Mostrando las entradas para la consulta perfume ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta perfume ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Coralh - Cornelina


Coralh, s. m., lat. corallum, corail.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Eluc. de las propr., fol. 186 et 180.

Le corail a au fond de l'eau des rameaux mous et blancs, mais aussitôt comme il est dehors, ils deviennent vermeils et durs... La mer de Sicile engendre du corail.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Coral. IT. Corallo.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Corb, Corp, s. m., lat. corvus, corbeau.

Corbs ni votors ni auzels...

(chap. Corb ni buitre ni muixó.)

Guillaume de Tudela.

Corbeau ni vautour ni oiseau...

Et el remas plus negre que corp.

Chronique d'Arles.

Et il resta plus noir que corbeau.

On Noe trames lo corp el temps del deluvi.

Liv. de Sydrac, fol. 3.

Où Noé transmit le corbeau au temps du déluge.

ANC. FR. Vola un corb...

Si le corb porra engingnier...

Le corb s'oï si bien loer.

Marie de France, t. II, p. 105.

CAT. Corb. ESP. Cuervo. PORT. IT. Corvo. (chap. corv, pl. corvs; latín corvus, en v, pos natros tamé.)

2. Corpatos, s. m., petit corbeau.

Lo corp cant a sos corpatos.

(chap. Lo corv cuan té los seus corvets, casi com lo coche Corvette; 

ESP. corvato, corvatos)

Naturas d'alcus auzels.

Le corbeau quand il a ses petits corbeaux.

3. Corpmari, s. m., cormoran.

O de morgoill, s'es en aizina,

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou de plongeon, qu'on appelle cormoran, s'il est à portée.

CAT. Corbmarí. PORT. Corvomarinho. (ESP. chap. cormorán; los cormorans son com corvs del mar, marins.)

4. Croac, s. m., croac, cri du corbeau.

Corps can crida croac...

Del so de croac corps se pren.

Leys d'amors, fol. 2 et 132.

Le corbeau quand il crie croac.

Corbeau se prend du son de croac.

(chap. Vore lo poema de Edgar Allan Poe, the raven traduít al chapurriau, lo corv. En alemán Raab, inglés raven.)

IT. Fr. Saccheti, Rim., dit du corbeau:

Il corbo allor faccia cro, cro.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


Corb, adj., lat. curvus, courbe, couché.

E grans espazas corbas de bon acier trempat.

Roman de Fierabras, v. 259.

Et grandes épées courbes de bon acier trempé.

Natura a provezit de corbas unglas.

Totz aytals ausels han bec corb.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 139.

La nature a pourvu d'ongles courbes.

Tous tels oiseaux ont bec courbe.

Fig. No us pessetz ges que lur tir,

Quant hom las fai corbas estar.

Le moine de Montaudon: Autra vetz.

Ne pensez pas qu'il leur en coûte, quand on les fait tenir courbes.

ANC. FR. Que tote en ai corbe l'eschine.

Roman du Renart, t. II, p. 33.

Les bras avoit longz et corbes.

Roman français de Fierabras.

CAT. Corb. ESP. PORT. IT. Corvo. (chap. curvat, belcat)

2. Curvitat, s. f., lat. curvitatem, courbure.

Es drecha ses curvitat.

(chap. Es dreta, directa, recta, sense curves.)

Eluc. de las propr., fol. 225.

Est droite sans courbure.

EST. Curvidad. PORT. Curvidade. IT. Curvità.

3. Corbament, s. m., lat. curvamen, traverse, entorse.

Degun contrast, embargament o corbament no faran.

Tit. de 1310. DOAT, t. XXXVIII, fol. 164.

Ne feront aucune opposition, arrêtement ou traverse.

4. Corbar, Curvar, v., lat. curvare, courber, plier.

Alas l'en corbon e l'en baisson.

(chap. Les ales li curven y li baixen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les ailes lui en courbent et lui en baissent.

Il fut employé dans des sens ou dans des locutions obscènes:

Corba ill be soven l'esquina.

(chap. Li curve ben sobín la esquena.) 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm.

Lui courbe bien souvent l'échine.

Las baratairitz baratan,

Frigens del barat corbaran.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Courberont les trompeuses trompant, grillantes de la tromperie.

Part. pas. Instrument subtil de curvada extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 31.

Instrument subtil d'extrémité courbée.

ANC. ESP. Corvar (MOD. curvar). PORT. Curvar. IT. Curvare. (chap. curvá, curvás: yo me curvo, curves, curve, curvem o curvam, curvéu o curváu, curven. Belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

5. Acorbar, v., courber, baisser.

De jus pes no si acorba.

Eluc. de las propr., fol. 202.

Ne se courbe pas en bas aux pieds.

ANC. FR.

Qui tant nos fet ci acorber.

Roman du Renart, t. I, p. 218.

6. Incurvacio, s. f., lat. incurvatio, courbure.

Cum mostra per lor incurvacio.

Eluc. de las propr., fol. 245.

Comme il montre par leur courbure.

IT. Incurvazione.

7. Encorbar, v., lat. incurvare, courber, renverser.

Substantiv. Al encorbar, sitot vos es gabaire,

Dis qu'el vos vi.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Quoique vous êtes railleur, il dit qu'il vous vit au renverser.

CAT. ESP. Encorvar. IT. Incurvare. (chap. encorvá, belcá: encorvo, encorves, encorve, encorvem o encorvam, encorvéu o encorváu, encorven.)

8. Recurvatio, s. f., recourbement.

Plicabilitat e recurvatio.

Eluc. de las propr., fol. 230.

Pliabilité et recourbement.

(chap. Plegabilidat y belcamén.)

9. Recurvar, v., recourber.

Ja sia qu'els corns et las unglas e 'ls becs dels auzels si posco mollificar e recurvar. Eluc. de las propr., fol. 62.

Jà soit que les cornes et les ongles et les becs des oiseaux se puissent mollifier et recourber.

PORT. Recurvar. (chap. recurvá, belcá)


Corda, s. f., lat. chorda, corde, lacet, cordage.

Sui liatz ab ferma corda.

A. Daniel: Autet e bas.

(chap. Estic (sóc) lligat en firme corda. A. Daniel: Altet y baix.)

Je suis lié avec solide corde.

Per remirar si falh

Corda, borel, ni benda

On calha far esmenda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Pour examiner s'il manque lacet, bourrelet ni bandeau où il faille faire réparation.

Corron, com belugas de fuec, per cordas e per albres.

V. et Vert., fol. 54.

(chap. Corren, com purnes de foc, per cordes y per mastils.)

Courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts.

Qu'el loire per la corda tenha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il tienne le leurre par la corde.

Tres livras et mieja de fil filat per las cordas de las arbalestas del comun.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 219.

Trois livres et demie de fil filé pour les cordes des arbalètes de la commune.

- Corde d'instrument.

Faitz la rota

Ab XVII cordas garnir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais garnir la rote avec dix-sept cordes.

La primairana corda s'entona jotz greumens.

(chap. La primera corda se entone (afine) baix gravemén.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

La première corde s'entonne bas gravement.

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tu feras résonner les dix cordes du psaltérion.

Fig. Chascus es estreiz ab las cordas de sos pechaz.

Trad. de Bède, fol. 51.

Chacun est étreint avec les cordes de ses péchés.

Loc. Car los volrion tornar a lur corda.

V. et Vert., fol. 23.

Car ils voudraient les tourner à leur corde.

ANC. FR. Tels les a la dame atornez

Que toz les a trez à sa corde,

Chascuns du tout à li s'acorde.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 280.

ANC. ESP.

Non querria el tiempo ennas cordas perder.

Poema de Alexandro, cop. 2381.

CAT. Corda. ESP. Cuerda. PORT. IT. Corda. (chap. corda, cordes, cordeta, cordetes, cordell, cordells, cordellet, cordellets. v. cordá, passá corda.) 

2. Cordo, s. m., cordon, collier.

Un viel capel d'escarlat ses cordos.

Lanza: Emperador.

Un vieux chapeau d'écarlate sans cordons.

Liat pel col ab un cordo.

G. de Berguedan: Lai on hom.

Lié par le col avec un cordon.

Loc. La plus plazens

Domna e de plus de faysso

Que a son colh portes cordo.

Matfre Ermengaud: Dregz de.

