Mostrando las entradas para la consulta podrit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta podrit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de diciembre de 2022

Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus

LXI.

Fragmentum disputationis Hieronimi de Sancta Fide cum Judaeis, praesente Petro de Luna: (Pedro de Lunapapa Benedicto XIIIlo papa Benet XIII) an. MCCCCXII. (1412) (Vid. pág. 178). 
Ex arch. eccl. Rotensis. 

JHESUS.

Aquestes son les rahons que davant la alta presencia del molt sobira sacerdot de la esglesia apostolical, è molt sant è benaventurat Pare spiritual lo Papa Benet XIII., stants presents cardenals, prelats è maestres en santa taulogia doctos, he moltes altres notables persones en lo mes de agost del any mil CCCC.XII. de la Incarnacio de nostre Senyor Jhesu Christ, è era lo XVIII any del Pontificat del dit Pare Sant, foren posades per Maestre Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus negants lo adveniment del verdader Masies entenents los à provar per dits dels Profetas è per auctoritats de doctors sy vol rabinns auctentichs aprovats per els, com lo adveniment del Masies pronusticat è anunciat per los dits Profetes avia ha esser en lo temps me tey (salta linea me - tey) he ab totes haquelles condicions è actes he titols que fo lo adveniment de nostre Senyor Jhesu Christ. E per que nos troba per scriptura ni per altra manera esser estat negun hom en lo Mon ornat ni revestit de tots aquells titols exceptat aquell necessariament los fo conclos davant la presencia apostolical esser Jhesu Christ Masies, he verdader Salvador del humanal linage promes en la ley Deu è per tots los Profetes. E ja sia que en la doctrina erronicha ordenada per los dits rabins, comprovada al present per los Jueus, clamada Talmut, se troben moltes vanitats, abominacions è eregies no solament contra la ley evangelical mas och encara contra la ley de scriptura, è contra ley de natura, è contra la essencia divinal, per los quals lo dit Talmut è observados de aquel son dignes de gran ponitio. Ab tot aço la intencio del dit Pare Sant en la obra present no es sino solament fer los provar per Profetes è auctoritats de doctors la dita conclusio esser verdadera les quals rahons sis vol proves son contengudes en XII. capitols segents.
Capitol primer. S' tracta en dir quals son les coses en que los Juheus son concordes ab nosaltres, è en aquelles son discordes. Item prova que tota la discordia penja en la oppenio sil Masies es vengut, ho no. 
Capitol II. Que lo temps asignat del adveniment del Masies hera en la fi del segon temple de Jherusalem poch temps abants de la destruccio del dit temple.
Capitol III. Que lo dit Masies havia ha naxer en la ciutat apellada Betlem de terra Juda.
Capitol IIII. Que lo dit Masies he Salvador avia ha naxer de fembra verge.
Capitol V. Quel dit Masies avia à esser fil de Deu, è no daltre pare carnal, per esser procheit de la esencia divinal; è que avia à esser Deu verdader en respeto de la devinitat è home verdader en respeto de la umanitat. 
Capitol VI. Prova com hera prophetiçat en lo temps del Patriarcha Abram: Que Reys de Orient de la gent de Sabba vendrien adorar al Rey Masies, è li adorien present de or, è de ensens et etc.
Capitol VII. Prova que ans del aveniment del Masies totes les animes anaven al Infern per lo peccat de Adam, è com per la pasio he mort rehebuda per el foren les animes dels Juts abants de el remediades è treytes de alli, è posades en la eternal gloria spiritual, è que la dita pasio he mort es causa de salvar les animes de tots los que creuran en ell.
Capitol VIII. Quel Masias apres de sa mort apres tres dies avie resucitar, he pugar al cel, à seure é la dreta de nostre Senyor.
Capitol IX. Quel Masias avia à dar ley he doctrina nova, è anullar tots los sacrificis que antichament se fayan en lo temple, ecceptat lo sacrifici de Pa, he de Vi; è que avia à sentenciar he absolre les coses vedades cerrimonialment (cerimonialment) en la ley mosaica axi de viandes com de altres coses.
Capitol X. Prove que apres del seu aveniment se avie ha rehembre he à tirar la idolatria del mon, en tant que Deus fos conegut per totes les gents; he que los principals que ell avia à salvar avian à esser gentils è dells avien à criar poble novel, è criar dels sacerdots per al servey sant de Deu; è que lla salvacio apres del seu aveniment es per lo Babtisme de aygua è del Sant Spirit. 
Capitol XI. Que la conversacio del Masies avia ha esser molt homil he ab gran pobresa, en tant que quan vindria al temps vendrie cavalcan sobre I. ase en abit de home pobre, he que sostendrie plagues, he pasions.
Capitol XII. Que la sua venguda devia esser anunciada per cert cridador en lo desert, è que la captivitat del Juheus fo per la desconexensa que agueren contra el clamada Odium gratis; è que dali à anant Deu à tancat lo cel per no hoir oracio que Juheu faça, empero que les portes de la conversacio (f. conversio) son tots temps ubertes. E ara començaren à declarar la intencio de cadahun capitol, ab la misericordia divinal.
Capitol primer que dich que tracta en quals coses los Juheus son concordes ab nosaltres, he en quals son discordes. Item prova que tota la discordia penja de la oppenio si lo Masias es vengut, ho no.
Manifest es per lo phisolof (philosof), è aço recita lo Gualien XI. de 
Ingenio, è en lo primer de Morbo et accident que es necessari à tots los homens que disputen sobre qual se vol acte posar qual que principi otoregat per ab dos sobre lo qual se funde la disputa de ells. Verbi gratia: si dos meges disputen sobre si en la terçana conve de fer sangria ho no conve, que sien ab dos concordes que y ha una malaltia que non terçana, è que aquella se engenre de colera avegades dints en les venes, avegades de fora, è que aquella umor pecant se deu vacuar del cors. Atorgat aço per ab dos, ve la questio si alli ha loch sangria ho no cata hun dels per allegar rahons en defensio de sa oppenio. Pus axi es en les questions he oppenions diverses que son entre les observances ebrayques, è en les doctrines dades per lo Masies en lo novel testament, quells principis atorgats per tots, è les coses en que tots som concordes delles quals fem peu he fundament principal son tres. Lo primer dar auctoritat è plena fe à totes les prophecies aixi dels V. libres de Moyses, com de tots los altres prophetes; en tant que qual se vol christia que res de allo nech es dat per herege. 
Lo segon peu es creure que Deu devia enviar lo Masies per salvar, que aquest es I. dels XIII. articles posats entrels Juheus segonts queu scriu Rabbi Moysen de Egipte, he altres molts entrels christians. No cal dir perque tota la santa fe catholica es fundada sobre allo. Lo tercer peu es quel dit Masies deu esser de la linea de David, è aço ay tampoch nou qual allegar, car manifest es, he otorgat per tots. 
Preposades les coses en que son concordes, conve ha veure aquelles en que son discordes per les quals se seguey la gran diversitat è tan squiva separacio entre nosaltres é els dils Juheus.
Cert es que la discordia si particularment la consideram es en moltes he diverses coses axi en los sens dells manaments del testament vell, he de les paraules dels prophetes, com en les cerimonies observades por los Juheus, com en les coses tocants los sants evangelis he testament novel he en tots los actes que la sancta fe catholica posa esser trovats en lo Salvador Jhesu Christ; pero volent les pendre en general semble à prima façs que tots pugen esser reduhides en dos punts principals.
La hun es quel Juheu observa la ley mosaica materialment he segonts les exposicions ordenades per los doctors, he rabbins del Talmut, è lo christia observa haquella mateyxa ley spiritualment juxta les doctrines dades per lo Masies Jhesu Christ, he per sos Appostols en lo evangelli. Lo segont punt que aquest Masies fil de David sperat per tots diu lo Juheu que es encara per venir. El christia aferme esser ja vengut, lo qual fo Jhesus de Naçaret aquel nasque en la ciutat de Betleem en lo temps del Rey Erodes, en la fin del temple segon.
Dints los damunts dos punts generals semple que sien con presses les questions è discordies è diversitats particulas que son entrel Christia el Juheu.
Empero encara si be consideram heu volem be apuntar que ab dos los punts tornen solament en hu, perque la questio de la observança de la ley mosayca deu heser segonts que la observa lo christia spiritualment devalle de la questio sil Masies es vengut segonts quel Juheu posa. Molt be fa lo Juheu de observar la ley mosayca materialment segonts se observava en temps antich per sos antesesos he rabbins per que segontes sa oppenio encara no hes vengut negu que aya poder de mudar res de aquella. Mas si lo (leo silo) Masies es vengut segontes que es la veritat, et christia aferma la ley esser observada spiritualment juxta la doctrina he ordinacio de aquell, perque huna de les condicions que han ha esser en lo Masies es que ha adeclarar les coses manades en la ley com se an ha entendre, he observar. E de aço ha I auctoritat posada per los rabbis del Talmut en lo prolech del libre apellat Equa Rabbetti I lamentacio magna. On diu al temps esdevenidor deu se asseure è preicara davant los Jueus les intencions è rahons de la ley, è declararles ha per ma del Rey Masias; perques seguex que la veritat es que solament es la questio è la discordia entre los Jueus e nosaltres cercar si aquell fonch Massies ò no, è si les condicions prenosticades per los Profetes ques devien seguir en lo vertader Massies fill de David se seguiren tots en ell ò no.
Donchs com aquest sie lo principal punt, sis vol centro, sobre lo qual circumferexen totes les variacions è diversitats que entre nosaltres è los Jueus son, cove principalment disputar de aquell è fundadament examinar aquell com aquell qui es primer en temps è fundament de totes les coses seguents en lo dit Massies, è de totes è qualsevol natures de adversitats que entre lo Christia el Jueu se puxen trobar. 
Perque parlant en lo principal dich que la santa fe catholica aferme per aquell home qui nasgue en la ciutat de Betleem Juda en lo temps del Rey Erodes lo qual à cap de XXXIII anys de la sua nativitat, XL anys en la fi del II temple fo crucificat è mort, esser aquell vertader Massies promes en la ley per los Profetes. 
E perque la dita questio sia ben provada clarament è sens cuberta alguna conve levar en aquella regla que lo bon cilurgia te encurar (en curar) una plaga que per esser perfectament guarida è no sobresanada, es à ell necessari de obrir be aquella è cercar ab la prova hoch encara sensualment si possible es tots los racons de la plaga per manera que tota la corrupcio è el podrit que es en aquella nisgue, è allo fet lo cilurgia posara à aquell les medecines consolatives è sigillatives per tal quel membre vinga en sa perfeta sanitat. E aquesta fonch la intencio del Profeta Osee, cap. VII, hon diu: Cum sanarem Israel, revelata est iniquitas Efraim, et malitia Samariae. 
Perque per seguir aquesta regla, è quel adverar de la dita questio no sia ab alguna mala cuberta, conve ans de totes coses recitar aquelles impugnacions ò arguments quel Jueu pot fer en la dita questio, è nomenar quals son les causes quel meten en aquella error, è ohit pot à prima faç arguir contra la dita conclusio dient: No saps tu Christia quel Massias ha avenir al poble de Israel que à ells fo promesa la salvacio segons que sta scrit per diversos profetas? Mas aquest home al contrari feu, car tantost apres del seu adveniment entra lo poble en aquesta captivitat que vuy son, è mataranlo Romans, è destrourien dells sens fi; donchs no es ell lo Massies promes.
Item una de les condicions que expresament en diversos lochs de la Sancta Scriptura posaren los Profetes fo quel Massias devia replegar lo poble de Israel de entre les altres gents, è levarlos en Jherusalem, è aço se troba en molts è diversos lochs de la Sancta Scriptura, per lo qual se requerie que en la ora del seu adveniment los Jueus fossen posats en captivitat è ell los degues deliurar de aquella è replegar è levarlos en Jherusalem. Mas aquest que tu christia dius esser Massies feu lo contrari, que com ell vingue los Jueus eren poblats è ben sosegats en Judea è en Jherusalem, è tenien son Rey ço era Erodes è tantost apres del adveniment foren captivats è treyts de sa terra è spergits per les partides del mon. Ergo no es Massias. 
Tertio argumento: lo Massies devia edificar lo temple segons diu Zacaries, cap. VI, parlant del Massies axi: Ecce vir oriens nomen eius: et subter eum orietur, et edificavit templum Domino.
Perque segons aço era necessari que en lo temps del seu adveniment lo temple fos destruit axi com es vuy, ell haia à venir è edificar aquell. Mas com Jhesu Christ vingue lo temple era en son bon stat, è per XL anys apres de la sua passio fon destroit è cremat. Ergo no es ell lo Massies.
