parella.
Sempre esperán la felisidat, ¿vindrá cuan fasca los devuit añs?, ¿vindrá cuan me casa?, ¿vindrá cuan tinga una casa? ¿vindrá cuan tinga fills? ¿Vindrá cuan me chubila? ¿Vindrá cuan tinga nets? Y sempre esperán ¿cuán vindrá?
Dises pasá la vida sense disfrutá de lo que ya tens, de lo que ya ha vingut y tú, no u has sabut reconeise, hu has disat pasá per seguí esperán.
Es una edat en la que se diuen moltes coses, sense díles y que se ensomie que se fan moltes coses, sense féles.
Algúns romántics sol fan que dí que los agradaríe torná a sé chovens. No se donen cuenta de que esta es una “chuventut” tamé, encara que sigue diferenta y que ña que aprofitála tamé, com l’atra. Oronetes, chapurriau, José Taronjí, Gustavo Adolfo Bécquer
La costúm, al amor lo convertís en cariño. Encara que algúns camíns desgrasiadamén es en cansamén, en aburrimén y entonses se busquen unes atres sendes que casi mai porten a cap de puesto milló quel que se dise.
Es la confiansa que se té en la persona que porte en tú tota la vida, encara que a camíns no estigues de acuerdo, saps que ella está ahí, a la teua vora, com sempre.
Com es natural, ella y tú o tú y ella, teniu alguna tentasió. Eres persona y ensomies que podíes está en una chica chove, eises que tenen de tot, menos añs; ella pense en eisos chicots que tenen mols músculs als brasos, al pit, sense tripeta.
Pero, al despertat, l’aigua torne al mar y te chires y roses a la persona que está al teu costat, com ha estat tans añs, y te conformes y reses pa que seguisque allí, en les seues arrugues, en la seua tripeta, en lo seu genio, pero tamé en la seua compañía.
Cuan arribes al alt de la montaña, mires cap a tras, cap a vall y eres felís, te dones cuenta de que sol quedes tú y la persona que te acompañe, que ha segut la teua parella tans añs y que ara es la teua gayata y te conformes. Disfrutes mirán tot lo que hau fet, segú que tos hau equivocat algún camí, pero hau pogut arribá adal.
Desde ahí mireu los nugols, ya están prop, pronte donareu lo pas y al remat descansareu, chuns. Y cuan has pasat tantes coses, arribe un momén en que casi no importe si ña o no ña sial, tú ya l’has tingut aquí. Ya l’hau disfrutat, en ella y en tot lo que ella ha significat.
Ha significat una familia, eisa seguirá enrecordánse un tems de vatres y com es normal, pasán lo tems, se perderá la vostra memoria, es la vida.
Se viu mentres se viu y un poquet més, uns añs més en que te convertises sol en un recuerdo; per una generasió, los fills y a lo milló hasta dos, los nets,
Ahí se acabe tot, ahí te acabarás. Y pan aisó tantes preocupasións, tans patiméns.
No val la pena; ña que disfrutá tot lo que se pot mentres se está aquí y sobre tot si estás acompañat y si has tingut la sort de tindre la teua parella, lo teu amor hasta los sesanta y més allá.
Los rosés vells tamé fan flos. Amor als sesanta. // Juan Carlos Abella li escriu:
“UN PREMIO PA VALCHUNQUERA
Avuy han premiat a un amic meu
Escritó de postín, de prosa equilibrada
Mos fa arrivâ la llum de la seua tiarra
Tiarra de la que presumich per tot arreu
Escritura que penetre al cor de la chen
Igual que lo coló de la primavera es lo viart
Que la seua prosa emosione en ben siart
Y trau de natros lo milló sentimen
Mol orgullós está de sê valchunquerí
Lo meu amic te un nom, se diu Luis Arrufat
Lo seu poble al cor sempre l’ha portat
Aon ha anat, ha presumit de que ha naixcut aquí
Lo meu amic escriu en chapurriàu
Únic, tan únic, que no ne ña cap de igual
Que se pugue mantindre viu es la clau
Amic de tots, persona de gran cor
Una aldea, Luiset, y lo ágüelo sebeta
Un regalo pa natros, cada historieta
Escrites, contades, explicades en gran amor.

jueves, 24 de septiembre de 2020

Antonio Ubieto Arteta, entrevista, Baltasar Bueno.

Antonio Ubieto Arteta, entrevista, Baltasar Bueno.


Ubieto: 

Me hicieron la vida imposible por defender la verdad sobre los orígenes del Reino de Valencia. En Valencia hay mucho fantoche que dice es investigador. Una entidad bancaria catalana ha invertido muchos millones de pesetas en Valencia para conseguir la creación de los “países catalanes”. Muchas veces no es historia, sino histeria catalana. A los valencianos no les ha interesado su historia documentada, pero volveré a escribir sobre Valencia.

Ha sido catedrático de Historia Medieval en Valencia. Tiene la valentía de un maño. Habla claro y con la tranquilidad del que ha sido honrado con la Ciencia. Incisivo, no da rodeos Antonio Ubieto Arteta cumplirá el próximo 31 de marzo 59 años. Es catedrático de Historia Medieval en la Universidad de Zaragoza, antes lo fue de Valencia, de donde tuvo que salir “porque me hicieron la vida imposible”.

No hay una nota de dolor en su ánimo por lo que le pasó en Valencia, lo comprende, hay muchos intereses en juego. Su calvario comenzó a principios de la década de los 70 por una lección magistral que pronunció en el paraninfo de la Universidad Literaria enla apertura oficial del curso académico.

