Mostrando las entradas para la consulta sang ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sang ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 9 de abril de 2019

pagesos cataláns del Corpus de Sang

Los pagesos cataláns del Corpus de Sang (1640) eren mol ateos y republicáns, miréu qué cridaben:

"Visca la Santa Fè Catolica, visca lo Rey, y muyra lo mal govern..."


Josef Zarroca; Politica del comte de Olivares, 1641


https://play.google.com/store/books/details/Politica_del_comte_de_Olivares_contrapolitica_de_C?id=6xRUAAAAcAAJ&hl=mn


Los pagesos cataláns del Corpus de Sang (1640) eren mol ateos y republicáns, miréu qué cridaben:   "Visca la Santa Fè Catolica, visca lo Rey, y muyra lo mal govern..."  Josef Zarroca; Politica del comte de Olivares, 1641

ELS SEGADORS :


jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Far


Far, v., lat. fari, dire, parler.

Bella, fi m'ieu, cum etz aissi?

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Belle, me fis-je, comment  êtes-vous ici?

Amicx, fas elha, gilos brau

An comensat tal batestau.

G. Rudel: Pro ai del. 

Ami, fait-elle, méchants jaloux ont commencé telle querelle.

ANC. FR. Or ai, fait-il, parlé folie.

Marie de France, t. II, p. 311. 

Li quens, font-il, de Flandres nos a à vos tramis. 

Roman de Rou, v. 2927. 

Jo, fist Jonathas, vendrai al rei là ù il serrad.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 25. 

A ceste nécessité, fait Platon dans Suidas, les dieux ne répugnent ny contrarient.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 231.

2. Facundia, s. f., lat. facundia, faconde, éloquence.

Lo do de entelligencia e de facundia.

(chap. Lo don de inteligensia y de facundia : elocuensia : capassidat de parlá (be.))

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161. 

Le don d'intelligence et de faconde. 

CAT. ESP. PORT. Facundia. IT. Facondia.

3. Prephatio, s. f., lat. praefatio, préface, partie de la messe.

Las collectas e la prephatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Les collectes et la préface.

CAT. Prefaci. ESP. (prefacio) Prefación. PORT. Prefação. IT. Prefazione.

4. Afablitat, s. f., lat. affabilitatem, affabilité.

Als estranhs afablitat.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

Affabilité envers les étrangers. 

CAT. Afabilitat. ESP. Afabilidad. PORT. Affabilidade. IT. Affabilità, affabilitate, affabilitade. (chap. Afabilidat.)

5. Enfantar, Effantar, Efantar, v., enfanter.

Concebras per l' aurelha 

Dieu que enfantes vergina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

Tu concevras Dieu par l'oreille afin que tu enfantes vierge.

Enfantet lainz son fyll 

Sens dolor et sens tot peryll.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Là dedans enfanta son fils sans douleur et sans aucun péril.

La femna, cant vol efantar. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

La femme, quand elle veut enfanter.

Ab dolor effantaras. Brev. d'amor, fol. 58.

Tu enfanteras avec douleur. 

ANC. FR. Fut enfanted li cercles de la terre.

Anc. trad. des Ps. ms., n° 1, ps. 89.

ANC. CAT. Enfantar, infantar. IT. Infantare. (ESP. infantar, parir; chap. parí.)

6. Enfantamen, Efantamen, s. m., enfantement.

Ans que fos l' enfantamens.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Avant que fût l'enfantement.

Virgis aprop l'efantamen. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Vierge après l'enfantement.

La dolor de mon ventre, après l'enfantament. V. de S. Magdelaine.

La douleur de mon ventre, après l'enfantement. 

ANC. CAT. Infantament.

7. Infancia, s. f., lat. infantia, enfance.

Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174. 

Enfance, âge puéril. 

CAT. ESP. PORT. Infancia. IT. Infanzia. (chap. Infansia, infansies, tems al que se es chiquet o sagalet.)

8. Enfansa, Efansa, s. f., enfance, enfantillage.

Non l' es grans honransa

Selh que ditz mal d'aisso don nays enfansa.

R. Jordan: No puesc.

Ne lui est grand honneur à celui qui dit mal de ce dont naît enfance.

Anz es folia et enfansa,

Qui d' amor a benenansa,

Qu'a om n' auze son fin cor descubrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Mais c'est folie et enfantillage, qui a bonheur d'amour, qu'il en ose découvrir à homme sa fine pensée.

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai tarzat.

Un ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

(chap. Sagalada, sagalades, chiquillada, chiquillades; coses de chiquets.)

9. Enfanteza, s. f., enfance, jeunesse.

Fom un que vi lo rey del cel

En s' enfantesa.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut un qui vit le roi du ciel en son enfance.

La on el nos agues offendut, nos lo y devriam perdonar per sa enfanteza.

Hist. abr. de la Bible, fol. 9.

Là où il nous eût offensé, nous le lui devrions pardonner à cause de sa jeunesse. 

ANC. CAT. Infantesa.

10. Enfantilhatje, s. m., enfance, jeunesse, enfantillage.

Per penre bon usatje

En lor enfantilhage.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Pour prendre bon usage en leur enfance.

11. Enfantilhorga, s. f., enfantillage. 

Vol dir que layssadas avia totas sas enfantilhorgas et avia fagz e costumas e portamens d'ome perfieg. V. et Vert., fol. 105.

Veut dire qu'il avait laissé tous ses enfantillages et avait actions et coutumes et conduite d'homme parfait.

12. Enfantayritz, s. f., lat. infantaria, celle qui enfante.

L' enfantayritz non a taqueta

De sang, mays es pura e neta.

(chap. La paridora no té (cap) taqueta de sang, sino que es pura y llimpia.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Celle qui enfante n'a pas petite tache de sang, mais elle est pure et nette.

13. Enfan, Effan, Efan, s. m., lat. infans, enfant.

Enfans que teta.

P. Cardinal: Las amairitz.

Enfant qui tète.

Pus fom amdui enfan, 

L' ai amad' e la blan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et je la caresse.

Si com l'enfas qu'es alevatz petitz. 

P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ainsi que l'enfant qui est élevé petit.

Loc. Plor tota dia, faz cosdumna d' efant. Poëme sur Boèce. 

Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.

Dis que reys, que lo sieu vai donan 

Ni s' en torna, fai costuma d'enfan.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.

Femna qu' a pena d'effan. Brev. d'amor, fol. 113.

Femme qui a peine d'enfant. 

Non ai de sen per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

- Infant, titre spécialement consacré à certains princes.

Al efant d'Aragon platz,

Don Peire, chans e solatz.