La plus aimable dame et de meilleure façon qui portât collier à son cou.

CAT. Cordó. ESP. Cordón. PORT. Cordão. IT. Cordone. (chap. cordó, cordons, cordonet, cordonets; v. acordoná, no es lo mateix que lligá los cordons, se referix a fé cordons, aliniá la palla, aufals, fenás, consevol forrache: acordono, acordones, acordone, acordonem o acordonam, acordonéu o acordonáu, acordonen. Acordonat, acordonats, acordonada, acordonades.)

3. Cordonet, s. m., cordonnet.

D'un cordonet daurat lo fasa.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Qu'il le fasse d'un cordonnet doré.

CAT. Cordonet.

4. Cordel, s. m., cordeau.

Cordels per mezurar.

(chap. Cordells per a medí.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Cordeaux pour mesurer.

ANC. CAT. Cordell. ESP. PORT. Cordel.

5. Cordella, s. f., cordon, cordelette.

Aia hom anel o cordella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'on aie anneau ou cordelette.

ANC. CAT. IT. Cordella.

6. Cordalha, s. f., cordage.

Per una carga de cordalha, quatre deniers.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 191.

Pour une charge de cordage, quatre deniers.

PORT. Cordoalha.

7. Cordazo, s. f., mesurage au cordeau.

Venga a cordazo.

Tit. de 1352. DOAT, t. XCIII, fol. 222.

Vienne à mesurage au cordeau.

8. Cordier, s. m., cordier.

Del dimecres son cordiers.

(chap. Del dimecres són los cordellés – los que fan cordell, cordells.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Les cordiers sont du mercredi.

PORT. Cordoeiro. IT. Cordajo. (ESP. Cordelero)

9. Encorda, s. f., encorde, garniture d'arc.

Fil... per las cordas et encordas de las arbalestas del comun.

Fil plat per far las encordas de las grossas arbalestas.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 240 et 238.

Fil... pour les cordes et encordes des arbalètes de la commune.

Fil plat pour faire les encordes des grosses arbalètes.

10. Cordar, v., corder, mesurer.

Quan las aura fachas portar a sa maison o a son obrador, qu'el comprador puesca cordar, si s vol, e 'l vendedor no hi puesca contrastar que non las corde. Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

(chap. No me cal traduí, consevol u pot entendre. Fachas vol di fetes, no faches o sossialistes com Adolfet lo alemán o Benitet lo italiá.)

Quand il les aura fait porter à sa maison ou à son ouvroir, que l'acheteur puisse les mesurer, s'il le veut, et que le vendeur ne puisse y empêcher

qu'il ne les mesure.

- Lacer.

Cordatz estrechamen

Vostres bratz ben e gen.

… Enans que us cordetz,

Lau qu'el bras vos lavetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Lacez étroitement vos bras bien et avec grâce.

Avant que vous vous laciez, j'approuve que vous vous laviez le bras.

Part. pas. Menudet cordat

Ab filetz d'argen.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Légèrement lacé avec des filets d'argent.

CAT. Cordar. (chap. cordá, medí en corda o cordell: cordo, cordes, corde, cordem o cordam, cordéu o cordáu, corden; medixco o medixgo, medixes, medix, medim, mediu, medixen.)

11. Cordeiar, v., attacher, mettre en laisse.

E jatz ab una vielha rossa

Que cordeia e tira gossa.

P. Cardinal: D'Esteve de.

Et couche avec une vieille rosse qui attache et traîne chienne.

12. Manicorda, s. f., lat. monocordum, monocorde.

Manicorda

Ab una corda.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Le monocorde avec une corde.

L'us mandura, e l'autr' acorda

Lo sauteri ab manicorda.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la mandore, l'autre accorde le psaltérion avec le monocorde.

ANC. FR. Harpes, manicordons, espinettes.

Histoire maccaronique, t. II, p. 6.

ESP. Manicordio (monacordio). IT. Monocordo.

13. Accort, s. m., accord, traité.

An fag acort ab Peiregorc e jur.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Ils ont fait traité et serment avec Périgord.

ANC. CAT. Acord. ESP. Acuerdo. PORT. Acordo. IT. Accordo. (chap. acord, acuerdo; v. acordá: acordo, acordes, acorde, acodem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.) 

14. Entracor, s. m., convention réciproque.

Ab lei an pres loc e lor entracor.

G. Adhemar: Mout cantera.

Avec elle ils ont pris lieu et leur convention réciproque.

15. Acordi, s. m., accord, consentement.

E lo acordi fo aital.

Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 120.

Et l'accord fut tel.

Et, per aquesta esperansa, lo simple home donet sa vacca al capela ab lo acordi de sa molher. V. et Vert., fol. 75.

(chap. Y, per esta esperansa, lo simple home va doná la seua vaca al capellá en l' acord, consentimén, de la seua dona; sa : la seua, encara diém sa en chapurriau, sa mare, sa tía, inclús san germana; a Mallorca es artícul, de ipsa latín, sa calobra, sa llengo, sa sobrasada, sa ensaimada, etc.)

Et, dans cette espérance, l'homme niais donna sa vache au prêtre avec le consentement de sa femme.

ANC. FR. Pour metre entre les rois acorde.

G. Guiart, t. 1, p. 120.

ANC. CAT. Acordi.

16. Acordier, Acorder, s. m., accord, traité.

E metria tot lo plag voluntier

En dos amicx per far bon acordier.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum.

Et je confierais volontiers toute la contestation à deux amis pour faire un bon traité.

Tot acordiers m'en sera honratz.

Raimond de Miraval: Pus ogan.

Tout accord sera honoré par moi.

Avem faig acorder ab l'abat.

Tit. de 1182. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 59.

Nous avons fait accord avec l'abbé.

17. Acordamen, s. m., accord, traité.

Si per lo mon fos bos acordamens,

Que cristias se denhesson amar.

R. Gaucelm: Ab grans.

Si par le monde était bon accord, de manière que les chrétiens daignassent s'aimer.

Qu'ilh et amors son d'un acordamen.

G. Riquier: Aissi cum selh que.

Qu'elle et l'amour sont d'un même accord.

- Concordance, règle.

D'arismetica sai totz los acordamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais toutes les concordances d'arithmétique.

ANC. FR. Pais ont faite e acordement.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 84.

ANC. ESP. Acordiamento. IT. Accordamento. (chap. acordamén, acord, trate, tratat)

18. Acordansa, s. f., accord, rapport, traité, concordance.

Qu'el comens ab la fi ay' acordansa.

P. Cardinal: Qui s vol.

Que le commencement ait accord avec la fin.

Aquelas acordansas ni 'ls contraliamens

Ab las autras estelas...

D'aquelas acordansas nais us atempramens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ces rapports et les oppositions avec les autres étoiles.

De ces accords naît une combinaison.

S'ieu accort

E bon' acordanza

Trobes ab lieys qu'am plus fort.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Si je trouvais accord et bon traité avec elle que j'aime plus fort.

ANC. FR. Après ceste accordance, ils murent tout maintenant de commun accord seur le roy Gontran.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 213.

E fu l'acordance d'iceux telle.

G. Guiart, t. 1, p. 31.

ANC. CAT. ANC. ESP. Acordanza. ANC. PORT. Acordança. IT. Accordanza.

19. Acordatiu, adj., qui accorde, accordatif.

Art muzical es de cauzas contrarias, quals so greu votz et aguda, acordativa.

Eluc. de las propr., fol. 282.

L'art musical est accordatif de choses contraires, telles que sont voix grave et aiguë.

20. Acordar, v., accorder, mettre d'accord, permettre, unir.

Per so no puesc motz ni sos acordar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas! per que.

Pour cela je ne puis accorder mots ni sons.

Amors o vol e m'o acorda.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour le veut et me l'accorde.

Ab lo rey mi vuelh acordar d'Aragon.

Bertrand de Born: Quan vei.

Je veux m'unir avec le roi d'Aragon.

Quan dui cor en un' amistat

S'acordon per leial amor.

Gui de Cavaillon: Ab tant de.

Quand deux coeurs s'unissent en un même attachement par loyal amour.

Echo... acorda se a tot aco que hom ditz.

V. et Vert., fol. 23.

Écho... s'accorde à tout ce qu'on dit.

Mas la quarta e la quinta...

S'acordon per descort.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte... s'accordent par discordance.

