Mostrando las entradas para la consulta significat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta significat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de abril de 2023

XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

XIV.

Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

I. 

Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi

E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

III.

Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d' aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir..solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

IV.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

V.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

VI.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VII.

Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VIII.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

IX.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

X. 

Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).

domingo, 16 de abril de 2017

trobá

trobá,
castellano: 
encontrar

Infinitiu, presén:

trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben.

trobadó o trovadó, trovadós o trobadós


DCVB:

TROBAR
 (i ant. atrobar).

I. || 1. ant. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d'abansLa rahó per la qual cauayleria és atrobada, Lull Cavall. 14 voLa ànima... ha trobades diverses figures de letres, Metge Somni i. Aquells qui han trobades arts e les han divulgades, Metge Somni iii. Aquell dia fo atrobat lo misteri de la sancta Missa, cor de abans no era, Serra Gèn. 186. Per qual rahó aquest joch fou trobat, Scachs 7. 
|| 2. especialment, Compondre una cançó, una obra poètica; cast. trovar. Lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment... als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Lull Cont. 352, 30.
II. || 1. Veure presentar se una cosa que cercàvem o que apareix per casualitat sense cercar-la; cast. encontrar, hallar. Per una via anaua un hom ab sa muller, e en aquella via atrobaren una gran serpent, Lull Felix, pt. iv, c. 11. Met en la vila dels millors hòmens d'armes que trops, Desclot Cròn., c. 2. Matauen e enderrocauen dels moros alí on los trobauen, Jaume I, Cròn. 60. Si dins aquella nau seran atrobats, perden lo cap, doc. a. 1391 (Archivo, v, 199). Aquí trobarets port plaent contra tota tempestat, Genebreda Cons. 152. Yo devallí en Infern, hon trobé Eurídices muller miaMetge Somni iii. Los falsos juheus amagaren la creu..., e depuys per temps la trobà la regina Elena, Serra Gèn. 226. 
Prin una salsa la pus gran que tròpies, Flos medic. 243 v. Quan troba un cingle altívol, lo voreja, Canigó ii. Anar a trobar algú: anar al lloc on és, per veure'l, parlar-li, etc. Jo aniré a trobar-lo en sa casa, Lacavalleria Gazoph. Arriba't a trobar l'Arcalde, Vilanova Obres, xi, 35. a) recípr. Esser presents dos o més (persones, animals, etc.) en un mateix lloc. En una bella plana se atrobaren Na Renart e el bouLull Felix, pt. vii, c. 4. Ab tant trobam-nos ab los siruents, Jaume I, Cròn. 63. Ens trobaríem a la placeta de l'esglésiaRuyra Parada 15.—b) amb pron. refl. datiu ètic. Anant a la església me trobé una agulla, Egidi Romà, i, 1a, 5. Quant jo'm despertí trobé'm lo infant mort al costat, Serra Gèn. 118.

|| 2. Experimentar, sentir una cosa; obtenir, atènyer; cast. encontrar. Com més lo mandauen calar, él mas clamaue mercè a nostre seinor, e per zo trobà mercè, Hom. Org. 4 voSi per auentura poria atrobar remey en sa tristícia, Lull Gentil 5. Prech vos que'm vullau dir, si desplaer no hi trobats, què és Infern, Metge Somni ii. Jo desig fer per misser Corrado ço en què ell tròpia plaer, Decam. ii, 77. Major bé, fora tu, ma pensa no troba, Tirant, c. 316. En nostra casa trobareu estatge, Alcover Poem. Bíbl. 35. 

|| 3. Veure presentar-se (quelcom o qualcú) sota una determinada forma, aspecte, manera d'esser o d'estar, etc.; cast. encontrar. Totes les vegades que hom jaurà ab elles les atrobarà puncelesLull Gentil 287. Com lo rey... entra en la ciutat... atroba totes les carreres empaliades e encortinades, Lull Cont. 103, 2. E trobe la porta tancada, Jaume I, Cròn. 32. Tota hora trobà-lo de bon enteniment envers lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 87. Lurs cambres e altres lochs secrets trobaràs plens de fornells, Metge Somni iii. Jacob se acostà a ell, e Isaach lo palpà e trobà-lo pelós al coll e en les mans, Serra Gèn. 28. A qualseuulla part que tastes la mar, salada la trobaràs, Tirant, c. 340. Un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat, Ruyra Parada 49. 

|| 4. Atribuir (a quelcom o a qualcú) una qualitat, un estat determinat; reputar, considerar com a tal o tal; cast. encontrar. Si atrobaran aquell esser suficient..., sia reebut en confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 79). Si atroba ab consell la sentència dels dits cònsols esser ben donada, Consolat, c. 15. Que els ne troba de tristos, aquells màrgens, Canigó x. Lo que trob més raro del senyor és que... no hey venga colca vegada, Penya Mos. iii, 29. No ho trobo pas gaire divertit, Ruyra Parada 35.

