Mostrando las entradas para la consulta vaca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vaca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Landacisme - Lansolada


Landacisme, s. m., lat. lambdacismus, lambdacisme, répétition vicieuse du L.

Lambdacismus... ut: Sol et luna luce lucebant alba, levi, lactea.

Marcian. Capella, De nuptiis Mercur. et philolog. 5.

Landacisme es cant una dictios finish en L, e la seguens comensa per L.

Leys d'amors, fol. 109.

Lambdacisme, c'est quand un mot finit en L et le suivant commence par L.


Languor, Langor, s. f., lat. languor, langueur, peine.

Fay venir home en langor o en caitivier. V. et Vert., fol. 13.

Fait venir l'homme en langueur ou en misère.

Lo turmen 

Que m'a mes en tan gran languor. 

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le tourment qui m'a mis en si grande langueur. 

Plus s'amou, magiers es lor langors. 

T. de Lantelm et de Raimond: Ramon. 

Plus ils s'aiment, plus grande est leur peine. 

ANC. FR. Longuement sera en langor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 385. 

Puis caï en une langor. Roman de Brut, t. I, p. 173. 

ANC. ESP. Languor. PORT. Langor. IT. Languore.

2. Langui, Lagui, s. m., peine, chagrin, retard.

Lo cor e'l sen e mon langui perdrai.

G. Riquier: Aissi com selh. 

Le coeur et le sens et ma peine je perdrai.

Ieu agui

El cami gran trebalh e lagui.

Leys d'amors, fol. 120.

J'eus au chemin grand tourment et retard.

ANC. CAT. Lagui.

3. Languimen, s. m., abattement, langueur, peine.

Per languimen e per tristor 

De lauzengiers maldizens.

Paulet de Marseille: Sitot no m fas. 

Par abattement et par tristesse de flatteurs médisants.

Lo greus trebalhs e 'ls languimens... d'ifern. Contricio e penas ifernals. 

Le pénible tourment et les peines... d'enfer. 

ANC. CAT. Languiment.

4. Laguios, adj., lat. languidus, languissant, nonchalant, insouciant, négligent.

Qui trop laguios 

Es de far so c'a far a.

G. Riquier: Aitan grans. 

Qui est trop insouciant de faire ce qu'il a à faire.

Fig. Mas l'esper es doptos,

E 'l jorn es laguios.

G. Riquier: Per re non.

Mais l'espoir est douteux, et le jour est languissant.

5. Languir, v., lat. languere, languir, gémir, souffrir.

Mais volria jauzens durmir,

Que velhan deziran languir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Plus je voudrais dormir me réjouissant, qu'en veillant languir désirant.

Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir.

Giraud de Calanson: A leys cui am. 

Les uns tient puissants, et les autres fait languir.

Part. pas. Adoncs la dolor languida es trop grans. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Alors la douleur soufferte est trop grande.

- Alangui, abattu.

Don soy fort languit. Leys d'amors, fol. 27. 

Dont je suis fort alangui. 

Fo ta fort afrevolida 

Per la dolor e tan languida 

Que no s podia em pes tener.

Passio de Maria. 

Fut si fort affaiblie par la douleur et si abattue qu'elle ne pouvait se tenir en pieds.

- Infect, puant.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175. 

Vendre ni faire vendre poisson corrompu et infect. 

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit. Surströmming

IT. Languire.

L'espagnol et le portugais ont conservé le participé passé languido (lánguido en castellano, lánguida, participio pasado : adjetivo).

6. Languiar, Laguiar, v., languir, souffrir, affliger, chagriner, alanguir.

Qui tant se vol laguiar, et son temps despendre. Leys d'amors, fol. 23. Qui tant se veut chagriner, et son temps dépenser.

Aver poder ni voler, nueg ni dia, 

De mi loingnar del maltrag que m languia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut. 

Avoir pouvoir et vouloir, nuit et jour, de m'éloigner de la peine qui m'alanguit. 

Part. prés. Laguian cum gens marrida.

Brev. d'amor, fol. 15.

Languissant comme gent attristée.

(chap. En chapurriau fem aná: trist, tristos o tristes; melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques; decaigut, decaiguts, decaiguda, decaigudes; afligit, afligits, afligida, afligides; depressiu, depressius, depressiva, depressives; desfet, desfets, desfeta, desfetes; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; modorro, modorros, modorra, modorres; A Arnes alguns diuen moix, moixa.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

Lanhar, Lagnar, Laignar, v., gémir, se plaindre, s'affliger, s'inquiéter. Voyez Muratori, Diss. 33.

Mas qui que s lanh

Qu'el jass' el banh, 

E gense sa colors.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Mais qui que ce soit qui se plaigne qu'il gisse au bain, et embellisse sa couleur.

Car si s laigna ni s rancura.

P. Rogiers: Al pareissen. Var. 

Car s'il se plaint et se désole. 

ANC. FR. Sa chamberrière, laquelle laignoit ou respondoit despiteusement. Lett. de rém. de 1385. Carpentier, t. II, col. 989. 

IT. Lagnare.

2. Lanha, Lagna, Laigna, Layna, s. f., gémissement, affliction, plainte, inquiétude.

Als us mov lanha.

