Juan Luís Camps Joan, Queretes
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 27 de diciembre de 2017
Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes
Juan Luís Camps Joan, Queretes
domingo, 4 de octubre de 2020
Firma compromiso trabajo conjunto 53 asociaciones lenguas propias Aragón.
La web de las lenguas de Aragón
02/10/20
http://www.lenguasdearagon.org/firma-del-compromiso-de-trabajo-conjunto-de-53-asociaciones-en-favor-de-las-lenguas-propias-de-aragon/
FIRMA DEL COMPROMISO DE TRABAJO CONJUNTO DE 53 ASOCIACIONES EN FAVOR DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN.
Con motivo de la celebración del Día Europeo de las Lenguas 2020, instituido por el Consejo de Europa, se hizo partícipe a la sociedad aragonesa de la importancia estratégica de la colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y las asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón, mediante la firma de un documento de compromiso de trabajo conjunto para hacer posible la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias. Un total de 53 asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón se comprometieron mediante este acuerdo a la colaboración entre las entidades que trabajan habitualmente en pro de ese objetivo.
Las asociaciones firmantes son:
Boira Fablans Zinco Villas
Asoziazión Cultural Bente d’Abiento
Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa
Asoziazión Cultural Rebellar
Clarió. Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del catalá
Asociación Laina
Asociación Cultural Etnológica de los Oficios Perdidos
Asociación Cultural A Gardincha
Asociación Cultural Q-arte
Asociación Cultural Llagure
Asoziazión Cultural Finestra Batalera
Loneca Ecocultural
Asociación Cultural Boalar
Rolde de Estudios Aragoneses
Caballeros de Exea
Calibo l’Aragonés en Alto Galligo
Espelungué. Aragonés en a Chazetania
Ligallo de Fablans de l’Aragonés
24 de septiembre
Asociación Cultural Ballibasa y Sobrepuerto «O Zoque»
Asociación Cultural L’Albada
Asociación Cultural Resonar
Fundación Crisálida
Asociación cultural Lascuarre
Club Aragón Siglo XXI
Centro de Estudios del Jiloca
Asociación A Minglana
O Corrinche
Junta Cultural Las Fuens
Asoziazión A Replazeta
Centro Aragonés de Barcelona
Asociación Chinela de Longars
Nabateros d’a Galliguera
Asociación de Vecinos de Plasencia del Monte
Mullers al canto’l llavador
Rolde O Caxico
Asociación Cultural Aljez
Asociación de Mujeres “Donisas” de Sesué, Sos y Villanova
Institut d’Estudis del Baix Cinca
Asociación Virgen del Llano Secastilla
Asociación de vecinos y amigos de El Grado/Lo Grau
Asociación de madres y padres de Lascuarre
Asociación Cutural Rondalla Francisco Parra
Amigos de Serrablo
Associació Catalanista del Matarranya. ASCUMA
Asociación A Gorgocha
Fundación Amics de Nonasp / Associació Amics de Nonasp
Asociación Guayente
Coses del Poble (Mequinenza)
Asociación Bisas de lo Subordán (subnormal no, Subordán)
Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul
Sociedad Cultural Aladrada
Puede consultar el documento firmado a través del siguiente enlace:
COMPROMISO DE TRABAJO CONJUNTO ENTRE
LA DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Y ASOCIACIONES DEL ÁMBITO DEL ARAGONÉS Y EL CATALÁN DE ARAGÓN
En septiembre de 2015 comenzó a desarrollar sus funciones, siquiera sea con recursos limitados, por vez primera en la historia de nuestra Comunidad Autónoma, la Dirección
General de Política Lingüística.
Durante estos cinco años se han invertido alrededor de 1,5 millones de euros y llevado
a cabo actuaciones muy relevantes en diversas materias (vid. Memoria 2015-2019 en:
http://www.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2016/10/memoria-2017-2019.pdf).
Así, en materia de educación:
- Se han aprobado los currículos de primaria, secundaria, bachillerato y adultos de
ambas lenguas.