Part. prés. Acordans fo ab sos egals.

Brev. d'amor, fol. 92.

Il fut facile avec ses égaux.

E can son ben acordan

E ferm tuit trei d'un semblan.

Aimeri de Peguilain: Ancmais.

Et quand ils sont bien accordants et fermes tous trois de la même manière.

Part. pas. Quar ab mi vos vey acordat.

Raimond de Durfort: Turcmalet be us.

Car je vous vois accordé avec moi.

ANC. FR. Et ce fu accordet par l'evesque de Cambrai.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 410.

CAT. ESP. PORT. Acordar. IT. Accordare. (chap. acordá: acordo, acordes, acorde, acordem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.)

21. Acordadament, adv., conjointement, unanimement.

E seran signadas pel senhor e 'ls cossols acordadament.

Charte de Gréalou, p. 86.

Et seront signées par le seigneur et les consuls conjointement.

E issiron d'Egipte tug acordadamens.

(chap. Y van eixí, ixí, issí de Egipto tots acordadamen, conjuntamen, unánimemen.)

P. de Corbiac: El nom de.

Et sortirent d'Égypte tous conjointement.

Si s'esdevenia que toz lo covens acordadamen causis una persona.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 33.

S'il arrivait que tout le couvent choisît unanimement une personne.

ANC. CAT. Acordadament. ESP. PORT. Acordadamente. IT. Accordatamente.

22. Concordia, s. f., lat. concordia, concorde, union.

Qui rump la fraternal concordia fai contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. Qui rom, romp, trenque, la concordia fraternal, entre germans, fa contra Deu.)

Qui rompt la concorde fraternelle fait contre Dieu.

Lor promes... de recebre aquella patz et aquella concordia.

V. de Bertrand de Born.

Leur promit... d'accepter cette paix et cette union.

CAT. ESP. PORT. IT. Concordia. (chap. concordia, concordies; v. concordá, concordás; ñan mols textos antics aon se parle de concordia, pas, unió.)

23. Concordi, s. m., accord, traité.

Lo concordi entre vos et ella.

V. de Bertrand de Born.

L'accord entre vous et elle.

24. Concordar, Concordiar, v., lat. concordare, accorder, concorder.

Vas K. rei de Fransa qu'ieu m'en concort.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.

Que je m'en accorde avec Charles roi de France.

Si aquestas letras se concordian.

Priv. conc. par les rois d'Angleterre, fol. 10.

Si ces lettres s'accordaient.

ANC. FR. Concorde nos a nostre rei.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

CAT. ESP. PORT. Concordar. IT. Concordare.

25. Descort, s. m., querelle, discord.

Com an vezi, an descortz.

Bertrand de Born: S'abrils.

Comme ils ont voisins, ils ont discords.

- Dissonance, terme de musique.

Mas la quarta et la quinta, que 'l son contrafezens,

S'accordon per descort ab leis molt dossamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte, qui lui sont contrefaisants, s'accordent par dissonances avec elle très doucement.

- Discord, sorte de poésie des troubadours.

Le petit Glossaire provençal manuscrit qui se trouve à la bibliothèque

Laurenziana, nous apprend que cette sorte de poésie avait des couplets inégaux, lesquels avaient chacun une musique différente:

cantilena habens sonos diversos.

La pièce de Rambaud de Vaqueiras: Eras quan vey verdeiar, est intitulée

Descort par le troubadour.

Elle est en cinq idiomes, qui diffèrent ainsi que les rimes et les airs de chaque couplet.

Eras quan vey verdeyar

Pratz e vergiers e boscatges,

Vuelh un descort comensar

D'amor.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

Maintenant que je vois verdoyer prés et vergers et bocages, je veux commencer un discord d'amour.

Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers... desacordablas e variablas en accort, en so et en lengatge.

Leys d'amors, fol. 40.

Le discord est une composition très diverse, et elle peut avoir autant de couplets que le vers... discordants et variables en accord, en air et en langage.

26. Discordia, s. f., lat. discordia, discorde.

Apres la discordia moguda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 52.

Après la discorde suscitée.

E lur mescla discordias et autras trebulations.

V. et Vert., fol. 92.

Et leur suscite discordes et autres tribulations.

CAT. ESP. PORT. IT. Discordia.

27. Discordi, s. m., désaccord, dispute.

Si discordis es d'aco que om demanda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 93.

S'il est dispute de ce qu'on demande.

IT. Discordio.

28. Descordier, s. m., querelle.

Don l'amars s'azerma

Fors c'um volva descordier.

Pierre d'Auvergne: L'airs clairs.

Dont l'aimer s'exile excepté qu'on excite querelle.

29. Descordar, v., lat. discordare, désaccorder, déranger.

Car lo mirails e no vezer descorda

Tan mon acord, c' ab pauc no 'l desacorda.

La Dame Lombarde: Com volgr' aver.

Car le miroir et non voir dérange tant ma résolution, que peu s'en faut qu'il ne la désaccorde.

Part. prés. Roma descordans.

G. Figueiras: D'un sirventes.

Rome qui détruit l'accord.

ANC. FR. Les barons d'outre-mer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

Ne descordez à ces joyeux canticques.

Coquillart, p. 183.

CAT. ESP. PORT. Discordar. IT. Discordare.

30. Dezacort, s. m., mésintelligence, discord.

Et entre amicx dezacort

M'enueia e m fai piegz de mort.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Et mésintelligence entre amis m'ennuie et me fait pire que mort.

ANC. CAT. Desacort. PORT. Desacordo. (ESP. Desacuerdo, malentendido.)

31. Dezacordamen, s. m., désaccord, mésintelligence.

Duran aquel dezacordamen.

(chap. Durán aquell malentés: mal entés, desacort.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Durant ce désaccord.

32. Dezacordansa, s. f., discord, contradiction.

M plagra fezessan accordansa

Dels reis que an guerr' e dezacordansa.

B. Carbonel: Per espassar.

Il me plairait qu'ils fissent l'accord des rois qui ont guerre et discord.

E fan desacordansas en la congregatio.

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Et font discords en la congrégation.

Aquesta varietat e desacordansa es per aventura per defauta dels escrivas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.

Cette différence et contradiction est peut-être par la faute des écrivains.

ANC. FR. Si c'unc n'i sort desacordance.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 52.

ANC. CAT. Desacordansa. ANC. ESP. Desacordanza.

33. Desacordable, adj., discordant.

Aspra e desacordabla contentios de sillabas.

Leys d'amors, fol. 8.

Apre et discordant concours de syllabes.

ANC. FR. C'unc puis ne furent descordable.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

34. Desacordar, v., désaccorder, ne pas s'accorder.

Se desacordon las IIII humors, en que es tota la complexio dels cors.

V. et Vert., fol. 60.

Les quatre humeurs, dans lesquelles est toute la complexion du corps, se désaccordent.

Per qu'ieu fauc desacordar

Los mots e 'ls sos e 'ls lenguatges.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

C'est pourquoi je fais désaccorder les mots et les airs et les langages.

Part. prés. Per dig desacordan

De lauzengier truan.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par dit désaccordant de médisant vil.

Substantiv. Aias patz ab los desacordans abans que sia nuch.

(chap. Tingues pau en los desacordans abans que sigue de nit. 

Fes les paus en los que no están de acuerdo, acord, en tú - perque de nit te buscarán, y te trobarán.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 7.

Aies paix avec les discordants avant qu'il soit nuit.

Part. pas. Qu'els reys trueps desacordatz

Que d'un voler no 'n sai dos.

G. Riquier: Cristias.

Que je trouve les rois désaccordés tellement que je n'en sais deux d'un même vouloir.

CAT. ESP. PORT. Desacordar. IT. Disaccordare.

35. Malacordanza, s. f., brouillerie.

Mas bos comjat m'a estort

De sa malacordansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles.

Mais bon congé m'a délivré de sa brouillerie.


Cordoan, s. m., cordouan.

Cascuna dotzena de cordoan III deniers.

De I trossel de cordoan XII deniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 116.

Chaque douzaine de cordouan trois deniers.

D'un trousseau de cordouan douze deniers.

Cordoan, tres deniers la dotzena.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 156.

Cordouan, trois deniers la douzaine.

ANC. FR. Et de soulers de cordouan.