Los autres meurtris.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Aux uns suscite affliction, les autres meurtrit.

La donzell' a suferc lonc temps dolor e layna. V. de S. Honorat.

La damoiselle a souffert longtemps douleur et affliction.

En aissi m ten lo desirs en greu laigna.

Peyrols: Si be m sui. 

Par ainsi le désir me tient en pénible inquiétude. 

ANC. IT. Lagna.


Lansa, s. f., lat. lancea, lance.

Le mot lance a été employé par les anciens Gaulois, Allemands et Espagnols. 

Voyez Aulu-Gelle, lib. XV, cap. 20. - Diodore, lib. V. - Watcher (Wachter), Gloss. germ., v°. Lanze. Voyez aussi Aldrete, p. 169. - Denina, t. I, 

p. 259, et t. II, p. 335. - Leibnitz, Coll. étym., p. 119.

Anc en escut lansa non frais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Oncques sur écu lance il ne brisa. 

Fig. Atressi m nafr' amors fort, 

Com vos, de sa lansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles. 

Également me blesse amour fortement, comme vous, de sa lance.

CAT. Llansa (MOD. Llança). ESP. Lanza. PORT. Lança. IT. Lancia.

(chap. Llansa, llanses. v. llansá : aviá, aventá, tirá, p. ej una llansa.)

2. Lansada, s. f., estafilade, coup de lance.

Fereiro s tant fort amdos que am las lansadas... trauquero li uns l'autre l'escut e l'aubert. Philomena.

Ils se frappèrent si fort tous deux qu'avec les coups de lance... ils trouèrent l'un l'autre l'écu et le haubert.

CAT. Llansada (MOD. Llançada). ESP. Lanzada. PORT. Lançada. 

IT. Lanciata. (chap. Llansada, llansades: cop de llansa y partissipi de llansá: llansat, llansats, llansada, llansades.)

3. Lanceta, Lanseta, s. f., lancette. 

Quatre lansetas totas novas.

Talhar la pointa de cadauna lanceta.

(chap. Cuatre llansetes totes noves. Tallá la punta de cada llanseta; cada una de les llansetes.)

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Quatre lancettes toutes neuves. 

Tailler la pointe de chacune lancette.

CIT. Llanceta. ESP. PORT. Lanceta. IT. Lancetta. (chap. Llanseta, llansetes: instrumén quirúrgic, paregut a un punchó o punsó.)

4. Lancier, Lansier, s. m., porte-lance, crochet auquel on suspendait la lance.

Vi sa lansa e son escut 

C'om l' ac en un lansier pendut.

Roman de Jaufre, fol. 45. 

Vit sa lance et son écu qu'on lui eut suspendu en un porte-lance.

- Lat. lancearius, soldat qui porte la lance, lancier. 

CC lancier sian aparelhat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 23.

Que deux cents lanciers soient préparés. 

ANC. CAT. Llancer. ESP. Lancero. PORT. Lanceiro. IT. Lanciero. 

(chap. Llansé, llansés: soldat que porte la llansa.)

5. Lans, Lanz, s. m., élan, jet, élancement, trait.

Al primier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Qu'au premier jet je perde mon épervier. 

Adv. comp. Tan fui laissatz,

Quan la vi al prim lanz.

Sordels: Tan m'abellis.

Tant je fus étreint, quand je la vis de prime abord.

El mielhs del mon s'es perdutz en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc chantiei. 

Le meilleur du monde s'est perdu en un trait.

ANC. CAT. Llans. ESP. Lance. PORT. Lanço. IT. Lancio.

6. Lansar, v., lancer, jeter, darder, pousser.

No ill ten pro ausberc fort ni espes,

Si lansa dreit.

Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Ne lui tient profit haubert fort et épais, tant il lance droit.

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. Ab un dous amoros esguar

Que ni lansero siey huelh lairo.

Sordel: Bel m' es ab. 

Avec un doux amoureux regard que me lancèrent ses yeux fripons.

CAT. Llansar (MOD. Llançar). ESP. Lanzar. PORT. Lançar. IT. Lanciare.

(chap. Llansá: llanso, llanses, llanse, llansem o llansam, llanséu o llansáu, llansen; llansat, llansats, llansada, llansades.)

7. Eslais, s. m., élan, course, vitesse, trait, effort.

Tro a la nau del port volon far lur eslays. V. de S. Honorat.

Jusqu'au navire du port ils veulent faire leur course. 

Fig. D' alegransa e de joi fai un eslais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

D'allégresse et de joie fait un élan.

Loc. fig. Ves ifern fay son eslais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan. 

Adv. comp. D' aquesta gent marrida que vengron a eslays. 

V. de S. Honorat. 

De cette gent hideuse qui vinrent avec impétuosité.

Fuia 'ls mals a grant eslais. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Albertet: N Albertet.

Qu'il fuie les méchants à grand effort.

Aissi m venon tug d' eslais.

Aimeri de Bellinoi: Era m'agr' ops. 

Ainsi me viennent tous d'élan.

Ieu m n' irai lay de gran eslays.

Rambaud d'Orange: Entre gel e vent. 

