Mostrando las entradas para la consulta caragol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caragol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, VI.

VI.

Pero Daniel, lo Mussol, sí que sabíe ara lo que ere tindre lo ventre sec y lo que ere un aborto. Estes coses se fan sensilles y comprensibles a determinada edat. Antes, li pareixíen una cosa de bruixes.
Lo desdoblamén de una dona no trobe puesto al servell humano mentres no se fa evidén la pancha delatora. Y assó no passe casi may abáns de la Primera comunió. Los ulls no valen, antes de eixa edat, pera constatá les coses palmaries y simples, tan, que mes abán, mos abrume. Pero tamé Germán, lo Tiñós, lo fill del sabaté, sabíe lo que ere un ventre sec y lo que ere malparí. Germán, lo Tiñós, sempre va sé un bon amic, a totes les ocasions; hasta a les mes difissils. No va arribá, en Daniel, lo Mussol, a la mateixa intimidat que lo Moñigo, per ejemple, pero aixó no ere achacable an ell, ni a Daniel, lo Mussol, ni a cap de les coses y fenómenos que depenen de la nostra voluntat. Germán, lo Tiñós, ere un mosset esmirriat, fluix y blancot de cara, pálit.

Pot sé en un pel menos negre no se li hagueren notat tan los rogles, les calves. Perque Germán teníe calves desde mol chiquet y seguramen per assó li díen lo Tiñós, encara que, per supost, les calves no foren de tiña propiamen parlán. Son pare, lo sabaté, ademés del talleret - a ma esquerra de la carretera, segóns se puje, passat lo palau de don Antonino, lo marqués - teníe deu fills: sis com Deu mane, desglosats en unidats, y datres cuatre de dos bessonades. La seua dona ere mellissa y sa mare de la seua dona, la sogra, u habíe sigut y ell teníe una germana a Cataluña que ere mellissa tamé y habíe tingut tres chiquets de una vegada, y va eixí, per naixó, als diaris y lo gobernadó los habíe socorregut en un donatiu. Tot aixó ere sintomátic sense cap duda. Y dingú apearíe al sabaté de la seua creensia de que estos fenómenos se debíen a un bacilo, "com consevol atra enfermedat". Andrés, lo sabaté, vist de frente, podíe passá per pare de familia numerosa; vist de perfil, impossible. En motius de sobres li díen al poble:
"Andrés, lo home que de perfil no se veu". Y aixó ere casi literalmen sert per lo esmirriat y prim que ere. Y ademés, teníe una mol acusada inclinassió cap a abán, algúns díen que per lo seu treball, datres que per lo seu afán insassiable de perseguí, hasta pédreles de vista, les pantorrilles de les chiques que desfilaben dins del seu cam visual. Veénlo en esta dispossisió resultabe poc creíble, vist de frente o de canto, que siguere pare de deu criatures. Y per si fore poca la prole, lo talleret de Andrés, lo sabaté, estabe sempre ple de verderols, canaris y cagarneres o cardelines engabiats y a la primavera atabalaben en lo seu cri-cri punchán mes de una dotsena de grills. Lo home, atraít per lo misteri de la fecundassió, fée en aquells animalets tota classe de experimentos. Crusabe femelles de canari en verderols y canaris mascles en cardelines femelles pera vore lo que eixíe, y ell assegurabe que los hibrids oferíen entonassions mes delicades y cadensioses que los de pura rassa.
Per damún de tot, Andrés, lo sabaté, ere un filósofo. Si li díen: "Andrés, ¿pero no ne tens prou en deu fills que encara busques la compañía dels muixóns?", responíe: "Los muixóns no me dixen escoltá als sagals". Per un atra part, la majó part dels fills estaben ya en edat de espabilás y casi de saltá del niu. Los pijós añs habíen passat a la historia. Per sert que al cridá a quintes a la primera parella de bessons va tindre una discussió acalorada en lo Secretari perque lo sabaté assegurabe que eren de reemplassos diferens.

verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

- Pero home de Deu - va di lo Secretari -, ¿cóm han de sé de diferenta quinta sén bessons? A Andrés, lo sabaté, se ni en van aná los ulls detrás de les fortes cuixes de una mossa que habíe anat a justificá la aussensia de son germá. Después va amagá lo coll, en un movimén que recordabe al caragol que se embutix a la seua clasca, y va contestá:
- Mol fássil; Andressín va naixe a les dotse menos deu del día de San Silvestre. Cuan va naixe lo Mariano ya ere añ nou. Sin embargo, com los dos estaben inscrits al Registre lo 31 de desembre, Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va tindre que asseptá que se emportaren juns als dos chics. Un atre de sons fills, Tomás, estabe ben colocat a la siudat, a una empresa de autobusos, autocars o coches de línia. Un atre, lo Garcho, li ajudabe a la sabatería. Les demés eren chiques, exepte, naturalmen, Germán, lo Tiñós, que ere lo mes menut o cagarniu. Germán, lo Tiñós, va sé lo que va di de Daniel, lo Mussol, lo día que este se va presentá a la escola, que mirabe les coses com si sempre estiguere assustat. Afinán un poc, resultabe sé Germán, lo Tiñós, qui habíe rebatejat a Daniel, pero este no li guardabe cap rencor per naixó, al contrari, va trobá en ell, desde lo primé día, una leal amistat. Les calves del Tiñós no van sé obstácul pera una comprensió. Si auncás, les calves van fassilitá aquella amistat, ya que Daniel, lo Mussol, va sentí desde lo primé momén una vehemen curiosidat per aquelles isletes blanques, ubertes al espés océano de pel negre que ere lo cap del Tiñós. Sin embargo, a pesá de que les calves del Tiñós no constituíen cap motiu de preocupassió a casa del sabaté ni al seu reduít rogle de amics, la Pesteta gran, guiada per lo seu frustrat instinto maternal en lo que englobabe a tot lo poble, va dessidí intervindre al assunto, per mes que lo assunto ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res. Pero la Pesteta gran ere mol afissionada a fotres aon dingú la cridáe. Creíe que lo seu interés sense mida per lo prójimo lo dictabe lo seu fervén anhel de caridat, lo seu alt sentit de la fraternidat cristiana, cuan lo sert ere que la Pesteta gran fée aná esta treta pera pugué ensumá per tot arreu com disfrassada, pero poc convinsén, de prudensia y discressió. Una tarde, están Andrés, "lo home que de perfil no se veu", atrafegat al seu cuchitril, lo va sorprendre la arribada de doña Lola, la Pesteta gran.

- Sabaté - va di, apenes va está dabán dell -, ¿Cóm té vosté al sagal en eixes calves?

Lo sabaté no va pedre la compostura ni va apartá la vista de la seua faena.

- Díxol está, siñora - va contestá -. De aquí sen añs no se li vorán les calves.

Los grills, los verderols y les cagarneres armaben un sarabastall espantós y la Pesteta y lo sabaté habíen de entendres a crits.

- ¡Tingue! - va afegí ella, autoritaria -. Per les nits li fique esta pomada. Lo sabaté va alsá la vista cap an ella, va agarrá lo tubo, lo va mirá y remirá per tot arreu y, después, lay va torná a la Pesteta. - Guárdossel - va di -; aixó no val. Al chiquet li va apegá les calves un muixó. Y va continuá treballán.

Alló podíe sé verdat y podíe no séu. Germán, lo Tiñós, sentíe una afissió sense mida per los muixóns. Seguramen se tratabe de una reminissensia de la seua primera infansia, desarrollada entre estridens piulits de verderols, canaris y cardelines. Dingú a la vall enteníe de muixóns tan com Germán, lo Tiñós, que ademés, per los muixóns, ere capás de passás una semana sansera sense minjá ni beure. Esta cualidat va influí mol, sense duda, en que Roc, lo Moñigo, se avinguere a fé amistat en aquell sagal físsicamen tan defissién. Moltes tardes, al eixí de les classes, Germán los díe:

- Anem. Sé aón ña un niu de vileros. Té dotse críes. Está a la tapia del boticari.

O be: - Veniu en mí al prat del Indiano. Está plovisnán y los tords eixirán a picotejá les boñigues. Germán, lo Tiñós, distinguíe com dingú a los muixóns per la violensia o los espasmos del vol o per la manera de piulá; adivinabe los seus instins; coneixíe, en detall, les seues costums; pressentíe la influensia dels cambis atmosferics en ells y se diríe que, de habéu dessichat, haguere adeprés a volá. Aixó, com pot suposás, constituíe pera lo Mussol y lo Moñigo un don de inapressiable valor.

