champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 4 de septiembre de 2017
Escrit Javier Boix per a Franja Viva
Tan persones dunes ideologies com de unes atres (sigue la que sigue) estem units,al tratas de una base social a defendre,no tingueu la mes minima duda de que ham format piña,en defensa de la nostra llengua,Lo Chapurriau. Despues que cada u seguixque la idea,que considero mes correcta,que per aixo estem en una Democrasia.
Vatres no esteu pera acusa a ningu de qui es cada u de cap ideologia. Vatres esteu,pera di que lo chapurriau es catala,pera que no se usson castellanismes y a la vegada que dieu que lo chapurrieu es catala y que lo chapurriau es una llengua mal parlada,esteu dien de forma indirecta que lo catala es tame una llengua mal parlada,segon vatres ;y pera mes inri,(lo millo de tot), la DGA donantos la rao.
-Esteu atacan al chapurriau y al castella de una forma directa y al catala de forma indirecta,tan vatres com la DGA.
Cualsevol grup,organisasio podrie tindre a dit,cualsevol territori del mon,crea argumens falsos,tradisions falses,histories falses,financia,radios,periodics,adoctrina als sagals en agendes com esteu fen vatres,es di,tot fals pero relasionat estre si y cuan la sosiedat al pun de mira intentare defensas,se donare cuenta de que estan sen atacats,manipulats,invadits,y protestaren,tratals de fassistes,de ultraconservados,de ultradreta,de confundits,de locos y tots los despenjamens del mon.
Dit de una atra manera,un ejemple :feu lo mateix que aquells sagals que entren al hort de un pobre aguelo,en les motos,escomensen a fer trompos y lai destronchinen tot,pataqueres,meloneres,sandieres,primentoneres,obergingueres,pepineres,Tomatigueres,algun esclatasan (estes dos ultimes van pels mallorquins) e.t.c lo aguelo que els pille se fot com un bou ,pert la consiensia,al vore que lesfors dedicat duran semanes no valdra de res y no cullira res, en aixo los sagals tratanlo de aguelo loco,de mal del cap ,ooo estas loco,estas loco!!,estas pera que te tancon,despues de fer ells,los sagals, la malesa
lo aguelo ere lo que estae loco,lo que estae mal del cap,y ere al que tenien que tanca.
-vatres sou los que au de reflexiona.
-si sou tan de la Franja,tant Franjolinets,tan de arago,tan aragonesos,per que puñetes feu una quedada a Lleida? Y no a pobles aragonesos? No dieu que es catala de arago lo chapurriau? Quina faena debeu tindre a Lleida si parlen catala de Cataluña alli.O es que voleu que parlem lo catala de cataluña al arago? O lo chapurriau de cataluña?com dieu que lo chapurrieu y lo catala es lo mateix..
Per que de esta manera estarieu dien que lo catala no es catala y que es chapurriau. De esta manera podriem dir que vatres parleu chapurrieu de cataluña y natres catala de arago?
Quina manera teniu de embolica les coses tat (esta va pels valencians)?
los vostres argumens no aguanten los mes minims analisis.Les palabres dites anteriormen u demostren,al detall.
Compreneu fills?
-Esta cla que de catala sol en ña un y de chapurriau tame. Tame y pot ser en mes rao se podrie denomina al chapurriau valencia,pero una gen tan gran y tan noble,com son los valencians,sense falta e incluin i/o lo respecte als catalans que parlen catala o castella o cualsevol atra llengua,no sels ha ocurrit,a cap monta los pollastres que esteu vatres montan aqui!!.