G. Riquier: De far chanso.

A l'infant d'Aragon, Dom Pierre, plait chant et allégresse. 

(N. E. El infante que será el rey Pedro III de Aragón. De Alfonso II de Aragón, N Anfos, Nanfos, N' Anfos, Adefonsus, etc. tenemos algún texto en provenzal, como “mantas vetz”; y de otros reyes como Pedro II. Martín I, en su lecho de muerte, contesta “hoc” : òc, oc, och : sí, a las preguntas que le hacen. Los deputats del General de Cathalunya, en 1461 y fechas posteriores, aún usan el hoc afirmativo:

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html ; creo que incluso Juan II y su hijo Fernando II de Aragón, el católico, usaban esta partícula afirmativa que caracteriza a la lengua de oc, Languedoc, lenga d'òc, y todas sus variantes y dialectos, “catalan comprés,” como escribía Loís Alibèrt en su “Gramatica occitana segon los parlars lengadocians” 

En este libro y el anterior, Choix de poésies des Troubadours, Raynouard explica muy bien cómo se forma en Francia la plana lengua romana, langue romane, romance, romans, romanç, romantz, occitano, occitan, provenzal, provensal, provençal, Provence, etc. etc.)

CAT. Infant. ESP. PORT. IT. Infante. (chap. infán, infans, infanta, infantes,  fills o filles dels reys.)

14. Enfantet, Efantet, s. m., enfançon, petit enfant.

L' enfantet enmalhotat

Met sus l'autar que si plorava.

(N. E. En la novela Pedro Saputo de Braulio Foz, dice que no lo bautizaron con mantellina.)

Cant ac fag noirir l' enfantet.

V. de S. Honorat. 

Il met sur l'autel l' enfançon emmailloté qui pleurait.

Quand il eut fait nourrir l' enfançon. 

Pres l' efantet pel ma.

(chap. Va pendre al chiquet per (de) la ma; no es lo mateix que chiquet pelma, com va sé Carlitos Rallo Badet de chiquet, y encara li dure.

Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat: Pininfarinetes.)

V. de S. Énimie.

Prit le petit enfant par la main.

ANC. FR. Quelquesfois encor l' enfantelet, la femme, etc.

Du Bartas, p. 350.

15. Fantin, s. m., enfant, petit enfant.

Li trey fantin en la fornais. Doctrine des Vaudois.

Les trois enfants dans la fournaise.

16. Effanti, adj., enfantin.

Tals a lo semblant effanti.

P. Cardinal: Tan son. 

Tel a le semblant enfantin. 

ANC. FR. Estoit encore trop rudes et trop enfantiz.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 277.

17. Infantil, Efantil, adj., lat. infantilis, enfantin.

Sa etat infantil termena quan comensa la pueril.

(chap. Sa (: la seua) edat infantil acabe cuan escomense la pueril.)

En etat efantil.

Eluc. de las propr., fol. 69 et 98.

Son âge enfantin il termine quand commence le puéril.

En âge enfantin.

ESP. PORT. Infantil. IT. Infantile. (chap. Infantil, infantils.)


Far, s. m., lat. pharus, phare.

Si vol tener vas lo far.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il veut tenir vers le phare.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Faro. (chap. Faro, faros, com lo de Formentor a Mallorca.)

Far, s. m., lat. pharus, phare.

sábado, 2 de marzo de 2024

Lexique roman; Feble, Fible, Freble - Feculent


Feble, Fible, Freble, adj., lat. flebilem, faible, fragile. 

Ad home feble et a malaude. 

Mas sy el era malaudes o fibles. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 22.

(chap. A home débil, frágil, y a dolén. 

Pero si ell estabe dolén o débil.)

A homme faible et à malade.

Mais s'il était malade ou faible.

Cel non es bos que a frebla scala s te. Poëme sur Boèce.

Celui-là n'est pas bon qui se tient à faible échelle. 

El temps de la febla moneda.

Tit. de 1316. DOAT, t. LI, fol. 452. 

Au temps de la monnaie faible.

Fig. Nos em totz paures de poder, et tan fibles en tota virtutz.

V. et Vert., fol. 45.

Nous sommes tous pauvres de pouvoir, et si faibles en toute vertu. 

ANC. CAT. ESP. (débil) Feble.

2. Feblamen, adv., faiblement.

Albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Arbre jeune et grêle qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ESP. Feblemente. (débilmente)

3. Feblit, adj., affaibli.

Senhors, ara vos membre cum nos teno feblitz. Guillaume de Tudela.

(chap. Siñós, ara tos recordo com mos tenen debilitats, fluixos.)

Seigneur, maintenant qu'il vous souvienne comme ils nous tiennent affaiblis.

4. Febleza, s. f., faiblesse. 

Per la febleza de la servela. Liv. de Sydrac, fol. 78.

(chap. Per la debilidat, fluixera, fragilidat del servell; com lo de Manel Riu Fillat.)

Par la faiblesse de la cervelle. 

ANC. CAT. Feblea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana, como pobrea y otras: https://llengua-valenciana.blogspot.com/2021/05/capitol-lxxxviii-hermopolois-egypte-7-anys-estrema-pobrea.html)

5. Febletat, s. f., faiblesse, fragilité. 

Per la febletat del estomac.

Aisso lor ave de febletat de cor. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 74.

Par la faiblesse de l'estomac.

Cela leur advient de faiblesse de courage.

ANC. FR. Par defaute de Roiz, è par sa fiebleté.

Roman de Rou, v. 1821. 

ANC. ESP. Febledad. (MOD. debilidad)

6. Feblezir, v., faiblir, affaiblir, plier.

Meravil me cum puesc en pes tener,

Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 

Izarn Risols: Aylas tant suy. 

Jo m'étonne comment je puis tenir en pieds, tant m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 

Part. pas. En greu pantais sui feblezitz, 

Per lieis cui beutatz volc formar. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Je suis affaibli en pénibles rêves, par celle que la beauté voulut former.

Mas lo trichament seria

Feblesitz.

B. Martin: Companho per. 

Mais la tromperie serait affaiblie. 

ANC. FR. E li dus alouent fébléiant.

Roman de Rou, v. 8629.

7. Afeblir, Aflebir, v., faiblir, affaiblir.

El comenset ad aflebir e esser agreviat de malautia.

Hist. abr. de la Bible, fol. 23. 

Il commença à faiblir et à être affecté de maladie.

La filha de la regina s' afebli, e mori de fam.

(chap. La filla de la reina se va debilitá, y se va morí de fam. Aixó u podéu lligí a la Prise de Jérusalem transcrita per Chabaneau.)