Si anaben a cassá muixóns no podíe faltá la compañía de Germán, lo Tiñós, com a un cassadó que se estime en algo no pot faltáli lo gos. Esta debilidat del fill del sabaté li va portá per un atra part mol serios contratems. En serta ocasió, buscán un niu de gribes entre la malea de damún del túnel, va pedre lo equilibri y va caure aparatosamen damún de la vía, trencánse un peu. Al cap de un mes, don Ricardo lo va doná per curat, pero Germán, lo Tiñós, va renquejá de la cama dreta durán tota la seua vida. Claro que an ell no li importabe aixó massa y va seguí follán nius tan afanós com abáns del percanse.

A un atra ocasió, va caure a plom de un siré silvestre o bort, aon acassabe als tords, damún de una enmarañada romiguera. Una de les punches li va esgarrá lo lóbulo de la orella dreta de dal a baix, y com ell no va voldre que lay cusigueren, li va quedá lo lobulet esguellat en dos parts com la coa de un frac. Pero tot aixó eren gajes del ofissi y a Germán, lo Tiñós, may se li va ocurrí queixás de la seua coixera, de lo seu lóbulo partit, ni de les seues calves que, com díe son pare, les hi habíe apegat un muixó. Si los mals proveníen dels muixóns, benvinguts foren. Ere la seua una espessie de ressignassió estoica sense límits previssibles.

- ¿No te fa mal aixó? - li va preguntá un día lo Moñigo, referínse a la orella.

Germán, lo Tiñós, va sonriure, en la seua sonrissa pálida y trista de sempre.

- Alguna vegada me fa mal lo peu cuan ha de ploure. La orella no me fa mal may - va di.

Pero pera Roc, lo Moñigo, lo Tiñós teníe un valor superió al de un simple experto en muixóns, un ornitólogo en potensia. este ere la seua propia constitussió endeble. En este aspecte, Germán, loTiñós, ere un reclam insuperable pera buscá camorra. Y Roc, lo Moñigo, nessessitabe les camorres com lo pa de cada día. A les romeríes dels pobles de la comarca, durán lo estiu, lo Moñigo trobabe moltes ocasions de entrená los seus musculs. Assó sí, may sense una causa sobradamen justificada. Ña un afán latén de pujansa y hegemonía al colosso de un poble cap als colossos dels pobles veíns, villorrios y aldees. Y Germán, lo Tiñós, tan arguellat y delicat, constituíe un bon pun de contacte entre Roc y los seus adversaris; una magnífica fita pera desllindá supremassíes.
Lo prossés hasta les hostilidats no variabe may. Roc, lo Moñigo, estudiabe lo terreno desde lluñ. Después, li sussurrabe al oít al Tiñós:

- Arrímat y quédat miránlos, com si vullgueres furtals les avellanes que se mingen.

Germán, lo Tiñós, se arrimabe acollonit. De totes formes, la primera bufetada o galtada ere inevitable. No ere cosa de enviá al dimoni la seua bona amistat en lo Moñigo per una coissó que durabe sol un rato. Se aturabe a dos metros del grupet y mirabe als seus componens fito fito. La resposta no se fée esperá:

- No mos miros aixina, pasmat, estaquirot. ¿Es que no te han donat may una guarra?

Lo Tiñós, impertérrit, aguantabe les mirades sense pestañejá o clucá los ulls, y sense cambiá de postura, encara que les cames li tremolaben una mica. Sabíe que Daniel, lo Mussol, y Roc, lo Moñigo, esperaben detrás del taulat dels musics.
Lo colosso del grupo enemic insistíe:

- ¿Has sentit, merdeta (mierdica)? Ya estás colán de aquí o te óbrigo
l´alma en canal.

Germán, lo Tiñós, fée com si no u sentiguere, los dos ulls com a dos faros, sentrats al paquet de avellanes, coto y sense pronunsiá cap paraula. Considerabe ya lo puesto del pressunto impacte y si la herba que patejabe estaríe prou blaneta pera amortiguá la caiguda.
Lo gall adversari perdíe la passiensia:

- Ti, bachillé, pera quen adeprengues.

Ere una cosa inexplicable, pero sempre, en estos casos, Germán, lo Tiñós, sentíe abáns la consoladora presensia del Moñigo a la seua esquena que la coissó de la galtada.
La seua consoladora presensia y la seua veu próxima, calenta y protectora:

- Li has pegat al meu amic, ¿verdat? - y afegíe, mirán compassivamen a Germán -:
¿Li has dit tú algo, Tiñós?

- No hay ubert la boca. Me ha pegat perque los miraba.

La riña ya estabe armada y lo Moñigo portáe, ademés, la raó en cuan que l´atre li habíe pegat al seu amic sol per mirál, es a di, segóns les elementals normes del honor dels sagals, sense prou motiu ni justificassió.

Y com la superioridat de Roc, lo Moñigo, en aquell empeño ere cosa descontada, sempre acababen assentats al "campo" del grupo adversari y minjánse les seues avellanes.

jueves, 13 de abril de 2017

cuixí, cuixins

Cuixí, cuixins:

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas

DCVB:

COIXÍ m.
|| 1. Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín.
Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a) fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla, Verdaguer Flors 17.



cuixí, llaurá, macho, yegua, llauradó, coixí de llaurar


|| 2.   Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous, Rosselló Many. 105. 
|| 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. 
|| 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. 
|| 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialment 
a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). 

|| 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). 
|| 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. 
|| 8.   Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. 
|| 9.  Coixins de monja coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes.
Fon.: 
kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.).
Intens.:
—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó.
Etim.: 
del llatí coxīnumat. sign. (derivat de cŏxa, cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).

miércoles, 8 de marzo de 2017

chapurriau (desactualisat)

Mon yayo, mon pare y yo ham parlat sempre chapurriau, pero se perden paraules, se castellanisen algunes (pedí, amarill, cuchillo), aixó es normal en los idiomes.
La vergoña de parlá, que te miron mal, catalanisassió, castellanisassió, es lo que está matán al chapurriau.
No s'ha escrit casi mai, pero mols que lo escriuen lo desfán.
Hay lligit llibres de autós de la zona y la mayoría no conserven la essensia del chapurriau.

"Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlar May lo catala que digen lo que buigen estos sabidonsos !!!"

"Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlar May lo catala que digen lo que buigen estos sabidonsos !!!"

//

Sol dieu tontades , teniu los mateixos insults y paraules per a tots los que no son catalanistes independentistes com vatros, hasta als catalans que no volen sé independens los marginéu. Yo no lligixco el mundo, ni abc, ni La Vanguardia. Tots los diaris y televisións tenen una política. Vach naixe dp de Franco, al 78, antes que la constitusió, mon yayo mol antes que naixquere ell, y mos parlae en chapurriau, cuan la guerra mundial , la sivil, la posguerra, dictadura, continuae parlán en chapurriau. Només calíe parlá en castellá als grisos, alcalde, algún ric de les fábriques. Escriure ne sabíe mol poc, en castellá, com la mayoría de agüelos de allacuanta. Encara vach sentí botovadeu a un agüelo de Beseit, Aniceto. "M'en vach a gitá" per "vach a vomitá" ya no u hay sentit may. Lo chapurriau ha cambiat en uns añs, lo catalá u hauríe de fe, com u fan tots los idiomes, pedre lo "pas", fes mes simple, pero lo estau intentán mantindre com antes. La castellanisassió no la parareu , aon natros ya se diu amarill, pedí, cuchillo (gaviñet), lunes. Yo voldría vore Cataluña independén, de verdat, ne está molta gen hasta la coroneta de vatres. La llengua, com si només ne tinguereu una, no la fareu may mes UNA, com díe Maragall lo yayo de Pascualet, y atres poetes, normalisanla, sol tos carregareu lo parlá dialectal , mol ric, de mols pobles, ya tos ha passat dins de Cataluña.