El tema que yo elegí – dice – fue “Los orígenes del Reino de Valencia”. Cómo estarían las cosas y sería el discurso que el entonces rector de la Universidad me llamó el día antes y me advertía, una institución bancaria catalana había invertido muchos miles de millones de pesetas en Valencia para difundir la tesis de que Jaime I había hecho que se hablase catalán en Valencia y que con el advenimiento de la autonomía había de conseguirse la creación de los “países catalanes”.

La tesis del profesor Ubieto era, en síntesis, que la inmigración catalana en Valencia no superó el 1’9 por ciento. “Si esto lo dices mañana – comentó el rector – te vas a poner frente a un movimiento político y económico muy fuerte. Haz lo que quieras, considero que no tienes por qué ser un héroe”.

Antonio Ubieto no hizo caso a la recomendación benevolente del rector magnífico de la Universidad y se ajustó a sus investigaciones científicas de la verdad histórica. Leyó el discurso íntegro, sin retocar nada.

Mucho fantoche.

¿Qué opina de la investigación en este campo en Valencia?

Hay mucho fantoche que dice que es investigador. Amparo Cabanes es la mujer más preparada para el estudio de la Edad Media en Valencia, por eso le han puesto tantas zancadillas como a mí. La van a perder, se irá. Es una lástima.

Ha dicho que se queda.

Me extraña que pierda una cátedra como la que ha ganado en Murcia. ¿De qué va a comer? Van a hacerle la vida imposible en Valencia, ya se encargarán de ello.

Usted fundó una editorial sobre temas valencianos.

La Anubar, que son las letras iniciales de mi nombre y apellidos, con la pretensión de difundir entre los valencianos su historia. Salieron 49 números, muy interesantes, pero hubo que terminar la colección y la experiencia cuando ya estaba en un déficit de dos millones de pesetas. A los valencianos, entonces, no les interesó su historia documentada. Hay bastantes ejemplares de lo editado aún por vender.

¿Dónde se pueden encontrar?

El domicilio social de la editorial ahora es Urbanización La Bombarde, 32, Zaragoza. Se pueden pedir aún.

¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?

El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época medieval.

Aragón con similar problema.

Volvamos al discurso de la Universidad.

A partir de ese momento, me hicieron la vida imposible en Valencia un grupo minoritario, me insultaban, amenazaban, molestaban, y lo único que había dicho es que los catalanes eran los menos importantes culturalmente, que un 1’9 por ciento no podían imponer un idioma.

¿En Aragón tienen un problema similar como en Valencia?

Sí. El Omnium Cultural de Barcelona intenta que las gentes de Fraga o de toda Ribagorza se consideren catalanes, están gastando muchos millones de pesetas en este sentido. Becan a gentes para que sencillamente digan que son catalanes, se patrocina esto con el dinero que las empresas catalanas detraen de los impuestos para la cosa cultural.

¿Qué opina usted del problema de Fraga?

En una conferencia que yo di allí, con documentos en la mano, demostré que en Barcelona están falsificando la documentación para intentar convencerles que son catalanes. Fraga sólo fue catalana durante diez o doce años en virtud de una disposición de Jaime I. El problema de Fraga es económico, produce electricidad, la que necesitan los catalanes.

También dicen los catalanes que les pertenecen los Pirineos aragoneses.

Eso es una idiotez, no es historia, sino histeria catalana. No hay ni un solo documento con que los catalanes puedan demostrar eso. Lo que si hay es una serie de indocumentados que están haciendo pasar la mentira por verdad.

Volvamos a Valencia, se marchó de aquí.

Quisieron pegarme.

Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza. Fui al rector diciéndole que si no se me garantizaba la seguridad personal no volvía hasta que hubiera paz. Estuve un mes sin ir a clase.

Me encontré en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido político que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el año, y me tocó a mí.

¿Qué partido era?

Para qué se lo voy a decir, me va a desmentir de inmediato, seguro.

¿Es algún partido en el poder, en la oposición, en minoría…?

No contesta, como tampoco respondió cuando intenté saber el nombre del rector de la Universidad en cuestión. “Me pone usted en un compromiso. Son aguas pasadas”.

¿Aceptaría algún cargo político?

En el parlamento aragonés puede haber muchas personas, pero la Edad Media de Aragón si no la estudio yo no lo hace nadie más.

A Antonio Ubieto le importa el estudio y la investigación. Pronto puede sorprender a la ciencia con el descubrimiento de unas leyes. Explica así el tema: “Creo haber descubierto la existencia de unas leyes históricas, de la misma manera que existen unas leyes físicas”.

Ubieto ha publicado hasta el momento 200 libros sobre la Edad Media española, la mayor parte dedicados a los reinos de Aragón y Valencia. Es un incansable trabajador, está casado y tiene cuatro hijos. Vive en Zaragoza.

Baltasar Bueno

Entrevista publicada en el periódico "Las Provincias", 20.2.1983.

viernes, 22 de enero de 2021

porró, porrón (tremola)

Tremola porró !!!

"Pera tocát, mossa maja,

ne venim aquí un muntó,

en guitarres y laúds,

bandurries y acordeóns.

Guitarrico, trompa y gaita,

los tocarem en ardó,

perol teu pandero, mossa,

lo tocaríem millló.