G. Guiart, t. 1, p. 136.

CAT. Cordoá. ESP. Cordobán (piel curtida de macho cabrío o cabra). PORT. Cordovão. IT. Cordovano. (chap. Pell curtida, cuero, de choto: cabrón, mascle de la cabra. Cabrit y cabridet es lo fill de la cabra y del choto; cabrida, cabrides, cabrideta, cabridetes, cabrit, cabrits, cabridet, cabridets.)

2. Cordoneir, s. m., cordonnier.

Cordoneirs... que al merchat ni a la feira venra.

Ch. de Besse en Auvergne de 1270.

Cordonnier... qui viendra au marché et à la foire.

IT. Cordovaniere. (chap. pelleté, que compre y ven pells, o curtidó de pells. A casa, a la esgorfa, sempre teníem pells secánse o ya seques, y veníe lo pelleté a compráles. Eren sobre tot de cabra o de cabrit, alguna de cordé y ovella. De choto o de mardá, mascle de la ovella, no sé si les guardabem, potsé que putiren, faigueren massa pudó; encara que estigueren a dal de tot de la casa allí secabem fruita, ameles, anous, etc., y pujabem a estendre la roba a la terrassa.)

Coriandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre.

(N. E. Sale más arriba: Coliandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre, herbe.)

Coriandre es gra redolent qui, begut ab vi, ret hom luxurios.

(chap. A mí no men cal beure, perque vach caure a la marmita cuan era sagalet, com Obélix. Julivert chino, les flos son com les del fonoll silvestre. “Coriandre” es un gra de bona auló que, begut en vi, fa al home lujuriós, cachondo, mogut.)

Eixecacódols, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Eluc. de las propr., fol. 204.

Coriandre est un grain odorant qui, bu avec vin, rend l'homme luxurieux.

ANC. ESP. IT. Coriandro.


Corn, Cor, s. m., du lat. cornu, cor, clairon.

Trompas ni corns ni viulas ni tambors.

(chap. A vore si u entén lo aragonés catalanista de Valderrobres, lo trompetero Francisco Celma Tafalla; ¿o li hay de di Francesc o Xesc?)

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Trompettes et clairons et vieles et tambours.

Entro que augatz mon cor per doas fetz (: vetz).

(chap. Hasta que escoltéu, sentiguéu lo meu cuerno dos vegades. En castellá, augatz : oigáis, este tz es de la segona persona del plural.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Aqui auzim vas mantas parts sonar

Man corn.

Rambaud de Vaqueiras: Senher.

Là nous entendîmes de divers côtés sonner maint cor.

ANC. FR. Ço fu le corn al rei Gunter...

Suz ciel n'aveit nul cheveler

Ke jà cel corn péust soner.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 673 et 675.

CAT. Corn. IT. Corno.

2. Corna, s. f., cor, clairon. (ESP. cuerna, corneta.)

Ab trombas et ab cornas et ab autres esturmens. Philomena.

Avec trompettes et avec clairons et avec autres instruments

3. Cornament, s. m., bourdonnement, retentissement.

Cornament o bruch d'aurelhas... cornament d'aurelhas.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 81.

Bourdonnement ou bruit d'oreilles... Bourdonnement d'oreilles.

CAT. ESP. Cornamenta. IT. Cornamento.

4. Cornador, s. m., sonneur de la trompette, de la trompe, du cor, corneur.

Ab tant cornan la ost li cornador cortes.

Guillaume de Tudela.

En même temps les sonneurs de la trompette courtois sonnent l'armée.

Sonon joglar e cornador.

Roman de Flamenca, fol. 139.

Les jongleurs et les corneurs sonnent.

5. Cornar, v., corner, sonner de la trompette, de la tompe (trompe), donner du cor. (N. E. mi padre fue corneta cuando estuvo en la mili, el servicio militar, en Sabiñánigo. Él nació en 1938, creo que se iba a los 21, y duraba mínimo año y medio. Supongo que fue de la quinta del 1959, aún he conocido a varios de sus quintos que fueron al mismo cuartel. Estaba grabada la palabra Franco tres veces: Franco Franco Franco, sin coma, porque comían poco, y no se refería a Franco Battiato, que nació en 1945, sino a Francisco Franco Bahamonde, nacido en 1892, casi como el naranjito, caudillo de España, generalísimo, y demás. 

¡Qué vocecica más agradable tenía!, casi como la de Bartolo de José Mota. Yo nací en 1978, cuando ya estaba podrido su cadáver, pero los socialistas y derivados del 2024 aún apestan a su perfume, eau de malve de cunette.)

Que corn' ades lo corn maior.

Roman de Jaufre, fol. 101.

Qu'il corne maintenant le cor principal.

Per amor de lui corna la recrezuda.

G. de la Tour: Un sirventes.

Par amour de lui il sonne la retraite.

Comensero a cornar. Philomena.

Ils commencèrent à corner.

Et en apres cornet un gran corn de lato.

Roman de Fierabras, v. 3693.

Et ensuite il corna un grand cor de laiton.

Subst. Sel que del cornar ac desdenh.

G. de Durfort: Turcmalet.

Celui qui eut dédain du corner.

ANC. FR.

Tote noit fist ses gaites è hucier è corner.

Roman de Rou, v. 4775.

Li Rois fet corner la retrete.

Roman du Renart, t. III, p. 289.

CAT. Cornar. IT. Cornare. (chap. corná: tocá la corneta, lo cuerno, la corna; lo pregoné pregone cornán. Antigamén, “ara hojats” y varians.)

Corn, s. m., lat. cornu, corne.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

(chap. Que los maldiéns y los traidós portaren cuerno a dabán del fron.)

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au-devant du front.

La limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.

(chap. La babosa que traíe los seus cuernos.)

La limace qui tirait ses cornes.

Fig. Dresero los corns contra 'l comte de Montfort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Ils dressèrent les cornes contre le comte de Montfort.

Annas de corn e non aias temensa.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Allez de front et n'ayez pas crainte.

ANC. FR. Serat eshalciet li corns de lui.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.

- Coin, angle.

Al corn del taulier.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

A l'angle de l'échiquier.

Los IIII corns de la mayo.

(chap. Los cuatre cantons de la casa.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Les quatre coins de la maison.

Al dextre corn de l'altar.

Sermons en Provençal, fol. 19.

Au coin droit de l'autel.

- Canal, tuyau.

En aqui comenso li corn del plom... Aquel corn per on passa l'aigua... 

En laqual vinha a un corn que recep l'aigua.

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXXVII, fol. 50.

Là commencent les tuyaux de plomb... Ce tuyau par où passe l'eau... 

En laquelle vigne il y a un canal qui reçoit l'eau.

2. Cornet, s. m., petite corne.

Limac... ha alcus cornetz. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le limas... a aucunes petites cornes.

CAT. Cornet. ESP. Cornete. IT. Cornetto. (chap. La babosa té alguns cuernets.)

3. Cornea, s. f., lat. cornea, cornée tunique de l'oeil.

De la adherencia de la palpebra am la conjunctiva o am la cornea.

Trad. d'Albucasis, fol. 17.

De l'adhérence de la paupière avec la conjonctive ou avec la cornée.

Adjectiv. La tela cornea apelada, quar de corn luzent ha semblansa.

(chap. La tela cornea dita, ya que s'assemelle a un cuerno lluén.)

Eluc. de las propr., fol. 37.

La toile appelée cornée, parce qu'elle a la ressemblance de la corne luisante.

Non toces la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

(chap. No tocos la túnica cornea)

Que tu ne touches la tunique cornée.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cornea.

4. Cornenc, adj., de la corne.

Unglas... han en si alguna luciditat cornenca. Eluc. de las propr., fol. 49.

Ongles... ont en soi quelque transparence de la corne.

5. Cornut, adj., lat. cornutus, cornu, à cornettes.

Aissi cum es arditz

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz.

P. Vidal: Dieus en sia.

Ainsi comme le lion est plus hardi que le chevreau, et l'ours que le boeuf cornu.

Porta cofa cornuda.

G. de Berguedan: Bernart.

Elle porte coiffe à cornettes.

Fig. Luna... appar cornuda. Eluc. de las propr., fol. 116.

La lune... paraît cornue.

Substantiv. Quar no vuelh ab nom de cornut,

Aver l'emperi dels Grifos.