palabres, paraules, de atres pobles (no Beseit)

a cascarrulles, a costelles, a cuestas (Valderrobres)

perchi, esgorfa, algorfa, desván (Portellada)

barrala,
chorrillo,
pitxella, pichella,

cantrella a Beseit, cantrelles, tamé mamelles

botijo en castellano

mansana se diu a tots los pobles, a Beseit poma, manzana en castellano, castellano antiguo poma


amostrá, te l' amostrem, enseñá, te l' enseñém ,
te lo mostramos, te lo enseñamos

sená vs sopá, cenar

carrera, carré a La Codoñera


Notes

lleus, ulls,llengua, dens, tripew, servell, potes, pota, cap, cor, estómec, dits, mans, peus, orelles, nas, pel, pels, ginoll, ginolls, turmell, turmells, dits dels peus, dits de les mans, dits del Bicho de Valderrobres,

butifarra (morcilla), butifarra de sang, piñons, seba,

catalá en bigot, ojo , muixonot

duc, búho real
caro, cárabo
chuta, lechuza

muixó negre, estornino

trong de Nadal, cagatió, tronc de Nadal

monflorito
caragol, 
borraina, bleda, espárrec, tomata, pa en tomata, magre, cansalada, formache, llom, llom embuchat, pruna, préssec, bresquilla, sirera, poma, pera, abrecoc, plátano, 

falaguera, (helecho)

se fa (no es fa)

ya s'ha fet de nit, s'ha feito de nuey ....


de adolessén era alérgic a la palla 😁

veigáu, dixáu, 
miréu, juguéu

Calasseit, no vos barrallesseu
no riñgáu o riñguéu


carrechadó, saria,

quina seguida porteu?

Panchampla

rabosa, raboses (no guineu)

embossiná (atragantarse)

cadaú, cada una

suncha, llana, lanolina

ovella, borrego, 

català

a la punta de la Berga
m'ha sortit una verruga,
per què fagi bona olor
la frego amb matafaluga.

matafaluga, comino, paregut al fonoll, anís.

fonoll, fenoll, cenollo, cenojo

carrascal

un agüelo y una agüela
pujaen paret amún,
y l'agüelo que se enrabie
va y li fot un mos al cul.

la manta al coll y un cabasset

la manta al coll
y un cabasset,
mon anirem
cap a Beseit

les chiquetes de este poble
s'han comprat una romana
per a pesás les mamelles
dos vegades a la semana (vegaes)

y si vols que te la enclaba
ficat pancha per amún,
que vorás les polseguines
que ixen del forat del cul.

estolladó, caixé, regadora, estanca, séquia, regá, botes de goma, chanclos, boquera, era, caballó, sembrá, plantá, gram, regalísia

Aso es com lo bau, es de aun minche.

Agüelo sebeta:

No sé si mos donem cuenta de la sort que tenim de parla lo chapurriau, lo gran capital que supose podre entendret en un mun de chen que te vas trovan a la vida.
M'agradarie sabre escriure com u feu vatres.  Es aquí a un me hay estrenat y atrevit a posa los meus pensamens en lletra.
Com hay escrit un atre camí, ting mols añs. En eise temps me hay trovat en molta chen que parlabe lo chapurriau y sempre ha segut una alegria el podre entendremos en lo nostre parla. Sol p'el fet de parla en chapurriau ya ñabie una confiansa entre natres ere com si fueres de la mateisa familia.
La millo proba de aiso es que cuan hay demanat entra aquí, ningú m'a preguntat de que poble era, si tenía lo carnet de algún partit, a qué comarca estaba o si sabía escriure'l, ha ñagut prau en di que parlaba (NO que el escribía) lo chapurriau. Grasies y enhorabona a tots, als que han tengut la idea y als que, poc a poc, mos anem apegan.

Aventures del agüelo "Seveta": Cuan yo era menudet, fa mols añs, la megua familia ere mol pobra. Teniem animals de carrega (besties) al fiat, los anabem pagan cuan arrivaen les cullides (de llao y de olives) si eren bones. Ñabie camins que avans se faen vells qu'els acababen de paga.
Teniem un macho (mula) y una burreta.
No teniem carro, perque en aquells tems sol ne tenien los que eren un poc acomodats.
Als animals los cridaven "wesque" cuan volien que anaren capa la isquiarra y "pasalla" cuan voliem que anaren a la dreta.
Com es normal y mols de vatres lo sabeu, los diebem arre pa ana drets y so pa fels detindre. Y atras pa fels recula.
Cuan anabem pels camins (entonses eren camins, no com ara que la majoria son casi carreteres) ñabie que tindre mol ciudao en los grasons (pedres que puchaben del camí) pa que no entropesaren los animals.
Pa mincha a casa, los donabem sibada y molta palla.
Ñabie que aveurals dos camins al día.
Los domenches p'el matí se treballabe y per de tarde, se disabe un moment la colla o la partida de guiñot y los portabem als aveurados de la font, pa que vegueren aigua. No los podiem aveura a les cases perque no teniem aigua correnta.
Seguirem contan cosetes, p'avui ya val de tanta palla.

sábado, 13 de julio de 2024

Falcó, Jaime Juan. En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre


Falcó, Jaime Juan.

(Fragmén de https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html)

N.° 948 Historia de algunas cosas más notables pertenecientes a este  Convento de Predicadores de Valencia Compuesta por el muy R. P. F. Jayme Falco Predicador General hijo de hábito de este Convento. Renuévala por orden del M. R. P. Presentado Fr. Vicente Inza Prior de dicho Convento, su más indigno súbdito el P. F. Luis Carbonell hijo de dicha Casa en el año del Señor de 1720.

842 páginas y tres hojas en blanco, a 24 líneas. - Papel 0,310 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,260 X 0,140. - Letra S. XVIII; con reclamos y notas marginales.

Port. (en rojo y negro). - V. en bl. - Prólogo. - Dáse (se da) breve noticia del autor.

- Texto. - De un Dietario manuscrito con letra antigua sacó sumariamente las siguientes memorias el M. R. P. Fr. Jayme Falco. 

(Pag. 807).

El extracto del Dietario es curiosísimo. Comienza en 9 de julio de 1391 y 

termina en la siguiente forma:

“En lo dit any 1475 Divendres a 17 del mes de Nohembre comença a ploure, e lo disapte fins a mig gorn (jorn), e lo Diumenge e dilluns feu bell, e lo Dilluns a 20 de Nohembre en la nit començaren les grans y espantables aygues, que tres dies e tres nits no cesa la gran pluga ultramensura, que paria que los cels fosen uberts, e que lo mon degues perir. De que vengueren los rius barranchs torrents grosos que nunca fonch vist ni hoyt dir, ponts açuts trencats y derrocats, terres arrambladas, arbres derrocats e altres mals, e danis que les aygues avien fet. E continuant no cesar les aygues e grans plutges les gents no podien igir (ixir, eixir) de ses cases, los viures comenaren (començaren) a mancar, lo poble egent (eixint) de Valencia e de tot lo Regne, e encara dels altres regnes pasen gran detriment e les aygues no mancar de dia ni de nit que nunca fonch vist tantes aygues, ni tan grans, e axi generals en lo Regne de Arago, de Valencia de Catalunya e de Castella e en altres Regnes. E lo divendres que fonch primer dia de Dehembre, lo Riu de Valencia derroca tres arcades del pont del Real, moltes cases comencaren a caure en Valencia, manaven e brollaven fons en les cases que avian asgotar, los pous venien a sobreixir y escurrir en los carrers. 

E lo dijous en la nit a 7 de Dehembre vespra de la Concepcio de la Verge Maria foch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran espant e de gran terror: e ala (a la) mija nit en la gran plaja trona, lampa, caygue pedra e terratremol tot en una hora de que tota Valencia tremola, que paria que Valencia degues perir. E en aquella hora lo lamp feri en lo Monestyr del (dels) Frares Preycadors e leva lo Capell del caragol de la capella del Rey e lança les pedres per tota la placa (plaça) e a la casa de mossen Jordi entra pedra que tota la casa atrona, e lo penel que estava alt en lo capel lanca (lança) a la plaça dels ams.

En aquella nit y hora caygue la torre nova de Mossen Pere Exarch que havia obrat sobre lo portal, e moltes cases, parets foren caygudes en Valencia en aquella nit: E tantes cases foren somogudes que no y bastaven obres de Vila per poder pigar, que en veritat apenes se podia anar per Valencia per los alberchs pigats (.) E si mal en Valencia molt mes en los llochs de fora axi dels deles (de les) montanyes, com dels llochs dels plans.