|| 5. Opinar, creure, considerar probable (val., bal.); cast. creer, parecer. «¿Què trobes?»: ¿què et sembla? Diu-vos que abans que vengan tres mesos, troba que haurà la ciutat de Bona, Muntaner Cròn., c. 52. Jo trobo que vós no teniu culpa, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Considerar-se, sentir-se de tal o tal manera. Tan ignorant me trobe yo en tota res, Pons Auca 83. Quant l'ànima cansada | se troba en les converses de la vida, Costa Poes. 2.

|| 6. refl. Estar (en tal o tal situació, de tal o tal manera); cast. encontrarse. Per ço que pus poderosos se tròpien los huns contra los altres, Pere IV, Cròn. 395. Trobant-me en tal necessitat, Vent. Pel. 4. Los hòmens qui's trobaran en estament de gràcia, Villena Vita Chr., c. 47. En altra congoixa semblant no us trobeuProc. Olives 206. Qui sab si vostè se troba en aquest matex cas, Penya Mos. iii, 29. Atordit per la insistent idea de trobar-me altre cop malalt, Pons Com an. 68. 
|| 7. refl. Esser en un lloc, estar-hi present; cast. encontrarse. D'on me trobí... en cambra ben tancada, Somni J. Joan 92. En aquell dia te hages a trobar en la una de aquestes quatre ciutats, Tirant, c. 13. 
a) No trobar-s'hi: no poder acostumar-se a un lloc, a una situació.
«No puc fer feina, i no m'hi trob». «D'ençà que el noi se n'ha anat, no m'hi trob».

    Loc.
—a) No trobar aigua a la martenir poca traça per a trobar les coses cercant-les. «Anessis a la mar, no hi trobaries aigua».—b) Tant m'estimo això (o tant se me'n dóna d'aixòcom lo que he trobat avui: es diu per expressar indiferència o menyspreu envers alguna cosa. A mi tant me s'i dóna de lo que poden dir, com de lo que m'he trobat you hui, Rond. de R. Val. 49. «Tu i lo que m'hai trobat avui, tot és u»: es diu per manifestar menyspreu a alguna persona (Morella).
    
Refr.
—a) «Tal faràs, tal trobaràs»; «Qui mal fa, mal trobarà»: significa que les males accions solen arribar a esser castigades.
—b) «Cercant cercant (o «demanant demanant») troben Roma»: significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.—c) «Les persones es troben, que les muntanyes no»; «Són els homes que es troben, i no les muntanyes»: vol dir que el qui ha estat perjudicat per algú, arriba a tenir ocasió de venjar-se.—d) «Qui troba, estoja; i qui perd, cerca»: vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (Men.).

    Fon.: 
tɾuβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); tɾoβá (occ., mall.); tɾoβáɾ (val.).

    Conjug.: 
segons el model cantar, però dialectalment presenta algunes particularitats: per exemple, les formes trobs trob (segona i tercera persones singulars del present d'indicatiu), usades a la zona nord de Catalunya en lloc de trobes troba que són les formes regulars. Més esteses encara estan les formes de subjuntiu en -ia o en -iga (tròpia tròbiga tròpiga, trópies tròbigues tròpigues, tropiguem, etc.), de les quals es deriven les formes de pretèrit imperfet de subjuntiu tropigués tropiguesses etc.

    Etim.: 
probablement d'un verb llatí tardà *tropare, que originàriament devia significar ‘parlar amb figures (llatí tropus), amb llenguatge figurat’, i després ‘compondre versos’; de la idea de ‘arribar amb esforç i enginy a veure la imatge o figura’, es degué passar al significat de ‘inventar, descobrir amb treball i enginy allò que se cercava’, i d'aquí al significat general de ‘veure presentar-se allò que se cercava’ i secundàriament ‘veure aparèixer una cosa sense cercar-la’.
Aquesta teoria, exposada per Gaston Paris, sembla més acceptable que la de Diez EWb 331, que feia venir 
trobar del llatí tŭrbare amb el sentit de ‘desordenar, descompondre’, perquè el qui cerca una cosa mesclada amb altres les remou i descompon; Schuchardt Rom. Etym. ii, 74 i ss., acceptava la mateixa idea de Diez, però concretant-la més: deia que de turbare aquam, ‘remoure l'aigua’, operació feta pels pescadors per cercar els peixos, havia arribat a tenir el significat de ‘cercar’ i després el de ‘trobar’. Spitzer és partidari de l'etimologia *tropare i explica aquesta forma com a extreta del verb contropare, documentat en llatí tardà amb el significat de ‘parlar figuradament’ (cf. Corominas DECast, s. v. trovar).

jueves, 25 de mayo de 2017

valencià vs català

valencià vs català


no mos fareu catalans


http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/27523-catala-valencia-o-no.html


uiquipedia en valencià


viquipèdia en català


ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ


A.- Subsistema lèxic. 



No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics. 


Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres-vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)… 


Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català. 


B.- Subsistema fonologic .


El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació. 


El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques. 


El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que: 

"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19) 

És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català. 


Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià. 


En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble. 


Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303. 


C.- Subsistema ortogràfic . 


L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions. 


Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic. 


Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus. 


Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu . 


Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema: 




Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.




Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que. 

La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat. 


D.- Subsistema morfosintàctic. 


Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica. 


Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples. 


En la flexió verbal. 



Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià: 


Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro). 


Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare". 


Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb". 


Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill). 


Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu). 


Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content) 



Conjugació verbal. 


Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació: 



c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore 

c. prengui, prenguem v. prenga, prengam 
c. donés, sofrix v. donara, sofrira 
c. neixer, treure v. naixer, traure 
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar 
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc 
c. visc, cresc v. vixc, creixc 
c. creiem, caieu v. creem, caeu 
c. perdi, creixis v. perga, creixques 
c. veuré, veuries v. voré, vories 
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí 
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau 
c. serveix, converteix v. servix, convertix 
c. obre, omple v. obri, ompli 
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit 
c. amansir, espessir v. amansar, espesar 
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies 
c. culli, cullis v. cullga, cullgues 
c. tusso, tussi v. tusc, tusca 
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques 


Preposicions. 


El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació: 



c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen 

c. es queixaven que v. es queixaven de que 
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc 
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia 
c. prometre de veure v. prometre vore 
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere 
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho 
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar 
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar 
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar 
c. a la tarda v. per la vesprada 
c. al dessota de v. baix de 
c. al davant de v. davant de 
c. al defora de v. fora de 
c. malgrat v. a pesar de 

Substantius. 


Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres: 




c. (el) fel v. (la) fel 

c. (el) aventatge v. (la) ventaja 
c. (el) escafandre v. (la) escafandra 
c. (la) aladre v. (el) aladre 


També diferencies en el mateix gènero 


c. jueva v. jueua 

c. princessa v. princesa 
c. alcaldessa v. alcaldesa 
c. comtessa v. comtesa 
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.) 
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.) 


Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: 



c. [papés] v. papers 

c. [carrés] v. carrers 
c. homes v. hòmens 
c. joves v. jóvens 
c. presupostos v. presuposts 
c. boscos v. boscs 
c. generes v. gèneros 
c. quadres v. quadros 
c. litres v. litros 
c. goigs v. gojos/goigs 
c. desigs v. desijos/desigs 
c. assumpte v. assunt 
c. culte v. cult 

Adjectius. 


En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms): 



c. meva v. meua 

c. teva v. teua 
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre) 
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre) 
mes, tes, ses 

Demostratius: 


c. aquest v. est/este 

c. aqueix v. eix/eixe 

numerals cardinals: 


c. vuit v. huit 

c. dinou v. dèneu 
c. seixanta v. xixanta 
c. dues-centes v. doscentes 
c. milio v. milló 

Numerals ordinals: 


c. cinqué v. quint 

c. sisé v. sext 
c. vinté v. vigèsim 


Partitius i colectius: 


c. meitat v. mitat 

c. miler v. miler/miller/millar (Fullana) 

Quantitatius: 


c. força v. molt 

c. quant pa v. quant de pa 
c. fa molt fret v. fa molt de fret 
c. quanta de neu v. quanta neu 

Indefinits: 


c. altre v. atres 

c. abdues v. les dos 
c. nombrós v. numerós 



Articul definit. 



En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar. 

En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala. 


Pronom personal. 


En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI: 


c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol 

c. jo us mane v. yo vos mane / yo tos mano en chapurriau
c. Que no hi es? v. ¿ que no està

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses: 



c. en turnem a parlar v. tornem a parlar 



Frases i tractaments: 



c. davant meu v. davant de mi 

c. darrere teu v. darrere de tu / detrás de tu en chapurriau
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi 
c. vos v. vosté


Adverbis: 

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius: 


c. lluny v. llunt / llun

c. sota, dessota v. baix, baix de / baix, davall, devall (de)
c. endavant v. davant, cap davant / cap aván, aván, avan y crits
c. al damunt v. damunt / damún, a damún de
c. aleshores v. llavors / entonses, allabonses, allacuanta
c. avui v. hui / avui
c. aviat v. pronte / pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit / cuan se fa de nit
c. demà passat v. despusdemà / despuesdemá
c. abans d’ahir v. despusahir / antesahí
c. dos quarts de nou v. les huit i mija / les vuit y mija
c. de cop sopte v. de repent / de repén ( de qué s'ha mort? De repén )
c. s’un plegat v. d’una volta / de una vegada, de una volta, de una tongada
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu / no faigues lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai / no vindrás may

Bueno me ha sabido a poco, así es que aquí os pongo algo que podemos contestar cuando nos dicen eso de....."Todas las Universidades del mundo dicen que son la misma lengua":


En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, patrocinado por la "Société de Linguistique Romane" y organizado por la "Cátedra Ramon Llull" de la Universitat de Barcelona y el "Estudi General Lul.lià" de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12 y al que acudieron 723 congresistas de 31 países.


En el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento: "Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."


De los 723 congresistas solo 36 estamparon su firma aceptando el contenido del documento; con el agravante de que de los componentes del Comité Científico (22) solo lo firmaron 7. O sea, para los catalanistas "todo el mundo científico" y "toda la romanística internacional" y todas las Universidades del mundo, se reduce tan solo a 36 cientificos de 723. 