Abr. de l'Ancien et du N.-T., fol. 37.

La fille de la reine s'affaiblit, et mourut de faim.

Quan cuias esforsar, tu aflebis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 44. 

Quand tu penses renforcer, tu faiblis. 

Part. prés. Quan lo caps dol, van li membr' afeblen.

Pons Santeuil: Marritz. 

Quand la tête souffre, les membres vont faiblissant. 

ANC. FR. Tant jut e tant juna ke mult fu aflebiz... 

Mult sunt li bon e li hardi 

Amenuisé et afiébli.

Roman de Rou, v. 3134 et 6750.

ANC. CAT. Afeblir.

8. Afeblezir, v., affaiblir.

Lhi afeblezis la servela. Liv. de Sydrac, fol. 75. 

Lui affaiblit la cervelle. 

ESP. Afeblecer (MOD. debilitar).

9. Aflebriar, v., faiblir, affaiblir.

Per que s'anet mos cors aflebeian.

(chap. Per lo que mon cor se va aná debilitán, afluixán.)

Bertrand de Born: Fuilhetas vos mi.

C'est pourquoi mon coeur s'alla faiblissant.

Ce mot est remplacé dans quelques manuscrits par afreollan.

(chap. afollá, afollás, pedre li fruit, abortá.)

ANC. FR. Tant estoient *afebloié que il ne pooient mès souffrir les assaulz. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Car vieus est et afebloiez.

Roman de Dolopatos, v. 350. 

Ils afoibloierent et perdirent si du tout leur nom et leur force.

Joinville, p. 188.

10. Enfeblir, v., faiblir, plier. 

L' albres comens' a enfeblir. Liv. de Sydrac, fol. 73.

L'arbre commence à plier.

11. Enfeblezir, Enflebecir, v., faiblir, plier, affaiblir.

Enfeblezisc lo cor e 'l sen.

Giraud de Borneil: Plaing e. 

Affaiblit le coeur et le sens.

Part. pas. No s'es meravilha si 's totz enflebecis.

Roman de Fierabras, v. 1236. 

Ce n'est merveille s'il est tout affaibli.

- Infirmer, invalider.

Revocatz, enfeblezitz ni annulatz.

(chap. Revocats, invalidats y anulats.)

Tit. de 1431. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Révoqués, infirmés et annulés.


Febre, s. f., lat. febrem, fièvre.

El jagues XIIII ans de la febre cartana.

Guillaume de la Tour: Un sirventes. 

Il gésit quatorze ans de la fièvre quarte. 

Dieus m'a dada febre tersana dobla.

(chap. Deu m'ha donada febre o fiebre tersana doble.) 

R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double.

Sinon febr' aguda vos destrenha 'ls costatz.

Albert de Sisteron: Dompna.  

Sinon que fièvre aiguë vous serre les côtés. 

Val contra febres quartana et cothidiana. 

Eluc. de las propr., fol. 201. 

Vaut contre fièvres quarte et quotidienne.

CAT. Febra. ESP. Fiebre. PORT. Febre. IT. Febbre. (chap. fiebre, fiebres.)

2. Febros, adj., fiévreux.

Co hom febros e malaute. 

Estara febros.

V. et Vert., fol. 100 et 147. 

Comme homme fiévreux et malade. 

Sera fiévreux. 

Boc... totz temps es febros.

(chap. Lo choto (mascle de la cabra)... está tot lo tems febrós: mogut, cachondo – com Arturico Quintanilla y Fuentecica.)

Eluc. de las propr., fol. 252.

Bouc... est toujours fiévreux.

ANC. FR. Homs devient à force amorox

Tot ensement comme fiévrox. 

Roman de Partonopex de Blois. Not. des Mss. t. IX, p. 72. 

CAT. Febros. PORT. Febroso. IT. Febbroso. (chap. Febrós, febrosos, febrosa, febroses.)

3. Febril, adj., lat. febrilis, fébrile. 

Per accio de calor febril. Eluc. de las propr., fol. 81.

Par action de chaleur fébrile.

ESP. PORT. Febril. IT. Febbrile.

4. Febricitar, v., lat. febricitare, être fébricitant, avoir la fièvre.

Fa febricitar.

Eluc. de las propr., fol. 90. 

Fait être fébricitant. 

Part. prés. So febricitans d'aguda febre. 

Subst. Donat a febricitans. Eluc. de las propr., fol. 85 et 200.

Sont fébricitants de fièvre aiguë. 

Donné à fébricitant. 

ESP. PORT. Febricitar. IT. Febricitare, febbricitare.

5. Afebrit, adj., fiévreux.

Plus que deguns malautes cant estay afebritz. V. de S. Honorat.

Plus que nul malade quand il est fiévreux.


Febrier, s. m., lat. februarius, février.

Ges autres vergiers 

No fai fuilhar mars ni febriers.

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

Mars ni février ne fait point feuiller autres vergers.

CAT. Febrer. ESP. Febrero. PORT. Fevereiro. IT. Febbraio. (chap. Febré.)


Febus, s. m., lat. Phoebus, Phébus. 

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel.

Eluc. de las propr., fol. 116. 

L'appelaient Phébus, qui veut dire beau.

ESP. PORT. Febo.

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel


Fec, Fetz, s. f., lat. faex, lie, sédiment, matière fécale.

Pois pogra leu issir fecs.

A. Daniel: Pus En Raimons. 

Puis pourrait facilement sortir matière fécale. 

Tartari es rauza o fetz de vi en l'estrem del tonel indurzida.

Melancolia es humor espessa et grossa, de la fetz del sanc engendrada... et engendra si el sanc, cum la fetz el vi.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 31. 

Tartre est sédiment ou lie de vin durcie au fond du tonneau.

(chap. Lo tartáric es solada, sedimén del vi endurit al fondo, sol, del carretell.)

Mélancolie est humeur épaisse et grosse, engendrée de la lie du sang... et s'engendre au sang, comme la lie au vin.

ANC. CAT. PLUR. Feces. ANC. ESP. (MOD. hez, heces) PORT. Fez. 

IT. Feccia. (chap. si parlem de merda: heces. Si parlem del vi, carretell, o del oli del tinet: solada, solades, lo que está al sol o anterra, com tamé poden sé olives, ameles, prunes, etc. Si parlem de la sequia: tarquí, fang negre del cul de la sequia, que se ha de aná traén de cuan en cuan.)


Feculent, adj., lat. feculentus, épais, féculent.

Si... sanc es mot feculent. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

(chap. Si la sang es mol espessa, feculenta.)

