Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 28 de junio de 2020
SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.
domingo, 2 de junio de 2019
JORNADA CUARTA. NOVELA OCTAVA.
Va ñabé, pos, a la nostra siudat, segóns los agüelos conten, un grandíssim viachán y ric de nom Leonardo Sighieri, que de la seua dona va tíndre un fill de nom Girólamo. Después del seu naiximén, arreglats los seus assuntos, va dixá esta vida. Los tutós del chiquet, jun en la mare, van administrá be los seus bens. Lo chiquet, creixén en los chiquets dels atres veíns, mes que en cap atre del barri en una chiqueta de la seua edat, filla de un sastre, se va familiarisá; y passán los añs, lo trate se va convertí en un amor tan gran y fort que Girólamo no se trobáe be si no veíe lo que veíe ella; y sértamen no la volíe menos de lo que ella lo volíe an ell.
- Fill meu, ya eres gran; bo sirá que escomensos tú mateix a velá per los teus negossis, per lo que mos contentaríe mol que anigueres un tems a París, aon vorás cóm se trafique en gran part de la teua riquesa; sense contá en que te farás mol mes cortés y de mes valor allí que aquí u faríes, veén an aquells Siñós, Baróns y gentilhomes (que allí ñan tans) y adeprenén les seues costums; después podrás torná aquí.
Salvestra, tenín una mica de compassió d´ell, lay va consedí en les condissións que ell habíe ficat. Se va gitá, pos, lo jove jun an ella sense tocála; y recordán en un sol pensamén lo llarg amor que li habíe tingut y la seua presén duresa y la perduda esperansa, se va disposá a no viure mes y sense di paraula, tancats los puñs jun an ella se va quedá mort. Y después de un bon rato, la jove, extrañánse de que estiguere tan coto, en cuidadet de que lo home no se despertare, va escomensá a di:
Pero com no va contestá, va pensá que se hauríe quedat adormit; per lo que, estirán la ma, va escomensá a sorollál per a que se despertare, y al tocál lo va trobá "chelat com lo chal", de lo que se va extrañá mol; y sacsánlo en mes forsa y notán que no se sorolláe, después de tocál un atra vegada va está segura de que estabe mort; per lo que mol acollonida va está mol tems sense sabé qué fé. Al final, va dessidí, fingín que se tratabe de un atra persona, vore qué díe lo seu home que teníe que fés; y despertánlo, lo que acababe de passáli an ella li va di que li habíe passat a un atra, y después li va preguntá que si li passáre an ell, qué tindríe que fé ella. Lo bon home va contestá que li pareixíe que an aquell que s´habíe mort sel teníe que portá en silensio a casa seua y dixál allí, sense enfadás contra la dona, que no li pareixíe que haguere cometut cap falta.
Y agarránlo de la ma, li va fé tocá al jove mort, y ell, tot espantat, va fotre un bot del llit, se va ficá de peu y, ensenén una llum, sense entrá en mes históries en la seua dona, vestit lo cos mort en les seues mateixes mans y sense esperá gens, ajudánli la seua inossénsia, sel va carregá a les esquenes, lo va portá a la porta de casa seua, y allí lo va dixá.
- Fícat un manto al cap y ves a la iglesia aon ha sigut portat Girólamo y mésclat entre les dones; y escolta lo que se parle sobre este assunto, y yo faré lo mateix entre los homes, per a enterámos de si se diu algo contra natros.
jornada-cuarta-novela-novena
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, VI.
VI.
Pero Daniel,
lo Mussol, sí que sabíe ara lo que ere tindre lo ventre sec y lo
que ere un aborto. Estes coses se fan sensilles y comprensibles a
determinada edat. Antes, li pareixíen una cosa de bruixes.
Lo
desdoblamén de una dona no trobe puesto al servell humano mentres no
se fa evidén la pancha delatora. Y assó no passe casi may abáns de
la Primera comunió. Los ulls no valen, antes de eixa edat, pera
constatá les coses palmaries y simples, tan, que mes abán, mos
abrume. Pero tamé Germán, lo Tiñós, lo fill del sabaté, sabíe
lo que ere un ventre sec y lo que ere malparí. Germán, lo Tiñós,
sempre va sé un bon amic, a totes les ocasions; hasta a les mes
difissils. No va arribá, en Daniel, lo Mussol, a la mateixa
intimidat que lo Moñigo, per ejemple, pero aixó no ere achacable an
ell, ni a Daniel, lo Mussol, ni a cap de les coses y fenómenos que
depenen de la nostra voluntat. Germán, lo Tiñós, ere un mosset
esmirriat, fluix y blancot de cara, pálit.
Pot sé en un pel
menos negre no se li hagueren notat tan los rogles, les calves.