Je m'en irai là de grande impétuosité.

ANC. FR. A tant s'en tourne à grant eslais, 

Et Euriaus remaint dolente, 

Qui de plourer pas ne s'alente.

Roman de la Violette, p. 58.

Si saillit de plein eslays jus du destrier. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 85.

8. Eslansar, v., élancer, pousser, jeter.

En als non ai cor que m' eslans.

Rambaud d'Orange: Aras no siscla. 

En autre chose je n'ai coeur que je m'élance.

Mos cors en leis amar s' eslansa.

Albert de Sisteron: En amor. 

Mon coeur s'élance à aimer elle. 

IT. Lanciare.

9. Eslaissar, v., élancer, précipiter, aventurer.

Braus cavals, quan s' eslaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei.

Fougueux cheval, quand il s'élance.

(chap. Fogós caball, cuan ell s' avente, arree, arrenque, etc.) 

Fig. M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

M'est venu en volonté que je m'aventure à faire un nouveau sirvente.

Si m dey tener qu' en trop dir no m'eslais.

Gui d'Uisel: Anc no cugey. 

Ainsi je dois me tenir qu'à trop dire je ne m'aventure. 

ANC. FR. Devant les Sarrasins se prent à eslaisser. 

Roman de Fierabras en vers français. 

Li dus s' eslaisse en 1 prael. Roman del conte de Poitiers, v. 860.

Puis ont les chevaus eslaisiés. Roman de la Violette, p. 260.

10. Relais, s. m., relais, élan.

Ab tan Bertrans s'en vai sus per relais. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

En même temps Bertrand s'en va sus par relais. 

Adv. comp. Y corre de relais.

Tal paor, que de relais 

S'en torneron drech al palays. 

V. de S. Honorat. 

Y courir d'élan.

Telle peur, que d'élan ils s'en retournèrent droit au palais.


Lansolada, s. f., lansolade, sorte de plante.

Solvi pro VIII lanssolatis palearum... De qualibet lanssolata II albos.

Tit. de 1372. Hist. de Nîmes, t. II, pr.. p. 319.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, est bonne la lansolade qu'on appelle carlopepin.

(N. E. Creo que habría que buscar alguna planta “lanceolata”, como la Plantago lanceolata, con hojas en forma de lanza.
En el Dictionnaire provençal-français de S. J. Honnorat, tomo 2, el autor cita a Raynouard, y le corrige: “Lanssolatis palearum, signifie ici: Lansolada de palha, plein un drap de paille, comme on le dit encore aujourd'hui. También sale algo en "Romania".)

Per sanar la carn nafrada,  Es bona la lansolada  Qu'om apela carlepepi.

En Argentina:
Alpiste pajarero, calracho, carmel, carrajó, hierba de las almorranas, la de las almorranas, liantel, llanté, llantel, llanten, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén menor, llanter, michitos, orejillas de liebre, pelosilla, planta de las almorranas, plantaina, raíz de las almorranas, rampetes, siete nervios, sietevenas, lengua de oveja, siete venas.

En España:
alpiste, alpiste bravo, alpiste pajarero, alpistes, antén, aquinácea, argadillo, avellanas, cinco en vena, cinco venas, cinco-nervios, cincovenas, cochinina, cola de rata, correola, cuatro venas, diantel, diente de león, estrella, estrella de mar, ezpata-plantaina, felpa larga, flor de la mensida, hierba de cinco venas, hierba de la cortadura, hierba de lagartija, hierba de las almorranas, hierba de las cinco rayas, hierba de las siete costuras, hierba de los pájaros, hierba para el sudor de pies, hierba para heridas, hierba para las almorranas, hoja de lagartija, hoja de lentén, hoja de siete costillas, hojas de cinco venas, la de las almorranas, lagartijera, lampaza, lanceolada, lancilla de arroyos, lantel, lantel del fino, lantén, lengua de cabra, lengua de mixón, lengua de oveja, lengua de prado, lengua de pájaro, lengua de vaca, lenguazas, lenté picudo, lentén, lentén largo, liantel, lintén, llantaina, llantel, llantén, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén menor, llanter, llanté, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén mayor, llantén menor, llantén pequeño de cinco-nervios, llantén silvestre, llentel, llentén, mastia, matapepinos, michitos, moscas, oreja de cabra, oreja de liebre, orejillas de liebre, pelosilla, pelosilla borde, picadera, planta de las almorranas, planta para el colesterol, planta para prevenir catarros, plantaina, plantaina de hojas estrechas, plantaina menor, plántago, rampetes, raíz de las almorranas, siete costillas, siete nervios, sietevenas, yantel, llantén kocue, yentén, yerba de las cinco venas, yerba de los pájaros, zaragatona.

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Forbir - Septiforme

 


Forbir, v., fourbir, aiguiser, polir, nettoyer, orner. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Cant a manjat, el lo forbis 

A peira o a fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il l'aiguise sur pierre ou sur bois raboteux. 

Fig. Polira,

Forbira

Mon chan.

Giraud de Borneil: Eras si m. 

Polira, aiguisera mon chant. 