Si... le sang est moult épais.

ESP. PORT. Feculento. (chap. feculén, feculens, feculenta, feculentes: espés, espessos, espessa, espesses; almidonat, almidonats, almidonada, almidonades; farinós, farinosos, farinosa, farinoses; que té fécula, com lo puré de pataca, pataques, farinetes, etc.)

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Folrar - Fonge

Folrar, v., fourrer, garnir.
Quant agues laissada la pel 
Don folretz la capa e 'l mantelh.
Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 
Quand vous eûtes laissé la peau dont vous fourrâtes la cape et le manteau.
Part. pas. Dedins sion folrat
Ab pel de lebre o de cat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dedans qu'ils soient fourrés avec poil de lièvre ou de chat.
Be m'enueia capa folrada
Quan la pels es vielha et usada.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien m'ennuie cape fourrée quand la peau est vieille et usée.
ANC. FR. De vair e de gris la forre.
Roman de la Rose, v. 9121.
CAT. Folrar. ESP. PORT. Forrar. IT. Foderare. (chap. Forrá: forro, forres, forre, forrem o forram, forréu o forráu, forren; forrat, forrats, forrada, forrades; forro, forros; v. forrás, guañá mols dinés. La milló manera es sé polític, o catalaniste subvensionat, o les dos coses a la vegada, com Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras, Cachol de La Portellada, etc.)
2. Folradura, s. f., fourrure.
Ni ja non auran pro botos...
Ni ja folraduras pro bellas
De vars, d' escurols, de sendatz.
Brev. d'amor, fol. 129.
Ni jamais n'auront assez de boutons... ni jamais fourrures assez belles de vair, d'écureuils, de taffetas.
Sendat puescon portar en folraduras de lurs vestirs.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Puissent porter taffetas en fourrures de leurs vêtements.
ANC. ESP. Forradura. (chap. Forradura, forradures; forro, forros; tela, pell, plástic, etc., consevol cosa en la que se forre un atra. Aquí dal podéu lligí escurols y en fransés écureuils, en chapurriau esquirols, esquirol, inglés squirrel (se pronunsie ben paregut al chapurriau: “eskuáirel”) castellá ardilla, alemán Eichhörnchen. La seua pell se fée aná per a forrá, com tos poden explicá be a Tendals i entapissats Francisco Also de Tortosa Juan Francisco y Arturo, En Joan Francesc i 
esquirol

Fomentar, v., lat. fomentare, fomenter, étuver.
Las mas e 'ls pes ab aytal tebeza fomentar e lavar.
Ab aperitius, cum es gra de mostarda, fomentar.
(chap. En aperitius, com es lo gra de mostassa, fomentá (la gana.))
Eluc. de las propr., fol. 80 et 81.
Fomenter et laver les mains et les pieds avec telle tiédeur.
Fomenter avec apéritifs, comme est graine de moutarde.
CAT. ESP. PORT. Fomentar. IT. Fomentare. (chap. Fomentá: fomento, fomentes, fomente, fomentem o fomentam, fomentéu o fomentáu, fomenten; fomentat, fomentats, fomentada, fomentades. Ministeri de fomén.)
2. Fomentacio, s. f., lat. fomentatio, fomentation.
Ab unguens et autras fomentacios.
De emplastre... ni d'autra fomentacio. 
Eluc. de las propr., fol. 80. 
Avec onguents et autres fomentations. 
D'emplâtre... et d'autre fomentation.
ESP. Fomentación (fomento). PORT. Fomentação. IT. Fomentazione.
(chap. Fomentassió, fomentassions; fomén, fomens; v. fomentá.
Yo fomentaría que la gen que té gossos que mingen poc, que están desganats com lo presidén de la Ascuma, los portaren a Formenta o mes amún, que allí se fomente la gana, com li va passá a un gos: cuan va torná al poble de Beseit mossegabe les sebes al vol. Llástima que no ñaguen ara gossos que mossegon algún sebollot que escriu a xarxes wordpress y lafranjadelmeucul.net)

Fonda, s. f., lat. funda, fronde.
La terza ten la fonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. Var.
La troisième tient la fronde.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes. 
ANC. FR. Od fondes et od arbalestes.
Roman de Brut, t. I, p. 147.
CAT. Fona. ANC. ESP. Fonda. ESP. MOD. Honda. PORT. Funda. IT. Fionda.
(chap. Fona, honda, fones, hondes; com la de David contra Goliat. Que los pregunton als que van aná a Mallorca a conquistá en Jaime I cóm se díe a ses illes este aparato. Y al tems de Goliat y David, cóm se li díe?)
2. Fronda, s. f., fronde.
La terza ten la fronda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La troisième tient la fronde.
3. Frondeiador, s. m., frondeur, qui se sert de la fronde.
Que 'l sirven e l' arquier e li frondeiador.
Guillaume de Tudela.
Que les sergents et les archers et les frondeurs.
4. Fondeiar, v., fronder, lancer des pierres avec la fronde.
La marquesa far fondeiar e traire, 
Aissi com fatz a vostres archers.
Guillaume de Berguedan: Reis s'anc.

(N. E. Espero que a estas alturas de este libro – lexique roman - alguien vea que Guillem de Berguedà escribía en provenzal, occitano, la lengua de la cual el catalán fue siempre un dialecto. Y lo sigue siendo; la diferencia entre dialecto y lengua es solamente política, no lingüística.)
Faire fronder et tirer suc la marquise, ainsi comme vous faites par vos archers.

Fonda, s. f., poche, fonte.
Tessel ni fonda ni peno.
Raimond de Miraval: Tug silh que. 
Agrafe ni poche ni collet.
IT. Fonda.