Perque Germán teníe calves desde mol chiquet y seguramen per assó
li díen lo Tiñós, encara que, per supost, les calves no foren de
tiña propiamen parlán. Son pare, lo sabaté, ademés del talleret -
a ma esquerra de la carretera, segóns se puje, passat lo palau de
don Antonino, lo marqués - teníe deu fills: sis com Deu mane,
desglosats en unidats, y datres cuatre de dos bessonades. La seua
dona ere mellissa y sa mare de la seua dona, la sogra, u habíe sigut
y ell teníe una germana a Cataluña que ere mellissa tamé y habíe
tingut tres chiquets de una vegada, y va eixí, per naixó, als
diaris y lo gobernadó los habíe socorregut en un donatiu. Tot aixó
ere sintomátic sense cap duda. Y dingú apearíe al sabaté de la
seua creensia de que estos fenómenos se debíen a un bacilo, "com
consevol atra enfermedat". Andrés, lo sabaté, vist de frente,
podíe passá per pare de familia numerosa; vist de perfil,
impossible. En motius de sobres li díen al poble:
"Andrés,
lo home que de perfil no se veu". Y aixó ere casi literalmen
sert per lo esmirriat y prim que ere. Y ademés, teníe una mol
acusada inclinassió cap a abán, algúns díen que per lo seu
treball, datres que per lo seu afán insassiable de perseguí, hasta
pédreles de vista, les pantorrilles de les chiques que desfilaben
dins del seu cam visual. Veénlo en esta dispossisió resultabe poc
creíble, vist de frente o de canto, que siguere pare de deu
criatures. Y per si fore poca la prole, lo talleret de Andrés, lo
sabaté, estabe sempre ple de verderols, canaris y cagarneres o
cardelines engabiats y a la primavera atabalaben en lo seu cri-cri
punchán mes de una dotsena de grills. Lo home, atraít per lo
misteri de la fecundassió, fée en aquells animalets tota classe de
experimentos. Crusabe femelles de canari en verderols y canaris
mascles en cardelines femelles pera vore lo que eixíe, y ell
assegurabe que los hibrids oferíen entonassións mes delicades y
cadensioses que los de pura rassa. Per damún de tot, Andrés, lo
sabaté, ere un filósofo. Si li díen: "Andrés, ¿pero no ne
tens prou en deu fills que encara busques la compañía dels
muixóns?", responíe: "Los muixóns no me dixen escoltá
als sagals". Per un atra part, la majó part dels fills estaben
ya en edat de espabilás y casi de saltá del niu. Los pijós añs
habíen passat a la historia. Per sert que al cridá a quintes a la
primera parella de bessons va tindre una discussió acalorada en lo
Secretari perque lo sabaté assegurabe que eren de reemplassos
diferens.
-
Pero home de Deu - va di lo Secretari -, ¿cóm han de sé de
diferenta quinta sén bessons? A Andrés, lo sabaté, se ni en van
aná los ulls detrás de les fortes cuixes de una mossa que habíe
anat a justificá la aussensia de son germá. Después va amagá lo
coll, en un movimén que recordabe al caragol que se embutix a la
seua clasca, y va contestá:
- Mol fássil; Andressín va naixe a
les dotse menos deu del día de San Silvestre. Cuan va naixe lo
Mariano ya ere añ nou. Sin embargo, com los dos estaben inscrits al
Registre lo 31 de desembre, Andrés, "lo home que de perfil no
se veu", va tindre que asseptá que se emportaren juns als dos
chics. Un atre de sons fills, Tomás, estabe ben colocat a la siudat,
a una empresa de autobusos, autocars o coches de línia. Un atre, lo
Garcho, li ajudabe a la sabatería. Les demés eren chiques, exepte,
naturalmen, Germán, lo Tiñós, que ere lo mes menut o cagarniu.
Germán, lo Tiñós, va sé lo que va di de Daniel, lo Mussol, lo día
que este se va presentá a la escola, que mirabe les coses com si
sempre estiguere assustat. Afinán un poc, resultabe sé Germán, lo
Tiñós, qui habíe rebatejat a Daniel, pero este no li guardabe cap
rencor per naixó, al contrari, va trobá en ell, desde lo primé
día, una leal amistat. Les calves del Tiñós no van sé obstácul
pera una comprensió. Si auncás, les calves van fassilitá aquella
amistat, ya que Daniel, lo Mussol, va sentí desde lo primé momén
una vehemen curiosidat per aquelles isletes blanques, ubertes al
espés océano de pel negre que ere lo cap del Tiñós. Sin embargo,
a pesá de que les calves del Tiñós no constituíen cap motiu de
preocupassió a casa del sabaté ni al seu reduít rogle de amics, la
Pesteta gran, guiada per lo seu frustrat instinto maternal en lo que
englobabe a tot lo poble, va dessidí intervindre al assunto, per mes
que lo assunto ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res. Pero la
Pesteta gran ere mol afissionada a fotres aon dingú la cridáe.