- Se ha hecho posible, por vez primera, la obtención de titulación de nivel de acuerdo
con el Marco Europeo de Referencia para las lenguas para el aragonés (hasta el C1) y se ha
incorporado el C2 de catalán.
- Se han creado doce plazas de lengua catalana en las plantillas orgánicas de los centros.
- Se han triplicado los docentes de aragonés y duplicado el número de centros que
ofrecen la asignatura, así como el número de alumnos.
- Se ha aprobado la regulación de la inmersión lingüística en ambas lenguas y está en
trámite avanzado el reconocimiento de la acreditación de los niveles, tanto del aragonés
como del catalán, en la administración aragonesa.
- La Universidad de Zaragoza, a instancia de la Dirección General de Política Lingüística, ha puesto en marcha la mención de aragonés en el Grado de Magisterio del Campusde Huesca.
-Se han recuperado los seminarios de profesores de ambas lenguas.
En cuanto a la promoción y difusión:
- Se recuperaron los premios literarios, creándose nuevos galardones para el ámbito
artístico (video y cómic) y premios de carácter honorífico para reconocer el trabajo desarrollado durante toda la vida.
- Se han abierto líneas de subvenciones con comarcas, ayuntamientos y asociaciones
y se ha creado una cátedra patrocinada en la Universidad de Zaragoza.
- Se ha aprobado y dado carácter oficial a los nombres de los picos de más de tres mil
metros y la toponimia más relevante de once comarcas y actualmente se trabaja en la toponimia menor de diversos municipios. Se encuentra en trámite la aprobación de un decreto
que regule la señalización viaria bilingüe, en las zonas de uso histórico.
- Se han firmado protocolos de colaboración con ocho comarcas y una veintena de
ayuntamientos, y se firmarán próximamente con sindicatos, asociaciones empresariales y
entidades del tercer sector, para la normalización de nuestras lenguas en sus ámbitos de
actuación.
- Se obtuvo el apoyo de la Unión Europea para un proyecto de digitalización del aragonés que incluía un diccionario, un traductor automático y otras herramientas que se están
desarrollando con plena satisfacción.
- En 2017, tras más de un año de trabajo, se culminó un proceso de mediación para
alcanzar un sistema de representación gráfica del aragonés, que ya se aplica aproximadamente al 70% de las publicaciones en esta lengua y siguen todas las entidades e instituciones que han ido firmando los protocolos a que se ha hecho referencia como instrumento de
trabajo unitario, sin prejuzgar la norma que, de forma definitiva, acuerde en su día la Academia Aragonesa de la Lengua.
- Las publicaciones en diversos formatos (audiovisual, escrito, sonoro o digital) llevadas a cabo o apoyadas desde el Gobierno de Aragón superan con creces el centenar.
- La página web www.lenguasdearagon.org, que cuenta con numerosos recursos de
todo tipo (educativos, publicaciones descargables, tradición oral, canal video y canal audio,
Chisla radio, toponimia, etc.), está cerca de llegar al millón y medio de visitas en tres años y
cuenta con un boletín semanal con unas mil noticias publicadas.
- El programa de socialización “Agora x l’aragonés” tiene ya más de mil inscritos entre
particulares, empresas, asociaciones e instituciones y próximamente se pondrá en funcionamiento una APP para que sus integrantes puedan ponerse en contacto entre ellos.
En la legislatura 2019-2023 está previsto desarrollar en su totalidad la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, con la puesta en marcha de la Academia Aragonesa de la Lengua, la declaración de las zonas de utilización histórica predominante del aragonés y el catalán de Aragón y la regulación del uso de ambas lenguas ante la administración aragonesa, lo que permitirá estudiar las mejoras que precise la norma.