Quart argument: aquell que tu christia dius esser Massies se esforça à dar ley nova è muda moltes coses de la ley mosaica, la qual ley è manaments de aquella devian esser sempiternos, en tant quel derrer dels Profetes qui fo Malachies diu en la fi de sa profecia: Mementote legis Moysi servi mei quam mandavi in Oreb ad omnem Israel praecepta, et judicia. Perque semble per aquestes paraules que aquella ley james se devia mudar. Mas aquest que tu christia dius esser Massies la muda. Igitur no es Massies. Aquests son los arguments quel Jueu fa contra lo Christia sobre la dita conclusio. Tots empero aquests arguments han grans solucions molt clares notories per les paraules è tests é actoritats que avant oirets ab la gracia de Deu. Pero en general vos dich al present que la causa don naxen als Jueus aquestes errors è altres moltes es per pendre los vocables de la Sancta Scriptura materialment, è no curar de la significacio spiritual, la cual sibe cercassen per los libres del Talmut, e auctoritats de sos rabbins trobarien à la letra que aquest vocables terra, Sion, Jherusalem, Mont de Deu é casa de Deu, temple de Deu, sibe segons lo seu literal signifiquen coses materials è mundanals, pero segons lo seu moral signifiquen altres significats spirituals è daltres maneres, è gran partida daquests significats morals scriu Rabbi Moysen de Egipte en lo seu libre apellat Madda, en les liçons de penitencia en lo cap. VIII on diu tals paraules en lo guardo que noy ha guardonador pus sobira que ell el be que noy ha be apres dell lo qual desiparen tots los Profetes per molts noms lo clame la Scriptura, es assaber: Mont de Deu, loch sant, via de santedad, Palau de Deu, tabernacle de Deu, volentat de Deu, temple de Deu, Porta de Deu, casa de Deu. E los doctors apellenlo convit. Item lo apellen mundo advenidor. En tro aci es de Rabbi Moysen. Item diu en lo Talmut en diversos lochs: Jherusalem la baxa sta endret de Jherusalem la alta. E diu Rabbi Salomon en lo libre de cantedrin en lo capitol que comence: Tot Israel que aquella Jherusalem que edifica lo Profeta Ezechiel en la fi de son libre que senten per Jherusalem la del Cel. Item diu en Beressit idest genesi magno en una auctoritat la qual veureu à avant en lo capitol VII que diu Rabbi Osva que aquest nom Sion que es nomenat en Isaias que signifique Parais, on diu: et redempti à Domino convertentur et venient in Sion cum laude et letitia sempiterna super capita eorum.
Del vocable terra manifest es que signifique la gloria eternal, per aquella auctoritat que es en Canedrin al començament del derrer capitol on diu: tot Jherusalem han part en la gloria eternal, è prouho ab les paraules del Profeta Isaies cap. LX on diu: Populus autem tuus omnes justi, in perpetuum hereditabunt terram. E allo metex que aquest nom Israel se diga moralment per los gentils que venen à la 
creença de Deu per 1.a auctoritat la qual es en lo libre apellat Meelca, è en lo libre apellat Abot de Rabbi Natan sobre lo test que scriu Isaies cap. XLIIII on diu: Iste dicit: Deus ego sum: et ille invocabit in nomine Jacob: et hoc scribit manu sua Dominus: et in nomine Israel assimilabitur. E declara Rabbi Sassat Iste dicit Deus: Ego sum se diu per los qui son justs complidamente. Et ille invocabit in nomine Jacob diu se per los qui son xichs fills de peccadors qui han feta penitencia. Et haec scribet manu sua Dominus diuse per los (se lee perlos varias veces) peccadors qui han feta penitencia. Et in nomine Israel assimilabitur se diu per los gentils qui son venguts à la creença de Deu. Donchs manifest es per aquesta auctoritat que tots los qui son en la santa fe catholica han nom Israel. No pos dubte que quan lo Jueu vol considerar los tests de la Profecia juxta la significacio spiritual dels dits vocables que tantost veura les absolucions dels dits argumens feyts per ell en guissa que aquells no impugnaran ne empaxaran res de la conclusio posada per mi.
Per provar la dita conclusion formalment faç una aytal raho ò silogisme. Aquell home en lo cual concorden totes les profecies tocants als actes è condicions del Massies aquell es vertader Massies; en Jhesu Christ concorden totes sens fallença alguna, seguexse Jhesu Chris esser vertader Massies. La maior manifesta es, é atorgada per tots. 
La menor fa à provar com es veritat que les profecies sien concordes en les condicions trobades en Jhesu Christ, et ante omnia fa ab veure quines condicions trobaren en Jhesu Christ. E ben considerades per les scriptures yo trob esser en ell XXIIII condicions. 
1.a esser vengut (leo vengunt) en lo temps asignat quel Massies devia venir. II. esser nat en la ciutat apellada Betleem. III. esser nat de fembra verge. IIII. esser fill de Deu, è no de altre pare carnal. V. esser Deu vertader quant à la divinitat, è home vertader quant à la humanitat. VI. Que Reys de Orient del linatje de Sabba venrien à adorar à ell ab presents, è anunciaren la sua venguda als de Jherusalem. VII. Que la sua venguda fonch anunciada per cert cridador en lo desert. VIII. Que totes les animes dels nats de Adam fins à ell anaven al Infern per lo peccat del primer pare. IX. Que la intencio principal del seu adveniment fo per salvar animes per guanyar la vida spiritual, no per salvar cossos per à la temporal. X. Rebre passions è mort per salvar les animes dels justs qui foren abans de ell, è de tots los qui apres dell creurien en ell. XI. Que apres de sa mort per III dies resuscita è puiassen al cel, è assigues à la dextra de Deu. XII. Que tantost apres de sa venguda fo la destruccio del temple, è la captivitat dels Jueus. XIII. Que la captividad dels Jueus fo per la desconexença que prengueren contra ell, clamada odium gratis. XIIII. Que dona ley è doctrina nova. XV. Que apres del seu adveniment son anullats tots los sacrificis, exceptat de pa, è de vi. XVI. Que apres del seu adveniment son licenciades grosament totes les coses vedades, axi de viandes com de altres coses cerimonials. XVII. Que apres del seu adveniment es tolta la idolatria del mon, (a partir de aquí, las palabras è, à se quedan sin la tilde) e totes les gens creen en Deu. XVIII. Que la sua salvacio es stada en maior part ais gentils, e dells ensemps ab los de Israel ha creat poble novell. XIX. Que ha creats sacerdots daquelles gents que son vengudes a sa creença. XX. Que feu molts e maravillosos miracles. XXI. Que la conversacio dell fonch molt pacifica e humil, e ab gran pobrea. XXII. Que la salvacio de les gents per lo seu adveniment, es per babtisme de aygua de Sperit Sant. XXIII. Que despuys del seu adveniment Deus ha tancat lo cel per no oir oratio quel Jueu faça perque son aorrits dell. XXIIII. Que si be les portes de la oracio dels Jueus son tancades, les portes empero de la conversio tots temps son obertes. 
Aquestes dites XXIIII. condicions son trobades en lo adveniment de aquell hom apellat Jhesu Christ. Si hom pot provar que aquestes mencionades condicions havien a esser en lo Massies e no trobam altre que les hage hagudes sino ell seguex se haber be conclos esser lo dit Jhesu Christ Massies promes. Aquesta prova se ha afer perdits dels profetes. Empero per quant los dits de aquells en los demes lochs breus e scurs entant quel Jueu encara que hom li allech lo test ab son sen e exposicio vertadera ell per fugir a la veritat dir vos ha que altre es lo sen, e la intencio del test, e no aquella que vos li dehits.
Perço miançant la gratia divinal yo entench a adverar les dites XXIIII. condicions haver esser en lo dit Massies promes per auctoritats e gloses feytes per los Rabbis Jueus e doctors del Talmut les paraules dels quals algun Jueu no gosarie negar. Item per les translacions caldaiques feytes per Anguelom e Jonatan fill de Uziel qui foren en la destruccio del temple segon, los quals los Jueus han per molt autentichs. Item per glosadors moderns axi con Rabbi Salomo lo Frances, e Rabbi Abraama Banazra, e Rabbi Mossen de Egipte, e lo mestre de Gerona per ordinacions e dits dels quals se regessen al dia de vuy tots los Jueus en lo fet de la ley, no alegrant me gens de paraules ne de auctoritats del sants Evangelis, ni de doctors alguns de la santa Eglesia per que tots aquell darien los Jueus per part, sino solament traure testimonis de ells metexs, les quals proves son contengudes en los capitols seguens.
Capitol II. Quels temps signat del adveniment del Massies era en la fi del segon temple de Jherusalem. Aço appar per lo Profeta Malachies cap. III. que dix: Ecce ego mittam angelum meum, et praeparavit viam ante faciem meam; et statim veniet ad templum suum Dominator Dominus quem vos quaeritis, et angelus testamenti, quem vos vultis. Ecce venit dicit Dominus exercituum. En lo dit test ha III. vocables que signifiquen lo seu adveniment, esser molt prop lo primer que dix Ecce, lo qual amostre esser la cosa present davant nos. Lo II. que dix statim que signifique cosa mol breu o sens temps. III. que dix Ecce venit. Item enquant dix ad templum suum nostre (mostre) que en la ora del seu adveniment seria lo temple edificat en son bon stat al contrari de ço que creen los Jueus que quant ell vindra los trobara en captivitat el temple desert. 
Item dix Isaies cap. LVI. Haec dicit Dominus: custodite judicium, et facite justitiam, quia juxta est salus mea ut veniat et justitia mea ut reveletur. E declaran en Beressit que volgue dir: Quia juxta est salus mea ut veniat, et justitia mea ut reveletur. Aço se diu per lo Rey Massies per lo qual dix Daniel: Et adducatur justicia sempiterna. Item dix Zacaries cap. IX. Exulta satis filia Sion, jubila filia Jherusalem: Ecce 
Rex tuus veniet tibi justus et Salvator: ipse pauper, et ascendens super asinam, et super pullum filium asinae. En quant dix Ecce Rex tuus mostra esser sa venguda molt breu, e del restant del test se mostre parlar de Jhesu Christ la dita profecia. Perço com en aytal abit entra ell en Jherusalem fort fa a maravellar con (com) tots aquells Profetes sien stats concordes a una veu de esser lo adveniment tan prop e que despuys se haia tardat tant temps que per cert temps del derrer de aquells Profetes tro avuy son passats ya sobre MD anys que ya troban Balaam en lo libre de Numeri cap. XXIIII dix: Profetizan per lo Rey David: videbo eum, sed non modo. Intuebor illum sed non prope. E de ell tro a David poch mes de CCCC. anys perque forçadament havem a dir que poch temps apres daquells Profetes havien a esser lo adveniment del Massies. Hoc mas si deia que es veritat que per les dites profecies bes mostres esser lo seu adveniment breu, empero com li provare yo esser en la fi del temple segon en aquella hora metexa que fonch l' adveniment de Jhesu Christ. Dich que aço se prove molt be per moltes auctoritats, profecies, e rahons. Primo per Isaies cap. IX. dix: Parvulus enim natus est nobis, et filius datus est nobis, et factus principatus super humerum eius, et vocabitur nomen eius, admirabilis, consiliarius, Deus, fortis, Pater futuri saeculi, Princeps pacis. Multiplicabitur eius imperium, et pacis non erit finis. No es dubte que aquesta profecia parle del Massies perque impossible es que algun home carnal en lo qual no haja natura divinal esser intitulat en aquets tan excelents titols. Item per ells metets ho dien en lo prolech de Equa rabea I. lamentatio magna. Diu Rabbi Oze lo Galileu lo nom de Massies es pau que axi es escrit: Pater futuri saeculi: princeps pacis. Item dien en lo libre de canedrin en lo capitol que comença Tot Jherusalem diu Rabbi Daim que es la raho que qual sevol mem que es en mig del vocable es uberta e aquesta es tancada. Respon per que Deu volgue ser Ezexies Massies, e vingue la virtut judicial davant Deu Senyor del Mon a David que dix davant tu tants cants, e tantes hilaors no faies Massies a Ezexies que li has fets tants miracles, e no ha dit I. cantar devant tu. Faras Massies e perço tanca la mem lavors isgue una filla de veu I. revelacio e dix: secretum meum mihi: ve mihi: E deceara (declara) Rabbi Salomo que dehie Deu aquest secret de la venguda del Massies meu es, e quel Profeta respongue: ve mihi. Vol dir: o mesqui quan vindra aquella Massies. 
Dich que de aquesta auctoritat poden traure III. conclusions. La primera quel Massies Deus mentx per quels dits titols nos poden justificar sino de Deu mentx. La II quel Massies nat de Santa Maria e esser verge perque aquella letra mostre lo nom seu, lo qual es en Ebraich Meriam, e en la lati Maria. Ab dos los noms comencem en aquella letra mem. Empero adret scriure devia esser mem uberta e enquant es tancada al contrari de tota la scriptura mostra la dita Mariam o Maria esser verge. III. conclusio la qual fa al proposit del capitol, es que la dita mem tancada nos demostra lo temps del adveniment seu principalment (fique principalmet). Per que aquesta profecia se dix al quart any del regne del rey Acaz, e de aquell any tro a la destruccio del temple la qual fonch al XI. any del rey Sedexies passaren CL. anys. Item dura la captivitat de Babilonia LXX. anys, e lo temple que edifica Naamias alias Neemias dura CCCCXX anys. Sumen tots DCXL. anys. Si tollem daquel XL. anys. que fo la passio ans de la destruccio resten DC. anys que hague de la hora que dix la dita profecia tro a la passio e tant sume en compte la mem tancada. Per ques seguex que en aquella mem tancada nos mostre lo temps de la salvacio del adveniment de Massies. Item se pot provar aço ab una auctoritat que ha en Midrastillim glosa del Saltiri hon diu Rabbi Johannam III anys e mig stigue la gloria de Deu en lo Mont Olivet, alias de Olivet cridant: Quaerite Dominum, dum inveniri potest: invocate eum, dum prope est. Isaiae cap. LV. Item diu: en Beresit Rabba idest Genesi magno de Rabbi Mosse lo Dersan que volgue dir Salomo en cantica canticorum cap. I quan dix: Exultabimus et laetabimur in te. Quan sera aço, quan los peus del Deu seran en Mont Olivet. Lavors serem nosaltres alegres; dich que manifestament semblem esser aquests III anys e mig aquella mija ebdomada, sis vol semana, que dix Daniel per lo Massies: Confirmabit autem pactum multis, perque axi troban que fo que nostro Salvador reben lo babtisme de edat de XXX anys e dalli avant tro al temps de la passio que foren prop de III anys e mig anant per Galilea e per Mont Olivet convocant los homens a penitencia. E en sguart de aço dehia Isaies aquelles paraules recitades per Rabbi Johannam scilicet: Quaerite Dominum dum inveniri potest invocate eum, etc. Item pot provar manifestament quel adveniment del Massies havia a esser en aquell temps per una auctoritat que es en lo libre de Canedrim en lo capitol que comença: Tot Israel, e en lo libre de Abodacara cap. I diu axi legies en lo studi de Elias VI mil anys es lo mon, II mil de vanitat, II mil de ley, e II mil de Massies, pero per nostres pecats jan son fora partida. Item diu en aquell matex capitol: Dix Elias a Rabbi Jahuda: no es menys lo mon de LXXXV jubileus. En lo jubileo derrer lo fill de David vendra. Glossa Rabbi Salomon; aço monta IIII mil CCL anys. Per tal com quada jubileu es de L anys, e en lo derrer jubileu lo fill de David vendra.