Aviso que lo catala es catala,lo valencia,valencia,lo mallorqui,mallorqui y lo chapurriau,chapurriau. Cuatre llengues diferens, una sola cultura,La Española ( en falten moltes mes,sol hay dit les afectades pels paisos catalans,faltarie una llengua internasional,una italiana,que tame esta al pun de mira,informo que tinc suficien moral,y posibilidats de sobra de defendre tame una llengua Europea que no sigue Española,en lo que toque a andorra,la de la termica no,la Andorra pais,pera que esta entrare a forma part dels paisos catalans aurien de fels descuentos pera cada cosa que compraren dins dels paisos catalans o sigue un preu nasional catala,pero a ells un descuento o sense impostos,ya que avui en dia no paguen impostos,la deuda que te cataluña en estos momens nose,si se proclamare independen,si seguirien en la mateixa deuda que tenen ara,o al se un pais nou la pedrien,perjudican a España fasilidats si se proclamaren independens en ficarien moltes a tots,pera fel contra mes gran millo,pero com dic lo territori que ya ha comensat a defendres,per que ataquen a la seua llengua,es la mal cridada la franja,res a vore en economia,ham de coneixe,quins son los argumens dels andorrans y los italians tame,sense dixamos als valensians y mallorquins y per suposat natres tame,part dels Aragonesos (que ya ho tenim cla,parlem chapurriau). Cap destaca que andorra es un pais independen,pera entra,lo problema no serie la llengua,crec,serie que los tindrien que dona,mes fasilidats que als atres per que no paguen impostos alli ).
-No sera que esteu intentan construi los paisos catalans,y tos falte forsa?
-No sera que esteu intentant destrui España y part de Europa?
-Vatres esteu buscan que les llengues de la franja,les persones les entenguen com catala la seua llengua,cuan ho tinguen adepres del tot ,animals a que se introduixquen als “paisos catalans” (be per que estara format o be pera defendres contra España),esta es la vostra funsio,ni mes,ni menos.
-Lo chapurriau,lo valencia,lo mallorqui, il catala formen part de la cultura Española,per aixo a alguns tos conve,esta en contra del chapurriau, e intenta acaba en estes llengues,per que teniu una mania tan gran als Españols que no tols podeu traga ni en pintura. Hasta tal pun que dieu que lo catala la vostra llengua es una llengua mal parlada.(serios problemes de endofobia vec yo)
-Natres no ham dit mai que lo chapurriau sigue una llengua mal parlada,ni directamen,ni indirectamen,vatres ya esteu dien,de forma indirecta,que lo catala es una llengua mal parlada,y es la vostra propia llengua.
-Cuan se acaben los argumens y la sense rao ,se demostre lo que sou,manipulados e invasos.
-Natres tame som gen de pau,pero cuan se mos atente gravemen,tame mos sabem defensa.
-Que de una llengua no esixtixque,un dicsionari, no signifique,que no se pugue parla,ni escriure.Aqui teniu la mostra, pera los que no la volen entendre,es lo vostre problema,no lo nostre y si la enteneu,sera que no esta tan mal escrita.
En un momen o atre tocara ficamos en politica,ho sabem.per que de verdat son los que tenen lo poder pera fe o desfe coses,sol mos falte un partit de esquerres que se pronunsio,pera equilibra les coses,si no se pronunsie en un temps sere yo mateix qui lo busca.A vegades esta en politica no es servi a un partit en concret,sino a tota una comunidat,o pais y si nas se servi a mes de un no ña problema,encara que defenge idologicamen idees contraries a les teues,mentres,defengam tots a una,una base social com es lo chapurriau. Com ai dit avans ,lo chapurriau es una base social y en un momen o atre totes les idees anirem a una en defensa de la nostra llengua identitaria ,lo chapurriau. Que per cert un o una que es de izquierda unida per ejemple,si tos vinguere en los mateixos argumens que los meus tame lo/la tratarieu de fasiste (la pregunta es en lo logo y tot de IU )? Au tratat de fasistes a mols inclus a gent de esquerres. Sense cap miramen, no sera que cuan ataquen los vostres argumens falsos,sense sentit y poc cabilats, aquell pera vatres ya es fasiste? Dieuli al que tos finansie de cambia de laboratori de inteligensia,este no tos funsione.ya sabem que lamo de la DGA y lamo de los CHAPURRIAU-ME-DISTES (vatres) (añadi – FRANJOLINET o FRANJOLINETA) (tot jun) ES LO MATEIX AMO. Com tos dic tan dretes,esquerres y centre tos atacaran igual com u faig yo,o mes,per que lo chapurriau es una base social y damun de esta,estan les idees de cada u.
Si lo chapurriau es catala per que motiu,rao o sircunstansia tacheu lo escrit,per segona vegada ,yo parlo chapurriau de enfrente de la sede comarcal de valderrobres???
se podrie dir que acepteu al chapurriau cuan diuen que es catala,pero no cuan se diu que lo chapurriau es chapurriau?