Fondre, v., lat. fundere, fondre, dissoudre.
Ab pauc de fuec fon l' aur e fran
L' obriers tro que es esmerat.
P. Vidal: Neu ni gel.
Avec peu de feu l'ouvrier fond et disjoint l'or jusqu'à ce qu'il est épuré.
Ses ardre la borsa, fondo l'aur e l' argent dins ela.
Eluc. de las propr., fol. 138.
Sans brûler la bourse, fondent l'or et l'argent dans elle.
En estieus, can la neus fon,
En chai temprada freidors.
G. Adhemar: L'aigua.
En été, quand la neige fond, en choit froideur tempérée.
La metzina que sertainamen
La peira ill fondra leumen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La médecine qui certainement lui dissoudra promptement la pierre.
- Détruire, ruiner.
Om me fond ma terra e la m' art.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
On me détruit ma terre et me la brûle. 
Los peiriers fondon las tors.
(chap. Los pedrés : les catapultes afonen les torres; assolen, enrunen, arruinen, tomben, etc.)
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Les pierriers ruinent les tours.
- Crouler,
Si 'l monz fondes a meravilla gran.
B. Zorgi: Si 'l monz. 
Si le monde croulait par grande merveille. 
Fig. Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 
Izarn Rizols: Aylas tan. 
Tellement m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 
De lieis don muer et art e fon.
G. Faidit: S'om pogues. 
D'elle dont je meurs et brûle et fonds. 
Coman vos a Dieu, m' amia, 
Per cui mos cors languis e fon. 
Folquet de Romans: Domna ieu pren. 
Je vous recommande à Dieu, mon amie, par qui mon coeur languit et fond. 
Loc. En lagremas tota fondia. Passio de Maria.
(chap. En llágrimes tots se fundíe o foníe.)
Elle fondait toute en larmes.
Part. pas. E 'l sepulcres fondutz e derocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. CAT. Fondir. CAT. MOD. Fondrer. ESP. PORT. Fundir. IT. Fondere.
Chap. Fondre, fundí; yo fonc o fong, fons, fon, fonem, fonéu, fonen; fundixco o fundixgo, fundixes, fundix, fundim, fundiu, fundixen; fos, fosos, fosa, foses; fundit, fundits, fundida, fundides.)
2. Fondemen, s. m., renversement, ruine.
Trastotas las lors tors e 'ls murs e 'ls bastiments 
Que sian derrocatz e mes en fondemens.
Guillaume de Tudela. 
Toutes leurs tours et les murs et les bâtiments qu'ils soient renversés et mis en ruines.
Fig. Casticx
Es fondemens de peccatz.
P. Cardinal: Al nom del.
Correction est renversement de péché.
3. Fuzio, Fusion, s. f., lat. fusionem, fusion, effusion. 
Que per fuzio si depure. Eluc. de las propr., fol. 183.
Qu'il se dépure par fusion. 
Senes sanc fusion. Cout. de Tarraube, de 1284.
(chap. Sense efussió de sang o sanc. ESP. Sin efusión de sangre.)
Sans effusion de sang.
ESP. Fusión (efusión). PORT. Fusão. IT. Fusione.
4. Foyson, s. f., foison, abondance.
Ieu non ai d'aur tan gran foyson. V. de S. Honorat.
Je n'ai pas si grande foison d'or. 
De nostres riches draps li darem gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 4034. 
De nos riches habits nous lui donnerons grande abondance.
Adv. comp.
Meton desus de lenha a gran foyson. V. de S. Honorat. 
Mettent dessus du bois à grand foison. 
Vengro Sarrazi aychi per gran foyzo. 
Roman de Fierabras, v. 3300. 
Sarrasins vinrent ainsi à grand foison.
ANC. FR. Illuec fu grant foisons des contes et des croisiez. 
Villehardouin, p. 16.
Estoit déjà si foible pour la foison du sang qu'il avoit perdu.
Roman de Giron le Courtois, fol. 49.
Vous en aurez à grant foison.
Fables et cont. anc., t. III, p. 381.
Pain e vin e char e bon peisson 
Leur mit el nef à grant fuson.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 490.
5. Fusible, adj., du lat. fusilis, fusible. 
Autre es tan solament fusible.
Eluc. de las propr., fol. 187. 
Autre est tant seulement fusible.
ESP. Fusible. IT. Fusibile. (chap. Fussible, fussibles, que se pot fondre o fundí, com los electrics, los antics ploms; v. fundí, fondre.)
6. Confondre, Cofondre, v., lat. confundere, confondre, détruire, ruiner. Per los mals confondre et abaissar.
Aimeri de Bellinoi: Ailas! 
Pour confondre et abaisser les méchants.
Com cel qu' el jogar si confon.
G. Faidit: S'om pogues. 
Comme celui qui au jouer se ruine.
Cofondran lur aversari.
Brev. d'amor, fol. 123. 
Ruineront leur adversaire.
Fig. D' on proeza s bayssa e s cofon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 
D'où prouesse s'abaisse et se ruine. 
De l' enveya que m'auci e m cofon. 
Giraud de Calanson: Li miey dezir. 
De l'envie qui me tue et me détruit. 
Confonda us Deus!
A. Daniel: Si m fos amors. 
Que Dieu vous confonde!
Part. pas.
Mot lay aura dels nostres e mortz e cofondutz. 
Roman de Fierabras, v. 523. 
Moult y aura là des nôtres et morts et détruits. 
ANC. FR. Seient confundut.
Ne serrai confundut. 
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85 et 118. 
ANC. ESP.
Mal te desamparó pora nos confonder. 
(MOD. Mal te desamparó para confundirnos.)
Poema de Alexandro, cop. 2490. 
ANC. CAT. Confundir. CAT. MOD. Confundrer (¿De dónde cogió Raynouard este verbo inventado sólo para distanciarse de otras lenguas donde se decía confundir?. ESP. PORT. Confundir. IT. Confondere. (chap. Confundí, confondre.)
7. Confondement, s. m., confusion, ruine.
Confondemens del diable e de sa crezensa. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Ruine du diable et de sa croyance.
ANC. CAT. Confondiment. ANC. ESP. Confundimiento. IT. Confondimento.
(chap. Confundimén : confussió, que ve aquí daball.)
8. Confusio, Confusion, s. f., lat. confusionem, confusion, désordre, mélange confus.
Fon plena la cioutat de confusio.
(chap. La siudat estabe (va está) plena de confussió.)
Trad. des Actes des apôtres, chap. 19.
La cité fut pleine de confusion.
Departi la confusio
Dels elemens am gran mesura.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. 
Sépara la confusion des éléments avec grand discernement.
Fo la gran confusios 
Dels lengatges.
Brev. d'amor, fol. 48. 
Fut la grande confusion des langages.
- Honte, embarras.
Si no fos peccat de nostre primier payre per cobrir sa confusio e la nostra. V. et Vert., fol. 104.
Si ne fut le péché de notre premier père pour couvrir sa confusion et la nôtre. 
Tot plen de confusion.
Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tout plein de confusion.
CAT. Confusió. ESP. Confusión. PORT. Confusão. IT. Confusione. 
(chap. Confussió, confussions.)
9. Confus, adj., lat. confusus, confus, humilié.
Tan fon confus de gran paor. Trad. d'un Évangile apocryphe. 
Tant fut confus de grande peur. 
Diables s'en fui confus. Trad. de Bède, fol. 81.
Le diable s'enfuit confus. 
E 'ls rendet confus.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 149. 
Et les rendit confus. 
CAT. Confus. ESP. PORT. IT. Confuso. (chap. Confús, confós, confundit, confusos, confosos, confundits, confusa, confosa, confundida, confuses, confoses, confundides.)
10. Refondre, v., lat. refundere, refondre, fondre de nouveau.
Quar els no son ni de ley ni de pes, 
Ans foron fag a ley de fals poges, 
On par la cros e la flors en redon, 
E no y trob om argent, quan los refon. 
P. Cardinal: Tos temps. 
Car ils ne sont ni de loi ni de poids, mais furent faits à la façon de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond, et on n'y trouve argent, quand on les refond. 
Fig. Tot jorn ressoli e retalh 
Los baros e 'ls refon.
Bertrand de Born: Un sirventes on. 
Toujours je polis et retaille les barons et les refonds.
- Détruire.
Qui del altrui no i s castia,
Ben es c'om del sieu refonda.
Marcabrus: Lanquan cor. 
Qui du bien d'autrui ne s'y abstient, c'est bien qu'on détruise du sien.
Part. pas. Deven esser refondut, et deu esser la moneda blanca rasonablament. Tit. de 1282. DOAT, t. CXVIII, fol. 192. 
Doivent être refondus, et doit être la monnaie raisonnablement blanche.
Si era maihs a dire d'un gra, deven esser refondut.
Tit. de 1276 de Périgueux. 
S'il était à dire plus d'un grain, doivent être refondus.
CAT. Refondrer. ESP. PORT. Refundir. IT. Rifondere. (chap. Refondre, refundí. Se conjuguen com fondre, fundí.)
11. Enfundre, v., lat. infundere, infuser, tremper, verser.
Que tu enfundas... en vi et oli. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
Que tu infuses... dans vin et huile.
Part. pas. Que sia enfundut en la aurelha. Trad. d'Albucasis, fol. 15.
Qu'il soit versé dans l'oreille.
CAT. ESP. PORT. Infundir. IT. Infondere. (chap. Infundí, abocá, ficá a dins de: yo infundixco o infundixgo, infundixes, infundix, infundim, infundiu, infundixen; infundit, infundits, infundida, infundides; infusió ve ara:)
12. Infuzio, Enfuzio, s. f., lat. infusio, infusion.
Gran enfuzio de aygua cauda.
(chap. Gran infusió de aigua calenta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Grande infusion d'eau chaude.
Fig. Parlarem, ab la infuzio del S. Esperit, dels dons e de las vertutz.
V. et Vert., fol. 63.
(chap. Parlarem, en la infusió del Espíritu San, dels dons y de les virtuts.)
Nous parlerons, avec l'infusion du Saint-Esprit, des dons et des vertus.
CAT. Infusió. ESP. Infusión. PORT. Infusão. IT. Infusione. (chap. Infusió, infusions.)
13. Enfus, adj., lat. infusus, infus, infusé, trempé.
Pausa sobre aquel drap enfus en oli e vi.
Trad. d'Albucasis, fol. 31. 
Mets dessus ce linge trempé en huile et vin. 
CAT. Infus. ESP. PORT. IT. Infuso.
14. Diffuzio, s. f., lat. diffusio, diffusion.
Per sa diffuzio.
Per razo de sa diffuzio.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Par sa diffusion.
En raison de sa diffusion. 
CAT. Difusió. ESP. Difusión. PORT. Diffusão. IT. Diffusione. (chap. Difusió, difusions.)
15. Diffusiu, adj., diffusif, expansif.
De so lum sobre terra diffuziva.
Tota bontat es de si naturalment difuziva.
Eluc. de las propr., fol. 108 et 2.
Expansive de sa lumière sur la terre.
Toute bonté est de soi naturellement expansive.
CAT. Difusiu. ESP. Difusivo. PORT. IT. Diffusivo. (chap. Difusiu, difusius, difusiva, difusives.)
16. Effusio, Effusion, s. f., lat. effusionem, effusion.
Una sopdana effuzio de sanc lo pres.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
Une soudaine effusion de sang le prit.
Effusion de sanc, mutilation de membre.
Statuts de Provence, BOMY, p. 199.
Effusion de sang, mutilation de membre.
CAT. Efusió. ESP. Efusión. PORT. Effusão. IT. Effusione. (chap. Efusió, efusions. La efusió de sang de la próxima guerra sivil a España abonará les malves de les cunetes, aon encara ñan roijos y blaus.)