Ni decir cabe que, realmente, el criterio científico de la "romanística internacional" se corresponde con el de la mayoría de científicos (687) que no comulgaron con las infundadas teorías catalanistas. Valenciano y Balear son dos lenguas secularmente diferentes e independientes del Catalán y en consecuencia no puede existir "fragmentación lingüística" del Catalán puesto que no forman parte de esta lengua.]


Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:


1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.

Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes. 

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.

Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano 

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)

Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) 

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.

Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí. 

5) Valenciano: Meua, teua, seua.

Catalán: Meva, teva, seva. 

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.

Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us. 

7) Valenciano: Atre, atra, atres.

Catalán: Altre, altra, altres. 

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.

Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté. 

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").

Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb"). 

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en"). 

Catalán: Avui, els toros son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). 

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).

Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas). 

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).

Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur). 

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.

Catalán: Te que esser vert, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). 

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").

Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o"). 

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").

Catalán: Dos homes petits i dues noias macas (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). 

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).

Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal). 

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").

Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle"). 

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").

Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada"). 

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").

Catalán: Xufa, xutar, xe (uso de "x-"). 

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").

Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx"). 

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").

Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l"). 

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").

Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). 

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").

Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa"). 

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").

Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo"). 

25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").

Catalán: Las noias. Las ideas. Las duas vegadas (uso de "las", "-as"). 

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.

Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa. 

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp. 

Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio). 

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...

Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure... 

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...

Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix... 

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).

Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).

Me gustaría hacer algunas puntualizaciones con el fin de mejorar este buen trabajo ...



Cita Iniciado por JOSE2 Ver mensaje
Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:

1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.
Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.
Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)
Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) – La forma “Aqueix”, normalmente, ni se usa: en este caso, también se dice “Aquell”.

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.
Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí.

5) Valenciano: Meua, teua, seua.
Catalán: Meva, teva, seva.

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us.

7) Valenciano: Atre, atra, atres.
Catalán: Altre, altra, altres.

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.
Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").
Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb").

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en").
Catalán: Avui, els bous son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). – En mi pueblo, siempre decimos “Bous”: “Toro” es castellano.

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).
Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas).

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).
Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.
Catalán: Te que esser verd, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). – “Esser” coexiste con “Ser” e incluso se usa más ésta última; supongo que el último “vert” era un lapsus.

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").
Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o").

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").
Catalán: Dos homes petits i dues noies maques (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). – Aunque nunca he sido amiga de las normas fabrianas, no queda más remedio que aceptarlas a la hora de hacer las comparaciones; la fonética será otra cuestión a tratar más adelante.

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).
Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal).

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").
Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle").

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").
Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada").

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").
Catalán: Xufla, xutar, oi (uso de "x-"). – En catalán es “xufla”, no “xufa”; respecto a “che”, aunque tenemos un equivalente genuíno como “oi”, para este caso consistente en demostrar que en valenciano distinguen entre sonidos africados sonoros y sordos, es irrelevante.

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").
Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx").

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").
Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l").

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").
Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). – Aunque aquí la intención sea otra, aquí, la forma “prompte” no existe a no ser de forma local en pueblos fronterizos con Valencia o Aragón; nosotros siempre decimos “Aviát”.

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").
Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa").

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").
Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo").

Alguna vez lo he comentado y Rudy también: Aquí se ha mezclado el tocino con la velocidad; parece ser que en el caso valenciano, estamos ante sustantivos, mientras que en el caso catalán, en vez de sustantivos, se han puesto la forma de la primera persona singular del Presente de Indicativo de los verbos de los cuales parten las acciones verbales de los ejemplos valencianos; por tanto:

Si la intención es la del ejemplo valenciano, es decir, comparar sustantivos, entonces el punto 24 es irrelevante ya que en ambas lenguas es “Regateig”, “Braceig”, ...

Pero si por contra, la intención es comparar las primeras personas del Presente de Indicativo de los verbos de la primera conjugación, entonces se pueden aprovechar, pero quedarán de la siguiente manera:

Valenciano: Regatege, bracege / bracille, ...
Catalán: Regatejo, bracejo, ...


25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").
Catalán: Les noies. Les idees. Les dues vegades (uso de "las", "-as"). – Aquí digo lo mismo que en el punto 15.

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.
Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa.

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp.
Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio).

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...
Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, asseure / seure, neixer, treure...

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...
Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).
Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).
Asímismo, hay otras diferencias a añadir que incorporaré en cuanto las recuerde en este mismo punto. Aquí va una más:

31) Valenciano: Bandit, agranador, cantor, cascarrabies, charrador, ...

Catalán: Trabucaire, escombrariare, cantaire, rondinaire, xerraire, ... (sufijos en -aire, inexistentes en valenciano como se puede ver).

32) Valenciano: Albornús, alcamfor, alcatrós, alcassaba, algassara, almagasén, almagassenar, almidó, alquitrà, atalaya, ...

Catalán: Barnús, camfora, mascarell, ciutadella, gatzara, magatzem, emmagatzemar, midò, quitrà, talaia, ...

(El árabe dejó mayor huella en el valenciano evidentemente).