Substantiv. Del forbir non es avars, 

Ans ters son bec sai e lai. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'est pas avare du nettoyer, au contraire il essuie son bec çà et là.

Part. pas. Las forbidas alamellas

Lur meton ins en las cervellas. 

V. de S. Honorat. 

Les épées fourbies leur enfoncent dedans les cervelles.

Fig. No m nogon clercx ab fals mots forbitz. 

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Ne me nuisent clercs avec faux mots aiguisées. 

ANC. FR. Eve rose dont se forbissent.

Dit d'un Mercier. 

ANC. CAT. Forbir. IT. Forbire. (chap. esmolá, afilá, pulí, llimpiá, ordená.) 

Forca, s. f., lat. furca, fourche, fourches patibulaires.

Saumada de forcas, I forca. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de fourches, une fourche.

(chap. Cárrega de forques, 1 forca; impost que se pagabe en espessie.)

Ne seras a forcas pendutz.

Roman de Jaufre, fol. 14.

Tu en seras pendu à fourches.

- Colonne, poteau.

A las forcas de la cortina. V. de S. Honorat. 

Aux colonnes de la courtine.

ANC. FR. Et tes cors puist as forces pendre. 

Roman du comte de Poitiers, v. 1112. 

Sur un mont les forques drechier... 

Ont les ostages amenés, 

Et as forques les ont levés.

Roman de Brut, t. I, p. 147.

CAT. ANC. ESP. Forca. ESP. MOD. Horca. PORT. IT. Forca. (chap. forca, forques; está la forca per a penjá y la forca per a repartí palla, traure fem, punchá al cul als catalanistes, etc. Forcó, forcons, forconet, forconets : són tochos en dos puntes per a tallá romigueres; forqueta, forquetes; forcacha, forcaches : a un abre, aon se dividixen dos branques o simals; a una persona, - forcadura al pun 7 -, la cadera, aon ixen los dos camals, les dos cames. Los catalans li diuen forquilla al tenedó, per la forma que té de forca.)

2. Forquel, s. m., fourchon.

Un forquel es agut, l'autre forquel es gros et redon.

Eluc. de las propr., fol. 42.

Un fourchon est aigu, l'autre fourchon est gros et rond.

3. Furcula, s. f., lat. furcula, fourcelle, clavicule.

La continuacio de la furcula.

Dislocacio de la furcula.

(chap. Dislocassió de la clavícula.)

Trad. d'Albucasis, fol. 67. 

La continuation de la fourcelle.

Dislocation de la clavicule. 

PORT. Furcula.

4. Forsela, s. f., fourcelle, le haut fourché du sternum, poitrine.

En Eblos lo feri sotz la forsela...

E trauca 'lh costat desotz l' aiscela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle... et perce le côté dessous l'aisselle.

Mais la lur forsela

Gardon ben de lamela,

E l' autri servela

Non planhon, si s' espan.

P. Cardinal: El mon non a.

Mais leur poitrine ils gardent bien d'épée, et ne plaignent pas la cervelle d'autrui, si elle se répand.

ANC. FR. Ung cop la fiert soubs la fourcelle.

Roman d'Athis. Du Cange, t. III, col. 755.

Batant son piz et sa forcele.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 118.

IT. Forcella.

5. Forcoil, s. m., fourcelle.

Tal lhi donet el pietz sobr' el forcoil, 

Que de sa lansa volen lhi gran asclen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Il lui frappa tellement à la poitrine sur la fourcelle, que de sa lance volent les grands éclats.

ANC. FR. Que encore tenoit le cotel

Qu' Ismaine avoit sous le fourcel.

Roman de la Violette. Du Cange, t. II, col. 755.

6. Forc, s. m., raie, assemblage d'oignons ou d'aulx en plusieurs rangées réunies par le haut.

Saumada de cebas e d'alhs dona cascuna I forc, et si son engrunadas, que non sian en forc, paga de la saumada II deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge d'oignons et d'aulx donne chacune une raie, et s'ils sont séparés, qu'ils ne soient pas en raie, paie de la charge deux deniers.

CAT. Forc. ESP. Horco. (chap. En este cas: restra, ristra. Un forc es la mida del dit gros y lo índice estirats.)

7. Forcadura, s. f., enfourchure.

Ac tan corta forcadura,

Que non ac jes un palm entier

Del talo entro al braguier.

(N. E. Buena descripción de Mario Sasot Escuer, el panfletista del panfleto catalanista Temps de Franja.)

Roman de Jaufre, fol. 14.

Eut si courte enfourchure, qu'il n'eut pas une palme entière du talon jusqu'au brayer.

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Long corps et délié par la ceinture, et il fut large par l'enfourchure.

ANC. FR. Lungs braz et grant furchéure.

Lai d'Haveloc, v. 744.

Pour se bien tenir à cheval, il faut s'y tenir assis droit sur l'enfourchure ou la fourchure et non sur les fesses.

Écuyer françois, Trévoux, v°. Enfourchure. 

ESP. Horcadura. PORT. Forcadura. IT. Forcatura. (chap. Forcadura, forcadures, forcacha, forcaches.)

8. Forcat, adj., fourché, dévié.

Una vena a el membre del home que es forcada. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Une veine a au membre de l'homme qui est fourchée.

