Mostrando las entradas para la consulta raoná ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta raoná ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de noviembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

Ludovico li descubrix a doña Beatriz lo amor que li té; ella envíe a Egano, lo seu home, a un jardí, disfrassat com si fore ella, y se gite en Ludovico, que se eixeque y li fot una palissa a Egano al seu jardí.

Esta invensió de doña Isabela contada per Pampínea va sé per tots los de la compañía tinguda per maravillosa. Filomena, a la que lo rey ya li habíe manat que continuare, va di: Amoroses siñores, si no me engaño, crec que tos contaré una história no menos bona. Hau de sabé que a París va viure un home noble florentino, que, per la seua pobresa, se habíe fet viachán, y li habíe anat tan be en lo comers que se habíe fet mol ric. Teníe de la seua dona un fill únic, al que li habíen ficat de nom Ludovico. Y per a que continuare la noblesa del pare y no se dedicare al comers, no lo habíe son pare volgut ficá en cap negossi, sino que lo habíe colocat jun a datres hómens nobles al servissi del rey de Fransa, aon moltes bones maneres y bones coses habíe adeprés. Y están allí, va passá que serts caballés que tornáen del Sepulcro, mesclánse en una conversa de los joves entre los que estabe Ludovico, y escoltánlos raoná entre ells sobre les dames hermoses de Fransa y de Inglaterra y de atres parts del món, va escomensá un de ells a di que de tot lo món que ell habíe voltat y de totes les dones que habíe vist, may ne habíe vist cap tan guapa com la dona de Egano de los Galluzzi de Bolonia, de nom doña Beatriz. En lo que van está de acuerdo tots los seus compañs, que tamé la habíen vist a Bolonia; y escoltán aixó Ludovico, que encara no sen habíe enamorat de cap, se va inflamá en tan dessich de vórela que en atra cosa no podíe fixá lo pensamén; y del tot disposat a aná hasta Bolonia a vórela, y quedás allí si ella volíe, li va doná a entendre a son pare que volíe aná al Sepulcro, lo que va conseguí en gran dificultat. Ficánse per nom Aniquino, va arribá a Bolonia, y tal com va volé la fortuna, al día siguién o en son demá va vore an esta Siñora a una festa, y li va pareixe mes hermosa de lo que habíe pensat; per lo que, enamoránsen de ella, se va proposá no anássen may de Bolonia si no conseguíe lo seu amor. Y pensán cóm su faríe, va dessidí que, si puguere colocás com a criat del home de ella, que ne teníe mols, igual podríe passá lo que dessichabe. Venuts los seus caballs, y colocats los seus criats de manera que estaben be, habénlos manat que faigueren vore que no lo coneixíen, habén fet amistat en lo amo de la fonda aon estáe, li va di que de bona gana entraríe com a criat de algún siñó de be, si sen podíe trobá algún; a lo que va di lo posadé: - Tú valdríes com a criat de un home noble mol apressiat an esta terra, que se diu Egano, té mols criats, y tots los vol pareguts a tú; yo li parlaré.

Y com u va di, aixina u va fé; y va colocá a Aniquino a casa de Egano, y al amo li va agradá mol. Tan be lo va serví que éste se li va encariñá, y sense ell no sabíe fé res; y ademés li va encomaná lo gobern de les seues coses. Va passá un día que, habén anat Egano a cassá en falcóns, y quedánse Aniquino a casa, doña Beatriz, que del seu amor no sen habíe acatat, encara que an ella li agradáe, miránlo an ell y a les seues maneres, moltes vegades lo habíe alabat; se va ficá a jugá en ell al ajedrez, y Aniquino, que volíe agradáli, se dixabe guañá dissimuladamen, de lo que la Siñora faie maravilloses festes.
Y habénse apartat de vórels chugá totes les dames de la Siñora, dixánlos jugán sols, Aniquino va soltá un gran suspiro.

La Siñora, miránlo, va di:

- ¿Qué tens, Aniquino? ¿Tan te dol que te guaña?

- Siñora - va contestá Aniquino -, algo mol mes gran que aixó ha sigut la raó del meu suspirá.
Va di entonses la Siñora: - ¡Ah! Dísmela, si me vols be.

Cuan Aniquino se va sentí «si la volíe be» com sobre totes les coses la volíe, va soltá un atre suspiro mol mes fort que lo de abans, per lo que la Siñora un atra vegada li va demaná que li diguere quina ere la raó de los seus suspiros.

A lo que Aniquino li va di:

- Siñora, crec que tos molestará si to la dic, y ademés ting temó de que u contéu a un atra persona.
A lo que la Siñora va di: - Segú que no me molestará, y pots está segú que res de lo que tú me digues li charraré a dingú may.

Entonses va di Aniquino:

- Pos com aixina me u prometéu, tos u diré.

Y en llágrimes als ulls li va di quí ere ell, lo que de ella habíe sentit y aón, y cóm de ella se habíe enamorat y cóm habíe arribat allí, y per qué habíe entrat com a criat del seu home; y después, en humildat li va demaná que si podíe sé tinguere piedat de ell y li guardare este secreto y dessich; y que, si no volíe fé aixó, que, dixánlo está en lo traje y disfrás que portáe, li permitiguere amála. ¡Oh, dolsó única de sang boloñesa, que digna de lahors has sigut sempre en estos casos! may te vas enorgullí de les llágrimes y los suspiros y sempre has sigut sensible a les súpliques, y als amorosos dessichos doblegable; si yo tinguera dignes lahors per a alabát, may se voríe satisfeta la meua veu.
La noble Siñora, al parlá Aniquino, lo mirabe; y donán plena fe a les seues paraules, en tanta forsa va ressibí per les seues súpliques lo amor a la men, que tamé ella va escomensá a suspirá, y después de uns cuans suspiros va contestá:

- Dols Aniquino meu, anímat: ni dons ni promeses ni lo festejá de nobles o siñós (aixó que hay sigut y soc festejada per mols) may ha pogut moure lo meu ánimo tan que ne vullguera an algún; pero tú, en tan poc tems com han durat les teues paraules, me has fet mes teua que meua soc. Vech que mol be te has guañat lo meu amor, y per naixó te lo dono y te prometixgo que te faré gosá de ell antes de que acabo esta nit que ve. Aixina que, cap a mija nit, vindrás a la meua alcoba; yo dixaré la porta uberta; saps a quín costa del llit dórmigo; vindrás allí, y si estic dormín, sácsam hasta que me desperta, y te consolaré de tan llarg dessich com has tingut; y per a que tu cregues te besaré.

Y ficánli un bras pel coll, amorosamen lo va besá, y Aniquino an ella. Dites estes coses, Aniquino, dixán a la Siñora, sen va aná a cumplí algunes de les seues obligassións, esperán en la alegría mes gran del món que arribare la nit. Egano va torná de la cassera, y cuan va acabá de sopá, com estabe baldat, sen va aná a gitás, y la Siñora detrás de ell; y com habíe prometut, va dixá la porta de la alcoba ajuntada. A la hora que li habíe sigut dita, va acudí Aniquino y en cuidadet va entrá a la alcoba, va tancá la porta per dins, va aná al costat aon dormíe la Siñora, li va ficá la ma al pit y va vore que no dormíe. Ella, cuan va notá que Aniquino estáe allí, li va agarrá la ma en les dos seues y lo va aguantá fort, donán voltes al llit, y despertán a Egano que dormíe; al que li va di:
- No vach volé dit res perque estáes cansat; pero dísme, Egano, ¿a quí tens tú com a milló criat y mes leal de los que tens a casa?
Va contestá Egano: - ¿Qué es assó, dona, que me preguntes? ¿No u saps? No ña ni ha ñagut may datre del que mes men fiara o me fía o vullga, del que men fío y vull a Aniquino. Pero ¿per qué me u preguntes?
Aniquino, sentín a Egano y que parláen de ell, habíe estirat moltes vegades de la ma cap an ell per a soltás, pensánse que la Siñora volíe engañál; pero ésta lo habíe agarrat mol be y lo aguantáe de manera que no podíe soltás.

La Siñora li va contestá a Egano, y va di:

- Yo te u diré. Yo creía que ere com tú dius, y que te ere mes fiel que los atres, pero me ha engañat, perque cuan ten has anat avui a cassá, ell se ha quedat aquí, y cuan li va pareixe be no se va avergoñí de demanám que consentiguera en fé lo seu gust; y yo, per a que esta cosa no tinguera que probát en massa probes, y per a fétel tocá y vore, li vach contestá que me pareixíe be y que esta nit, passada la mija nit, aniré al jardí y lo esperaré a la soca del pi. Yo no porto cap intensió de anáy, pero si tens ganes de vore la fidelidat del teu criat, pots fássilmen, ficánte damún alguna de les meues robes y al cap un vel, aná allá baix a esperál, que estic segura de que acudirá.
Egano, sentín aixó, va di: - Convé que lo veiga.

Y eixecánse com va pugué a la oscurina, se va ficá alguna roba de la Siñora, y se va tapá lo cap, se va atansá cap al jardí y deball de un pi se va ficá a esperá a Aniquino. La Siñora, cuan lo va sentí ya fora de la alcoba, se va eixecá y va tancá la porta per dins. Aniquino, que habíe passat molta temó, y se habíe esforsat en escapás de les mans de la Siñora, y mil vegades an ella y al seu amor y an ell mateix habíe maldit, veén lo que al final habíe fet, va sé lo home mes felís que may va existí; y habén la Siñora tornat al catre, se van despullá y juns van chalá durán un bon rato.

Después, pareixénli a la Siñora que Aniquino no se teníe que quedá mes rato, lo va fé eixecás y torná a vestís, y aixina li va di:

- Dolsos labios meus, ara agarra una bona gayata y vésten al jardí, y fen vore que me habíes requerit per a tentám, com si fora yo mateixa, insultarás a Egano y mel esbatussarás be, y de aixó se seguirá después mol mes plaé.

Se va eixecá Aniquino y va aná al jardí en una bona vara de oró a la ma. Cuan va arribá al pi y Egano lo va vore víndre, se va alsá com si vullguere ressibíl en grandíssima festa, y va eixí a trobál; a lo que va di Aniquino:

- ¡Ah, dona roína, aixina que has vingut! ¿Y te has cregut que yo volía féli al meu siñó esta afrenta? ¡Sigues mil vegades mal vinguda!

Y alsán la gayata, lo va escomensá a esbatussá com a les sigroneres.

Egano, al sentí aixó y notá la gayata a les costelles, sense di res mes va escomensá a fugí, y detrás de ell Aniquino, encara dién:

- Fora, que Deu te porto a la desgrássia, mala pécora; per sert que demá lay contaré tot a Egano. Y Egano, tan pronte com va pugué sen va entorná a la alcoba, y la Siñora li va preguntá si Aniquino habíe acudit al jardí.

Egano va di:

- Ojalá no hi haguera anat, perque creén que eres tú, me ha batut en una vara y me ha dit les mes grans injuries que may se han sentit díli a una dona roína. Yo me extrañaba mol de que ell te haguere dit aquelles paraules en ánim de fé algo que me portare la vergoña; u ha fet perque te va vore alegre y amable, y va volé probát.

- Entonses - va di la Siñora -, alabat sigue Deu perque a mí me ha probat en paraules y a tú en obres; y crec que podría di que yo soporto en mes passiénsia les paraules que tú les obres. Ya que tanta lealtat te té, ña que tíndrel en estima y honrál.

Egano va di:

- Per sert que dius la verdat.

Y después de alló, Egano creíe que teníe la dona mes leal y lo criat mes bo que may habíe tingut un noble; y aixina, después, moltes vegades Aniquino y la Siñora sen van enriure de este fet, y van tíndre molta mes fassilidat per a fé alló que los donabe plaé, tan tems com Aniquino va vullgué quedás en lo seu amo Egano a Bolonia.

domingo, 13 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA TERSERA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA TERSERA.

Calandrino, Bruno y Buffalmacco van per lo Muñone aball buscán lo heliotropo, una pedra mágica que te fa invissible,




Calandrino, Bruno y Buffalmacco van per lo Muñone aball buscán lo heliotropo, una pedra mágica que te fa invissible, y Calandrino creu habél trobat. Sen entorne cap a casa carregat de coduls, la dona lo renegue y ell, mol enfadat, li fot un varandel, y als seus compañs los conte lo que ells saben milló que ell.

Acabada la historia de Pánfilo, en la que les siñores sen habíen enrit tan que encara sen enríen, la reina li va maná a Elisa que continuare. Ella, encara en rissa, va escomensá: Yo no sé, amables siñores, si podré fétos enriure en una historieta meua, no menos verdadera que entretinguda, tan com tos ha fet riure Pánfilo en la seua, pero me esforsaré. A la nostra siudat, que sempre en maneres y gen extraordinaria ha sigut abundán, va ñabé, no fa encara mol tems, un pintó que se díe Calandrino, home simple y de rares costums; este, la majó part del tems lo passáe en dos pintós, Bruno y Buffalmacco, homens mol de la broma, pero per un atra part ben espabilats, que trataben en Calandrino perque de les seues maneres y de la seua simplesa en frecuensia gran festa féen. Ñabíe tamé a Florencia entonses un jove de maravillosa grássia y en totes les coses que fée hábil y afortunat, Maso del Saggio, qui, sentín algunes coses sobre la simplesa de Calandrino, se va proposá divertís fénli alguna burla o fénli creure alguna cosa extraordinaria; y trobánlo un día a la iglesia de San Giovanni (San Juan) y veénlo atento mirán les pintures y los bajorrelieves del tabernácul que está damún de l´altá de la iglesia, ficat no fáe mol tems allí, va pensá que habíe arribat lo puesto y lo tems per a la seua intensió. Informán a un compañ seu de alló que caviláe fé, juns se van arrimá cap aon Calandrino estabe assentat sol, y fen vore que no lo veen, van escomensá a raoná sobre les virtuts de diverses pedres, de les que Maso parláe en tanta autoridat com si haguere sigut un famós y gran lapidari o picapedré. An estos raonaméns va pegá la orella Calandrino, y después de un rato, ficánse de peu, veén que no ere cap secreto, se va ajuntá en ells, lo que mol li va agradá a Maso. Este, seguín en les seues paraules, va sé preguntat per Calandrino que aón se podíen trobá estes pedres tan plenes de virtut.

Maso li va contestá que la machoría se podíen trobá a Berlinzonia, terra de los vascos, a una comarca que se díe Bengodi, aon los parrals de viña se lliguen en llenguañisses, y se té una oca per un diné, y un pato de regalo, y ñabíe allí una montaña tota plena de formache parmessano rallat a la punta, y la gen no faie res mes que aná fen macarrons y raviolis y cóurels en caldo de capons, y después los aventáen desde allí dal cap aball, y lo que mes ne arreplegáe mes ne minjáe; y allí a la vora corríe un riuet de garnacha de la milló que se pot beure a cap puesto, sense una gota de aigua mesclada.