33) Muchas palabras que en castellano acaban en "-neo", en valenciano lo hacen en "-neu" mientras que en catalán acaban en "-ni".


Valenciano: Calcàneu, coetaneu, contemporaneu, craneu, erròneu, espontaneu, homogéneu, idoneu, mediterràneu, ...

Catalán: Calcani, coetani, contemporani, crani, erroni, espontani, homogeni, idoni, mediterrani, ...

34) Lo dicho en el 33, también ocurre con otras palabras acabadas en "-eo":


Valenciano: Calcàreu, cesàreu, cetàceu, ciclòpeu, cinéreu, nucleu, petròleu, ...

Catalán: Calcari, cesari, cetaci, ciclopi, cineri, nucli, petroli, ...

35) Terminaciones en -us que no existen en valenciano, salvo excepciones técnicas.


Valenciano: Ano, cirro, feto, foco, globo, poro, rito, tipo, ...

Catalán: Anus, cirrus, fetus, focus, globus, porus, ritus, tipus, ...

36) Otras terminaciones en "-o" que, por diversas razones, existen en valenciano aparte del caso concreto del punto anterior.


Valenciano: Abadejo, acomodo, aforro / alforro, alardo, anodo, barco, baso, berberecho, bordo, borrego, boto, bovo, cacho, càgalo, caixco, caldo, caparrucho, caramelo, carbono, carinyo, carranco, cascavellico, càtodo, cefalòpodo, centeno, cervo, chaparro, chato, cigarro, clero, cobro, colomello, cómodo, contrabando, corbo, covarcho, cuenco, cuiro, curro, enterro, entreforro, erro, esperanto, esquerro, fallo, fardacho, fardo, filaracho, flasco, flato, floronco, fondo, gamberro, ganado, ganso, garramancho, gayo, gènero, guilopo, lavabo, litro, llauro, luto, macho, mamparo, manco, mètodo, metro, misto, modorro, moixo, mònstruo, moreno, mosseguello, mumo, nano, nudo, número, nyispro, pago, palmito, panfigo, pepino, período, pilotero, pipo, pito, potro, quadro, regomello, retrato, ritmo, roïdo, rombo, rumbo, sapo, sarro, senyorongo, sério, sexo, somordo, sorgo, sorro, soto, taco, talpo, teatro, tento, tío, topo, tormo, torondo, triumfo, vero, viudo, yayo.


Catalán: Bacallà, acomodació, estalvi, ostentació, anode, vaixell, arna, escopinya, bord, xai, bot o odre, ximple, cot, paràsit (au), casc, brou, caperutxa, caramel, carboni, afecte, carrau, pruna petita, càtode, cefalòpode, sègal o sègol, cérvol, rabasut, camús, cigarret o cigar, clergat, cobrament, ullal, comode, contraban, cove, catabauma, bol, cuir, manc o manxol, enterrament, entretela, errada o error, esperant, esquerre, fallada, llangardaix, fardell, filagarsa, flascó, floronc / forùncol, fons - profund, disbauxat, bestiar, oca, esborrall, flat, gaig, genere, entremaliat, rentamans, litre, terrelló, dol, mul, andròmina, menys, metode, metre, ensopit, pioc, monstre, bru o morè, ratapinyada, llumí, papu, nan, nus, nombre, nespra, pagament, pàmfil, ventall, cogombre, període, arpella, xumet, ufanós, poltre, quadre, curtesa, retrat, ritme, soroll, rombe, rumb, gripau, carrall, ricàs, seriós, sexe, somort, melca, guineu, soterrani, tac, talp, teatre, tacte, oncle, serrell, torm, nyanyo, triomf, veritable, vidu, avi.


Ya sé que esta lista ha sido un poco larga, pero como colofón, como no faltará algún listillo que nos sabemos, adelantaré que también hay palabras catalanas que no pierden la "o" final al margen de si en valenciano la pierden o no, o emplean otra palabra totalmente distinta:


Valenciano: Badoc, bonico o lindo, camerí, casino, chavo, chino-chano o chano-chano, choriç, churro, clochina, coralet o nyora, fadrinot, gancho, gaspacho, loro, mamarracho, monge, mono, orujol o brinsa, panoli o betzo, pens, perdonavides, porche o porchada, rádio, rancho, recreació, reencontre o retrobament, rellomello, rollo, safarrancho, troncho, tubo, visc o garcho.


Catalán: Totxo, maco, camerino, cassino, xavo, xino-xano, xoriço, xurro, musclo, bitxo, conco, ganxo, gaspatxo, lloro, mamarratxo, mico, monjo, oruxo, tonto, pinso, pinxo, porxo, ràdio, ranxo, esbarjo, retrobo, llomillo, rotllo, xafarranxo, tronxo, tub, guenyo o guerxo.


Mientras que otras son coincidentes en ambas lenguas: Amo, cagaferro, carro, cícero, estraperlo, euro, ferro, foto, gerro, gitano, golfo (de una porta), llobarro, moniato, monyo, moro, morro, mosso, moto, pallasso, periquito, piano, porro, sonso, suro, trío, verro, zero.