Eticamen aurieu de acepta les dos maneres,Si no acepteu les dos maneres,no digueu que lo chapurrieu,lo valencia y lo mallorqui es catala. En cas contrari demostreu.
No es lo mateix di que lo catala sigue chapurriau,que lo chapurriau sigue catala,sol que asepteu una de estes y digau que lo chapurriau es una llengua mal parlada indirectamen esteu faltan lo respete al atra,lo catala.
Les llengues ofisials de Arago,de momen son: lo castella,lo catala ,lo aragones y pot ser algun atra...pero si aquí se parle catala de arago,este catala no es com lo de cataluña.
Si vullguereu dir al chapurriau,catala de arago,arrugan lo morro,algu encara ho podrie acepta. Pero encara en estes
-lo catala de arago no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de valencia no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de mallorca ( archipielago balear) no serie igual que lo catala de cataluña.
No guañarieu res.
Entonses podriem dir que no vinguereu a cambiamos les lletres del nostre “catala”?
Per que de catala com hay dit antes sol en ña un. Lo de cataluña y es lo catala que no volem,ni al arago,ni a valencia,ni a mallorca.(archipielago balear),
Reflexioneu. Que vaiga bonico.
Moltes Grasies!!
jueves, 13 de abril de 2017
cagarnera, cadernera
Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)
CADERNERA f. Dcvb
cagarnera , a Valénsia
Sinòn.: cardina, carderola.
Etim.: metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.
martes, 12 de marzo de 2024
Lexique roman; Folrar - Fonge
martes, 27 de febrero de 2024
Lexique roman; Falhir, Faillir - Falsar
Falhir, Faillir, v., lat. fallere, faillir, faire une faute, manquer.
Cel qui ve son bon amic faillir,
Molt l' ama pauc, si no ill l'o ausa dir.
R. Bistors: Non trob.
Celui qui voit son bon ami faillir, l'aime très peu s'il ne le lui ose dire.
Qui mais val, mais fay de falhimen,
Can falh en re, que us hom ses valor.
B. Carbonel: Per espassar.
Qui vaut davantage, fait plus grande faute, lorsqu'il manque en quelque chose, qu'un homme sans mérite.
Com ab los sieus que ja no falhiran
En nulha re, sol qu'om no falha lor.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais.
Comme avec les siens qui jamais ne manqueront en nulle chose, pourvu qu'on ne leur manque pas.
- Faire défaut, faire faute.
Vitalha lor falh, no 'n pogron aver mia. (chap. mia: mica.)
Guillaume de Tudela.
Victuaille leur manque, ils ne purent en avoir mie.
Fig. Res de be no y falh, mas quan merces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum.
Rien de bien n'y manque, excepté merci.
- Perdre, laisser échapper l'occasion.
Ab gran dreg, faillon a conquerer
Terras e gent, quan n' an cor e voler.
B. Calvo: Ab gran dreg.
Avec grand droit, ils manquent de conquérir terres et gent, quand ils en ont désir et vouloir.
Subst. Falhir apel so don blasme se mier,
Qu'autre falhir no m fai nul cossirier.
Nat de Mons: La valors.
J'appelle faillir ce dont blâme se mérite, vu qu'autre faillir ne me fait nul chagrin.
Part. pas. Mas tant es vas mi fallida
Qu'aissi lais son senhoratge.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Mais elle est tellement faillie envers moi, que je laisse ainsi sa domination.
Subst. Als faillitz don avinens perdo.
P. Vidal ou Giraud de Borneil: No s'es savis.
Aux faillis donne agréable pardon.
ANC. ESP.
Falido ha a mio Cid el pan è la cebada.
Poema del Cid, v. 589.
CAT. Falir, fallir. PORT. Falir. IT. Fallire. (ESP. faltar; chap. faltá.)
2. Falhidamen, adv., d'une manière fautive, fautivement.
Casqus a parlat mal perfiechamen e falhidamen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Chacun a parlé imparfaitement (N. E. mal + perfiechamen = parfaitement) et d'une manière fautive.
ESP. Falidamente (N. E. sin fundamento, en vano).