Fig. La ententios es forcada, quant hom entent d'una part en Dieu, et d'autra part a sa honor. V. et Vert., fol. 62.

L'intention est fourchée, quand on s'affectionne d'une part à Dieu, et d'autre part à son honneur.

Loc. Lengua forcat, engres.

Lengua forcat, de mal linh.

B. Martin: A senhor.

Fourchés de langue, fâcheux.

Fourchés de langue, de mauvaise race. 

CAT. Forcat. ESP. Horcado. IT. Forcato. (chap. forcat, forcats, forcada, forcades; desviat, desviats, desviada, desviades; forcada y forcades tamé són cops de forca, o lo que se pot agarrá de una tongada en la forca.)

9. Bifurcar, v., bifurquer.

Part. pas. La extremitat d'aquels es bifurcada.

(chap. La extremidat d'aquells es o está bifurcada.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

L'extrémité de ceux-ci est bifurquée.

10. Enforcar, v., enfourcher, mettre aux fourches patibulaires.

Part. pas. Penretz lo per forsa, e sera enforcatz.

(chap. Lo pendréu per la forsa, y sirá enforcat; lo penjaréu.)

Aurem los Frances, e seran enforcatz.

(chap. Tindrem – pendrem – als fransesos, y sirán enforcats; los penjarem.)

Roman de Fierabras, v. 2547 et 3061.

Vous le prendrez par force, et il sera mis aux fourches.

Nous aurons les Français, et ils seront mis aux fourches.

Si el meteys se ausisia, el seria plus punit d' un autre, car el yria en yfern, e, en aquest monde, lo cors enforcat.

L'Arbre des Batalhas, fol. 162.

S'il se tuait lui-même, il serait plus puni qu'un autre, car il irait en enfer, et, en ce monde, le corps mis aux fourches. 

ANC. ESP.

El alcade dis: Mando, que sea enforcado. 

(MOD. Mando que sea ahorcado.)

Arcipreste de Hita, cop. 1438.

ANC. CAT. Enforcar. ESP. MOD. (ahorcar) Enhorcar. PORT. Enforcar. 

IT. Inforcare. (chap. Enforcáahorcá; se diu mes assobín penjá, te penjaré.)

11. Entreforcar, v., fourcher, tergiverser.

A penas hi truep layc ni clerc 

Qu' el dreg cami non entreforc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche le droit chemin. 

Fig. On sens falh et entreforca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Où sens manque et tergiverse.


Forest, Foresta, s. f., germ. Forst, forêt.

Voyez Leibnitz, p. 114.

En la forest on so ill cabrol.

(chap. Al bosque, bosc, foresta, aon están los cabirols.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En la forêt où sont les chevreuils. 

Vai cassar en la foresta. V. de S. Honorat.

Va chasser dans la forêt.

CAT. ESP. PORT. chap. Floresta. IT. Foresta.

2. Forestaria, s. f., forêt, bois.

En la forestaria garda mort son marit. V. de S. Honorat. 

Dans la forêt elle garde son mari mort.

3. Forestier, s. m., forestier, garde forestier.

Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.

Qu'il ait forestiers et banniers qui les gardent.

ESP. Florestero. (ESP. chap. guarda forestal; lo forestal, com Espinete, Chere, o Vidal, de Beseit, o lo pelut de Ráfels.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

4. Forastatge, s. m., forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt, et d'y faire paître toute sorte de bétail. Voyez Du Cange, t. III, col. 603. 

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

5. Forestar, v., forester, avoir, exercer le droit de forestage. 

Voyez Du Cange, t. III, col. 602.

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

6. Aforestar, v., avoir, exercer le droit de forestage, faire paître en forêt.

Qui bestiars aforestan.

Tit. de 1365. DOAT, t. XCIII, fol. 234.

Qui font paître en forêts les bestiaux.


Forestel, Forestol, s. m., pupitre, lutrin.

Adonc sian legidas tres leyssos en lo forestel.

Regla de S. Benezeg, fol. 29.

Qu'alors trois leçons soient lues au lutrin.

Los autres capelas... se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres chapelains... se trouveront au lutrin avec surplis revêtus.

(ESP. Ambónambonesatrilatriles)


Forma, s. f., lat. forma, forme, manière, guise, façon. 

Totz em fag d'una materia e format ad una forma et ad un yssampli, ayssi co es dig desus. V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits d'une même matière et façonnés sur une même forme et sur un même modèle, ainsi comme il est dit dessus. 

Fig. Prelatz que deurian donar forma e yssampli de tota neteza e de tota sanctetat. V. et Vert., fol. 19.

Prélats qui devraient donner forme et exemple de toute pureté et de toute sainteté.

Prép. comp. Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. V. de Sordel. 

S'enamoura de la femme du comte en manière de passe-temps, et elle de lui.

Can ell se desguiza en forma d'angel, e nos mostra alcun be veray.

V. et Vert., fol. 62.

(chap. Cuan ell se disfrasse en forma d'ángel, y mos mostre o amostre algún be ver, verdadé.) 

Quand il se déguise en forme d'ange, et nous montre aucun bien vrai.