- ¡Oh! - va di Calandrino- , Eixe es un bon país; pero dísme, ¿qué fan de los capons que couen en la pasta?
Va contestá Maso: - Tots sels mingen los vascos.

Va di entonses Calandrino:

- ¿Has anat allí alguna vegada?

A lo que Maso va contestá:

- ¿Dius que si hi hay estat? ¡Sí, home, igual hi hay estat una vegada com mil!
Va di entonses Calandrino: - ¿Y cuántas milles té?

- Ne té mes de un milló cantán a ple pulmó.

Va di Calandrino:

- Pos té que sé mes allá de los Abruzzos.

- Ah, sí - va di Maso -, está mol lluñ.

Lo simple de Calandrino, veén a Maso di estes paraules en cara seria y sense cap sonrisseta, les donáe la fe que pot donás a la verdat mes manifesta, y per tan sertes les teníe; y va di: - massa lluñ está dels meus assuntos; pero si mes prop estiguere, sí que te dic que hi aniría una vegada en tú per a vore rodá costa aball macarrons y empachám y tot de ells. Pero dísme, per la teua felissidat; ¿an estes comarques de aquí no se poden trobá estes pedres maravilloses?
A lo que Maso va contestá:

- Si, dos classes de pedres se poden trobá de grandíssima virtut. La una són los barroculs de Settignano y de Montisci per virtut de los que, cuan se fan moles, se fa la farina, y per naixó se diu als paísos de allá que de Deu venen les grássies y de Montisci les pedres de molí; pero ne ñan tantes de estes pedres de moldre, que entre natros es poc apressiada, com entre ells les esmeraldes, de les que ne ñan allí una montaña mes gran que Montemorello, y relluíxen a mijanit, y vésten en Deu; y sápigues que qui puguere pulí estes moles de molí y les faiguere engastá en anells antes de féls lo forat, y les hi portare al Sultán, tindríe tot lo que vullguere.
L’atra es una pedra que natros los picapedrés diém heliotropo, pedra de molta virtut, perque qui la porte damún, mentres la porto no pot sé vist per cap persona y entonses no se pot sabé aon está.

Entonses Calandrino va di:

- Grans virtuts són éstes; ¿pero eixa segona pedra per aón se pot trobá? A lo que Maso li va contestá que al Muñone sen trobáe alguna.
Va di Calandrino: - ¿De quína mida es eixa pedra? ¿de quín coló?

Va contestá Maso:

- Pot sé de diferentes mides, alguna es mes gran, datres són mes chicotetes; pero totes són de coló pardo, casi negre. Calandrino, habén totes estes coses pensat per a nell, fen vore que teníe que fé una cosa, se va separá de Maso, y se va proposá buscá esta pedra mágica; pero va pensá no féu sense que u sapigueren Bruno y Buffalmacco, als que volíe mol. Va aná a buscáls, per a que datres no hi anigueren antes que ells, y tot lo que quedáe de matí va passá buscánlos. Al final, sén ya passada la hora de nona, enrecordánsen de que traballaben al monasteri de les siñores de Faenza, encara que la caló apretáe fort y lo sol badáe les roques, casi corrén sen va adressá cap aon ells estáen, y cridánlos los va di:

- Compañs, si voléu créurem podem convertímos en los homens mes rics de Florencia, perque li hay sentit di a un home digne de fe que al Muñone ña una pedra que qui la porte damún es invissible; per lo que me pareix que sense tardá, antes que datre pugue aná a buscála, aniguem natros a per nella. Per sert que la trobarem, perque la coneixco; y cuan la haiguem trobat, ¿qué tindrem que fé mes que portála al morralet y aná a les taules dels cambistes, que sabéu que están sempre carregades de monedes de plata y de floríns de or, y agarrán totes les que vullgam? Dingú mos vorá: y aixina podrem fémos rics de repén, sense tindre tot lo san día que embadurná los muros com u fa lo caragol.

Bruno y Buffalmacco, al sentíl, van escomensá a riure per dins; y miránse la un al atre van ficá cara de extrañás mol, y van alabá la idea de Calandrino; pero va preguntá Buffalmacco cóm se díe esta pedra. A Calandrino, que ere ben du de mollera, ya se ni habíe anat lo nom del cap; per lo que va contestá:

- ¿Qué mos importe lo nom, ya que sabem la virtut? Yo dic que aniguem a buscála sense esperá gens.

- Pero be - va di Bruno - , ¿cóm es?

Calandrino va di:

- Ne ñan de diferentes formes y mides, pero totes són casi negres; per lo que me pareix que haurem de agarrá totes aquelles que veigam negres, hasta que trobem la que es; aixina que no pergam mes tems, anemhi.
A lo que Bruno va di:

- Pero espérat, home.

Y giránse cap a Buffalmacco va di:

- A mí me pareix que Calandrino té raó; pero no me pareix que sigue hora de aixó perque lo sol está alt y pegue dins del Muñone y haurá secat totes les pedres; per lo que casi totes pareixerán ara mes blanques. Pel matí, antes de que lo sol les haigue secat, sirán negres; y ademés de aixó, molta gen navegue avui per allí, perque es día laborable, y, al vóremos, podríen adiviná lo que estem fen, y potsé féu ells tamé; y podríe vindre a les seues mans y natros hauríem perdut lo san per la almoyna. A mí me pareix, si tos pareix a vatros, que éste es assunto de fé pel matí, que se distinguirán milló les negres de les blancotes, y ademés demá es festa, y no ñaurá per allí dingú que mos veigue.

Buffalmacco va alabá la opinió de Bruno, y Calandrino va concordá en ells, y van dessidí que en son demá domenge al matinet aniríen los tres juns a buscá aquella pedra; pero sobre totes les coses los va rogá Calandrino que en dingú del món parlaren de alló, perque an ell lay habíen dit en secreto. Los va contá ademés lo que habíe sentit de la comarca de Bengodi, en juramens afirmán que ere aixina com u díe. Cuan Calandrino se va separá de ells, van arreglá lo que faríen sobre este assunto. Calandrino va esperá en ansiedat la matinada; se va eixecá antes de fes de día y va aná a cridá als seus compañs, ixín per la porta de San Gallo y baixán pel Muñone, van escomensá a caminá per allí aball, buscán y trián códols. Calandrino anabe mes afanós, dabán, y rápidamen saltán ara aquí ara allá, aon alguna pedra negra veíe se aviáe y agarránla se la embutíe al pitral. Los seus compañs anaben detrás, y de cuan en cuan ne agarráen alguna, ne soltáen datres, pero Calandrino no habíe caminat mol cuan ya teníe lo pit ple, per lo que, alsánse les faldes del sayo, que no seguíe la moda de Hainaut, y fen en elles una ampla falda, apretánse be en la correcha, no mol después la va omplí, y después, fen falda de la capa, la va plená de pedres. Per lo que, veén Buffalmacco y Bruno que Calandrino estabe carregat y se arrimáe la hora de minjá, segóns lo pactat entre ells, li va di Bruno a Buffalmacco: - ¿Aón está Calandrino?

Buffalmacco, que lo veíe allí prop de ells, giránse en redó y mirán cap aquí y cap allá, va contestá: - No u sé, pero fa un momén encara estabe aquí prop de natros.

Va di Bruno: - ¡Que ha de fé poc rato! Me pareix está segú de que ara está a casa amorsán y mos ha dixat a natros en lo frenessí de aná buscán pedres negres per este Muñone aball. - ¡Ah!, qué be que ha fet - va di entonses Buffalmacco -, burlánse de natros y dixánmos aquí, ya que ham sigut tan tontos de créurel. ¿Tú creus que ñauríe algú tan saboc com natros que se haguere cregut que al Muñone se podríe trobá una pedra tan milagrosa? Calandrino, al sentí estes paraules, se va pensa que aquella pedra habíe arribat a les seues mans y que, per la virtut de ella, encara que estiguere ell presén no lo veíen. Contén, pos, de esta sort, sense díls res, va pensá en torná a casa; y tornán sobre les seues passes, va escomensá a colá.

Veén aixó, Buffalmacco li va di a Bruno:

- ¿Qué fem natros? ¿Per qué no mon anem?

A lo que Bruno va contestá:

- Va, anemon, pero juro per Deu que Calandrino no men fará ni una mes; y si estiguera prop de ell com u hay estat tot lo matí, li fotría una cantalada en este cantal al calcañá que sen enrecordaríe un mes sansé de esta broma.

Y di estes paraules y estirá lo bras y fótreli a Calandrino en lo códul al calcañá va sé tot una cosa. Calandrino, sentín lo doló, va alsá lo peu y va escomensá a bufá, sense cridá, y va aná coixeján. Buffalmacco, agarrán una pedra de les que habíe plegat, li va di a Bruno: - ¡Ah, mira este códul: aixina li assertara ara mateix al riñoná a Calandrino! Y, soltánlo en forsa, li va fotre un bon cop als riñons. Y, en ressumen, de tal guisa, ara en una paraula y ara en un atra, per lo Muñone amún hasta la porta de San Gallo lo van aná lapidán.

Allí, tirán an terra les pedres que habíen arreplegat, una mica se van pará a parlá en los guardes de la aduana, y estos, informats per nells, van fé vore que no véen a Calandrino y lo van dixá passá, soltán la rissa mes gran del món cuan ya estáe mes abán. Calandrino, sense pará va tirá cap a casa seua, que estabe a la vora del Canto della Macina; y tan favorable li va sé la fortuna a la burla que mentres Calandrino anáe per la glera del riu y después per la siudat, dingú li va dirigí la paraula, ya que ne va trobá a mol pocs, perque tots estáen almorsán. Va entrá a casa carregat, y estáe la seua dona (que teníe per nom doña Tessa), dona hermosa y valenta, a dal de la escala, y una mica enfadada per tardá tan, y veénlo vindre carregat com un ase catalá, va escomensá a renegál:

- ¡Ya te porte lo dimoni! Tot lo món ha minchat ya cuan tú vens a fe un mos. -

Lo que sentín Calandrino y veén que ella lo veíe, ple de rabia y de doló va escomensá a quirdá: - ¡Ay!, dona roína, pos eres tú la que me has arruinat, pero per Deu que me les pagarás. Y puján a una saleta y descarregades allí totes les pedres que habíe plegat, cabrejat va corre cap a la seua dona y, agarránla per les trenes, la va tirá an terra, y allí, tan cuan va pugué moure brassos y cames, tantes puñades y patades li va fotre per tot lo cos, sense dixáli al cap pels ni cap os damún que no estiguere machacat, sense que li valguere de res demaná mersé a la dona en los brassos en creu.

Buffalmacco y Bruno, después de enríuressen en los guardes de la porta, a pas lento van aná seguín de lluñ a Calandrino; y arribán a la seua porta, van sentí la palissa que a la seua dona li pegáe, y fen vore que arribáen entonses, lo van cridá. Calandrino, tot suát, roch y baldat, se va assomá a la finestra y los va demaná que pujaren aon ell estabe.
Ells, fénse los enfadats, van pujá y van vore la saleta plena de pedres escampades, y a un racó a la dona despelussada, tota blanca y en moratons blaus a la cara, plorán desconsoladamen; y al atra part Calandrino, bufán de cansat y abatut, assentat. Y después de habé mirat un rato van di: - ¿Qué es aixó, Calandrino? ¿Vols fé un muro, que veém tantes pedres? Y ademés de aixó, van afegí:

- ¿Y doña Tessa qué té? Pareix que li has pegat; ¿quínes novedats són éstes? Calandrino, cansat per lo pes de les pedres y per la rabia en la que li habíe pegat a la seua dona, y en lo doló de la fortuna que li pareixíe habé perdut, casi no podíe traure alé per a pronunsiá sanseres les paraules de la seua resposta; per lo que, donánli tems, Buffalmacco va tornáy: - Calandrino, si estabes enfadat per algo, no teníes per naixó que pagáu en natros; que, después de que mos has portat a buscá en tú la pedra pressiosa, sense dílay ni a Deu ni al diable mos has dixat com a dos cabrons al Muñone y has tornat a casa, lo que tenim per mol gran maldat; pero per sert que ésta sirá la radera que mos farás.
An estes paraules, Calandrino, esforsánse, va contestá:

- Compañs, no tos enfadéu: les coses han passat de un atra manera. Yo, desventurat, había trobat aquella pedra; ¿y voléu sabé si dic la verdat? Cuan vau preguntá per mí, yo estaba a menos de deu brassos de vatros, y veén que tos arrimáeu y no me veíeu, vach aná dabán de vatros, y portán esta seguida hasta casa hay arribat.

Y escomensán per una punta, hasta l´atra los va contá lo que ells habíen fet y dit, y los va amostrá la esquena y los calcañás, cóm los teníe de les codolades, y después va seguí:

- Y tos dic que, entrán per la porta en totes estes pedres damún que aquí veéu, res me van di (y sabéu lo desagradables y marejadós que solen sé) los guardies que u volen mirá y regirá tot, y ademés de aixó, me hay trobat pel carré a mols dels meus compares y amics, que sempre solen dirigím algún saludo o invitám a beure, y no ne ha ñagut cap que me diguere ni mija paraula, perque no me veíen. Al final, arribán aquí a casa, este dimoni de dona me se ha ficat dabán y me ha vist, perque, com sabéu, les dones fan pedre la virtut a totes les coses; de lo que yo, que podía considerám lo home mes afortunat de Florencia, me hay quedat lo mes desventurat: y per naixó la hay esbatussada tan com hay pogut moure mans y peus, y no sé qué m´ha frenat de talláli les venes, ¡me cago en la hora cuan primé la vach vore y cuan vach vindre an esta casa!

Y tornán a ensendres de rabia, volíe eixecás per a torná a pegáli. Buffalmacco y Bruno, sentín estes coses, ficáen cara de extrañás mol y assobín confirmaben lo que Calandrino díe, y sentíen tan grans ganes de petá a riure que casi explotaben; pero veénlo rabiós eixecás per a pegáli un atra vegada a la seua dona, paránlo, lo van aguantá, diénli que de estes coses cap culpa teníe la seua dona, sino ell, que sabén que les dones fan pedre la seua virtut a les coses, no li habíe dit que se guardare de ficás dabán aquell día. Y esta precaussió Deu lay habíe privat, o perque la sort no teníe que sé seua, o perque teníe al ánim engañá als seus compañs, als que, cuan sen va doná cuenta de habéla trobat los u teníe que habé dit. Y después de moltes paraules, no sense gran faena, van reconsiliá an ell y a la dona machacada, y dixánlo melancólic a la casa plena de coduls, sen van aná.

jueves, 19 de julio de 2018

Emilia, Benicasim

Agüelo Sebeta chapurriau de Valjunquera, Valchunquera:

Benicasim (Castelló), coranta añs anán de vacasions, al prinsipi cada añ a un puesto. Pillaem un apartamén y cada día en lo coche a la playa, sempre a la mateisa playa.

Pasán los añs, te vas fen més cómodo y al remat troves un puesto al que tornes un añ y un atre. Y, com está prop de la playa, te acostumbres a aná caminán hasta l’arena y l’aigua, encara que tingues que portá a encostes la sombrilla y les hamaques.