Creíe que lo seu interés sense mida per lo prójimo lo dictabe lo
seu fervén anhel de caridat, lo seu alt sentit de la fraternidat
cristiana, cuan lo sert ere que la Pesteta gran fée aná esta treta
pera pugué ensumá per tot arreu com disfrassada, pero poc
convinsén, de prudensia y discressió. Una tarde, están Andrés,
"lo home que de perfil no se veu", atrafegat al seu
cuchitril, lo va sorprendre la arribada de doña Lola, la Pesteta
gran.
- Sabaté - va di, apenes va está dabán dell -, ¿Cóm té vosté al sagal en eixes calves?
Lo sabaté no va pedre la compostura ni va apartá la vista de la seua faena.
- Díxol está, siñora - va contestá -. De aquí sen añs no se li vorán les calves.
Los grills, los verderols y les cagarneres armaben un sarabastall espantós y la Pesteta y lo sabaté habíen de entendres a crits.
- ¡Tingue! - va afegí ella, autoritaria -. Per les nits li fique esta pomada. Lo sabaté va alsá la vista cap an ella, va agarrá lo tubo, lo va mirá y remirá per tot arreu y, después, lay va torná a la Pesteta. - Guárdossel - va di -; aixó no val. Al chiquet li va apegá les calves un muixó. Y va continuá treballán.
Alló podíe sé verdat y podíe no séu. Germán, lo Tiñós, sentíe una afissió sense mida per los muixóns. Seguramen se tratabe de una reminissensia de la seua primera infansia, desarrollada entre estridens piulits de verderols, canaris y cardelines. Dingú a la vall enteníe de muixóns tan com Germán, lo Tiñós, que ademés, per los muixóns, ere capás de passás una semana sansera sense minjá ni beure. Esta cualidat va influí mol, sense duda, en que Roc, lo Moñigo, se avinguere a fé amistat en aquell sagal físsicamen tan defissién. Moltes tardes, al eixí de les classes, Germán los díe:
- Anem. Sé aón ña un niu de vileros. Té dotse críes. Está a la tapia del boticari.
O be: - Veniu en mí al prat del Indiano. Está plovisnán y los tords eixirán a picotejá les boñigues. Germán, lo Tiñós, distinguíe com dingú a los muixóns per la violensia o los espasmos del vol o per la manera de piulá; adivinabe los seus instins; coneixíe, en detall, les seues costums; pressentíe la influensia dels cambis atmosferics en ells y se diríe que, de habéu dessichat, haguere adeprés a volá. Aixó, com pot suposás, constituíe pera lo Mussol y lo Moñigo un don de inapressiable valor.
Si anaben a cassá muixóns no podíe faltá la compañía de Germán, lo Tiñós, com a un cassadó que se estime en algo no pot faltáli lo gos. Esta debilidat del fill del sabaté li va portá per un atra part mol serios contratems. En serta ocasió, buscán un niu de gribes entre la malea de damún del túnel, va pedre lo equilibri y va caure aparatosamen damún de la vía, trencánse un peu. Al cap de un mes, don Ricardo lo va doná per curat, pero Germán, lo Tiñós, va renquejá de la cama dreta durán tota la seua vida. Claro que an ell no li importabe aixó massa y va seguí follán nius tan afanós com abáns del percanse.
A un atra ocasió, va caure a plom de un siré silvestre o bort, aon acassabe als tords, damún de una enmarañada romiguera. Una de les punches li va esgarrá lo lóbulo de la orella dreta de dal a baix, y com ell no va voldre que lay cusigueren, li va quedá lo lobulet esguellat en dos parts com la coa de un frac. Pero tot aixó eren gajes del ofissi y a Germán, lo Tiñós, may se li va ocurrí queixás de la seua coixera, de lo seu lóbulo partit, ni de les seues calves que, com díe son pare, les hi habíe apegat un muixó. Si los mals proveníen dels muixóns, benvinguts foren. Ere la seua una espessie de ressignassió estoica sense límits previssibles.
- ¿No te fa mal aixó? - li va preguntá un día lo Moñigo, referínse a la orella.
Germán, lo Tiñós, va sonriure, en la seua sonrissa pálida y trista de sempre.
- Alguna vegada me fa mal lo peu cuan ha de ploure. La orella no me fa mal may - va di.
Pero
pera Roc, lo Moñigo, lo Tiñós teníe un valor superió al de un
simple experto en muixóns, un ornitólogo en potensia. este ere la
seua propia constitussió endeble. En este aspecte, Germán, loTiñós, ere un reclam insuperable pera buscá camorra. Y Roc, lo
Moñigo, nessessitabe les camorres com lo pa de cada día. A les
romeríes dels pobles de la comarca, durán lo estiu, lo Moñigo
trobabe moltes ocasions de entrená los seus musculs. Assó sí,
may sense una causa sobradamen justificada. Ña un afán latén de
pujansa y hegemonía al colosso de un poble cap als colossos dels
pobles veíns, villorrios y aldees. Y Germán, lo Tiñós, tan
arguellat y delicat, constituíe un bon pun de contacte entre Roc y
los seus adversaris; una magnífica fita pera desllindá
supremassíes.