Raimond de Miraval: Chansoneta.

Car je ne veux, avec le nom de cornu, avoir l'empire des Grecs.

CAT. Cornut. ESP. PORT. Cornudo. (N. E. Ver el video de Ivo Holanda, Brasil, corno e viado, pegadinha) IT. Cornuto. (chap. cornut, cornuts, cornuda, cornudes.)

6. Cornuda, s. f., cornue.

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Non en cornue ni en cuve.

7. Cornadura, s. f., coup de corne.

Si es trenquat per aucuna cornadura de beu o de vaqua.

(chap. Si es trencat per alguna cornada de buey o de vaca. Lo bou nostre es tauro, toro en castellá.)

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415.

S'il est cassé par aucun coup de corne de boeuf ou de vache.

ESP. Cornadura. (ESP, chap. cornada, cornades.)

8. Escornar, v., écorner.

De la part de Gavet li an si escornat

Que del castel de Lorda non receup poestat.

Guillaume de Tudela.

Ils lui ont tellement écorné de la part de Gavet qu'il ne reçut pas la propriété du château de Lorde.

CAT. Escornar. (N. E. Escornalbou) ESP. Descornar. IT. Scornare. (chap. escorná: escorno, escornes, escorne, escornem o escornam, escornéu o escornáu, escornen.)

9. Hunicorn, s. m., lat. unicornis, licorne.

Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes esperar ab I corn que a sul cap. Naturas d'alcunas bestias.

La licorne est la bête la plus sauvage qui soit, de sorte qu'il n'y a rien qui l'osât attendre avec une corne qu'elle a sur la tête.

CAT. Unicorn. ESP. PORT. Unicornio. IT. Liocorno. (chap. Unicornio, suposo que seríe lo rinoceronte, rino, rhino : nas.)


Cornamusa, s. f., cornemuse.

Salteriuns, arpas, cornamusa. Dialogue de l'âme et du corps.

Psaltérions, harpes, cornemuse.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cornamusa.

2. Cornomusaire, s. m., joueur de cornemuse.

Dos trompadors o I cornomusaire.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Deux joueurs de trompe ou un joueur de cornemuse.

CAT. Cornamuser. (chap. cornamusé, cornamusés, cornamusera, cornamuseres.)

3. Musar, v., jouer de la cornemuse.

L'us musa l'autre caramella.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la cornemuse, l'autre joue du chalumeau.


Cornelha, s. f., lat. cornix, corneille.

Cornelha es auzel que viu lonc temps.

Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille est un oiseau qui vit long-temps.

CAT. Cornella. ESP. Corneja. IT. Cornacchia. (chap. Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs.)

Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

Cornelina, s. f., lat. corneola, cornaline.

Naturalmen cornelina

A gran vertut, cant es fina,

Contra decorramen de sanc.

Brev. d'amor, fol. 40.

Naturellement la cornaline, quand elle est fine, a une grande vertu contre la perte du sang.

Cornelina... es peyra negra; mitiga iras.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Cornaline... est pierre noire; elle adoucit les colères.

ANC. ESP. PORT. Cornelina. IT. Cornalina. (chap. Yo no la conec, pero se deu apareixe al heliotropo de Beseit.)

martes, 5 de octubre de 2021

HORAS DE NOSTRA DONA SANCTA MARIA.

LAS HORAS DE LA VIRGEN.

Hacia el mismo tiempo en que escribió Raimundo la elegía que acabamos de insertar, compuso el otro poema dedicado a la Reina de los cielos, que intituló las Horas de la Virgen. Tiene por objeto cantar las alabanzas de la madre del Salvador. Dividiólo el poeta en siete partes, formando cada cual una de las horas canónicas, que a su vez están también divididas en siete estrofas de doce versos. La primera parte comprende la hora de maitines, la segunda la de prima, la tercera la de tercia, la cuarta la de sesta (sexta; la hora de la siesta), la quinta la de nona, la sexta la de vísperas y la séptima la de completas. Empieza con una exposición, a la que sigue una plegaria para cantarse antes de cada una de las horas. La de maitines dedica una estrofa a Dios, otra al Dios padre, otra al Dios hijo, otra al Dios Espíritu Santo, y las tres restantes tienen por objeto el Criador, el Recreador y el Glorificador, hablando en cada una, de la Virgen María Madre de Dios, a quien llama guía de los pecadores; consejo, confortamiento, gozo y amor de los mortales; salvación del género humano, salud de todos los que la aman y gloria de los cielos todos.

La hora de prima se ocupa en sus siete estrofas de la encarnación del Verbo en el seno de María, doncella de tanta virtud, que otra más perfecta no pudiera hacer el mismo Dios; del nacimiento de Jesús y del placer que experimentó la Virgen al ser madre; de la pasión y de los dolores que traspasaron su corazón al ver las afrentas que Jesús sufrió y la muerte que le dieron; del descendimiento a los infiernos para libertar triunfante y victorioso a Adán y a los patriarcas; de la resurrección y del gozo de la Virgen al ver a Jesús que ya no podía morir; de la ascensión a los cielos, dejando Jesús a su madre en el mundo para ejemplo de las criaturas e intercesora de los pecadores; y del juicio final que ha de dar el premio a los buenos y el castigo a los malos.

En la hora de tercia habla de la sabiduría, cuyo don concedió el Espíritu Santo a María, para que pudiese escribir en el nuevo libro los nombres de los que la alaben y ensalcen; del entendimiento que la Virgen da a los que le son fieles, para que puedan conocer a Dios; del consejo de que está dotada para llevar el mundo por el camino de la salud; de la fuerza que da a los humildes y temerosos de ofender al Todopoderoso; de la ciencia que concede al hombre, para que columbre el refugio en donde ha de encontrar merced; de la piedad que encuentra el culpable cuando confía en la coronada Virgen; y del temor que ella inspira al hombre para impedirle caer en pecado.

Trata la hora de sexta del don de la justicia con que embelleció Dios el alma de María, para que juzgase a los arrepentidos y les otorgase el perdón; de la prudencia, luz que muestra al hombre el puerto de la salud y los caminos de la muerte eterna, y con que dota la Virgen a sus devotos; de la fortaleza de los que aman a la madre de Dios; de la templanza que quiere la valerosa Señora tenga el hombre por su amor; de la fé que debe haber el que quiera conservarse en la gracia de la excelsa Reina; de la esperanza que salva a los que en la Virgen la tienen puesta; y de la caridad que considera como la mayor de las virtudes.

La hora de nona la consagra el autor a los siete pecados capitales, diciendo: que la dulce María no puede tener afecto a quien en vez de atesorar amor a Dios en su corazón, recoge con avaricia las mundanales riquezas; que menos concede el delicioso sabor de los lícitos placeres a quien se entrega a la gula; que la concupiscencia es el pecado que más aborrece la celestial doncella, esbelto palacio de virginidad, suave aroma de la flor blanca del amor; que esta borra de su memoria al que por soberbia quiere en alto levantarse sobre los demás; que con la pereza, origen de la villanía y de todos los pecados, pierde el mortal a su abogada en el cielo; que la envidia es enemiga de todas las virtudes y de toda plegaria a la más amorosa de las madres; y que la ira nos enemista con ella, nos roba la libertad, encadena nuestro albedrío y ofusca nuestro entendimiento.

Los siete sacramentos de la iglesia son el objeto de la hora de vísperas. Dice que el matrimonio place a la madre de Dios, para que sean los fieles engendrados sin culpa; que le place el bautismo porque es imagen del de sangre con que Cristo nos lavó y regeneró desde la cruz, y la confirmación porque en la fé con que ha entrado en la vida se afirma el cristiano; de la eucaristía manifiesta que tiene tal virtud que no hay hombre que pueda expresarla, y que es indecible el gozo que ocasiona a María cuando un ministro justo es quien celebra el santo sacrificio; que la bendición de la Virgen recae sobre el varón que aspira al orden sacerdotal; que nunca niega aquella su perdón al que se entrega a la penitencia; y concluye ponderando la eficacia de la postrera unción.