Ña que tindre en cuenta que has tingut la sort o la vista de buscá un poble en kilómetros y kilómetros de playa, totes o la machoria mol bones.

Desde lo primé camí ham tingut la costum de que los díes de vacasions, cada día se compre lo Heraldo pa tindre notisies de la nostra tiarra y lo Marca, pa veure los fichajes dels equipos y cuáns añs més Saragosa seguirá en segunda.
Compraem los diaris al puesto que mos quedae més prop de a on montaem lo campamén.

Desde fa més de diau añs, anem a la playa de Heliopolis, en fron dels apartamens, al mateis puesto sempre, que está mol propet de “casa”, a uns dosens metros.

La playa está a un costat de la carretera, al atre está lo hotel Trinimar y “la Tasca del Pollo (pollastre)”, seguidamén cap a Castelló ña uns baisos, que deuen está casi al mateis nivell qu’el mar, allí ña una tendeta a on venen la prensa y lo nesesari pa la playa, hasta “chuches” p’als chiquets.
Desde que yo vach allí la porte una dona que li diuen Emilia, es baiseta, com si haguere pasat fam cuan ere lo tems de creise. Ademés es primeta, com si escomensá pronte a trevallá, o al está tan tems navegán en los papes no li haguere dixat engordís.

Deu de tindre uns setanta y pico añs. Cada temporada del estiu, al ravés que mols que als sincuanta o avans ya se prechubilen, ella renunsie a la pensió, se torné a doná de alta als autónomos y a la Seguridat Sosial y se pegue cuatre o sinc mesos trevallán al kiosco, en la idea de podé achudá al fill, que ya es gran com un mayo, a portá lo negosi.

No sé quina aigua van veure o qué bonansa va ñaure an aquelles añades dels coranta als sesanta, que van doná mares y pares com estos, en esta forsa que tenen, en los sentimens que sentisen.

Ya tos vach di a un atra charrada que, cuan vach vindre per primera volta, me va alegrá veure que a Benicasim parlaen igual que a la Aldea, exactamen igual; sin embargo a castelló, que está a vuit kilómetros, ya ere un atra cosa pues los infinitivos de los verbos los faen acabá en r.
O sigue algo paregut a lo que pase als nostres pobles que a cada un lo parlém un poc diferén, encara que mos entenem igual.
Ara, al cap dels añs, la cosa se ha “normalisat” més, se va notán la influansia del catalá “estándar”, que no del valensiá, per desgrasia.
U parlaba en un amic de allí, sensibilisat en este problema, y me die que de un tems, aquí no se aclarís. Te uns nevots als que algún camí los achude a fe los trevalls de la escola. Que se torne no sap si boch o tonto perque tots los llibres venen en catalá y ña algunes asignatures que no trove la manera de esplicalsu als menuts. Pel cambi de les palabres técniques que ell ya no enté. Que no se aclarís pos li pareis una animalá que a Cristobal Colón li tinguen que dí Cristobol o algo paregut, en lo fasil que ere avans. Que li pareis una barbaridat tindre que estudiá los llibres ténics tots sansés en catalá.

Que li agradáe més cuan a escola estudiaen en castellá que lo enteníen tots, encara que cuan arriváen al carré o a casa seua parláen valensiá. Y faen aná les dos llengües sense cap de problema.

Que al estudiá en castellá tenies la fasilidat de podé trevallá a cualquier part de España o de la part del mon que admitis lo castellá, mentres que lo catalá está reduit y no te la mateisa eixida ni mol menos.

Afechie ademés que, cuan ell estudiáe, deu de tindre uns sincuanta añs, la historia diebe que van sé los aragonesos los que los van furtá lo terreno als moros y van repoblá la machó part de este territori. Que ara los enseñen que los aragonesos sol van conquista un poco de tiarra de la part de dintre, la pobra; que la part de la costa, que ere la més rica, la va recuperá chen de Lérida y Cataluña.

Emilia , Benicassim, Castelló

Cuan me van doná lo premio lliterari de la Facao, va vindre la meua neta a veurem, segur que no se va enterá de res, pero a la eixida me va demaná que li enseñara Chapurriau.

Un día li vach enseñá lo del melic, la pulsa y lo cabrit. Un atre día, me enrecordo que ere estiu, están los dos chuns, a un racó plovíe y al atre costat ñabíe sol. Ella me va preguntá cóm podía se aisó. Entonses yo me vach enrecordá de una cansó que dieben a la escola, cuan ma chermana ere menuda, y li u vach enseñá.

Ton enrecordeu, fa més de sesanta añs:

Plau y fa sol,
les bruixes se pentinen,
plau y fa sol,
les bruixes van de dol.


No sé per qué eisa cansoneta se habíe quedat a la meua memoria y li u vach enseñá. Tamé a ella li va fe grasia y se la va dependre a la seua manera, en la pronunsiasió de Vallchunquera.


Ya sap dos coses en chapurriau. Ah! y cuan eixiem per de tarde a doná una volta la pulsera del chapurriau sempre estáe a la seua muñica.


Pero estáem parlán de Emilia. De sempre yo la había sentit parlá en valensiá en lo seu fill y tamé en algún compradó si li parláe en eisa llengua. Encara que a natres y a la demés chen, mol educada, sempre mos ha parlat en castellá.
Tots los díes cuan anaba a comprá los diaris, la meua neta, de nau añs, me acompañáe y un día, pot sé que fore lo primé camí pan ella, va sentí a Emilia com parláe en lo seu fill en valensiá. Se va quedá de pedra y al anamon me va di, en castellá claro.

Yayo, ¿per qué Emilia parle en Chapurriau?.

Vach intentá esplicali que ella parláe en valensiá que ere mol paregut al chapurriau, que los dos eren mescla de unes atres llengues y que, encara que pareisien iguals, eren diferents.

No sé si u va entendre o es que yo no li u vach sabé esplicá, perque cuan vam arrivá al apartamén, li va di a s’agüela.

Yaya: saps que Emilia parle lo Chapurriau com lo yayo.

Més tart, en un momén que estáem ella y yo sols, com a cría que es, me va preguntá:

Yayo: y si demá li canto una cansó en chapurriau a Emilia, ¿me entendrá?.
Yo li vach di: “U pots intentá, a ver qué pase”.

Al matí siguien, com tots los díes, lo agüelo y la neta a comprá los diaris; cuan vam arrivá Emilia estáe sola, ere pronte. Li vach preguntá, en castellá,:

Emilia: la meua neta li vol cantá una cansó, pot?

Ella, pensan que serie una cansó moderna, va contestá: 

Claro home, no faltaríe més.
La neta al costat de defora del mostradó, Emilia dintre, yo, entre les dos:
La cría se pose pita y escomense:


“Plau y fa sol…


Al sentila, la cara de Emilia se illumine, yo crec que es la sorpresa per sentila parlá en chapurriau. La sagala seguis:


les bruixes se pentinen…..
Ara la sorpresa es meua, los labios resecs, no sé si p’els añs o per la caló, de la dona escomensen a maures, a mi me pareis com si tremolaren. La neta no pare:


Plau y fa sol …


Aquells labios resecats no sol se mauen, a mi me pareis que de mol adintre d’ells is un ruido com si parlaren. SÍ, amics, parlen y no sol parlen, canten. Y les dos veus, chuntes, de una sagaleta de Aragó y de una dona gran de Castelló, en un coro sol de dos veus y una sola lletra, acaben chuntes la cansó:
les bruixes van de dol.


La dona acabe de cantá y als seus ulls ha puchat la marea del mar Mediterrani que está a uns metros, la congoja no li dise parlá.


Al remat, en la veu emosionada, is de detrás del mostrado, abrase a la menuda y li done un beset y mos esplique:


Eisa cansó, cuan yo era menudeta, mos la enseñáen a la escola, no soc de Benicasim, soc de Vila-Real. May més me había enrecordat d’ella, pero la chiqueta me la fet reviure, hay tornat a se sagala y la lletra ha tornat al meu cap. Grasies, per fem enrecorda de aquells momens tan bons pa mi.
Después li va regalá a la cria un reloche de juguete. Sel va posá a la muñica y va torná contenta a casa enseñanlu a s’agüela.


Eise matí va ñaure ademés, com si fore un sis de chiné, día dels Reys Magos, uns atres regalos, pa Emilia lo recuerdo y pa mi la gran pregunta:
¿Com pot sé que la mateisa cansó, fa sesanta o setanta añs, se enseñare, al mateis tems, a les escoles de la Aldea y voltans y a Vila-Real, sense cap relasió coneguda entre elle
s, a casi dosens kilómetros de distansia, cuan apenes ñabíe transports?

¿Serie esta una de les coses que, fa mols añs, los aragonesos o los almogávars de la nostra comarca van porta a la tiarra conquistada de Castelló?

Nem a raoná un poc, a la vora dels añs sincuanta del sigle pasat, en tems de la dictadura, a unes escoles de diferentes provinsies, separáes per un grapat de kilómetros, los maestres ENSEÑÁEN als chiquets cansons en chapurriau o en valensiá, cuan, segón diuen, tota la enseñansa ere en castellá y les atres llengües estáen PROHIBIDES. No u enteng. Eises enseñanses, eises cansons eren ofisials. ¿Ñabie llibertat pa les nostres formes de parlá? ¿encara que sol ne fore una poqueta?.

Chaics, lo Chapurriau no dise de donám sorpreses, y a camins, com este, grans alegries.

Les aventures del agüelo “Sebeta”, seguisen donan que pensá.
A mi esta charrada, me ha fet ensomiá. Y ¿a vatres?


Lo sol, que está a pun de chitás, encara te forsa pa donamos uns rades rayos de llum, de esperansa, mos diu que demá tornará, renaiserá. Com lo nostre Chapurriau que, encara que algún camí paregue que se li va fen de nit, lo día de demá tornará a reviure, a renaise a illuminá, en tota la seua forsa, a esta tiarra nostra; no tos desanimeu, los seus rayos encara tenen forsa, encara tenen llum.


FIN

sábado, 29 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA DÉSSIMA.

Paganín de Mónaco li robe la dona a micer Ricciardo de Chínzica. Éste, sabén aón está ella, va y se fa amic de Paganín; li demane que lay torno y ell, si ella vol, lay consedirá. Ella no vol torná en ell, y mort micer Ricciardo, se case en Paganín.

Tots los de la compañía van alabá per bona la história contada per la seua Reina, y Dioneo, lo únic que faltabe per novelá a la presén jornada, después de fé moltes alabanses de ella, va di:
Hermoses Siñores, una part de la história de la Reina me ha fet cambiá de opinió, volía contán una pero ne contaré un atra. La bestialidat de Bernabó (encara que acabare be) y de tots los demés que se creíen lo que ell mostrabe. Algúns, anán pel món ara en ésta y ara en aquella entretenínse, se imaginen que les dones dixades a casa se estarán de brassos crusats, com si no sabiguérem los que entre elles naixém y creixém y estém, qué es lo que les agrade. Y contánla tos mostraré cuánta es la simplesa de estos, y cuánta la de qui, pensánse mes poderosos que la naturalesa, se creuen (en fantástics raonaméns) que poden fé lo que no poden y se esforsen per portá a datres a lo que ells són.
Va ñabé un juez a Pisa, mes dotat de ingenio que de forsa corporal, de nom micer Ricciardo de Chínzica, qui, creén podé satisfé a la seua dona en les mateixes obres que fée per als seus estudis, sén mol ric, en no poca solisitut va buscá a una dona hermosa y jove per cónyuge, cuan tan de una com de l´atra, si haguere sabut aconsellás ell mateix com fée als demés, debíe fugí. Y u va conseguí, perque micer Lotto Gualandi li va doná per dona a una filla seua de nom Bartolomea, una de les mes hermoses y vanidoses joves de Pisa, encara que allí ne ñan poques que no pareguen sargantanes mossegadores y cuqueres.

Lo juez, portánla en grandíssima festa a casa seua, y selebrán unes bodes hermoses y magnífiques, va assertá la primera nit a tocála una vegada per a consumá lo matrimoni, y poc va faltá per a que
faiguere tables; pel matí, com ere fluix y sec y de poc espíritu, va tindre que reconfortás en garnacha y en dolsos, y en atres reméis torná a la vida.
Pos este siñó juez, habén adeprés a valorá milló les seues forses que abáns, va escomensá a enseñáli an ella un calendari bo per als chiquets que adeprenen a llichí, y potsé fet a Rávena. Tal com li enseñabe, no ñabíe cap día al que no se selebrare una festa o mes de una; per diverses raóns li enseñabe que lo home y la dona debíen abstíndres de tals ajuntaméns, afegín an ells lo dijú y les cuatre témporesy vigilies dels apóstols y de mil atres sans, y divendres y dissaptes, y lo domenge del Siñó, y tota la Cuaresma, y sertes fasses de la lluna y atres moltes exepsións, pensán potsé que tan conveníe descansá de les dones al llit com descansos ell se preníe al pleitejá les seues causses. Y esta costum, no sense gran melancolía de la dona, a qui potsé tocabe una vegada al mes, y ben just, per mol tems va mantindre; sempre guardánla mol, per a que cap atre anare a enseñáli los díes laborables tan be com ell li habíe enseñat los díes de festa. Va passá que, fen molta caló, a micer Ricciardo li van entrá ganes de aná a recreás a una possessió seua mol hermosa prop de Montenero (Montenegre), y allí, per a péndre lo aire, quedás algúns díes. Y va portá en ell a la seua hermosa dona, y están allí, per a entretíndrela una mica, va dessidí un día eixí a peixcá; y en dos barquetes, ell a una en los peixcadós y ella a un atra en les atres dones, van aná navegán y, sentínse a gust, se van adentrá al mar unes cuantes milles casi sense acatássen. Y mentres estaben atentos mirán, de repén una galera de Paganín de Mónaco, entonses mol famós pirata, va apareixe, y vistes les barques, se va adressá cap an elles; y no van podé fugí antes de que Paganín arribare an aquella a la que anaben les dones, y veén a la hermosa Siñora, sense vóldre datra cosa, y veénu micer Ricciardo que estabe ya an terra, pujánla an ella a la seua galera, sen va aná. Sabén lo selós que ere micer lo juez, que teníe temó hasta del aire, no cal preguntá si li va doldre. Sense profit se va queixá, a Pisa y a datres puestos, de la maldat dels corsarios, sense sabé quí li habíe robat la dona o aón la habíe portat. A Paganín, al vórela tan hermosa, li va paréixe que habíe fet un bon negossi; y no tenín dona va pensá quedás en ella sempre, y com plorabe mol va escomensá a consolála dólsamen. Y, vinguda la nit va escomensá a consolála en los fets, pareixénli que de poc habíen servit les paraules durán lo día; y de tal manera la va consolá que, abáns de que arribaren a Mónaco, lo juez y les seues leys se ni habíen anat de la memória y va escomensá a viure en Paganín com la mes alegre del món. Portada a Mónaco, ademés dels consols que de día y de nit li donabe, honradamen com a la seua dona la teníe. Después de sert tems, arribán als oíts de micer Ricciardo aón estabe la seua dona, en ardentíssim dessich, pensán que dingú sabíe verdaderamen fé lo que fee falta per an alló, se va disposá a anay ell mateix, y a gastá en lo rescate consevol cantidat de dinés; y fénse a la mar, sen va aná cap a Mónaco, y allí la va vore y ella an ell. Ella, per la tarde, lay va di a Paganín y lo va informá de les seues intensións. Al matí siguién, micer Ricciardo, veén a Paganín, se va arrimá an ell y va establí en ell en un momén gran familiaridat y amistat, fingín Paganín no reconéixel y esperán a vore aón volíe arribá. Pel que, cuan li va paréixe be a micer Ricciardo, com milló podíe y del modo mes amable, va descubrí la raó per la que habíe vingut, rogánli que demanare lo que vullguere y li tornare la dona. A lo que Paganín, en la cara alegre, va contestá:
- Micer, sou benvingut, y contestántos, tos dic:

Es verdat que ting a casa a una jove que no sé si es la vostra dona o de algún atre, perque a vos no tos coneixco, ni an ella tampoc, sol de alguna vegada que en mí ha estat un ratet. Si sou vos lo seu home, com diéu, yo, com pareixéu gentilhome amable, tos portaré aon está ella, y estic segú de que tos reconeixerá. Si ella diu que es com diéu, y vol anássen en vos, per amor de la vostra amabilidat, me donaréu de rescate per nella lo que vos mateix vullguéu; si no fore aixina, faríeu una canallada volénmela traure perque yo soc jove y puc tindre una dona igual que consevol atre, y espessialmen ella que es la mes agradable que hay vist may. Va di entonses micer Ricciardo:
- Per sert que es la meua dona, y si me portéu aon ella está, u vorás pronte: me se aviará al coll; y per naixó te demano que no sigue de atra manera que com tú has pensat.