Lo prossés hasta les hostilidats no variabe may.
Roc, lo Moñigo, estudiabe lo terreno desde lluñ. Después, li
sussurrabe al oít al Tiñós:
- Arrímat y quédat miránlos, com si vullgueres furtals les avellanes que se mingen.
Germán, lo Tiñós, se arrimabe acollonit. De totes formes, la primera bufetada o galtada ere inevitable. No ere cosa de enviá al dimoni la seua bona amistat en lo Moñigo per una coissó que durabe sol un rato. Se aturabe a dos metros del grupet y mirabe als seus componens fito fito. La resposta no se fée esperá:
- No mos miros aixina, pasmat, estaquirot. ¿Es que no te han donat may una guarra?
Lo
Tiñós, impertérrit, aguantabe les mirades sense pestañejá o
clucá los ulls, y sense cambiá de postura, encara que les cames li
tremolaben una mica. Sabíe que Daniel, lo Mussol, y Roc, lo Moñigo,
esperaben detrás del taulat dels musics.
Lo colosso del grupo
enemic insistíe:
-
¿Has sentit, merdeta (mierdica)? Ya estás colán de aquí o
te óbrigo
l´alma en canal.
Germán,
lo Tiñós, fée com si no u sentiguere, los dos ulls com a dos
faros, sentrats al paquet de avellanes, coto y sense pronunsiá cap
paraula. Considerabe ya lo puesto del pressunto impacte y si la herba
que patejabe estaríe prou blaneta pera amortiguá la caiguda.
Lo
gall adversari perdíe la passiensia:
- Ti, bachillé, pera quen adeprengues.
Ere
una cosa inexplicable, pero sempre, en estos casos, Germán, lo
Tiñós, sentíe abáns la consoladora presensia del Moñigo a la
seua esquena que la coissó de la galtada.
La seua consoladora
presensia y la seua veu próxima, calenta y protectora:
-
Li has pegat al meu amic, ¿verdat? - y afegíe, mirán compassivamen
a Germán -:
¿Li has dit tú algo, Tiñós?
- No hay ubert la boca. Me ha pegat perque los miraba.
La riña ya estabe armada y lo Moñigo portáe, ademés, la raó en cuan que l´atre li habíe pegat al seu amic sol per mirál, es a di, segóns les elementals normes del honor dels sagals, sense prou motiu ni justificassió.
Y com la superioridat de Roc, lo Moñigo, en aquell empeño ere cosa descontada, sempre acababen assentats al "campo" del grupo adversari y minjánse les seues avellanes.
martes, 29 de diciembre de 2020
JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.
JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.
De dos amics que sempre están juns un se gite en la dona del atre; este atre, donánsen cuenta, compinchat en la seua dona lo tanque a un baúl damún del que, están aquell a dins, en la dona dell se entén.
Graves y dolorosos habíen sigut los patiméns de Elena als oíts de les siñores, pero perque en part estimaben que li habíen passat justamen, en mes moderada compassió los habíen sobreportat, encara que inflexible y fieramen constán, aixina com cruel, reputaren al escolá. Pero habén Pampínea arribat al final de la novela, la reina li va maná a Fiameta que continuare; ella, dessichosa de obeí, va di:
Amables siñores, com me pareix que tos ha causat alguna amargura la severidat del ofengut escolá, crec que es convenién ablaní en algo mes deleitable los exasperats espíritus; y per naixó vull contátos una historieta sobre un jove que en ánim mes manso va ressibí una injuria, y la va vengá en una acsió mes moderada; per la que podréu compendre que cadaú té que contentás, com un ase català, en ressibí lo que li ha futut a la paret, sense dessichá (sobrepassán les conveniénsies de la venjansa) injuriá cuan lo que pretén es vengá la injuria ressibida. Teníu que sabé, pos, que a Siena, com hay sentit di, van ñabé dos joves mol acomodats y de bones families plebeyas, de los que un se díe Spinefloccio de Távena y l´atre Zeppa de Mino, y los dos eren veíns de Cainollia.
Estos dos jovens sempre anaben juns y, per lo que pareixíe se volíen com si foren germáns o mes; y los dos teníen dones mol hermoses. Ara be, va passá que anán Spinefloccio mol assobín a casa de Zeppa, estáni allí Zeppa o sense estáy, de tal manera va intimá en la dona de Zeppa que va escomensá a gitás en ella; y aixina van continuá durán bastán tems sense que dingú sen acatare. Pero al remat, están un día Zeppa a casa sense sabéu la seua dona, Spinefloccio va víndre a buscál. La dona li va di que no estabe a casa; en lo que Spinefloccio, puján a escape y trobán a la dona a la sala, y veén que no ñabíe dingú mes, abrassánla, va escomensá a besála, y ella an ell.