Fonge, s. m., lat. fungus, fongus, excroissance, tumeur, loupe.
Per trop raumatz solon venir
Li fonge, et ai auzit dir
C'uns n' i a mols et autres secs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par beaucoup de rhumes ont coutume de venir les tumeurs, et j'ai ouï dire qu'il y en a les unes molles et les autres sèches. 
ESP. Hungo (hongo). PORT. IT. Fungo. (N. E. ¿Quién sabe cómo le llaman en catalán? Fong) (chap. hongo, hongos; bolet, bolets lo que en castellá es seta, setas.)
2. Fungual, adj., du lat. fungosus, fongueux, spongieux, poreux.
De aquels theils... apelatz funguals. Trad. d'Albucasis, fol. 28.
De ces tumeurs... appelées fongueuses.
(chap. De aquells tumors o tumós, gaburros... dits esponjosos, porosos, en forma de bolet com lo mataparén.)

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, V.

Lo Camí a Amazon (tapa blana)

V.

Es verdat que la Pesteta gran se habíe guañat lo seu mote per la seua careta redona y coloradeta y lo seu carácter picán y agre com lo aiguardén. Per afegit ere una bachillera. Y a les bachilleres no los ve mal tot lo que los caigue damún. No teníe cap dret de tratá de dominá al poble. Lo poble volíe sé libre, independén, y an ella ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res, a final de cuentes, si Pancho creíe o no creíe en Deu, si Paco, lo ferré, ere abstemio o bebíe vi, o si son pare de Daniel, lo Mussol, fée lo formache en les mans llimpies o en les ungles brutes. Si aixó li fée escrúpol, que no se minjare lo seu formache y assunto acabat. Daniel, lo Mussol, no creíe que lo que la Pesteta gran fée sigueren actes de una bona dona. Los bons eren los demés que li aguantaben les seues impertinensies y hasta la van nombrá pressidenta de varies assossiassións piadoses.
La Pesteta gran ere un esperpento y un escursó. Antonio, lo Buche, teníe tota la raó al di aixó, encara que lo Buche pensabe mes, al fallá aixina, en la competensia comersial que li fée la Pesteta, que en los seus defectes físics y morals. La Pesteta gran, no obstán lo coló roch de la seua pell, ere alta y seca com una cucaña, encara que no tinguere, com esta, sing duros a la punta. Total, que la Pesteta no teníe res, apart de uns nassos mol dessarrollats, un afán inmoderat o sense cap moderassió de fótres a la vida dels demés y un variat y sempre renovat repertori de escrúpols de consiensia.
A don José, lo mossen, que ere un gran san, lo portabe de vólit.