Notori es que la mort del Massies fo prop del temps quan se compliren IIII mil anys de la creacio del mon, e posat que nos trop puntualment que fossen lavors IIII mil anys, no es maravella per que maior bescompte se trobe aquest en les del peccat de Adam. III. Que es fill de Deu perque lo nom (pareix que falte algo, pero passe de la fulla 347 a la 348) paraules de Deu al test de la ley que Deus dix a Abram: Sapies que ton linage stara en captivitat en terra stranya CCCC anys, e quan foren diliurats de Egipte diu lo test que havien stat CCCCXXX anys. E desque be havem visitat lo compte, troban que despuys que Jacob devalla en Egipte en tro que foren deliurats per ma de Moysen no passaren sino CCX anys. Item sibe guardam lo compte trobarem que la subieccio de la captivitat no fonch sino quals que C anys. Donchs segons aço no es maravella sil doctor parti los VI mil de II mil en II mil anys, pus los fets se esdevingueren prop de aquella divisio poch mes o menys. Eposat que algu diga que segons la auctoritat lo temps de la venguda del Redemptor devia esser al compliment dels IIII mil anys los quals se compliren qualsque CLXX anys apres de la destruccio del temple, en tant que la salvacio seria qualsque CC anys anticipada ants del compte del Doctor dich que no es maravella, perque ja Isaies en la fi del capitol LX ho prenostica dient: Ego Dominus in tempore subito faciam istud. E aquells que han ulls per veure poden entendre que maior raho es que la venguda del Salvador se anticipas per gracia de Deu CC anys ants de son temps que no ques sie aderrada MCC anys apres dels IIII mil.
Item per nulls provar aquesta conclusio trobam que diu lo Talmut, e sta en lo libre de Beraot en lo capitol Anatore e Encarabeti idest lamentatio magna diu axi: Esdevinguesse a un Jueu que estava lauran e brama lo bou, e passa un arabi, e hoi la veu del bou e dix al Jueu: Fill de Jueu solta tos bous e ton parell car vostre santuari se destroveix. Torna lo bou a bramar e dixli l' arabo: Jueu fill de Jueu liga tos bous e emparellalls que nat es lo Rey Massies. Dix li lo Jueu: Com es son nom? Dix ell: Menaem idest Consolador. Dix li mes lo Jueu: E hon es nat? Resposli: En Betleem de Juda. Diu Rabbi Abon: e quens cal apendre dels arabes que test clar es de Isaies que dix: Et libanus cum excelsis cadit. E diu tantost apres: et egredietur virga de radice Jesse et flos, etc. Molt be podem concloure de aquesta auctoritat IIII conclusions. I. Quel adveniment del Massies fonch prop de la destruccio del temple. II. Que lo Massies ha nom Menaem, que vol dir en ebrahich Consolador, per ço com per la sua ma es stat consolat lo humanal linage del Pare quel intitula aqui lo qual es Ezexies, significa en ebraich Deus fort. IIII. Que nasque en Betleem. Item diu en Beressit Rabba, la antiga diu Rabbi Semuel fill de Naam: Don provaras tu que en lo dia que fo la destruccio del temple en aquell dia nasque lo Massies. De que dix Isaies cap. ultimo: Antequam parturiret peperit, antequam veniret partus eius peperit masculum. En la hora que fo la (fique fola) destruccio del temple cridaren Israel com la partera (.) E diu Jonatan en la traslacio caldaica que feu sobre lo dit test, ans que vingues a ell la angustia fo salvada, e abans que li vinguessen dolors de parts fo descubert lo Rey Massies.
Item diu en aquell libre metex. Diu Rabbi Simuel, fill de de Nahaman: una vegada anava Elias per cami lo dia que fo la destruccio del temple, e oi una filla de veu, idest, revelacio, cridar dient: lo temple sant va a destruccio. Quan oi allo Elies es magina com poria destroir lo mon. Ana e troba homens qui lauraven e sembraven, e dix los: Deus ses enfelonit ab lo mon, e vol destrouir la sua casa e captivar sos fills entre les gents, e vosaltres vos entremetets en vides temporals. Isgue altra revelacio e dix: lexals fer que ja es nat a Israel Salvador. Dix ell: E hon es aquell? Diguerenli in Betleem Juda. Ana la e troba I. fembra asseguda a la porta de sa casa e son fill enbolcat en sanch, e gitat devant ell dix: lexa filla fill has parit. Dix ella: hoch. Dix ell: E que es dell que axi sta enbolcat entre la sanch? Dix ella: gran mal es, perque en lo dia que ell nasgue se destroit lo temple. Dix ell: Filla laval, e prenlo, car a ma sua ha esser gran salvacio. En aquella levas la mare, e pres lo, e lexa lo, e anassen V. anys, e a la fi de V. anys dix: Ire, e veure lo Salvador de Israel sis cria en forma de Reys o en forma de Angels. Ana e troba la fembra a la porta de sa casa dix li: Filla que es daquell jove? Dix ella Rabbi e no dix ja que ab mal se criava per tal com lo dia que nasque fo destroit lo temple. E no res menys que si be se te peus, no va, ulls ha, e no veu, orelles ha e no hou, boca ha e no parla, e axi sta com una pedra. Mentre que aquell parlave ab ella, bufa vent deles IIII. parts del mon, e lançal en la mar maior la vos rompe Elies sos draps e talla sos cabells e dix guay que perduda la salvacio de Israel. Isque una filla de veu, id est, revelacio e dix: Elies no es axi com tut penses car CCCC. anys stara en la maior, e LXXX. anys la hon puia lo fum prop los fills de Core, e LXXX. anys a la porta de Roma, el restant dels anys per totes les ciutats grans en tro a la fi guardat com á par (apar) manifestament per totes les dites auctoritats esser lo adveniment del Masies en la destruccio del temple. Empero lo Jueu pot arguir dient que les dites auctoritats, rahons quel adveniment e la destruccio fo tot en un dia, e la veritat no es axi, perque del dia de la passio tro a la destruccio passaren XL anys. Aci poden fer II. respostes molt bones. La primera que aquest non dia se pot pendre stret o larch que avegades se pren solament per lo temps que es sol sobrel Orizo, e a vegades per totes les XXIIII. hores segons es al comensament de la creacio del mon; e ha vegades se pren per temps molt lonch segons trobaren en Isaies del capitol XIX. fins al XXIX. que feu mentio en molts lochs de aquest vocable dia. E de necessitat se a pendre per mes temps de C. anys. La II. resposta que si be lo temps dura apres de la passio XL. anys la veritat es que en la hora de la passio perde la casa tota santedad e cessaren tots los miracles ques fayen en aquella. Donchs no vullats maior destruccio que aquella prova. Diu en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Sed dico: legien los maestres X. miracles que eran fets en la casa santa nos afolla fembra de la olor de la carn santa e no pudia la carn santa per nengun temps e null temps apparegue mosca en lo temple, e null temps vingue pollutio al Sacerdot maior en lo dia del perdons e null temps se troba macula en lo pa de la proposicio. Et jatsie que staven de peus en lo temple, staven prests al humilliar e staven amples. E james lis feu dañ serp ni scurpi al Jherusalem. E james dix home a son companyo streta posada he hauda en Jherusalem. E james fonch bastant pluja a apagar lo foch del altar, e james foren bastants vents a decantar o tortre lo pilar de fum que fum pujave dret del altar. E diu Rabbi Samaya hoch encara mes quels troços dels vexells de terra ques trencaven en lo temple se tornaven sancers en son loch. E diu Dibayes hoch encara los paps deles aus dels sacrificis, e les plomes e la cendra del altar del ensens, e la cendra de la luminaria tot se tornave en son loch. E tot cessa XL. anys ants de la destruccio del temple com es scrit: Signa nostra non vidimus non est ultra profeta neque apud nos est sciens usque Psalmista Psalmo XXIII. 
Com diu en lo dit libre legien los maestres XL. anys que administra Simeon lo Just venie tota vegada la sort de Deu en la ma dreta. Dalli avant avegades en la ma dreta, avegades en la esquerra. Item lo vellor de la lana bermell se tornava blanch e dalli avant avegades se tornave blanch, avegades no. Item la candela de ponent stave tota vegada ancesa (encesa), e dalli avant avegades encesa a vegades apagada. 
Item lo foch del altar sobrepujava tots temps per si mitex, e no era necessari als Sacerdots de metre hi lenya sino II. trosses lo dia tan solament per afermar lo manament que tenie lo Sacerdot de metre hi lenya; dalliavant avegades sobrepujave lo dit foch, avegades no, en tant quels Sacerdots no cessaven de metre lenya tot lo dia.
Item diu en lo Talmut Jherosolimita en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Dos cabrons legien los mestres XL. anys ans de la destruccio del temple trobaven la candela de ponent apagada, el vellor de la lana stave tota vegada vermell, e la sort de Deu venia a la ma esquerra, e tanquaven les portes del temple al vespre, e al mati trobaven les ubertes. Dix Rabbi Johannam fill de Zatay: Temple per quent spantes. Ja sabem que ta fi ha a esser destruccio. Car per tu profetiza Zacaries, cap. XI. Aperi Libane portas tuas et comedat ignis cedros tuos. Guardat clarament com XL. anys de la destruccio tan tost en la ora de la passio cessaren tot los miracles e perde lo temple la santedat. E no solament los dits miracles cessaren mas hoc encara la vos se tolgue lo ceptre de Juda. Segons queu profetiza Jacob, e axi es scrit en lo libre de Canedrim en lo capitol que començe Ayubot qui es en lo de Abozdazara en lo capitol primer. Dien axi legien los maestres que XL. anys ans de la destruccio del temple foren remoguts los Amehedrin, idest, los LXX. Jutges del consistori de Tazit, e foren posats en Hanut. Declara Rabbi Sahan loch havia en Jherusalem que havia nom Hanut. Diu Rabbi Abdame de alli avant james jutiaren judici criminal, perque judici criminal not (nos : no se) pot fer si no en lo consistori de Tazit. E diu Rabbi Mosse el Darsan que aquest nom auferretur ceptrum de Juda, ques diu per lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda, e diu de foemore eius. Aquest son los Canhedrim que staven en lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda. E dix axi Jacob los Canedrim que staven asseguts en lo Consistori de Tazit nunqua seran tolts de la terra de Juda jujan judicis criminals en tro que vinga Silo, lo qual es lo Massies. E diu Rabbi Rahamon (o Rabamon) quan foren remoguts del Canhedrim del consistori de Tazit els fonch tolt lo poder de juiar lo judici criminal vestirense de sachs e tolgueren, sis vol romperen, los cabells e digueren guaya de nos que tolt es lo ceptre de Juda, e lo fill de David no es vengut.
Qui sobres no es cech en lo cor be pot veure clarament com se seguex de totes aquestes auctoritats esser lo temps del adveniment del Massies en aquella hora. Empero per mills contentar pot aparer aço esser veritat per la gran publicatio que anava en la boca de totes les gents en aquell temps de la venguda del Massies, en tant que perque veeren en aquella hora I. Rey lo qual regnava en una ciutat de Judea a la qual dien Poiter, qui era hom de gran força e vencedor de batalles al qual dien Bartotiba, tantost lo reputaren per Massies entenent que lavors era lo temps assignat de la venguda del Massies. 
Diu en lo libre de Canhedrim en lo cap. que comença tot Israel, que Bartotiba regna XXX. anys e mig, e dix als doctors yo so Massies. E Rabbi Aquiba gran savi era e dels maiors del Talmut era, e portava les armes del Rey Bartotiba e dehia per ell que ell era lo Rey Massies en tro atant quel mata Adrian per los peccats.
Item podem adverar aquesta conclusio per les profecies de Daniel per aquelles LXX. sepmanes que aduu en lo IX. cap. de son libre les quals nos poden declarar sino per lo Rey Massies. E axi ho diu Rabbi Moysen, maestre de Gerona, en la glossa que feu a Daniel, hon diu et ungitur Sanctus Sanctorum. Aquest es lo Massies sanctificat dels fills de David. E diu Rabbi Mosse lo Darsam et adducatur justitia sempiterna. Aquest es lo Rey Massies. Item diu en la fi del libre apellat Cedeloram Diu Rabbi Joce LXX. epdomade son comptades de la destruccio del temple primer, fins a la destruccio del temple derrer que son LXX. anys de la captivitat de Babilonia, e CCCC.XX. que dura lo temple segon. E en la fi daquelles havia a venir lo Massies, e axiu declara lo gran Rabbi Taadias e Rabbi Abraam Avenazdra. Empero lo que vol be saber la divisio daquelles LXX. sepmanes com les parti Daniel a VII. e al XII. cap. a I. e aquella una ha II. miges trobar la has ben declarada en la glossa que mestre Nicolau de Lira feu sobre Daniel. 
Capitol III. Quel dit Massies havia a nexer en la ciutat apellada Betleem de terra Juda. Aço apar per lo Profeta Micheas cap. V. hon diu: E tu Betleem Efrata parvulus es in millibus Juda: ex te mihi egredietur qui sit ut dominator in Israel et egressus eius ab initio, à diebus aeternitatis. Aquesta profecia glossa Rabbi Salomon per la manera seguent. Diu axi: Et tu Betleem que isque de tu David segons que es scrit per lo fill de ton servent Jessa.
…..........