3. Falha, Failla, s. f., lat. falla, faute, manquement.
Per la falha qu' el fag avia, que se traisses la ongla del det menor.
(chap. Per la falta que ell fet habíe, que se traguere la ungla del dit menut.)
V. de Guillaume de Balaun.
Pour la faute qu'il avait faite, qu'il se tirât l'ongle du doigt moindre.
Loc. Cansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra failla.
Peyrols: Manta gens.
Chanson, tu peux dire à tous en vérité que mon chant n'aurait pas faute.
Adv. comp. Coguos en seretz ses falha.
(chap. Cornuts (ne) siréu sense falta.)
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Vous en serez cocu sans faute.
CAT. ANC. ESP. Falla. ESP. MOD. PORT. Falta. IT. Falla.
4. Failhida, Faillida, Falida, s. f., faute, manquement.
Ja en mi no trobara faillida.
A. Caille: En mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Loc. Car qui mais val, mais dopta far failhida.
A. Daniel: Lanquan vei.
Car qui vaut plus, redoute davantage de faire faute.
Adv. comp. Els focs yfernals
Ardretz, senes falida.
(chap. Als focs infernals “arderéu”, tos cremaréu, sense falta. No se diu ardre en chapurriau, sinó ensendres, cremás, pendre, botás foc, sucarrás, etc.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous brûlerez, sans faute, aux feux infernaux.
5. Falhizo, s. f., faute, manquement.
Mas en vos falhizos
Non deu pensar sia.
Le Moine de Foissan: Be m'a lonc.
Mais je ne dois penser qu'en vous soit faute.
Loc. Amar la dei, sinon fas falhizo.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je dois l'aimer, sinon je fais faute.
6. Falhimen, Faillimen, s. m., faute, erreur.
Cre qu'en sia veramenz
Penedenz
De trastotz mos faillimenz.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je crois que j'en sois véritablement repentant de toutes mes fautes.
Els falhimens d' autrui taing c'om se mir,
Per so c' om gart se mezeis de faillir.
Folquet de Marseille: Ja no s cug.
Il convient qu'on se mire aux fautes d'autrui, pour qu'on se garde
soi-même de faillir.
Loc. Pueis dizon tug, quant hom fai falhimen:
Be m par d'aquest qu'en donas non enten.
Raimond de Miraval: D'amor son totz.
Puis disent tous, quand on fait faute: Bien me paraît de celui-là qu'il ne porte pas d'affection aux dames.
ANC. ESP.
So ja por mis peccados en falliment caido. (MOD. literal: Soy ya por mis pecados en falta, error, caído.
Milagros de Nuestra Señora, cop. 633.
ANC. CAT. Faliment, falliment. ESP. Falimiento (falta, error).
PORT. IT. Fallimento.
7. Faillensa, Falhensa, s. f., faute, erreur.
Gardar me dei de faillensa.
B. de Ventadour: En aquest gai.
Je dois me garder de faute.
Loc. D'aiso m conort quar anc no fis falhensa.
(chap. D'aixó me consolo que may (abans, antes) no vach fé cap falta.)
La Comtesse de Die: A chantar m' er.
Je m'encourage de ce que jamais je ne fis faute.
Adv. comp. Vius, ses falhensa,
Entrera en paradis.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Vivant, sans faute, j'entrerais en paradis.
ANC. FR.
Perjurez sunt verz tei, si veincras sainz faillance.
Roman de Rou, v. 2179.
ANC. ESP.
Non temo de riquezas nunqua aver fallenza.
Poema de Alexandro, cop. 41.
ANC. CAT. Fallença. ESP. MOD. Falencia. PORT. Falencia, fallencia.
IT. Fallenza. (chap. fallensa, falta, error. )
8. Fauta, s. f., faute.
Mas per fauta de be.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Mais par faute de bien.
CAT. ESP. PORT. IT. Falta.
9. Defalhir, Defaylhir, v., défaillir, tomber en défaillance, expirer, manquer, commettre une faute.
Comenza a defaylhir, vilheza l' a vencut. V. de S. Honorat.
Il commence à défaillir, vieillesse l'a vaincu.
Si s'en van... defalhiran per la via.