¡Qué gust quem fa, mosseta,

qué gust que me fa tocá

lo cascabell y les polques

les massurques yl tin-tan!

Pero cuan yo vach de ronda

me fa mes gust lo escoltá

la musiqueta que solten

los porróns al abocás.

Tremola, porró, tremola, porró,

tremola, tremola, porró.

Avui en los cos de jota

lo Sobrarbe ha despertat

y estopeng porte la ronda,  

mol resec lo garganchó.

Tremola, porró. Tremola, porró.

Tremola, tremola, porró.

Qué poca vida te quede

ves demanán confessó,

si los mossets no te acaben

ya u farán los rondadós.

Algunes al guitarrico

no li tenen compassió:

¡Quín trastet mes menudet

que té eixe gran mossetó!

Pero esbarrades les dixe

cuan aquell fique en acsió,

que un guitarrico valén

val mes que un fluix guitarró.

Atres diuen que es un traste

mol vell eixe acordeón

y que ñabén cremalleres

pa qué fé aná tan botó.

Pos perque a vegades lo agüelo

seguix sén de lo milló:

preferixco alsá deu faldes

que acachá dos pantalóns.

Tremola, porró...

Y si vols chuflá la trompa

mosseta, tin precaussió,

que alguna de tan fé forsa 

m´ha petat los pantalóns.

No mos faigues   

per una ventosidat,

si te sen escape alguna

¡ojo de desafiná!...

¡Ay, San Úrbez, vaiga vida

la que un gaité ha de portá!

que entre lo porró y la gaita

may pot pará de bufá.

A vegades, dins de casa

encara ha de treballá

si li veu la gaita unflada

la dona voldrá ballá. (mullé)


Tiembla porrón !!!
...siempre, pero más, cuando por ejemplo, y esperemos que a no tardar, liquidemos definitivamente al bicho...
Buen Nuei - Felices sueños, amigos !!

https://www.facebook.com/photo?fbid=3823149114432472&set=a.375005832580168

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.



"Para tocarte, moceta,

venimos aquí un montón,

con guitarras y laudes,

bandurrias y acordeóns.

Guitarrico, trompa y gaita,

tocaremos con ardor,

aunque tu pandero, niña

tocaríamos mejor.

¡Qué gusto me da, moceta,

qué gusto me da tocar

o cascabillo y as polkas

as mazurcas y o tin-tan!

Pero cuando voy de ronda

me da más gusto escuchar

la musiqueta que hacen

los porrones al pichar.

Tiembla, porrón. Tiembla, porrón.

Tiembla, tiembla, porrón.

Hoy con o cuerpo de jota

o Sobrarbe despertó

y la ronda trae reseco

muy reseco el garganchón.

Tiembla, porrón. Tiembla, porrón.

Tiembla, tiembla, porrón.

Qué poca vida te queda

ve pidiendo confesión

si os mosicos no te acaban

ya lo harán os rondadors.

Algunas del guitarrico

se burlan sin compasión:

¡Qué trastico tan pequeño

que tiene ese mocetón!

Pero espantadas las deja

cuando lo pone en acción,

que un guitarrico valiente

vale más que un guitarrón.

Otras dicen que es un traste

muy viejo el acordeón

y que habiendo cremalleras

pa qué usar tanto botón.

Pues porque a veces lo viejo

sigue siendo lo mejor:

prefiero subir diez faldas

que bajar un pantalón.

Tiembla, porrón...

Si quieres chuflar la trompa

moceta, ten precaución,

que alguna tanto fer fuerzas

ha petau o pantalón.

No nos hagas carrañarte

por una ventosidad

y si se te escapa alguna

¡cudia con desafinar!...

¡Ay, San Úrbez, vaya vida

un gaitero ha de llevar!

que entre el porrón y la gaita

nunca para de bufar.

Y a veces, al ir ta casa

aún le toca traballar

si le ve la gaita hinchada

la muller querrá bailar.

Tiembla, porrón....
de La Ronda de Boltaña.
Letra y música Manuel Domínguez.

La canción en el primer comentario.

Y pocas cosas tan tradicionales de una buena mesa aragonesa como el porrón.

Siempre el porrón y siempre buen y abundante vino aragonés en el porrón.

El famoso escritor francés Alejandro Dumas ya dejó escrito en uno de sus libros de sus viajes por España en el siglo XIX, "De París a Cádiz" que en las tierras de Aragón se bebía "con una especie de botella de cristal y realizando un arco con el líquido que salía por el pitorro"...

Si, señor, eso es un porrón.

Y como siempre y también en estos tiempos aciagos que corren, pocas cosas tan higiénicas como el porrón que permite beber a varios comensales de forma que se evita el contacto con la boca.

Si, lo de las manos ya es otro cantar pero hoy n... o nos quitéis la ilusión.

El porrón es motivo de amistad, confianza, festividad, celebraciones, amigos, juerga, rondas... de todo lo bueno de la vida y que muchos ya hace tiempo que anhelamos.

Paciencia, todo llegará.

Y qué bueno le sabe a la moceta el vino del porrón en la foto !!!



martes, 12 de diciembre de 2023

Aysso es le libre de Senequa.

Aysso es le libre de Senequa.


Extrait d' un manuscrit conservé dans la Bibliothèque de l' Arsenal,

sous le n° 10.

Quoique le titre de ce petit poëme moral porte, Aisso es le libre

de Senequa (ceci est le livre de Sénèque), on reconnaîtra aisément,

dans le cours de l' ouvrage, que l' auteur a puisé à d' autres sources

que dans les écrits du philosophe romain.