- Pos entonses - va di Paganín - aném.
Van aná, pos, a casa de Paganín y, están ella a una cámara seua, Paganín la va fé cridá; y ella, vestida y preparada, va eixí de una cámara y va vindre aon micer Ricciardo en Paganín estaben, y va fé tan cas a micer Ricciardo com lay haguere fet a consevol atre forasté que en Paganín haguere vingut a casa seua. Lo que veén lo juez, que esperabe sé ressibit per nella en grandíssima festa, se va maravillá mol, y va escomensá a dis:
«potsé la melancolía y lo llarg doló que hay passat desde que la vach pédre me ha desfigurat tan que no me reconeix».

Pel que li va di:

- Siñora, car me costará habét portat a peixcá, perque un doló paregut no vach sentí may com lo que hay tingut desde que te vach pédre, y tú no pareixes reconéixem, pos tan fura me dirigixes la paraula. ¿No veus que soc lo teu micer Ricciardo, vingut aquí a pagáli lo que vullgue an este gentilhome, per a recuperát y portát en mí; y ell, la seua mersé, pel que yo vullga donáli te torne a mí?

La dona, giránse cap an ell, sonrién una miqueta, va di:

- Micer, ¿me u diéu a mí? Miréu que no me haigáu pres per un atra perque yo no men enrecordo de habétos vist may.
Va di micer Ricciardo:

- Mira lo que dius: míram be; fes memória y vorás que soc lo teu micer Ricciardo de Chínzica.

La Siñora va di:

- Micer, perdonéume: no me es honesto mirátos mol com tos imaginéu, pero tos hay mirat prou com per a sabé que may tos hay vist abáns. Se va imaginá micer Ricciardo que fée aixó de no volé confessá o reconéixeu per temó a Paganín pel que, después de un ratet, va demaná per mersé a Paganín que li dixare parlá en ella a una cámara. Paganín va di que sí a cambi de que no la besare contra la seua voluntat, y va maná a la dona que aniguere en ell a la alcoba y escoltare lo que vullguere díli, y li contestare com vullguere. Anánsen, pos, a la alcoba sols la Siñora y micer Ricciardo, en cuan se van assentá, va escomensá micer Ricciardo a di:
- ¡Ay!, Cor del meu cos, dolsa alma meua, esperansa meua, ¿no reconeixes al teu Ricciardo que te ame mes que an ell mateix? ¿cóm pot sé? ¿estic tan desfigurat? ¡Ay!, bonicos ulls meus, míram una mica.

La dona va escomensá a riure y sense dixál seguí, va di:

- Be sabéu que no soc tan desmemoriada que no sápiga que sou micer Ricciardo de Chínzica, lo meu home; pero mentres vach está en vos vau mostrá conéixem mol mal, perque si éreu sabio o u sou, com voléu que de vos se penso, tos va faltá lo coneiximén de vore que yo era jove y fresca y gallarda, y sabé lo que les dones joves demanen (encara que no u diguen per vergoña) ademés de vestí y minjá; y lo que féeu be u sabéu. Y si tos agradabe mes lo estudiá les leys que a una dona, no haguéreu tingut que péndre estat; encara que a mí me pareix que may vau sé juez sino pregoné de fires y festes, de dijú y de vigilies. Y tos dic que si tantes festes haguéreu fet guardá als llauradós que llauraben les vostres terres com féeu guardá al que teníe que entrecavá lo meu hortet, may haguéreu arreplegat un gra de blat. Me hay doblegat a qui Déu ha volgut, com piadós defensó de la meua juventut, en qui me quedo an esta alcoba, aon no se sap lo que són les festes, dic aquelles que vos, mes devoto de Déu que de serví a les dames, tantes ne selebrábeu; y may per esta porta van entrá dissaptes ni domenges ni vigilia ni cuatre témpores ni cuaresma, que es tan llarga, mes que de día y de nit se traballe y se carde la llana; y desde que una nit van tocá a maitines, be sé cóm va aná lo assunto mes de una vegada. Y, aixina, vull quedám en ell y traballá mentres siga jove, y les festes y les peregrinassións y fe dijú esperá a féles cuan siga agüela; y vos anéu en bona ventura tan pronte com pugáu y, sense mí, guardéu cuantes festes vullguéu.

Micer Ricciardo, sentín estes paraules, patíe un doló insoportable, y va di, cuan ella callabe:
- ¡Ay, dolsa alma meua!, ¿quines paraules són estes que me has dit? ¿no mires lo honor dels teus paréns y lo teu? ¿vols de ara en abán quedát aquí de barragana en éste, y en pecat mortal, en ves de a Pisa sé la meua dona? Éste, cuan lo haigues fartat, en gran reprobassió te fotrá al carré; yo te tindré sempre amor y sempre, encara que yo no u vullguera, siríes la ama de casa meua. ¿Tens que abandoná lo teu honor per este dessich desordenat y deshonesto, y a mí que te vull mes que a la meua vida? ¡Ay, esperansa meua!, no diguéu aixó, dignáutos vindre en mí: yo de ara en abán, ya que conec lo teu dessich, me esforsaré; pero, dols be meu, cambia de opinió y víne en mí, que no hay tingut cap cosa bona desde que me vau sé arrebatada.
Y la dona li va contestá:

- Pel meu honor no crec que dingú, ara que ya res pot fes, se preocupo mes que yo: ¡ojalá se hagueren preocupat los meus paréns cuan me van entregá a vos! Y si ells no u van fé pel meu, no vull yo féu ara pel de ells; y si ara estic en pecat mortero, alguna vegada estaré en pecat macero: no tos preocupéu mes per mí. Y tos dic mes, que aquí me pareix sé la dona de Paganín y a Pisa me pareixíe sé la vostra barragana, pensán que segóns les fasses de la lluna y les escuadres geométriques debíem vos y yo ajuntá los planetes, mentres que Paganín tota la nit me té en brassos y me aprete y me mossegue, ¡y cóm me cuide, que u digue Déu per mí!

Diéu encara que tos esforsaréu: ¿en qué?, ¿en empatá en tres basses y eixecála a palos? ¡Ya vech que tos hau fet un caballé de pro desde que no tos hay vist! Caminéu y esforséutos per viure: que me pareix que estéu a pensió, tan arguellat y prim me pareixéu. Y encara tos dic mes: que cuan éste me dixo, a lo que no me pareix disposat, no penso torná may en vos que, exprimíntos tot sansé no podríe fes en vos ni una escudella de salsa, perque en grandíssim mal meu y interés y rédits allí vach estáy una vegada; pel que a un atra part buscaré la meua manduca. Lo que tos dic es que no ñaurá festa ni vigilia aon penso quedám; y per naixó, tan pronte com puguéu, anéu en Déu, si no, cridaré que voléu forsám.

Micer Ricciardo, veénse en apuros y veén la seua locura de triá una dona jove están apátic y sén casi impotén, en doló y tristesa, va eixí de la alcoba y va di a Paganín moltes paraules que de res li van valé. Y sense habé conseguit res, dixada la dona, sen va entorná cap a Pisa, y se ni en va aná lo cap de tan doló. Cuan anabe per Pisa, a qui lo saludabe o li preguntabe algo, no contestabe res mes que:

- ¡Lo mal foro no vol festes!
Y después de no mol tems va estirá la garra. Se va enterá Paganín, y sabén
l´amor que la dona li teníe, la va desposá com a la seua legítima mullé, y sense may guardá festes ni vigilies o dichuná, van traballá mentres les cames los van aguantá y be que se van divertí.

Pel que, volgudes Siñores meues, me pareix que lo siñó Bernabó dispután en Ambruogiuolo vullguere apartá la cabra del monte.

Esta história va fé riure tan a tota la compañía que no ñabíe dingú a qui no li faigueren mal les barres (mandíbula); y de común consentimén totes les dones van di que Dioneo teníe raó y que Bernabó habíe sigut un animal. Pero después de acabá la história y les risses van callá, habén vist la Reina que la hora estabe ya mol abansada y que tots habíen novelat, y lo final del seu señorío habíe arribat, segóns lo orden escomensat, traénse la guirnalda del cap, damún del cap de Neifile la va ficá, dién en alegre gesto:
- Ya, volguda compaña, ara es teu lo gobern de este poblet - y va torná a assentás. Neifile se va ficá una mica roija en este honor ressibit, y la seua cara pareixíe una fresca rosa de abril o de mach tal com se amostre al clarejá lo día, en los ulls anheláns y chispejáns, una mica baixos, com una matutina o matinera estrella o estrel. Después de que lo cuchicheo dels concurréns se va pará y ella va recuperá lo ánimo, assentánse una mica mes alt del que acostumbrabe, va di:
- Ya que ara la vostra Reina soc, sense alluñám massa de la costum seguida per aquelles que abáns de mí u han sigut, tos faré manifest en poques paraules lo meu paréixe, y seguirém si u estiméu aixina. Com sabéu, demá es divendres y en son demá dissapte, díes que, per les minjades que se acostumbren a fé, són una mica engorrosos a la mayoría de la gen; sense di que, lo divendres, ya que an este día per la nostra vida Jesús va morí, va patí la passió, es digne de reverénsia; en honor de Déu, valdríe mes que en orassións en ves de en históries mos entretinguérem. Y lo dissapte es costum de les dones rentás lo cap y tráures tot lo pols, tota la brutíssia que pel traball de la semana se haigue agarrat; y tamé mols acostumbren a fé dijú en reverénsia a la Virgen Mare del Fill de Déu, y lo domenge, descansá de consevol traball. Com no podém estos díes seguí la vida que ham adoptat, crec que estaríe be que estos díes dixém les históries. Después, com haurém estat aquí cuatre díes, si volém evitá que arribo la gen nova, jusgo adecuat mudámos de aquí y anámon a un atre puesto. Allí, cuan estiguém reunits lo domenge después de dormí, com ham tingut avui mol tems per a raoná conversán, tindrém mes tems per a pensá, y sirá milló que se limito una mica la libertat de novelá y que se parlo de un dels mols cassos de la fortuna, hay pensat que sigue sobre qui alguna cosa mol dessichada haygue conseguit en industria o una pérdua recuperada.

Tot lo món va alabá lo dit y lo imaginat per la Reina, y aixina van quedá que se faríe. La Reina, después de aixó, fen cridá al seu senescal, li va di aón debíe ficá la taula per la tarde, y tot lo que después teníe que fé durán lo tems del seu señorío; y ficánse de peu, los va doná llisénsia per a fé lo que a cadaú mes li apetiguere. Van agarrá, pos, les Siñores y los homes lo camí de un jardinet, y allí, después de entretíndres una mica, vinguda la hora del sopá, en festa y en plaé van sená; y eixecánse de allí, segóns li va apetí a la Reina, portán Emilia la carola, esta cansó de Pampínea, que los demés corejaben, se va cantá:

¿Quí podríe cantá al meu puesto
que ting tot cuan ansío?
Víne, pos, Amor, raó de la meua ventura,
de la esperansa y de tota la alegría,
víne en mí a cantá
no de suspiros, penes y amargura,
que ara me es dols lo que va sé agonía,
mes que de este brillá
del foc, a les seues flames vull está
adoránte a tú com a Déu meu.
Tú dabán dels ulls me vas portá, Amor,
cuan en lo teu foc me vach sucarrá per primera vegada,
a un de tal talante
que en bellesa y ossadía, y en valor,
atre milló may se trobaríe,
ni datre paregut;
y tan me va inflamá que en este instán
felís te estic cantán, siñó meu.
Y este que es per a mí máxim plaé
y que me vol cuan yo lo vull
Amor, per la teua Mersé,
pel que an este món vull,
gosá de pas en un atre espero;
pos li guardo fe
que hasta al seu Reino, Déu, que aixó u veu,
confío que per la seua bondat mos portará.

Después de ésta, atres moltes se van cantá y se van ballá moltes danses y se van tocá diferentes músiques; pero jusgán la Reina que ere tems de anássen a descansá, en los cresols per dabán cadaú a la seua cámara sen van aná, y durán los dos díes siguiéns fen cas a lo que la Reina habíe dit, van esperá en dessich la arribada del domenge.