Y por último en la hora de completas dice que la memoria de los grandes dones, de la esperanza y del perdón nos hace valientes, francos, alegres y virtuosos en todos nuestros actos, y que se alcanza el amor de Dios dedicando al divino hijo de María la flor de nuestros recuerdos, que es la de hacerle presente nuestra frivolidad: que el entendimiento hace comprender verdaderamente el pecado, despertando luego el temor y la contrición, al paso que María no permite que en culpa mueran los arrepentidos; que quien ama con toda su voluntad a la augusta princesa del cielo, tiene tan noble amor que en todo acierta, en nada yerra; luego dice a los ángeles que no importa rueguen a su reina para que nos ame, pues tanto es el amor que nos tiene que es innecesaria su intercesión; pues si entrañablemente no nos amase, nadie pudiera evitar las infernales penas, ni alcanzar los placeres del cielo; que al imaginar los terribles y eternos castigos llénasele el corazón de tristeza y miedo, hasta que se acuerda de la madre del amor; y al hablar de los sentidos, exclama: - “Cuando tiendo una mirada por la tierra, el mar y el cielo; cuando oigo el canto de los pájaros; cuando aspiro el perfume de las flores; cuando percibo el delicado sabor de los manjares; y toco ricas telas, preciosas maderas, oro y rubíes, y hablo entretanto con recogimiento con la Señora de los cielos; cuando a ella me entrego en cuerpo y alma; ay! siento entonces tanta dulzura en mi corazón, que nunca igual la experimento.” Y da fin Raimundo a su poema ensalzando los efectos de la verdadera oración.

Esta hermosa poesía está escrita en versos pareados, fáciles y fluidos y en esmerado lenguaje; y contiene no pocas bellezas literarias, ya en lo que mira a su esencia, ya en lo que atañe a su forma.


HORAS DE NOSTRA DONA

SANCTA MARIA.

-------

Deus, en vostra virtud comença RAMON aquestas horas de nostra dona Sancta María é cántense al só dels hymnes.


A honor del major Senyor

Jesu-Christ, vull far per s' amor

Set horas de sua mayre

Que es de peccats repayre,

Per esperança e perdó;

Las set horas aquestas só:

Maytinas, prima, tercia,

Mitg día, nona y sia

Vespres, completas, e si y fós

Altre hora fora joyós.

Cascuna es de setenas

Qui son de oracions plenas:

L' hora qui es de maytinas

Es de personas divinas:

Prima es de la humanitat

Ab que Deus ha el mon creat (1):

Tercia del Esperit Sant

Qui set dons dona en amant;

Mitg dia de set virtuts

Qui son carreras de saluts (2):

Contra los set peccats mortals

Está nona hora cabals:

Vespres son dels set sagraments

Qui de la fe son ornaments:

De set cosas es completa

Ab qui los Sants fan colleta

De sanctitat perpetual

En gloria celestial.


DE LA CONFESSIÓ QUE HOM DEU FER Á CASCUNA HORA

ANS QUE LA DIGA.


A vos mayre de pietat

Me confes de tot mon peccat,

Ab dolor e contricció,

Volent far satisfacció

A mon poder del falliment

Qu' ay fayt ves vos e mante gent:

E vos, dona, per pietat

Prenets esta hora en grat;

La qual dic per vostra lausor

E p' el vostro fill Salvador.

Ave María alegramen

Diga hom al començamen.


DE MATTINAS.

I.

De un Deu.

Es un Deu e una dona

Qui sobre totas es bona;

De aquests dos es trastot lo mon

En lonch, pregon, ample e redon;

La dona es Sancta María

Qui a fill sens d' hom paria,

E es un fill home e Deu;

E çell qui tot vòl esser seu

No hage pahor a la mort,

Que lo mal esperit l' emport;

Car Deus lo vòl al cel haver

Pus tot s' es dat a son voler.


II.

De Deu pare.

En la divina natura

Es un payre sens mesura;

En la natura humana

Una dona es qu' hom reclama;

Nostra dona mayre de Deu

Qui es filla de l' hom fill seu,

E del payre e la mayre fó (3)

Mercé, pietat e perdó.

Amdos están en aquel port

On hom no mor a mala mort;

Lo payre e la mayre amdos

Sien payre e mayre de nos.


III.

De Deu fill.

Es un fill Deu en Deitat
Fill de sa filla Christ nomenat (4);
Qui es trames per son payre
Per esser nostre Salvayre.
Aquel fill ha tan gran virtut
Que sens éll hom no ha salut;
E té per sa mayre perdó
E no diu a null hom de no
De neguna perdonança
Si en sa mayre ha fiança;
Aytal fill sia conegut
Per tot lo mon e car tengut.

IV.
De Sant esperit.

De Deu payre e fill amant
Hix un esperit qui es sant,
E es creayre e senyor,
E vòl la puella d' amor
Mays que quant ha creat sajus
E l'ha sus enfora Jesus;
E quant prega hom la puella (5)
Que li ajut li consella,
Que a son fill ella deman
Só de que hom la va pregan,
Puys l' ha fayta mayre d' honor
E refugi de peccador.


V.

De creador.

Lo mon ha sol un creador

Qui l' ha creat per far honor

A la puella sa mayre

De los peccadors guiayre

Com son en tribulació,

E pregon ella que lur dó

Conçell, confort, gaug é amor,

Com servesquen nostre Senyor

Ab tot quant han a lur poder

E de lurs peccats dol haver;

Aquella puella es cabal

De tot ço perque amor val.


VI.
De recreador.


Un recreador de quant es

En una verge home se fes,

Ab una tal condició

Que vengués a salvació

L' humá genre qu' era perdut,

E que la verge fos salut

De tots aquells que l' amarán,

E qu' el creayre en istán

Complesca sua demanda,

Pus sa mayre ho comanda,

Perque 's confort tot peccador

Si ama la dona meyllor.


VII.

De glorificador.

Gloria nostra dona 'l cel
Ab l' ángel Sant Gabriel
E ab tots los sants que la y son
En veser son fill desiron,
Qui ' els dona gloria tan gran
En membrant, entenent e aman,
E ab un tal sguardament
Que no es nengun hom vivent
Qui la pogués dir ni pensar:
- Fill, dix la Verge, pus poch dar
En est loch tal gloriament
Veng' on say tuyt nostro ’n parent.



DE PRIMA.

A vos mayre de pietat.

I.

De la sua concepció.

Ah Deus! ¿con gran maravella

Es que regina puncella

Haje ver home conçebut

Qui ver Deus sia sdevengut?

Emper no 'n so y maravellat

Pus que fo per lo esperit Sant,

Qui pòt complir quant vòl haver,

Si voluntat ha, ab son poder (6).

Mas la virtut d' on fó plena

Quant li fó fayta estrena

De fill Deu home qui fos seu

No la pográ far major Deu.


II.

De la nativitat.


Quant consir la nativitat

Qu' home ver pusca esser nat

De fembre verge e passar

Un cors per altre sens trencar,

Molt stay en gran spaven

Tro que pens lo conçebimen

Qui fó per miracle complit

Per lo Senyor Sant Esperit;

Mas quant consir lo gran plaer

Que la Verge hac sens doler

En enfantar home e Deu

Me maravell sobre 'l seyn meu.

III.

De la passió.

Anc pasio de passió

Ne de neguna acció

Poch sofrir cos ne pensament,

Com soferí la Verge humilment,

Quant vi son fill tant ahontat

Sus en la crotz mort e penjat;

E adonchs desirá morir

Car no 's podia sostenir;

Mas car havia gran plaer

En son amorós fill veser

No la podia pendre mort,

Estava en guayg e desconort.


IV.

Devallá als inferns.

Quant Jesu-Christ fó mes al vas,

Dix la regina: - ¿Qué farás?

Irás a mayso per morir,

O estarás say per vivir

En veent aquest moniment? -

De mentra era en est pensament

L' arma de son fill devallá

En infern, de lo qual gitá

Adam e tots sos companyons

Per victoria e perdons.

- Ah! dix Abraham, de ma cusina,

E com es de nos medicina!


V.

De resurrecció.

Jesus resucitat, sentit

Recobrá e virtut l' esperit

De la regina en plaer:

On fo conformat sens doler;

E dix a son fill en rien:

- ¿Que s' es feta soptosamen

La greu dolor qu' eu suy sentir!

E vos fill ¿podets may morir? -

E quant recobrá son scient,

E conech manifestament

Que son fill fó resucitat,

Null gaug al seu es comparát.


VI.


Del pujament de Jesu-Christ al cel.