Si cum del solel hieyss lo rais,

Tot en ayssi saviesa naiss

De Dieu e governa lo mon,

Tot cant es sa jos ni amon...

Pura es e neta e digna,

Humil, ben holent e benigna,

Per que non pot en cor malvatz,

Ples de vicis ni de peccatz,

Per neguna res, habitar,

Ni en l' arma d' ome avar;

E, car ela es celestials,

Vol que sia nedes sos hostals.

Els purs coratges fai son loc,

Quar de purtat nasquet e moc...

E qui vol esser sos amix,

Venga e s' auia sos castix,

Que al fol dona entendement

E fai be de paubre manent.

Comensamens de tot sen es

Qu'om am Dieu sobre totas res

E 'l dupte en tot cant fara,

Qu'el sieu poder viu e morra.

Doas causas ha home en se:

Voluntat e sen qui 'l rete.

En cascun home si combat

Lo sens contra la voluntat;

E, can lo sens estay sobratz,

Aquel savi est' acertatz;

E can la voluntat pot mays

Fay li, en derrier, gratar lo cays.

Fils, atempra tas voluntatz

Si vols estar el mon honratz;

E dona en ton cor poder

Al sen, qu' el te fara valer;

Ama lo sobre totz amix,

Car per luy endevenras rix.

Sen fay segre via segura,

Lo cors salva e 'ls bes milhura;

Cel que sen no a, non es als

Mais que am las bestias es engals.

Salomos al solel aderma

Lo savi que de sen no merma.

Al comensar de tota re,

Prega Dieu que sia ab te,

E que t garde de tot mescap,

E que tos faitz men' a bon cap,

Qu'el coratge soven devisa

So que Dieus adutz d' autra guisa.

Dieus a dat un jugament fort:

Que tota carn passe per mort.

Non duptas donchas a murir,

Mas veias so qu' es a venir.

No t venga res soptanament

Aias ho vist prumeyrament.

La peyra que hom ve venir,

Non te dan, qu' om s' en pot gandir.

Met en Dieu totz tos endevens,

No en sortz ni en autras gens,

Ni metas en autre ta cura,

Que als non es mas sens e mesura;

Car si tu fas ben ton afar,

Gran astre hy poyras trobar;

E si fas mal et hiest astruc,

Ades devenras malastruc,

Car si luns homs astrucs nasques

Astruc fora, tant quant visques.

No ti fises en aventura

Que trop es falsa et escura;

Cant home a levat en aut,

Pueis li fa far en jos gran saut.

De totz faitz cossira la fi

E de ta vida atressi.

Cossira en ton estamen,

E en aquo con te soven

Veias be que t pot avenir,

Qu'el temps no fina de fugir.

Tant cant poyras fai ben de sa

Que ja depueis no t lesera;

E pus c'om mor non ha raso

Mais de recebre gasardo.

La fi jugga los mals e 'ls bos,

Qu'el comensament es doptos.

Sant Paul ac mal comensament

E fenic mot gloriosament,

E 'l fals Judas comenset be

E pueis a la fi pendet se.

Lo juggament de Dieu del cel

No saben li angel ni 'l fizel;

Honrar lo deu hom e duptar,

No trop enquerre ni cerquar,

Car greu er, qui vol trop enquerre

Los faitz de Dieu, que no y erre.

Fug trop tos temps en tota re

Car ja de trop no t venra be.

En tot ton gienh, en tot ton port,

D' erguel mostrar te garda fort,

Car per natura ve l' hom mal...

Erguel es sofraita de sen

Que non conoyss son estamen.

Lo pus ric hom non a en se

De que s do erguel, si be s ve.

Si as fait tort ni desmesura,

No sufriras n' iesca rancura,

Si per tu o potz adobar:

Sens es qui sap foldatz desfar.

Tant cant hiest mais ric e gentils,

T' estara miels si hiest humils.

Noblesa, vols saber que es?

Coragge que es de bos aips ples.

Paubre, cant es be acostumat,

Val mais qu' el ric mal essenhat.

Ges no es defora trop nutz

Qui dedins es ples de vertutz.

Si vols esser pros ni certas,

Sias a tos vesis juvas;

De lor joy t' alegra am lor

E dol ti de la lor dolor.

Negus mals en ton cor no t plassa,

Cals qu' el prenda ni qui qu' el fassa.

Ja luns hom no vuelas dampnar

Ans lor vuelas ben dir e far;

En aychi tu seras amatz.

Can to vesi er trebalatz,

Tu 'l conforta e l' acossela,

Et ajuda li can loc se venha.

No siegas trop solas lun temps,

Que gaug et ira van essemps;

E garda en autrui miral

Que sobra en tu ni que y fal;

No es hom savis tro qu' en se

Sap veser so que autres ve.

Bona vida neta e pura

Fa 'star cossiensa segura;

Malvada vida lo cors usa

E 'l coragge dedins acusa.

Lagesas fug e malvestatz

E no doptaras pozestatz.

La vida d' ome, cant es bona,

Defendra tos temps la pressona.

Apren com si dema morias...

Et aparela t c'om en te

Trobe veritat e merce.

Tot cant faras, fai Dieu temen,

E membre t de la mort soven;

Que be sabs que Dieus t'a prestada

La vida e non ges donada.

Alcus cuia ins e son cor

Lonc temps viure, que ben tost mor.