Otro más:


37) Terminaciones tecnicas de origen griego acabadas en castellano en -is, en valenciano se conserva y en catalán, en cambio, pierden la "s".


Valenciano: Anàlisis, archidiòcesis, catequesis, cianosis, cirrosis, crisis, litiasis, paràlisis, praxis, simbiosis, sintaxis, tesis, ...

Catalán: Anàlisi, arxidiòcesi, catequesi, cianosi, cirrosi, crisi, litiasi, paràlisi, praxi, simbiosi, sintaxi, tesi, ...

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN


ABONO......................FEM.................... ..........ADOB

ABUELO....................YAYO.................... .......AVI
BARATIJA................QUINCALLLA...........GALIN DAINA
BESO..........................BES................. ..............PETO
CERILLA..................MISTO.................... .....LLUMI
COMADRONA….....COMARE....................LLEVADORA
COMEDERO.............GAMELLA................OBI
CURIOSIDAD...........DOTORERIA............TAFANERI A
DESAZON.................DESFICI................... ..NEGUIT
EMBOSCADA..........CELADA....................PARAN Y
FAENA……………..QUEFER…………....FEINA
GENTUZA................GENTOLA................PURR IA
HABICHUELA….....FESOL......................MONGETA
INFORTUNIO…......MALASTRE….........DISSORT
JUICIO......................JUÏ................... .........JUDICI
LATIDO...................GLATIT................... .BATEC

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN

MALO........................ROÏN.................. .............DOLENT
NIÑO..........................CHIQUET............. .........NOI
OTOÑO.....................AUTOMME................. ..TARDOR
PARO……………….FOLGA………………..ATUR
RECREO..................RECREU.................... ....ESPLAI
SABAÑÓN................PRUNYO..................... ..PENELLÓ
TUERTO..................TORT...................... .......BORNI
UMBRIA..................OMBRAGE................... BAC
VOLTERETA….....VOLANTÍ.....................TOMBARE LLA
YESERO.................ALGEPSER..................G UIXAIRE
ZOPENCO..............SOQUELLOT..............GAMARÚ S

No, no creo que el titulo sea inapropiado, es una forma de llamar la atención para que se entre en el post y una vez dentro el contenido es incuestionable y puede animar ala gente a colaborar o al menos a leerlo y siguiendo con más cosas:


Esto se puede utilizar cuando nos digan que son el mismo indioma porque un catalan y un valenciano cuando hablan entre ellos se entienden y es porque es la misma lengua. Esto demuestra que esa afirmación, además de ser mentira notiene base:


ESTE ES EL DISCURSO DE BIENVENIDA DE D. MANUEL FRAGA COMO PRESIDENTE DE LA JUNTA GALLEGA Y ESTA ESCRITO EN GALLEGO, LOGICAMENTE: 


Coa emoción propia de quen se interna por primeira vez nun mundo apaixonante, escribo estas liñas, como quen escribe no aire, a xeito de benvida a quen decidira asomarse á realidade de Galicia a través desta fiestra electrónica. 


É a nosa unha pequena comunidade española, periférica e marítima, dique da Europa atlántica, meta do Camiño de Santiago, que forxou a súa identidade ó longo dos séculos sobre a base dunha lingua e unha cultura propias. Somos os galegos un pobo que desbordou os seus límites nunha inxente crecida humana que levou a galeguidade ata os máis arredados confíns do planeta. 


Somos un país orgulloso do propio, pero á vez aberto e cosmopolita, que a través da historia fixo da tolerancia e o entendemento pedras angulares da súa armazón social. 


A Galicia de hoxe aposta, como sempre, por conserva-lo mellor da súas tradicións, pero proxectándose decididamente cara á modernidade. Para iso veu realizando nos últimos anos un considerable esforzo político, económico e social, centrado na mellora e ampliación das súas infraestructuras básicas, de maneira moi especial no eido das tecnoloxías da comunicación, desde o convencemento de que constitúen o medio máis eficaz para acadar un verdadeiro avance social. 


Queremos estar na avanzada da sociedade da información e cada día damos un novo paso cara ese horizonte de futuro. A través das páxinas que seguen, quen o desexe poderá ir tendo cumprida noticia diso, e ademais poderá coñece-las iniciativas coas que entre todos, tanto desde o ámbito público coma desde o privado, estamos a construír a Galicia do terceiro milenio. 



Pues bien, hoy he tenido el gusto de descubrir el nombre del sistema lingüístico al que pertenece el idioma Valenciano y, por asombroso que parezca, no es otro que el "sistema lingüístico gallego-valenciano".

Si alguien me hubiera dicho hace unas pocas horas que el "gallego-valenciano" es el nombre del "sistema lingüístico" del que forma parte el idioma Valenciano no le habría dado crédito, pero resulta que es algo que he podido comprobar por mí mismo y ahora ya no tengo la menor duda de que ésto es así.