miércoles, 16 de noviembre de 2022

Poesía, Pere Miquel Carbonell

POESÍA.

(N. E. En el viaje literario a las iglesias de España, unos años antes de publicarse este tomo 28, escribe el autor, Jaime Villarroya, sobre Pedro Miguel Carbonell: - ortografía actualizada -

… Era además un curioso hacinador de los trataditos, epístolas, poesías y otras cosas que escribieron los sabios de su tiempo. También se esforzó él mismo en algunas composiciones; conato loable por la ocasión que con ellas dio a que sus amigos escribiesen en prosa y verso algunas cosas dignas de la luz pública que él nos conservó copiadas en su libro.)

Que Carbonell se hubiese dedicado a la poesía es descubrimiento del que hasta ahora no había participado el público, quedando exclusivamente reservado por espacio de cuatro siglos entre los que le sucedieron en la custodia del Real Archivo de Barcelona. Por lo mismo, grande fue nuestra satisfacción al tropezar con la primera noticia que sobre este particular nos proporcionó el detenido examen que practicamos, entre otros códices, del Memoriale n. 49 (1) y no es menor la que sentimos hoy al difundirle con la imprenta.

(1) Este códice es un índice antiguo, en folio mayor, hecho por Carbonell, que contiene reseñas de documentos, extractos y diferentes notas, las más de ellas muy útiles a los que se hallen al frente del Archivo. A sus foleos numerados preceden ocho que no lo están, y estos forman un índice alfabético de todos los documentos, notas y demás que se hallan continuados en dicho volumen. Al cuarto vuelto de estos foleos no numerados léense sub letra C. las siguientes notas autógrafas de Carbonell:

Açi fas mentio de les Cobles per mi ordenades e scrites en lo present libre. Cobles o dança de la mort començant en lo present libre... fol. XV.

Cobles ajustades per mi a la dita dança hon yo e tots havem a ballar o tart o primerament com Deu volra. E son per mi ordenades e scrites apres la present taula del present libre.

Cobles contra aquells qui son stats bons en fer fer per lo Senyor Rey don Ferrando segon en les Corts de Muntço la Costitutio (Constitutio, constitució, constitución) de les cerques e salaris de les scriptures del Real Archiu de Barcelona la cual es mes damnosa que util a republica (res publicarem publicamla cosa pública, pero con rey, como se puede ver, Fernando II de Aragón).


E com es dit als demanants qui tots hi venen cuitats anau a fer tatxar la cerca noy volen anar ans flestomen tots aquells qui hi son stats bons e diuen que ne per cerques ne per salaris no hi volen anar ni servir dita constitutio qui es feta a mala intentio e per pagar altre salari al taxador quils faria rodar. Almenys devia dir que en cas ques demanas mes del degut o contra voluntat dels demanants en tal cas fora raho anar a fer tatxar etc. E es cert que aran so millor pagat que abans que nols dic axi de cerques com de salaris si no voleu servar la constitutio pagau (lo) queus vullau. E axi mon fill que mes hi gonyaras fesho com yo ho fas... fol. LXXIV v. y CXXVI v.

Cobles altres per mi scrites e ordenades en lo present libre. Jatsia alguns mordicans e reprenedors diran e perque scriureles en tal libre yo no vull dir per que sino que Deu o sab. Les quals son ço es les de Sancta Maria Magdalena en la primera charta apres les ajustades per mi a la dança de la mort. - Apres les de Goliart. - Apres les contra los reprensors de la mia vida. - Apres del Refrany. - Apres contra aquells qui han de casa mia furtades lettres.

Adversus fugientes loca peste infecta. Cobles per mi fetes son...
fol. XXII y XXIII.

Bien es verdad que no fue la poesía el género en que más brilló la pluma de nuestro Cronista y que, como el lector advertirá, hay una distancia inmensa entre la fluidez, corrección y valentía de la prosa en que extiende sus narraciones y descripciones históricas y la languidez, desaliño y hasta tibieza de la mayor parte de sus metros. Nosotros no tenemos el menor reparo en atribuir estos defectos a la mansedumbre propia del carácter de Carbonell, a que rara vez siente hervir en sus venas el fuego de la improvisación el que acostumbra helar su sangre bajo la influencia de la fría y recelosa crítica, invirtiendo el tiempo en útiles investigaciones históricas, y finalmente a la poca elevación de los asuntos sobre que versan casi todas sus composiciones. Y en efecto, el quejarse de una constitución que disminuye los emolumentos de su destino y el corregir la pereza de los escribanos que omiten en sus libros la copia íntegra de las sentencias, son a la verdad pensamientos sobradamente humildes e incapaces de inflamar la vena hasta del poeta más susceptible.

Indudablemente el autor en ellas no hizo más que desahogar los sentimientos internos del corazón en el momento mismo de recibir las impresiones, sin darles otra importancia ni concebir más pretensión que la de amonestar y prevenir la inexperta juventud de su hijo; y tal vez si afortunadamente tuviéramos a la vista todas las que compuso, de las cuales la mayor parte se han perdido o al menos ignoramos el paradero, hallaríamos entre ellas alguna que confirmara nuestro aserto, por ejemplo, las que dedicó a la Magdalena y a Goliat: pero desgraciadamente los hijos de Carbonell o los que le sucedieron en el Archivo arrancaron de aquel códice los folios en que estaban continuadas con las que escribió contra los mordaces reprensores de su vida, contra los que habían extraído furtivamente de su casa algunas cartas, contra los que abandonaban las poblaciones dominadas por la peste y finalmente la que versaba sobre el refrán, habiéndose librado milagrosamente de tan lamentable extravío, por la feliz casualidad de hallarse repetidas en diferentes códices y en otros folios del Memoriale n. 49, las dos primeras que indicamos y la continuación a la Danza de la Muerte que, en nuestro concepto, es la que más mérito e interés ofrece, ya por ser la más perfecta y acabada en la versificación, ya por la idea filosófica sobre que versa, ya finalmente porque el autor sin duda se propuso en ella corregir las corrompidas costumbres de los cortesanos de su época. Tales ventajosas circunstancias nos han inclinado a tratarla más extensa y detenidamente que las demás y a darla el lugar preferente en nuestra publicación, acompañándola de todas las noticias y antecedentes que nuestro buen celo y escasos conocimientos sobre la materia nos han podido sugerir.

El autor al escribirla pagó el tributo que la mayor parte de los poetas, pintores y escultores de la edad media pagaron a la idea dominadora de la época, (1: Véase “La Danse des morts dessinée par Hans Holbein, gravée sur pierre par Joseph Schlotthaner, professeur á l' Académie de Munich: expliquée par Hippolyte Fortoul, professeur á la Faculté des lettres de Toulouse” cuya interesantísima obra recomendamos muy particularmente a nuestros lectores.)

y probablemente la traducción al catalán de una obra francesa sobre el mismo objeto, hasta ahora nunca conocida, que publicaremos antes que la continuación de Carbonell, ya que este le dio también la preferencia al extenderlas en su manuscrito, le impulsó seguramente a componerla. Ambas
 van escritas en octavas de versos de nueve sílabas y todas estas terminan en una máxima moral o refrán. En la traducción de la obra francesa, el autor (Maestro) encabeza la danza con dos octavas dirigidas al lector, (criatura racional), presentándole aquel espejo en que debe leer su futura e inevitable suerte, y en seguida introduce en escena a la muerte, que, en una octava, se dirige a los personajes que van entrando en danza y en otra recibe la correspondiente contestación. Ocupa el primer lugar el papa, siguiéndole por su orden el emperador, el cardenal, el rey, el patriarca, el capitán o condestable, el arzobispo, el obispo, el gentilhombre, el abad, el gobernador, el astrólogo, el burgés (burgués), (1: Título propio de la villa de Perpiñan, casi equivalente al que en otros puntos se conoce por ciudadano honrado.)

(N. E. ¿sabría Manuelico Bofarull qué es un Burg, bourg, burgo, bourgeoise, de ahí la Bourgogne, y de chastelchâteau, la ChastelongneCataluña?)


el canónigo, el mercader, el cartujo, el portero, el monje, el usurero, (después de la contestación de este insiste la muerte en otra octava contra la usura,) el médico, el enamorado, el abogado, el músico, el cura, el labrador, el fraile-menor, el infante, el sacristán, (2) el ermitaño (pone hermitaño, normal en 1865), la doncella, la monja, la viuda, la casada y el notario, concluyendo con una octava dirigida al lector en que le recuerda la igualdad del tribunal de la muerte y la conveniencia de estar siempre prevenido a dejar el mundo; con otras tres que pone en boca de un rey, dirigidas también al lector desde el mausoleo en que yace, haciéndole ver que toda la grandeza que le rodeaba en vida se había convertido en gusanos y podredumbre, y aconsejándole retenga en su memoria esta danza para obtener la vida eterna, y haga buenas obras para evitar las penas del infierno; y con siete versos latinos puramente de capricho, tan frecuentes en aquella época, reducidos a preguntar a los lectores ¿de qué les servirán la honra, los goces y las riquezas de la vida, si han de tener con la muerte el mismo fin que los personajes que han tomado parte en la danza?