El mon non esta longament

Neguna res d' un estament.

Tant ha el segle de regartz

Que, si hom no y ve vas totas partz,

Tost poira hom esser soptatz

E per estranhs e per privatz.

Ayssi t capdela e t guida

Cossi eras entro ta finida.

Garda ti, on pus aut seras,

Que maior colp cairas, si cas.

Garda ti, si as bos senhor,

Ho bon lac, ho autra honor

Non o perdas nesciament

Ni no cambjes ton estament;

Car per paubrieyra cambja hom

Sa manieyra e so nom.

Lo savis, abans que despenda,

Comta lo gazanh e la renda.

Am pauc metre e am trop gitar

Poiria tarir la gran mar,

Mais val lo tieu belamen tires

Que, cant er mes, l' autrui desires.

De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Tu potz, am savisa, larguesa (saviesa)

Conquistar, ben dir e proesa.

Sapjas com deuras tota re

Usar, qu' en tot a mal e be.

Ayssi com lo foc ha son usi

Qu'en ben usan fa son servisi,

E te gran dan qui l' usa mal,

De tota re te dic aytal.

Dieus det vi per aprofichar

Al corps, non ges per enebriar,

D'aquo que Dieus det per profieg,

Per sobrefar, ca hom el lieg.

Tota causa fe Dieus fort bona,

Mais manieyra d' usar li dona.

En las causas no a lun mal,

Mais en as que las usan mal.

Can lo fols home s' es castiatz,

Lo milor temps s' en es anatz...

Greu potz de messongier aver

Neguna re que sia ver;

Neguna re no vulhas tant

Que no puescas mudar ton talant.

Lo fols es turmentatz tot jorn

En aquo en que quier sojorn.

De malvada femna ti gara,

Quar greus es s' amors et amara;

Gasta lo cors, merma l' aver

E fa tos temps hom decazer...

Si vols bona moler aver,

Enquier lo sen ans que l' aver;

Car sapjas que val mais bo sen

De moler, que aur ni argen;

Car manta maiso ay ausida

Per fola femna decasuda;

Tos temps sera aparelhada

D'aquo que la fas selada.

Bona moler halonga vida

Al marit, e la maiso guida.

Savia femna fa la maiso;

La fola no y laissa tuso.

Si as molher de sen cabida,

Ama la cum la tua vida,

E si es mala, d' avol sen,

Sofre la, si potz, celadamen;

Mais tota via la castia

Cum entendas que milors sia;

E si ela per so s' iraiss,

No t'en cargues ges tu gran faiss,

Car am son rieyre e plorar

Te pot, si s vol, tost enganar;

Car, si s vol, aia gaug o dol,

Totas horas plora que s vol.

Si ela es de sen malvat,

Soven retraira parentat,

E soven te dira erguels,

Can veira que tu 'l n' acuels.

Lo jugge que servisi pren,

A greu fara lial juggamen.

Jugge qu' en dreit absol lo tort,

For dreit se lia a la mort.

Hom bo laissa per Dieu mal far,

E 'l mal per la pena sessar.

Soven, per las autrui foldatz,

Ve hom los bos mal trebalatz...

Lo maldisen ditz falssetatz

E 'l savi cobre las vertatz.

Savi s' aluenha d' autrui huis

E 'l fol agacha pel pertuis.

Greu esta savi ses fasenda,

Ades troba on se prenda.

Qui pert son temps de son pro far

Ges, can se vol, no 'l pot cobrar...

Tres causas malditz Salomos,

Hom viel, nesci, luxurios,

Et home manent, messongier,

E paubre ergulos, mal parlier.

Lo savi, am son gent parlar,

Se fa a tota gent amar,

E 'l fol conquista enemixs,

Can parla, e pert sos amixs.

Am lo fol no t' acompanhar

Si no t vols am lui degolar.

Fols es, qui vol esser privatz

D' ome que vol seguir foldatz.

Si fil de Dieu devenir vols,

Aias merces dels orfanols.

Cala t, si parlar no sabias,

Que per so soptatz no sias.

A covit en autrui maiso,

Sapjas grasir e 'l pauc e 'l pro.

Tot paubre que s te per saziatz

A may qu' el ric trop assedatz.

Lials hom salva son vezi,

E 'l fals tot en risen l' ausi.

Ton coragge e tas maisos

Garda d' ome qu' es bausios,

E garda be la tua causa...

Bon cossel, si fol lo t dona,

No 'l mespreses per la pressona.

So que a tos temps vols establir

De lonc temps deus veser causir.

A far amic fay lonc demor,

Mais pueys l' ama de tot ton cor.

L' amic c' auras lonc temps amat,

Ama 'l tan cant poyras a ton grat.

Re no pres pueiss aquel parel

C' an renhat lonc temps d' un cossel,

Can los veg pueissas sopartir.

Que l' us degra l' autre sufrir.

Fizels amic lun temps no fal,

Per paubrieyra ni per trebal.

Aquel amic tenc per estranh

Que a la gran cocha sofranh;

A la cocha conoicheras

Si val tos amix ni si l' as.

Als faitz conoicheras las gens

Que las paraulas van mentens.

Paraula dossa fai amix

Et asuavia enemix.

Aias amix mas no d' un for;

Un aias a qui digas ton cor.

Doas forsas a e sa ma

Qui pot aver amic certa.

Fizel amic la vida val,

E qui l' ama Dieus a l' aital.