Quant Jesus hac son fayt complit

Al payre, al Sant Esperit

En est mon, ah san Gabriel

E ab tots los ángels del cel,

Puja el sen a son payre,

Al cel qui es son repayre;

E sa mayre 'n lo mon lexet

En qui molt paubrement visquet,

Per ço que gran eximpli fós

A hom rich, avar e ergullós,

E que tots jorns son fill pregás

Que als peccadors perdonás.


VII.

Del dia del judici.

Resucitará tota gent

E venrá a lo jutjament

De Jesu-Christ qui es Senyor,

Qui dirá a li peccador:

- Anats a lo foch infernal

A haver dolor perpetual. -

E dirá a la puncella:

- Mayre! vostres fills apella

A la gloria eternal,

E dona lur juy per cabal (7)

A tota la lur voluntad,

Pus que per ells m' has tant pregat.


DE TERCIA.

A vos mayre.

I.

De saviesa.

A la mayre del gran Senyor,
Mayre de valor e d' amor,
Ha donat lo Sant Esperit
Un dó qui está molt complit,
Apellat sapiencia,
Per ço que aquel hom sia
En lo seu libre nou escrit,
Qui haurá d' ella gran bé dit;
Perque diguen bé de s' amor
Tuyt li just e li peccador:
Car ella 'ls dará tal saber
Que poran lo seu fill veser.

II.
De enteniment.

L' Esperit Sant enteniment
Dona qu' hom sia conexent (8)
De ço que es bé e es mal;
E la regina atretal
Lo dóna á çells qui son seus,
Per ço qu' ells coneguen Deus;
E la regina a l' esperit
Ha un gran orde establit,
Qu' hom entena son fill amán (9)
Ab contricció e plorán,
Que lur perdó culpas e torts
E que los guard de malas morts.

III.
De consell.

Dona Sant Esperit consell
A la regina, que capdell
Lo mon a via de salut (¡O)
Mas hom s'es tant desconegut
Que no 's vòl lexar capdellar
A la regina, ne pregar
Que lo consell quant es vençut,
E 'n mortal peccat cahut,
E está tot desemparat,
Com a home desconsellat;
E si la regina no pregás
Son fill, fora 'l mon en mal cas.


IV.

De força.

Sant Esperit dona força

A tot hom qui bé s' esforça

A reclamar quant es cuytat (11)

La regina de pietat,

Qu' enfortex tot pensament

Qui sia humil e tement

Contra falliment e peccat;

E télo tan fort esforçat

Si es pacient per sa' amor,

Qui tuyt li demoni major

No 'l poden pendre ne forçar,

Car al seu fill lo fá guardar.


V.

De sciencia.

Sciencia es donada
Per Sant Esperit, pausada
En la douça dona d' amor
Qui la dóna al peccador,
Per ço que sapia on es
Socors, pietat e mercés;
E que a ella los deman,
Car del donar ha gran talan,
E dona sciencia infusa,
E quant hom li quer no s' escusa;
Ans lo te fortment a mal
A çells a qui saber no cal.


VI.

De pietat.

Pietat! quius ha donada
A la Verge coronada,
Haus donada al Sant Esperit,
Per ço que no sian punit
Li peccador qu' han fiança
En la Verge quins avança
En tal granea e bontat
Que per vos son tuyt salvat,
E estors a foch qui mays no mor.
Pietat! venits a mon cor,
E fayts n' exir suspirs e plors
Membrant la regina d' amors!

VII.

De temor.


Temor! d' amor sols venguda
De la regina quins ajuda;
Sots per l' esperit tramesa,
De Deu e d' amor dexesa,
Per ço que tots comunament
Temem a fayre falliment
Contra la douça puncella
Que ab amor nos apella:
Çella e 'I Sant Esperit
En nos no han re depertit:
Temor! ab vos mercé deman
A la regina en ploran!


DE SEXTA.
A vos regina.

I.

De justicia.

Justicia es ço perque just
fá ver judici: e al fust
Pujá a morir lo Salvador
Per desliurar li peccador,
E per donar justicia
A sa mayre verge pia;
Per ço que faça jutjament
De tot hom qui es penedent (12),
Qui de peccats demán perdó
Prometent satisfacció,
Que si 's jutje sia jutjat
E'l peccat sia perdonat.


II.

De Prudencia.

Prudencia es la virtud

Perque hom eleig salut,

E fuyg a mal e peccat,

E es donada de bon grat

Per nostra dona a son amích,

Com per altre mal se castích,

E sapia el bé que pòt far

E lo mal que pòt esquivar;

Perque prudencia es luts

Que mostra vías de saluts,

E mostra carreras de mort,

E aporta hom a bon port.


III.

De fortitudo.

Fortitudo es tal virtud

Que conforta cor combatut

Contra malvestat e engan

Ab esperança, e ' en pregan

La regina que li ajut,

Com l' enemich sia vençut

Ab fortitudo, que es port

En qui cascun hom es tan fort,

Que vens e no está sobrat;

E qui es bé enamorat

De la Verge, mayre e flor,

Sia forts contra fals amor.


IV.

De temprança.

Temprança es virtud cabal,

E 'n sanitat mays qu' altre val;

Es virtud que soven dona

Bons mérits a la persona;

fá viure mesuradament

Menjant, parlant e en vistent;

E vòl la dona de valor

Que hom l' haje per sa amor;

Car ella la hac en est mon,

Perque tots aquells d' ella son,

Qui de temprança son vestit

E ab ella son be noyrit.


V.

De fe.

Fe es virtud ab que enten
Veritat nostre entenimen
Com enten sobre son poder;

E qui la fe vòl mantener

Dels articles e 'I sagrament,

Será en lo manteniment

De la Verge, qui fe amá

Quant Gabriel la saludá;

La nostra fé 'n ella romás

Quant Jesu-Christ passá p'el pas.

De la mort qu' hay gran dolor,

Car la fe no ha mays d' honor.


VI.

De esperança.

Es esperança la virtut

Ab qu' hom espera la salut

Que ve de merce e perdó,

E mou la Verge a rahó,

Que deja a son Deu fill pregar

Que tots aquells vulla salvar

Que en ella han bon esper,

Perque esperança, car tener

La deu tot hom pus que tant val,

E que la tenga per censal

De la Verge que li consent

A tot lo seu requeriment.



VII.

De caritat.


Caritat es virtut major

Ab que hom ama ‘l Deu d' amor,

En aman son prohisme e sé,

E la regina qui la té,

Per ço que la dó a tot for

E ‘n puscha hom complir son cor,

Aytant quant l' hom volrá complir

E ab gaug viure e morir;

E qui caritat vòl haver

Faça a la Verge son plaer,

Car sens ella no 's pòt donar

Vendra, comprar ne autrejar.



DE NONA.

A vos mayre.

I.

De avaricia.
Avaricia es çell peccat

Qui es mays contra caritat,

Contra larguea e perdó;

Espera 'n satisfacció

E no 's sadolla hom de res,

Ans lo sotsmet a tot quant es,

E pert n' hom la Verge d' amor

Qui no prega nostre Senyor

Per negun hom que sia avar,

Car per re noʻl pòt amar;

Pus que de diners fá tresor

E no del fill seu en son cor.


II.

De glotonia.

Glotonia es çell peccat

Perque vé ans paupertat,

E perque hom es soven mal sá

E en sas paraulas vilá;

E aquell hom que es golós

Mays que altre hom es pererós;

E quant no menja es irat,

E trist está quant ha menjat:

En la dona, flor de amor,

Hom golós no troba sabor,

Perque la Verge no 'l requer

Que li faça negun plaer.


III.

De luxuria.

Luxuria es pudent peccat

Qui en hom consuma sanitat;

E es peccat que mays desplau

A nostra dona, qui 's palau

De virginitat e odor

Que hix de blanca flor d' amor.

E aquell hom luxuriós

Es trop vilá e ergullós,

Si nostra dona vá pregan

Que sia 'n re d' éll membran,

Car dos contraris no estan

En un acort ne en un talan.


IV.

De ergull.

Ergull es peccat qui en alt

vòl estar, e ‘n jus pren tal salt,

Que negun home ergullós

No ha amichs ne companyos.

Ergull no hac la plasenta

Quant dix: - Vet mala sirventa (13)

Del Senyor, fasse 'n son plaer.