(2) Aunque damos esta versión (sacristán) al sustantivo scholá de que usa el autor, no la consideramos del todo exacta, antes bien nos inclinamos a creer que en aquellos tiempos en que no existían Seminarios, los jóvenes que deseaban abrazar el sacerdocio se educaban e instruían en las iglesias principales, y se les daba aquella denominación.
(N. E. Este Manuelico tendría que haber leído un poco más a Jaime Villanueva y otros autores que aportan textos donde podría haberse instruido. Bueno, al menos sabía que scholá es sustantivo, y lo copia del original con á.)

Inmediatamente pone Carbonell el nombre del autor y un epigrama latino, que también le atribuye, en siete dísticos, relativo a la felicidad e infelicidad de la vida humana.

Carbonell escribió la continuación en los días de la Natividad del Señor del año 1497, según lo expresa al fol. 153 de su manuscrito, calcándola materialmente sobre la traducción de la danza del poeta francés, sólo que cambia en ella los personajes y se dirige con preferencia a los principales funcionarios públicos de su tiempo. Con una octava endecasílaba, que lleva marcada con dos comitas el hemistiquio, da principio a su obra, manifestando que le movió a escribirla el poco apego que tenía a la vida, el deseo de conservar el recuerdo de la muerte para sí y para la Casa Real, y la oportunidad de hacer entrar en la danza su propia persona y las demás que se quedaron olvidadas al autor francés, encareciendo la conveniencia de obrar bien y de apartarse del vicio una vez que la muerte despoja al hombre de todo el brillo y bienes que posee en este miserable mundo. Entra inmediatamente a hablar la muerte en coplas como las anteriores seguidas de sus correspondientes contestaciones, en igual metro, al virey (virrey), o lugarteniente general del rey, al canciller, al vicecanciller, al regente la cancillería, al maestre racional y a su lugarteniente, al tesorero, a su lugarteniente y al regente la tesorería, al escribano de ración y a su lugarteniente, al protonotario y a su lugarteniente, al archivero, a los secretarios, al copero, a los escribanos de mandamiento y de registro,
(1: Las obligaciones y cargos a que estaban sujetos estos empleados Reales pueden verse en las Ordenaciones de la Casa Real que formó D. Pedro el Ceremonioso, y se conservan en el Archivo general de la Corona de Aragón, publicadas en la segunda serie de la Colección de sus documentos inéditos.)


a todos los curiales, a los que usan peluca, cabellera o pebrada, a los capellanes y sacristanes, al ciego, al boticario, al maestrescuela, a los juristas, abogados y jueces, al cortesano adulador, al joven y al viejo. Aquí deja Carbonell su continuación y la toma el joven Gaspar Nadal (1: Creemos que este joven era un escribiente de Pedro Miguel Carbonell.) bajo el mismo sistema y metro dirigiéndose al menestral, al cirujano, al faquín y hasta a sí mismo, dando fin con una cuarteta expresando que lo que acababa de escribir no lo hacía en desprecio de Dios, que no creía haber errado y que se entregaba a su divina voluntad. (2: A este nuestro trabajo se refiere el Sr. Amador de los Ríos en la nota 2.a de la pág. 496 del tomo IV de su Historia de la Literatura Española, que le facilitamos a su tiempo. )

Si el lector se toma el trabajo de comparar esta danza y la continuación con la que se atribuye al judío Rabí don Santo
(N. E. Sem Tob, https://rbdigital.realbiblioteca.es/s/rbme/item/13418#?c=&m=&s=&cv=1&xywh=314%2C369%2C682%2C384 )

que se conserva manuscrita en un códice en 4.° de la biblioteca de S. Lorenzo el Real, notará desde luego una gran semejanza entre ambas y se inclinará a creer con nosotros que son contemporáneas. Ignoramos la época de la primera por más que Carbonell nos dice que la escribió en francés el santo varón, doctor y canciller de
 París, Juan Climachus o Climages, puesto que no hemos podido averiguar en qué época floreció este canciller, aunque han tomado a su cargo esta investigación, con el deseo de complacernos, nuestros buenos amigos y aventajados escritores franceses Mr. Prosper Merimée y Mr. Francisque Michel, cuyos detenidos y esmerados trabajos no han producido otro resultado que la seguridad de no haber existido canciller alguno de Francia ni de la universidad de París ni de su catedral que llevase tal nombre. No obstante, Fabricio, en la pág. 390 del tom. I de su biblioteca (edición de Padua de 1754) y F. X. de Feller, en la pág. 260 del tom. II de su Diccionario histórico o biografía universal, corregido, completado y continuado hasta 1837 por M. Henrion (edición de París del mismo - pone mimo - año), citan un doctor de la Sorbona, que después llegó a ser su rector o canciller, llamado Nicolás de Clemangis o Clamanges, natural del pueblo de este nombre en la diócesis de Chalons, que murió en 1430 o 1440. Enumeran muchas obras que escribió, pero entre ellas no viene comprendida la que nos ocupa. Sin embargo, el último autor nos dice que Nicolás de Clemangis vivió largo tiempo encerrado en la Cartuja de Valle-Ombrosa en la Toscana, en cuyo lugar compuso la mayor parte de sus escritos. Confesamos francamente que todos estos datos nos han engolfado en un mar de dudas en que nos hallamos fluctuando con deseos vivísimos de escoger el rumbo más acertado y seguro para salir de él felizmente. ¿Habrá equivocado tal vez Carbonell el nombre patronímico del canciller? Averiguado este punto, muy poco nos restaría ya para tocar el término de nuestros deseos, porque ¿no sería muy probable y natural que la influencia de la triste, solitaria y contemplativa vida de una Cartuja, siempre rodeada de la ¡dea y recuerdo de la muerte, hubiese hecho nacer y desarrollar en la imaginación de Clemangis la composion (composición) de la danza?... Abandonamos estas reflexiones a inteligencias más privilegiadas que la nuestra, sobre todo a algunos aventajados escritores de la vecina Francia y entre ellos con preferencia al más inteligente, erudito y crítico juez sobre la materia, Mr. Hipólito Fortoul, para que con sus brillantes luces y exquisito tacto procure esclarecer este punto tan interesante a la historia literaria de su nación.

Rabí Don Santo de Carrión, según D. José Rodríguez de Castro en la pág. 198 del tom. I de su Biblioteca Española, nació a fines del siglo XIII o a principios del XIV, contando una edad avanzada en 1360, y atribuye decididamente a este judío la danza de la muerte que aún existe en la biblioteca del Escorial, insiguiendo en un todo lo que dice D. Tomas Sánchez en los tom. I y IV de su colección de poesías castellanas anteriores al siglo XV. Don Leandro Fernández de Moratín da el primer lugar, con fecha del año 1356, en el catálogo histórico crítico de piezas dramáticas anteriores a Lope de Vega, que pone a continuación de sus Orígenes del Teatro Español, al anónimo de la Dança de la Muerte, negando haya sido obra del mencionado Rabí Don Santo, y fijando su época a mediados del siglo XIV. Finalmente Mr. Hippolyte Fortoul, en la pág. 50 y siguientes de su obra antes citada, expone algunas razones, y de bastante peso, para probar que no pudo ser escrita sino a principios del siglo XV. Respetamos, cual merecen sus autores, estas distintas opiniones, y sin dar la menor preferencia a ninguna de ellas, puesto que no hemos tenido hasta ahora proporción de examinar personalmente el códice del Escorial, requisito que consideramos indispensable para formar nuestro juicio definitivo; deducimos de las mismas la consecuencia, nada aventurada, de que esta Danza de Rabí Don Santo es contemporánea de la de Clemangis, militando a nuestro apoyo la poderosa reflexión de que si Carbonell compuso la continuación a esta última a fines del siglo XV (37 años después de la invención de la imprenta), no es mucho se invirtiera un siglo y medio (término mayor) en generalizar la obra francesa, que no tuvo otro medio de circulación que la ligereza mayor o menor, pero siempre lenta, de los escribientes o la inexperiencia de los primitivos impresores.
(N. E. No sé si Manuelico sabía en 1865 lo que estaban haciendo en Valencia, en lengua valenciana y otras, y con la imprenta, a finales del siglo XV.)

Cumple ya dar cima a nuestra tarea diciendo, con referencia a las demás composiciones poéticas de Carbonell, que las escribió en coplas, ya en cuartetas, ya en octavas endecasílabas del mismo género de la que puso al frente de la Continuación a la Danza de Clemangis, y que hemos creído conveniente publicarlas con las variantes y notas de que el mismo autor las acompañó para mayor inteligencia de los lectores, sin perjuicio de añadir por nuestra parte las que consideremos conducentes a alcanzar el mismo objeto.


DANÇA DE LA MORT E DE AQUELLES PERSONES QUI MAL LLUR GRAT AB AQUELLA BALLEN E DANÇEN.

Parle lo Mestre.


1.
O creatura rahonable

Qui desiges vida terrenal

Tu has açi regla notable

Per ben finir vida mortal

La present dança que veus tal

Es de la mort poc delitosa

Morir a tots es natural

La mort es vil molt odiosa.

2.
En tal mirall cascu legir

Pot pus cove aqui dançar

Aquell se pot bonanat dir

Quis vol aqui sovent mirar

Tu veus los altres començar

Qual es qui de morir se guart

Ne sol atras un pas tornar

Tots duna massa prenem part.


Parle la mort al Papa.


3.
Vos qui viviu al mon present

Prest o tart aqui dançareu

Mas quant sab ho Deu solament

Preneu esment com ho fareu

Don Papa vos començareu

Axi com pus digne Senyor

En tal forma honrat sereu

Als grans Mestres pertany honor.


Respon lo Papa.


4.
Donchs haure yo menar la dança

Qui tinch loch de Deu en la terra

Dignitat hagui e poxança

E tu mort leves me desferra

Nom puix lunyar de quim fa guerra


Encara morir no cuydava

Yoy pensi poc e fiu gran erra.


Al Emperador.


5.
Vos qui sou en lo mon sens par

Princep e gran Emperador

Araus cove lo mon lexar

Armes cavalls e lo pom dor

Sceptre banderes gran honor

Forçat sereu venir ab mi

Doncs veniu prest sens fer rumor

Tots quants nexen fan tal cami.


Respon lo Emperador.


6.
No trop Senyor a quim appell

De la mort qui axim meneia

La carn los osos e la pell

Sots un lançol cove que veia

Tant prest morir yo may no creya

Quem ha valgut gran senyoria

Pus veig la mort quaxim garreia

Honor val molt sinos perdia.



Al Cardenal.


7.
Bem semble que feu lesbait

Sus Cardenal leugerament

Seguiscam tots ab gran delit

Los altres graciosament

E nous hi valra lespantament

Haveu viscut ab gran plaer

Ab molts delits honradament

Lo gran honor pert lo saber.


Respon lo Cardenal.


8.
Nom par sens causa lespordir

Com veig tant prop de mi la mort

E la dançam cove seguir

En bells vestits no prenc deport

Capell vermell drap de gran sort

Haure iaquir e la noblesa

Be pore dir hon es ma cort

Tot delit fina en tristesa.


Al Rey.


9.
Veniu noble Rey coronat

Famos de molts bens e proesa

De noble gent acompanyat

E servidors de gran destresa

Mas de present tota laltesa

Haureu lexar no sou vos sol

Poch haureu de vostra riquesa

Lo pus rich sen porta un lançol.


Respon lo Rey.


10.
James aprengui de dançar

En ball ni dança tan salvatge

Ara pusch veure e pensar

Que val honor força linatge

Guastar es de la mort usatge

Axi del rich com del menor

Quis presa menys ha la ventatge

En pols es cascu tomador.


Al Patriarcha.

11.
Patriarcha per vos bexar

La cara no sou delliurat

La creu doble renunciar

Haureu qualtren sera heretat

No penseu pus en dignitat

No portareu capa de grana

Per donar compte sou citat

Folla sperança lhom engaña.



Respon lo Patriarcha.


12.
Be conec que moltes honors

Man enganat per dir lo ver

Mos goigs se giren en tristors

E que val tant honor haver

Pocs son qui noy prenguen pler

Gran stat per la gent e torbe

Massa puiar nom par sceber

Qui munta carregat sen corbe.


Al Capita o Conestable.


13.
De mon dret es quab mi vengau

Molt prestament bell Conestable

Lo pus fort fas tornar suau

E nous hi qual esser dubtable

Ni braveiar ni leig comport

Ab tot que nous es agradable

Armes nous defendran de mort

Noy valra cara despantable.


Respon lo Capita.