L' amic castia esselan

E l' enemic en deffisan.

L' amic castia aspramen

E l' enemic en cossenten.

A tos amics sias lials

A la cocha, o seras fals.

El mon non a tan dossa causa

D' amic am cui hom parlar ausa...

Aquel es vertadiers amix

Que t' esenha cum te castix.

L' amic que t castia, t'ama,

Aquel creiss ton be e ta fama.

Aquel amic a cui non cal

Si tu fas be o si fas mal,

Te lausara tot quant faras

E ja de lui no t gausiras.

En ton amic te fizaras,

Que pus lial l' en trobaras;

E qui e sson amic no s fiza,

De far engan lo met en via.

De tot t' acossela am un,

Non ges am totz, ho am degun.

Non laisses ges l' amic privatz

Pel novel que no as vezatz.

Ja l' amic no er esproatz

En benenansa ni en patz,

Ni l' enemic no s selara

Tan tost com trebalat te veira.

Garda te de enemic cubert,

Que lo pus savis am lui pert;

En la boca porta lo mel

Et el coragge te lo fel,

E tot jorn eu son cors compassa

Co el la vida te desfassa;

E ja no lo trobaras franc,

Si t podia beure lo sanc.

Qui s fiza en amic malvat

Es a la cocha desarmat.

Vaichel trencant endeve

Cel que l' autruy secret no te;

Amic usa segon raso

En aquo en qu' el veias bo.

Pro auras amix si pro as;

Si hiest paubres, sol remanras.

Mais valon colps d' amic certa

No fan baizars d' ome trefa.

No es hom can tot jorn se gira,

Ni am son bon amic s' azira.

Esenha cascun jorn tos fils,

Tas filas garda de perils.

Causiss lo savi no l' aver,

Si vols ta fila bona aver.

Tos efans acostumaras

A totz bos faitz, tant cant poiras;

Aquo que usan de premier,

Volon seguir pueiss en derrier.

De ton afar sias sertas,

Que cuiar es coragge vas.

Lo desencuiar non es pros

Cant hom ditz: cugi que aissi fos.

Qui no tem, es outracuiatz;

E qui sap duptar, essenhatz.

Savis hom dupta enemic,

Veia 'l paubre o 'l veia ric.

A mal met sel que fa ad I


So que no deu far a negu.

Ges non es lo crim desfassatz

Can malvat plait es adobatz.

Garda que diras en tenso;

Del lag crim fa hom greu perdo.

Si vols aver perdo de Dieu,

Perdona so que t tenes greu.

Aquel fa de Dieu son deutor

Que fa be per la su' amor.

Per nient prega e conjura

Cel que sa vida no milura.

Sias, si vols esser entiers,

En paraula breus vertadiers,

E de be, non ges d' aul faula,

E sias ferm en ta paraula.

Qui s vuelha diga de tu mal,

Mais tu si fas be no t'en cal.

Als faitz conoiss hom be las gens,

Que las paraulas so nientz.

Savis hom esproa paraula,

No cre ges leu per vertat faula.

Paraula qu' en ton cor no proas

No cresas trop, mais entre doas.

Sapjas conoicher e triar

Lo fol del savi, al parlar,

Que mot ne seras miels cabens,

Sapjas reconoicher las gens.

En aquel home no t fizar

Cuy ausiras malvat plag far;

Malvestat de cor, am qu' o fes,

Li fara far mal d' autras vetz.

Garda t d' ome ses mesura,

No y aias tenso ni rancura,

Qu'el te la lenga amarvida,

Car foldat e nossen la guida.

Apren francament a sofrir

Ton pessar, quan no 'l potz gandir.

Qui de totz sos tortz quier venjansa,

Can cuia puiar, desbalansa.

Trop es pus leu vencutz lo mals

Am be c'am lunha re als.

Patz es be que sobre totz va:

Comprar la deu cel que no l' a.

Vers es, qui n' a bona defensa,

Fa pueiss remaner mota tensa.

Am ric home no t' azirar.

Si t fa mal, can no 'l poitz tornar,

Sapjas lo a te covertir

Am bels ditz et am gent servir,

E tornaras ton dan en pro,

E faras amic del felo.

Si vols alcun plait comensar

Sapjas enans si 'l potz menar,

Car messio e blasme adutz:

Playtz dechay hom de que es vencutz.

Coforta ti, tan can poyras,

Am las gens entre que estas.

Decembla to cen, can er locs,

E ton solas, e mostra jocs;

Car temps hi a en que hom pot rire,

E temps hi a en que hom cossire.

Can er locs, sapjas ton coragge

Cambjar segon autrui usagge.

Aquo que a totz veiras far

Tu sols no vuelhas mespresar;

No t' ans d' els autres destrian,

Si no er a foldatz ho dan.

D'aquo potz repenre segur

De que sentes ton cor pur.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Mestiers es que s gar de pecar

Qui vol los autres castiar.

Qui en castic no met mesura,

Abans nafra que no milura.

Segon que home a valor,

Val la honor del vensedor.

Si tu vols aquel sufertar

Cuy poirias apoderar,

Adoncas tu en a vencut

E demostrada ta vertut.

Luna forsa no es tan grans

Co es de venser sos talans.

Forsa ses cen no pot durar,

E cen ses forsa pot passar.

Si Dieus t'a puiat en haut gra,

Membre te d' el que sotz t' esta;

Que a manieyra d' aiga s' en van

Ses sejornar e 'l jorn e l' an.