Una flama lusens en forma de colonna. V. de S. Honorat. 

Une flamme brillante en forme de colonne. 

CAT. ESP. PORT. IT. Forma. (chap. Forma, formes; v. formá.)

2. Formatio, s. f., lat. formatio, formation.

Aquestas doas se fan per formatio. Leys d'amors, fol. 44.

(chap. Estes dos se fan per formassió. En catalá pre Pompeyo Fabra siríe: Aquestas duas se fan per formació, que manipulat pel químic en ínfules de lingüista ix: Aquestes dues es fan per formació.)

Ces deux se font par formation.

Sobre formacio d'home.

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Sur formation d'homme.

CAT. Formació. ESP. Formación. PORT. Formação. IT. Formazione.

(chap. Formassió, formassions.)

3. Formal, adj., lat. formalis, formel. 

Causa formal et perficient. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Causa formal y efissién o efissienta.)

Cause formelle et efficiente.

CAT. ESP. PORT. Formal. IT. Formale. (chap. Formal, formals.)

4. Formatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser. 

Dezigna debilitat de natural virtut formativa.

Quar la materia es mal hobedient a virtut formativa.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 40.

Désigne faiblesse de naturelle puissance formative.

Car la matière est mal obéissante à puissance organisative. 

ESP. IT. Formativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives.)

5. Formar, v., lat. formare, former, créer.

De cor y entendia 

Dieus, quan formet vostre cors amoros. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

De coeur s'y appliquait Dieu, quand il forma votre aimable personne.

Ar preguem selh qu'els elemens formet 

E tot quant es.

Folquet de Lunel: Bona. 

Maintenant prions celui qui forma les éléments et tout ce qui est.

Fig. A penas podian sospirar,

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria.

A peine pouvaient gémir, ni mots ne pouvaient former.

Part. pas. Tant es nobla sa ricors,

E sos belhs cors gent formatz. 

Paulet de Marseille: Aras qu'es. 

Tant est noble sa puissance, et son beau corps gentiment formé.

CAT. ESP. PORT. Formar. IT. Formare. (chap. Formá: formo, formes, forme, formem o formam, forméu o formáu, formen; format, formats, formada, formades.)

6. Formozitat, s. f., lat. formositatem, beauté. 

Prepauzan... a lageza formozitat. 

De maior puritat, formozitat.

Color dona a cara d' home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 1, 106 et 264.

Préférant... à laideur beauté.

De plus grande pureté, beauté. 

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur. 

IT. Formosità, formositate, formositade.

7. Formos, adj., lat. formosus, beau, bien fait.

Formos en figura.

La gent de bela statura et formoza. 

Tres syrenas... tan formozas que los qui pres lor passavo per lor beutat atyravo. Eluc. de las propr., fol. 165 et 258. 

Beau en figure.

La gent de belle stature et bien faite. 

Trois sirènes... si belles qu'elles attiraient par leur beauté ceux qui passaient près d'elles.

ANC. CAT. Fermos. CAT. MOD. Hermos. ANC. ESP. Fermoso. ESP. MOD. Hermoso. PORT. IT. Formoso. (chap. Hermós, majo, guapo.
N. E. Miren cómo se dice en rumano.)

Máximo Fabregat y les seues neures

8. Formatge, Formagge, Fromage, s. f., fromage.

Le lait caillé, étant placé dans une forme pour s'égoutter et se consolider, prit de cette forme le nom de formage (fromage).

Livra huous e formatge 

A jorn carnal.

Bertrand de Born: Bel m'es quan. 

Livre oeufs et fromage à jour gras. 

Quan lur an donat pan e fromage.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Quand leur ont donné pain et fromage.

Plus de formagge que layt de vaca.

Eluc. de las propr., fol. 274. 

Plus de fromage que lait de vache. 

ANC. FR. Si a véu

Furmaiges qui dedens esteient, 

É seur une cloie giseient.

Marie de France, t. II, p. 106. 

Et couler le laitage 

Pour faire sur le jonc cailloter le formage, 

Remi Belleau, t. I, fol. 144.

CAT. Formatge. IT. Formaggio. (chap. Formache, formaches.)

9. Fromaggos, adj., fromageux.

La substancia... fromaggoza.

(chap. La sustansia... formachosa : collada.)

Eluc. de las propr. fol. 273.

La substance... fromageuse.

10. Formageira, s. f., fromagère.

La veilla formageira.

(chap. La vella formachera; sa mare de Daniel, al llibre lo camí de Delibes, fée formaches, collada. Lo podéu lligí online o comprá a Amazon.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

La vieille fromagère.

11. Conformitat, s. f., lat. conformitatem, conformité.

Ab el han semlansa et conformitat. Eluc. de las propr., fol. 73.

Avec lui ont ressemblance et conformité. 

Per que sian d'una conformitat. Leys d'amors, fol. 65.

Pour qu'ils soient d'une même conformité. 

CAT. Conformitat. ESP. Conformidad. PORT. Conformidade. 

(chap. Conformidat, conformidats.)

IT. Conformità, conformitate, conformitade.

12. Conformar, v., lat. conformare, conformer.

Allego e dizo qu' om se deu conformar am lo lati.