14.
Mon parer e intentio

Era pendre forces castells

Metten a ma subiectio

Viles ciutats locs grans e bells

Nom valen lançes ni coltells

La mort no guarda dret ni leys

Ni pobres ni rics ni iovencells

Contra la mort noy ha remeys.


Al Archabisbe.


15.
Nous qual monstrar la cara fera

Mon bell Senyor acostau vos

Haveu vos por que yo nous fera

Noy dubteu gens seguiu a nos

E ballem tots de dos en dos

Anuig ha lhom quami sacoste

Lo ball es un poch fastiios

Un iorn cove comptar ab lhoste.


Respon Larchabisbe.


16.
Trist no se veure loch ni part

Tant me veig per la mort destret

Hon puxa fugir em apart

Las hon haure yo mon retret

Ara perdre mon benifet

No tendre pus cambra pintada

Per la mort ques cami estret

Passar cove cosa sforçada.




Al Cavaller.


17.
Vos quentre los altres Barons

Sou stat noble cavaller

Oblidau trompes e clarons

Prest veniu nous mettau derrer

Las dones soliau voler

E per dançar ab alegria

Be podeu veure e sceber

Ço que fa hu altreu desvia.


Respon lo Cavaller.


18.
Yo dins lo mon fuy nomenat

E molt estimat en fets grans

E de nobles dones amat

E de Senyors richs e poxans

De mercaders e ciutadans

E per null temps fuy variable

Los comptes meus tots foren vans

Jus lo cel no ha res estable.


Al Bisbe.


19.
Prest finira vostre delit

Dels bens e de natura

En Bisbe lo temps es complit

Nous valra vostra prelatura

Vostra fet corra gran ventura

Dels subdits vos cove dar compte

A cascu Deu fara dretura

Nos diu segur qui pus alt monte.


Respon lo Bisbe.


20.
Lo cor nom pot gens alegrar

Per les novelles quem apporta

Deu vol tot compte escoltar

E veus ço qui mes desconforta

Lo mon poc ni molt nom conforta

Nens lexa res ans leva massa

James algu res no sen porta

Si nol ben fet tot lare passa.


Al Gentilhome.


21.

Passau avant en gentilhom

Car de dançar sabeu los torns

Moveu vos prest no sembleu plom

Daquest ballar non fem tots iorns

Ara fenexen vostres borns

Nous membras may açi venir

Ne oblidas delits soiorns

A mort no pot qui viu fugir.




Respon lo Gentilhome.


22.

Pus la mort me te dins son laç

Almenys açom lexara dir

A Deu deports a Deu solaç

Açi ia no puix romanir

Vullau vostrarma favorir

Lexau lo cors daquiavant

La carn e ossos deu podrir

Mas no sab hom hon com ni quant.


Al Abbat.


23.
Veniu Abbat no fugiau

Ni façau la cara smortida

Cove la dança seguiscau

Ja que laiau molt avorrida

Vostra renda ia lan partida

Qui gras e gros vos ha nodrit

Prest vostra carn sera delida

Lo pus gros es pus tost podrit.


Respon lo Abbat.


24.
De morir nom pres may desig

Mas so forçat lestret passar

Poc observi de Deu la lig

Ne los vots que volgui jurar

Guardau vos de molt abrassar

E pensau que Deu tot ho mira

Morir no vullau oblidar

Tart es pensar com lhom expira.


Al Governador.


25.
Governador de molta gent

Jutge gran administrador

Veniu cuytat molt prestament

Veiam que sereu tornador

Lo poble regis ab furor

Daço sereu en gran perpleix

En aquell loc sou venidor

Hon cascu portara son feix.


Respon lo Governador.


26.

Ay Deu bem par dura jornada

Daquest colp yo nom cuydava

La mia roda ses girada

Encara morir no cuydava

En semblants fets iamay pensava

Regint ma iurisdictio

Seria foll quiy contrastava

Res noy val nepellatio.




Al Astrolec.


27.

Mestre per lo vostre mirar

Al cel ne per algun sceber

No podeu a morir escapar

Neus qual cercar novell carrer

Haiau aço per cert e ver

E per gran argument e soma

Per Adam qui fonc lo primer

Moriu per maniar una poma.


Respon Lestrolec.


28.

Per grau algu ni per sciença

No pusch haver provisio

Ja nom val res ma sapiença

Ay com es gran confusio

E per final conclusio

No sce quem faça nem escriva

Yo pert tota discretio

Qui volra ben morir ben viva.


Al Burges.


29.

Burges cuytau sens mes tardar

No teniu tresor ni riquesa

Quius puixa de mort escapar

Si dels bens hon hagues largesa

Usas vos be fes saviesa

Daltre ve tot e altren gusta

Molt aiustar nom par certesa

Car no sap hom per quis aiusta.


Respon lo Burges.


30.

Gran mal ma fa tant prest lexar

Bens temporals e nodridura

Pobres e richs tu fas lexar

Mort pus aytal es ta ventura

Nos prou sabent la creatura

Damar los bens per que tants ploren

E acquisits ab prou rancura

Los qui mes nan pus trists moren.


Al Canonge.


31.

Mossel Canonge arrendat

No pendreu distributions

Ne sereu ia pus engrexat

Per renda ni oblations

Pensau en dir orations

Morir haureu algu sen plora

Noy valran appellations

La mort ve que no guarda lhora.




Respon lo Canonge.


32.

Aquest parlar me fa anuig

Quem val haver tants benifets

Mon saber ia del tot me fuig

La mort no guarda leys ne drets

Nom qual donar comprar ne pendre

Almuces ne gentils birrets

En be morir val mes entendre.


Al Mercader.


33.

Mercader girau vos daça

Cercat haveu del mon les vies

Per mar per terra gran temps ha

Nous qual fer moltes avaries

Cessen vostres mercaderies

Cuytau lo pas no sembleu bou

Ni desigeu trafegueries

Que tal cobeia que ha prou.


Respon lo Mercader.


34.

Yo so anat amunt avall

Per acquirir bens nit e dia

Tot sol a peu e a cavall

Mas ara pert tot alegria

Ab tot mon poder com podia

En haver era tot mon seny

Voluntat folla lom desvia

Qui molt abrassa poc astreny.


Al Cartuxa.


35.

Veniu Cartuxa sens aturar

E ia no façau resistença

Rendes ne camps nous qual may comprar

Pus home sou de penitença

Perdonau haiau paciença

Daquest mon que val la gloria

Veniu ballar prest sens temença

Sobre los vius mort ha victoria.


Respon lo Cartuxa.


36.

Yo so al mon gran temps ha mort

E de viure nom pren enveia

Ab tot quem sia desconort

Quant veig la mort quaxins bandeia

Placia Deu lanima veia

Lo fill de Deu pres mon transpas

Aço mes cert e yo ben creya

Tal hic es vuy dema no pas.



Al Porter.


37.

Gentil porter ab la gran maça

A mi semble queus rebellau

Nous valra vostra grimaça

Ab mi veniu no fugiau

Aquesta dança gens nous plau

Lo viure va sent queus engana

Yo faç lo fort tornar suau

Lo meu poder los vius aplana.


Respon lo Porter.


38.

Yo so del Rey official

E tu mort vols me destroir

Bem semble ioc descominal

Yo feya mon offici hir

E veig que sense mes a dir

En dues parts sent quem tens pres

No pusc scapar ne fugir

Anuios mor qui non ha pres.


Al Monio.


39.

En Monio ab mi dançareu

E sol no penseu en deffendre

Pus savi sou nous aspanteu

Mas ben morir vullau apendre

E nous qual ia duymes contendre

Car tost haureu la boca closa

Lexau lo donar e lo pendre

La vida dhom es poca cosa.


Respon lo Monio.


40.

Plaguerem mes esser encara

En claustre fent a Deu servici

Alegrement ab bona cara

Matines dir e laltroffici

Aram conec per foll e nici

Per que volgui seguir lusança

Dels mals vivents comettent vici

May pensi ballar en tal dança.


Al Usurer.


41.

Usurer home vicios

Veniu ab mi crec que nous plau

Dusurar sou tan cobeios

Per guanyar diners tot cremau

Sereu punit aço cregau

A Deu qui es omnipotent

Quell vos perdo tots iorns pregau

Qui mal no fa no sent torment.




Respon lo Usurer.


42.

Doncs axim covendra morir

Aço mes anuix e tristesa

E nom poria subvenir

Mon or mon argent e riquesa

Mas yo veig la mort tan encesa

Envers mi que iam te dessota

Tal ha bells ulls que noy veu gotta.


Parla la mort mes avant contra lo Usurer.


43.

Usura es molt gran peccat

Segons lo dret diu e recompte

Aquest hom es axi torbat

Que de morir ia no te compte

Ell mateix largent ab ma compte

E tots iorns a usura presta

Comptant comptant ell se bescompte

Nos prou quiti qui deu de resta.


Al Metge.


44.

Mirau metge vostra orina

Veiau siy fa res esmenar

Gran mestre sou en medicina

E ben sabent per commendar

Araus ve la mort damanar

E no penseu que viureus leix

E noy vullau mes contrastar

Molt fa qui si mateix goreix. (guarir, gorir : sanar)


Respon lo metge.


45.

Gran temps ha quen malalts gorir

Sab Deu mon studi meti

Per art praticant fiu fugir

La mort daquells e departi

Ara no sce com ne a qui

Macost per quem faça valença

En morir iames no pensi

A la mort noy val resistença.


Al Enamorat.


46.

Jove gentil e gracios

Quius estimau de gran valor

Veniu prop mi ballem abdos

Lo mon lexareu ab dolor

Argent vestits ne lo thesor

Nous valran aquesta iornada

Vos noy pensas e fes follor

Jovent no ha molta durada.



Respon lo Enamorat.


47.

O llas mesqui socors no trobare

Quim puixa de la mort lunyar

O trist de mi per qual cami ire

Ja nom calra mes festeiar

Doncs ni ab ellas dançar

O bem engana lo iovent

Pensi devia molt durar

Petita pluia bat gran vent.


Al Advocat.


48.

Advocat sens fer gran proces

Veniu no vullau fer contrast

Les gents per haver molts diners

Fes pledeiar ab dans e guast

Mas ara mudareu de past

E sereu dins la terra mes

No maniareu perdius en ast

Aços ben cert vos beu sabes.


Respon lo Advocat.


49.

Bem es forçat mes no pusc fer

Ne sol pensar en fer defença

Jaquir la mort no tenc voler

Algu o trista departença

Hon es mon saber e sciença

Bes foll qui ab temps nos preveu

Deu en lo iorn de la veniança

A bons e mals dara iust preu.


Al Ministrer.


50.

Ministrer qui dançes e notes

Gracios ab bell continent

Per alegrar les dones totes

Veniu dançar molt prestament

E nous sia gens desplasent

Dançau feu bella continença

Nous prenga de mi aspavent

Mestre monstrau (?) deu de sa sciença.


Respon lo Ministrer.


51.

De tal dançar yo no tenc cura

Ans com forçat men entremet

Car morir es cosa molt dura

Mon esturment vos do eus ret

Canço ne dança ne motet

Per algun temps no cantare

Ab tu men vaig tot cami dret

Tal dança qui al cor nou te.




Al Curat.


52.

Passau curat sens mes pensar

Yo sent queus sou als bens donat

Morts e vius soliau maniar

Mas vos sereu als vermens lançat

Vos fos pel Bisbe ordenat

Al poble per bon exemplari

Del ben fer sereu gordonat

Car tot treball requer salari.


Respon lo Curat.


53.

Forçat so quem covendra retre

Vençut so yo per la batalla

Haver offertes en tremettre

Nom qual ne pendre funeralla

O llas en aquesta gran batalla

Haure venir pus so citat

Lhom qui no deu diner ne malla

Es quiti beneventurat.


Al Cavador.


54.

Pages quab gran treball e pena

Tot vostre temps haveu viscut

Forment molt ordi mil avena

Abundantment haveu hagut

Lo vostre temps es ia vengut

Morir haureu no sou desliure

E sereu mes dins un loc brut

Foll es qui cuyda tots temps viure.


Respon lo Cavador.


55.

La mort gran temps he desijada

Mas volenters li fugiria

Ma vida trista trabellada

Ma procurat molts mals ab ira

Mon seny e saber se regira

Com pens que mon proces es clos

En totes parts qui bey remira

Deius lo cell noy ha repos.


Al Frare menor.


56.

Cuytau lo pas sens mes acort

Frare menor e no tardeu

Vos sovent preicas la mort

Dient cascu membrar sen deu

Sens rebellar descalç a peu

Veniu sens fer altra requesta

E en aço no contrasteu

En cascun temps la mort es presta.




Respon lo Frare menor.


57.