Poble, ses govern, maritz vay,

E foldat en loc de sen fay.

Si 'l pastre maritz se desvia,

Qui mostrara al paroc la via?

Qui segra los pobles ni cal,

Si 'l prelat, qu' es primiers, va mal?

Qui laissa dreit per far gran tort,

Ges no a fe de gran conort.

Potestat qu' el seu non castia

Es noyrissa de la folia.

Qui no castia la folor

Ades la atendra maior;

Tensos e las mescladas col

Que fan estar savi lo fol.

Ans que jugges, esproa fort;

Ges tug li acusat no an tort.

Sel que respon ses escotar

No met raso e son parlar.

Si tu vols selar malvat plag,

Contra dreg, be t' estara lag,

Car el te fara parsonier

De la pena e del loguier.

Amics potz trobar de tal vizi

Que tot jorn penran to servisi;

De ta taula seran compans,

E dels trebals seran estrans;

E tot jorn en lor cor compassan

Co en gastan te desfassan.

Lo pauc do del paubre amic

Grases col gran de lo ric.

Pros om no te ges a gasanh

Lo servisi que pren estranh.

L' amic ama a tot son pro,

Mais a perdre ton bo nom no.

Savis hom ri pauc e suau,

E 'l fol ri tot jorn e s' esgau.

Aver ses sen es leu gastat;

Paubre am sen es tost levat;

Cocha dona entendement,

E trop benenansa tol sen.

Paubrieyra gen menada dura;

Ricor degastairitz endura.

Savis de saviesas es dueytz,

E 'l fol no i ve pus que de nueytz.

Lo savis hom vai cossiratz,

E 'l nessis es tot jorn soptatz.

Savis, que a pro vist e provat,

Sap pro cossirar can li 'scat;

E 'l fol, que ha pauc vist e apres,

Cossira pauc en totas res.

Cen fai segre via segura,

Lo cors salva e 'l bes milura,

E fay hom honrat estar

E Dieu en derrier gazanhar.

Ben es fols qui per glotonia

Si delivra de manentia.

Fols hom torna lo be en mal,

E met crim en home lial.

Totz temps dona lo fol fasenda

A tot home c' a lui s' atenda.

De fol home fai enemic

Qu' el castia de son destric;

Si t vols delivrar de tenso,

Gieta lo fol de ta maizo.

Fols home siec tos temps foldatz,

Per que no i deu esser privatz

Qui am fol ni am ibre s pren...

No prestes ges cotel a fol,

Enantz, si potz, tu lo li tol...

Qui las autrui foldatz plaideya,

Fols es sitot no s folega.

So ditz Salomos, que l' efan

Vol mal a sel qu' el va castian.

El savi pessa, qui 'l castia,

Que a grat d' aquel pros hom seria;

E 'l fol ditz a 'quel qu' el repren

Que castic si primieyrament.

Am paraulas tu castiras

Lo savi, e 'l fol cassaras...

Qui siec cossel del fol, s' en dol,

No sap dar mais aquo que vol...

Tos temps sera lo fol sirvens

Del savi, car es pus manens...

De Dieu mov tot poder e 'l sentz,

Et es fis e comensamentz...

Qui 'l derrier jorn de far agacha,

A la maior cocha s' enpacha.

La Escriptura crida e corna

Que sobre totz bes val almoyna...

L' arma e 'l sen d' ome avar

Es venals en tot son affar...

Garda te que per malanansa

No desampares esperansa...

Miels pregas Dieu am bona vida

No fai aquel que tot jorn crida.

Am trastotz homes aiatz patz,

E guerreia am tos pecatz.

Greu met autra vetz razitz

Viels homs, pus qu' es empaubrezitz.

Aquel que re non pot aver,

No pot re dar ni retener.

Pa et ayga no es paubrieyra:

So fo la vida primieyra.

S'es encaussat, fug leu colpable

E 'l bos esta ferms e durable;

Miels aten hom en atenden

Motas vetz no fa en corren.

Tant cant poiras ti dona suenh;

Veias aquo que ven de luenh.

Tot can faras, fai cosselatz,

E no seras greument soptatz...

Usa ton temps que a greu venra

A tos obs tan bo co s' en va.

Entr' els gauzens no sias iratz,

Ni 'ntr' els maritz no t dar solatz.

Ad home viel a gran mestier

Tres causas qu' el fassa 'n entier:

Que sia be acosselatz,

Cremia Dieu et ame patz.

En be aman, en gen serven,

Potz far del estranh ton paren.

Escarnitz es qui son argen

Non usa, et autr' el despen;

Escarnitz qui sas tenesos

Laissa ad home non curos...

... Dieus ti fara parsonier

De la pena e del logier.

No t contendas am l' ome 'sqiu

Que d' autra pastura no viu.

Am ric hom no t companhar

Per soven beure ni manjar;

Cofondra ti en despenden,

E pueys com de fol rieyra s' en.

D'aquo que no ve per forfait

No fassas ad home retrait...

Mais val mort que vida amara.

Totz homs es natz a trebalar,

Per que trebals no sohanar;

Car qui trebalar no s volrra

Paubrieyra 'l trebalara.

Non es digne de manentia

Qui a son grat no s trebalaria;

En la vinha del noalos

Creisso espinas e cardos.

Lo noncalent es nualos

Tramet le savis Salomos.

La formiga vezar que fay,

Com si percassa sai ni lay.