Leys d'amors, fol. 65. 

Allèguent et disent qu'on se doit conformer avec le latin.

Meills ab l'autra si conforma.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Se conforme mieux avec l'autre.

CAT. ESP. PORT. Conformar. IT. Conformare. (chap. conformá, conformás, de forma; assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; está conforme.)

13. Deformacio, s. f., lat. deformatio, déformation, laideur.

Pren tot home... deformacio.

Color dona a cara d'home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 264.

Tout homme prend... déformation.

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur.

ESP. Deformación. IT. Deformazione. (chap. Deformassió, deformassions; v. deformá, deformás.)

14. Deformitat, s. f., lat. deformitatem, difformité, laideur.

Sa beutat si torna en deformitat.

(chap. La seua bellesa se torne en fealdat, deformidat.)

Fa las juncturas gibbozas ab deformitat.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 95. 

Sa beauté se change en laideur. 

Fait les jointures bossues avec difformité. 

CAT. Deformitat. ESP. Deformidad. PORT. Deformidade. IT. Deformità, deformitate, deformitade.

14. Deformatiu, adj., déformatif, désorganisatif, qui a la faculté de déformer, de désorganiser. 

Siccitat... es antiquativa, descolorativa, deformativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera, sequía, sequedat... es envellidora, descolorativa, deformativa.)

Sécheresse... est vieillissante, décolorative, déformative.

16. Deformar, v., lat. deformare, déformer, estropier, défigurer.

Cum sia naturalment de bela figura, empero trop la deforma son habit o vestidura. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Combien qu'elle soit naturellement de belle figure, pourtant son habit ou vêtement la défigure beaucoup. 

Part. pas. Per que els ac deformatz. V. de S. Honorat.

Par quoi les eut estropiés. 

Son fort layas e defformadas.

(N. E. Se aplica bien a las mujeres de la CUP, algunas precisamente se llaman Laia.)

Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 28. 

Sont fort laides et déformées. 

ESP. Desformar (deformar). PORT. Deformar. IT. Deformare. (chap. Deformá, deformás: yo me deformo, deformes, deforme, deformem o deformam, deforméu o deformáu, deformen; deformat, deformats, deformada, deformades.)

17. Reformacio, Reformation, s. f., lat. reformationem, réformation, réforme.

La reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

La réformation et modification de justice. 

Monestier que besonha de reformacio.

(chap. Monasteri – o convén - que té falta de reforma, reformassió.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333.

Monastère qui manque de réformation.

- Renouvellement, rétablissement. 

Per la reformation del profich.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Pour le renouvellement du profit.

Entre Dieus et homes, de patz reformacio. 

Eluc. de las propr., fol. 136. 

Entre Dieu et les hommes, rétablissement de paix. 

CAT. Reformació. ESP. Reformación. PORT. Reformação. IT. Riformazione. (chap. Reformassió, reformassions; reforma, reformes. Yo vach estudiá al institut de Valderrobres cuan encara no ere un niu de rates catalanistes dirigides per la CHA de Labordeta.)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres

18. Reformar, v., lat. reformare, reformer, former de nouveau, faire une réforme, abolir, rétablir.

Reforma ton cor e ton entendement. V. de S. Honorat. 

Réforme ton coeur et ton entendement. 

El reformet l' emperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 49.

(chap. Ell va reformá l' imperi.)

Il reforma l'empire.

Part. pas. Per so que... l' orde fos reformatz.

La patz fo reformada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 210 et 186.

Pour ce que... l'ordre fût réformé. 

La paix fut rétablie. 

CAT. ESP. PORT. Reformar. IT. Riformare. (chap. Reformá: reformo, reformes, reforme, reformem o reformam, reforméu o reformáu, reformen; reformat, reformats, reformada, reformades.)

19. Informacio, Enformacio, s. f., lat. informatio, information.

Totas las enformatios e enquestas.

(N. E. ¿Conocen ustedes a los dos borregos aragoneses catalanistas que hacen o hacían encuestas manipuladas? Son los dos doctores de universidad, Ignacio Sorolla Vidal, Matarraña, y Javier Giralt Latorre, La Litera o Llitera. Ambos viven del dialecto catalán con sueldos públicos.)

En las quals enformacios e enquestas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38 et 39.

Toutes les informations et enquêtes.

(chap. Totes les informassions y encuestes.)

En lesquelles informations et enquêtes. 

Si appar als consols per enformacio sufficien. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il paraît aux consuls par information suffisante.

- Enseignement.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

Enseignement instructif. 

CAT. Informació. ESP. Información. PORT. Informação, enformação. 

IT. Informazione. (chap. Informassió, informassions.)

20. Informamen, s. m., information, recherche, trace.

Totz los santz que per aquest informamen an seguit Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33. (N. E. Folio treinta y tres, como la edad de Cristo.)

Tous les saints qui par cette trace ont suivi Jésus-Christ. 

ESP. Informamiento (crear informes, información, sobre todo para un juicio.)

21. Informatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.

(N. E. Sobre todo “els informatius” de Tv3%, que tienen la facultad de adoctrinar a los asnos que la ven. Algunos aragoneses y valencianos son a la par víctimas del tomàtic.)