(chap. Si sen (s'en) van... (se) morirán (fallarán, caurán) per la vía, per lo camí.)
Trad. du N.-T, S. Marc, C. 8.
S'ils s'en vont... ils tomberont en défaillance par le chemin.
Quar qui defalh,
Ni a senhor falh,
Greu er que no s'en duelha.
Guillaume de Montagnagout: Bel m' es.
Car qui commet une faute, et manque à seigneur, il sera difficile qu'il ne s'en repente.
Part. prés. No creis ges la natura
De Dieu quan nays creatura,
Ni merma quant es defalhens.
Brev. d'amor, fol. 11.
La nature de Dieu ne croît point quand naît créature, ni elle ne diminue quand elle est expirante.
ANC. CAT. Defallir. ESP. Desfallecer. PORT. Defalecer. IT. Sfallire.
10. Defalhiblament, adv., discontinuellement.
Per aycellas meteyssas ostias, las quals ufron non defalhiblament.
(chap. literal: Per aquelles mateixes hosties, les cuals oferixen no descontinuadamen. Se han de oferí hosties ben assobín, que a la gen li fan molta falta, sobre tot als aragonesos catalanistes, franchistes y fablistes, amiguets dels hereus de Luis Companys.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Par ces mêmes hosties, lesquelles ils offrent non discontinuellement.
11. Defalhida, s. f., faute, omission.
Las defalhidas de sas penedensas.
V. et Vert., fol. 89.
Les omissions de ses pénitences.
12. Desfalhiso, s. f., faute, erreur.
Per l' umana desfalhiso.
(chap. Per la humana falta, error, errada; cagada, pifiada, etc.)
Brev. d'amor, fol. 170.
Par l'humaine faute.
13. Defalhiment, Defailliment, s. m., défaillance, manque, défaut.
Sinon en defalhiment d'autres bens.
Statuts de Provence. Masse, p. 182.
Sinon en défaut d'autres biens.
Aisi com lo solelh a sos defalhimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De même que le soleil a ses défaillances.
Car moron a dezayres e a defailliment. V. de S. Honorat.
Car meurent par malaise et par défaillance.
CAT. Defalliment. ESP. Desfallecimiento. PORT. Desfalecimento.
(chap. Desfallimén de forses, caiguda, patatús, fluixera, etc.)
14. Defaillensa, Defalensa, s. f., défaillance, défaut, défection.
Quan non a defaillensa.
Aimeri de Peguilain: Per razon.
Quand il n'a pas de défaut.
D'on cessa la defalensa. Brev. d'amor, fol. 34.
D'où cesse la défaillance.
14. Defauta, Deffaulta, s. f., omission, manquement, défaut.
Complisca ma defauta. V. de S. Honorat.
Remplisse mon omission.
Que las penhoras e las deffaultas scian al rey et al conestable per mieg a partir.
Ord. des R. de Fr., 1411, t. X, p. 609.
Que les amendes et les manquements soient au roi et au connétable par moitié à partager.
Per deffauta de son retorn.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 225.
Par défaut de son retour.
ANC. FR. Pour ce par deffaulte de joye.
Charles d'Orléans, p. 239.
Ladicte place estoit imprenable, sinon par deffaute de vivres.
(chap. La dita plassa siríe inexpugnable, que no se pot pendre, sino per falta de minjá, vitualla, vitualles, lo que fa falta per a viure; aigua incluida. Esta plassa forta: castell, fortalesa, com p. ej. Peñíscola.
Ara me ve al cap, ¿de aón bebíen aigua dolsa los de Peñíscola al tems de Benedicto XIII, lo Papa Luna?)
Monstrelet, t. III, fol. 12.
ANC. CAT. Defalt.
16. Mesfaillir, v., défaillir, manquer, mourir.
Si uns d' els mesfaillia ses leial heres.
(chap. Si un d'ells (se) moríe sense heréu legal.)
Tit. de 1225. Arch. de l'archev. d'Arles.
Si un d'eux mourait sans héritier légal.
Fals, adj., falsus, faux.
Pus que tos vezis enganas
Ab fals pes e falsas canas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque tu trompes tes voisins avec faux poids et fausses mesures.
Anc no fui fals ni trichaire.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Je ne fus oncques faux ni tricheur.