Queus par del viure daquest mon

Ple de tots mals noy trob repos

Tot quant hic veig vanitats son

Quan noy pensam la mort al dos

Tenim quins dona un tal mos

Que sens dir a la fossans mena

Aylas e com es enuios

Morir aquell qui nos esmena.


Al Infant.


58.

Petit infant quara sou nat

Al mon haureu poc de delit

A la dança sereu manat

Lo vostre viure es complit

Noy prengau anuig ne despit

Axi sa fer noy qual mes dir

Per Deu es axi conduit

Qui mes viu mes ha sofferir.


Respon Linfant.


59.

A. a. a. no se parlar

Infant so tenc la lengua muda

Hir nasqui vuy men vols menar

Axi com es trista ma venguda

Per por suu ma color se muda

Noy fallit per quem meravell

La voluntat de Deu nos muda

E mor linfant e mor lo vell.


Al Schola.


60.

Cuydau de morir esser luny

Clerch aspantat per recular

Mirau detras veiau quius puny

Ja nous qual molt ambarrassar

Molt prest no cuydeu retardar

Ben morir metteu vostra pensa

E nous hi qual mes contrastar

Poc resta daço que foll pensa.


Respon lo Schola.


61.

Yo qui tots jorns he trabellat

En fer serveys prengui plaer

Per cuydar esser avençat

Morir tant prest yom desesper

Ni gran estat ni molt haver

Ne de gentil sceber lo grau

Noy val enginy art ni poder

Portasen Deu ço que li plau.




Al Hermita.


62.

Veniu ballar vos nermita

Lexau lo bosch prest levau sus

Sens triga donau ma la ma

Estar en lerm no cuydeu pus

Entrar en la fossa deius

Sereu forçat aquest viatge

Clergue ni lech no sen escus

Vida nos segur heretatge.


Respon (pone Renpon) lo Ermita


63.

Algu per molt estar en lerm

Nos excusat que mort no senta

Ara crech que noy ha res ferm

Pus a Deu plau a mi contenta

Supplic lo quel foc qui tormenta

Los mals vivents noy sia mes

Nel vil Satan nom don empenta

Qui nos contenta no ha res.


A la Donzella.


64.

Venir ab mi gentil donzella

Haveu ballar nous sia greu

Pero trossau vos la gonella

Que nous embarc moveu lo peu

Del viure vostre tost davant Deu

Haureu donar prestament compte

Daquest dançar vos beu sabeu

Nos excusat Rey Duc ne Comte.


Respon la Donzella.


65.

Trista de mi e que fare

Qui no so gens acostumada

Ni lo compas ni passos se

Nem plau gens la vostra sonada

Yom pensi que fos maturada

En aquest mon pus largament

E tu mort veig quem has citada

Albara tenc despatxament.


A la Monge.


66.

Lo viure va molt curios

Haveu mudar e la ligaça

Senyora Monge veniu vos

De grat ballar en esta plaça

A tota gent la mia maça

Fa tremolar noy ha remey

A pocs e grans tots jorns don caça

Aquestas la mia gran ley.




Respon la Monge.


67.

Jesus beneyt ques ço que dius

O mort cruel desagradable

Sens donar temps tan curt mescrius

Ay quant es greu e detestable

Lexar un loc tan delitable

Hon cuydava molt envellir

Ara dic ques cosa loable

Qui pensa sovint be morir.


A la Viuda.


68.

Madona vos del front cubert

Que viuda sou nomenada

Ballar ab mi crec beus es cert

Vos no sou en res occupada

E de dançar acostumada

Crech no siau molt de temps ha

Veniu molt prest pendre posada

Tot hom qui viu ab mi venra.


Respon la Viuda.


69.

Nom pens quem sia gens honest

Ballar a ma conditio

Sin so forçada ioy protest

Nom plau ney tenc devotio

Mes tal es ta intentio

Mort dura vil descominal

No passes de res passio

Per tot loc talla la destral.


A la Maridada.


70.

Lo iaure calt ab lo marit

Vos feu oblidar lo morir

Pensau hi nous sia despit

Lexau los fills cuytau venir

En aquest ball sens contradir

Hon ballareu molt gentilment

E nous vullau enfellonir

Tal balle que nos prou content.


Respon la Maridada.


71.

Doncs lo marit fills e parents

Haure lexar los quals tant am

Ay lassa greus departiments

Ab tu ballar may nom pres fam

Bem fas de lana bon estam

O mort cruel e fastigosa

No se trobar a qui man clam

A tot lo mon est odiosa.




Al Notari.


72.

Lexau notari prest lescriure

E no cureu mes ordenar

Pensau açi per tots temps viure

Disponeu vos ab mi dançar

Posau apart lo cartaiar

E legir libres e contractes

De morir nous qual appellar

Yo so tal que no serve pactes.


Respon lo Notari.


73.

Be veig que molta Senyoria

Mort tens e gran auctoritat

Nom par quem faces cortesia

Car sens dar temps mas damanat

O trist de mi desconsolat

E que fare pus axim vols

Algun tant visc aconortat

Pus al dançar no vaig tot sols.


Conclusio.


74.

Aços ben dit e molt quem plau

Pus conexeu sens mes scriure

Quel argulos e lo suau

Per res nos de mort desliure

Doncs pens açi molt be viure

Que de bon fet no leu la ma

E pora entre los Sancts riure

Lhom qui vuy no sab dema.


Aquestes paraules diu un Rey que iau dins una tomba o moniment.


Vosaltres qui la present dança

Mirau ab tota aquesta gent

Advertiu veiau ma semblança

Yo fuy gran Rey e molt potent

Ara so dins lo moniment

Hon tenc podrits tots mos costats

No seran sabens ni grossers

Que no sien als vermens lansats.


Que daquest mon quiy vol pensar

Moment e cosa transitoria (1)


(1) N. de Carbonell. Per ço aram ve a la memoria aquella epistola que stant lo S. Rey don Joan fill del S. Rey don Ferrando primer en la agonia un dia ans passas desta vida feu al S. Rey fil seu don Ferrando segon huy beneventuradament regnant donantli la benedictio paternal la qual es inserta en la historia yo he composta de Hespanya diu axi inter alia in efectu "Mon fill pensau que en aquesta agonia haveu a venir nos facen goig regnes ne conquestes yo volguera esser estat lo pus infimo vassall de mos Regnes e Senyories etc." Molt piadosa e profitosa epistola a be viure e foragitar pompas e vanitats de aquest mon es la dita epistola la qua (qual) deuria voler e demanar li fos tots dies una vegada legida per recordarse pus sovint que ha morir car per salut de la anima no pot esser millor que cogitar cascun dia que havem a morir. E per aço he scrit açi la dança a ball de la mort.


Quescu beu pot açi mirar

En lo present ball o historia

Haiau la sovent en memoria

Car de ben viurens amonesta

Si be vivim irem en gloria

Beneyt es quin lo cel fa festa.


Mas son alguns que may sen curen

Ne creen esser paradis

Estar en Infern se procuren

Loc dorror ple de mal e divis

Vullau fer molt be daçous avis

Prest esmenar tots vostres torts

E conseguireu solaç e ris

Lo fer bo val als vius e morts.


Dicite vos coream

Cunctique cernitis istam

Quantum prosint honor

Gaudia divitie

Tales estis enim matura morte finiri

Quales in effigie

Matura turba vocat.






Aquesta Dança de la Mort ha compost un sanct home doctor e Canceller de Paris en lengua francesa appellat Joannes Climachus sive Climages a pregaries de alguns devots religioses francesos. Apres es stada traduida en lengua Catalana en la fi de la qual ha posat lo dit doctor lo Epigramma quis segueix.


Epigramma

de felicitate et infelicitate hominis.


Mortales dominus cunctos in luce creavit

Ut capiant meritis gaudia summa Poli

Felix ille quidem qui mentem iugiter illuc

Dirigit atque vigil noxia quaeque cavet

Nec tamen infoelix sceleris quem penitet acti

Quique suum facinus plangere saepe solet

Sed vivunt homines tanquam mors nulla sequatur

Et velut infernus fabula vana foret

Cum doleat sensus viventes morte resolvi

Atque herebi poenas pagina sacra probet

Quas qui non metuit infoelix prorsus et amens

Vivit et extinctus sentiet ille rogum

Sic igitur cuncti sapienter vivere certent

Ut nihil Inferni sit metuenda palus.



PETRI MICHAELIS CARBONELLI SCRIBAE ET ARCHIVARII REGII CARMINA IN TETRAE MORTIS ORRENDAM COREAM DIEBUS FESTIS JESU CHRISTI MAXIMI NATALICIIS ANNI SALUTIS M.CCCCXCVII DUM VULGUS INCERTUM LUDIS TAXILARIIS VACARET COMPOSITA FOELICITER INCIPIUNT.


Yo Carbonell - estimant poc la vida

Per mont record - e de la Real Casa

Met en lo ball - la gent qui es romasa

E mi mateix - veent la mort quins crida

Discrets serem - si cascu se prepara

En obrar be - lexant a part los vicis

Pus nostres bens - e los Reals officis

E quant sic fa - la mort pren e sapara.


Parla la mort al Visrey o Loctinent general del Senyor Rey.


Senyor general Loctinent

De la gran Real Maiestat

Posau a part lo regiment

E daquest mon la vanitat

May en mi haveu pensat

Per esser vos tan gran Senyor

Que val esser açi honrat

Si hom es tan poc vividor.


Respon lo Vizrey o Loctinent general.


A mi Loctinent general

Nom daras temps de regonexer

Ballar no sce en dança tal

Volgueret gran temps ha conexer

Que voluntat me pogues crexer

En seguir la tua dança

Pus veix que prens tot quant pot nexer

Lo qui es brau per tu se mança.


Al Canceller.


Vos qui sou del Rey Canceller

May pensas ab mi ballar

Decima que preneu primer

E la pompa cove lexar

E lo gran Concell e parlar

E vostra gran Cancellaria

Ja favor nous pot aiudar

Sobre tots io tenc senyoria.


Respon lo Canceller.


Bem regonec he fet gran erra

Com de morir no fiu recort

Ans de venir en tan gran guerra

Honors delits anar fan tort

En morir may prengui deport

Nos prou sabent qui no te gana

Don fa mal temps mettres en port

Lo viure molt es quins engana.



Al Vicicanceller.


Molt vos veig estar occupat

Vicicanceller en fets grans

Daquest ball nous sou recordat

Vos no mirau los plets vans

Com fan morir los homens sans

Pensau tots temps be viure

En los grans fets tenint les mans

Veus del mon com se mudalriure.


Respon lo Vicicanceller.


Molt de temps ha nom alegrava

Per quant era cert de morir

Mas profit e honor vedava

De mon offici no jaquir

Es ara tart lo penadir

Daquest mon quens val gran honor

Ne diners pus som certs morir

Apres goig nos ve dol e plor.


Al Regent la Cancellaria.


Cancellaria vos Regent

Provehir supplications

Ne perlongar plets a la gent

No poreu neus valran rahons

Codi Bartol opinions

Teniu vos en aquesta dança

Hon absolreu les questions

Lo qui be viu no ha dubtança.


Respon lo Regent.


Ja may hagui tan gran tristor

Ni tan fort desaventura

Com pensava star millor

Aram veig ple de margura

Poc val honra pus no dura

Servint axi tots temps la Cort

Ma par esser oradura

Mort desperta lhome fort.


Al Mestre rational e a son Loctinent.


O gran Mestre rational

E vos qui sou Loctinent seu

Ja los comptes oir nous qual

Ballar ab mi nous sia greu

Moveu los peus ara sou meu

Ab contrapas e gentilesa

Tot ben obrant opte de Deu

Paradis e bona valesa.


Respon lo Mestre rational e Loctinent.


Exigem dret de maridatge

Dofficials e tu nos fas

Torbar nos ab tant gran ultratge

Ay mesquins no sabem hon vas

En tal ball may venir cuydavem

Lo viure molt e la gran pau

No pensavem quens enganas

Quich pensa star la mort leych trau.


Al Thesorer e a son Loctinent e Regent la thesoreria.


Nous qual fugir En Thesorer

Ne son Loctinent daquest ball

Seguiu lo Rey qui va primer

E no aureu de fer molt rall

Car tot hom sa mettre al ball

Lexau los bens lor e largent

Quius han fet anar munt a vall

A morir te lhome vivent.


Respon lo Thesorer Loctinent e Regent la thesoreria.


Nostre deport e benenança

En or los presos composant

Era sens tenir esperança

De veureus axi mort devant

Ay lassos com estam plorant

Volguerem no fossem estats

Officials affavorits tant

Mort no guarda leys ne mistats.