Es por eso que, transcurrido ya un lustro desde la puesta en marcha de la Dirección
General de Política Lingüística, conviene hacer notar a la sociedad aragonesa la importancia
estratégica de seguir trabajando en la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias, el aragonés y catalán de Aragón, (y el árabe, tontolabas? Y el occitano, y el chapurriau?) y la unidad, en lo esencial, de las entidades que trabajan habitualmente por ello en pro de ese objetivo.
Por medio de este documento las entidades firmantes se comprometen a trabajar conjuntamente con la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón para
hacerlo posible, entendiendo que la unidad es la mejor manera de avanzar hacia un mayor
reconocimiento social y la pervivencia de nuestras lenguas propias.
En Zaragoza, a 28 de septiembre de 2020.
http://www.academiadelaragones.org/
21.2.1461
Al muyt
magnifico et egregio senyor el comte de Modica
capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt
magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses
concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e
beneficio e reposo desti regno e de aqueix
Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e
magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero
exhibidor de la present informado de nuestra intencion.
Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos
querades dar fe e creença al dito mossen Johan
de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos
explicara. Et en aquello vos placia havervos segund
el caso lo requiere et de
vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e
senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor
Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes
febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro
honor prestos los diputados del regno de Aragon.
25.2.1461.
Al muyt noble senyor don Johan
senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos
havreys consolacion vos certificamos que oy data
de la present el Senyor Rey con gran liberalidat
ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar
en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto
grandes alimares aqui. Et de continent son
partides la Senyora Reyna e lo senyor
Archabispe el visrey e otros por deliurar el
dito Principe. E encara todos
desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar)
yrse en aqueste Principado primo a Lerida
e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por
todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades
algunas no se fagan porque no fuesse occasion de
desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos
a los capitanes e conselleres e prestament haureys
axi embaxadores por part de aqueste regno
por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero
porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present
correu porque tomeys consolacion de aqueste
negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça
a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor
prestos los dipputados del regno de Aragon.
26.2.1461.
Al noble amado consellero e
majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don
Johan noble amado consellero e majordomo nuestro.
Por nos vos fue scripto en estos dias passados
de la vila de Alcanyis en la forma que viestes
por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien.
Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays
movido por la afeccion e zelo que haviays a la
delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos
nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules
a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima
Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi
mesmo de los diputados e otros grandes del regno e
encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta
ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança
del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con
efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha
lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller
partio la via de Morella por constituhir la persona del dito
Principe en plena liberdat e hir con el ensembre
a la ciudat de Barchinona por los quales nos son
stados fechas diversas instancias e supplicaciones
sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta
aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero
a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se
fagan car vos faziendolo assi siempre vos
tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos
a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres
muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se
spera segunt quien vos soys e
de la casa que devallays no se vos poria seguir sino
gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la
volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer
de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas
largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI
dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. -
A. Nogueres prothonotarius.
En cuanto al catalán de Aragón, como el catalán de Catalunya, siempre fue, ha sido y será un dialecto de la lengua occitana.
Jerónimo Zurita, Anales... (CAPÍTULO XLIII, Libro X)
La poesía se deslustró de traerla mucho entre las manos. Mas introdújose tanto exceso en esto que toda la vida se pasaba en danzas y salas de damas; y en lugar de las armas y ejercicios de guerra -que eran los ordinarios pasatiempos de los príncipes pasados- sucedieron las trovas y poesía vulgar y el arte della que llamaban la gaya ciencia, de la cual se comenzaron a instituir escuelas públicas; y lo que en tiempos pasados había sido muy honesto ejercicio y que era alivio de los trabajos de la guerra -en que de antiguo se señalaron en la lengua limosina muchos ingenios muy excelentes de caballeros de Rosellón y del Ampurdán que imitaron las trovas de los proenzales- vino a envilecerse en tanto grado que todos parecían juglares.