E lo disapte a 9 de Dehembre fonch ordenat que fesen professo a la Verge Maria de Gracia, e que tot hom dejunas, e los que dejunarien a pa y aygua guanyasen quaranta dies de perdo. fonch ordenat que en la Seu e en cascuna Esglesia de Valencia ans de la Misa sia feta professo al altar de la Verge Maria ab llums en les mans e aqui fos dita la lletania dels set 

Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E mes que fossen dites set misses dels set goigs de la Verge Maria (ab llums en les mans) solemnament e les pluges tot tems durar e no mancar les gents y animals perien, torres, cases caure en Valencia, lo Palau del Bisbe pigat, la casa del bisconte de Chelva, la Den Pellicer, la Den Mompalau, la Den Çaera, la Den Perellos, Den Jaume de Fochs, de Mossen Jaume Pelegri, de mossen Franci Amalrrich, la del Artiacha de Xativa, la Abadia de
S. Berthomeu e moltes altres cases pigades, e caygudes en Valencia e de fora Valencia, que casi les gents e bens y animals perien, que del diluvi 

de Noe ença nos llig aver fet tant de mal ni tants aygues com ara. Les aygues no mancar”.

Fray Jaime Juan, hijo de D. Jaime Falcó, nacido en Valencia a 18 de octubre de 1565, ingresó en el Convento de Santo Domingo, contando 17 años, y obtuvo los cargos de Superior, Vicario, Maestro de novicios, Archivero, Predicador general y Baile de la encomienda de Perpungent en la Orden de Montesa. Falleció en 9 de marzo de 1641.

domingo, 18 de noviembre de 2018

AIGUA, Juan Carlos Abella

AIGUA

Juan Carlos Abella

//

Aigua que cau del sel
aigua que cau en moderasió
aigua que baixe de dal
aigua que es una bendisió
aigua que bañe lo prat
aigua que bañe la montaña
aigua de vida, es bona verdat
aigua que ompli lo Matarraña
aigua del coló de la alegría
aigua que ressibím en passió
aigua que disfrutém en algarabía *
aigua que mos done frescó
aigua que ompli lo pou  / plou poc pero plou prou per a omplí lo pou
aigua que mou lo molí
aigua que es vida del Chapurriau
aigua que alegre lo matí
aigua que cambie lo soroll
aigua que es vida pera lo caragol
aigua que refresque lo fonoll
aigua que rente aquell farol
aigua que no mos dixe sembrá
aigua que fará creixe lo sembrat
aigua que mos permitirá cosechá
aigua que mos donará lo milló blat
aigua que fará a la espiga dorada
aigua que pintará de roch la sirera
aigua que fará a la oliva ben madurada
aigua que omplirá de flos la verda perera
aigua fresca com lo gel
aigua calenta com la passió
aigua dolsa com la mel
aigua plena de coló
aigua que natros bebém
aigua que tots nessessitém
aigua en la que tots mos bañém
aigua de la que tots mos enamorém.

// * algarabía, alegría, algarada, alifara, algassara, sarabastall, jaleo, bulla, galimatías, lío, guirigay, enredo, jaleo, follón, tiberi, confussió, revolta, motín, trifulca, tumulto, abalot, juerga, jolgorio, julibéu

sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren - sembraría - si yo sembrára - sembraré

sábado, 29 de septiembre de 2018

Català - Valencià, 1590 paraules

Català - Valencià (catlencià de la AVL)

L´acadèmia valenciana de la llengua aprova el topònim de València amb accent obert, però recomana la pronunciació amb e tancada.

http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/14124-gran-llista-de-1590-paraules-entre-catala-i-catlencia-avl.html