Virtut informativa... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Solelh... ha virtut informativa. Eluc. de las propr., fol. 19 et 116.

Puissance formative... figurative des membres, ordinative et distinctive.

Le soleil... a puissance formative. 

ESP. (formativo) IT. Informativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives; informatiu, informatius, informativa, informatives. 

Al institut de Valderrobres la assossiassió amics del chapurriau volíe fé unes charles informatives y no los van dixá. La brossada catalanista aragonessista de la CHA que treballe allí no u pot permití. La culpa va sé del cha cha cha: Enneco, Ignacio, Iñaki BelancheSilvia Dilla, Pepa Nogués - la dona de Cachol de La Portellada, lo nou pressidén de la assossiassió de empresaris del Matarraña -, etc.)

22. Informar, Enformar, Eformar, v., lat. informare, informer, former, instruire, rechercher.

Nos puscam informar.

Per aquestas vos podetz enformar de totas las autras dictios.

Leys d'amors, fol. 9.

Nous puissions nous instruire.

Par celles-ci vous pouvez vous instruire de tous les autres termes.

En fayt d'armas et de cassar, las eformavo.

(chap. Les formabe en fet (fets) d'armes y de cassá; amostrabe, enseñabe a luchá y los adiestrabe a la cassera.)

Eluc. de las propr., fol. 164.

En fait d'armes et de chasser, les formaient.

Que essenhe lo cor et informe la conciencia que el denhe esser nostres mayestres e nostres bos avocatz. V. et Vert., fol. 48.

Qu'il enseigne le coeur et instruise la conscience de manière qu'il daigne être notre maître el notre bon avocat.

Part. pas. Vos es enformat que...

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Vous êtes informé que...

Ieu vuelh esser efformat

Abans que ieu al re en fassa.

(chap. Yo ne vull sé informat abans de fé (de que yo faiga) datra cosa. 

Al re : atra cosa; re, res : cosa. No res : no cosa : 0, gens.)

Un troubadour anonyme: El nom de. 

Je veux être informé ayant que j'en fasse autre chose. 

CAT. ESP. Informar. PORT. Informar, enformar. IT. Informare. 

(chap. Informá, informás: yo m' informo, t' informes, s' informe, mos informem o informam, tos informéu o informáu, s' informen; informat, informats, informada, informades.) 

23. Transformatio, s. f., lat. transformatio, transformation.

Transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.

Transformation d'une signification à autre. 

CAT. Transformació. ESP. Transformación. PORT. Transformação. 

IT. Transformazione, trasformazione. (chap. Transformassió, transformassions.)

24. Transformatiu, adj., transformatif, qui a la faculté de transformer.

De las cauzas en las quals ha accio, en sa semlansa transformativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Des choses sur lesquelles elle a action, transformative en sa ressemblance.

CAT. Transformatiu. ESP. Transformativo. (chap. Transformatiu, transformatius, transformativa, transformatives.)

25. Transformar, v., lat. transformare, transformer. 

Segon que Dieus permet, si transformo.

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Suivant que Dieu permet, se transforment. 

Part. pas. Sera transformatz en la ymage de gloria.

V. et Vert., fol. 100. 

Sera transformé en l'image de gloire.

CAT. ESP. PORT. Transformar. IT. Transformare, trasformare. 

(chap. transformá, transformás: yo me transformo, transformes, transforme, transformem o transformam, transforméu o transformáu, transformen; transformat, transformats, transformada, transformades; transformista, transformistes.)

26. Uniformitat, s. f., lat. uniformitatem, uniformité, homogénéité.

Jasia que... haia en si et en sas partidas uniformitat.

Vianda que ha uniformitat, et es tempradament aministrada.

Eluc. de las propr., fol. 157 et 74.

Bien qu'elle ait homogénéité en elle et en ses parties.

Nourriture qui a uniformité, et est administrée modérément.

CAT. Uniformitat. ESP. Uniformidad. PORT. Uniformidade. IT. Uniformità, uniformitate, uniformitade. (chap. Uniformidat, uniformidats.)

27. Multiformitat, s. f., multiformité, diversité de formes.

Entre si han multiformitat et varietat.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Entre soi ont multiformité et variété.

28. Motformable, adj., multiforme.

Per la gracia de la motformabla savieza de Dieu.

(chap. Per la grassia de la multiforme sabiduría de Deu. Pedro Saputo tamé teníe esta multiforme sabiduría, per naixó se diu Saputosabut, sabio.)

Pedro Saputo en chapurriau

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Par la grâce de la multiforme sagesse de Dieu.

29. Septiforme, adj., lat. septiformis, septiforme, à sept formes, de sept façons.

La letania septiforma, so es de VII manieras.

(chap. La letanía septiforme, aixó es de set maneres; siat a ValjunqueraLa Sorollera, Cerollera. M'agradaríe sabé si Ernesto Nazario Martín Peris coneix be la llengua ocsitana y los seus dialectes, catalá incluít, ya que es un políglota, teólogo, maestre o professó de catalá.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

La litanie septiforme, c'est-à-dire de sept manières.