Gaya ciencia: lo que es y lo que era estimada. Para mayor declaración desto bastará referir lo que afirma aquel famoso caballero destos mismos tiempos, don Enrique de Villena: que para fundar en su reino una gran escuela de aquella gaya ciencia a semejanza de las proenzales y para traer los más excelentes maestros que había della se envió por el rey una muy solemne embajada a Francia; lo que es mucho de maravillar prevaleciendo tanto las armas dentro de sus estados.
//
tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella
https://chapurriau.blogspot.com/2020/08/hoc.html
Rey
Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
-
Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte
vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia
feta carta publica.
-
Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
-
Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres
apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e
quen sia feta carta publica.
-
Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
hoc
Et
hiis dictis
dictus
Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec
verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que
la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre
pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus
rex tunc respondens dixit: Hoc;
de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum
fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.
//
Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona deAragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull yMascaró. 1858.
//
Creheu ab gran dolor e congoxa
recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per
reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en
la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove
saber quen ha esser
prestament
del och o no.
(Nota del editor, Ramón GuimeráLorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc,
languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día
comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal,
otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales:
provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona
Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por
supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como
lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo
Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los
parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del
languedoc, "... catalan compres". Meyer-Lübcke, romanista
alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma
que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich
Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el
provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye,
Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los
trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y
XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo
XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón,
publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee
al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir
"hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante
divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas
generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su
libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in
Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc
tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii
sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci
et Latini. Esta división aparece en varios puntos del
libro).
//
E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e
lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E
derrerament havem scrit als embaxadors una larga
letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los
strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir
lo quels scrivim que la dita letra ligen
(lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la
Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo
och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e
supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e
provehir en lo necessari.
//
Als
molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de
Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir
(ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em
fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans
savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu;
pregavets es claro occitano, como "als
presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest
(d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos)
mes jo fos aqui
(vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí)
per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es
a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
//
Lo
die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat
rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como
claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell,
sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del
corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo
negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels
avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals
avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a
IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per
nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución)
execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre)
nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra
de creença (credencial) a vostras grans
reverencies (vostras es occitano, concuerda con
reverencias,
reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.
//
A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
conçell, etc) de Vich.
//
Molt
reverend e honorables los senyors diputats del General de
Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans
providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se
encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la
liberacio del Senyor Princep com es desijada e per
vosaltres ab summa diligencia degudament tractada
instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens
scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de
present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch
Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui
de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de
dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.
//
E
attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita
letra descrits no havien celeritat speram avuy
de bon mayti a aplagar lo consell en lo
cual legida aquella vist havem lo gran sforç del
Principat e de vosaltres qui representats (occitano;
representeu; representáis) aquell.
//
E
mostrantho per obra dit consell novament ha lohat
aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets
los havets (occitano) remetentse en aquells sperant
en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua
servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat
del Principat observacio de les libertats de aquell e ben
avenir del Senyor Princep.
Als molt
reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare significantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.
Visca la república catalana !
viernes, 26 de marzo de 2021
Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste
Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%
l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casa, sa Calobra, sa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)
(Mes al final)
Bibiloni lo cap se soca pun cat
No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.
Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca
LA CRIDA
Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.
//
PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.
M. Çaburgada.
//
Als
molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats
del General de Cathalunya e lur concell residents en
Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs
senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres
exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres
cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo
exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es
total restauracio nostra a les quals responem com creem
certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima
afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres
fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey
tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys
servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en
conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que
siats certs no profita poch nostre amonestament
com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço
nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem
en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les
persones e los bens volem metre en vostra subvencio
algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo
comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab
vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat
donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça
que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de
maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e
ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre
Çarriera.
//
Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).
Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.
Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.
A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.
Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).
Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.
..... recherches origine formation langue romane
L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.
"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.
“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)
L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.
(2) En Italie:
An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.
An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus
locus." Muratori, dissert. 21.
An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...
IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.
An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,
un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:
“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."
(1-a) En Espagne:
An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.
An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit
ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...
Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.
An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.
Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.
Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:
“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum
est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.
Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.