Dels fals guirens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera vida.
Des faux garants.
Subst. Las falsas e 'l fenhedor
Volgra fosson ad un latz.
G. Faidit: Tug cil que.
Je voudrais que les fausses et les trompeurs fussent en un côté.
ANC. FR. Robert de Belesme fu fals.
Roman de Rou, v. 15046.
Par ses falses inductions.
Monstrelet, t. 1, fol. 69.
Si faint une false novele.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 56.
CAT. Fals. ESP. PORT. IT. Falso. (chap. Fals (o falso), falsos, falsa, falses.)
2. Falsamen, adv., faussement, injustement, avec fausseté.
Deu, per dreg jutjamen,
Aver fal guizardo.
G. Faidit: Razon e.
Amant qui aime avec fausseté, doit, par droit jugement, avoir fausse récompense.
Cuidan sai sostraire
A lurs vezis las terras falsamen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Pensent ici soustraire injustement les terres à leurs voisins.
ANC. FR.
Ne la lei ke tenum de Deu omnipotent
Ne deit pur la malsun aver jà falsement.
Roman de Horn, fol. 10.
CAT. Falsament. ESP. PORT. IT. Falsamente. (chap. Falsamen, igualet que al ocsitá, sense t final que no se pronunsie. Se podríe escriure “fálsamen”, en tilde, perque lo acento está a la primera a, pero los adverbios en chapurriau a vegades tenen mes de un acento, sobre tot los mes llarcs, com misteriosamen, asseleradamen, etc.)
3. Falsetat, Falsedat, s. f., lat. falsitatem, fausseté, perfidie.
Falsetat contra ver vay.
(chap. La falsedat va contra la verdat; lo ver : lo verdadé.)
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Fausseté va contre vrai.
Fig. Falsedatz e desmezura
An batalha empreza
Ab vertut et ab dreitura.
P. Cardinal: Falsedatz.
Fausseté et débordement ont entrepris bataille contre vertu et droiture.
ANC. FR. Ce que ceux-là ont employé pour vanité et falsité.
FR. P. Crespet, Tr. de Tertullien, aux martyrs.
A en ci uiz vus dirai un mot de falsitez...
Vers tuz treis defendrai ke ço es falsetez.
Roman de Horn, fol. 13 et 14.
CAT. Falsedat. ESP. Falsedad. PORT. Falsidade. IT. Falsità, falsitate, falsitade. (chap. Falsedat, falsedats.)
4. Falsesa, s. f., fausseté, perfidie.
Hom qu' enjan e falsesa
Sec nueg e jorn voluntos.
T. de Bertrand et de Bernard: En Bernatz.
Homme qui nuit et jour suit volontiers tromperie et fausseté.
ANC. CAT. Falseza. ANC. IT. Falsezza.
5. Falsia, s. f., fausseté, fourberie, tromperie.
Amors a gran falsia.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Amour a grande fausseté.
Fig. Falsia
Dels fals plazers.
J. Estève: L' autr' ier el gay.
Fausseté des faux plaisirs.
CAT. ESP. (falsía) PORT. ANC. IT. Falsia.
6. Falsura, s. f., fausseté, faute.
Quar ma lengua non retrai la falsura
Dels fals clergues.
P. Vidal: Ma voluntatz.
Car ma langue ne retrace la fausseté des faux clercs.
S'anc vas vos fezi nulha falsura.
Arnaud de Marueil: A gran honor.
Si oncques vers vous je fis aucune faute.
Adv. comp. Per amar leialmen, ses falsura.
G. Faidit: Si anc nulhs.
Pour aimer loyalement, sans fausseté.
ANC. CAT. PORT. IT. Falsura.
7. Fallacia, s. f., lat. fallacia, tromperie, fourberie.
Totas fallacias... que hom apparelha per donar ad autre dampnatge.
V. et Vert., fol. 24.
Toutes tromperies... qu'on apprête pour donner dommage à autre.
Dire veritat ses enveia e ses fallacia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Dire vérité sans envie et sans tromperie.
CAT. Fallacia. ESP. Falacia. PORT. IT. Fallacia. (chap. Falassia, falassies: mentira, mentires; engañ, engañs, fraude, fraudes, etc.)