- Miro vosté, don José - li díe, consevol día, un minut abáns de escomensá la missa -,  anit no vach pugué dormí pensán que si Cristo al Monte dels Olivés se va quedá sol y los apóstols se van adormí, ¿quí va vore que lo Redentó suáe sang?

Don José ajuntabe los ullets, penetráns com agulles de cap:

- Tranquilisa la teua consiensia, filla; eixes coses les coneixem per revelassió.

La Pesteta gran ploriquejabe y fen cuatre pucheros, díe:

- ¿Creu vosté, don José, que podré combregá tranquila habén pensat eixes coses?

Don José, lo mossen, teníe que traure tota la passiensia de Job pera soportála:

- Si no tens datres faltes pots féu.

Y aixina un día y un atre.

- Don José, anit no vach pegá l´ull donánli voltes al assunto de Pancho.
¿Cóm pot ressibí este home lo sacramén del matrimoni si no creu en Deu?

Y unes hores después:

- Don José, no sé si me podrá absoldre vosté. Ahir domenge vach lligí un llibre pecaminós que parlabe de les religións de Inglaterra. Los protestáns están allí en franca majoría. ¿Creu vosté, don José, que si yo haguera naixcut a Inglaterra, haguera sigut protestán?

Don José, lo mossen, tragabe saliva:

- No siríe difíssil, filla.

- Entonses me acuso, pare, de que podría sé protestán de habé naixcut a Inglaterra.

Doña Lola, la Pesteta gran, teníe trenta nou añs cuan Daniel, lo Mussol, va naixe.
Tres añs después, lo siñó la va castigá en lo que mes podíe dóldreli. Pero no es menos sert que la Pesteta gran se va imposá al seu doló en la rigidés y destemplansa en que solíe imposás als seus conveíns. Lo fet de que a doña Lola se la coneguere per la Pesteta gran ya fa pensá que ñagueren datres Pestetes mes menudes. Y aixina ere; les Pestetes ne habíen sigut tres, encara que ara sol ne quedaren dos: la gran y la menuda; les dos Pestetes. Eren filles de un guardia sivil, durán mols añs jefe al poble. Al morí lo guardia, que, segóns les males llengües, que may ne falten, se va morí de pena per no tindre un fill mascle, va dixá uns ahorrets en los que les seues filles van obrí una tenda.
Lo sargento va morí a un tems al que un subofissial de la Guardia Sivil podíe, en lo seu jornal, viure discretamen y encara aforrá una mica. Desde la mort del guardia - la seua dona ya se habíe mort fée añs - Lola, la Pesteta gran, se va fé cárrec de les riendes de la casa. Se va imposá a san germanes per edat y per estatura.

Daniel, lo Mussol, sol va coneixe a dos Pestetes, pero segóns habíe sentit di al poble, la tersera va sé un mun de ossos com elles y, a la seua época, va resultá un problema difíssil diferensiáles sense efectuá, previamen, un minussiós análisis. Res de assó desmentix que les dos Pestetes menudes li faigueren passá, en vida, a san germana gran un verdadé purgatori. La del mich ere dixada y dropa y lo seu carácter y manera de sé trassendíe al poble que, per los crits y estridéns rebomboris que a tota hora eixíen de la trastenda y de la casa de les Pestetes, seguíe la roína, y tirán a pijó, situassió de les relassións fraternals. Assó sí, díen al poble y debíe sé verdat perque u díen tots, que mentres les tres Pestetes van viure juntes may se les va vore faltá un día a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, díe a la parroquia, dabán del altá de San Roc. Cap allí caminaben, tiesses y pites, les tres, faiguere fred, ploguere a cabassades o tronare. Ademés marchaben acompassades, marcán lo pas, perque son pare, apart dels ahorrets, les va dixá a les filles en herensia un mol despert y pressís sentit del ritmo militá y atres virtuts castrenses.

Un-dos, un-dos, un-dos; cap a missa marchaben les tres Pestetes, en los seus pits secs, les seues caderes esmirriades y la seua soberbia estatura o alsada, camí de la iglesia, en los vels lligats en un nugo deball de la barbilla y lo breviari deball de un bras.
Un ivern, la del mich, Elena, se va morí. Se va apagá un matí fosc y plovinós de desembre. Cuan la gen va acudí a donáls lo péssame a les dos germanes superviviéns, la Pesteta gran se santiguabe y repetíe:

- Deu u sap tot y es just en les seues dessisións; se ha emportat lo mes inútil de la familia. Donémli grassies. Ya al sementeriet tocán a la iglesia, cuan tapaben en dos tarrossos de terra lo cos descarnat de la Elena - la Pesteta del mich -, unes plañideres o ploradores van escomensá a gañolá.
La Pesteta gran se va encará en elles, aspra y digna y destemplada:

- No la ploréu - va di -; s´ha mort de dessidia.