Fams met en vianda sabor,

E trebal fay lo lieyt milor.

Al sadol es bresca amara,

E 'l famolent de re no s gara.

Las aygas que no son movens

Son corompablas et olens...

Si potz esser senhors de te,

No far autre senhor per re;

Car mais val paubre afranquit

No fa 'l sirvent trop enrequit.

L' estieus paiss yvern e 'l socor,

E jovent deu paicher vilor.

L' ivern, co ti capdelaras,

Si l' estiu amassat no as?

Con auras aquo, can viels hiest,

Que en ton joven no percassiest?

So que doptas que no potz far,

Potz am lonc trebal aquabar.

La gota, sitot s' es pauca,

Can cay soven, la peyra trauca.

Garda cals costumas penras

Segon que acostumar volras;

Non uses doncs los us malvatz;

Que lay on son acostumatz,

Er a laichar greu causa e dura,

Car costuma torna a natura.

No dar al estranh ta honor

Ni 'l fassas sobre tu senhor.

Trop vuelas mais donar que querre

E servir que merces rendre.

Liutatz delivra totz mal pas,

E mala fe torna l' atras.

Aver vengut cochadament

Sol vias tornar a nient.

Qui laycha l' efant a son vol,

Can el es grans vay a son dol.

Ergulosir fay lo servent

Qui 'l te trop sojornadament.

Lo nualos vay leu casen

Et en sa raso plou soven...

Ama to sirvent si es bos

E no l' ampares sofraytos.

En la cara de maldisent

No mostraras ton escient.

Si 'l ric home ditz calque foldatz,

Cascu dira: Ben a parlatz;

Si 'l paubres ditz be, non ha votz,

Ans er escarnitz per trastotz.

Motz homes trobaras lials

Que, si pogessen, feran als.

Mais val veser los autrui cases

Que passar per totz los mals passes.

Qui dorm l' estiu, l' ivern no mol.

Joves, qui col viels, vay a dol.

Toset que atroba maiso facha,

De mermar e de gastar tracha;

Toset que no i troba nient,

Ades ha d' amassar talent.

Si Dieus t'a fait dels autres senhor

Sias entr'els coma un de lor...

Cel que es ergulos de no re

Que fara si agues de que!

Greu baichara en ricor l' uel

Qui en paubrieyra ha erguel.

Si autrui foldatz quiers ni sabes,

A greu sera que no y mescabes.

Trop saber fay home truant

Bausios, e no vay avant...

En totz tos faitz am gienh t' esforsa,

Car val may gienh que no fa forssa.

Qui de tot cant ve ha eveia,

Tot cant es el mon li guerreia.

Si tot jorn vols dire ufana,

Ta paraula tenran per vana.

No quieyras a ton escient

Lunha cauza descovinent;

Car per dreyt leument se fadia

Qui quier aquo que non deuria.

Qui l' autrui huel volra meggar,

Veia si aura lo sieu clar,

Qui s percassa, et esta 'l via

Leu pot intrar en manentia;

Lo nualos langueiss en pausan,

E 'l pros sojorna en trebalan.

Qui tota malvestat leu cre,

De malvestat ha lo cors ple.

Tals ha el cors signe de patz

Que vay el coragge armatz.

Home cubert, sabent e moiss

A penas luns homs lo conoiss.

El pessa e cossira may

Que no parla e no retray...

La meitat del fait tenc per faita

Qui de be comensa sa traita.

Si hiest trop larcs, gastaire seras;

Si hiest trop amesuratz, escas;

E trop dreytura es malesa,

E trop esser francs es molesa.

Si 'l frug que semenas es bos,

Tu venras a bonas meissos.

De las autrui orezetatz,

Si potz, no sias encolpatz.

No laysses la tua valor

En recontan autrui folor...

No mespreses petita res,

Que de petit ve tot cant es.

Qui de petit amassa pro,

Ades a pro que prenga e do.

Fils, de jurar garda ta boca,

Am que pregas Dieu a la cocha.

Lenga que jura ni ditz mal,

A Dieu pregar fort petit val.

Pels pratz Seneca e Catos,

E pel vergier de Salomos

Passiey, e culi de las flors,

Non ges totas, mais las milors,

Et ay ne fait aquest jardi,

On las plantiey totas a tri.

Le fruit que d' aquestas flors nayss

Salva l' arma e lo cors payss,

E totas malas dichas tol,

E fay estar savi lo fol;

A fol dona entendement,

E lo plus paubre fa manent;

Home te tos temps ad honor

E gara 'l de mal e de desonor

E per via plana lo mena...

Detriar fa lo mal del be...

Aisso es frut de paradis,

Non ges aquel que Adam aucis.

Per aquel fo la mort complida,

E per aquest ve hom a vida.

E tu que passas pel vergier,

Cuel ne, si t'en a mestier,

E fay d' aquelas flors lo faiss,

Que per tos temps ne valras maiss.

Aquest libre a nom lo savi

On li bon clergue e li gramasi

E cascus hom maier e menre

Si pro sap, mais i pot apenre;

Que ayssi ha regla establida

Cum hom deu endressar sa vida,

E cum hom viva en bona patz,

E que sia sempre ben amatz

De Dieus e de las bonas gens;

Per que hom ne deu esser sabens.

Dieus am cuy nasquem, et am cuy em,

Et am cui vivem, et am cui morem,

El fo nostre comensamens,

Et el sia nostre finimens,

Amen.