Zeppa, que va vore aixó, no va di ni chut, se va quedá amagat per a vore aón arribabe aquell joc; y en seguida va vore a la seua dona y a Spinefloccio anássen abrassats cap a la alcoba y tancás allí; de lo que mol se va enfadá. Pero sabén que ni fén un abalot ni per atra cosa se aminoraríe la seua ofensa, sino que aumentaríe la seua deshonra, se va ficá a cavilá quína venjansa podríe féls, que, sense divulgás, tranquilisare lo seu ánim.
Y después de mol pensá, pareixénli habé trobat lo modo, se va está amagat tot lo rato que Spinefloccio va está en la seua dona; y en cuan sen va aná va entrá ell a la alcoba, aon va trobá a la seua dona colocánse al cap la toca, que jugán Spinefloccio li habíe desordenat; y li va di:
- Dona, ¿qué fas?
A lo que la dona li va contestá:
- ¿No u veus?
Va di Zeppa:
- Be que u vech, ¡y tamé hay vist un atra cosa que no haguera volgut!
Y en ella va escomensá a parlá de les coses passades; y ella, en molta temó, después de donáli moltes voltes, habénli confessat lo que claramen negá no podíe de la seua intimidat en Spinefloccio, plorán va escomensá a demanáli perdó. A lo que Zeppa va di:
- Mira, dona, has fet mal; y si vols que te u perdona pensa en fém cas de lo que te vach a maná, que es aixó: vull que li digues a Spinefloccio que demá pel matí cap a la hora de tersia trobo alguna raó per a separás de mí y acudí a tú; y cuan estigue aquí, yo tornaré, y al sentím, féslo amagás an este baúl y táncal a dins; después, cuan haigues fet aixó, te diré lo demés que tens que fé; y en fé aixó no tingues cap temó perque te prometixgo que no li faré cap mal. La dona, per a satisfél, va di que u faríe; y aixina u va fé. Arribat lo día siguién, están Zeppa y Spinefloccio juns, cap a la hora de tersia, Spinefloccio, que li habíe prometut a la dona aná a vórela an aquella hora, li va di a Zeppa:
- Este matí ting que aná a amorsá en un amic y no lo vull fé esperá, aixina que quédat en Deu.
Va di Zeppa:
- Encara no es hora de amorsá hasta daquí un rato.
Spinefloccio va di:
- No importe; tamé ting que parlá en ell de un assunto meu; de manera que me convé arribá pronte.
Separánse, pos, Spinefloccio de Zeppa, donán una volta per a despistál, sen va aná cap a casa seua en la seua dona; y sol habíe acabat de entrá a la alcoba cuan Zeppa va torná; lo que, al escoltáu la dona, mostránse en molta po, lo va fé amagás al baúl que lo seu home li habíe dit, y lo va tancá a dins y va eixí de la alcoba.
Zeppa, arribán a dal, va di: - Dona, ¿es hora de amorsá?
La dona va contestá: - Si, ya u es.
Va di entonses Zeppa: - Spinefloccio sen ha anat a amorsá en un amic seu y ha dixat sola a la seua dona; assómat a la finestra y crídala, y disli que vingue a amorsá en natros.
La dona, tenín temó per nella mateixa, y per naixó mol obedién, va fé lo que lo home li manabe. La dona de Spinefloccio, insistín la dona de Zeppa, va víndre allí al sentí que lo seu home no acudiríe a amorsá; y cuan ella va arribá, Zeppa, fénli grans afalagaméns y agarránla familiarmen de la ma, li va maná en veu baixa a la seua dona que sen anare a la cuina, y an ella se la va emportá a la alcoba; y cuan estáen allí, va tancá la alcoba per dins. Cuan la dona lo va vore tancá la alcoba per dins, va di:
- ¡Ay, Zeppa!, ¿qué vol di aixó? ¿Éste es l´amor que li tens a Spinefloccio y la leal compañía que me féu?
A lo que Zeppa, arrimánse al baúl aon estabe tancat lo seu home y agarránla be, va di:
- Siñora, antes de queixát, escolta lo que te hay de di: yo hay volgut y vull a Spinefloccio com a un germá; y ahir, sense sabéu ell, me vach trobá en que la confiansa que yo li tenía habíe arribat a que ell se gite en la meua dona com u fa en tú; ara be, com lo vull, no vull pendre atra venjansa contra nell mes que una que igualo a la ofensa:
ell ha tingut a la meua dona y yo vull tíndret a tú. Si tú no vols, tindré que vengá la ofensa de un atra manera, de lo que ni tú ni ell estaréu may conténs.