Acabe la segona jornada.

domingo, 18 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau - castellá, E

eclesiástic, eclesiastics eclesiástico, eclesiásticos
ecografía ecografía
ecografíes ecografías
ecológic, ecológics ecológico, ecológicos
economía, economíes economía, economías
económic, economics económico, económicos
económica, económiques económica, económicas
edat, edad edad
edats, edads edades


Edificá edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquenedificaría edificara edificaré
edificar
edificada, edificades edificada, edificadas
edificassió edificación
edificassións edificaciones
edificat, edificats edificado, edificados
Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice ? edificio
editorial (per ejemple, Cossetánia Edissións) editorial
editorials editoriales
educá educar
educades educadas
educassió educación
educat, educats educado, educados
efecte, efectes efecto, efectos
efectivamen efectivamente
efectuada, efectuadas efectuada, efectuadas
efectuat, efectuats efectuado, efectuados
efeméride, efemérides efeméride, efemérides
eficás eficaz
eficássia eficacia
efímera, efímeres efímera, efímeras
égloga, églogues égloga, églogas
eisadelles, vore cavegueta azadas
éissa, eissa, eixa esa
eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta azada
eissamplides ensanchadas
eissamplit ensanchado
eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample ensanchado, hecho más ancho
éisse, eisse, eixe ese
eissecá, eixecá, eissecás, eixecás levantar, levantarse
eissugamáns, eixugamáns, toalla per a les máns toalla para las manos
eissugás, eixugás (les máns) secarse (las manos)
eissúgue, eixúgue (se) se seca
eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. Eix ! Interjección para demostrar asco.
eixa esa
eixadella azada
eixám, eixáms de abelles, abella enjambre, de abejas
eixamplín (g) ensanchando
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, levantarse
eixecabe, eixecáe levantaba
eixecada levantada
eixecades levantadas
Eixécal ! Levántalo !
eixecála levantarla
eixecáli la falda levantarle la falda
eixécam levántame
eixecán (g) levantando
eixecánli levantándole
eixecánse levantándose
eixecarán levantarán
eixecare levantara
eixecarém levantaremos
eixecaren levantaran
eixecat levantado
Eixécat ! Levántate !
eixecats levantados
eixeco levanto
Eixequéutos ! Levantáos !
eixérrit , fem, femé estiércol, fiemo
eixida salida
eixides salidas
eixíe salía
eixíem salíamos
eixíen salían
eixím salimos
eixín (g) saliendo
eixirá saldrá
eixirán saldrán
eixiríe saldría
eixíssen de la carretera salirse de la carretera
eixit salido
eixits salidos
eixos esos
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eje, ejes eje, ejes
ejecussió ejecución
ejecutá ejecutar
ejecutaríen ejecutarían
ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives ejecutivo, ejecutiva
ejecutós ejecutores
ejemple ejemplo
ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis ejercicio, ejercicios
ejersí ejercer
ejersín ejerciendo
ejersínles ejerciéndolas
ejérsit ejército
elecsió, elecsións elección, elecciones
eléctric, eléctrica eléctrico, eléctrica
electrissidat electricidad
electrodoméstic, electrodoméstics electrodoméstico, electrodomésticos
elefán, elefáns elefante, elefantes
elegán, elegáns, eleganta, elegantes elegante, elegantes
eleganmén elegantemente
elegit (triat, vore triá) elegido
elemén, eleméns elemento, elementos
elemental, elementals elemental, elementales
elevá elevar
elevánse elevándose
elevasió elevación
elevats elevados
elevo elevo
eli! ali!, interjecsió: així, així a poca diferénsia. así, así
eliminá eliminar
elíptic, elíptica elíptico, elíptica
ell, ells, ella, elles él, ellos, ella, ellas
elocuén elocuente
elocuenmén elocuentemente
elocuénsia elocuencia
embadurná embadurnar
Embadurnaben, embadurnáen embadurnaban
embaixades, embajades embajadas
embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós embajador, embajadores
embalo (me), agarro molta velossidat me embalo, cojo mucha velocidad
Embarás, embarassos Embarazo, embarazos
embarassada embarazada
embarcá embarcar
embarcarém embarcaremos
embarcassió, embarcassións embarcación, embarcaciones
embargat embargado
embargo (sin) embargo (sin)
Embassadó , embut embudo
embastida (construcsió), andamio andamio
embaucadó embaucador
embebénse bebiéndose, absorviendo
embebíen bebían, absorvían
embelesadó embelesador
embescut, embegut embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento
embestí embestir
embestínlo embistiéndole
embobat, abaubat, embobats, abaubats embobado, embobados


embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola embrollos, líos
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) liar, envolver
embolicada, embolicades liada, envuelta, liadas, envueltas
embolicáe, embolicabe liaba, envolvía
embolicál liarlo
embolicámos liarnos
embolicán (g) liando
embolicánles liándolas
embolicánse liándose
embolicare liara, liase
embolicás liarse, envolverse
embolicat, embolicats liado, envuelto, liados, envueltos
emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
emborrascat, emborrascats emborrascado, emborrascados
emborroná emborronar
Emboscada, emboscades emboscada, emboscadas
embossá, embossás embolsar - atascar, atascarse
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada
Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse
embotarém embotaremos
embravit, embravits embravecido, embravecidos
embriagá embriagar
embriagabe embriagaba
embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras
embriagat, embriagats embriagado, embriagados
embrió, embrións embrión, embriones
embroll, embolic embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
embromat, embromats, abromat, abromats con niebla, enneblecido
embruixada, embruixades embrujada, embrujadas
embruixáu, embruixéu embrujáis
embrutá (brut), embrutí ensuciar (sucio)
embrutí ensuciar (sucio)
embrutisquen, embrutíxquen ensucien
embuste, mentira embuste, mentira
embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste embustero, mentiroso
embusteros, embusteres embusteros, embusteras
embutí embutir, meter
embutíe embutía, metía
embutíen embutían, metían
embutiguere embutiera, metiera
embutínse metiéndose
embutit, embutits embutido, embutidos
embutix (se, s´) mete (se)
embutixgo (me, m´) me meto
emergénsia, emerjánsia emergencia
emergénsies, emerjánsies emergencias
emergí emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir
emigrá emigrar
eminánsia, eminénsia eminencia, eminencias
eminén, eminéns eminente, eminentes
emissora, emissores emisora, emisoras
emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita
emitíe emitía
emitíen emitían
emitixgo emito
emoluméns, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada
emossió emoción
emossioná emocionar
emossionada emocionada
emossionada, emosionada emocionada
emossionál emocionarlo
emossionán emocionante
emossionat emocionado
emossione, emosione emociona
emossións emociones
emossións emociones
empach, empachs empacho, empachos
empalagá, empalagós, empalagosa empalagar, empalagoso, empalagosa
empalagaben empalagaban
empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tápia, vallat empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado
empalmá empalmar
empalme, empalmes empalme, empalmes
empanada, empanades – vore aplastades empanada, empanadas – aplastadas
empanánlo empanándolo, aplastándolo
empañá, empañás empañar, empañarse
empañe empaña
empapá (vore amerá) empapar
empapabe empapaba
empapades empapadas
empapat, chopet, chopo, amerat empapado
empapussá, atiborrá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
empapussáls empapuzarlos
empapussat, empapussada, empapussats, empapussades empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas
empapusse empapuza
emparellá emparejar
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - aplastar
empastrada aplastada
empastrat aplastado
empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared.
empatía empatía
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren injertar
empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove oliva variedad empeltre
empéndre emprender, reprender
empéndrel emprenderlo
empéndrels emprenderlos
empeñá empeñar
empeñabe empeñaba
empeñada, empeñades empeñada, empeñadas
empeñat, empeñats empeñado, empeñados
emperadó, emperadós emperador, emperadores
empichorán, empijorán (de pijó, pichó) empeorando (peor)
empijorán empeorando (peor)
empinada empinada
empinades empinadas
empináe, empinabe empinaba
Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret empinarse
empinat, empinats empinado, empinados
Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém, empleéu, empléen – emplearé, emplearía, empleára emplear, usar
empleabe, empleáe empleaba
empleades empleadas
empleáen, empleaben empleaban
empleáles emplearlas
empleám, empleém empleamos
empleán (g) empleando
empleat, empleats – mal empleat ! empleado, empleados – lástima (mal empleado) !
Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, empapelá emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar
emplumat emplumado
empobrí empobrecer
empobrit, empobrits empobrecido, empobrecidos
empobríxen empobrecen
emporta (que yo me) que yo me lleve
emportá, emportás llevar, llevarse
emportada, emportades llevada, llevadas
emportáe, emportabe (se) llevaba (se)
emportáen, emportaben llevaban
emportám llevarme
emportámela llevármela
emportámol llevárnoslo
emportánse llevándose
emportánsel llevándoselo
emportaré llevaré
emportáren llevaran, llevasen
emportaríe llevaría
emportaríen llevarían
emportás llevarse
emportássel, emportássels llevárselo, llevárselos
emportássela, emportásseles llevársela, llevárselas
emportat llevado
Empórtat llévate
Empórtateles llévatelas
emporte (se, s´emporte) lleva (se)
emportém llevamos
emporten llevan
emportes llevas
emportéutola lleváosla
emporto llevo
empotrá empotrar
empotrada, empotrades empotrada, empotradas
empotrat, empotrats empotrado, empotrados
emprén emprende
emprendedós emprendedores
emprenén emprendiendo
empreng emprendo
empreñá, empreñás enfadar, enfadarse
emprés emprendido
empresa, empreses empresa, empresas
empresonat, a la presó aprisionado, en la cárcel
empuñá empuñar
En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche conmigo, contigo, etc – en coche
enaigües enaguas
enaigüetes enagüillas
enamoraben enamoraban
enamorades enamoradas
enamoramén enamoramiento
enamoraméns enamoramientos
enamorán (g) enamorando
enamoránse enamorándose
enamoraríe enamoraría
enamorás enamorarse
enamorat enamorado
enamorats enamorados
enamoráutos o enamoréutos enamoráos
enana, enanes enana, enanas
enanet, enanets enanito, enanitos
enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós enano, enanos
enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe se alteraba
encá, encara, vore texto de Ricard García Moya aún
encabritat, encabritats encabritado, encabritados
encadenades encadenadas
encaixá, encajá encajar
encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. encaje, encajes
encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals encalada
encaminá, encaminás encaminar, encaminarse
encaminabe, encamináe encaminaba
encamináre encaminara, encaminase
encaminás encaminarse
encaminat, encaminats encaminado, encaminados
Encamino – me fico en camí Encamino – me pongo en camino
encán, encanto, encáns, encantos encanto, encantos
encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse
encanáe o encanabe (se) se pasmaba por el llanto
encantá, encantás encantar, quedarse como encantado, ensimismado
encantabe o encantáe encantaba
encantada encantada
encantades encantadas
encantadet, encantadets encantadito, encantaditos
encantadó, encantadós encantador, encantadores
encantáe, encantabe encantaba
encantáen o encantaben encantaban
encantamén, encantaméns encantamiento, encantamientos
encantat, encantats encantado, encantados
Encante – me encante : me enchise Encanta – me hechiza
encanten encantan
encaparrás (de caparra) encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata)
encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo)
encará, concará, encarás encarar, concarar, encararse
encara, encá aún
encaráen, encaraben (se) Se encaraban
encaramánse encaramándose
encarás encararse
encarcarat de fred, encarcarada de fred helado de frío, helada
encaríe encarecía
encariñás encariñarse
Encariñat , encariñada encariñado, encariñada
encarnades encarnadas
encarnassió encarnación
encarnat encarnado
encárrec encargo
encárrecs encargos
encarregá encargar
encarregabe encargaba
encarregaben encargaban
encarregada encargada
encarregades encargadas
encarregáe, encarregabe encargaba
encarregáen, encarregaben encargaban
encarregáes, encarregades encargadas
encarregáli encargarle
encarrégam encárgame
encarregán (g) encargando
encarregánles encargándolas
encarregánlos encargándoles, encargándolos
encarregará encargará
encarregarán encargarán
encarregarém encargaremos
encarregaríe encargaría
encarregaríen encargarían
encarregás encargarse
encarregat encargado
encarregat encargado
encarregats encargados
encarrégo, encarrego encargo
encarregue encarga
encarréguen encargan
encarselá, enpresoná, ficá a la presó encarcelar
encarselat, encarselats encarcelado, encarcelados
encasquetá encasquetar
encatarrá, encatarrás costiparse
encatarrará (se) costipará (se)
encatarrat costipado, con catarro
encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valderrores) Encatarro – con catarro
encatárron encatarren, resfríen
enchampá atrapar, agarrar
enchampades atrapadas, agarradas
enchampats atrapados
enchegá, engegá un motor arrancar un motor
enchís hechizo
Enchisá - me enchise (me encante) Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta
enchisat, enchisada, enchisats, enchisades hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas
enchise hechiza
enchísos hechizos
enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén enchochamiento
enchufá enchufar
enchufat, enchufats enchufado, enchufados
enchufe, encadufes enchufe, enchufes
enchumenera, chumenera chimenea
enclavá clavar
enclavat clavado
enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarníu enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo
encomaná (comanda) Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido)
encomanada pedida
encománam encomiéndame
encomanán (g) encargando
encomanánlo encomendándolo, encargándolo
encomanánlos encomendándoles, encargándoles
encomanat encargado, pedido, encomendado
Encomiable, encomiables – elogiable, loable Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible
enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer
encongí, encongís encoger, encogerse
encongíx encoge
Encórre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena”
encorrén (g) persiguiendo, estando en celo
encorríen estaban en celo
encortinat, encortinats encortinado, encortinados
encorvat, encorvats, encorvada, encorvades encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas
encostes (vore a cascarrulles) a cuestas, a la espalda
encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque hierro para picar la guadaña o dalle – yunque
encubert, encuberts encubierto, encubiertos
encubridó, encubridós encubridor, encubridores
encuentro, trobada encuentro
encuentros, trobades encuentros
endabán, a dabán (vore dabán) alante, delante
endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas
endeviná, adiviná adivinar
endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto
endilgála endilgarla
endilgarém endilgaremos
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren endiñar
Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións Inyección, inyecciones
endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja endivia, endivias (hortaliza)
endosá, vore endilgá endosar
endú, endús algo llevarse algo
endúen (se) se llevan
enduguere llevara
endurán llevarán
endurida, endurides endurecida, endurecidas
enduríe (se) llevaría (se)
endurínte endureciéndote
endurirá endurecerá
endurit, endurits endurecido, endurecidos
endússen (per a) llevarse (para)
endut, enduts llevado, llevados
enduye, endúe llevaba
enduyen, endúen llevaban
enemic enemigo
enemics enemigos
enemiga enemiga
enemigues enemigas
enemistat, enemistats enemistad, enemistades
energética, energétiques energética, energéticas
energía, energíes energía, energías
enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar
enfadaba (yo) enfadaba
enfadabe enfadaba
enfadáen, enfadaben enfadaban
enfadaríe enfadaría
enfadaríen enfadarían
enfadaríeu enfadaríais
enfadat, enfadats enfadado, enfadados
enfadéu enfadéis, enfadáis
enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos enfado, enfados, cabreo, cabreos
enfados (no te) enfades (no te)
enfatisá, enfatissá enfatizar
enfermaben, se ficaben doléns enfermaban
enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros enfermero, enfermeros
enfermedat, enfermedats enfermedad, enfermedades
enfermera enfermera
enfermeres enfermeras
enfermería, enfermeríes enfermería, enfermerías
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar,
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilán (g) enfilando
enfilat, enfilada enfilado, enfilada
enfoquen enfocan
Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen pinchar con una horca – ahorcar
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfado, enfadarse
enfortí enfortecer
enfortíl enfortecerlo
enfortíssen, enfortíxen enfortecen, se ponen fuertes
enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores burlón, burlona, burlones, burlonas
enfotén (g) riéndose, burlándose
enfoten (sen) se ríen, se burlan
enfoténsen (ells) riéndose, burlándose
enfoteren, enfotegueren burlaran, rieran
Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré burlarse, reirse
enfotríe burlaría
enfotríen burlarían
enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás,
dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos
enfrasque enfrasca
enfrentá, enfrentás enfrentar, enfrentarse
enfrentades enfrentadas
enfrentamén, enfrentaméns enfrentamiento, enfrentamientos
enfrentás, fé frente enfrentarse
enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron Enfrenta – enfrente (de)
enfrescás enfrescarse
enfrón, enfrente enfrente
enfrontás, enfrentás enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar,
plantar cara, hacer frente
enfundá enfundar
engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada
engalaná engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear
engalanada engalanada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar – empezar a trabajar
enganchada, enganchades enganchada, enganchadas
engancháen, enganchaben enganchaban
enganchat, enganchats enganchado, enganchados
Engancho Engancho
enganchós, apegalós, herba apegalosa pegajoso, que se enancha o pega
engañ, engañs engaño, engaños
engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar
engañabe engañaba
engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero
engañadós, engañadores engañadores, engañadoras
engañáe, engañabe engañaba
engañáles engañárlas
engañám engañarme
engañán (g) engañando
engañánme engañándome
engañaríen engañarían
engañat, engañats engañado, engañados
engañátos engañaros
engañats engañados
engañe engaña
engañém engañamos
engañen engañan
engañon engañen
engañós, engañosos engañoso, engañosos
engañosa, engañoses engañosa, engañosas
engañosamen engañosamente
engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena
engarjolat, engarjolat, de garjola, presó aprisionado, aprisionados
engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar
engastades engastadas
engastat engastado
engendrá engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar
engendrat, engendrats engendrado, engendrados
engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) Tinaja, jarra, con asas normalmente
engomada, engomades engomada, engomadas
engomat, engomats (de goma) engomado, engomados
engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría engordar
engordín (g) engordando
engordiré engordaré
engordire, engordiguére engordara
engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords engordado, engordados – gordo, gordos
engordix, engordíx engorda
engorgossada, engorgossades con la voz tomada
engorgossat, engorgossats (pero no afónic) con la voz tomada (pero no afónico)
engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) hacer comer por la fuerza
engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado
engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo
engrassada, engrassades engrasada, engrasadas
engrassat, engrassat (de grassa, greix) engrasado, engrasados
engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia
Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma
enguañ, anguañ este año
enhorabona, enhorabones enhorabuena, enhorabuenas
enjugassá, enjugassás enjugazar, enjugazarse
enjugassada ENJUGAZADA, absorvida por el juego
enjugassat ENJUGAZADO, absorvido por el juego
enllás, enllásos, enllássos enlace, enlaces
enllassá, fé una llassa enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar
enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) cegar, cegarse por la luz
enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar
enmarañánsels enmarañándoselos
enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas
enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar
enmendáls enmendarlos
enmendaría enmendaría
enmendaríes enmendarías
Enmendat, enmendats enmendados, enmendados
enmendáu Enmendáis – enmendarlo
enmendo, vore enmendá enmendo, arreglo
ennoblí (de noble) ennoblecer
enorme, enormes enorme, enormes
enormemen enormemente
enpresonat aprisionado, aprisionados
enrabiat (vore rábia) encolerizado, enfadado, etc, ver rabia
Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir
enraonabe razonaba, hablaba
enraonán (g) razonando, hablando
enraóne razona, habla
Enrecorda - espera que men enrecorda Recuerde - espera que me acuerde
enrecordá, enrecordássen, enrecordás recordar, acordarse
enrecordaba acordaba, recordaba
enrecordabe (ell), enrecordáe acordaba, recordaba
enrecordáen, enrecordaben acordaban
enrecordám acordarme
enrecordánmen acordándome
enrecordánsen acordándose
enrecordará acordará
enrecordarán acordarán
enrecordare acordara
enrecordarém recordaremos
enrecordaréu recordaréis
enrecordaríe acordaría
Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu no me he acordado de decírtelo
enrecordáten acordarte
Enrecórdaten ! Acuérdate !
enrecorde (sen) Se acuerda
enrecordém recordamos
enrecorden se acuerdan
enrecordes (ten) te acuerdas
Enrecordéuton acordáos
enrecordo (men) me acuerdo
enrecórdossen vosté de lo que me contáe acuérdese Ud. De lo que me contaba
enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico
enregistrada, registrada registrada
enreixá enrejar
enreixades enrejadas
enrellissá, rellissá resbalar
enrellissaré, rellissaré resbalaré
enrevessades enrevesadas
enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado
enric (men) – No men enric de Enric río (me) – No me río de Enrique
enríe (sen) Se reía
enríen (g), enriénsen riendo, riéndose
enriénmos riéndonos
enrigueren rieran, riesen
enrigues (no ten) no te rías
enrigut, enrit, enrist (mon ham) reido (nos hemos)
enriu ríe
enriuen (sen) ríen (se)
enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen rerir, reirse
enríuressen, enriure reirse
enríureten reirte
enriuríe reiría
enrochida, enroigida, enrochides, enroigides enrojecida, enrojecidas
enrochit, enroigit, enrochits, enroigits enrojecido, enrojecidos
enroigíli, enrochíli enrojecerle
enroigíume enrojecedme
enrollá enrollar
enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau enróllate tío
Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font
enroscabe enroscaba
enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros.
enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra
enrunat, enrunats enrunado, enrunados
Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río
ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas
ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. mantecado con aguardiente
ensangrentada, ensangrentades ensangrentada, ensangrentadas
ensangrentat, ensangrentats (de sang) ensangrentado, ensangrentados
ensayá ensayar
ensayán (g) ensayando
ensayo ensayo
ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'.
ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» encegado
enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
ensén enciende
Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego
ensendré encenderé
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar
enséndreles encenderlas
enséndreli encenderle
enséndrels encenderlos
ensenegada, ensenegades encaparrada, encaparradas
Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios.
ensenénse encendiéndose
enséng enciendo
enseníe encendía
enseníen encendían
enseñá, mostrá, amostrá enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer
enseñabe, enseñáe enseñaba
enseñada, enseñades enseñada, enseñadas
enseñáen, enseñaben enseñaban
enseñáli enseñarle
enseñáls enseñarles
enseñálsu enseñarselo
enseñám enseñarme
enséñam enséñame
enseñámos enseñarnos
enseñán (g) enseñando
enseñánli enseñándole
enseñánlos enseñándoles
enseñanlu, enseñánlay enseñádoselo
enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat,
pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura
enseñanses enseñanzas
enseñará enseñará
enseñare enseñara, enseñase
enseñaré enseñaré
enseñaríe enseñaría
enseñat, enseñats enseñado, enseñados
enseñátos enseñaros
enseñáulos enseñadles
enseñe enseña
enseñen enseñan
enseños enseñes
enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) encerado (de cera)
ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse
ensertada acertada
ensertáe, ensertabe acertaba
Ensertat – assertat acertado
Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino acierto
ensés encendido
ensés encendido
ensesa encendida
Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. encendidas
Ensiam, lletuga Ensalada, lechuga
ensiclopédia enciclopedia
ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas
Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám caerse en supino, piernas hacia arriba
ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) caída de una pared, tierra, edificio, mina
ensombrí (de sombra, umbría) ensombrecer
Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára soñar
ensomiaben soñaban
ensomiada, ensomiades soñada, soñadas
ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) soñaba
ensomiáen, ensomiaben soñaban
ensomiám soñamos
ensomián (g) soñando
ensomiará soñará
ensomiare soñara, soñase
ensomiat, ensomiats soñado, soñados
ensomie sueña
ensómio, ensomio sueño
ensómios sueñes
ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) tropezarse (con), tropezar
ensordida, ensordides ensordecida, ensordecidas
ensordíe ensordecía
ensordit, ensordits ensordecido, ensordecidos
ensordix ensordece
Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir,
investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar
ensumare olisqueara
entablá Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar
entablillá entablillar
entablillarém entablillaremos
entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc
entabuchats entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo
entaragañat (lo sel), de taragaña estar el cielo tapado, como con una telaraña
entarimat, entarimats, taulat, taulats entarimado, entarimados, tablado, tablados
ente (ser) ente (ser)
entén entiende
entén entiende
entendrás entenderás
Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré entender
entendrí enternecer
entendrís enternecerse
enteném entendemos
entenen entienden
entenénlos entendiéndolos
entenéu entendéis
enteng entiendo
entengáu, entenguéu entendáis
entenguda, entesa, entengut, entés entendida
entengue entienda
entenguen entiendan
entenguen entiendan
entenguere entendiera, entendiese
entengues entiendas
entenía entendía
enteníe (ell) entendía
enteníen entendían
entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía conocimiento, entendimiento
enténs entiendes
enténu entiéndelo
enterá, enterás enterar, enterarse
enteraba enteraba
enterabe (ell), enteráe enteraba
enterada, enterades enterada, enteradas
enterades enteradas
enterámos enterarnos
enterarán enterarán
enterare enterara, enterase
enteráren enteraran, enterasen
enteraríe enteraría
enteraríen enterarían
enterás enterarse
enterat, enterats enterado, enterados
enterats enterados
enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné enturbiar, enturbiarse
enterbolit, enterbolits enturbiado, enturbiados
entere entera
enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad
entero (enterás) entero (enterarse) – entero, completo es sansé
Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! enterrar
enterra, anterra en el suelo, en la tierra
enterrada enterrada
enterrades enterradas
enterradet enterradito
enterradeta enterradita
enterradó, enterradós enterrador, enterradores
enterrál, enterrála enterrarlo, enterrarla
enterráls, enterráles enterrarlos, enterrarlas
enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
enterránla enterrándola
enterrará enterrará
enterraré enterraré
enterrat, enterrats enterrado, enterrados
enterrémla, enterrámla enterrémosla
enterro, enterros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entés, entesos entendido, entendidos (de acuerdo)
entesa, enteses entendida, entendidas (de acuerdo)
entiarra, antiarra en el suelo, en la tierra
entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entidat, entidats entidad, entidades
entoná entonar
entonáen, entonaben entonaban
entonán (g) entonando
entonat entonado
entono entono
entonses entonces
entopetabe, topetá, ensopegá encontrarse con alguien o darse con algo
entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta
entornaben (sen) se volvían
Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar entornada, entreabrierta, entrecerrada
entornáen, entornaben se volvían
entornáes, entornades entornadas
entornánsen volviéndose, retirándose
entornássen, entorná volverse, retirarse
entorno (men) me vuelvo
Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat Entrar – entrada acortado
entrabe entraba
Entraben entraban
entrada, entrá entrada
entrades entradas
entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós entrador, paso hacia una finca
entráe, entrabe entraba
entráen, entraben entraban
entrán (g) entrando
entrañablemén entrañablemente
Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos
entrare entrara
entraren entraran
entraríen entrarían
entrat entrado
entrats entrados
entráy entar
entre (entrá) entra
entre (prep) tú y yo entre tú y yo
Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá entrecavar
entrecavaba entrecavaba
entrecaván (g) entrecavando
entrecavat, entrecavats entrecavado, entrecavados
entrecuix, entre les cuixes entrepierna, entre las piernas
Entrega – que yo entrega Entrega – que yo entregue
Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir
entregada, entregades entregada, entregadas
entregáe, entregabe entregaba
entregál, entregáls entregarlo, entregarlos
entregáli entregarle
entregám entregarme
entregánli entregándole
entregánse entregándose
entregare entregara, entregase
entregaríe entregaría
entregás entregarse
entregat, entregats entregado, entregados
entrego entrego
entregue entrega
Entregues (plural de entrega) – tú entregues Entregas (pl) – tú entregas
entremesclá, mesclá, confundí o confóndre entremezclar, mezclar, confundir
Entremesclada, entremesclades entremezclada, entremezcladas
entremesclat, entremesclats entremezclado, entremezclados
entremich de atres coses o persones en medio de otras cosas o personas
entren entran
entrená entrenar
entrenada, entrenades entrenada, entrenadas
entrenáls entrenarlos
entrenán (g) entrenando
entrenat, entrenats entrenado, entrenados
Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). Entreabrir – entornar
entressemana, entre semana entre semana
entressuá, de suá trasudar, “sudor frío”
Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 Trasudor, “entresudor”, “sudor frío”
Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16.  Mientras tanto
entreté entretiene
entretems, per ejemple, de primavera al estiu entre tiempo
entretenen entretienen
entretenén (g) entreteniendo
Entretenguda, entretengudes entretenida, entretenidas
entreteníe entretenía
entreteníen entretenían
entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego
entretenínse entreteniéndose
entretés, entretengut, entretingut entetenido
entretesa, entretenguda, entretinguda entretenida
entretíndemos entretenernos
entretindrá entretendrá
Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré entretener, entretenerse
entretíndrela entretenerla
entretíndrem entretenerme
entretíndres entretenerse
entretíndretos entreteneros
entretindríe entretendría
entreting entretengo
entretinga entretenga
entretinguda entretenida
entretingue entretenga
entretinguen entretengan
entretinguérem (mos) entretuviéramos (nos)
entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts entretenido, entretenidos
Entreu – entréu Entrais – Entrad
entreuberta, entreubertes entreabierta, entreabiertas
entristí entristecer
entristix entristece
entro entro
entron entren
Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare tropezar (con)
entropessada (una), entropessades tropiezo (un), tropiezos
entropessán (g) tropezando
entropessará tropezará
entropessáren tropezaran, tropezasen
entropessaríe tropezaría
entropessáu tropezáis
entropésse tropieza
entropessém tropezamos
entropéssen tropiezan
entropésses tropiezas
entropesséu tropezáis
Entropesso tropiezo
entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho
entussiasme entusiasmo
envá (paret), enváns tabique, tabiques
envalentonás, envalentoná envalentonarse, envalentonar
envecha, enveja envidia
envechada, envejada, envechades, envejades envidiada, envidiadas
envecháe, envechabe envidiaba
envecháli envidiarle
envechat, envejat, envechats, envejats envidiado, envidiados
envechats, envejats envidiados
envéchen, envégen envidian
enveches, enveges envidias
envechós, envechosos, envejós, envejosos envidioso, envidiosos
Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría envidiar
enveja, enveges envidia, envidias
envejats envidiados
envejós envidioso
envejosa envidiosa
envejoses envidiosas
envejosos envidiosos
Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré envejecer
envellida, envellides envejecida, envejecidas
envellín (g) envejeciendo
envellit, envellits envejecido, envejecidos
envenades (de vena) vendadas
envenenada (veneno) envenenada
Envenenat (veneno) envenenado
envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida,
importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud
enviá enviar
enviabe enviaba
enviabem, enviáem enviábamos
Enviada, enviades enviada, enviadas
enviáen, enviaben enviaban
enviál enviarlo
enviála enviarla
enviáles enviarlas
enviáli algo per a Nadal enviarle algo para Navidad
enviám enviamos
envíam envíame
envíameles enviármelas
envián (g) enviando
enviarán enviarán
enviaré enviaré
enviaren enviaran, enviasen
enviaríe enviaría
Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así
Enviat, enviát, enviats, enviáts enviado, enviados
enviátos enviaros
enviats, enviáts enviados
envíe envía
envíen envían
enviéu enviais, enviad
enviéumeles enviádmelas
enviéumels enviádmelos
Envíomos vosté envíenos (ud)
enviscá, untá, pringá en visc enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc)
enviscat, enviscats, enviscada, enviscades pringado con visc, muérdago
enviudá enviudar
enviudat enviudado
enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas
epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé epicureísmo, hedonismo
epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano
epiléptic epiléptico
Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia epístolas
Época, époques época, épocas
equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
equip, equips equipo, equipos
equival equivale
equiváldre equivaler
equivalixen equivalen
equivocá equivocar
equivocada, equivocat equivocada, equivocado
equivocadamen equivocadamente
equivocades equivocadas
equivocáles equivocarlas
equivocáles equivocarlas
equivocán (g) equivocando
equivocat equivocado
equivoques (te) equivocas (te)
era, eres de bátre y trillá era, eras de batir y trillar
ere (sé) era (ser)
eren eran
éreu érais
erguit erguido
erissades erizadas
erissó, arissó erizo
erissó, erissóns (vore arissó) erizo, erizos
Erm , erma yermo, yerma
ermitañet ermitañito
ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «piedad, compassió»). limosna
erossió erosión
erossionades erosionadas
errá errar, cometer un error
errabe erraba
error, se pronúnsie la r final, errors, errá error, errores
ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes helado de frío
erupsió erupción
Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas”
esbadocáe, esbadocabe agrietaba
esbadocánlo agrietándolo
esbadocat, esbadocada (una caña) agrietado, agrietada
Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida enjuagar, aclarar – esparcir, despejar
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar
Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata
esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) se espantaban
esbarrada, esbarrades espantada, espantadas
esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros espantapájaros
esbarrat, esbarrats espantado, espantados
esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls espantar animales para cazarlos
esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá batida para asustar a los animales y cazarlos
esbarro (yo) espanto, asusto
esbatussá vapulear, varear, golpear
esbatussada vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada
esbatussat vapuleado, golpeado, vareado
esbatússen vapulean, golpean
esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero
esbeltes esbeltas
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran
Esbós, esbossos esbozo, esbozos
Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) escabechar, poner en escabeche
escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades escabechado, escabechada
escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño
escachí, esquichá salpicar
escachida, esquichada salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique
escachín (g) esquichán salpicando
Escachit – esquichat, esquichada salpicado, salpicadura
escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja
escafandra, escafandres escafandra, escafandras
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo.
escalá escalar
escala (scala latín) escalera
escaldat escaldado
escales escaleras
escaló, escalóns escalón, escalones
escalonades escalonadas
escalóns escalones
escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta
escalpre, escarpe escalpelo
escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet formón, escoplo, cincel
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren espatarrar, abrirse de piernas
escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. cortar todas las ramas gordasde
Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar
Escampabe, escampáe Esparcía, escampaba
escampades, escampadetes esparcidas
escampán (g) esparciendo
escampánla esparciéndola
escampánse esparciéndose
escampat (fem), escampada, escampats, escampades esparcido (fiemo, estiércol), esparcida
escampats, escampadets esparcidos
escandalisál Escandalizarlo, escandalizallo
escandalisare escandalizara
escandalisat, escandalisada escandalizado, escandalizada
escándol, escándalo, escándols, escándalos escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación
escansiá, abocá vi, serví sidra escanciar, verter, echar, servir, beber
escansie escancia
escantellá, descantellá descantillar, romper una cosa por el canto.
escapá, escapás escapar
escapá, escapás escaparse
escapabe, escapáe escapaba
escapada, escapades escapada, escapadas
escapán (g) escapando
escapánse escapándose
escaparate, escaparates escaparate, escaparates
escaparíen escaparían
Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla
escapat escapado
escapatória escapatoria
escape, escapes escape, escapes
escapulari, escapularis escapulario, escapularios
escarabicha cucaracha
escarbá escarbar
escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo escarabajo, escarabajos
escarbat (animal) escarabajo
escarbat (p) escarbado
escarlata escarlata
escarmén escarmiento
escarmentada escarmentada
escarmentáen, escarmentaben escarmentaban
escarmentat escarmentado
escarmento escarmento
escarpe, escalpre (latín scalprum) Formón, escoplo, cincel
escarramat, escamarrat abierto de piernas
escarransit, escarransida (vore arguellat) arguellado, delgado, poca cosa
escás, escassos, escassa, escasses escaso, escasos, escasa, escasas
escassísima, mol escassa escasísima
escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido
Escena, escenes Escena, escenas
escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto
Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren chafar, chafarse, un huevo contra el suelo
esclafat chafado, roto
esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa chasquir, estallar
esclafí, fótre un esclafit soroll de un cop
Esclafit, esclafits chasquido, estallido
Esclafitá , vore esclafí, esclafitada golpe, chasquido, estallido
esclavissades esclavizadas
esclavitut esclavitud
esclavituts esclavitudes
Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves Esclavo, esclava, esclavos, esclavas
esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar.
escofanse calentándose al fuego
escofás al foc, calentás calentarse al fuego -
caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar
Escola, escoles (latín schŏla) Escuela, escuelas
Escolástic, escolástics Escolástico, escolásticos
escoltá escuchar, escoltar
Escólta ! Escucha !
Escolta, escoltes escolta, escoltas
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría escuchar, oír, escoltar
escoltáen, escoltaben escuchaban
escoltála escucharla
escoltáls, escoltáles escucharlos, escucharlas
escoltám escucharme
Escóltam ! Escúchame !
escoltán (g) escuchando
escoltánlo escuchándolo
escoltánlos escuchándolos
escoltaré escucharé
escoltát, escoltat escuchado, escoltado
escoltats escuchados, escoltados
escolte escucha
escolten escuchan
escoltéu escuchad, oíd
Escoltéume escuchadme
Escolto escucho
escolton escuchen
escombro, escombros escombro, escombros
escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir
escomensaba empezaba
escomensabe, escomensáe empezaba
escomensaben empezaban
escomensábes empezabas
escomensáem, escomensabem empezábamos
escomensáen, escomensaben empezaban
escomensáeu empezábais
escomensamén comienzo
escomensaméns (los) comienzos (los)
escomensán (g) empezando, comenzando
escomensará empezará
escomensarán empezarán
escomensarás empezarás
escomensaré empezaré, comenzaré
escomensáre empezara, empezase
escomensat empezado
escomensats empezados
escoménse empieza
escomensém empezamos
escoménso empiece
escoménson empiecen
escopeta, escopetes escopeta, escopetas
escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) desnudo
escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré Escurrir – correrse
escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. corteza de un árbol
Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable.  escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. 
escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación
escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) escotilla, escotillas
escribanía, escribaníes escribanía, escribanías
escribén, escribéns escriba, escribas, escribano, escribanos
escribíe escribía
escribíen escribían
escribím escribimos
escribín (g) escribiendo
escribínles escribiéndolas
Escric escribo
escrigue escriba
escriguéra (yo) escribiera, escribiese
escriguére (ell) escribiera, escribiese
escrit escrito
Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 escrita (carta)
escrita (peix), ralla, escrites escrita, ralla, rallas, escritas
escrites escritas
Escritó, escritós Escritor, escritores
escritora, escritores (la gata Christie) escritora, escritoras (la gata Christie)
escrits escritos
escritura, escritures escritura, escrituras
escriure escribir
Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré escribir
escríureu escribirlo
escriuréu escribiréis
escriuríe escribiría
escrius escribes
escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) -
reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut
escrúpulo, escrúpulos -
reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad
escrutá escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija
escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar
Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego Esculapio (médico)
Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas.
escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut buen aspecto
escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló fino, sano, de buena presencia y buen color
escultura, escultures  "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino"
escupiñá escupir
escupiñála escupirla
escupiñém escupimos
escurá (los plats) fregar los platos
escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) oscuridad
escurrí, escurrís escurrir, escurrirse
escurríen escurría
escursió, excursió excursión
escursións, excursións excursión, excursiones
Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. víbora, vipera berus.
escusa, excusa excusa
escut, escuts escudo, escudos
esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana lagarto, lagartos
esfelíssia, mal de – embólia, ictus ictus, embolia
esfereta, boleta, esfera minuda esferita, bolita, bola pequeña
esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná hundir, hundirse (pared, edificio)
esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) pared caída, edificio arruinado
esforcá, penjá a la forca ahorcar
esfors, esforsos esfuerzo, esfuerzos
esforsá, esforsás esforzar, esforzarse
Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar
esforsabe, esforsáe esforzaba
esforsaben, esforsáen esforzaban
esforsáe, esforsabe esforzaba
esforsánse esforzándose
esforsare esforzara
esforsaré esforzaré
esforsaréu esforzaréis
esforsat esforzado
esfórsen esfuerzan
esforséutos esforzaos
Esfrega, esfregues, fricsió, massaje friega, friegas - fricción, masaje
esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse
esfumán (g) esfumando
esfumat esfumado
Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar
esgarrada desgarrada
esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden
esgarránli desgarrándole
esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. arañar, rasguñar
esgarrañabe, esgarrañáe arañaba, rasguñaba
Esgarrap, esgarraps Arañazo, arañazos
esgarrapá, ferí en les ungles arañar
esgarrapabe, esgarrapáe arañaba
esgarrapán (g) arañando
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso
esgarro, esgarros desgarro, desgarros
esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret Espanto – frío, escalofrío
esglayá, esglayás tener miedo O frío
esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) tener miedo O frío
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret tener miedo O frío
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esma, esmo, alé, aliento, respirassió aliento, respiración
esmalt esmalte
esmeralda esmeralda
esmeraldes esmeraldes
esmeránse esmerándose
esmero esmero
esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco
esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar
esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable
Espabil ! Espabila !
espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse
espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá,
avispás, apañás, valés, adepéndre
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar,
avisparse, apañarse, valerse, aprender
espabilat, espabilada, espabilats, espabilades espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espadá, vore entrecavá entrecavar
espai espacio
espais espacios
espala, espales paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espán, espanto espanto
espantá espantar
Espantall - fantoche, mamarracho, facha,
pelele, esbarramuixóns (espantapájaros)
espantajo, fantoche, mamarracho, facha,
pelele, espantapájaros
espantám espantarme
espantat, espantát, espantats espantado, espantados
espanto, espán espanto
espantós espantoso
espantoses espantosas
España España
española española
esparadrap, esparadraps esparadrapo, esparadrapos
Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla
esparsí esparcir
esparsís esparcirse
espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc esparto
espart, esparts esparto, espartos
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué cernícalo, gavilán
espasa, espases, espaseta, espasetes espada, espadas, espadita, espaditas
espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque
espassial espacial
espassiosa espaciosa
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espectácul espectáculo
espectáculs espectáculos
espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia
espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida
espectatives espectativas
especuladó, especuladós especulador, especuladores
especulassió especulación
especulassións especulaciones
espejismo, espejismos espejismo, espejismos
espejismos espejismos
espelletá, despelletá, despellotá quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal quitarle la piel
espelussada, despelussada despeinada
espelussat, despelussat despeinado
espenses (a) , a expenses a expensas, costas, gastos
espenta, espentes empujón, empujones
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujar
espentabe empujaba
espentáe, espentabe empujaba
Espéntam ! A la andruja o columpio Empújame ! En el columpio
espentán (g) empujando
espentánla empujándola
espentánlo empujándolo
Espéntat ! Empújate !
espentats empujados
espente empuja
espenten empujan
espentes Empujones – empujas
Espentéules empujadlas