abans-d'ahir - despús-ahir
abastador - abastidor
abastadora - abastidora
abastadores - abastidores
abastadors - abastidors
abastament - abastiment
abastaments - abastiments
abastar - abastir
abstreure - abstraure
acuitar - atabuixar
acurada - cuidadosa
acuradament - cuidadosament
acurades - cuidadoses
acurat - cuidadós
acurats - cuidadosos
àdhuc - inclús
advenir - advindre
afectar v1
afer - assumpte
afers - assumptes
agafador - agarrador
agafadora - agarradora
agafadores - agarradores
agafadors - agarradors 
agafar - agarrar
agatzonar - acatxapar
agilitar - agilitzar
aixafar - xafar
aixecar - dreçar
albergínia - albergina
albergínies - albergines
albirar - divisar
alçaprem - palanca
alçaprems - palanques
alfàbrega - alfàbega
alfàbregues - alfàbegues
algorisme - algoritme
algorismes - algoritmes
algorísmia - algorítmia
algorísmies - algorítmies
alosa - terrerola
aloses - terreroles
amanida - ensalada
amanides - ensalades
amarar - amerar
ambdós - estos - dos
ambdues - estes - dos
ametlla - ametla
ametllada - ametlada
ametllades - ametlades
ametllat - ametlat
ametllats - ametlats
ametller - ametler
ametllerar - ametlerar
ametllerars - ametlerars
ametllers - ametlers
ametlles - ametles
amoïnar - preocupar
amoltonada - aborregada
amoltonades - aborregades
amoltonament - aborrallonament
amoltonaments - aborrallonaments
amoltonar - aborrallonar
amoltonat - aborregat
amoltonats - aborregats
ampolla - botella
ampollada - botellada
ampollades - botellades
ampoller - boteller
ampollers - botellers
ampolles - botelles
ampolleta - botelleta
ampolletes - botelletes
anfós - mero
anfosos - meros
anihilació - aniquilació
anihilacions - aniquilacions
anihilador - aniquilador
anihiladora - aniquiladora
anihiladores - aniquiladores
anihiladors - aniquiladors
anihilament - aniquilament
anihilaments - aniquilaments
anihilar - aniquilar
anyell - corder
anyells - corders
apallissar - apalissar
apremiar - constrényer
apressar - afanyar
aqueix - eixe
aqueixa - eixa
aqueixes - eixes
aqueixos - eixos
aquest - este
aquesta - esta
aquestes - estes
aquests - estos
aquí - ací
aquissar - acanissar
argelaga - argilaga
argelagues - argilagues
arrencada - arrancada
arrencades - arrancades
arrencador - arrancador
arrencadora - arrancadora
arrencadores - arrancadores
arrencadors - arrancadors
arrencament - arrancament
arrencaments - arrancaments
arrencapins - arrancapins
arrencar - arrancar
arrodonir - arredonir
atapeir - atapir
atenir - atindre
atipar - afartar
atrafegar - aqueferar
atreure - atraure
atuell - atifell
atuells - atifells
atur - desocupació
aturada - desocupació
aturades - desocupacions
aturar - deturar
atzavara - pita
atzavares - pites
autoservei - autoservici
autoserveis - autoservicis
avenir - avindre
avenirs - esdevenidors
avi - iaio
àvia - iaia
àvies - iaies
avis - iaios
avui - hui
bacallà - abadejo
bacallans - abadejos
bagul - baül
baguls - baüls
baldufa - trompa
baldufes - trompes
baliga-balaga - tarambana
baliga-balagues - tarambanes
barco - vaixell
barcos - vaixells
barrejadisses - mescladisses
barrejador - mesclador
barrejadora - mescladora
barrejadores - mescladores
barrejadors - mescladors
barrejar - mesclar
barroer - sapastre
barroers - sapastres
batibull - desori
batibulls - desoris
batzacada - bacada
batzacades - bacades
becaina - becada
becaines - becades
beina - baina
beiner - bainer
beiners - bainers
beines - tavelles
bellugar - menejar
beneit - fava
beneita - faves
beneiteria - favada
beneiteries - favades
beneites - faves
beneits - faves
besavi - besiaio
besàvia - besiaia
besàvies - besiaies
besavis - besiaios
bestiesa - animalada
bestieses - animalades
bigoti - bigot
bigotis - bigots
biombo - paravent
biombos - paravents
bitla - birla
bitles - birles
bitlla - birla
bitlles - birles
bitó - abutor
bitons - abutors
bitxo - vitet
bitxos - vitets
blat - de - moro - dacsa
blat - de - moros - dacses
blatdemorar - dacsar
blatdemorars - dacsars
bleda-rave - remolatxa
bleda-raves - remolatxes
bombeta - pereta
bombetes - peretes
bombolla - bambolla
bombollejar - bambollejar
bombolles - bambolles
boscarla - xitxarra
boscarles - xitxarres
bru - moreno
bruna - morena
brunes - morenes
bruns - morenos
buf - bufit
bufó - bonic
bufona - bonica
bufones - boniques
bufons - bonics
bufs - bufits
butlla - butla
butlles - butles
butllofa - ampul·la
butllofes - ampul·les
cadascú - cada - u
cadascun - cada - un
cadascuna - cada - una
calamarsa - pedra
calamarsada - granissada
calamarsades - granissades
calamarsejar - granissar
calamarses - pedres
calçasses - sinagües
calés - quarts
calfred - eriçó
calfreds - eriçons
canellera - monyiquera
canelleres - monyiqueres
canera - gossera
caneres - gosseres
càntir - cànter
càntirs - cànters
canyella - canella
canyelles - canelles
canyiula - canyauli
canyiules - canyaulis
capgròs - cabut
capgrossos - cabuts
cargol - caragol
cargolar - caragolar
cargols - caragols
càstig - castic
càstigs - castics
catifa - estora
catifes - estores
ceguesa - ceguera
cegueses - cegueres
cementiri - cementeri
cementiris - cementeris
cerca-raons - busca-raons
cigar - cigarro
cigars - cigarros
cinema - cine
cinemes - cines
cinqué - quint
cinquena - quinta
cinquenes - quintes
cinquens - quints
clatell - bescoll
clatellada - bescollada
clatellades - bescollades
clatells - bescolls
claveguera - cloaca
clavegueres - cloaques
clavegueró - albelló
claveguerons - albellons
clivella - clavill
clivellament - clavillament
clivellaments - clavillaments
clivellar - clavillar
clivelles - clavills
còdol - cudol
còdols - cudols
coïssor - coentor
coïssors - coentors
colossal - garrafal
colossals - garrafals
comentar - rumorejar
conquerir - conquistar
conquesta - conquista
conquestes - conquistes
conrador - cultivable
conradora - cultivables
conreador - cultivador
conreadora - cultivadora
conreadores - cultivadores
conreadors - cultivadors
conrear - cultivar
conreu - cultiu
conreus - cultius
contenir - contindre
contraordre - contraorde
contraordres - contraordes
contravenir - contravindre
contreure - contraure
convenir - convindre
convulsar - convulsionar
cop - colp
cop - de - peu - puntelló
copejador - colpejador
copejadora - colpejadora
copejadores - colpejadores
copejadors - colpejadors
copejar - colpejar
cops - colps
cops - de - peu - puntellons
cops2 - colps2
corc - corcó
corcs - corcons
cordill - cordell
cordills - cordells
costella - xulla
costelles - xulles
cranc - carranc
crancs - carrancs
cucurull - cucurutxo
cucurulls - cucurutxos
cuir - cuiro
cuirs - cuiros
culler - cullerot
de - bleda-rave - remolatxera
de - bleda-raves - remolatxeres
de - la - rajola - del - taulellet
decepcionant - decebedor
decepcionants - decebedors
decepcionar - decebre
defensable - defendible
defensables - defendible
defensar - defendre
degotador - goter
degotadors - goters
degotament - goteig
degotaments - gotejos
degotar - gotejar
degoter - degotall
degoters - degotalls
dentifrici - dentífric
dentifrícia - dentífrica
dentifrícies - dentífriques
dentifricis - dentífrics
descaragolar - desenroscar
desembeinar - desembainar
desencongir - desencollir
desenganxar - desapegar
desenxufar - desconnectar
desglaç - desgel
desglaçar - desgelar
desglaços - desgels
desguàs - desaigüe
desguassar - desaiguar
desguassos - desaigües
desherbar - birbar
desinflament - desunflament
desinflaments - desunflaments
desinflar - desunflar
d'esma - d'esme
desmanyotada - desmanotada
desmanyotades - desmanotades
desmanyotat - desmanotat
desmanyotats - desmanotats
desnonament - desdonament
desnonaments - desdonaments
desnonar - desdonar
desordre - desorde
desordres - desórdens
despedida - acomiadada
despedides - acomiadades
despedir - acomiadar
despreci - despreci
despreci - despreci
desprecis - desprecis
desprecis - desprecis
desvestir - desvestir
desvetllable - desvetlable
desvetllables - desvetlables
desvetllar - desvelar
detenir - detindre
detreure - detraure
d'hora - enjorn
dihuit - díhuit
dihuits - díhuits
dinou - dènou
dinous - dènous
dipòsit - depòsit
dipositador - depositador
dipositadora - depositadora
dipositadores - depositadores
dipositadors - depositadors
dipositant - depositant
dipositants - depositants
dipositar - depositar
dipositari - depositari
dipositaria - depositaria
dipositària - depositària