E hom que orgull vòl haver

No es per la Verge membrat

A la mort quant será jutjat;

Ans lo lexa anar a la sort

Del demoni a mala mort.


V.

De accidia.


Accidia es neglegiment

En far bé, e es amament

De falliment e de tot mal;

Perque accidia no val,

Ans desval tant, que tol valor

E' n pert hom la dona de amor,

Qui ama bé en tot quant es,

Perque es vilá e descortés

Vays la Verge e accidiós,

E mays que altre es anujós,

E ja la Verge no 'l valrá

A la mort quant ops li será.


VI.

De enveja.


Enveja es desijament

De castell, sembra o argent,

Contra caritat e rahó

Volent hom la possessió

D' altruy, sent que no' y ha null dret;

Perque enveja lo sotsmet

A ira e a dampnació;

E já no fá sa oració

A nostra dona que l'ajut;

Car envejós no ha virtut

Que sia exoit ne entés,

Car ab peccat null bé no es.


VII.

De ira.


Ira es trista passió

E voler contra elecció

De lexar mal e pendre 'l bé;

Perque hom irat no reté

En son voler sa libertat;

Car ira lo té carçerat,

E torba son enteniment,

E fá 'l fer mal soptosament;

Perque null hom qui es irat

En la Verge ha amistat;

Ans es per ella mal volgut,

Pus que per ira es vençut.


DE VESPRES.
A vos mayre.

I.
De matrimoni.

Matrimoni es sagrament

Que fá cópula carnalment

D' hom e fembra, e es amat

Per la Verge, que castedat

Ama, car está ajustat (11)

Seguents l' orde que fó pausat

En na Eva e en Adam;

E tot hom que castedat am

Sech lo primer ordonament,

E es a la Verge plasent,

Que vòl que hom sia engenrat

Ordenadament sens peccat.


II.

De baptisma.


Baptisma es lo lavament

Del peccat qu' el primer parent;

Han sobre tots homens sembrat,

Peccat original nomnat (15);

Lo cual baptisma ha en grat

Nostra dona, car començat

Fó per son fill en la crotz;.

Quant ab sa sanch nos lavá a tots,

E ’n flom Jordá fó batejats,

Per Sant Esperit saludats;

Gran fó lo seu baptisament (16),

Car molt hom n' ha salvament.


III.


De confirmació.

Confirmar es lo sagrament
Que confirma el batejament
Que han fayt del petit infan,
Lo cual atorga cuant es gran,
Ab voluntat e enteniment:
E Christ fó lo confirmament
Sus en la crotz ab sa greu mort,
Ab la qual mort son say estort
De mal peccat original;
E la regina qui mays val
vòl que hom sia confirmat,
Pus que en vera fe es entrat.

IV.


De la misa.

Lo sant sagrament del altar
Es dó a qui Deus no pòt dar
A paraula mays de poder,
Ab la cual Christ fá son cors fer
Ab lo prevera en traspassan
Pa e vi, en carn e sanch
Que es de nostron rey Jesus
éll estant al cel e sajus.
La virtut de aquell sagrament
No la pòt dir hom vivent,
N 'el gaug que nostra dona n'ha,
E majorment si hom just lo fá.


V.
De orde.

Orde d' acolit, diaque,
Prevera e subdiaque,
Es sagrament per Deu servir
En cantant e la missa dir,
E en infants a batejar,
E 'n matrimoni, confessar,
E lo prevera que perdó,
E faça estrema-unció,
E sia vicari de Deu,
E beneescha tot hom seu,
D'aquest sagrament fá plaer
A la Verge qui 'l vòl haver.

VI.
De penitencia.

Penitencia es sagrament
Per qui hom fá dejunament,
E's penet e requer perdó,
E hom fá satisfacció
De sos torts contra greus peccats,
E vòl qu' hom sian carçerats
En temor e 'n aflicció,
Ab dolor e contricció;
Aytal sagrament ha virtut
Qui mou la dona de salut
A una tal devoció,
Qu'a penedent no diu de no.


VII.
De extrema-unció.

Es la extrema-unció
Sagrament de querer perdó
A la fí assumadament
E qu'hom faça confirmament
De la fe en que ha estat,
E cascun s'en sia untat
Ab crisma com ver christiá;
E fo fayt en Christ quant penjá
En la crotz ab sanch e suor,
E en la regina ab plor,
Car ab negun sen no peccá (17)
Mays que nostres peccats plorá.


DE COMPLETAS.

A vos mayre.

I.
De membrança.

Membrança de gran dó
De esperança e de perdó
fá coratje franch e joyós
E 'n tots los fayts virtuós,
Per virtut del remembrament,
Si hom membre la pus plasent
Qui de membrar es joy e flor,
E fá membrar per nostr' amor
A son fill nostra frevoltat,
Per ço que haje pietat,
E per res no 's pòt abstener
Que nos am ab tot son poder.


II.

De entendre.


Çell qui enten ab veritat

Son falliment e son peccat

Ab contricció e temor

A la mort no hage pahor,

De son falliment e peccat

Si enten la gran pietat

Que ha de tots los peccadors

La douça dona de valors,

Que no sofer qu' hom sia mort

Ab neguna colpa e tort;

Pus que hom sa valor enten

E' s penet de son fallimen.


III.

De voluntat.

Qui ha veraya voluntat
A nostra dona de bon grat,

Há un tant noble amament

Que en tota res es avinent,

Leyal, humil, franch e cortes

E no falla 'n neguna res;

Car nostra dona el té tan car

Que no ’l lexa en res errar,

Amem donchs la Verge molt fort

Car ella es de tot gaug port,

Ont hom está segurament

E no tem nulla re vivent.


IV.

De angels.

Senyors ángels, nous cal pregar

La regina qu' ens, vulla amar,

Car ella ens ha tan gran amor

Que no y ha master pregador;

E vos senyor Sant Gabriel,

Michael, Seraphin, Raphael,

Fayts li ’n gracias e merces,

Car nostra advocada es;

Car si per sa amor no fós

Ja no pográ negú de nos

Fugir a pena infernal

Ni haver gaug celestial.


V.

De Imaginar.

Gay só quant vull imaginar

En la Verge gloriejar,

Que ha al cel imperial.

Imaginar mays me val
Que tot quant hay sentit de sá;
Car tots los sants que son d' allá
Canten de la sua valor,
Pregant per li peccador.
Mays quant imagin lo turment
Qu' en infern están longament,
Adonchs suy trist e hay pahor

Trò membr' a la dona d' amor.


VI.

De sentir.

Quant veig la terra e la mar,

Lo cel, e aug aucells cantar,

E sent de las flors lur odor,

E de las viandas sabor,

E toch drap, fust, aur, e rubís,

Per la dona de paradís

Ab la qual parle en pregan;

Quant l' arma e 'l cors li coman,

Adonchs sent al cor tal douçor

Que hanc no la sentí major

E dich a la Verge ploran:

- "Veus me dona 'n vostre coman (18)."


VII.

De pregar.

Aquell qui bé volrá pregar

La meyllor dona, e orar

Acus se de son falliment,

Desix aytant jutjament

Contra sí com ama perdó;

Car pus éll se pos en rahó,

No 'l pòt la dona de no dir

De res qui si vulla querir;

Mays çell qui ama mays salut

Qu' el judici per Deus volgut,

No fá oració leyal,

Ans ho té la dona a mal.

____


De la fí de aquest libre.

Las set horas son finidas

E per Ramon proferidas;

A la douça dona d' amor

Pregon per él li peccador.


VARIANTES.

(1) Ab que Deus ha ‘l mon recreat:

(2) Qui son de creaturas saluts:
(3) E del payre e la mayre só
(4) Fill de sa filla Deu nomnat,
(5) E quant prego ‘n la puella
(6) La voluntat ab son poder.
(7) E doner lur mi per cabal
(8) Dona com sia conexent
(9) Com entena son fill aman
(¡O) Lo mon havia de salut;
(11) A reclamar quant es irat
(12) De tot lo mon qui 's penedent,
(13) Quant dix: - Vetme la sirventa

(14) Ama, car está amistat

(15) Peccat original nomenat
(16) Gran fó lo seu banyament,
(17) Car ab negun seu no peccá
(18) - "Deus me don en vostre coman.” (este don pareix dou, pero sal passá en les u, n segóns lo tipo de lletra)