Espentéulos empujadlos
espentó, espenta empujón
espentolá destrozar, romper
espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) romper, destripar, estropear
espentolada, espentolades destrozada, destrozadas
espentolánse destrozándose
espentolat, espentolats destrozado, destrozados
espentóns, espentes empujones
esperá, aguardá esperar, aguardar
esperaba esperaba
esperabe esperaba
esperábem esperábamos
esperaben esperaban
esperada esperada
esperáe, esperabe esperaba
esperáen, esperaben esperaban
esperáes, esperabes esperabas
esperál esperarlo
esperáls esperarlos
esperám esperarme
esperán (g) esperando
esperánlo esperándolo
esperánlos esperándolos
esperánme esperándome
esperansa, es lo radé que se pert esperanza, es lo último que se pierde
esperánse esperándose
esperanses esperanzas
esperarém esperaremos
esperárem esperáramos
esperaríes esperarías
esperat esperado
espérat, espéra espérate
esperáteu esperártelo
Espere - ell espere - ell es Pere Espera – él espera - él es Pedro
esperém esperamos
esperen esperan
esperéu esperad
esperéutos esperad (esperaros)
esperiánsia, experiánsia, experiénsia experiencia
esperiánsies, experiánsies, experiénsies experiencias
esperimén, esperiméns, experimén, experiméns experimento, experimentos
espero espero
esperon esperen
esperos (no me) esperes (no me)
espés, espesa espeso, espesa
Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar
espesses, espésses espesas
espesséu espesáis
espessí, espessá espesar
espessial especial
espessial, espessials especial, especiales
espessialidat, espessialidats especialidad, especialidades
espessialisada especializada
espessialisat especializado
espessialmén, espessialmen especialmente
espessials especiales
espéssie, espéssia especia
espéssies especies
espessífic específico
espessífiques específicas
espessíssim espesísimo
espessíssima espesísima
espessó espesor
espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) explosión, ruido – fuet
espiá espiar
espián (g) espiando
espiaríen espiarían
Espichorrat – chafat – despachurrat ? Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta.
espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido.
Espiga, espigues Espiga, espigas
espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. planta silvestre con espigas
espigán (g) espigando
espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería.
Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte.
espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig espejo, espejos
espills espejos
espina, espines espina, espinas
espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais espinaca, espinacas
Espinilla, espinilles Espinilla, espinillas
espinós, espinosa espinoso, espinosa
espirá, expirá Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
espiritán (lo va dixá) lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer
espíritu espíritu
espiritual espiritual
espirituals espirituales
espíritus espíritus
espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada con el pecho al descubierto, escotada
esplaná, explaná – vore explanada allanar
esplanada, explanada (pla) explanada, llano
esplanades, explanades explanadas
esplanadeta, explanadeta (planet) llanito, terreno llano (plano)
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo en la espalda (con la mano abierta)
esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet despacio, lento
espléndida espléndida
espléndidamen espléndidamente
espléndit espléndido
esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama
esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas
esplicá, explicá explicar
esplicáls, explicáls explicarlos
esplicálsu, explicálsu explicárselo
esplicán, explicán (g) explicando
esplicánli, explicánli explicándole
esplicaré, explicaré explicaré
esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións explicación, explicaciones
esplico, explico explico
esplique, explique explica
espliquen, expliquen explican
esplotaén, explotáen, explotaben explotaban
espola espuela
espolechán, espoleján (g) espoleando
espolejá espolear
espolejadora espoleadora
espolejánlo espoleándolo
espolejat espoleado
espolejats espoleados
espoles espuelas
espolsá, espolsá, traure lo pols desenpolvar
Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen
espolvorechéu, espolvoregéu espolvoreais
esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) esponja
esponja, esponges esponja, esponjas
esponjabe esponjaba
esponjáe, esponjabe esponjaba
espontáneamen espontáneamente
espontaneidat espontaneidad
esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles
Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades ver esporgá
Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón
Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns espuerta de mimbre
esposat (detingut), desposat (casat) esposado (detenido), desposado (casado)
esposes esposas
espossisió, expossisió exposición
Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". remolonear
espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) quitar los chupones de un árbol
espuma, espumes espuma, espumas
espumeján espumeante
espumós espumoso
espumosa espumosa
Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo
esquella, esquelles, vore esquellotada esquila, esquilas, cencerro, cencerros
esquellot, esquella gran, esquellots esquila grande, campana para vacas y cabras
esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados.
esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) espalda, paletilla, Fuentespalda
esquerda grieta
esquerdes grietas
Esquerra – zurda izquierda
esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres izquierda, izquierdas
Esquerro – zurdo izquierdo
Esquí, esquís Esquí, esquís
esquiadó, esquiadora esquiador, esquiadora
esquichá salpicar
esquichada, esquichades Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo
esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) esquilador, esquiladores
esquilat, pelat - trasquilat, rapat esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar
Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes
esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) ardilla, ardillas
esquirola, esquiroles escarola, escarolas
esquirola, esquiroles (ensiám) escarola, tipo de lechuga
esquiváls esquivarlos
esquivat, esquivada esquivado, esquivada
essagerat, exagerat, essagerada, exagerada exagerado, exagerada
esse ese S
essenari escenario
essenes escenas
essensial esencial
essensialmén esencialmente
esses (dos esses, SS) eses SS
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar
estaba estaba
estabe o estáe estaba
estábem, estabem estábamos
estaben estaban
estabes estabas
estábeu estabais
estabilidat, estabilidats estabilidad, estabilidades
estabilisá estabilizar
estabilisassió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría establecer
establím establecerme
establimén establecimiento
establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén,
comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad
establiméns establecimientos
establís establecerse
establit, establida establecido, establecida
estaca, estaques estaca, estacas
estadístic estadístico
estadística estadística
estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. estadísticas
estáen, estaben estaban
estáes, estabes estabas
estáeu, estábeu estábais
estafa estafa
estafada, estafat, estafades, estafats estafada, estafado, estafadas, estafados
estafadó, estafadora estafador, estafadora
estafadós, estafadores estafadores, estafadoras
Estafám – esta fam Estafarme – esta hambre (fame)
estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. estafando que es gerundio, frase típica de los políticos
estafes estafas
estáfon estafen
Estalactita, estalactites Estalactita, estalactitas
estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) destajo (a), trabajo a precio pactado
estallá estallar
estallabe estallaba
estám, estém estamos
estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s).
estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. sin sentido, aturdido, como muerto
estamordíxen aturden
estampabe estampaba
estampada, estampades estampada, estampadas
estampat estampado
estampats estampados
estampí, estampís golpear, golpearse
estampit, estampits golpe, golpes
están están
están (ells) están
están (g) estando
estang, estangs, estanc, estancs estanco, estancos
estanque, estanques estanque, estanques
estánse estándose
estánsia estancia
estánsies estancias
estantería, estanteríes estantería, estanterías
Estañ – este añ Estaño – este año
estañadó, estañadós el que suelda con estaño
estaquirot (plantat com un), estaquirots espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo
estará estará
estarán estarán
estaré estaré
estáre, estiguére estuviese, estuviera
estarém estaremos
estárem, estiguérem estuviésemos
estáren, estiguéren estuvieran, estuviesen
estaréu estaréis
estáreu, estiguéreu estuviéseis
estaríe estaría
estaríen estarían
estaríeu estaríais
estás estás
estassió estación
estassións estaciones
Estat, estats Estado, estados
estátic, estátics estático, estáticos
estática estática
estátiques estáticas
estátos estaos
estatra, esta atra, eixa atra estotra, esta otra
estatre, este atre, eixe atre estotro, este otro
estátua estatua
estátues estatuas
estatura, alsada, estatures, alsades estatura, estaturas
estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida Ahorrar – salvar la vida
estém estamos
estenalla tenaza
estenalles tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere extender, tender la ropa, extenderse, caerse
estenedó tendedero
estenedós tendederos
estenen extienden, tienden
estenén (g) la roba extendiendo
estenénla extendiéndola
esteníen extendían
estés, estesa, estesos, esteses – an terra Extendidos – en el suelo
éstes, éstos, estes, estos estas, estos
esteses, escampades, caigudes extendidas – en el suelo
estesos, escampats, caiguts extendidos – en el suelo
estétic, estétics estético, estéticos
estética, estétiques estética, estéticas
estic estoy
estiga esté
estigáu, estiguéu estéis
estigue esté
estiguém estemos
estiguen estén
estiguera (yo) estuviera, estuviese
estiguére estuviera, estuviese
estiguérem estuviéramos, estuviésemos
estiguéren estuvieran, estuviesen
estígues estés
estiguéu esteis
estil, estils estilo, estilos
estima estima
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió amar, querer, estimar
estimabe estimaba
estimades estimadas
estimánse queriéndose, estimándose
estimassió estimación
estimat estimado
estimats estimados
estímul estímulo
estímul, estímuls estímulo, estímulos
estimulá estimular
estímuls estímulos
estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. extinción
Estíra ! estira, tira !
estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse
estirabe estiraba
estiraben estiraban
estirada estirada
estirades estiradas
estiráen, estiraben estiraban
estirán (g) estirando, tirando
estirat estirado
estirats estirados
estirém estiramos
estiro estiro
estirpe estirpe
estisorada, estisorades tijeretazo, tijeretazos
estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora tijeras, tijera
estiu verano
estius veranos
estocada, estocades estocada, estocadas
estofat, estofats estofado, estofados
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia tajadera principal de la acequia
estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos ahorrar, gastar menos
estolviaríe, aforraríe ahorraría
estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado
estómec, estómecs estómago, estómagos
estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls estopa
estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola
estoque estoque
estorbá, vore destorbá estorbar
estorbat, destorbar estorbado, estropeado
estorbéu o estorbáu estorbáis, estropeáis
estorbo, estorbos estorbo, estorbos
estornudá estornudar
estornudabe estornudaba
Estornut, estornuts Estornudo, estornudos
estorrufen erizan, encrespan
éstos, éstes, estos, estes estos, estas
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) caerse y darse un buen golpe (incluso matarse)
estossolábem (mos), estossoláem nos caíamos y nos dábamos un buen golpe
estossolat caído y golpeado
estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias
estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals hacha, hachas
estrals, destrals, astrals hachas
estranché, extrangé, estranchera, extrangera extranjero, extranjera
estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) extranjeros
estrañ, extrañ extraño
estraña, extraña extraña
estrañada, extrañada extrañada
estrañat, extrañat extrañado
estraordinári, extraordináris extraordinario, extraordinarios
estraordináries, extraordináries extraordinaria, extraordinarias
estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla ruido al caer algo, vajilla
estrasa (papé de) estraza (papel de)
estrat, estrats estrado, estrados
estrel, estrella estrella
estrel, estrella estrella
estrella, estel, estrel estrellas
estrelles, estels, estrels estrellas
estreñimén (en rumano : constipado crec) estreñimiento
estreñit, estreñida estreñido, estreñida
estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. estrepitoso, estrepitosa
estret, estreta estrecho, estrecha
estretes estrechas
Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, estrechar
estretíssim, estretíssims estrechísimo, estrechísimos
estretíssima, estretíssimes estrechísima, estrechísimas
estretó, estretóns Paso estrecho, estrechos
estrets (los del Parrissal de Beseit) estrechos (los del Parrizal en Beceite)
estrictamen estrictamente
estricte, estricta estricto, estricta
Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear
estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) roto, muy cansado
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropeche, se fa malbé se estropea, se echa a perder
estructural estructural
estuari, estuario, estuaris, estuarios estuario, estuarios
estudiá (adepéndre) estudiar, aprender
estudiabe o estudiáe estudiaba
Estudiáen o estudiaben estudiaban
estudiáls, estudiáles estudiarlos, estudiarlas
estudián (g) estudiante, estudiando (g)
estudiáns estudiantes
estudiará estudiará
estudiára que yo estudiara, estudiase
estudiarán estudiarán
estudiárem estudiáramos
estudiat estudiado
estúdien (ells, elles) estudian
estudio estudio
estudis (los) estudios (los)
estufa, estufes estufa, estufas
estupenda, estupendes, estupendo, estupendos estupenda, estupendas, estupendo, estupendos
estúpida, estúpit, estúpides, estúpits estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos
estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas
estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento
esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - erizarse, encresparse el pelo
Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades encrespado (pelo), erizado
etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho
etcétera, etc. etcétera, etc.
Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) eterno, eterna, eternos, eternas
etérnamen eternamente
eternidat eternidad
etimología, orígen de les paraules etimología, origen de las palabras
etimológicamen etimológicamente
eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! Interjección – hala a cascala !
Europa Europa
europeu, europea europeo, europea
evacuats evacuados
evaluáen o evaluaben evaluaban
evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia
evidén, evidenta evidente
evidenmén, evidenmen evidentemente
evidentíssima, mol evidén evidentísima, muy evidente
evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver
evitabe evitaba
evitaben evitaban
evitála evitarla
evitáls evitarlos
evitán (g) evitando
evitánla evitándola
evitaríe evitaría
evitat evitado
evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! evitáis- No podrás evitarlo !
evite evita
evito evito
evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar
evocassió evocación
evolusió, evolussió evolución
evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse
evolussione evoluciona
ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco)
exactamén exactamente
exacte, exacta, exactes exacto, exacta, exactos, exactas
exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad
exagerat, exagerada exagerado, exagerada
exaltála exaltarla
exaltassió,
exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió
exaltación,
excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación
exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan
exámen, exámens examen, exámenes
examiná examinar
examiná examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir
examinála examinarla
examináls examinarlos
examinán (g) examinando
examinará examinará
examine examina
Examino examino
examínon examinen
Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro
exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse
exclamabe exclamaba
exclamán (g) exclamando
exclamassió exclamación
exclamassións exclamaciones
exclame exclama
excluíts excluídos
excluíx excluye
exclusió exclusión
exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal
exclussiva exclusiva
excluyén, excluyéns excluyente, excluyentes
excusabe excusaba
excusán (g) excusando
excusánles excusándolas
excusánse excusándose
excusat excusado
excuse (se) se excusa
exelén excelente
exeléns excelentes
Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad
exelénsies excelencias
exéntric excéntrico
exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa
exepte excepto
exeptuán, exepte exceptuando, excepto
exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje
exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme
exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda ex guarda, ex guardián
exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar
exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar
exhibirá exhibirá
exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) exhortándoles, exigiéndoles
exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar
exigíx exige
exigíxen exigen
exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo
exiliat, exiliats exiliado, exiliados
existén, existéns existente, existentes
existénsia existencia
existénsies existencias
existí existir
existíe existía
existíen existían
existiguére existiera
existix existe
existíxen existen
existixgue exista
Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad
éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer
exitáda, exitada excitada
exitáles excitarlas
exitaríe excitaría
exitassió, exitassións excitación, exitaciones
exitat excitado
exitats excitados
expectán expectante
expectassió expectación
expectativa expectativa
expectatives expectativas
expedién expediente
expedissió expedición
experiénsia, experiánsia experiencia
experiénsies, experiánsies experiencias
experimén, experiméns experimento, experimentos
experimentá experimentar
experimentades experimentadas
experimentám experimentamos
experimentaréu experimentaréis
experimentat experimentado
experimentáu experimentáis
experimento experimento
Expert, experts Experto, expertos
expertes (elles) expertas
expertíssim, mol expert expertísimo
expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
expirán (g) expirando
expiren expiran
explanada explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
explicá explicar
Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára explicar
explicabe, explicáe explicaba
explicarém explicaremos
explicaréu explicaréis
Explicassión, explicassións explicación, explicaciones
explicat explicado
explicats explicados
explicáu explicarlo
Explícau ! Explícalo !
explicáutos explicaos
explico explico
explícos expliques
explique explica
expliquéu expliqueis
explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear
exploráe o explorabe exploraba
explosió, explossió, explossións, explosións explosión, explosiones
explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar
explotassió explotación
expóndre,
explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá
exponer,
explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar
expóndreli exponerle
exponénse exponiéndose
exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar
exportaben exportaban
exporten exportan
exposat expuesto
exposen exponen
expresá, ecspresá expresar
expresám expresarme
Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta
expresat expresado
expresáu expresáis
exprese expresa
expresió, expresións expresión, expresiones
expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico
expressiva, expresiva expresiva
expressividat expresividad
exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar
exprimíntos expriméndoos
expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar
expulsán (g) expulsando
expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado
expulsats expulsados
expulso expulso
expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar
exquisites, exquisita, exquisit, exquisits exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos
Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado
exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida
exteníe extendía
extens, extenso, extensa, extenses extenso, extensos, extensa, extensas
extensamen extensamente
extensió extensión
Exterió , exteriós Exterior, exteriores
exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- exterior
Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato
exteriorisá exteriorizar
exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió exteriorización, manifestación, expresión, comunicación
exterminá exterminar
exterminen exterminan
extern extern
externa externa
extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído
Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse
extinguí extinguir
extinguís extinguirse
extinsió extinción
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera extranjero, extranjera
extrañ, extrañs extraño, extraños
extrañá extrañar
extraña, extrañes extraña, extrañas
extrañabe extrañaba
extrañamen extrañamente
extrañe extraña
extrañém extrañamos
extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad
extraordinari, extraordinaris extraordinario, extraordinarios
Extraordinária, extraordináries Extraordinaria, extraordinarias
extraterrestre, extraterrestres extraterrestre, extraterrestres
extravagán extravagante
extravagánsia extravagancia
Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado,
perdido, traspapelado, despistado, desorientado
extrem, extrema - Extrém, extréms, extrems – punta, puntes extremo, extrema – punta, puntas
extrem, extrema, extrems, extremes extremo, extrema, extremos, extremas
extremeña, extremeño, Extremadura extremeña, extremeño, Extremadura
extremidat, extremidats extremidad, extremidades
Eyaculá, córres (vore encórre) eyacular, correrse

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html