8. Fallable, adj., trompeur.
Ab belas paraulas fallablas.
(N. E. Así engañó el doctorcico Arturico Quintana Font a muchos, por ejemplo a Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, y a otro Arrufat de Valjunquera, para crear la asociación catalanista del Matarraña, denominada Ascuma, disfrazada de cultural. Después engañaron a cuatro alcaldes iletrados para hacer la declaración de Mequinenza, y ahora, en 2024, estos “ploramiques” catalanistas siguen intentando engañar al populacho semi analfabeto que hay en Aragón.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 128.
Avec belles paroles trompeuses.
9. Falsadre, Falsador, s. m., faussaire, faux-monnayeur.
Falsadre que portes moneta falsa.
(chap. Falsificadó que portare moneda falsa. Ojo a les leys antigues, que la falsificassió de moneda se pagabe assobín en lo coll.)
Redra hi lo senhor son chaptal d'aquo, al falsador.
Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 867.
Faux-monnayeur qui portât fausse-monnaie.
Le seigneur lui rendra, au faussaire, son capital de cela.
ANC. FR. Comment finera le faulseur des marchandises.
Prophécies de Merlin, fol. 37.
10. Falsari, s. m., faussaire.
Anc el mon mais tant no foron trachor
Ni falsari sufert.
G. Riquier: Jamais non.
Oncques plus au monde ne furent tant soufferts traîtres ni faussaires.
Per aysso sera jutjatz coma fals monedier e coma falsari.
(chap. Per naixó sirá jusgat com a fals monedé y com a falsificadó.)
V. et Vert., fol. 24.
Pour cela il sera jugé comme faux-monnayeur et comme faussaire.
El seria punyt coma falsaris.
(chap. Ell siríe castigat com a falsificadó.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 244.
Il serait puni comme faussaire.
ANC. CAT. Falsari. ESP. PORT. IT. Falsario.
11. Falsar, v., lat. falsare, fausser, plier, rompre.
Fier un cavalier que 'lh falset l'alcoto.
Guillaume de Tudela.
Frappe un cavalier de manière qu'il lui faussa la cotte-de-maille.
Ni l'escut ni l'auberc falsar.
Roman de Jaufre, fol. 11.
Ni l'écu ni le haubert fausser.
Par ext. Co hom pot falsar la moneta o lo sagell dell rey.
(chap. Com se pot falsificá la moneda o lo sello del rey; hom pot es un impersonal: se pot. Los fransesos escriuen on peut.)
V. et Vert., fol. 24.
Comme on peut fausser la monnaie ou le sceau du roi.
Fig. Falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Faussent leur mariage.
S' as falsat ton covinen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si tu as faussé ton accord.
- Égarer.
Amors falset mon sen
Tan qu'una desconoyssen
Amiey.
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Amour égara mon esprit tellement que j'aimai une ingrate.
Loc. Quar ab gelos non pot donna durar
Que sia pros, ans li falsa paria.
T. d'une dame et de son ami: Amics privatz.
Car avec jaloux ne peut durer que dame soit honnête, mais lui fausse compagnie.
Part. prés. Bos linhatges
Descazen e falsan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Bon lignage tombant et se faussant.
Part. pas. Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms m'a.
Pourpoint faussé et rompu.
ANC. FR.
Car en plusurs lius ert sun habrec falset.
Roman de Horn, fol. 19.
Ne li deiz al busuing ne faillir ne falser.
Roman de Rou, v. 4471.
ANC. ESP.
Despues a don Carnal falso l la capellina.
Arcipreste de Hita, cop. 1077.
ANC. CAT. Falsar (N. E. A los catalanistas les gustó mucho falsear la historia, los textos, y siguen con la misma pauta, ahora no sólo con textos, sino con todos los medios a su alcance.)
ESP. MOD. Falsear. ANC. PORT. Falsar. IT. Falsare.
(chap. Falsejá: falsejo, falseges, falsege, falsegem o falsejam, falsegéu o falsejáu, falsegen; falsejat, falsejats, falsejada, falsejades.
falsificá: falsifico, falsifiques, falsifique, falsifiquem o falsificam, falsifiquéu o falsificáu, falsifiquen; falsificat, falsificats, falsificada, falsificades.)