Yo, valenciano de nacimiento, escasamente ilustrado y poco dispuesto a salir de mi terruño, nunca conocí a persona gallega, ni estudié su lengua, ni visité su tierra, y sin embargo hace escasamente unas horas visité la página web de la Xunta gallega y tuve el gusto de leer el discurso de bienvenida de su presidente, el ilustre e ilustrado gallego D. Manuel Fraga, expresado en genuina lengua Gallega (perdón, a partir de ahora lengua "gallega-valenciana").( http://www.xunta.es/presiden/gsaludo.htm ).

Como digo, cientos de kilometros separan mi terruño valenciano del equivalente gallego, pocos estudios idiomáticos enaltecen mi parco (o inexistente) curriculum lingüístico (menos aún los referidos a la lengua "gallega-valenciana"), y sin embargo he sido capaz de entender con precisión meridiana todo el discurso de D. Manuel, gallego sin fisuras, en una lengua a la que hasta ayer consideraba distinta pero que hoy he de considerarla en unidad con el Valenciano y por tanto una misma lengua.

Sin haber estudiado jamás el idioma gallego lo entiendo, por tanto he de admitir la "unidad de la lengua" Gallega y Valenciana y llegar a la conclusión de que son el mismo idioma: el "gallego-valenciano".

Cierto es que algunas palabras no son exactamente iguales, pero si muy parecidas o parecidísimas, e igualmente algunos usos sintácticos o verbales también varían un poco, pero muy poco o poquísimo (al menos yo lo advierto así y eso que no he estudiado nunca "gallego-valenciano").

Yo creo que lo anterior tiene fácil enmienda. Lo único que se tendría que hacer es, por una parte juntar todo el léxico de las dos lenguas en un mismo diccionario ("Gall-Val") ya que forman parte del mismo sistema lingüístico "gallego-valenciano" y después, crear un estandar de lengua "gallega-valenciana" donde se unifiquen las variedades dialectales existentes a lo largo de los "Paises gallego-valencianos".

Alguien me ha comentado que lo que se conoce como la "Academia Valenciana de la Lengua" (A.V.L.) anda en la faena de hacer algo parecido entre la lengua "gallega-valenciana" y la catalana. Lo cual no es una mala noticia si partimos de la base de que así "más fuerte será la lengua" o esa otra de que "cuantos más seamos más nos reiremos".

Por mí perfecto, pues como entiendo todas las lenguas (sin estudiarlas), no seré yo quien le ponga pegas a un posible "sistema lingüístico gallego-valenciano-castellano-catalán".

Y ahora si quereis podeis seguir diciendo que como catalan y valenciano se parecen algo, son la misma lengua. Pero habrá que decir lo mismo del gallego y el castellano, del catalan y castellano, gallego y catalan, catalan y portugues, italiano y portugues, gallego e italiano, italiano y valenciano, valenciano y portugues..........etc.......etc.........etc......


el text que molt inteligentment ha afegit JOSE2 es un articul de "Jaume de la Serra" que apareix en la plana IDIOMA VALENCIÀ.


EL SISTEMA LINGÜISTICO "GALLEGO-VALENCIANO"


Dins la seccio:


CONSIDERACIONS LLINGÜISTIQUES


Dins d'eixa seccio i d'unes atres mes n'hi han molts articuls de diferents autors valencianistes que pense son prou interessants i s'haurien de coneixer.


La seccio TITULS conté llibres debaes en format .pdf . El primer de tots IDIOMA VALENCIÀ PARLAT Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana , es interessant pa coneixer les diferencies de la llengua valenciana en el subnormalisat catala que mos volen impondre.


Y aqui podemos utilizar algun argumento sobre el origen del valenciano y los testimonios de los literatos que afirmaban que escribian en lengua valenciana:

CONSIDERACIONES SOBRE EL ORIGEN DEL VALENCIANO


Según la ciencia de la sociolingüística y desde cualquier ámbito internacional de esta disciplina científica, está plenamente demostrado y comprobado que la Lengua Valenciana es un idioma con una evolución, características e identidad diferente e independiente al de la lengua Catalana.

Está científicamente demostrado que por evolución y origen los dos idiomas presentan tal serie de diferencias que resulta imposible, artificioso e irracional tratar de unificarlos como una única lengua o pretender que uno derive del otro.

No es cierto que la lengua valenciana sea un dialecto del catalán, Sí que es cierto la existencia, al menos en su origen, de una gigantesca cultura unificada que disponía de su propia lengua, la de OC, perteneciente a un conjunto europeo formado por Occitania y Aragón.

A día de hoy, según la sociolingüística, son dos idiomas separados y autónomos, con rasgos y características diferentes que los configuran como dos lenguas distintas que no pueden aglutinarse bajo una misma normativa lingüística.

En el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica se propuso por parte de los catalanes la firma de un documento que reconociese la unidad del catalán y del valenciano. De 723 congresistas sólo 36 firmaron el documento que afirmaba la unidad de la lengua catalana y valenciana. De los 687 que no firmaron destaco algunos nombres: Karlo Budor, Zagreb; Silvia Faitelson, Québec; Ulrike Vom Bruck, Munich; Flora Klein, Georgetown, USA; Norioski Miyake, Japón; Jorge Stepanov, Moscú; Bernard Pottier, Sorbona; Ettore Finazzi, Roma.