dipositaries - depositaries
dipositàries - depositàries
dipositaris - depositaris
dipòsits - depòsits
disfrutar - fruir
disset - dèsset
dissets - dèssets
distreure - distraure
divuit - díhuit
divuits - díhuits
dolent - roín
dolenta - roïna
dolentes - roïnes
dolents - roïns
dos-cents - dos-cents
dropo - gandul
dropos - ganduls
dues - dos
dues-centes - dos-centes
d'un - sol - ús - d'usar - i - tirar
durada - duració
durades - duracions
eina - ferramenta
eines - ferramentes
eixelebrada - destarifada
eixelebrades - destarifades
eixelebrat - destarifat
eixelebrats - destarifats
els - qui - els - que
embastardir - rebordonir
embeinar - embainar
emblanquinar - lluir
emmotllable - emmotlable
emmotllables - emmotlables
emmotllament - emmotlament
emmotllaments - emmotlaments
emmotllar - emmotlar
empaitador - acaçador
empaitadora - acaçadora
empaitadores - acaçadores
empaitadors - acaçadors
empaitament - acaçament
empaitaments - acaçaments
empaitar - acaçar
empassar - tragar
empastifar - empalustrar
empatx - enfit
empatxar - enfitar
empatxos - enfits
empenta - espenta
empentes - espentes
empényer - espentar
empipador - llandós
empipadora - llandosa
empipadores - llandoses
empipadors - llandosos
empipament - cabreig
empipaments - cabrejos
empipar - cabrejar
emplastre - empastre
emplastres - empastres
emprendre - mamprendre
emprovador - provador
emprovadors - provadors
enciam - encisam
enciamera - encisamera
enciameres - encisameres
enciams - encisams
encís - enxís
encisar - enxisar
encisos - enxisos
encongiment - encolliment
encongiments - encolliments
encongir - encollir
endarrere - arrere
endavant - avant
enderrocament - derrocament
enderrocaments - derrocaments
enderrocar - derrocar
enfastijar - emprenyar
enfonsament - afonament
enfonsaments - afonaments
enfonsar - afonar
enformador - puntacorrent
enformadors - puntacorrents
enganxar - apegar enganxar
enganxós - apegalós
enganxosa - apegalosa
enganxoses - apegaloses
enganxosos - apegalosos
engronsadora - engrunsadora
engronsar - engrunsar
enllardar - engreixinar
enllaunar - enllandar
enrabiar - rabiar
enredaire - enredador
enredaires - enredadors
enregistrar - gravar
enrenou - rebombori
enrenous - rebomboris
enrojolament - enrogiment
enrojolaments - enrogiments
ensagnament - ensanguinament
ensagnaments - ensanguinaments
ensagnar - ensangonar
ensangonament - ensanguinament
ensangonaments - ensanguinaments
ensarriar - ensariar
ensopegar - entropessar
ensorrament - afonament
ensorraments - afonaments
ensorrar - afonar
ensulsiar - afonar
enterrament - soterrar
enterraments - soterrars
enterramorts - soterradors
enterrar - soterrar
enterros - soterrars
enterros - soterrars
entestament - encabotament
entestaments - encabotaments
entestar - encabotar
entremaliada - roïna
entremaliades - roïnes
entremaliadura - maldat
entremaliadures - maldats
entremaliat - roín
entremaliats - roïns
entretenir - entretindre
entreveure - entrevore
envà - barandat
envair - invadir
envans - barandats
envermelliment - enrogiment
envermelliments - enrogiments
envermellir - enrogir
envescar - enviscar
envoltar - rodejar
enxampurrar - xampurrar
enxufar - connectar
enxufe - endoll
enxufes - endolls
equivaler - equivaler
eriçó - calfred
eriçons - calfreds
esborronador - aborronador
esborronadora - aborronadora
esborronadores - aborronadores
esborronadors - aborronadors
esborronar - aborronar
escalfabraguetes - calfabraguetes
escalfador - calfador
escalfadors - calfadors
escalfament - calfament
escalfaments - calfaments
escalfar - calfar
escapçar - decapitar
escombra - granera
escombrar - agranar
escombres - graneres
escombreta - granereta
escombretes - graneretes
escombriaire - abocador
escombriaires - abocadors
escopinada - escopinyada
escopinades - escopinyades
escorça - corfa
escorces - corfes
escuma - espuma
escumadora - espumadora
escumadores - espumadores
escumar - espumar
escumes - espumes
escumós - espumós
escumosa - espumosa
escumoses - espumoses
escumosos - espumosos
escuradents - furgadents
escura-xemeneies - escura-ximeneres
escurçada - acurtada
escurçades - acurtades
escurçament - acurtament
escurçaments - acurtaments
escurçar - acurçar
esdentegar - desdentar
esdevenir - esdevindre
esfullar - desfullar
esgarrapada - arrapada
esgarrapades - arrapades
esgarrapar - arrapar
esgarriacries - desbaratafestes
esgarrifós - aborronador
esgarrifosa - aborronadora
esgarrifoses - aborronadores
esgarrifosos - aborronadors
esgavellar - desgavellar
esglaiar - espantar
esglaó - graó
esglaonament - escalonament
esglaonaments - escalonaments
esglaonar - escalonar
esglaons - graons
esmentar - mencionar
esparracada - espentolada
esparracades - espentolades
esparracat - espentolat
esparracats - espentolats
espatlla - esquena
espatlles - esquenes
espelma - ciri
espelmes - ciris
espifiada - pífia
espifiades - pífies
espifiar - pifiar
espurna - purna
espurneig - purneig
espurneigs - purneigs
espurnejant - purnejant
espurnejants - purnejants
espurnejar - purnejar
espurnejos - purnejos
espurnes - purnes
esquerda - clavill
esquerdament - clavillament
esquerdaments - clavillaments
esquerdar - clavillar
esquerdes - clavills
esquinç - esgarro
esquinçada - esgarrada
esquinçades - esgarrades
esquinçar - esgarrar
esquinçat - esgarrat
esquinçats - esgarrats
esquinços - esgarros
esquitxada - esguitada
esquitxades - esguitades
esquitxar - esquitar
ésser - ser
éssers - sers
establa - establia
establert - establit
establerta - establida
establertes - establides
establerts - establits
estables - establies
estel - catxerulo
estels - catxerulos
estengui - tenda
estenguis - tendes
estimbar - espenyar
estovalles - tovalles
estrella - estrela
estrellada - estrelada
estrellades - estrelades
estrellat - estrelat
estrellats - estrelats
estrelles - estreles
estrényer - estretir
estrenyiment - estretiment
estrenyiments - estretiments
estri - utensili
estris - utensilis
estroncar - estancar
esvalot - enrenou
esvalotar - escarotar
esvalots - enrenous
exhaurir - esgotar
extreure - extraure
façana - fatxada
façanes - fatxades
falcillot - falciot
falcillots - falciots
faldilla - faldeta
faldiller - doner
faldillera - faldera
faldilleres - falderes
faldillers - doners
faldilles - faldetes
falguera - falaguera
falgueres - falagueres
falua - faluga
falues - falugues
fantasiar - fantasiejar
farcell - bolic
farcells - blolics
fatxenderia - fantotxada
fatxenderies - fantotxades
febre - febra
feina - faena
feines - faenes
fibló - agulló
fiblons - agullons
figaflor - bacora
figaflors - bacores
filferro - fil - d'aram
filferros - fils - d'aram
fins - i - tot - inclús
fogó - foguer
fogons - foguers
folrar - forrar
folre - forro
folres - forros
fonoll - fenoll
fonolls - fenolls
forquilla - forqueta
forquilles - forquetes
fredeluga - judia merita
fredelugues - judies merites
fregir - fregir
freixe - fleix
freixes - fleixos
fúmer - emprenyar
gairebé - quasi
galeta - galleta
galetes - galletes
gall - dindi - titot
galls - dindis - titots
ganyot - gargamell
ganyots - gargamells
gargamella - gola
gargamellejar - aclarir-se - la - gola
gargamelles - goles
garguilot - gargot
garguilots - gargots
garrepa - agarrat
garrepes - agarrats
garrí - porquet
garrigar - carrascar
garrigars - carrascars
garrina - porqueta
garrines - porquetes
garrins - porquets
garsa - blanca
garses - blanques
gasiu - tacany
gasius - tacanys
gasiva - tacanya
gasiveria - tacanyeria
gasiveries - tacanyeries
gasives - tacanyes
gelós - zelós
gelosa - zelosa
geloses - zeloses
gelosia - zelosia
gelosies - zelosies
gelosos - zelosos
gemegar - gemecar
gentalla - gentola
gentalles - gentoles
gerro - pitxer
gerros - pitxers
gessamí - gesmiler
gessamins - gesmilers
gibrell - llibrell
gibrella - safa
gibrelles - safes
gibrells - llibrells
ginesta - retrama
ginestes - retrames
gla - bellota
glaç - gel
glaçar - gelar
glaços - gels
glans - bellotes
golafre - fartó
golafres - fartons
gormanderia - llepoleria
gormanderies - llepoleries
graal - grial
gratar - rascar
greal - grial
greals - grials
gronxar - engrunsar
grumoll - grum
grumollós - grumós
grumollosa - grumosa
grumolloses - grumoses
grumollosos - grumosos
grumolls - grums
guaitar - aguaitar
guardiola - vidriola
guardioles - vidrioles
guatlla - guatla
guatlles - guatles
guillada - grillada
guillades - grillades