Y, desde entonses, lo trío se va convertí en dúo y a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, resabe dabán del altá de San Roc, se trobabe a faltá lo afilat y justet volumen de la Pesteta difunta. Pero va sé encara pijó lo que li va passá a la Pesteta menuda. A fin de cuentes lo de la del mich va sé dessignio de Deu, mentres que lo de l´atra va sé una fluixesa de la carn y per tan degut al seu libre y despreocupat albedrío. Allabonses se va establí al poble la sucursaleta del bang que ara rematabe un dels costats de la plassa. En lo directó va arribá tamé un ofissialet ben plantat y ben vestit al que sol per vóreli la cara de prop, a través de la finestreta, li portaben los ahorros les veínes del carré. Va sé un bon cuquet lo que va fé aná lo bang pera pessigá esta clientela a la ratera. Un prossedimén que consevol finansié de talla no haguere asseptat, pero que al poble va rendí uns ressultats formidables. Tan va sé que Ramón, lo fill del apotecari, que escomensabe entonses los seus estudis jurídics, se va lamentá no está en condissións encara de elaborá la seua tessis doctoral, que haguere fet mol a gust sobre lo original tema "La influensia de un personal escrupulosamen triat a les economíes de un poble". En lo de "economíes" se referíe a "ahorros" y en lo de "poble", concretamen, a la seua "aldeeta". Lo que passabe es que sonabe mol be alló de "economía de un poble" y li donabe al seu hipotétic treball, y encara que ell u díe en broma, mes altura y un alcáns mol mes ample. En la arribada de Dimas, lo ofissialet del bang, los pares y los mossos vells del poble se van ficá en guardia.
Don José, lo mossen, que ere un gran san, va parlá moltes vegades en don Dimas, apuntánli les grans consecuénsies que lo seu bigot podríe portáli al poble, pera be o pera mal. La assiduidat o frecuensia en la que lo mossen y don Dimas se entrevistaben va menguá bastán lo ressel dels pares y mossos vells y hasta la Pesteta menuda va considerá que no ere imprudén ni irreligiós dixás acompañá, de cuan en cuan, per don Dimas, encara que san germana gran, extremán la prudensia, la censurare a crits en "lo teu libertinaje y descoco són notoris". Lo sert es que a la Pesteta menuda, que hasta entonses li pareixíe aquella vall una presó vuida y sense llum, se li va obrí de repén lo horizonte, la línia que ajunte la terra y lo sel, y sen va acatá, per primera vegada a la seua vida, de la bellesa de les montañes abruptes, tallades a destral, y de la poessía de la verda campiña y de lo sugestiu que ressultabe escoltá esgarrás la nit de la valleta per lo estridén chulit de un tren. Bobades, pero bobades que porten una afilada trassendensia cuan se té lo cor unflat.
Una tarde, la Pesteta menuda va torná del seu acostumat passeo abalotada:

- Maña - va di -. No sé de aón te ve eixa inquina contra Dimas. Es lo milló home que hay conegut may. Avui li hay parlat dels nostres dinés y ell me ha donat en seguida cuatre idees pera colocáls be. Li hay dit que los teníem a un bang de la siudat y que parlaríem tú y yo abáns de dessidí res.

Va aullá, escaldada, la Pesteta gran: - ¿Y ya li has dit que sol són mil duros?

Va sonriure la Pesteta menuda pel menospreu que san germana li fée del seu flat:
- No, naturalmen. De la sifra no li hay dit res - va di.

Lola, la Pesteta gran, va alsá los seus muscles ossuts en ademán de impotensia. Después va cridá, dixán rellissá les paraules, com per un tobogán, pel seu llarg y esmolat nas: - ¿Saps lo que te dic? Que eixe home es un truhán que sen está enfotén de tú.
¿No veus que tot lo poble u comente y sen enriu de la teua tontería? Sirás tú la única que no sen acato, germana. - Va cambiá de repén lo to de la seua veu, suavisánlo -:
tens trenta sis añs, Irene; casi podríes sé la mare de eixe mosso. Pénsatu be.
Irene, la Pesteta menuda, va adoptá una actitut de llevantada, de mar abalotada.

- Me dolen los teus ressels, Lola, pera que u sápigues - va di -. Me fastidien les teues insinuassións. No té res de particulá, crec yo, que se entenguen un home y una dona.
Y no signifique res que se porton uns añs. Lo que passe es que totes les del poble, escomensán per tú, me teníu enveja. ¡Aixó es tot!
Les dos Pestetes se van separá en los nassos pujats. A la tarde siguién, Cuco, lo factó, va anunsiá al poble que doña Irene, la Pesteta menuda, y don Dimas, lo del bang, habíen agarrat lo mixto cap a la siudat. A la Pesteta gran, al enterássen, li va pujá la sang a la cara y li va enterbolí la raó. Se va desmayá. Va tardá mes de sing minuts en recuperá lo sentit. Cuan u va fé, va traure de un apolillat baúl lo traje negre que encara conservabe desde la mort de son pare, se va embuchá en ell, y va marchá a pas ligero cap a la rectoría.

- Don José, Deu meu, quína desgrassia mes gran - va di al entrá.

- Assosségat, serénat, filla.

Se va assentá la Pesteta a una cadira de vime, jun a la taula del retó.
Va interrogá a don José en la mirada.

- Sí, ya u sé; lo Cuco me u ha contat tot - va contestá lo mossen.

Ella va respirá fort y les seues costelles van ressoná com si entrechocaren. Seguidamen se va llimpiá una llágrima, redona y apretada com una gota de aigua que cau de un abre.

- Escóltom en atensió, don José - va di -, ting una horrible duda. Una duda que me rossegue les entrañes. Irene, man germana, es ya una puta, ¿no es aixó?

Lo mossen se va ficá una mica colorat: - Calla, filla. No digues animalades.

Va tancá lo mossen lo breviari que estabe lligín y se va aclarí la gola, pero la seua veu va eixí, no obstán, empañada per una sorda gangossidat.

- Escolta - va di -, no es una prostituta la dona que se entregue a un home per amor.
La ramera es la que fa de lo seu cos y de les grassies que Deu li ha donat un comers ilíssit; la que se entregue a tots los homens per dinés. ¿Compréns la diferensia?

La Pesteta va eixecá lo pit, inexorable: - Pare, de totes maneres lo que ha fet la Irene es un gravíssim pecat, un asquerós pecat, ¿no es sert?
- U es, filla - va contestá lo mossen -, pero no irreparable. Crec que conec a don Dimas y no me pareix mal mosso. Se casarán.

La Pesteta gran se va tapá los ulls en los dits descarnats y va reprimí a miges un gemec:

- Pare, pare, pero encara ña un atra cosa - va di -. A man germana la ha fet caure lo ardó de la sang. Es la seua sang la que ha pecat. Y la meua sang es la mateixa que la della. Yo podría habé fet lo mateix. Pare, pare, me acuso de aixó. De tot cor, horriblemen apenada, me arrepentixgo de aixó.

Se va eixecá don José, lo mossen, que ere un gran san, y li va tocá lo cap en los dits:

- Ves, filla. Vésten cap a casa y tranquilísat. Tú no tens la culpa de res. Lo de la Irene, ya u arreglarem.
Lola, la Pesteta gran, va abandoná la rectoría. En serta manera estabe mes consolada. Per lo camí se va repetí mil vegades que estabe obligada a expresá lo seu doló y vergoña de manera ostensible, ya que pedre la honra sempre es una desgrassia mes gran que pedre la vida. Influída per esta idea, al arribá a casa, va retallá un cartonet de una caixa de sabates, va agarrá un pinsell y en lletres nervioses va escriure: "Tancat per deshonra". Va baixá al carré y lo va enclavá a la porta de la tenda. La botiga, segóns li van contá a Daniel, lo Mussol, va está tancada deu díes en les seues deu nits consecutives.