Hace tiempo ya se demostró (aunque hoy día el catalanismo lo niegue y esconda), que el Catalán es un dialecto de la lengua Occitana, que llegó desde el sur de Francia, durante la Alta Edad Media, a las tierras de los condados Francos de la "Marca Hispanica" (condados desunidos que mucho más tarde se aglutinarían formando Cataluña). Fué en esa época y durante la "Reconquista" cuando esos condados se llenaron de occitanos que hablaban en lengua Occitana ("Languedocien" más concretamente), del que nació el dialecto "Occitano del sur", conocido popular y tradicionalmente como "Catalán".

El punto diferencial entre la Lengua Valenciana y la Catalana estriba en que el "Catalán" recibió en la Edad Media un aporte muy importante de hablantes occitanos sobre un substrato de carácter también occitano (más antíguo), mientras que el idioma Valenciano se desarrolló a partir de un substrato mozárabe que hablaba un "romance Valenciano" derivado del latín vulgar, que recibió un aporte mucho más heterogéneo de hablantes.
Este hecho diferencial entre el Valenciano y el Catalán es el que determina que sean dos idiomas diferentes, ya que al observar los inicios de las dos lenguas queda claro que el Valenciano no nace como un dialecto del Catalán, sino como transformación de un romance Valenciano autóctono bajo la influencia de otras hablas romances superpuestas a éste.


"Agua pasada no mueve molino", lo que quiere decir que, aunque en la Edad Media (hace 800 años), el Valenciano y el Catalán pudieran haber sido más parecidos, hoy en día están claramente diferenciados y son dos lenguas con una evolución distinta y separada, que pertenecen cada una a un colectivo social y político distinto e independiente el uno del otro.

El intento de todos los que hoy día, por intereses políticos y económicos, quieren que el Valenciano se parezca artificiosamente al Catalán, es una maniobra involucionista anti-natura que no se ajusta a la realidad evolutiva de la lengua.

Por todos los motivos expuestos, la Lengua Valenciana tiene todo el derecho, desde el dictamen científico de la sociolingüística, a mantener su nombre histórico de "Valenciano" o "Lengua Valenciana", a tener una normativa lingüística propia valenciana y a defenderse de todos los ataques que padece por parte de los grupos pan/catalanistas que quieren cambiarle su nombre por el de "Catalán" y transformarla en dialecto Catalán aplicándole artificiosamente la normativa lingüística catalana (todo eso con el ánimo de incluir a las tierras valencianas dentro de unos ficticios "Països catalans" ("Eurorregió"), para darle mayor peso político a las ambiciones separatistas de Cataluña respecto al Estado Español).


TESTIMONIOS HISTORICOS SOBRE EL NOMBRE E IDENTIDAT DE LA LENGUA VALENCIANA


Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la òbra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el catala eren consideraes dos llengües diferents:

Bonifaci Ferrer (147 germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impressa en Valéncia

Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".

Miquel Perez (1482. 1494) en les seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"

Joan Esteve (148 en la seua òbra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:

Johanot Martorell (1490) en la seua òbra "Tirant lo Blanch", impressa en Valéncia.

Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbra "Primer part del Cartoixa

Francesch Eximenis (1507) teòlec catala, en la seua òbra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana

Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:

Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera

Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.


Desde su fundación como "Reino de Valencia" en 1238 por el rey aragonés Jaume I, nunca ha estado políticamente subyugada a Cataluña, sino al contrario, siempre ha sido un reino soberano, independiente y en acasiones enfrentado a los catalanes. El único punto en común con Cataluña era que ambos, junto al Reino de Aragón (y otros territorios), pertenecían a la Corona de Aragón. Pero cada territorio con sus propias leyes, fueros, costumbres, instituciones y lengua. Y por supuesto sin que los catalanes tuvieran ningún grado de privilegio o potestad sobre el resto de miembros de la corona aragonesa, menos aún cuando Valencia poseía rango de reino y Catalunya era una simple referencia a una serie de condados independientes los unos de otros, entre los que el de Barcelona tenía cierta preponderancia sobre el resto (de condados).

Lengua propia tenía y tiene el pueblo valenciano. Y "Valenciano" es su nombre. En el fondo y en la superficie los catalanes saben que se trata de dos idiomas diferentes y diferenciados, tanto en orígenes como en evolución. Pero como se parecen tanto...no han podido sustraerse a la tentación de utilizar la manipulación y el engaño lingüístico para tratar de obtener benefícios políticos y económicos.

Su razonamiento es simple (simplón más bien): "Como el idioma Valenciano tiene similitudes con el Catalán diremos que el Valenciano es dialecto del Catalán; por lo tanto (y aquí aparece la pirueta político-lingüística que les da derecho a trinque) como en la Comunidad Autónoma Valenciana se habla Catalán (variante), los que lo hablan son catalanes y sus tierras son Cataluña".



L'Occitane es la marca francesa que destaca por sus productos naturales y de gran calidad. Creada en los maravillosos campos de Provenza francesa, sus aromas y materiales te enamorarán por su tradición y elaboración natural.

L'Occitane , marca francesa , productos naturales