guillat - grillat
guillats - grillats
guineu - rabosa
guineus - raboses
guitza - coça
guitzes - coces
guixeria - algepseria
guixeries - algepseries
habitatge - vivenda
habitatges - vivendes
heura - hedra
heures - hedres
homes - hòmens
horabaixa - vesprada
huité - octau
huitena - octava
huitenes - octaves
huitens - octaus
indefensable - indefendible
indefensables - indefendibles
indret - lloc
indrets - llocs
inflada - unflada
inflades - unflades
inflador - unflador
infladors - unfladors
inflament - unflament
inflaments - unflaments
inflar - unflar
inflat - unflat
inflats - unflats
intervenir - intervindre
invadir - envair
ivori - marfil
ivoris - marfils
jeure - gitar
joguinejar - joguetejar
joguiner - jogueter
joguinera - joguetera
joguineres - jogueteres
joguineria - jogueteria
joguineries - jogueteries
joguiners - jogueters
joli - suspens
jonc - junc
joncs - juncs
joves - jóvens
judici - juí
judicis - juís
jueva - jueua
jueves - jueues
julivert - jolivert
juliverts - joliverts
lampista - llanterner
lampisteria - llanterneria
lampisteries - llanterneries
lampistes - llanterners
llaminadura - llepolia
llaminadures - llepolies
llaminer - llépol
llaminera - llépola
llamineres - llépoles
llaminers - llépols
llampec - rellamp
llampecs - rellamps
llampegar - rellampegar
llampeguejar - rellampegar
llardó - xitxorrita
llardons - xitxorrites
llargandaix - fardatxo
llargandaixos - fardatxos
llargaruda - llargueruda
llargarudes - llarguerudes
llargarut - llarguerut
llargaruts - llargueruts
llauna - llanda
llauner - llander
llaunera - llandera
llauneres - llanderes
llauners - llanders
llaunes - llandes
llençar - llançar
llenguallarg - desllenguat
llenguallarga - desllenguada
llenguallargs - desllenguats
llenguallargues - desllenguades
llenguda - desllenguada
llengudes - desllenguades
llengut - desllenguat
llenguts - desllenguats
llentia - llentilla
llenties - llentilles
llenyataire - llenyater
llenyataires - llenyaters
llessamí - gesmiler
llessamins - gesmilers
lletgesa - lletjor
lletgeses - lletjors
llevadora - comare
llevadores - comares
llimona - llima
llimonerar - llimerar
llimonerars - llimerars
llimones - llimes
llobató - llobet
llobatons - llobets
llombrígol - melic
llombrígols - melics
lloparró - llobet
lloparrons - llobets
llumí - misto
llumins - mistos
malenconia - melancolia
malenconies - melancolies
malenconiós - melangiós
malenconiosa - melangiosa
malenconioses - melangioses
malenconiosos - melangiosos
malgrat - a - pesar - de
mancar - faltar
mandra - peresa
mandres - pereses
mandrós - peresós
mandrosa - peresosa
mandrosament - peresosament
mandroses - peresoses
mandrosos - peresosos
màniga - mànega
mànigues - mànegues
manovella - maneta
manovelles - manetes
mantenir - mantindre
manyopla - manopla
manyoples - manoples
maó - rajol
maons - rajols
marcir - mustiar
mastegot - carxot
mastegots - carxots
matalàs - matalaf
matalasser - matalafer
matalassera - matalafera
matalasseres - matalaferes
matalasseria - matalaferia
matalasseries - matalaferies
matalassers - matalafers
matalasset - matalafet
matalassets - matalafets
matalassos - matalafs
mató - brullo
matons - brullos
matusser - sapastre
matussers - sapastres
meitat - mitat
meitats - mitats
menovell - menut
menovells - menuts
mentre - mentres
mentres - mentre
menystenir - menystindre
meva - meua
meves - meues
milhomes - milhòmens
miol - maulit
miolador - maulador
mioladora - mauladora
mioladores - mauladores
mioladors - mauladors
miolar - maular
miols - maulits
mirall - espill
miralls - espills
mitjançant
mitjançar - mediar
mitjancer - mediador
mitjancera - mediadora
mitjanceres - mediadores
mitjancers - mediadors
mitjó - calcetí
mitjons - calcetins
moré - moreno
motlle - motle
motlles - motles
motllista - motlista
motllistes - motlistes
motllura - motlura
motllurar - emmotlurar
motllures - motlures
munt - muntó
munts - muntons
murtra - murta
murtres - murtes
mústic - semat
mústics - semats
mústiga - semada
mústigues - semades
nafra - llaga
nafres - llagues
nansa - ansa
nanses - anses
natura - naturalesa
natures - naturaleses
navalla - navaixa
navallada - navaixada
navallades - navaixades
navalles - navaixes
neda - nada
nedador - nadador
nedadora - nadadora
nedadores - nadadores
nedadors - nadadors
nedar - nadar
neguit - desfici
neguitejar - preocupar
neguits - desficis
néixer - nàixer
nen - xiquet
nena - xiqueta
nenes - xiquetes
nens - xiquets
niuar - niar
noguer - anouer
noguers - anouers
noi - xicot
noia - xicota
noies - xicotes
nois - xicots
nuar - nugar
nus - nuc
nusos - nucs
nuvi - nóvio
núvia - nóvia
núvies - nóvies
nuvis - nóvios
nyanyo - bony
nyanyos - bonys
nyap - empastre
nyaps - empastres
obreampolles - obribotelles
obrellaunes - obrillandes
obtenir - obtindre
ocell - pardal
ocells - pardals
omple - ompli
omplert - omplit
omplerts - omplits
omples - omplis
ordre - orde
ordres - ordes
oreneta - oronella
orenetes - oronelles
orfenesa - orfandat
orfeneses - orfandats
osca - mossa
osques - mosses
pagés - llaurador
pagesa - llauradora
pageses - llauradores
pagesos - llauradors
pallissa - palissa
pallisses - palisses
pallús - panoli
pallussos - panolis
panada - empanada
panades - empanades
panadís - rodadits
panadissos - rodadits
panotxa - panolla
panotxes - panolles
panteix - pantaix
panteixar - pantaixar
panteixos - pantaixos
papallona - palometa
papallones - palometes
papaorelles - tisoreta
parrac - péntol
parracs - péntols
pastanaga - safanòria
pastanagues - safanòries
patata - creïlla
patates - creïlles
pebret - judia
pebrets - judies
pebrot - pimentó
pebrots - pimentons
penelló - prunyó
penellons - prunyons
per - tal - de - per - a
per - tal - que - perquè
perdulari - bergant
perdularis - bergants
perit - pèrit
perita - pèrita
perites - pèrites
perits - pèrits
perjudici - perjuí
perjudicis - perjuís
pessigolles - cosquerelles
petit - xicotet
petita - xicoteta
petites - xicotetes
petitesa - menudesa
petiteses - menudeses
petits - xicotets
petjada - xafada
petjades - xafades
petjapapers - xafapapers
petó - bes
petons - besos
peülla - peüngla
peülles - peüngles
picant - coent
picants - coents
picapedrer - pedrapiquer
picapedrera - pedrapiquera
picapedreres - pedrapiqueres
picapedrers - pedrapiquers
picardiós - guilopo
picardiosa - guilopa
picardioses - guilopes
picardiosos - guilopos
pispa - lladregot
pispar - afanar
pispes - lladregots
ploriquejar - ploricar
pocatraça - sapastre
pocatraces - sapastres
politges - corrioles
politja - corriola
pollancre - xop
pollancres - xops
poncem - poncil
poncemer - ponciler
poncemerar - poncilerar
poncemerars - poncilerars
poncemers - poncilers
poncems - poncils
pop - polp
pops - polps
porpra - púrpura
porpres - púrpures
poruc - poregós
porucs - poregosos
poruga - poregosa
porugues - poregoses
pòsit - solatge
pòsits - solatges
pregadéu - tocacampanes
pregadéus - tocacampanes
prejudici - prejuí
prejudicis - prejuís
préssec - bresquilla
préssecs - bresquilles
presseguer - bresquiller
presseguerar - bresquillerar
presseguerars - bresquillerars
presseguers - bresquillers
prevaler - prevaldre
prevenir - previndre
preveure - prevore
primatxó - sequerut
primatxona - sequeruda
primatxones - sequerudes
primatxons - sequeruts
provenir - provindre
pruïges - coentors
pruïja - coentor
puput - palput
puputs - palputs
purga - porga
purgador - porgador
purgadors - porgadors
purgament - porgament
purgaments - porgaments
purgar - porgar
purgues - porgues
quadre - quadro
quadres - quadros
qualsevulla - qualsevol
R+D - I+D
rabassuda - xaparra
rabassudes - xaparres
rabassut - xaparro
rabassuts - xaparros
rabiola - rabinada
rabioles - rabinades
ràfec - ràfol
ràfecs - ràfols
rajar - xorrar
rampinador - rastellador
rampinadora - rastelladora
rampinadores - rastelladores
rampinadors - rastelladors
rasclar - rastellar
rascle - rastell
rascles - rastells
ratapinyada - rata - penada
ratapinyades - rates - penades
raure - radicar
rebesavi - rebesiaio
rebesàvia - rebesiaia
rebesàvies - rebesiaies
rebesavis - rebesiaios
recollir - arreplegar
rècula - rècua
rècules - rècues
reescalfament - recalfament
reescalfaments - recalfaments
reescalfar - recalfar
reflexionar - recapacitar
regalèssia - regalíssia
regalèssies - regalíssies
relliscada - esvarada
relliscades - esvarades
relliscar - esvarar
relliscós - esvarós
relliscosa - esvarosa
relliscoses - esvaroses
relliscosos - esvarosos
relluent - lluent
relluents - lluents
relluir - lluir
renéixer - renàixer
rentable - llavable
rentables - llavables
rentacares - llavacares
rentacotxes - llavacotxes
rentada - llavada
rentades - llavades
rentador - llavador
rentadora - llavadora
rentadores - llavadores
rentadors - llavadors
rentamans - llavamans
rentapeus - llavapeus
rentaplats - llavaplats
rentar - llavar
repalassa - llapassa
repalasses - llapasses
repelós - teclós
repelosa - teclosa
repeloses - tecloses
repelosos - teclosos
requadre - requadro
requadres - requadros
respatller - abone
retenir - retindre
retret - reprotxe
retrets - reprotxes
retreure - reprotxar
retrotreure - retrotraure
revolt - revolta
revolts - revoltes
riallada - carcallada
riallades - carcallades
riba - vora
ribes - vores
rodó - redó
rodolí - redolí
rodolins - redolins
rodona - redona
rodones - redones
rodonesa - redonesa
rodoneses - redoneses
rodons - redons
romaní - romer
romanins - romers
romeva - romeua
romeves - romeues
rondinar - remugar
ronyó - renyó
ronyonada - renyonada
ronyonades - renyonades
ronyonera - renyonera
ronyoneres - renyoneres
ronyons - renyons
rostoll - restoll
rostolls - restolls
rotlle - rotllo
rotlles - rotllos
sacseig - sacsó
sacsejada - sacsada
sacsejades - sacsades
sacsejar - sacsar
sacsejos - sacsons
sadollar - saciar
safareig - llavador
safarejos - llavadors
saïm - sagí
saïms - sagins
sanglot - xanglot
sanglotar - xanglotar
sanglots - xanglots
sargir - solsir
sàrria - sària
sàrries - sàries
secada - sequera
secades - sequeres
seitó - aladroc
seitons - aladrocs
sendera - senda
senderes - sendes
seny - trellat
senys - trellats
servei - servici
serveis - servicis
seté - sèptim
setena - sèptima
setenes - sèptimes
setens - sèptims
seva - seua
seves - seues
signant - firmant
signants - firmants
signar - firmar
signatura - firma
signatures - firmes
singlot - xanglot
singlots - xanglots
sínia - sénia
sínies - sénies
sípia - sépia
sípies - sépies
sisé - sext
sisena - sexta
sisenes - sextes
sisens - sextos
sobreescalfar - sobrecalfar
sobresortint - sobreixent
sobresortints - sobreixents
sobresortir - sobreeixir
sobrevaler - sobrevaldre
sobrevenir - sobrevindre
sofrages - garretes
sofraja - garreta
solter - fadrí
soltera - fadrina
solteres - fadrines
solters - fadrins
sordesa - sordera
sordeses - sorderes
sorra - arena
sorrenc - arenós
sorrenca - arenosa
sorrencs - arenosos
sorrenques - arenoses
sorres - arenes
sortida - eixida
sortides - eixides
sortint - ixent
sortints - saltadors
sortir - eixir
sostenir - sostindre
sostreure - sostraure
sota - davall
sotjar - aguaitar
sotsagent - subagent
sotsagents - subagents
sotsarrendament - subarrendament
sotsarrendaments - subarrendaments
sotsarrendar - subarrendar
sotsarrendatari - subarrendatari
sotsarrendatària - subarrendatària
sotsarrendatàries - subarrendatàries
sotsarrendataris - subarrendataris
sotscap - subcap
sotscaps - subcaps
sotscomissari - subcomissari
sotscomissària - subcomissària
sotscomissàries - subcomissàries
sotscomissaris - subcomissaris
sotscontractista - subcontractista
sotscontractistes - subcontractistes
sotsdelegació - subdelegació
sotsdelegacions - subdelegacions
sotsdelegada - subdelegada
sotsdelegades - subdelegades
sotsdelegat - subdelegat
sotsdelegats - subdelegats
sotsdirecció - subdirecció
sotsdireccions - subdireccions
sotsdirector - subdirector
sotsdirectora - subdirectora
sotsdirectores - subdirectores
sotsdirectors - subdirectors
sotsgovernador - subgovernador
sotsgovernadora - subgovernadora
sotsgovernadores - subgovernadores
sotsgovernadors - subgovernadors
sotsinspector - subsinspector
sotsinspectora - subsinspectora
sotsinspectores - subsinspectores
sotsinspectors - subsinspectors
sotsintendent - subintendent
sotsintendents - subintendents
sotsoficial - suboficial
sotsoficials - suboficials
sotssecretari - subsecretari
sotssecretaria - subsecretaria
sotssecretària - subsecretària
sotssecretaries - subsecretaries
sotssecretàries - subsecretàries
sotssecretaris - subsecretaris
subdesenvolupada - subdesenrotllada
subdesenvolupades - subdesenrotllades
subdesenvolupament - subdesenrotllament
subdesenvolupaments - subdesenrotllaments
subdesenvolupat - subdesenrotllat
subdesenvolupats - subdesenrotllats
subvenir - subvindre
tafanejar - dotorejar
tafaner - dotor
tafanera - dotora
tafaneres - dotores
tafaneria - dotoreria
tafaneries - dotoreries
tafaners - dotors
talós - terròs
talòs - terròs
talosos - terrossos
talp - talpó
talps - talpons
tanmateix - això - no - obstant
taral·lirot - trompellot
taral·lirots - trompellots
tarda - vesprada
tardes - vesprades
taulell - mostrador
taulells - mostradors
tàvec - tave
tàvecs - taves
tell - til·ler
tells - til·lers
tenir - tindre
tennis - tenis
tennista - tenista
tennistes - tenistes
teva - teua
teves - teues
tip - fart
tipa - farta
tipes - fartes
tips - farts
tirallonga - retafila
tirallongues - retafiles
titlla - titla
titllar - ratllar
titlles - titles
tocatardà - tardà
tocatardana - tardana
tocatardanes - tardanes
tocatardans - tardons
toix - mec
toixos - mecs
tomàquet - tomaca
tomàquets - tomaques
tombarella - volantí
tombarelles - volantins
toro - bou
toros - bous
torracollons - caracollons
torrada - de - Santa - Teresa - llesca - amb - ou
torrades - de - Santa - Teresa - llesques - amb - ou
tot - sol - a - soles
tota - sola - a - soles
totes - soles - a - soles
tots - sols - a - soles
tovallola - tovalla
tovalloles - tovalles
trago - glop
tragos - glops
traguinyol - glop
traguinyols - glops
tranuitador - vetlador
tranuitadora - vetladora
tranuitadores - vetladores
tranuitadors - vetladors
trasnuitar - vetlar
trepitjada - xafada
trepitjades - xafades
trepitjar - xafar
tret de - excepte
trets - tirs trets
treure - traure
trucada - crida
trucades - crides
trucar - telefonar
tubercle - tubèrcul
tubercles - tubèrculs
ufanós - ufà
ufanosa - ufana
ufanoses - ufanes
ufanosos - ufans
ullal - clau
ullals - claus
un - tret - un - tir
una - mica - una - miqueta
userda - alfals
userdes - alfalsos
vacança - vacació
vacances - vacacions
valer - valdre
vas - got
vasos - gots
venir - vindre
ventall - palmito
ventalls - palmitos
veritable - verdader
veritablement - verdaderament
veritables - verdaders
vermell - roig
vermella - roja
vermelles - roges
vermellor - rojor
vermellors - rojors
vermellós - rogenc
vermellosa - rogenca
vermelloses - rogenques
vermellosos - rogencs
vermells - rojos
verola - pigota
veroles - pigotes
vesc - visc
vescos - viscos
vescs - viscs
vetlla - vetla
vetllador - vetlador
vetlladora - vetladora
vetlladores - vetladores
vetlladors - vetladors
vetllar - velar
vetlles - vetles
veure - vore
vigília - vespra
vigílies - vespres
vímet - vimen
vímets - vímens
vint-i-vuit - vint-i-huit
vint-i-vuits - vint-i-huits
vori - marfil
voris - marfils
vuit - huit
vuitanta - huitanta
vuitantes - huitantes
vuitava - huitava
vuit-centes - huit-centes
vuitcentista - huitcentista
vuitcentistes - huitcentistes
vuit-cents - huit-cents
vuité - octau
vuitena - octava
vuitenes - octaves
vuitens - octaus
vuits - huits
xafogor - basca
xafogors - basques
xafogós - bascós
xafogosa - bascosa
xafogoses - bascoses
xafogosos - bascosos
xai - anyell / corder ?
xaia - anyella
xaies - anyelles
xais - anyells
xaró - ordinari
xarona - ordinària
xarones - ordinàries
xarons - ordinaris
xarxa - xàrcia
xarxes - xàrcies
xemeneia - ximenera
xemeneies - ximeneres
xerrada - xarrada
xerrades - xarrades
xerradissa - xarradissa
xerradisses - xarradisses
xerraire - xarlatà
xerraires - xarlatans
xerrameca - xarrameca
xerrameques - xarrameques
xerrar - xarrar
xicoira - xicòria
xicoires - xicòries
ximple - fava
ximplejar - badoquejar
ximpleria - estupidesa
ximpleries - estupideses
ximples - faves
ximplesa - favada
ximpleses - favades
xipolleig - xapoteig
xipolleigs - xapoteigs
xipollejar - xapotejar
xipollejos - xapotejos
xiprer - ciprer
xiprers - ciprers
xofer - xòfer
xofers - xòfers
xoriguer - soliguer
xoriguers - soliguers
xuclada - xuplada
xuclades - xuplades
xuclar - xuplar
xufla - xufa
xuflaire - xufera
xuflaires - xuferes
xufles - xufes
xumet - pipó
xumets - pipons



http://www.valenciafreedom.com/foro/miembros/6006-lobivalentian.html