La dona, al sentí aixó, y después de moltes confirmassións que li va doná Zeppa, creénlo, va di: - Zeppa meu, ya que esta venjansa me té que caure damún, estic disposada an aixó, sempre que aixó que ham de fé no me faigue enemiga de la teua dona, perque yo espero seguí en pas en ella encara que lo que me ha fet sigue mol gros.
A lo que Zeppa va contestá:
- Aixó faré; y ademés de aixó te donaré una joya mes hermosa y pressiosa que consevol de les que tens.
Y dit aixó, abrassánla y escomensán a besála, la va ficá damún del baúl aon estabe tancat lo seu home, y allí damún, tot lo que van volé se van magrejá y van fé tremolá lo arcón. Spinefloccio, a dins del baúl cotet habíe sentit totes les paraules de Zeppa y la resposta de la seua dona, y después habíe escoltat la dansa trevisana que li ballaben damún del cap, durán mol rato va sentí tal doló que li pareixíe morís; y si no fore perque teníe temó de Zeppa, li haguere cridat a la seua dona un gran insulto, tancat com estabe. Después, pensánse milló que la injuria la habíe escomensat ell y que Zeppa teníe raó en féli lo que li fée y que se habíe comportat humanamen y com amic, se va di an ell mateix que habíe de sé mes amic que may de Zeppa, si este volíe.
Zeppa, después de está en la dona tot lo que va volé, va baixá del baúl, y demanánli la dona la joya prometuda, obrín la alcoba, va fé víndre a la seua dona, que sol va di:
- Siñora, me hau donat un pa per unes tortelles - y u va di enriénsen. A lo que Zeppa va di: - Obri este baúl - y ella u va fé; y a dins va trobá la Siñora al seu Spinefloccio.
Y llarg siríe de contá quin dels dos se va avergoñí mes, si Spinefloccio veén a Zeppa y sabén que sabíe lo que ell habíe fet, o la seua dona veén al seu home y sabén que ell habíe sentit y notat lo que li habíe fet damún del cap.
A lo que va di Zeppa:
- Aquí está la joya que te dono.
Spinefloccio, eixín del baúl, sense gastá moltes paraules, va di:
- Zeppa, estem igualats, y per naixó está be, com li díes abáns a la meua dona, que sigam sén amics com solíem, y sense tindre entre natros res que no sigue comú, ni les dones, que tamé les ham compartit.
Zeppa va asseptá, y en la armonía mes gran del món van amorsá los cuatre juns; y desde entonses cada una de aquelles dones va tindre dos hómens y cada un dells va tindre dos dones, sense que tingueren may cap discussió ni enfado per naixó.
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, V
va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
vacassións | vacaciones | ||
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
váiga (aná) | vaya | ||
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
váiguen | vayan | ||
váigues (aná) | vayas | ||
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
valdrá | valdrá | ||
valdrán | valdrán | ||
valdré | valdré | ||
valdríe | valdría | ||
valdríen | valdrían | ||
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
valéns | valientes | ||
valénse | valiéndose | ||
Valénsia | Valencia | ||
valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
valensiana | valenciana | ||
valensiáns | valencianos | ||
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
valentía | valentía | ||
valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
valeroses | valerosas | ||
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
válguen | valgan | ||
valguére | valiera, valiese | ||
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
valíe (ell, aixó) | valía | ||
valíen (ells) | valían | ||
valíes (tú) | valías | ||
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
valoraré | valoraré | ||
valorarém | valoraremos | ||
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
vapor, vapors | vapor, vapores | ||
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
variaben | variaban | ||
Variable, variables | Variable, variables | ||
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
varián, variáns | Variante, variantes | ||
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
variedat, variedats | variedad, variedades | ||
vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
vasque, váigue | vaya | ||
vasquen, váiguen | vayan | ||
vasques, váigues | vayas | ||
vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
Vatres ,vatros | vosotros | ||
vatros, vatres | vosotros | ||
vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
véa, veía | veía (yo) | ||
veches, véigues | veas | ||
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
vée | veía (él) | ||
veém | vemos | ||
veén (g) de vore | viendo | ||
veénla | viéndola | ||
veénlo | viéndolo | ||
veénlos | viéndolos | ||
veénme | viéndome | ||
veénse | viéndose | ||
veénse | viéndose | ||
veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
veéntos | viéndoos | ||
veénu | viéndolo | ||
veéu | veis | ||
vegá, vegada | vez | ||
vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
vegades | veces | ||
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
vegetal | vegetal | ||
vegetals | vegetales | ||
vegetassió | vegetación | ||
vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
veía (yo) | veía (yo) | ||
veíe (ell) | veía (él) | ||
veíen | veían | ||
veíes | veías | ||
veíeu | veíais | ||
veiga | vea (yo) | ||
veigám | veamos | ||
veigám | veamos | ||
véigue | vea | ||
véiguen | vean | ||
veiguera | viera, viese (yo) | ||
veiguére | viera, viese | ||
veiguéren | vieran, viesen | ||
véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
veína | vecina | ||
veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
veindat | vecindad | ||
veínes | vecinas | ||
veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
veíns | vecinos | ||
veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
veintisinc, vintising | 25 | ||
vel, vels | Velo, velos | ||
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