Al Scriva de ratio e a son Loctinent.


Vos escriva de ratio

Al ball e vos son loctinent

Veniu dançar sens fictio

Nous qual estar en pensament

Lexau Rey e comptar sovent

Los albarans vagen apart

Car noych teniu res permanent

Pensar morir es ara tart.


Respon Lescriva de ratio e son Loctinent.


De tal dançar gens nons altam

Anar ab tu nos es forçat

Si fer se pot nos appellam

Prenent algun bon advocat

Quins do conseil no reprovat

Mas entretant gran por tenim

Que no muyram mal nostre grat

Quant nou pensam lavos morim.


Al Protonotari e a son Loctinent.


Ab registres Protonotari

E loctinent sou enriquits

E de les terces lo summari

Lexau e tots vostres delits

No fugiau ne lanseu crits

De dos en dos haurem dançar

Los treballs grans e males nits

No fan hom de mort escapar.



Responen lo Protonotari e son Loctinent.


Doncs los segells e escrits Reals

E les terçes quins alegraven

Lexar havem sofferints mals

Los nostres peus dançar no saben

Neis Curials nunquey pensaven

Lo goig del mon axi tost passa

Mas los peccats son quins agraven

Poc astreny lo qui molt abrassa.


Al Archiver qui es Scriva de manament.


Cançar nous vullau Narchiver

Ne perdre temps en tal Archiu

Pus sou agraduat primer

Ans de tots los altres veniu

En dançar no siau asquiu

Lexau libres e larchivar

Daume la ma e prest seguiu

A la mort quiy pot contrastar (1).
(1) Graduatio Regiae Cancellariae. Imprimis Protonotarius eiusque locumtenens et Archivarius in primo gradu. Id secundo etc.


Respon lo Archiver.


Be veig quel viure daquest mon

Ma descebut esta vegada

E fins açim so mes entorn

Poc he pensat en tal jornada

Vida del mon no te durada

Plaume lexar aquest offici

Descarregant tan gran somada

Lo qui be mor ha benifici.


Als Secretaris.


Secretaris tots de la gran Cort

Veniu dançar e noiau por

De mi letge siaus conort

Lo goig perdreu e lo thesor

Qui pensa viure lavos mor

Araus cove mudar dhostal

Hon sentireu la gran pudor

Del sofre del foc infernal.


Responen los Secretaris.


Mesquins e desaventurats

Lo Rey massal havem amat

Be restam ara enganats

Favor goig poc nos ha durat

Un tancar dull es vanitat

Nunqua havem Deu conegut

Ans lo mon nos ha enganat

Lo seny ve com tot es perdut.


Al Coper.


Gentil galant qui teniu copa

E serviu al Rey e li plau

Veniu prest car gran vent en popa

Mostrau haver s¡ bey mirau

Les dames e delits lexau

Rey ni amic nos pot valer

Quen la dança prest no vengau

Molt es gran de Deu lo poder.


Respon lo Coper.


Com ses fortuna tant girada

Ay las masqui nom cuydava

Axim citas en tal iornada

Les gentils damas amava

Ab elles sovint dançava

Al Rey de copa servia

En tan trist ball no pensava

Bes foll quin lo mon se fia.


Als Scrivans de manament e de registre.


Tots de la Cancellaria

Escrivans lexau la gran Cort

E daquest mon alegria

Nous faça por ara la mort

Tornau tot quant teniu de tort

Poc pensas en tal ball venir

Aquest ballar siaus deport

E no vullau axi fugir.


Responen los Scrivans de manament e de registre.


Daquest ball poc nos curavem

Car molt es fort e aspantable

Entre los plets tots temps estavem

Ab apetit insaciable

Cosan semble desraunable

Mettrens en tal pressura

Tots podem dir es enganable

Vida del mon qui poc nos dura.


A tots los Curials.


A tots ma gir vos curials

Cascu veniu ab mi ballar

Cruxir de dents ni de caxals

Ne los grans crits ne lo plorar

Nous partaran daquest dançar

Lexau anar quitations

Car ab Deu haven de comptar

Noy valran appellations.


Responen los Curials.


No tenim altra resposta

Daquest ball cascu murmura

Lo seguir Cort tant nos costa

May de tal ball haguem cura

Ara tenim amargura

Es foll qui no sen recorda

A morir noy val procura

Qual es tal que mort nol morda.



Al que porta cabellera o pebrada. (peluca; perruca)


Vos bon hom de la gran pebrada

O qui portau la cabellera

Ja nous valra lanamorada

Que no danceu en tal manera

Un pas avant altra derrera

Nous anuieu daquest ballar

La mort en tots fets va primera

Quant hom nos fa despertar.


Respon lo portant pebrada o cabellera.


Bem tenc per molt pec e gran foll

Com axim so dissimulat

Lo cabell blanc faent lo moll

Negre contral quil ha creat

O mesqui desaventurat

En quin triumpho yo estave

Lo goig del mon poc ma durat

En aquest ball poc hi pensave.


Als Capellans e Scholans.


No siau cupdiciosos

O Capellans e Scholans

Molt vos veig ja perilosos

Car en tots fets metteu les mans

Matines e officis tants

Nols dieu sino pel diner

Ja son dats los albarans

Morint monstres quis mariner.


Responen los Capellans e Scholans.


Si no fos poca devotio

En nosaltres e crueltat

No fora gran la punitio

Quens val ara la pietat

Fora bo nos fos recordat

Quaçi dançar nos covenia

Cascu de nos va enganat

Creent la vida nos cambia.


Al orb o Çego. (1)
(1) Aquest parlar en aquesta dança he fet per mon fill Lorb appellat 
Pere Miquel Carbonell perde la vista mamant la dida e era algun tant musich.

Obiit ita caecus ipse filius meus in etate XXVII annorum morbo epidemiae die veneris II julii anno salutis MCCCCLXXXX Ferrando secundo foeliciter regnante.
(N. E. Murió mi hijo ciego, Pere Miquel Carbonell, a la edad de 27 años de la peste, día viernes 2 de julio de 1490, reinando Fernando II)


Vos Cego nunquam haveu vista

Palpant palpant al ball veniu

No façau la cara tan trista

Musica contra punct teniu

Si dels peccats vos penediu

Satisfet e be confessat

Vendreu al loc hon tot hom riu

A morir cascus convidat.


Respon Lorb o Çego.


Jo so privat de la veure

E aram portes tal novella

En tal calzer tum vols fer beure

O mort cruell e no gens bella

Qual es qui de tu nos appella

Mas nols val pus tens senyoria

Absoluta quil mon capdella

Noy pensi e fiu gran follia.


Al Apothecari.


Venia (veniu) veniu En pothecari

No pensas en tan gran ballada

Lexau cristilis receptari

Vostra botiga ses plegada

E roba enventeriada

Preneu dançar a la francesa

Ab aquesta bella sonada

Lo qui be mor no te contesa.


Respon lo Apothecari.


Desplauma lexar la botiga

Torrons pebre mel e pimentes

Per quem est tant enemiga

En aço molt me descontentes

Parents amics e les parentes

Jas partexen tots los meus mobles

Les coses del mon tu destentes

Com pensen riure ploren pobles.


Al Mestre de Scholans.


Legir liçons als Scholans

A vos Mestre cove lexar

E los plers del mon qui son vans

Lo qui dorm yol fas despertar

E mal son grat ab mi dançar

Aquest ball no es casa nova

Algu no sen pot excusar

Segons Sacra Scriptura prova.


Respon lo Mestre de Scholans.


Jo bem recort haver legit

Tres coses aparten de fer mal (1)

(1) Aquestes son les tres coses que cascun bon christia se deu recordar per viure be e no caure en peccat mortal.

Primo que ha de morir e no sab la hora ne quant.

Secundo pensar sovint en lo juy final al qual tots havem a venir.

Tertio no amar res de aquest mon sino Deu sobre totes coses.

Nota de Gaspar Nadal. A mon parer que son quatre recordarse del morir y del judici final de les penes del infern y de la gloria celestial.


No mettre la mort en oblit

Recordarse del juy final

Menyprear lo mon qui res no val

Si men fos axi recordat

Fora millor lo guany e cabal

Nom fora tant ambarrassat.


Als Juristes Advocats e Jutges.


Advocats jutges e juristes

Veniu lexau lo disputar

Presumptions e los Sophistes

Nous podeu del ball apartar

Quens ha valgut tant allegar

En aqueixa gran Audiença

De tot haveu compte donar.


Responen los Juristes Advocats e Jutges.


Semblens que novitat nos fas

En aquesta vall de pressura

Tu axins vols cuytar lo pas

Portant nos al loc de tenebrura

Hon contra Deu tot hom murmura

Nos ara temps de regonexer

Sino de plor e de rancura

Volgues Deu fossem pera nexer.


Al Curial Legoter.


Veniu veniu En legoter

Mal home desaventurat

En tot mal vos sereu primer

Teniu vos açi afferrat

Hon purgareu vostre peccat

Queus ha valgut axi usar

Davan del Rey la maiestat

Qua mort no podeu escapar.


Respon lo Curial Legoter.


Veent io lo Rey sagradava

De legoters e melodia

Falsament aquell io loava

Com se fa vuy e cascun dia

Si pogues men penidiria

May io pensi en tal jornada

Car crea que molt hic viuria (1: Spes vitae es mala)

Vida del mon no ha durada.

E per ço diu be Jesu Christ Estote

Parati quia nescitis diem neque horam.


Al Jove e al Vell.


En mal punct jove e vell sou nats

Car no teniu recordança

De voler morir en tants peccats

Ara mirau io com mança

Lo brau en aquesta dança

De la qual no pot escapar

Perdudes vostra sperança

Aci tot hom ha de ballar.



Responen lo Jove e lo Vell.


Si creguessem axi morir

Haguerem mudat de vida

E pensarem aci venir

Als peccats mettent hi brida

E ara tu nos convida

Dastar aqui mal nostre grat

E dançar ultra la mida

Quens ha valgut la vanitat. (1: Nam vanitas vanitatum et omnia vanitas. Ecclesiastes primo capitulo.)


Al Menestral.


Menestral qui nit y dia

Treballau en fer cabal

Dexau treball y la familia

Ab mi dançau ja se nous plau

Mes pus es cosa a tots ygual

Gustar a quiscu de la mort

Dexau los fills e lo cabal

Mal be fa ço que ve de tort.


Respon lo Menestral.

Jo nit y dia he treballat

En avançar y fer dines

De tort o dret o de costat

E tu mort mets tal desbarat

En veuret tot me regirat

Per lo ço de tala dança

Per dines torni orat

Noy ha quiy pens que no sespanta.


Al Mestre Cirurgia.


Chirurgia molt sperit

En curar e fer pebrades

Lo vostae (vostre) temps ja es complit

May y pensas e fes errades

Les cures que aveu (haveu) arrades (errades)

Desimulant per fer dines

Acius seran (pone serau) ben demanades

Qui aci avança al Cel no ha res.


Respon lo Chirurgia.


Jo so barber qui e (he) curat

A molts e (he) fet fugir la mort

De Deu may me so recordat

Aplegar e molt de tort

Allargant la cura tros

Per quant algu dels seu moria

Del qual sere castigat fort

Confiar molt es gran follia.


Al Bastaix.


Vos En bastaix lleugerament

Comensau a plegar la roba

Gran pes duieu per fer argent

En ves la mort es poca cosa

Per que es cosa sospesosa

May y pensas venir ab mi

La dança es un poc fastijosa

La mort mostra a tots lo cami.


Respon lo Bastaix.


De portar pes io so vesat

Y soferir molts grans trebals

En la mort may e pensat

Sino en fer munts y valls

Mes ella porta vuls (?) tals malls

Quens aplana totalment

Y decins porta en tals valls

Hont plorarem molt cruelment.


Parla lo qui afigides uns (unes) quantes Cobles.


Parla la mort.


Sus ola vos En jovencell

Qui Gaspar Nadal vos dieu

Capiau tambe en lo concell

Teniu lo cor contrit en Deu

Per haver fet no fugireu

Ni haver posat altres en dança

De la mort quabmi dançareu

Lo dauçador (dançador) sapie la dança.


Respon lo sobredit.


Jo he affigit en lo dictat

Pensant jo nescaparia

Mes ara veix quem as citat

Lenteniment se men regira

No pensi que tant prest sciria

Jou so content pus Deu o vol

Yo prec la Verge Maria

So com aquell qui vol y dol.


Lo que jo e aci dictat (la c parece ç)

Noue fet en menyspreu de Deu (noue : no ho he)

Ni per ço no e (he) arrat (errat)

Estic a tot lo voler seu.

(Continúe a coble contra los negligents scrivans)