S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:
“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...
miércoles, 7 de junio de 2017
Chen, literatura, aragonés oriental
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Aragonés_oriental
Editar
- «Lengua aragonesa». Promotora Española de Lingüística (Proel).
- http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/20/barcelona/1340186774.html
- http://www.publico.es/437554/el-gobierno-de-aragon-se-inventa-una-lengua-para-no-decir-catalan
- «Niegan que en Aragón se hable catalán». e-notícies. 29 de julio de 2008. Consultado el 28 de noviembre de 2008.
Bibliografía
Editar
- Nagore Laín, Francho (1989). Gramática de la Lengua Aragonesa. Temas. Zaragoza: Mira Editores. ISBN 84-86778-16-6.
El aragonés oriental es uno de los dialectos que componen el aragonés (junto con el aragonés occidental, el aragonés central y el aragonés meridional).
Se habla en la parte más oriental Sobrarbe y en la occidental de la Ribagorza, así como en alguna localidad del noreste del Somontano de Barbastro y del norte del Cinca Medio. (Aragón, España). Engloba poblaciones como: Gistaín, Castejón de Sos, Campo, Estadilla, Fonz, La Fueva, Graus y Benasque. Aragonés oriental Aragonés oriental Hablado en España Región Aragón Huesca Sobrarbe, Ribagorza y alguna población del Somontano de Barbastro y del Cinca Medio Familia Indoeuropeo Itálico Romance Italo-occidental Pirenaico-mozárabe Aragonés Aragonés oriental Escritura Alfabeto latino Estatus oficial Oficial en Lengua propia de Aragón.
Códigos ISO 639-1 - ISO 639-2 - ISO 639-3 -
Situación del aragonés oriental dentro del aragonés.
Sus modalidades se hablan en distintos lugares de la zona noreste de Aragón, recibiendo su nombre de la zona en que se hablan. El aragonés oriental se subdivide a su vez en distintas modalidades.
A pesar de los estudios lingüísticos y de la Ley de Lenguas de Aragón de 2009, niegan que sean ni catalán ni derivados del catalán, sino una lengua distinta hablada en Aragón.
El término acuñado por estos sectores es el de aragonés oriental. El aragonés oriental se trata del bloque dialectal que engloba diferentes variedades loco-regionales, las cuales son (de oeste a este): chistabino, fovano y ribagorzano. En la siguiente tabla puede verse una clasificación de todos los dialectos del aragonés y la situación particular del aragonés occidental. Las variedades dialectales próximas presentan características comunes a pesar de pertenecer a bloques diferentes.
El aragonés ribagorzano puede subdividirse en patués (alto y bajo), campés y bajorribagorzano; destacando en este último algunas variedades como el grausino, el estadillano y el foncense.
Fonética
Sonorización de las consonantes sordas intervocálicas latinas en la mayor parte de los casos: meligo (ombligo), melic en chapurriau, caixigo (quejigo), forau (agujero), forat en chapurriau.
Estas tres palabras tienen consonante sorda en zonas y comarcas más meridionales del Alto Aragón, de forma que parece que la sonorización empezó de forma independiente al aragonés meridional y occidental. El fenómeno comenzó ya en el siglo X, como demuestra el texto latino extraído de Las décimas de Castejón.
La toponimia muestra que hace unos siglos el sector oriental no sonorizaba tanto, pudiendo encontrar forato en la toponimia de La Fueva.
Hay más casos que en otras variedades del aragonés de evolución de los grupos latinos -TY, -CE, -CI, -DE en posición final a -u como en catalán: peu (pie).
Morfología
Participios en -au, -iu producto de la sonorización de la consonante sorda T: cantau (cantado), metiu (metido)
Pasado perfecto perifrástico como el catalán moderno: el(l) ba canta(r) (él cantó) ,
Javi Solfa va cantá en chapurriau,
Buena conservación de la partícula pronómino-adverbial I, al igual que en zonas más al sur donde otras variedades (meridionales) la han perdido.