velades | veladas | ||
velál | velarlo | ||
velán (g) | velando | ||
velánla | velándola | ||
velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
vell , vellet | viejo, viejecito | ||
vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
velles | viejas | ||
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
vena, venes | Vena, venas | ||
vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
véndrela | venderla | ||
véndrelay | vendérselo | ||
vendrém | venderemos | ||
véndrem | venderme | ||
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
vendréu | venderéis | ||
venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
venénla | vendiéndola | ||
venénles | vendiéndolas | ||
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
venerál | venerarlo | ||
veng | vendo | ||
venga ! | Venga ! | ||
vengám | vendamos | ||
Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
vengansa | venganza | ||
vengarém | vengaremos | ||
vengat | vengado | ||
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
vénguen | vendan | ||
venguérem | vendiéramos | ||
vengut (se ha) | se ha vendido | ||
veníe | venía | ||
veníem | veníamos | ||
veníes | venías | ||
vením | venimos | ||
venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
venínli | viniéndole | ||
veníu | venís | ||
vens | vienes | ||
vénse | vencer | ||
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
vénsel | vencerle | ||
vensén (g) | venciendo | ||
venseríe | vencería | ||
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
ventet | airecito, vientecito | ||
ventiladó | ventilador | ||
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
verd, vert | verde (masculino) | ||
verda | verde (femenino) | ||
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
verdat, verdats | verdad, verdades | ||
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
verdíssims | verdísimos | ||
verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
verdura | verdura | ||
verdures | verduras | ||
veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
vergoñosa | vergonzosa | ||
vergoñosamen | vergonzosamente | ||
vergoñoses | vergonzosas | ||
vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
verificabe | verificaba | ||
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
verossímil | verosímil | ||
Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
vers, verso, versos | verso, versos | ||
versets | versitos | ||
versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
verts | verdes | ||
ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
vessindari | vecindario | ||
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
vessindat | vecindad | ||
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
Vésten ! | Vete ! | ||
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
vestíbul | vestíbulo | ||
vestida | vestida | ||
vestides | vestidas | ||
vestíe | vestía | ||
vestíen | vestían | ||
vestimentes | vestimentas | ||
vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
vestínlos | vistiéndolos | ||
vestínse | vistiéndose | ||
vestiríe | vestiría | ||
vestíssen, vestíxen | visten | ||
vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
vestíu | vestís | ||
vestíx | viste | ||
vestíxgo | visto | ||
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
véuen | ven | ||
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
vi ransi | vino rancio | ||
Vi, vins | vino, vinos | ||
Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
viachare, viajare | viajara | ||
viachat, viajat | viajado | ||
viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
viaché, viagé | viajero | ||
viachém, viagém | viajamos | ||
viachen, viagen | viajan | ||
viachés, viagés | viajeros | ||
viacrucis | viacrucis | ||
viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
viandes | viandas | ||
viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
vibradó | vibrador | ||
vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
vibráen o vibraben | vibraban | ||
vibrassió | vibración | ||
vibrassións | vibraciones | ||
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
vichíle, vigíle | vigila | ||
víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
victória, victóries | victoria, victorias | ||
victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
vida, vides | vida, vidas | ||
Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
videoclips | videoclips | ||
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
vigáu | viváis | ||
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
vigilála | vigilarla | ||
vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
vigor | vigor | ||
vigorós | vigoroso | ||
vigorosa | vigorosa | ||
viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
villa, vila | villa | ||
villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
vilmen | vilmente | ||
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
vindrás | vendrás | ||
vindré | vendré | ||
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
víndreli | venirle | ||
víndrels | venirles | ||
vindrém | vendremos, iremos | ||
víndremos | venirnos | ||
víndretos | veniros | ||
vindríe | vendría | ||
vindríen | vendrían | ||
vindríeu | vendríais | ||
víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
vinga | venga | ||
vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
vingáu, vinguéu | vengáis | ||
vinguda | venida | ||
vingudes | venidas | ||
vínguen | vengan | ||
vinguére | viniera | ||
vinguéren | vinieran, viniesen | ||
vinguéres | vinieras, vinieses | ||
vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
vinguéu | vengáis | ||
vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
viníe, veníe | venía | ||
vinín (g) | viniendo | ||
Vintena (20) | Veintena 20 | ||
Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
viña, viñes | viña, viñas | ||
violat | violado | ||
violén, violenta | violento, violenta | ||
violénsia | violencia | ||
violentíssima | violentísima | ||
violeta, violetes | violeta, violetas | ||
violín, violíns | violín, violines | ||
viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
virginidat | virginidad | ||
virilmen | virilmente | ||
virtuós | virtuosos | ||
virtuosamen | virtuosamente | ||
virtuoses | virtuosas | ||
virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
virulénsia | virulencia | ||
virus | virus | ||
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
viscosidat | viscosidad | ||
viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
visibilidat | visibilidad | ||
visible | visible | ||
visiblemen | visiblemente | ||
visió (vista) | vista, visión | ||
visións | visiones | ||
visita, visites | visita, visitas | ||
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
visitáen, visitaben | visitaban | ||
Visítal ! | Visítalo ! | ||
visitála | visitarla | ||
Visítala ! | Visítala ! | ||
visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
visitám | visitarme | ||
visítam | visítame | ||
visitán (g) | visitando | ||
visitánme | visitándome | ||
visitáns | visitantes | ||
visitará | visitará | ||
visitaríe | visitaría | ||
visitaríen | visitarían | ||
visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
visitátos | visitaros | ||
visites | visitas | ||
visito | visito | ||
visquen, víguen | vivan | ||
visquére o viguére | viviera | ||
visquéren, viguéren | vivieran | ||
vissi, vissis | vicio, vicios | ||
vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
vist | visto | ||
vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
vistes | vistas | ||
vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
vitalidat | vitalidad | ||
Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
viuda, viudes | viuda, viudas | ||
viudo, viudos | viudo, viudos | ||
viurán | vivirán | ||
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
víurela | vivirla | ||
víureu | viviríais | ||
viuríe | viviría | ||
viuríen | vivirían | ||
vius | vivos, vives | ||
viva | viva | ||
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
vívamen | vivamente | ||
vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
vives, vius | vivas, vivos | ||
vivíe | vivía | ||
vivíen | vivían | ||
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
vivím | vivimos | ||
vivín (g) | viviendo | ||
vocal, vocals | vocal, vocales | ||
vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
volabe | volaba | ||
volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
voladó, voladora | volador, voladora | ||
voláe, volabe | volaba | ||
volán (g) | volando | ||
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
volcánles | volcándolas | ||
voldrá | querrá | ||
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
voldríe | querría | ||
voldríen | querrían | ||
volé, vóldre | querer | ||
volém | queremos | ||
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
volénlos | queriéndolos | ||
volénse | queriéndose | ||
Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
voléume | Queredme | ||
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
volía | quería (yo) | ||
volíe | quería | ||
volíem | queríamos | ||
volíen | querían | ||
volíes | querías | ||
volíeu | queríais | ||
volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
voltánla (an ella) | rodeándola | ||
voltánlo | rodeándolo | ||
voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
voltat | rodeado | ||
voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
voluntariamén | voluntariamente | ||
voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
vorá | verá | ||
vorá, veurá | verá | ||
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
vorán | verán | ||
vorás | verás | ||
vorás, veurás | verás | ||
voré | veré | ||
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
voré, veuré | veré | ||
vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
vórel | verle, verlo | ||
vórel, véurel | verlo | ||
vórela | verla | ||
vórela, véurela | verla | ||
vóreles | verlas | ||
vóreles, véureles | verlas | ||
vórels | verlos | ||
vórels, véurels | verlos | ||
vorém | veremos | ||
vórem | verme | ||
vórem, véurem | verme | ||
vóremos | vernos | ||
vores | verse | ||
vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
vóres, véures (pot) | puede verse | ||
vóret | verte | ||
vóret, véuret | verte | ||
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
Voréu, veuréu | veréis | ||
Vóreu, véureu | verlo | ||
Voríe, veuríe | vería | ||
Voríen, veuríen | verían | ||
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
vot, voto, votos | voto, votos | ||
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
votáe o votabe, de votá | votaba | ||
votassió, votassións | votación, votaciones | ||
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
vuidán (g) buidán | vaciando | ||
vuide, buide | vacía | ||
vuit, 8 | ocho | ||
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
vuitanta, 80 | ochenta | ||
vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
vulgaridat | vulgaridad | ||
vulgarmen | vulgarmente | ||
vull (yo) | quiero | ||
vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
vullgam, vullguem | queramos | ||
vullgáu, vullguéu | queráis | ||
vullgue | quiera | ||
vullguem | queramos | ||
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
vullguera (yo) | quisiera | ||
vullguere (ell) | quisiera | ||
vullguerem | quisiéramos | ||
vullgueren | quisieran | ||
vullgueres | quisieras | ||
vullguereu | quisierais | ||
vullgues | quieras | ||
vullguéu, vullgáu | queráis | ||
vullgut, volgut | querido | ||
vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |