Mostrando las entradas para la consulta propósit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta propósit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de mayo de 2024

Lexique roman; Lista - Deslivransa, Desliuransa, Delivransa, Deliuransa

 

Lista, s. f., bande, bordure, liteau, bord.

Voyez Denina, t. III, p. 45 et 46.

L'ancien teutonique avait liste, dont l'allemand a fait Leiste.

Le poëme sur l'expédition de Charlemagne en Espagne offre ce mot dans l'inscription gravée autour du bouclier de Roland:

Mit Guldinem bohstaven

Was an there listen ergraven.

V. 1852 et 1853.

Schilter, Thes. antiq. teut., t. III, v° Liste.

Un mantelh 

D'un drap de seda bon e belh

Que hom apela sisclato, 

Vermelh ab lista d'argen fo.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Un manteau d'un drap de soie bon et beau qu'on appelle brocard, il fut vermeil avec bordure d'argent.

ANC. FR. Li rois fu en la sale bien painturée à liste. 

Roman de Berte, p. 125.

CAT. Llista. ESP. PORT. IT. Lista. (chap. Llistó, llistons; veta, vetes; faixa, faixes; a un escut : barra, barres; franja bordada, franges bordades.)

En la estrelleta de Cuba y les barres de Aragó

2. Listar, v., jasper, border, tracer des bandes, veiner.

Part. pas.

Vengut es a la cambra del fi marbre listat.

Roman de Fierabras, v. 2680.

Est venu à la chambre du pur marbre jaspé.

ANC. FR.

Ochirent le traytre ou hault palais listé.

Poëme de Hugues Capet, fol. 19. 

Le ban de Macidoine qui fu listé d' orfrois. 

Poëte anonyme. Du Cange, t. IV, col. 233. 

Li quatre fil Aymon sont el palais listé. 

Roman de Renaud de Montauban. 

ANC. CAT. Llistar. ANC. ESP. Listar. IT. Listare.

3. Listre, s. m., lisière, bordure.

Bons es per listre e per drap.

T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.

Il est bon par lisière et par drap.

Le PORT. et l' IT. ont listra.

4. Listrar, v., jasper, border, tracer des bandes.

Part. pas. A son col a pendut son bon escut listratz.

Roman de Fierabras, v. 1045.

A suspendu à son cou son bon écu bordé.

PORT. Listrar. (chap. Vetejá; bordá; fé barres; fé faixes; fé franges.)


Livell, s. m., lat. libella, niveau.

Tot o mena a plom et a livell et a drecha linha.

Fay tot a regla coma peyralier lo mur tot engal a livell.

V. et Vert., fol. 59.

Mène tout d'aplomb et de niveau et en droite ligne.

Fait tout à la règle comme le maçon le mur tout égal de niveau. 

ANC. CAT. Livell. PORT. Livel. IT. Livello.

2. Nivel, s. m., niveau.

Mesura tenent la corda a nivel de l'ayga. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, c. 35. 

Mesure tenant la corde au niveau de l'eau. 

CAT. MOD. Nivell. ESP. PORT. Nivel. (chap. Nivell, nivells; v. anivellá, nivellá.)


Livor, s. f., lat. livor, couleur livide, lividité.

A blancor perteno... livor o flavor.

Las autras causas de livor.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

A blancheur appartiennent... lividité ou jaune-vert.

Les autres causes de lividité. 

ESP. PORT. Livor. IT. Livore.

2. Lividitat, s. f., lividité.

Lividitat o blaveza. Eluc. de las propr., fol. 88.

Lividité ou pâleur.

3. Livenc, adj., livide.

Quan, per operacio de natura, vert o negre torna livenc.

Eluc. de las propr., fol. 266.

Quand, par opération de nature, vert ou noir devient livide.

(chap. Lívit : pálit : blanc o blang com un papé; descolorit; livits, lívida, lívides; palits, pálida, pálides. Los “indios” de Nortamérica los díen “cara pálida” als blancs.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font


Livre, Liure, adj., lat. liber, libre, affranchi, détaché.

Sia sers, sia livres. Trad. de Bède, fol. 74.

Soit serf, soit libre.

Fig. Es livres de peril.

C' om sia livres de mal.

Trad. de Bède, fol. 49 et 13.

Est affranchi de péril.

Qu'on soit affranchi de mal. 

CAT. Llibre. ESP. Libre. PORT. Livre. IT. Libero. (chap. Libre, libres; solt, solts, solta, soltes; afranquit, afranquits, afranquida, afranquides.)

2. Livrar, Liurar, v., lat. liberare, délivrer, sauver, débarrasser.

Lo sanh bers on Dieus fon sebelhitz

Volon liurar aissilh que de lay so.

Guillaume de Mur: D'un sirventes.

Le saint tombeau où Dieu fut enseveli veulent délivrer ceux qui de là sont.

Qui livra lo colpable de torment. Trad. de Bède, fol. 78.

Qui délivre le coupable de tourment.

- Livrer, accorder, remettre entre les mains, adonner.

De sos pres pres esmenda

Del rey, qu'els i degra liurar.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Pour ses prisonniers il prit rançon du roi, c'est pourquoi il devrait les lui livrer.

Livri vos lo rial gant per seynhalh e per fermetat de possessio de la calh vos meti. Philomena.

Je vous livre le gant royal pour marque et pour assurance de la possession en laquelle je vous mets.

Mi rent a lieys e m liure.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Je me rends et me livre à elle.

Loc. Aquest hom liurar a mort. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Livrer cet homme à mort.

Los quals nos venen livrar batalha. Chronique des Albigeois, col. 97.

Lesquels nous viennent livrer bataille.

Part. pas. Qu'om sia livratz de mal. Trad. de Bède, fol. 13. 

Qu'on soit délivré de mal.

Ja non er per lui livratz cartiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.

Jamais ne sera par lui accordé quartier. 

Substantiv. Li liurat a maltraire.

G. Faidit: Fort chausa.

Les adonnés à mal agir.

CAT. Llibrar, lliurar. ESP. Librar. PORT. Livrar. ANC. IT. Livrare, liverare.

IT. MOD. Liberare. (chap. Liberá: libero, liberes, libere, liberem o liberam, liberéu o liberáu, liberen; liberat, liberats, liberada, liberades.)  

3. Livramen, Liuramen, s. m., délivrance.

Paors de Dieu es fons de vida e livramens de mort. 

Trad. de Bède, fol. 31.

La crainte de Dieu est fontaine de vie et délivrance de mort.

ANC. ESP. Libramiento. IT. Liberamento.

4. Livreza, Liureza, s. f., liberté, indépendance.

Aqui unt es l' esperiz de Deu, aqui es liureza.

Mellier es sosgeita cervituz que liureza ergolioza.

El persegra la grandeza dels peccatz per la livreza de virtut.

Trad. de Bède, fol. 74 et 50.

Là où est l'esprit de Dieu, là est liberté.

Meilleure est servitude soumise que liberté orgueilleuse.

Il poursuivra l' énormité des péchés par l' indépendance de la vertu.

5. Libert, s. m., lat. libertus, affranchi, libéré.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait ses mandamen de la poestat. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice sans permission de l'autorité.

CAT. Llibert. ESP. PORT. IT. Liberto. (chap. Libert : liberat; liberta : liberada; liberts : liberats : libertes : liberades. Lo pun 6 y 7 es lo mateix.)

6. Libertin, s. m., lat. libertinus, affranchi.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertins non es tengutz per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 27.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

ANC. FR. C'est en vain qu'un libertin, qui a autrefois esté esclave, souhaitteroit d'estre ingénu; sa condition originelle et accidentelle y répugne. Camus de Bellay, Diversités, t. I, fol. 271.

ESP. PORT. IT. Libertino. (N. E. El término libertino, libertinos, libertina, libertinas ha sufrido un cambio importante respecto a liberto, libertos, liberta, libertas.)

7. Libertina, s. f., lat. libertina, affranchie.

Adjectiv. Sera franca, e sera libertina del vendedor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 41. 

Sera libre, et sera affranchie du vendeur.

8. Libertat, s. f., lat. libertatem, liberté, indépendance, franchise, immunité.

Segon las libertatz sobre dichas. Charte de Gréalou, p. 114.

Selon les libertés susdites.

Recognoc l'amor que son poble li portava, et donet plusors dons e libertats. Genologia dels contes de Tholosa. 

Reconnut l'amour que son peuple lui portait, et donna plusieurs dons et libertés. 

CAT. Llibertat. ESP. Libertad. PORT. Liberdade. IT. Libertà, libertate, libertade. (chap. Libertat, llibertat; libertats, llibertats.)  

9. Liberacio, s. f., lat. liberatio, libération, délivrance.

Dels mals passatz querem perdo;

Dels presens, liberacio.

Brev. d'amor, fol. 104.

Des maux passés nous requérons pardon; des présents, délivrance.

Per razo de sa liberacio. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Par raison de sa délivrance. 

ANC. FR. Louant la clémence dudit empereur en la libération de plusieurs prisonniers qu'il avoit prins.

Monstrelet, t. II, fol. 76. 

ESP. Liberación. IT. Liberazione. (chap. Liberassió, liberassions.)

10. Liberal, adj., lat. liberalis, libre.

An perdut liberal voluntat. L'Arbre de Batalhas, fol. 26. 

Ont perdu libre volonté. 

En leial et liberal... possessio.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125. 

En loyale et libre... possession.

Las causas sosmezas a liberal arbitre. Eluc. de las propr., fol. 11.

Les choses soumises à libre arbitre.

- Libéral.

Era larx a donar e liberals. 

Exercitatz en las sciensas liberals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21 et 153. 

Était large et libéral à donner. 

Exercé dans les sciences libérales. 

ANC. FR. Les voluptés du boire et du manger ont un souvenir qui n'est point libéral ne digne de gens d'honneur. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 265.

CAT. Lliberal. ESP. PORT. Liberal. IT. Liberale. (chap. Liberal, liberals; lliberal, lliberals.)

11. Liberalmen, Liberalmens, adv., librement, libéralement, généreusement.

Fos liberalmen laisada als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 16. 

Fût librement laissée aux chrétiens.

Sa gracia liberalmen 

Tramet aondosamen 

Tot jorn a cels que s vol e 'l platz. 

Brev. d'amor, fol. 2. 

Sa grâce libéralement il transmet avec abondance toujours à ceux qu'il veut et (qu'il) lui plaît.

Si tu as petit d'aquo, dona liberalmens segon ton poder.

V. et Vert., fol. 81. 

Si tu as peu de cela, donne libéralement selon ton pouvoir.

CAT. Lliberalment. ESP. PORT. IT. Liberalmente. (chap. Liberalmen.)

12. Deslivre, Desliure, Deslieure, Delivre, Deliure, adj., libre, indépendant.

Negus homs non es franc ni deslivres de mala servitut, sinon en gracia de Dieu. V. et Vert., fol. 33. 

Nul homme n'est affranchi ni libre de male servitude, sinon en grâce de Dieu.

Anar s'en pot delivres ab adreitz comjatz. Guillaume de Tudela. 

Peut s'en aller libre avec de justes congés. 

Ab delivra entrada e ab delivra eissida. Cout. de Condom. 

(chap. En libre entrada y en libre eissidaeixida, issida, ixida.)

Avec libre entrée et avec libre sortie.

El regne del cel, 

On son deslieures li fizel.

Brev. d'amor, fol. 108. 

Au royaume du ciel, où sont libres les fidèles.

- Délivré, débarrassé.

Procuret si vomit, et ayshi fo delivre.

Eluc. de las propr., fol. 243. 

Se procura vomissement, et fut ainsi délivré. 

Serem deslivre del diable. V. et Vert., fol. 45. 

Nous serons délivrés du diable.

Fon deslivra

De tota malanansa.

V. de S. Honorat. 

Fut délivrée de toute maladie.

ANC. FR. Se li passages fust délivres.

Roman de la Rose, v. 490.

Non, non, ton trépas m'a rendu 

D' espoir et de crainte délivre... 

Je ne crains plus rien que de vivre. 

Bertaut, p. 227. 

Sans les emmailloter ni lier de bandes ni de langes, de sorte qu'elles les rendoient plus délivres de leurs membres.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lycurgue.

- En termes de jurisprudence, quitte, libéré, affranchi.

El es deslieures d'aquel dan que sos sers avia fait.

Trad. du Code de Justinien, fol. 22. 

Il est quitte de ce dommage que son serf avait fait.

- Prompt, expéditif, diligent, alerte. 

El mon no sai hom tan desliure

Pogues totz mos peccatz escrieure.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je ne sais au monde homme si expéditif qu'il pût écrire tous mes péchés. ANC. FR. Afin qu'ils allassent plus légers et plus délivres à ce voyage. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul-Émile. 

Fig. Ben greu trob hom joi deslivre.

A. Daniel: Lancan. 

Bien difficilement on trouve joie prompte. 

Adv. comp. Quan foro totz garnitz, vengro s'en tot a deliure vais Marseli.

Philomena. 

Quand ils furent tous équipés, ils s'en vinrent tout promptement vers Marsile.

Vos est cela que a desliure 

Me podetz far morir o viure.

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Vous êtes celle qui promptement me pouvez faire mourir ou vivre. 

ANC. FR. Miez voil estre leuz à délivre

Qu'en chaiene ricement vivre.

Marie de France, t. II, p. 177.

CAT. Deslliure, deliure.

13. Deslivramen, Desliuramen, Deslieuramen, Delivramen, Deliuramen, s. m., délivrance, absolution, liberté.

Deslieuramen de peccatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros.

Absolution de péchés.

Tro Dieus e sos bos astres li det deliurament. Guillaume de Tudela.

Jusqu'à ce que Dieu et son bon astre lui donna délivrance.

ANC. CAT. Deslliurament, delivrament. ANC. ESP. Delibramiento.

14. Delivrazo, Deliurazo, s. f., délivrance.

Auzi s' ancmais dir de nulh preisonier 

Que non ames fort sa delivrazo? 

Gausseran de Saint-Leidier: Puois fin' amors. 

S' entendit-il oncques plus dire de nul prisonnier qu'il n'aimât pas fort sa délivrance?

ANC. FR. Ke il prenge conroi de lor delivraison.

Roman de Rou, v. 1631.

15. Delivratio, Deliuratio, s. f., délivrance, livraison, remise.

En la delivratio d'amont dita.

Tit. de 1419. DOAT, t. LIV, fol. 292. 

En la livraison dessus dite.

16. Deslivrar, Desliurar, Deslieurar, Delivrar, Deliurar, v., délivrer, affranchir, débarrasser, acquitter.

Rezemer e deslivrar los prezoniers. V. et Vert., fol. 80. 

Racheter et délivrer les prisonniers

Miels saup Lozoics desliurar 

Guillelme.

Bertrand de Born le fils: Quant vei lo. 

Mieux sut Louis délivrer Guillaume. 

De que si puescan deslivrar

Tanz deutes com as a pagar.

V. de S. Honorat. 

De quoi se puissent acquitter tant de dettes comme tu as à payer.

De pagans e d'avol gen 

Delivrar lo monimen.

Giraud de Borneil: Jois sia. Var. 

De païens et de méchante gent délivrer le tombeau.

Femna fai, al efantar,

Plus leugieiramen deslieurar.

Brev. d'amor, fol. 40. 

Femme, au moment d'enfanter, fait plus aisément délivrer.

ANC. FR. E nus delivret fumes.

Seient delivret li tuen ami. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 123 et 59. 

La roine Frédégonde se délivra d'un fil; bauptiziez fu à Paris.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 235.

- Hâter, presser.

Dis al abbat que no fes tan gran messa, e que s' en deliures. 

Que s deliuresso de far la batalla. Philomena.

Dit à l'abbé qu'il ne fît pas si longue messe, et qu'il s'en hâtât.

Qu'ils se hâtassent de livrer la bataille.

- Écarter, retirer.

C' om delivre la brasa a forza et a poder. V. de S. Honorat. 

Qu'on écarte la braise à force et à puissance. 

Subst. Qui al desliurar non cor

Greu sera per lui desliuratz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

Qui ne court au délivrer sera difficilement délivré par lui.

Part. pas. Anc hom mais pres no fo 

No volgues esser deslivrat. 

Granet: Fin pretz.

Oncques plus homme ne fut prisonnier qui ne voulût être délivré.

Aura deslieurat Israel. Liv. de. Sydrac, fol. 119. 

Aura délivré Israël. 

CAT. Deslliurar. ANC. ESP. Delibrar. IT. Delivrare.

17. Deslivramen, Desliuramen, Delhivrament, adv., librement, indépendamment.

Obra plus apertamen 

Ades, e plus deslivramen.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Agit plus ouvertement toujours, et plus librement. 

Ausel fai mudar bel e gen 

En pauc de temps desliuramen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Fait muer bien et gentiment un oiseau en peu de temps librement.

Puesca poiar et decendre delhivrament.

Tit. de 1219. DOAT, t. CXVIII, fol. 16.

Puisse monter et descendre librement.

18. Delivrier, Deliurier, Deslieurier, s. m., délivrance, absolution, débarras.

Se ieu mueir, er mi gran deliuriers.

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Si je meurs, (ce) me sera grand débarras. 

Pueys ses argen no y trob om deslieurier.

B. Carbonel: Per espassar.

Puis sans argent on n'y trouve absolution.

Conquier 

Als encarceratz deslieurier.

Brev. d'amor, fol. 92. 

Conquiert délivrance aux incarcérés.

19. Allivrar, Alliurar, v., délivrer, débarrasser.

Part. pas. Allivrada jacia d'un precios enfan. V. de S. Honorat. 

Gisait délivrée d'un précieux enfant.

20. Deliberacio, s. f., lat. deliberatio, délibération, réflexion.

Saviament et ab deliberatio. V. et Vert., fol. 68.

Sagement et avec délibération.

Senes deliberacio.

Brev. d'amor, fol. 212.

Sans réflexion.

Am gran deliberatio.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 218. 

Avec grande délibération.

CAT. Deliberació. ESP. Deliberación. PORT. Deliberação. IT. Deliberazione.

(chap. Deliberassió, deliberassions.)

21. Deliberar, v., lat. deliberare, délibérer, résoudre.

Van deliberar... de laissar et abandonnar la dita plassa.

Chronique des Albigeois, col. 18.

Vont délibérer... de laisser et abandonner ladite place.

Part. pas. Entendet que lo dit leguat venia deliberat.

Chronique des Albigeois, col. 8. 

Apprit que ledit légat venait résolu.

CAT. ESP. PORT. Deliberar. IT. Deliberare. (chap. Deliberá: delibero, deliberes, delibere, deliberem o deliberam, deliberéu o deliberáu, deliberen; deliberat, deliberats, deliberada, deliberades.)

22. Deliberadamen, adv., délibérément, résolument.

Deliberadamen et am bon conselh.

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 206.

Délibérément et avec bon conseil. 

CAT. Deliberadament. ESP. PORT. Deliberadamente. IT. Deliberatamente.

(chap. Deliberadamen, aposta, a propósit, en tota la intensió.)

23. Deslivransa, Desliuransa, Delivransa, Deliuransa, s. f., délivrance, action de livrer, livraison.

Tant que ad aquela desliuransa.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 67.

Tant qu'à cette livraison.

S' endevenia qu' en la deliuransa fos trobats meinhs un gras.

Tit. de 1282. DOAT, t. CXVIII, fol. 192.

S'il advenait qu'en la délivrance fût trouvé un grain de moins.

(chap. Liberassió, liberassions; entrega, entregues.)

lunes, 7 de noviembre de 2022

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia

miércoles, 13 de abril de 2022

Carabasa m'han donát. José María Juan García

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES


Carabasa m'han donát...


COMEDIA VALENSIANA

ORICHINAL DE 

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es: 
http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).     

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes

Voreta de l'Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)


Editorial "ARTE y LETRAS” 

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V. 

VALENCIA


José M.a Juan García

Carabasa m'han donát...

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925


COMEDIA

de l'horta valensiana

en un acte y en vers.


IMPRENTA

Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida de Victoria Eugenia, letra V. - VALENCIA


DEDICATORIA


A ma volguda muller

ELVIRA CHIRONA PERIS

que no em doná carabasa

el día que li parlí. 

L'AUTOR


ES PROPIETAT


Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor 

"La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets.

Queda fet el depósit que la lley mana. 


ACTE ÚNIC


DECORASIÓ. - Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets. 


TERESA, TÓNI Y CARPANTA


TERESA (En gran enerchía.) 

¡Bueno, bé!... ¡Ya s'acabat! 

¡Así no vullc més desplantes!

El que no estiga contént 

que prenga pronte el montante

y no vinga en eixos cuentos

de condisións y amenases...


TÓNI (Molt solemne.)

Es que les noves tendensies 

del treball... Vosté repare

que les idees modernes

obliguen a tots y manen...

que...


TERESA ¡D'ouirte estíc ensesa

y estás la sanc socarrantme! 

Así no mana ningú

mes que yo... ¡per aixó pague!

¡Vivo!... ¿Qué feu en la porta?

¡Serán vagos!... ¡Serán!...


CARPANTA ¡Calmes!

¡Vosté cuant se posa aixina

pareix un dimoni en faldes!...

El chornal es algo curt

y pa tantes fanecaes 

som pocs els treballaors...


TERESA Lo que vos falten son ganes

de treballar...


TÓNI ¡Ma quin atra!

¡Per eixe insult ya no pase!


TERESA El remey está en San Blay...

¡Así sobren les paraules!

Yo pague com paguen tots,

igual vos pague qu'els atres,

lo que pasa es que soc dona

y voleu aprofitarse... 

¡Sapiau, pues, que no m'apure

y que me sobren agalles

pa treballarme la terra

si no tinc qui la treballe!...


(A CARPANTA, molt cariñosa.)

¿El teu chiquet com está?


CARPANTA Segons el meche... ¡prou grave?

¡Ni pa comprar medisines 

tinc en casa!


TERESA (En furia) ¡So... salvache

¡Tindre al chic d'eixa manera 

y no vindre a demanarme 

lo que val la medisina! 

¿Y tú te tens per bon pare?...

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.)

Tin cuatre duros y compra

tot cuant al chiquet li falte...

¡Andando!... ¡Ché, a la botica!


CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.)

¡Nostre Siñor que li ho pague!

 

TÓNI (Apart per TERESA.)

¡Es confitura de sucre!...


TERESA ¡Consentir que m'amenasen!... 

¡Aváns venc tota l'hasienda!

¡De rabia m'ensenc! 

(A TÒNI.) ¡Tú! 


TÓNI ¡Mane!


TERESA Dili a ta filla que vinga,

a boqueta nit l'aguarde 

pera donarli unes botes,

un trache nou y unes calses... 

Es un regal pa les festes... 

(Transisió) Lo que dic; primer me maten

qu'aumente a ningú el chornal...

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!... ¡Que no falte!


TÓNI Descuide, a boqueta nit...

¡Lo alegre que va a posarse!...

¡Crega que la tinc nueta!... 

Dels chornals que res se parle...

Lo que vullga y tal com vullga...

(Apart.) ¡Es una santa en corache!

Mescla d'homenót y dona...

Algo d'arrop y vinagre...

TERESA ¿En cá estás ahí?...


TÓNI Men vaig...

Tot lo dit prengau per chanses... 

per cóses sense importansia...

¡Trache nou, botes y calses!...

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!... 

(Fa mutis per el foro.)

____


TERESA Y LA SÓ PERANSA


TERESA (Cridant a la primera porta de l'esquerra.) 


¡SÓ PERANSA!... ¡Si una en tót

no estiguera!... ¡SÓ PERANSA!

¿Está sorda?.... ¡Vinga pronte!

(Ixint per la porta indicá)


SÓ PERANSA ¡Así estíc!... ¿Qu'es lo que mana?


TERESA Huí s'ha de fer chocolate

pa chent de fora de casa.

Espere al señor RETOR...


SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?...

¡Tot de presa y correguda! 


TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa?


SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres? 


TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara

panquemaos o ensaimaes 

y un gót de sibá per barba...


SÓ PERANSA El siñor RETOR no 'n porta...


TERESA ¡Reventa si no se calla!

¡A la cuina!... ¡Mes apresa!


SÓ PERANSA ¡En eixos crits m'acobarda!... 

Después vindra (vindrá) el só BATISTE...


TERESA ¡Que no vinga a donar llanda

perque tindrem un disgust!..,


SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa... 

Vól que li venga ésta finca...

Com ella forma mansana 

en les dos d'ell, y este puesto

es talment tota una alaixa 

p'alsar así un almasén...


TERESA Sí, li cauría la baba

de que yo li la venguera... 

¡Que no m'ho diga ni en chansa! 

¡No te encara próu pesetes 

pera comprarme ésta casa!


SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d'encarrec! 

Els horts a poca distansia... 

Enfront, l'estasió del tren...

Es lo que diu: la teu ama (teua)

podría viure en la finca

que té en la mateixa plasa... 

El home no pensa mal...

TERESA Si vol viure en mí, Peransa, 

no siga capa torera

y mire be lo que parla

que yo no vullc fer negosi 

perque no es presís qu'el fasa.

Sis cases tinc en lo poble

y si el pensament no 'm cambia

en ésta tinc que morir,

pues baix de son techo guarda

els recorts mes venturosos

de ma vida.


SÓ PERANSA ¡Si qu' els tanca!


TERESA Conque... ¡a fer el chocolate

y después pose la taula! 

Els chornalers per un puesto,

BATISTE per l'atra vanda...

¡Si una no tinguera chenit! 

¡Quina lucha, Verche Santa!

(Fa mutis per la primera esquerra.)


SÓ PERANSA ¡Qué 't compre qui no 't conega!

La pobra está fentse ransia 

y te un humór dels dimonis... 

¡Ya es un castíc aguantarla!... 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

____


AMPARITO Y CHUANET per el foro.


CHUANET (Per una flor que dú en la má.)

¡Tín ésta flor, AMPARITO!

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro!


AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría!

Eixa flor pa la meu ama... (meua)


CHUANET ¿Pero es que tu creus?... ¡Por vida!

Aixó es desig de mon pare 

qu'a festecharla m'obliga 

perque té dinés... Mes yo

a qui vullc es a una chica

que te per nom Amparito

y per sa grasia divina

y sa cara qu'es un cromo

si es presis done la vida.

El fill del señor Alcalde

no diu ninguna mentira,

conque prén esta roseta

que pa tú yo tinc cullida

y ríute de la teu ama

y de tota sa familia.


AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.)

Ya que t'empeñes... 


CHUANET ¡Recatso!

En quín puesto se la fica!

¡Qu'envecha tinc a la rósa!

¡Tan a gust que dormiría

en eixe llit ahón descansa

y hasta pareix més bonica!


AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!...


CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta!

Mon pare diu que soc tonto 

y diénto em mortifica...

¡Qué póc sap que sols mirante

el mes tonto s'espavila!

Demá escomensen les festes 

y de nit la chent fadrina 

ixirá de serenata

com es costum d'eixe día. 

Yo, sens qu'el pare s'entere, 

tinc prepará chent amiga

pa vindre a cantarte "albaes” 

pues vullc demostrarte aixina, 

que pa mí no hiá atra dona 

en lo món.


AMPARITO ¡Ma com s'esplica! 

¡Ell, tan timit


CHUANET ¡Conveniensies!


AMPARITO ¡Tan vergoños!


CHUANET ¡Pantomina!

Es pa engañar a món pare... 

Teresa, qu'ho creu aixina

en cuant li parle d'amor

sol baquecharse de risa...

¡Qué mes prenguera que tindre

un marit d'ésta medida!

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena...


CHUANET ¡No m' olvides, regalisia!

¿Vindrás a la font?... 


AMPARITO Vorém... 


CHUANET Vindrás; a les sinc y micha...

Hasta después... ¡chitanasa! 

¡Recatso, si es tan bonica!

(Amparito fa mutis per l'esquerra primer terme.

Chuanet queda mirantla com un bobo.)

_____


L'ALCALDE per el foro.


L'ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.) 


L'ALCALDE ¿Qué fas así? M'interesa 

la teua contestasió. 


CHUANET Pues... esperant a Teresa 

qu'es coneix que no te presa 

sabént que la espere yo. 

Yo crec que no está per mí 

y si de nou me descare 

no tinc que lograr el sí... 

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí! 

¿No es de veres, siñor pare? 


L'ALCALDE A parlar molt clar y net 

he vingút, pues vullc cuant ans 

posar les coses a tret. 

Huí deixe el negosi fet 

y d'así poc, novensans. 


CHUANET ¡Si no hem vól! 


L'ALCALDE ¡Quina manía! 

¡A palos crec que te balde! 

¡Teresa qué més voldría! 

¡Poquét que disfrutaría 

sent la nóra del alcalde! 


CHUANET ¿Qué s'achua a que mos planta 

als dos en mig del carrer? 


L'ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta! 

Eixa en seguida s'achanta... 

Es sols el impuls primer... 

Qu'a tu t'agrá Tereseta 

no pots negaro, fill meu; 

es arriscá, boniqueta, 

te la seua fortuneta, 

y te uns ulls... 


CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m' afronte 

y no 'n dispare ni una... 


L'ALCALDE Lo que tinga que ser pronte; 

yo la cride. Tin en conte 

qu'está en choc una fortuna... 

(Cridant a totes les portes.) 

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché, 

alegra un poc mes la cara! 

¡Qué póca sangueta té! 

¡Preparat tú, que ya vé! 

(Mirant a la primera esquerra) 

Per Teresa: ¡Está qu'els rellonches para!... 

_____


Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l'esquerra. 


TERESA ¿Qué vol de tan bon matí 

l'alcalde, si es pot saber?... 


L'ALCALDE  Parlar en tú.


TERESA ¿Vosté en mí? 


L'ALCALDE Y Chuanet...


TERESA ¿També?

 

CHUANET ¡Sí!

 

L'ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa. 

y pues que no tenim presa 

seré yo qui fique basa. 

Tratemo tot en cachasa 

y no t'alteres, Teresa. 

Ya saps que desde menuda 

t'he tratat com tú mereixes; 

com á una filla volguda, 

y tú qu'eres testaruda 

lo qu'he fet no reconeixes. 


TERESA ¡Vacha, bonica manera 

de dirme desagraida! 

¡Si una mal chenit tinguera! 

CHUANET (Per l'alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!...  


L'ALCALDE No la ofendré més, descuida... 

Pués... bé com á clavariesa 

considere nesesari 

qu'hem fases una promesa; 

¿Podrá elechirme Teresa, 

al meu fill pera clavari? 

Segons es costúm antiga 

á nomenar compañero 

la clavariesa s'obliga 

y vullc que Teresa diga 

si el meu fill será festero... 


TERESA Encara n' ho tinc pensát 

pero no's fasa ilusions 

que yo ya 'l tinc mig triát... 


CHUANET  ¡Carabasa m'han donát 

después de tantes raons! 

¡Aixina chuen en mí 

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí! 

¡Señor!... ¿Pera que naixquí? 


L'ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca! 

¡Ho mane yo, sí, señor! 

¡Per algo tinc l'alcaldía! 


TERESA ¿Qué te que vóre l'amor 

en ser vosté rechidor? 

¡Vacha una manomanía!



L'ALCALDE ¡El meu chicón te combé 

pa marit... ¡consell de pare! 


TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!... 


L'ALCALDE Yo sols desiche el teu bé... 


TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m'esbare!...


L'ALCALDE Seguint instrucsions donaes 

sis voltes ya t'ha parlat 

y les sis foren debaes 

pues digué les sis vegaes; 

¡Carabasa m'han donát! 

¡Tu carabasa al meu fill! 

¿D'ahon y com tal desacato? 

Este qu'es el meu espill 

no es pa posarse en perill 

de qu'el despresien... 


CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!  


L'ALCALDE ¡Pues t'ha de voler, Teresa! 


TERESA ¡Mira, la baba li cau! 

¡No siga vosté bambau 

y no vacha tan apresa! 

Ara vaig á parlar yo 

els meus nervis ocultant, 

y com crec que tinc raó 

no li demane perdo 

per lo qu'el vacha insultant. 

Vosté que te l'alcaldía 

perque... ¡tots sabem per qué! 

creu que l'amor es hui en día 

una pura tontería 

que trellát y cap no té. 

Sinse casarme, fadrina, 

á una edat sería ambí 

y estic tan á gust aixina 

que si vól que trague quina 

digam de casarme al fí. 

Yo no sé si hem casaré, 

perque parlar del demá 

ni es chust ni tampoc combé... 

pero si hem case ho faré

en el que diga... ¡m'agrá! 

Será aixina (.) com li ho dic, 

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric, 

o si es vell o encara es chic 

pera tindre relasións. 

Per dirli la veritat 

no espere qu'em pose multa 

la suprema autoritat. 

dir lo qu'es sent no es pecat: 

el seu fill no me resulta. 


L'ALCALDE ¿Com que no?... Si no mirara! 


CHUANET ¡Ma que fás un paperet! 


L'ALCALDE ¡La broma resulta cara!... 

¡Pensa que huí tinc la vara! 


TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet! 


L'ALCALDE ¡Chuano, nemsen d'así! 

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát! 


TERESA Bueno... ¡amenases a mí! 


L'ALCALDE ¡T'enrecordarás de huí! 


CHUANET ¡Carabasa m'han donát!... 

(Fan mutis L'ALCALDE y CHUANET per el foro.) 


TERESA ¡Quina parella, Señor! 

¡Ni a quinsét y mig la saldes! 

¡Y m'han posat d'un humor; 

¡Ca vegá tinc mes horror 

al castic de portar faldes! 

(Fa mutis per la primera dreta.) 

______



TONI Y CARPANTA, per el foro. 


TONI ¡Estic loco d'alegría! 

Creuteu ¡estíc mes content! 

Nostr'ama val mes pesetes 

que tot el poble sanser 

y les collites d'enguañ 

chunt en les del añ que vé. 

Pera la meua chicona 

un trache nou m'ha promés 

y unes botes y unes calses... 

¡Tot un equipo sanser! 


CARPANTA P'al meu fill... ¡tu ya ho has vist! 

La medisina el pobret 

se l'ha presa, beneint 

el nom de l'ama... 


TONI ¡Reché! 

¡Y qu'aném en tonteríes 

de hores lliures y d'auments! 

!Si Rusia vinguera así 

no trauría res en net! 


CARPANTA Yo ya saps que no me fique 

en la cuestió dels dines, 

a mí lo que no me chóca 

es treballar com aquells 

negres de no se quin puesto... 

¡Treballar, lo presiset! 

Lo que no se fasa huí 

se deixa p'al mes que ve 

y si en un mes no s'acaba 

pues s'acaba l'atre mes... 


TONI ¡Será gós!... ¡Que tonteries 

diu el que te poc servéll! 

____


BATISTE per el foro 


BATISTE ¿Está l'ama? 


TONI ¡So, BATISTE! 

¡Grasies a Deu qu'el veém! 

¿Qué tal vá?

 

BATISTE ¡No estíc pa cuentos! 

¿Y Teresa...? 

TONI ¡Yo que sé!... 

Nosatros vením de fóra 

y a l'andana sen aném... 

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse... 


BATISTE Grasies. 


TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!... 


BATISTE ¡Avisa que estíc así! 


TONI Lo que mane... Avisaré.... 

(En la primera dreta.) 


¡SO Peransa! ¡SO Peransa! 

¡lxca si pót un moment 

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.) 

¡Que cara! 

de bruto este tío té!

 

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día 

el que te la cara ho es... 

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense... 

¡en l'andana falta chent! 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 

______


BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta 


SÓ PERANSA Perdó qu'esperar el fasa...   

BATISTE (Impasient.) La casa... 

SÓ PERANSA Crec que tot s'arreglará... 

BATISTE Será... 

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí... 

BATISTE Pa mí... 

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút 

pa fer que diguera sí, 

pera (pero) ¡no la he convensút! 

BATISTE ¡La casa será pa mí! 

SÓ PERANSA De rabia la te que vull... 

BATISTE ¡Orgull! 

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns... 

BATISTE ¡Raóns! 

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més... 

BATISTE ¡Dinés! 

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse... 

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse... 

Orgúll, raóns y dinés...  

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?... 

BATISTE Guañar... 

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!... 

BATISTE ¡El asunt! 

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!.. 

BATISTE Espere... 

SO PERANSA Espere vosté sentát 

y, mire, no es desespere... 

BATISTE ¡PERANSA asó s'acabát!... 

Guañar el asunt espere... 

Y el guañaré, si señor, 

perque si ella es altanera 

yo sóc encara pichor. 

¡Dili que Batiste espera!... 


TERESA (Ixint per la primera dreta.) 

¡Pa mí si es poma, millor! 

Tú, Peransa, al teu que fer... 


SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta) 

Enseguida.... 


TERESA ¡Vinga, apresa! 


BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa! 

Parla... 


TERESA Parla tú primer. 


BATISTE Pues el asunt que me pórta... 


TERESA Es vore si en tonteríes 

en poques paraules lies 

a la més tonta del hórta... 

que sent com eres llepasa 

que tot vól atropellaro 

vens com sempre en gran descaro... 


BATISTE ¡A que me vengues la casa! 

Tinc dinés pera comprarla 

en cá que vullgues millóns... 

Yo crec qu'en estes raóns 

farás molt mal en negarla... 


TERESA ¡Te falten moltes pesetes 

y dispensa si m'encone! 

Per els teus dinés no done 

ni una de les racholetes... 


BATISTE ¡Molt alta estás de polsera 

y senc que 't póses aixina! 

¡No está be que una fadrina 

se póse tan gallinera!... 

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí 

vinga de males maneres 

a acreditar lo que eres!... 

¡Un nesio que no te fí!... 

Si es que vols que yo t'atenga, 

atendret no val ni un sou, 

mes no me digues de nou 

que yo la casa te venga. 


BATISTE Me la vendrás y tres más 


TERESA ¡No te la vendré, no y nó! 


BATISTE ¡Será perque ho mane yó!... 


TERESA ¡En cá riure me farás!... 


BATISTE ¿Me plantes cara?... 


TERESA ¡Es presís! 


BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa! 


TERESA ¿Que faries...? ¡Parla! ¡Apresa! 

¡Si eres un tros d'infelis! 

¡Si no tens sanc!... 


BATISTE ¿Desafíes? 


TERESA ¡Si eres un pobre indefens!... 


BATISTE ¡Si la casa no me vens 

así vindré tots els díes!...

 

TERESA La finca estará tancá... 


BATISTE Pero com se que la porta 

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má. 

(Algo cariñós y amansantse.) 

Sí, la obriré, flor bledana, 

y no haurá quí ho impedixca 

mentres qu'en la casa vixca 

una rosa valensiana. 

La rósa eres tú, Teresa, 

la reina de les fadrines... 

¡No m'asusten les espines 

de una rosa tan ensesa!... 

Desde chiquét tinc costúm... 

¡hábit que tenen les cóses! 

de venerar a les roses 

asoles per son perfúm... 

Es el teu embriagador, 

d'un aroma tan extrañ 

que tan pronte díu “engañ” 

com díu: "veritat d'amor” 

May en la vida parlí 

com estíc ara parlante 

y crec qu'estíc demostrante 

algo qu'es impropi en mí. 

¡Rebaixarme yo a una dóna! 

¡Yo que un gran ódi els profese! 

Pero en mig de tot... confese 

que ¡me pareixes tan bona! 

Eres mala en el parlar 

pero tens de cór adins 

la esensia dels serafins 

que cautiven al mirar... 

¿Me vendrás la casa o no? 

¿Podrás el favor negarme 

cuant vinc así a rebaixarme? 

¡Dónam la contestasió! 


TERESA ¡No puc en este moment! 

Torna a la nit... 


BATISTE ¡La esperansa 

señala temps de bonansa! 

Pensa qu'estíc impasient... 

Pósa el preu més elevat... 

¡Cuant més demanes, millor! 

Tinc dinés y ... ¡tinc amor! 

Demanes, pague y saldát... 

(Fa mutis per el foro.)

 

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.) 

¡Verche y Mare Subirana! 

No sé que senc en lo pit 

qu'el men cór, ans amortít, 

el teu consól me demana. 

¿Sera qu'el vullc?... ¡No pot ser! 

¡Amparam, Verche divina! 

¡Primer mil voltes fadrina 

que ser la seua muller! 

(Alsantse.) ¡Ea, l'ensomit pasá 

y hiá que donarse conte 

de qu'eixes coses de pronte 

deixen a una embobá!... 

(Fa mutis per la primera porta de l'esquerra.) 

_____



CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans. 


CHUANET Bueno, mon pare está en Babia. 

Mentres que me veu plorant 

yo estíc rientme per dins 

y ¡amolle cá carcallá! 

Qu' Amparito hem vól a mí 

es la pura veritat 

y que Teresa no hem vól 

no hiá qui ho puga ductar... (dubtar, dubte; dudar) 

¡Animo pues y al avío! 

Esta nit de ronda vaig 

y así porte la guitarra 

pera lluirme tocánt... 

______



IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme. 


AMPARITO ¿Que fás así Chuanét? 


CHUANET Que te volía enseñar 

pera ferte serenata 

la guitarra qu'he comprat... 


AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica! 


CHUANET ¡Catorse pesetes val 

en cordes y tot!... ¡Figurat! 

¡L'envecha que me tindrán 

els demés fadrins del póble 

cuant me la vechen tocar! 

Esta guitarra es chitana... 

¡Si veres tú lo que sap!... 

Venint anaba tocantla, 

aixina, com qui n'ho fá, 

y les cordes me parlaben 

d'un amor loco y extrañ... 

- ¡La vols! - me dia el bordó 

en lo sonít apagat... 

- ¡Te vol! - contestaba el quinto 

en un timbre més humá. 

- ¡Pa tú será! - diu la cuarta 

com a churament sagrát. 

- ¡Pa tú asóles! - la tersera 

añadix entusiasmá 

y la segón enseguida 

diu en notes de cristal: 

- ¡Sempre teua! ¡Sempre teua! 

y com amorós remát 

salta la prima gochosa 

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca: 

- ¡Pa tú! ¡Pera tú será! 

Y com no engañen les córdes 

pues no poden engañar 

he tret una consecuensia: 

que tú pera mí serás.

____ 



TERESA ix per la primera porta de l'esquerra y queda mirant el grupo que formen 

AMPARITO y CHUANET 


AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira! 

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap, 

pero sinse cap ni res 

te tinc que voler igual. 

¿Y tú a mí?... ¡Vamos, contesta! 

¡No sigues tan apocá! 

Si Teresa mos guipara 

anaba a morir rabiant... 

¡Digues que me vols, Amparo! 

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás! 

Si al vindre de serenata 

en cá me encontres alsá 

y obric la finestra... proba 

de que te vullc... 

CHUANET ¡No está mal! 

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?  

TERESA ¡Se menchaba la guitarra! 

¡Qué preguntes que li fás! 

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat! 

(A TERESA.) Teresa... yo... 

TERESA ¿Qué t'asusta? 

En franquea es pot parlar... 

Tú vols a Amparo, n'ho negues... 

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está! 

TERESA Y a mí m'odies... ¿no es de veres? 

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!... 

Lo que pasa es que mon pare... 

¡Pa qué dirliu!... ¡Vosté ho sap! 

TERESA Yo apadrine vostra boda... 

AMPARITO ¡D' así que' s pugám casar!...  

CHUANET Si yo m'empeñe, enseguida. 

¿Vols vóreu? 

TERESA ¡Te falta sanc! 

¡Ya vories cuant tardaba 

si yo estiguera en ton cás! 

Les coses cuant més se pensen 

més tarden...

CHUANET Opine igual... 

esta nit trenque el silensi, 

s'entera tot el poblát 

de que vullc a Ampariteta 

y apenes m'alse demá 

li ho manifeste a mon pare 

y als dos minunts (minuts)... ¡Soterrát! 

TERESA ¡Anchelét, llástima dones! 

¡Mira y está tremolant! 

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá 

Pa qu' Amparo siga meua 

no hiá sacrifisi gran. 

¡Pregunteu a esta guitarra 

qu' ella li contestará 

TERESA ¡Aixina parlen els homens! 

CHUANET Ara en permís seu men vaig. 

En casa del Secretari 

als meus amic (amics) tinc sitats 

pera posarse d' acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!  

TERESA ¡La chuventut es terrible! 

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar! 

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá: 

“Al qu'em róbe la fortuna 

perdó li tinc que donar, 

al que me róbe la novia 

el mate sinse pietat.” 

TERESA ¡Vacha una copla valenta! 

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap! 

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre 

que tens en los ulls, carám! 

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats! 

¡El meu pendó es la guitarra! 

Hasta después... ¡Marchen! ¡Mar! 

(Fa mutis per el foro.) 

TERESA ¡Estarás molt satisfeta! 

AMPARITO Cregam... ¡estíc molt pagá! 

¡Volér y ser correspósta 

es una felisitat! 

TERESA Bueno... ¡a preparar la taula! 

(cridant.) ¡PERANSA! 

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig! 

TERESA Achuda tú, qu'el RETOR 

ara mateixa así está. 

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo 

y cuant de dolor de cap! 

El ser una clavariesa 

es un lío dels més grans. 

____


La SO PERANSA, per la primera dreta. 


SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate. 

¿Ara que vól? 

TERESA Lo del cas: 

que pares taula. 

SÓ PERANSA Enseguida. 

D' así dos minuts pará... 

Escolte: ¿el siñor retór 

no mos fará fil trencát...? 

Después de tanta faena 

aixó faltaba... 

TERESA Es igual; 

el gasto del chocolate 

no es ningún gasto elevát. 

SÓ PERANSA Pero la faena si... 

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar! 

¡Poseu la taula enseguida! 

SÓ PERANSA Lo que mane... ¡aném allá! 

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l'esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec. 


TERESA Este matí em despertaba 

cuant tocaben les campanes 

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba; 

de goig y de fé ploraba 

en lo regás del meu llit 

y el seu tóc en lo meu pit 

se notaba tan apresa 

com diéntme: ¡Clavariesa 

ya tens el teu goig cumplít! 

---

De un repent, eixa alegría 

se sepultaba en lo cór 

y dels ulls naixía el plór 

per la pena que sentía. 

Ganes d'alsarme tenía 

e ixír al hórta ploránt, 

pero una veu arrogant 

me chillaba fórt: - ¡Teresa, (fique Tesesa) 

mira qu'eres clavariesa 

y tens que viure gochant! 

----

Asóles en el meu llit, 

miránt les tontes visións 

que veníen a millóns 

en les sombres de la nit 

volguí avisar en un crit 

pera demanar cónsól 

y vaig vore ixir el sol 

qu' en la seua llum ensesa 

me fea vore a Teresa 

chunt al hóme que la vól. 

----


SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará! 

Desde Adán hasta la fecha 

no s'ha vist dóna com yo 

pa fer les cóses apresa. 


AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t' achude!.. 


SÓ PERANSA ¿Qué tú qu' has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)


____



EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro. 


RETOR ¡Ave María Purísima! 

¿Que tal vá la clavariesa? 

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate! 


TERESA Buenos días, CAMPANETA, 

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór. 


RETOR ¡El señor vos fasa santes! 


SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu' ho vecha. 


CAMPANETA. (Apart per AMPARITO) 

¡Cada vegá está més guapa! 

¡Vá camí de ferramenta!. 


TERESA (Fentlos sentar a la taula.) 

Primer a desdichunarse... 


RETOR Vamos, si vosté s' asenta 

y mos acompaña...

 

TERESA Es clar... 

(A la SÓ PERANSA.) 

Ya pót servirmos... ¡Apresa! 


CAMPANETA ¡Que no córrega!... Estes coses 

en tranquilitát y etsétera... 

(S'asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.) 

(Al RETOR, per AMPARITO.) 

¿S'ha fiját, siñor retor, 

lo que val la camarera? 


EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses... 

¡Es un escolá més pelma! 


TERESA ¡Si que li agraen les chiques, 


CAMPANETA No totes, que la qu'es llecha 

pá mí que li agarre el tifus 

o el cólera... 


RETOR ¡Campaneta! 

Bueno les festes d'enguañ 

resultaran de primera. 

Tinc avís que ve l'obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu'el seu que fer el deixa. 


TERESA ¡Tót s'ho mereix la Patrona! 


RETOR El programa de la festa 

es en conchunt, un alarde 

de bón gust. 


CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.) 

¡Redéll, com crema!

 

RETOR Prosesó com may s' ha vist, 

misa gran a tota orquesta, 

bous, castells y serenates, 

verbenes en la glorieta, 

traques, batalla de flors, 

y concursos de bellesa. 

Aixó es sóls pa la chent chove... 


CAMPANETA ¿Amparito se presenta? 


AMPARITO Sería fer el ridicul 

¿Presentarme yo tan llecha...? 


CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas 

te l'emportes... 


RETOR ¡Campaneta! 

Ara, lo que sóls fá falta 

y lo que més interesa 

es saber qui es el clavari... 

Vosté sap qu'el temps apremia 

y tinc que donar el nóm 

a la Comisió de festa 

ans que se fasa de nit... 


TERESA El donará... 


CAMPANETA ¡Que se sapia! 

TERESA Tinc en cá que consultaro... 


RETOR ¡Mire que la cósa es serial 


TERESA A mig día se sabrá... 


RETOR Vindré a sabero, Teresa, 

es l' únic ya que falta 

y crec que no es un problema 

de difisil solusió 

pera una dóna tan llesta... 


CAMPANETA A propósit. Crec un deure 

el agrair a Teresa 

el regal que m'ha enviát... 

¡Una sotana soberbia! 

¡Masa sotana pa mí! 

¡De raso tota! ¡Qué prenda! 


TERESA ¡Segóns es el escolá 

te que ser la vestimenta! 

¿T'han fet atres regaléts...? 


CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra 

un roquét qu'es un primor, 

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari 

cuatre calsetins de seda, 

un bonét la del alcalde 

y ara m'han dit que se pensa 

entre totes les esclaves 

que hián en la Bóna Prensa 

y las Hijas de María 

ferme un terno de chaqueta. 

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.) 

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam! 

Algunes hián de cuidao... 

Instigaes per la envecha 

en la Hermandad del Rosari 

m'han fet anar de pateta. 


TERESA ¡No tenen perdó de Deu! 


AMPARITO Com a totes les bromecha 

no li tenen el respete

que se li deu. 


RETOR (a Amparito) Vosté pensa 

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta, 

y aixó es algo incompatible 

en les cóses de l' iglesia. 


CAMPANETA ¡Calle, m' han fet entre dos!. 


TERESA ¿Entredós y encara es queixa...? 


CAMPANETA Vullc dir qu' entre dos m' han fet 

una pasá molt mal feta. 

Li han fet creure a la Pelona 

que yo estíc mig mort per ella 

y ve darrere de mí 

lo mateixet que una fiera. 

¡Ya veu si la broma es cara! 

Una tía tan rellecha 

y que no fará els sincuanta 

seguintme d' eixa manera! 


RETOR ¡Ni son todos los qu' están 

ni te trellát Campaneta! 

(Alsantse. A TERESA.) 

Dins d' un rato tornarém. 

Repetixc que m' interesa 

saber el nóm del clavari 

qu'en son dret vosté nomena. 


TERESA Promét la contestasió... 


RETOR Y moltes grasies, Teresa, 

per l' obsequi. 


TERESA ¡Vosté mana! 


CAMPANETA Tot estaba de primera; 

Vosté te unes mans divines... 


SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma! 


CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa? 


SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera... 


CAMPANETA Perdone, que n' ho sabía... 


RETOR Hasta después, clavariesa. 


CAMPANETA 

(Fent mutis y mirant a Amparo.) 

¡Te uns ulls que me tornen loco! 

¡En cuant me mira, me crema!... 

Qu' a gust me socarraría 

en lo foc d' eixa morena. 

¡Nostre Siñor qu'hem perdone! 

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.) 


TERESA ¡Ay! 

¡Que tropesa! 

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA.. 


AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc! 


SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra! 

¡No he vist tipo mes inútil!



TERESA Arregléu la taula apresa 

y espavileuse, que yá 

es hora de fer faena... 


SÓ PERANSA Hast' ara ham estát ballant... 


TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela! 


SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa, 

cuatre més de chillar molt, 

tres que se la endú pateta 

y lo restant de reñir 

en el primer qu' es presenta. 

Tres culleraes al día 

y el meche de cabesera 

que no torne per así (.) 

hasta después de la festa... 

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula. 

¡Anemsem, dius, Amparito! 

¡No t' entretingues!... ¡Apresa! 

Carácter de la meu ama.,. 

¡Tot lo mon a fer faena! 

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.) 


TERESA ¡Se burlen del meu caracter! 

¡Eixa burla me molesta! 

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala? 

¡Es trist que n'ho reconega! 

Yo volguera reprimirme 

y ser un atra volguera... 

El cór no está en el caracter 

ni es el chenit la parella 

dels sentiments... ¿Soc yo bona? 

(A la Verche.) 

¡Contestam tú, Mare meua! 

(Después de una pausa)

Yo crec que m' ha dit que sí... 

¡Aixina estic satisfeta! 

(Fa mutis per la primera esquerra.) 

_____


TONI y CARPANTA, per la segón esquerra 


TONI (Apuntant en un paper). 

Trenta dos sacs de forment, 

vint y cuatre y huít... 


CARPANTA ¡Cabáls! 


TONI De fesóls cuaranta tres... 

Y catorse de escandall... 

Quinse de garrofes... 


CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos! 


TONI ¡Ya está! 

Yo no me menche garrofes..., 


CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix.... 


TONI ¡Habero dit, borinót


CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám? 

Sinse saber yo de números 

no m' equivoque d' un sac. 

¿En cá queda més faena...? 

TONI Hasta l' hóra de dinar 

pegarém un netechó 

a l' andana y a l' esprá 

sen anirem a la finca 

del Molí de San Pascual 

pera remoure la terra 

y vore ele (els) hórts com están 


CARPANTA ¡Masa faena pá huí! 


TONI Pues dispón tú que se fá... 


CARPANTA No anar al trót y més calma... 

trau tabaco y a fumar... 


TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino


CARPANTA Yo no 'n compre casi may...

Com l' estanc está en lo póble 

y yo vixc en l' arrabal... 

(Per lo sigarro.) 

¡Primét, pá que no murmures!... 


TONI ¡Vacha una viga, chermá

En pócs sigarros aixina 

¡adiós caixeta!... 


CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás 

eixe l' he fet pera tú... 

¡Tens més ganes de parlar! 

(Fense el seu sigarro mes grós encara.) 

Ara el meu, sinse avarisia... 

Requític, com mórt de fam... 

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix? 


TONI ¡Un petardo! 


CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar! 


TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta? 


CARPANTA ¡Mira, me s'han acabat!... 

Coinsidensies y cóses 

d'este mon. 

(Ensenént.) ¡Ajajajajá! 

¡Qué ve (be) se fuma de gorra! 

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s'esponcha 

buscant el techo ¿no saps 

qu' es lo que díu? 


TONI No, señor. 


CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs 

y que la teua petaca

siga de negres y blancs! 

_____


BATISTE per la pórta del foro 


TONI (Per BATISTE.) 


¡Atra vegá el só Batiste! 

¡Ché, Carpanta, cap a dalt! 

¡Toca, a netechar l' andana! 



CARPANTA ¡El désimo no estorbar! 

Dos visites tan seguides 

son d'algún significat... 

(Fan mutis per la segón esquerra.) 


BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu'avans men aní 

qu' el cap el tinc trastornát 

y pareix qu'haixca trovát 

la incógnita del destí. 

Ara torne convensút 

de qu'he de guañar l' empresa...

¡No es tan temible Teresa 

com sempre m'ha paregút! 

Son chenit es comprensiu 

y cuant se posa altanera 

es una plucha llauchera... 

¡Algo con (com) plucha d'estiu! 

Abordarém la cuestió 

anant sempre per les bones 

qu' es com se guañen les dones... 

¡Pa persona lista, yo! 

___


TERESA, per la primera esquerra. 


TERESA Molt pronte has tornát, Batiste 


BATISTE Es qu' esperant no vivía... 


TERESA ¿Vas de soterrar? 


BATISTE ¡Qué guasa! 

Vaig á cosa molt distinta... 

TERESA De casament á estes hores

crec que no... 


BATISTE Vaig de visita 

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina 

que te uns ulls que tornen loco 

a tot aquell que la mira. 

¿La coneixes? ¡Es molt guapa! 

Yo crec qu'es la mes bonica 

qu'ha naixcut en la Ribera. 

¡Es tota una pelailla! 


TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica! 


BATISTE Ara, que no' s podem vore... 

Ella es arrogant, altiva... 

Yo soc també un orgullós 

y no s'enteném aixina


TERESA Li anirás en pretensions... 


BATISTE Vullc que me venga una f inca 

que te lindant en dos meues 

y ella no vol... ¡Qué manía! 

El cas es que yo la pague 

a preu d'or per conseguirla


TERESA ¡Tens interés en comprarla!... 



BATISTE Ne tinc més de día en día, 

Ca vegá que me la nega 

mes ganes tinc de fer fira. 

tinc qu' alsar un almasén 

ahón áixa casa radica 

aprofitant les que tinc 

formant la mateixa línea. 

No haurá pera la taroncha 

ni en Carcaixent ni en Alcira 

almasén com el que pense 

construir yo... ¡creuteu, chica! 

Les taronches qu'en el abre 

son pérles d'un roig qu'enchisa 

al entrar en el palasio 

qu' al comersiant els dedica 

desicharán ser l' alfombra 

de una reina llevantina, 

y la reina será l' ama 

d'una mansió tan bonica. 

Treball y amor será el lema 

qu' al almasén presidixca, 

dels horts vindran els perfums 

del asahar, y la cuadrilla 

cuant entre els carros de fruta 

cantará gochosa aixina: 

"Les taronches y les dones 

son chermanes en la vida: 

p'aguantar les que son agres 

y tú eres agra chiquilla". 


TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste! 


BATISTE Cansóns, sí, qu'el vent envía 

pera que tú me contestes 

á esta pregunta enseguida; 

Per última volta digues: 

¿Me vens ó no vens la finca? 

_______



L'ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra. 


RETOR La contestasió es urchent... 

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima! 

¡Chunts Batiste y Tereseta! 

¡Se maten els dos! 

L'ALCALDE ¡Cristina! 

Si yo sé qu'está ell así 

no vínc... ¡Me dona una tirria! 

BATISTE S'han quedát tots fets de pedra! 

RETOR Aquell que de pedra siga 

s'haurá quedát, que yo no... 

L'ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa! 

CAMPANETA El señor retor cuant parla 

convéns a tots enseguida... 

RETOR Vením a vore de nou 

qui es la persona elechida 

pera clavari... 

L'ALCALDE ¡Mon fill! 

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva! 

L'ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese! 

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu' ho diga? 

RETOR Es el dret de clavariesa, 

ho saps de sobra... 

L'ALCALDE ¡Per vida! 

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú 

abuse de l'alcaldía 

y suspénc enguañ les festes!...  

TERESA Traga un paperet y escriga... 

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera...

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista! 

L'ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes. 

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta! 

¡Es el dret de clavariesa! 

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía. 

BATISTE ¿Yo clavari? 

L'ALCALDE ¡No hián festes! 

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas! 

Sent yo clavari n'haurán

per damúnt de l'alcaldía. 

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre! 

TONI ¡Refóll, si pareix mentira! 

CARPANTA Este mon es un fandango... 

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare... 

L' ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva! 

Resólt. Que yo me case en Amparo!.... 

L'ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!... 

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot! 

RETOR Parlar m' obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo, 

el amor els unifica

y no deu voste oposarse 

perqu'es el amor qui els guía. 

(A TERESA y BATISTE.) 

Y referent a vostés 

ya l' argument s' adivina: 

sent com son els dos clavaris 

no te ya interés la finca... 

Les dos hasiendes son una... 

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L'ALCALDE Apart. ¡Quin descaro! 

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira! 

CHUANET Es que te ganes de dirte: 

¡Vine así a mons brasos, filla!" 

RETOR Li ho dirá... 

L'ALCALDE ¡Si no mirara! 

Abrasánt a AMPARITO. 

¡S'ha derrumbát l'alcaldía! 

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo! 

RETOR ¡El Señor qu'els beneixca! 


TERESA Al públic. 

El chenit no val pa rés 

y de riure tínc ya gana. 

Una cósa vullc no més: 

que m'aplaudixquen vostés... 

Ho vól una valensiana. 


TELÓ



REPARTO 

PERSONACHES ACTORS


TERESA SRA. MILLET 

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l'hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d'adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu'acarisie com pareix que mosegue. 


AMPARITO SRA. DELAS 

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero... 

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular. 


LA SÓ PERANSA SRA. FERRER 

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores. 


BATISTE SR. BROSETA 

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble. 

Es dominant y orgullós, pero no antipátic. 


CHUANET SR. ANDREU 

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no 'n dispara una. 


L'ALCALDE SR. MARTI 

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d'encárrec. 


EL RETOR SR. TABERNER 

65 añs. Capellá de misa y olla... Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos. 

TONI SR. HARO 

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill 


CAMPANETA SR. FABRA 


20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca. 


CARPANTA SR. CABRERA 

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero... ¡treballa! 

_____


L'acsió en un póble de la Ribera. - Epoca present. - Dreta y esquerra les del actor. 



OBRAS DE ESTA EDITORIAL 


LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO 


Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4'50 


Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado 

encomiásticamente. 

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de 

haberla adquirido. 


- BIBLIOTECA STELLA -


Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo 


Van publicados: 


1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba 


2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer 


3.° El Buey mudo “ por “ “ “ 


4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña 


5.° El Safraner - Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer 


GALERIA DE OBRES VALENCIANES - Cada ejemplar, 30 cts. 


ARTE VALENCIANO 


FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba 

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado 

En rústica, SEIS ptas. 

PRÓXIMAMENTE 

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts. 

EN PRENSA 

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN