Mostrando las entradas para la consulta pareixéu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pareixéu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA DÉSSIMA.

Paganín de Mónaco li robe la dona a micer Ricciardo de Chínzica. Éste, sabén aón está ella, va y se fa amic de Paganín; li demane que lay torno y ell, si ella vol, lay consedirá. Ella no vol torná en ell, y mort micer Ricciardo, se case en Paganín.

Tots los de la compañía van alabá per bona la história contada per la seua Reina, y Dioneo, lo únic que faltabe per novelá a la presén jornada, después de fé moltes alabanses de ella, va di:
Hermoses Siñores, una part de la história de la Reina me ha fet cambiá de opinió, volía contán una pero ne contaré un atra. La bestialidat de Bernabó (encara que acabare be) y de tots los demés que se creíen lo que ell mostrabe. Algúns, anán pel món ara en ésta y ara en aquella entretenínse, se imaginen que les dones dixades a casa se estarán de brassos crusats, com si no sabiguérem los que entre elles naixém y creixém y estém, qué es lo que les agrade. Y contánla tos mostraré cuánta es la simplesa de estos, y cuánta la de qui, pensánse mes poderosos que la naturalesa, se creuen (en fantástics raonaméns) que poden fé lo que no poden y se esforsen per portá a datres a lo que ells són.
Va ñabé un juez a Pisa, mes dotat de ingenio que de forsa corporal, de nom micer Ricciardo de Chínzica, qui, creén podé satisfé a la seua dona en les mateixes obres que fée per als seus estudis, sén mol ric, en no poca solisitut va buscá a una dona hermosa y jove per cónyuge, cuan tan de una com de l´atra, si haguere sabut aconsellás ell mateix com fée als demés, debíe fugí. Y u va conseguí, perque micer Lotto Gualandi li va doná per dona a una filla seua de nom Bartolomea, una de les mes hermoses y vanidoses joves de Pisa, encara que allí ne ñan poques que no pareguen sargantanes mossegadores y cuqueres.

Lo juez, portánla en grandíssima festa a casa seua, y selebrán unes bodes hermoses y magnífiques, va assertá la primera nit a tocála una vegada per a consumá lo matrimoni, y poc va faltá per a que
faiguere tables; pel matí, com ere fluix y sec y de poc espíritu, va tindre que reconfortás en garnacha y en dolsos, y en atres reméis torná a la vida.
Pos este siñó juez, habén adeprés a valorá milló les seues forses que abáns, va escomensá a enseñáli an ella un calendari bo per als chiquets que adeprenen a llichí, y potsé fet a Rávena. Tal com li enseñabe, no ñabíe cap día al que no se selebrare una festa o mes de una; per diverses raóns li enseñabe que lo home y la dona debíen abstíndres de tals ajuntaméns, afegín an ells lo dijú y les cuatre témporesy vigilies dels apóstols y de mil atres sans, y divendres y dissaptes, y lo domenge del Siñó, y tota la Cuaresma, y sertes fasses de la lluna y atres moltes exepsións, pensán potsé que tan conveníe descansá de les dones al llit com descansos ell se preníe al pleitejá les seues causses. Y esta costum, no sense gran melancolía de la dona, a qui potsé tocabe una vegada al mes, y ben just, per mol tems va mantindre; sempre guardánla mol, per a que cap atre anare a enseñáli los díes laborables tan be com ell li habíe enseñat los díes de festa. Va passá que, fen molta caló, a micer Ricciardo li van entrá ganes de aná a recreás a una possessió seua mol hermosa prop de Montenero (Montenegre), y allí, per a péndre lo aire, quedás algúns díes. Y va portá en ell a la seua hermosa dona, y están allí, per a entretíndrela una mica, va dessidí un día eixí a peixcá; y en dos barquetes, ell a una en los peixcadós y ella a un atra en les atres dones, van aná navegán y, sentínse a gust, se van adentrá al mar unes cuantes milles casi sense acatássen. Y mentres estaben atentos mirán, de repén una galera de Paganín de Mónaco, entonses mol famós pirata, va apareixe, y vistes les barques, se va adressá cap an elles; y no van podé fugí antes de que Paganín arribare an aquella a la que anaben les dones, y veén a la hermosa Siñora, sense vóldre datra cosa, y veénu micer Ricciardo que estabe ya an terra, pujánla an ella a la seua galera, sen va aná. Sabén lo selós que ere micer lo juez, que teníe temó hasta del aire, no cal preguntá si li va doldre. Sense profit se va queixá, a Pisa y a datres puestos, de la maldat dels corsarios, sense sabé quí li habíe robat la dona o aón la habíe portat. A Paganín, al vórela tan hermosa, li va paréixe que habíe fet un bon negossi; y no tenín dona va pensá quedás en ella sempre, y com plorabe mol va escomensá a consolála dólsamen. Y, vinguda la nit va escomensá a consolála en los fets, pareixénli que de poc habíen servit les paraules durán lo día; y de tal manera la va consolá que, abáns de que arribaren a Mónaco, lo juez y les seues leys se ni habíen anat de la memória y va escomensá a viure en Paganín com la mes alegre del món. Portada a Mónaco, ademés dels consols que de día y de nit li donabe, honradamen com a la seua dona la teníe. Después de sert tems, arribán als oíts de micer Ricciardo aón estabe la seua dona, en ardentíssim dessich, pensán que dingú sabíe verdaderamen fé lo que fee falta per an alló, se va disposá a anay ell mateix, y a gastá en lo rescate consevol cantidat de dinés; y fénse a la mar, sen va aná cap a Mónaco, y allí la va vore y ella an ell. Ella, per la tarde, lay va di a Paganín y lo va informá de les seues intensións. Al matí siguién, micer Ricciardo, veén a Paganín, se va arrimá an ell y va establí en ell en un momén gran familiaridat y amistat, fingín Paganín no reconéixel y esperán a vore aón volíe arribá. Pel que, cuan li va paréixe be a micer Ricciardo, com milló podíe y del modo mes amable, va descubrí la raó per la que habíe vingut, rogánli que demanare lo que vullguere y li tornare la dona. A lo que Paganín, en la cara alegre, va contestá:
- Micer, sou benvingut, y contestántos, tos dic:

Es verdat que ting a casa a una jove que no sé si es la vostra dona o de algún atre, perque a vos no tos coneixco, ni an ella tampoc, sol de alguna vegada que en mí ha estat un ratet. Si sou vos lo seu home, com diéu, yo, com pareixéu gentilhome amable, tos portaré aon está ella, y estic segú de que tos reconeixerá. Si ella diu que es com diéu, y vol anássen en vos, per amor de la vostra amabilidat, me donaréu de rescate per nella lo que vos mateix vullguéu; si no fore aixina, faríeu una canallada volénmela traure perque yo soc jove y puc tindre una dona igual que consevol atre, y espessialmen ella que es la mes agradable que hay vist may. Va di entonses micer Ricciardo:
- Per sert que es la meua dona, y si me portéu aon ella está, u vorás pronte: me se aviará al coll; y per naixó te demano que no sigue de atra manera que com tú has pensat.

- Pos entonses - va di Paganín - aném.
Van aná, pos, a casa de Paganín y, están ella a una cámara seua, Paganín la va fé cridá; y ella, vestida y preparada, va eixí de una cámara y va vindre aon micer Ricciardo en Paganín estaben, y va fé tan cas a micer Ricciardo com lay haguere fet a consevol atre forasté que en Paganín haguere vingut a casa seua. Lo que veén lo juez, que esperabe sé ressibit per nella en grandíssima festa, se va maravillá mol, y va escomensá a dis:
«potsé la melancolía y lo llarg doló que hay passat desde que la vach pédre me ha desfigurat tan que no me reconeix».

Pel que li va di:

- Siñora, car me costará habét portat a peixcá, perque un doló paregut no vach sentí may com lo que hay tingut desde que te vach pédre, y tú no pareixes reconéixem, pos tan fura me dirigixes la paraula. ¿No veus que soc lo teu micer Ricciardo, vingut aquí a pagáli lo que vullgue an este gentilhome, per a recuperát y portát en mí; y ell, la seua mersé, pel que yo vullga donáli te torne a mí?

La dona, giránse cap an ell, sonrién una miqueta, va di:

- Micer, ¿me u diéu a mí? Miréu que no me haigáu pres per un atra perque yo no men enrecordo de habétos vist may.
Va di micer Ricciardo:

- Mira lo que dius: míram be; fes memória y vorás que soc lo teu micer Ricciardo de Chínzica.

La Siñora va di:

- Micer, perdonéume: no me es honesto mirátos mol com tos imaginéu, pero tos hay mirat prou com per a sabé que may tos hay vist abáns. Se va imaginá micer Ricciardo que fée aixó de no volé confessá o reconéixeu per temó a Paganín pel que, después de un ratet, va demaná per mersé a Paganín que li dixare parlá en ella a una cámara. Paganín va di que sí a cambi de que no la besare contra la seua voluntat, y va maná a la dona que aniguere en ell a la alcoba y escoltare lo que vullguere díli, y li contestare com vullguere. Anánsen, pos, a la alcoba sols la Siñora y micer Ricciardo, en cuan se van assentá, va escomensá micer Ricciardo a di:
- ¡Ay!, Cor del meu cos, dolsa alma meua, esperansa meua, ¿no reconeixes al teu Ricciardo que te ame mes que an ell mateix? ¿cóm pot sé? ¿estic tan desfigurat? ¡Ay!, bonicos ulls meus, míram una mica.

La dona va escomensá a riure y sense dixál seguí, va di:

- Be sabéu que no soc tan desmemoriada que no sápiga que sou micer Ricciardo de Chínzica, lo meu home; pero mentres vach está en vos vau mostrá conéixem mol mal, perque si éreu sabio o u sou, com voléu que de vos se penso, tos va faltá lo coneiximén de vore que yo era jove y fresca y gallarda, y sabé lo que les dones joves demanen (encara que no u diguen per vergoña) ademés de vestí y minjá; y lo que féeu be u sabéu. Y si tos agradabe mes lo estudiá les leys que a una dona, no haguéreu tingut que péndre estat; encara que a mí me pareix que may vau sé juez sino pregoné de fires y festes, de dijú y de vigilies. Y tos dic que si tantes festes haguéreu fet guardá als llauradós que llauraben les vostres terres com féeu guardá al que teníe que entrecavá lo meu hortet, may haguéreu arreplegat un gra de blat. Me hay doblegat a qui Déu ha volgut, com piadós defensó de la meua juventut, en qui me quedo an esta alcoba, aon no se sap lo que són les festes, dic aquelles que vos, mes devoto de Déu que de serví a les dames, tantes ne selebrábeu; y may per esta porta van entrá dissaptes ni domenges ni vigilia ni cuatre témpores ni cuaresma, que es tan llarga, mes que de día y de nit se traballe y se carde la llana; y desde que una nit van tocá a maitines, be sé cóm va aná lo assunto mes de una vegada. Y, aixina, vull quedám en ell y traballá mentres siga jove, y les festes y les peregrinassións y fe dijú esperá a féles cuan siga agüela; y vos anéu en bona ventura tan pronte com pugáu y, sense mí, guardéu cuantes festes vullguéu.

Micer Ricciardo, sentín estes paraules, patíe un doló insoportable, y va di, cuan ella callabe:
- ¡Ay, dolsa alma meua!, ¿quines paraules són estes que me has dit? ¿no mires lo honor dels teus paréns y lo teu? ¿vols de ara en abán quedát aquí de barragana en éste, y en pecat mortal, en ves de a Pisa sé la meua dona? Éste, cuan lo haigues fartat, en gran reprobassió te fotrá al carré; yo te tindré sempre amor y sempre, encara que yo no u vullguera, siríes la ama de casa meua. ¿Tens que abandoná lo teu honor per este dessich desordenat y deshonesto, y a mí que te vull mes que a la meua vida? ¡Ay, esperansa meua!, no diguéu aixó, dignáutos vindre en mí: yo de ara en abán, ya que conec lo teu dessich, me esforsaré; pero, dols be meu, cambia de opinió y víne en mí, que no hay tingut cap cosa bona desde que me vau sé arrebatada.
Y la dona li va contestá:

- Pel meu honor no crec que dingú, ara que ya res pot fes, se preocupo mes que yo: ¡ojalá se hagueren preocupat los meus paréns cuan me van entregá a vos! Y si ells no u van fé pel meu, no vull yo féu ara pel de ells; y si ara estic en pecat mortero, alguna vegada estaré en pecat macero: no tos preocupéu mes per mí. Y tos dic mes, que aquí me pareix sé la dona de Paganín y a Pisa me pareixíe sé la vostra barragana, pensán que segóns les fasses de la lluna y les escuadres geométriques debíem vos y yo ajuntá los planetes, mentres que Paganín tota la nit me té en brassos y me aprete y me mossegue, ¡y cóm me cuide, que u digue Déu per mí!

Diéu encara que tos esforsaréu: ¿en qué?, ¿en empatá en tres basses y eixecála a palos? ¡Ya vech que tos hau fet un caballé de pro desde que no tos hay vist! Caminéu y esforséutos per viure: que me pareix que estéu a pensió, tan arguellat y prim me pareixéu. Y encara tos dic mes: que cuan éste me dixo, a lo que no me pareix disposat, no penso torná may en vos que, exprimíntos tot sansé no podríe fes en vos ni una escudella de salsa, perque en grandíssim mal meu y interés y rédits allí vach estáy una vegada; pel que a un atra part buscaré la meua manduca. Lo que tos dic es que no ñaurá festa ni vigilia aon penso quedám; y per naixó, tan pronte com puguéu, anéu en Déu, si no, cridaré que voléu forsám.

Micer Ricciardo, veénse en apuros y veén la seua locura de triá una dona jove están apátic y sén casi impotén, en doló y tristesa, va eixí de la alcoba y va di a Paganín moltes paraules que de res li van valé. Y sense habé conseguit res, dixada la dona, sen va entorná cap a Pisa, y se ni en va aná lo cap de tan doló. Cuan anabe per Pisa, a qui lo saludabe o li preguntabe algo, no contestabe res mes que:

- ¡Lo mal foro no vol festes!
Y después de no mol tems va estirá la garra. Se va enterá Paganín, y sabén
l´amor que la dona li teníe, la va desposá com a la seua legítima mullé, y sense may guardá festes ni vigilies o dichuná, van traballá mentres les cames los van aguantá y be que se van divertí.

Pel que, volgudes Siñores meues, me pareix que lo siñó Bernabó dispután en Ambruogiuolo vullguere apartá la cabra del monte.

Esta história va fé riure tan a tota la compañía que no ñabíe dingú a qui no li faigueren mal les barres (mandíbula); y de común consentimén totes les dones van di que Dioneo teníe raó y que Bernabó habíe sigut un animal. Pero después de acabá la história y les risses van callá, habén vist la Reina que la hora estabe ya mol abansada y que tots habíen novelat, y lo final del seu señorío habíe arribat, segóns lo orden escomensat, traénse la guirnalda del cap, damún del cap de Neifile la va ficá, dién en alegre gesto:
- Ya, volguda compaña, ara es teu lo gobern de este poblet - y va torná a assentás. Neifile se va ficá una mica roija en este honor ressibit, y la seua cara pareixíe una fresca rosa de abril o de mach tal com se amostre al clarejá lo día, en los ulls anheláns y chispejáns, una mica baixos, com una matutina o matinera estrella o estrel. Después de que lo cuchicheo dels concurréns se va pará y ella va recuperá lo ánimo, assentánse una mica mes alt del que acostumbrabe, va di:
- Ya que ara la vostra Reina soc, sense alluñám massa de la costum seguida per aquelles que abáns de mí u han sigut, tos faré manifest en poques paraules lo meu paréixe, y seguirém si u estiméu aixina. Com sabéu, demá es divendres y en son demá dissapte, díes que, per les minjades que se acostumbren a fé, són una mica engorrosos a la mayoría de la gen; sense di que, lo divendres, ya que an este día per la nostra vida Jesús va morí, va patí la passió, es digne de reverénsia; en honor de Déu, valdríe mes que en orassións en ves de en históries mos entretinguérem. Y lo dissapte es costum de les dones rentás lo cap y tráures tot lo pols, tota la brutíssia que pel traball de la semana se haigue agarrat; y tamé mols acostumbren a fé dijú en reverénsia a la Virgen Mare del Fill de Déu, y lo domenge, descansá de consevol traball. Com no podém estos díes seguí la vida que ham adoptat, crec que estaríe be que estos díes dixém les históries. Después, com haurém estat aquí cuatre díes, si volém evitá que arribo la gen nova, jusgo adecuat mudámos de aquí y anámon a un atre puesto. Allí, cuan estiguém reunits lo domenge después de dormí, com ham tingut avui mol tems per a raoná conversán, tindrém mes tems per a pensá, y sirá milló que se limito una mica la libertat de novelá y que se parlo de un dels mols cassos de la fortuna, hay pensat que sigue sobre qui alguna cosa mol dessichada haygue conseguit en industria o una pérdua recuperada.

Tot lo món va alabá lo dit y lo imaginat per la Reina, y aixina van quedá que se faríe. La Reina, después de aixó, fen cridá al seu senescal, li va di aón debíe ficá la taula per la tarde, y tot lo que después teníe que fé durán lo tems del seu señorío; y ficánse de peu, los va doná llisénsia per a fé lo que a cadaú mes li apetiguere. Van agarrá, pos, les Siñores y los homes lo camí de un jardinet, y allí, después de entretíndres una mica, vinguda la hora del sopá, en festa y en plaé van sená; y eixecánse de allí, segóns li va apetí a la Reina, portán Emilia la carola, esta cansó de Pampínea, que los demés corejaben, se va cantá:

¿Quí podríe cantá al meu puesto
que ting tot cuan ansío?
Víne, pos, Amor, raó de la meua ventura,
de la esperansa y de tota la alegría,
víne en mí a cantá
no de suspiros, penes y amargura,
que ara me es dols lo que va sé agonía,
mes que de este brillá
del foc, a les seues flames vull está
adoránte a tú com a Déu meu.
Tú dabán dels ulls me vas portá, Amor,
cuan en lo teu foc me vach sucarrá per primera vegada,
a un de tal talante
que en bellesa y ossadía, y en valor,
atre milló may se trobaríe,
ni datre paregut;
y tan me va inflamá que en este instán
felís te estic cantán, siñó meu.
Y este que es per a mí máxim plaé
y que me vol cuan yo lo vull
Amor, per la teua Mersé,
pel que an este món vull,
gosá de pas en un atre espero;
pos li guardo fe
que hasta al seu Reino, Déu, que aixó u veu,
confío que per la seua bondat mos portará.

Después de ésta, atres moltes se van cantá y se van ballá moltes danses y se van tocá diferentes músiques; pero jusgán la Reina que ere tems de anássen a descansá, en los cresols per dabán cadaú a la seua cámara sen van aná, y durán los dos díes siguiéns fen cas a lo que la Reina habíe dit, van esperá en dessich la arribada del domenge.


Acabe la segona jornada.

domingo, 23 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA SEGONA

Rinaldo de Asti, robat, va a pará a Castel (Castell) Guiglielmo y es albergat per una Siñora viuda, y desagraviat dels seus mals, sano y salvo torne a casa seua.

De les desventures de Martellino contades per Neifile sen van enriure les dames desmedidamen, y sobre tot entre los jóvens Filostrato, a qui, com estabe assentat a la vora de Neifile, va maná la Reina que continuare en lo novelá; y sense esperá, va escomensá:
Hermoses Siñores, me séntigo inclinat a contátos una história sobre coses católiques entremesclades en calamidats y en amors, que sirá per ventura útil habéla sentit, espessialmen a qui no haygue resat lo padrenuestro de San Julián moltes vegades, encara que tingue bon llit, mal se hospede.

Ñabíe, pos, en tems del marqués Azzo de Ferrara un mercadé de nom Rinaldo de Asti que, per los seus negossis, habíe anat a Bolonia; habénlos provist y tornán a casa, li va passá que, habén eixit de Ferrara y caminán cap a Verona, se va topetá en uns que pareixíen mercadés pero eren uns malandríns y homes de mala vida y condissió.
Éstos, veénlo mercadé y jusgán que debíe portá mols dinés, van pensá que a la primera ocasió li robaríen, y per naixó, per a que no notare cap sospecha, com homes humildes y de bona condissió, sol de coses honrades y de lealtat anaben parlán en ell, mostránse tan com podíen y sabíen humildes y bons als seus ulls, pel que ell creíe que ere bona cosa habéls trobat. Anabe sol en lo seu criat y lo seu caball. Y caminán y charrán, com sol passá, van arribá a discutí sobre les orassións que los homes dirigíxen a Déu. Y un dels maleáns, que ne eren tres, li va di a Rinaldo:
- Y vos, gentilhome, ¿quina orassió acostumbréu a resá per los camíns? A lo que Rinaldo va contestá:

- En verdat yo soc home ignorán y rústic, y poques orassións ting a má, ya que vic a la antiga y conto dos sueldos per vinticuatre dinés, pero no per naixó hay dixat de tindre per costum al aná pels camíns resá pel matí, cuan ixco del albergue, un padrenuestro (parenostre, paternoster) y un avemaría per l´alma del pare y de la mare de San Julián, y después demano a Déu y an ell que a la nit tinga bon albergue. Y ya moltes vegades me hay vist, anán pels camíns, en grans perills, y escapán de tots hay estat per la nit a un bon puesto y ben albergat; pel que ting firme fe en que San Julián me haygue conseguit de Déu esta grássia; no me pareix que podríe aná be lo día, ni arribá be la nit, si no li haguera resat pel matí.
Entonses aquell, que ya sabíe lo que li passaríe, se va di per anell - «Falta te fará, perque, si no fallám, tealbergarás ben mal segóns me pareix». Y después li va di:

- Yo tamé hay viachat mol y may hay resat, encara que u hayga sentit a mols recomaná, y may me ha passat que per no resádixára de albergám be; y esta nit podréuvore quí se albergará milló, o vos que uhau fet o yo que no hay resat. Be es verdat que yo en ves de resá dic lo Dirupisti o la Intemerata o lo De Profundis que són, segóns una yaya meua solíe dím, de grandíssima virtut.
Y parlán aixina de varies coses y continuán lo seucamí, y esperán lo puesto y ocasió per al seu mal propósit, va passá que, sén ya tart, del atre costat de Castell Guiglielmo, al vadejá un riu aquells tres, veén la hora que ere y lo puesto solitari y amagat, lo van assaltá yrobá, y dixánlo a peu y en camisa, sen van aná, diénli:

- Ara mires a vore si lo teu San Julián te done esta nit bon albergue, que lo nostre be mos donará. Y, vadejánlo riu, sen van aná. Lo criat de Rinaldo, veén que lo assaltaben, no va fé res per ajudál, sino que donán la volta al caball, no se va aturá hasta Castell Guiglielmo, y entrán allí, sén ya tart, sense cap dificultat va trobá albergue. Rinaldo, que se habíe quedat en camisa y descals, sén gran lo fret y nevánencara mol, no sabén qué fé, veén arribada ya la nit, tremolán y castañejánliles dens, va escomensá a mirá al voltán en busca de algún amagatall aon puguere passála nit sense morís de fret; pero no veénnecap perque no fée mol que habíe ñabutguerra an aquella comarca y tot se habíe cremat y arrasat, espentat pel fret, se va adressá, trotán sense caball, cap a Castell Guiglielmo, sense sabé que lo seu criat habíe fugitallí, y pensán que si puguere entrá allí, algún socorro li enviaríe Déu.

Pero la nit tancada lo va agarrácasi una milla lluñdel burgo, per lo que va arribá allí tan tart que, están les portes tancadesy barrades y los ponseixecats, no va pugué entrá a dins. Plorán en doló y desconsoladamen, buscabe al voltán aón podríe embutís per a que al menos no li nevare a damún; y per sort va vore una casa sobre les murallesdel burgo com un balagosto cap a fora, y an aquell ráfec va pensá quedás hasta que fore de día; y anánsen allí y habén trobat una porta daball de aquell alero, com estabe tancada, reunín una miquetade palleta que per allí prop ñabíe, triste y en doló se va quedá, moltes vegades queixánse a San Julián, diénli que no ere digne de la fe que habíe ficaten ell. Pero San Julián, que lo volíe be, sense tardá mol li va proví un bon albergue. Ñabíe aneste burgo una Siñora viuda, bellíssima de cos com la que mes, a qui lo marqués Azzo amabe tan com a la seua vida y aquí a la seua disposissió la fée está. Y vivíela Siñora an aquella casa damún del ráfec aon Rinaldo se habíeanat a refugiá. Y lo día d´abánshabíe vingut lo marqués aquí per a gitásper la nit en ella, y a la seua casa secretamen habíe manat preparáli un bañ y un bon sopá.

Y están tot preparat, y res mes que la arribada del marqués esperán ella, va passá que un criat va arribá a la porta, portabe notíssies al marqués per lesque va tindre que ficás en camí en seguida; pel que, manán di a la Siñora que no lo esperare, va colá rápidamen. En lo que la dona, una mica desconsolada, no sabén qué fé, va pensá en ficás al bañ preparat per al marqués, después de sopá y después sen aniríe al llit; y aixina, se va ficá a dins del bañ. Estabe este bañ prop de la porta aon lo pobre Rinaldo estabe gitat acurrucadet; pel que, están la Siñora al bañ, va sentí losplos y lo tremoláde Rinaldo, que pareixíe habés convertit en una sigüeña. Y cridán a la seuacriada, li va di:

- Ves a baixy mira fora dels muros al peu de eixa porta quí ña allí, y quí es y lo que fa. La criada hi va anáy, ajudánla la claridat del aire, va vore al que en camisa y descals estabe allí, com se ha dit, tremolán com les rames de un saúc, y li va preguntá quí ere. Y Rinaldo, tremolán tan que ben justet podíe articulá una paraula, quí ere y cóm y per qué estabe allí li va pugué di, y después va escomensá a rogálique, si fore possible, no lo dixare allí morís de fret durán la nit. La criada, sentín compassió, va torná a la Siñora y tot lay va contá; y ella, tamé sentín Piedat, sen vaenrecordá de que teníe la clau de aquella porta, que algunes vegades servíe per a les entradesde amagatontes del marqués, y va di:

- Ves y óbrili sense fé soroll; aquí está este sopá que no teníe qui sel minjare, y per a podél albergá ña puesto de sobres.
La criada, habén alabat mol la humanidat de la Siñora, hi va aná y la vaobrí; y habénlo fet entrá, veénlo carpidet y esglayadet, li va di la Siñora:

- Depressa, bon home, entra an aquell bañ, que encara está calén. Y ell, sense esperá mes invitassións, uva fé de bona gana, y reconfortat en aquella caldoreta, de la mort a la vida li va pareixe habé tornat. La Siñora li va fé prepará robes que habíen sigut del seu home, mort poc tems abáns, y una vegá ficades pareixíen fetes per an ell; y esperán a vore qué li manae la Siñora, va escomensá a doná grássies a Déu y a San Julián que de una nit tan roína com la que li esperabe lohabíen librat y a bon albergue, pel que pareixíe, conduít. Después de aixó, la Siñora, algo descansada, habén manat fé un grandíssim foc a la enchumenera de un dels salóns, va aná cap al raconet del foc y li va preguntá qué ere de aquell bon home. A lo que la criada va contestá:

- Siñora meua, se ha vestit y es un bon mosso y pareix persona de be y de bones maneres.

- Ves- va di la Siñora- , y crídal, y disli que vingue aquí al foc, y aixina sopará, que sé que no ha sopat.
Rinaldo, entrán al salón y veén a la Siñora y pareixénli prinsipal, la va saludá y li vadoná les grássies pel benefissique li habíe fet. La Siñora lo va vore y lo va escoltá, y pareixénli lo que la criada li habíe dit, lo va ressibí alegremen y en ella familiarmen lova fé assentás a la vora del foc y li va preguntá sobre la desventura que lo habíe portatallí, y Rinaldo li va narrá totes les coses pelseu orden. Habíe la Siñora sentit algo de alló cuan la arribada del criat de Rinaldo al castell, per loque se va creure lo que ell li contabe, y tamé li va di lo que del seu criat sabíe y cóm fássilmen podríe trobál pel matí.

Después de que la taula se va pará com la Siñora va volé, Rinaldo anella, rentades les máns, se va ficá a sopá. Ell ere alt de estatura, y hermós y agradable de cara y de maneres loables y grassioses, y jove de mijana edat; y la Siñora, habénli ya moltes vegades ficatlos ulls damún y apressiánlo mol, y com lo marqués ya no vindríea gitás en ella, tenín laganeta sensualdesperta al cap, después del sopá, eixecánse de la taula, a la seua criada li va preguntá si li pareixíe be que ella, ya que lo marqués la habíe burlat, disfrutare de aquell be que la fortuna li habíe enviat. La criada, veén lo dessich de la seua Siñora, la va animáa seguíl; pel que la Siñora, tornán al foc aon habíe dixat sol a Rinaldo, escomensán a mirálamorosamen, li va di:

- ¡Ay, Rinaldo!, ¿qué caviléu tan? ¿No creéu podé recuperá un caball y unes cuantesrobes que hau perdut? Confortéutos, alegréutos, estéu acasa vostra; y mes vull dítos: que, veéntos en eissesrobes damún, que van sé del meu difún home, me pareixéu vos ell mateix, me han vingut esta nit mes de sen vegades dessichos de abrassátos y de besátos, y si no haguera tingut temó de desagradátos per sert que uhauría fet.
Rinaldo, sentín estes paraules y veén rellampegáals ulls de la dona, com no ere un tontet, sen va aná a trobála en los brassos uberts y va di:

- Siñora meua, pensán que per vos puc sempre di que estic viu, y mirán alló de aon me vau tráure, gran sanguangadasiríe la meua si yo tot lo que puguerasétos agradable no me ingeniara en fé; y aixina, contentéu lo vostre dessich de abrassám y besám, que yo tos abrassaré y tos besaré bena gust. Después de aixó no van calé o cáldremes paraules. La dona, tota ruenta dedessich, se li va aventá alsbrassos; y lo va apretá mil vegades, lova besá y atres tantes vegades va sé besada per nell, eixecánse de allí sen van aná cap a la alcoba y sense esperá, gitánse, hasta que va apuntálo día, los seus dessichos van cumplí. Pero después deeixí la aurora, eixecánse, per a que alló no puguere sé sospechatper dingú, donánli algunes robes y omplínlila bossa de dinés, rogánli que tot alló guardare en secreto, habénli enseñat primé quincamí teníe que seguí per a entráal burgo a buscá alseu criat, per aquella portetaper aon habíe entrat lo va fé eixí. 


Ell, al aclarís lo día, donán mostresde vindre de mes lluñ, ubertes lesportes, va entrá an aquell burgo y va trobá al seucriat. Después, vestínseen les atresrobes que a les alforjes s´habíen quedat, y pensán en montáal caball del criat, casi per milagre de Déu va passá que los tres malandrínsque la nit anterió li habíen robat, per un atra malesafeta después, habíen sigut pessigats y portatsan aquell castell y, per confessió, li va sé restituítlo caball, les robes y los dinés y no va pédre mes que un parell de liguesde les calses (míches)de les que no sabíen los bandolerosqué habíen fet. Pel que Rinaldo, donánli grássies a Déu y a San Julián, va montá a caball, y sano y salvo va torná a casa seua; y als tres maleáns, al día siguién, los van portá a sacsálos peus al aire.

TERSERA

lunes, 17 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Lo siñó Cepparello engañe a un san flare en una falsa confessió y mor después, y habén sigut un home mol roín en vida, es reputat per san y de nom San Ciapelletto.

Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.

Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
Pero ¿per qué me allargo en tantes paraules? Ere lo pijó home, potsé, que may haigue naixcut. Y la seua maldat mol tems la va mantindre lo poder y la autoridat de micer Musciatto, per qui va sé protegit moltes vegades, no sol de les persones privades a qui assobín injuriabe, sino tamé de la justíssia.
Vingut, pos, este siñó Cepparello a la memória de micer Musciatto, que coneixíe mol be la seua vida, va pensá que éste ere lo que nessessitabe contra la maldat de los borgoñóns; per lo que, cridánlo, li va di aixina:
- Siñó Ciappelletto, com sap, estic per retirám del tot de aquí y, tenín entre atres coses que enténdrem en los borgoñóns, homes engañadós, no sé a quí podría dixá mes apropiat que vosté per a rescatá de ells los meus bens; y per naixó, com vosté ara mateix no está fen res, si vol ocupás de aixó li conseguiré lo favor de la corte y li donaré aquella part del que rescato que sigue convenién.
Lo siñó Cepparello, que se veíe desocupat y mal provit de bens y veíe que sen anabe qui lo seu sostén y auxilio habíe sigut durán mol tems, sense pensássu gens y com espentat per la nessessidat se va dessidí, y va di que volíe féu de bona gana. Per lo que, ficats de acuerdo, ressibits per lo siñó Ciappelletto los podérs y les cartes credensials del rey, sen va aná cap a la Borgoña aon casi dingú lo coneixíe: y allí, de modo extrañ a la seua naturalesa, de bones y en tranquilidat va escomensá a rescatá y fé alló a lo que habíe anat, com si se reservare la ira per al final. Y fénu aixina, hospedánse a casa de dos germáns florentíns prestamistes que féen préstamos en ussura y per amor a micer Musciatto lo honraben mol, va passá que se va ficá dolén, en lo que los dos germáns van fé vindre meches y criats per a que lo servigueren en consevol cosa nessessária per a recuperá la salut.
Pero tota ajuda ere en vano perque lo bon home, que ere ya agüelet y habíe viscut desordenadamen, segóns díen los dotós anabe cada día de mal a pijó com qui té un mal roín; los dos germáns mol se dolíen y un día, mol prop de la alcoba a la que lo siñó Ciappelletto estae patín, van escomensá a enraoná entre ells.
- ¿Qué farém en este? - li diebe la un al atre- . Estém per culpa seua en una situassió péssima perque fótrel fora de la casa nostra tan dolén mos portaríe gran deshonra, y siríe un signo manifest de poc juissi. Voríe la gen que primé lo habíem ressibit y después fet serví y ara medicá, sense que haygue fet res que puguere oféndremos, fótrel fora de casa nostra tan de repén, y dolén de mort. Per un atra part, ha sigut un home tan calavera que no voldrá confesás ni ressibí cap sacramén de la iglesia y, com morirá sense confessió, a cap iglesia voldrán ressibí lo seu cos y sirá aviát a les fósses com un gos. Y si per lo contrari se confesse, los seus pecats són tans y tan horribles que no ne ñaurá de pareguts y cap flare o móssen voldrá ni podrá absóldrel; per lo que, sense perdó de Déu, sirá tamé aviát a les fósses com un goz. Y si aixó passe, lo poble de esta terra, tan per lo nostre ofissi, que los pareix poc bo perque tot lo tems passen maldiénlo, com per lo dessich que té de robámos, veénu, se amotinará y cridará: «Estos gossos lombardos als que la iglesia no vol ressibí no se poden aguantá mes», y correrán en busca de les nostres arques y potsé no sol mos róbon los dinés sino que igual mos trauen la vida; per lo que de tota manera estém fututs si éste se mor.
Lo siñó Ciappelletto, que, estabe prop de aon éstos parláben, com teníe encara bon oít, com la mayoría de les vegades los passe als doléns, va sentí lo que estaben dién y los va fé cridá y los va di:
- No vull que tingáu temó per mí ni tinguéu po de ressibí per la meua caussa algún mal; hay sentit lo que hau estat parlán de mí y estic convensut de que passaríe com diéu si aixina com pensáu anáren les coses; pero anirán de un atra manera. Hay fet, vivín, tantes injúries al Siñó Déu que per féni una mes a la hora de la mort poc se portará. Y per naixó, procuréu fé vindre un flare tan san com lo trobéu y dixéume fé, que yo arreglaré los vostres assuntos y los meus de tal manera que resulton be y estigáu conténs.
Los dos germáns, encara que no teníen massa esperanses, no van dixá de aná a un convén de flares y van demaná que algún home san y sabio escoltare la confessió de un lombardo que estabe dolén a casa seua; y los va sé donat un flare agüelo de santa y bona vida, y gran mestre de la escritura y home mol venerable, a qui tots los siudadáns teníen en grandíssima y espessial devosió y estima, y lo van portá en ells. Lo flare, arribat a la cámara aon lo siñó Ciappelletto estabe, y assentánse a la seua vora, va escomensá primé a confortál y li va preguntá después que cuán tems fée que no se habíe confessat. A lo que lo siñó Ciappelletto, que may se habíe confessat, va contestá:
- Pare meu, la meua costum es de confessám totes les semanes al menos una vegada; y bastantes vegades me confesso mes assubín; y la verdat es que, desde que m´hay ficat dolén, que són ya casi vuit díes, no me hay confessat, tan es lo malestá que en la enfermedat hay tingut.
Va di entonses lo flare:

- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
Va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
Estes paraules van agradá mol al flare y li van pareixe siñal de una men ben amoblada; y después que lo siñó Ciappelletto habíe alabat mol esta práctica, va escomensá a preguntáli si habíe pecat alguna vegada de lujuria en alguna dona. A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá suspirán:
- Pare, me fa vergoña di la verdat tenín temó de pecá de vanagloria.
A lo que lo san flare va di:

- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.

- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.

Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- Fill meu, estos pecats són naturals y són leves, y per naixó no vull que te carrégos la consiénsia mes del nessessari. A tots los homes los passe que los pareix bo minjá después de fé dijú durán un tems, y, después de cansás, beure.

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.

Lo flare, contentíssim, va di:

- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
A lo que lo siñó Ciappelletto va di:
- Pare meu, no voldría que sospecháreu de mí perque estic a casa de estos ussureros: yo no pinto res aquí, sol había vingut en la intensió de amonestáls y empéndrels y arrancáls de este abominable ofissi; y crec que u hauría pogut fé si Déu no me haguere visitat de esta manera. Pero hau de sabé que mon pare me va dixá ric, y de los seus bens, cuan ell va morí, ne vach doná una gran part a Déu; y después, per a sustentá la meua vida y podé ajudá als pobres de Cristo, hay fet los meus negossiets y hay dessichat tindre ganánsies de ells, y sempre en los pobres de Déu lo que hay guañat u hay partit a miges, dedicán la meua mitat a les meues nessessidats, y donánlos an ells l’atra mitat; y en aixó me ha ajudat tan be lo meu Creadó que sempre de be a milló han anat los meus negossis.
- Has fet be - va di lo flare- , pero ¿en cuánta frecuénsia te has dixat portá per la ira?

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
Va di entonses lo flare:
- Fill meu, esta es una ira bona y yo per lo que a mí respecte no sabría imposat per nella cap peniténsia. Pero ¿auncás no te haurá pogut portá la ira a cométre algún homissidi o a insultá an algú o a fé algún atre despressio?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».

Entonses va di lo flare:
- Ara dísme, fill meu, que beneít sigues per Déu, ¿alguna vegada has dit fals testimoni contra algú, o dit mal de algú o agarrát an algú coses sense consentimén del seu amo?

- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
Va di entonses lo flare:
- Ara be, tú me has dit que has sigut negossián: ¿Has engañat alguna vegada an algú com fan tots los mercadés?

- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
Va di lo flare:

- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
Y después de aixó li va preguntá lo san flare sobre moltes atres coses, a les que va doná resposta de la mateixa manera. Y volén ell prossedí ya a la absolusió, va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
Lo flare li va preguntá quin, y va di:
- Men enrecordo que vach fé al meu criat, un dissapte después de nona, agraná la casa y no va tindre al san día del domenge la recompensa que debíe.

- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.

- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
Va di entonses lo flare:

- ¿Alguna cosa mes has fet?

- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
Lo flare se va ficá a riure, y va di:
- Fill meu, éissa no es cosa de preocupassió: natros, que som religiosos, tot lo día escupiñém an ella.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
Y de tals fets ne va di mols, y per a acabá va escomensá a suspirá y a plorá mol, com be u sabíe fé vore cuan volíe. Va di lo san flare:

- Fill meu, ¿qué te passe?
Va contestá lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
Entonses lo san flare va di:
- ¡Bah, fill! ¿Qué estás dién? Si tots los pecats que han fet tots los homes del món, y que farán tots los homes mentres lo món duro, siguéren tots de un home sol, y éste estiguere arrepentit y apenat com te vech, tanta es la benignidat y la misericórdia de Déu que, confessánse, los hi perdonaríe; aixina que díslo en confiansa.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto, encara plorán mol:

- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
A lo que li va di lo flare:

- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
Pero lo siñó Ciappelletto plorabe y no u diebe y lo flare venga animál a díu. Después de plorá un bon rato y tindre al flare entretengut, va soltá un gran suspiro y va di:
- Pare meu, ya que me prometix rogá a Déu per mí, tos u diré: sabéu que, cuan era minudet, vach despotricá una vegada de ma mare.
Y dit aixó, va torná a plorá encara mes fort. Va di lo flare:

- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
Veén lo flare que res li quedabe per di al siñó Ciappelletto, li va doná la absolusió y la seua bendissió tenínlo per home santíssim, perque del tot se creíe lo que lo siñó Ciappelletto li habíe dit: ¿y quí no su haguere cregut veén a un home en perill de mort confessánse? Y después de tot aixó, li va di:

- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Lo san home va di que mol li agradabe y ell diebe be, y que faríe que lay portáren enseguida; y aixina va sé.

Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
- Y vatros, fugíts de Déu, per consevol palla a la que entropesséu, blasfemáu, y tos caguéu en la mare de Déu y en tota la corte selestial.
Y ademés de estes, moltes atres coses va di sobre la seua lealtat y la seua puresa, y en les seues paraules, a les que la gen de la comarca donaben completa fe, hasta tal pun lo va ficá al cap de tots los que allí estaben que, después de acabat lo ofissi, entre los mes grans apretóns del món tots van aná a besáli los peus y les máns, y li van esgarrá tota la roba que portabe damún, tenínse per benaventurat qui al menos una mica de ella va pugué agarrá:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.

lunes, 23 de octubre de 2017

Lista de paraules

Aquí una mostra, ne són moltes mes. 22.125 línies al 15-12-2018.


a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles,
a cuestas
A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
A palpó // a paupons, paupontes a tientas  
Ababol , ruella Amapola
abarca , albarca, abarques, albarques abarca, calzado suela de goma
abatut , abatuda tonto, abatido
abatut, abatuda, abatuts, abatudes sinónimo de tonto, abatido también
Abella , abelles abeja
Abentá , aventá tirar
Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren abrevar
abeuradó abrevadero
abogot , zángano zángano
abrás,abrassá abrazo, abrazar
abrassá abrazar
abrassá (foc) abrasar (fuego)
abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué albaricoque , albaricoquero
ábres, ábre, abret, abrets árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar, terminar
Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila Ayuntamiento
ací, açí , aquí, astí (Litera) aquí
aclarí, despejás (lo cap) despejar
Acontentat Lleno , harto
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acostumbrá, acostumbrás – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres
acotolá, acotolás – acabás algo acabar con algo, terminar
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió actuar, actuado, actuación
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen acortar, acortado, acortada, más corto
adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa aprender, aprendido, aprendida
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar , administrado, administración
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida Adquirir – adquisición, adquirido
advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia Advertir , advertencia, advertido
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada Afectar , afección, afectado
afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) Afirmar – firmar – afirmado, afirmación
aflamá , s'han aflamat les primentoneres secarse una planta por calor y sed
afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen hundirse
aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren ahorrar
agarrá coger
agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada
ágils, ágil ágiles, ágil
agosté  Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
agostejat seco por el calor , plantas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres ágria, ágrio, ágrios, ágrias
agradá gustar
Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer, agradecimiento, agradecido
ágramen ágriamente
aguardá , esperá aguardar, esperar
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) abuelo, abuela, viejo, vieja
aigua , aigües Agua, aguas
aiguardén , aigua ardén aguardiente
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc saludo a una persona
Airegaz , ventolina Viento fuerte
Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta Azada  
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! Apártate, quítate de ahí
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar, ayudado, ayudada, ayuda
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren ajuntar, juntar
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén ayuntamiento
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren ajustar, ajustado, justo, ajustando
al tardet, al acabás la tarde Fin de la tarde
aladre arado
Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  /
Álbres , álbre árboles, árbol
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar, alcance, alcanzado
Alcañís Alcañiz
Alchez, alchés, ges yeso
Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella, Hoz, alfalfa
alforja, alforges alforja, alforja
alifara (y jubiléu) Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo
áliga (águila) águila
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar, alimento, alimentado, alimentando
Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) Casco de yeso, desprendido de una pared
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses entonces, hace tiempo
álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres Levanta la pierna, las piernas
áltamen altamente
Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas
Amagatall  Espacio pequeño para esconderse
Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amela , armela , amelé , armelé almendra , almendro
amela, ameles, amelats almendra, almendras, almendrado (pasta)
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada amolar, afilar
amostrá , enseñá mostrar, enseñar
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha)
Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir, ido, ida, yendo
aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van ir
Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van Yendo
ángels ángeles
Ángul , ánguls Ángulo , ángulos
Ánim , ánims ánimo, ánimos
Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra en el suelo, tierra
antes , abans antes
Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) aparecer, aparecido, aparecida
Aparent  Apropiado
Apiazá , apedassá (pedás) Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.
ápit apio
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar, allanado, allanada, plano, llano
aplicá aplicar
apuntá apuntar
ara ahora
Ara / ara mateix Ahora / ahora mismo
árabe árabe
Árbre , árbres Árbol , árboles
arcada , arco , arc , arcá arcada, arco de piedra
arco (flecha) arco (flecha)
Areñs de Lledó Arens de Lledó
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestas de mimbre para llevar con equinos
Argila, arcilla arcilla
argilaga aliaga
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada
armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen armar
Armari , armaris armario, armarios
Armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro herramienta, forma u delante
Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar, arreglado, arreglada, arreglo
Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada
arriero arriero, transporte con caballerías
arrós, aróssos arroz, arroces
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer
áscles , riscles, riscla, áscla astillas de madera
áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspera, áspero, astringente – ásperamente
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo
assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos sentar, sentarse / siéntate , sentaos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada Aceptar – aceptado, aceptada
assobín , sobín a menudo, con frecuencia
atacá atacar
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada
Atiborrá / empapussá Empapuzar, hacer comer mucho
atrapá, enchampá, agarrá atrapar
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada
aturá, pará detener
au ! se acabó, hasta luego, adiós, etc.
aubarda, albarda albarda para las caballerías
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta lo que cabe en las dos manos , almosta
avariento  Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia.
aventá, aviá, tirá echar
avespa, avespes, avespé avispa, avispas, avispero
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. Judía verde
bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada Grieta, agrietado, agrietada
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar, bostezo, bostezado
badina , badina negra del Parrissal de Beseit poza en el río
badoc , flo de la carbassera flor de la calabaza , batueco ?
balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile
bambá / aná bambán tener tiempo, vaguear, hacer el vago
bambolles, bambolla Burbuja, burbujas
banc, bang, bancs, bangs banco, bancos
bancada bancada, banco
bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque Bandear, voltear las campanas
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) bañar, bañarse, bañado, baño
barrang , barranc, barrangs, barrancs barranco, barrancos
barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! mandíbula, mandíbulas, dientes
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo
barullo , confussió Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.
bássia o vássia (de ges, alchez) vacija , recipiente para yeso
Baturro , baturra vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico
Beseit Beceite
Beta , veta (de carbó) Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón.
beure beber
Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen beber, bebiendo, bebido, bebida
Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada gemelo, tener gemelos
Bicho , bichos Guindilla , animal (bicho)
bislay, de bislai, de reúll De reojo
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré golpear, ablandar
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat trigo
bleda , bledes acelga, acelgas
bocha, boches planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste.
boina (funda mental), boines boina, boinas
bolicha (aiguanéu) Medio agua y medio nieve, aguanieve
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, destalentado , desustanciado, tonto, etc
Borraco  Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente
borraina , borraines borraja , borrajas
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para recoger las almendras y olivas
bort , borda (árbol) no injertado , borde (hijo)
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat hijo ilegítimo, bastardo
bossá , bossás, atascá, atascás atascarse, bozarse
bossí / ovella que bele, pert lo bossí bocado / oveja que bala, pierde el bocado
Botella , botelles botella, botellas
Botiga , tenda Tienda (de ropa)
branca parte de un árbol, rama gruesa
brancal en una portalada, piedra
brancal de una porta (de pedra) piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa
bras, brassos brazo, brazos
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) vendimia, vendimiar
berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda / en Mallorca es desayuno
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucio, araña, guarro, sucia, guarra
Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar, soplado, soplada, soplando
Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga
Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó

bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo

bofetada, dar bofetadas


buitre buitre
buñol (Mas de Buñol) buñuelo
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, escarbar , excavar
burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo
burro , burra , burros, burres burro, burra
butano butano
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós morcilla de sangre
ca ,can, casa de (balear perro, cà) casa de fulano (perro)
caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) caballones de tierra
Cabaz ,cabás, cabassos Capazo, capazos
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du Tozudo, cabezudo
cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo
cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos
Cachurro , cachurros en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines
cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa silla, sillas, cadiera
cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) jilguero
cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada el pájaro más pequeño de una nidada
caixé de la séquia forma de U de la acequia, cajón, caja
Calcañá , calcañás, taló, talóns talón, talones
Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones
caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD Caliqueño, purito
Caló / fa una caló que vade les roques Calor / hace un calor que agrieta las rocas
Calorina (Carolina no) / basca, calina, Calor fuerte
cama, cames pierna,s
cambiá cambiar
cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien cambiar
camí camino
caminá caminar
caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen caminar
canalobre témpano de hielo
cánio palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera
cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen cansarse
cantá cantar
cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten cantar
cante cántaro, unos 12 litros ?
Cante / ell o ella cante (cantá) Cántaro / él canta
Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms Botijo
cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) cañizo, de cañas
Cap / cap damún del coll / no ña cap misto Cabeza / ningún , ninguna cerilla
cap a hacia,para
capa , capes , roba capa , capas, ropa
capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) capar, vasectomía
Caparra  Garrapata
carantoñes , mimos mimos, carantoñas
carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera calabaza , calabazas
Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa Calabaza
Cariñá  Añorar
carquiñol, carquiñols Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras.
Carrechá , carrechadós Acarrear , apero para mulas,burros
carrechadós apero para transportar con equino
carregá cargar
cart , cart de tres punches cardo
cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás cartón , parecido a un capazo
cas de un ferramén parte de metal trasera de una herramienta ,azada
casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen casarse
castañoles castañuelas
Cataluña Cataluña
Cataluña Cataluña
Caterva  Multitud de personas o animales
catre , llit catre , cama
cau , cachapera (conill) refugio , madriguera
caure caer
caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda Caer – caído, caída
caussá causar
cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada cavar, cavado, cavada
cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella azada
Chambergo  Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra  Blusa
Chandre , gendre Yerno
chapotejá Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear
Chau ,jau Yugo para uncir el par de la junta
chauchá, aixó me chauche, no me chauche gustar
chauche , no me chauche,no me agrade, o me apetix no me gusta
Cheminera , Chaminera , enchumenera Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás.
Chens , gens Nada, ni siquiera un poco
Chermá, chermana , Germá, Germana Hermano, hermana
Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs Rodilla / de rodillas cogía membrillos
chirigol pisto , verdura,comida
Chirnet  Pequeña herida o corte
Chisquero (mechero) Encendedor de mecha
Chit , rechito Tallo nuevo, retoño.
Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido
Chová  Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores
chufa , chufes , horchata chufa , s, horchata
Chuflá ,chulá Silbar   (y también copular).
chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen silbar, también follar
chulet silbato
chulit silbido
chulla de carn chuleta de carne
churís, churíssos, chorís, choríssos chorizo, chorizos
Chusticia , justíssia Justicia
Cibá ,sibá,sibada Cebada
Ciduricha , saduricha Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes.
Cigüeña , cigüeñes cigüeña
Cingle , single Montaña de roca (peñasco)
classificá clasificar
clatellada golpe en la nuca
Coa  Cola, rabo
Cobertera  Tapadera de una vasija
Cobertó (llit) Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
cobertora , tapa tapa de ollas,tapadera
cobrá cobrar
Coca , coc Torta, dulce o salada
Coci  Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"
codoñ , codoñat membrillo, dulce de membrillo
col en pataca col con patata
colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen colar un líquido, marcharse
colifló , coliflós coliflor
collons , ostia , joder, jodó Exclamación de sorpresa
colocá colocar
colom paloma
colse codo
colse codo
cométre cometer
compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat)
compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió compartir, compartido, compartimento
completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada completar, completo, completado
comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen comprar
comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió comprobar
cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona
Conca  Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
concarás , enfrentás concararse , enfrentarse
conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió conectar, conectado, conexión
conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) conocer, conocido, conocida, conocimiento
confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió confirmar, confirmado, confirmación
Conill , Cunill , cachap Conejo , gazapo
conill, cachap conejo, gazapo
conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió conseguir, conseguido, consecución
considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió considerar, consideración, considerado
consistí consistir
construí (fé obra, obrá) construir (obrar, hacer una obra)
consumís , solsís es caure una casa Reducirse, disminuir, consumirse
Contá – contat, contada, cuento, cuenta contar, contado, cuento, cuenta
Contactá – contactat, contactada, contacte contactar, contacto,contactado
Contíndre, contensió - aguantá - aguante contener (aguantar) aguante, contención
Continuá – continuassió Continuar , continuación
continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda continuar, continuado, continuada
Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída Contribuir , contribución
controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control controlar, control, controlado
Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen convertir
Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit invitar, convite, invitado, invitada
Convoyá  Hacer mucho agasajo a los visitantes
cop golpe
copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia copiar, copia, copiado
coranta cuarenta
corbata, corbates corbata, s
corda, cordes cuerda, s
Cordé  Cordero
cordé, cordés cordero, s
cormull , omplí algo a cormull colmo , lleno del todo
cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés lleno hasta el borde
Corp , corb Cuervo
corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren correr
Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese
Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida corregir, corrección
Coscurro , Un coscurro de pa y olives Trozo de pan, normalmente el canto
Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins Primo, prima / cuanto más primos, más adentro
costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - costar (valer)
cotó ( de minuts diem cotón) algodón
coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen cocer
cóvec (carré de Ráfels) ?
creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc
Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen crecer
Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) crecer, creciendo, crecido, crecida
cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen quemar , cremar antiguo
cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada Quemar, quemado, quemada, quemazo
Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) creer, creído, creída, creyendo
creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda Creer – creído, creída
criba , aré , sedás, porgadora criba, cedazo,
cridá gritar
Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - llamar a alguien (por teléfono también)
Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase
cuatre cuatro
Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo
cuc , cucs / cagá lo cuc gusano / sanar de una enfermedad (digestiva)
cuerno, cuernos, baña, bañes cuerno, cuernos
cuina cocina
cuiná cocinar
cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen cocinar
Cuisa , Cuixa  Muslo
cuixí almohada
cullerot renacuajo
cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullím, cullíu, cúllen – cullit, cullida recolectar
cuñat ,cuñada cuñado ,cuñada
cuquet gusanillo
cusí , cusgo, cuses,cus, cusim, cusiu, cusen coser
cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles,gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes,cossigoletes, cosigoletes cosquillas
Dalla , dalles guadaña
Denegá – t´hay dit que no denegar
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender
desaparéixe desaparecer
desarrollá desarrollar
descansá de no fé res descansar
DESCORCHOLÍ , despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, en pelotas
descriure describir
descubrí descubrir
desleí , dissoldre , desfé deshacer , disolver
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) deshecho, cansado, destartalado
después después
dessichá, dessich desear
dessidí decidir
Dessustansiat , dessustansiada Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.
destruí, assolá, solsí, etc destruir
desullá la viña quitar los “ojos” de la vid, viña,
detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc detestar
deu , Déu diez , Dios
Deu , diau diez
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
Devall , davall, deball, daball debajo
di decir
di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen decir
día , díes dìa , días
Dibuixá – dibuix dibujar
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge días de la semana
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje dicho con los dias de la semana y las habas
dirigí dirigir
Disabde , dissapte Sábado
discuti discutir
disfrutá, chalá, passáu be, disfrutar
dispará (fótre una escopetada) disparar
disseñá diseñar
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos
Diviandres , divendres Viernes 
dividí dividir
dixá dejar
Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada dejarse, dejar, dejado, dejada
doblegá doblar
dolén , dolenta , dolens enfermo , enferma
Dols , dolsa , dolsaina Dulce , golosina
Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren dar
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar, dando, dado, dada
Dona, dones mujer, mujeres, esposa, esposas
donás cuenta, acatás darse cuenta
dormí dormir
dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen dormir
dorondón,paora, broma, niebla,boira escarcha helada en los árboles
dos dos
dotse, dotsena, dotze, dotzena doce, docena
dragó dragón
Drap, los draps  Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.


Dret , dreta  derecho, derecha, de pie, derecho legal
dropina vagancia , ser vago
dropo , dropa, dropos, dropes vago , vaga
dropina pereza
dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura llevar algo a algún sitio – duro, dura
Dumenche , domenge Domingo (día del Sol)
durá durar
églogues églogas
éissa esa
éisse ese
eixam de abelles, abella enjambre de abejas, abeja
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, alzar
eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada
eixérrit , fem, femé estiércol , estercolero
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eleméns, elemén elementos, elemento
Embassadó , embut Embudo
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) Embrollar, confundir, liar
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada, mordisco de algo
embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera
empalagá , empalagós,empalagosa difícil de tragar, empalagoso
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - empastrar , golpear, romper,etc
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - Injertar , injertado, injerto
En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche
encará, concará, encarás encarar
encrusa y martell per a picá la dalla instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo
Endeñat  Herida infectada
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada trepar, subir, dirigirse a
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar, engancharse, pelearse
enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - reirse , reir, riendo
enrollá enrollar
ensanginada, ensaginada, sagí pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés encender, encendido, encendida, encendiendo
enseñá, mostrá, amostrá enseñar
Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse
ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada oler
enténdre entender
entregá entregar
entrená entrenar
Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón
Época, époques época, épocas
Erm , erma Yermo , yerma
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren espantar
esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros espantapájaros, estaquirote ?
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren quitar de la vid ramitas, junto a podar
escadors , d'escadors, escudors sin pareja, desparejado, que sobra de una suma
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren abrirse de piernas, despatarrarse
Escaparrá  Echar de mala forma
escarransit, escarransida flaco y débil
Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren Romper, escachar
Esclafitá , esclafí, esclafitada Bofetada / sonar fuerte
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) oir, escuchar, oído, escuchado
escomensá comenzar
escomensá empezar
escriure escribir
Escudella , escudelles Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó , escursó, escursóns víbora, víboras
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen espeluznar , espeluznante
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades casi helado de frío o con mucho miedo
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen afilar , afilador
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols milano (ave), cernícalo ?
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado , espabilada, avispado, avispada
espentá empujar
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujón, empujar, empujado, empujando
esperá, aguardá esperar
Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando
Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. lavanda, espliego
Espill , espills – espejismo Espejo , espejos – espejismo
espinac , espinacs, espinall, espinai, etc espinaca, espinacas
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo (en la espalda), manotazos
espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat Sacudir el polvo u otra cosa , polvo
Esportó , cartó de vime Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías
espullissá , despullissá, traure pullíssos podar , quitar chupones
esquella, esquelles, esquellotada, esquellot campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda)
esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda espalda, lomo, Fuentespalda
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar, estando, estado, estada
establís establecerse
estall, a estall, a destall estajo, destajo, a destajo
estamordit, estamordida casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío)
Estenazes , tenasses, mordasses Tenazas
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere tender (la ropa) – caerse
éstes, éstos estas, pronombre demostrativo, estos
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió Amar, estimar, estimado, estimada, estimación
estisores, estirores, tisores, tirores tijera, tijeras
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) tajadera en una acequia
estopeng, estopenc , estopenca (carn) difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés)
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo
estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals Hacha, hachas
estrapalussi mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc
estretí, fé mes estret estrechar
Estronchiná (troncho = trong de la col) Hacer o hacerse trizas
estudiá (adepéndre) estudiar
evitá evitar
examiná examinar
exigí exigir
existí existir
Éxit , éxits éxito, éxitos
exitá, excitá excitar
experimentá experimentar
explicá explicar
expresá expresar
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera extranjero, extranjera
extrañá extrañar
faba , fabes, fava, faves haba, habas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ?
Falaguera , falagueres helecho, helechos
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña
Falcó , falcóns Halcón, halcones
fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! hambre
Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) lagarto (lagartija = sargantana)
Farfallós , farfallosa Tartamudo, tartamuda
Farina , farines Harina, harinas
Fart  Harto. (De comida o entre otros conceptos).
fart , farta , acontentat harto , harta, lleno de comida
fasí, farsí,farsimenta embutir, embutido
fé aná usar, utilizar, emplear
fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen dañar, hacer daño
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
feche, feches, fechet, fechets hígado, hígados, higadillo
Feis o Feix  Fajo de ramas o de mies.
Fem  Estiercol, fiemo
Fem , aná fén fem, femé, femera estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero
Femé  Estercolero
femella fémina, hembra
Fenaz , fenás Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.
feo , fea feo , a
ferí herir
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida herir, herirse - herido, herida
ferro hierro
festa , festes fiesta ,s
feste fotre jódete
Figa  Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva
Figuera Higuera
fill , filla , fills , filles hijo , hija ,hijos , hijas
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
Finestra Ventana
fito fito, poc a poc poco a poco
flama , flames llama
flare , flares monje , s,
flat olfato
flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja, flojos, flojas
Foc , foguera fuego , hoguera
follanius persona que hurta los nidos, los huevos
Fondespala Fuentespalda
fondo, al fondo hondo , en lo hondo, en el fondo
fonoll hinojo
Forat  agujero
forca horca, herramienta
forcó (per a tallá romigueres en fals) pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz
formá formar
Fórnols Fórnoles
forro, forra (buit, buida) vacío, vacía
forrollat cerrojo , ferrojo antiguo
forsá forzar
forsut , forsuda forzudo,a
fort , forta , forts , fortes fuerte
fortins , Cabrera a Beseit fortines
fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten joder, pegar, meter,muchos significados
fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen freir
fregits , La Fresneda fritos, mote de La Fresneda
fréstec , furo huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío
Fuchí , fugí huir
fulla , fulles hoja
Fumarro , sigaro Cigarro
furo , fiera, fréstec animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña
gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, rosa canina , escaramujo
gacho alcaudón , pegarrebordas
galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia beber en porrón o botijo desde una distancia
galipán ?
Gallarofa ,ballarofa Envoltura de la mazorca del maiz
gamuños cojones como puños , es broma
gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico gancho
Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo)
garbí , garbinada (en núgols) Uno de los vientos
Garganchó  Garganta; todo el conducto de la tráquea
garnacha garnacha, tipo de uva
Garranchal  Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós  Persona o animal con las piernas torcidas
garsa (urraca) urraca
Garza , garsa Urraca
Gat , gata gato
gatera hueco para el gato en una puerta
gatina , gatera a Balears borrachera
gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet cuchillo
gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec quejarse, gemir
gen (la) gente
gendre yerno
gens (gens ni mica) nada (de nada)
Gínjol, chínchol azufaifo, azofeifa, azofaifo,​ Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa,​ jínjol ,guínjol, jíjol (jíjoles en plural)
Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs rodilla
ginollada rodillazo
girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro girar, giro, girado
gitam ,dictamnus albus dictamo real, fresnillo
glera (riu , roca), riu sec ple de pedres cauce seco del río con pedegal
golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops golpear
golpejá, fótre cops golpear
Golut , goluda - laminero - llaminé, llaminera Goloso, golosa
Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca  Cerdo , guarro, marrano, asqueroso
gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla perro
Goz , gos Perro
gra (sereal o de la pell) grano (cereal o piel)
grabá grabar
grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió grabar
Grané , granés Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
grapissos (de gra, grans) en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados
grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) gaseosa (soda)
grava grava
grave grave
gualla , codorniu codorniz
guañá ganar
guardá guardar
gueña, gueñes embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo
Guit  Que tira coces
guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) pan con aceite de oliva, forma redonda plana
guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre
gust gusto
habilitá habilitar
hasta hasta
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) hombre, hombrecillo y cagabandurrias
identificá identificar
imaginá imaginar
importá importar
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) concernir, importar, importante, importado
incluí incluir
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar, influir, influencia
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar, informado, informada, si yo informara o informase
íngles, íngle, “entrecuix” íngle, íngles
Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha,  Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras.
íntegramen íntegramente
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado
íntimamen íntimamente
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
Ís , ix sale, verbo salir
íssen salen
ísses sales
íxe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
íxques salgas
jabalí jabalí
jalá, minjá, fartás, empapussá, jalar, comer, “empapuzar”, hartarse
jónec,bou jove mol gort ternero muy gordo
Jopá  Marchar deprisa o sin decir nada
jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - jugar, jugado, jugada, si yo jugara
jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen jugar
jugadó aficionado al juego
La Fresneda La Fresneda / de fresno
ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar, libre, liberar
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné almez , latonero, latón
lladre (de lladrá un gos) ladrón (ladra un pero)
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos un árbol, sacar rechitos, flores.
llaó , llaós simiente , sembrar
Llaurá  Labrar
llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven lavar
llavadó , rentadó, llavadora, rentadora lavadero, lavadora
llegum , llegums legumbre ,s
lleit (llet an algún poble) leche
llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa longaniza
llepá . Llaminé, golut ,goluda lamer
llépol , llépola ,llépols goloso , golosa
Llesca  Rebanada de pan
lleus pulmones ,casquería
lligí – lligixco o llegixco, llíges, llix, lligím, lligíu, llígen – apichat : yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – lligit, lligida – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc Limpiar , lavar
llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien limpiar
llimpiesa limpieza
llimpio, llimpia, llimpios, llimpies limpio, a,os,as
Llit  / a la taula y al llit al primé crit Cama
Llodo , fang Lodo, barro
Llop , lloba lobo, loba
llop , lloba, llops,llobes, llobet, llobeta lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna
Llum  / está com un llum Luz / estar loco
Llumera , travessé, viga, barró, viga de madera
Lluminaria  Luz intensa y brillante
lluñ, llun, alluñá, alluñás lejos, alejarse
Lo papa de Roma parle chapurriau,cardenal Omella, Queretes El Papa de Roma habla chapurriau
mano
má , mans,maneta,manetes mano , manos, manita, manecilla
ma (posessiu,ma mare, man germana,man germanes) mi, mi madre, mi hermana
madalap colchón
Maestre , Mestre  Maestro, profesor
Malcriat  malcriado ,
Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat Contrahecho, desgarbado, tipo deformado.
Malfurrá Malgastar o desaprovechar
mall // massa mazo
Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc
mánec mango
mánec, mánecs mango, mangos
Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren manejar, manejado, manejada
Mangrana Granada
manotada manotazo
mansanilla ,camomila manzanilla ,camomila
mantecat, mantecats, manteca mantecado
Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, marcar, marcado, marcada, marcador
Mardá  Borrego para cubrir las ovejas
Mare , mama Madre
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís cama hecha con restos de maíz
márfega, madalap ple de fullarasca de panís colchón de hojas de maíz
marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén Margen de las fincas.
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá Pozal de cinc.


Mascle (vs femella) Semental , macho (vs hembra)
Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo
matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten matar
Matacabra Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.


Matarraña , riu, comarca Matarraña , río, comarca
Matraca , carraca, carrau
Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa

me fach agüelo
me hago viejo
mecha , mechero mecha , mechero, encendedor
meche, dotó, mechesa médico, doctor, médica
meche, mechesa, dotó, dotora médico, doctor
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) medir, medida, medido, talla
menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen mover, moverse
menejá, menejá's menear, menearse
menescal veterinario
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió mencionar, mención, mencionada, mencionado
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit mentir, mentido, mentira, mentiras
Menut , minut Entrañas del animal, pequeño , minuto
meu , meua, meus, meues mi , mis
michdía , michdiada mediodía , siesta
Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles !  Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne.
mico , mono mico , mono , primate
mil , milé mil , millar
Milló Mejor. También millón
milló mejor , millón
millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada
minjá comer
minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen comer
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon comer
minjat , minjada comido , comida
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar)
Mocho , mocha Cualquier astado al que le falta la cornamenta
Modorro  Lunático
Mol pito  Inteligente, listo
mol, molta mucho
molá, aixó me mole molar, gustar algo, me mola
mola, moles muela de moler
mon , món mundo
mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans mi padre no tiene nariz ...
mon pare, mon germá,mons germans mi padre,mi hermano, mis hermanos
Mondonguilla Albóndiga
monflorito hermafrodita
monjo , monjos monje,s
Monroch Monroyo
Moñiga , Boñiga  Excremento de asno, mulo, caballo
morena (del cul,almorrana), morenes morena , almorrana
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc
morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren morirse
mos (mossegá), natres mos fem vells mordisco / nosotros NOS hacemos viejos
mos / mos fem vells mordisco / nos hacemos viejos
moscatell moscatel
moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen mover, moverse
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén mover, moverse, movido, movida, movimiento
movimén movimiento
Muermo  Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada
Muixó , muixóns pájaro, pájaros
Muñí  Ordeñar
muñica muñeca de la mano
muscle hombro
múscul músculo
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz , narices
natres , natros nosotros
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar, necesidad, necesitado, necesitada
net , neta nieto , nieta
nevá , neve, neu, nevada nevar, nieve, nieva, nevada
Nina - nino – ninot Muñeca para jugar las niñas. - muñeco
Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa
nit , anit, s'ha fet de nit noche , anoche
Niu , follanius Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”.
No cal y no caldrá  No hace o no hará falta
no cale patir , no cal patí , no patixques no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche No me apetece
Nora / gendre Nuera / yerno
noranta noventa
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar, nota, notado, notada, anotar
nou, nau nueve
núgol , núgols , nugolada , se anugole nube , nubes, se nubla, nublado
ña , ñan, ñabé hay, haber
ñabén habiendo
ñabénne habiendo
ñabíe había
ñabíen había (plural)
ñabut habido
ñaclada mordisco
ñague haya (haber)
ñaguere hubiera o hubiese
ñagueren hubiera o hubiese (plural)
ñagut habido
ñaulá gritar un perro , gemir
ñaurá habrá
ñaure haber
ñauríe habría
ñavíe había
ñervi nervio
ñervis nervios
ñirvi nervio
ñirviós nervioso
ñirviosa nervisosa
ñirviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
ñisclets petardos valencianos muy fuertes
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta abrir, abierto, abierta
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí abrir
óbrigue que abra (abrir)
óbriguen abran
óbrili ábrele
óbrin abren
óbris abres
obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses …
Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia
Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen
oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
oít oído
Oli , olis Aceite
oliva , olives oliva ,aceituna
oliva , olives , olivera , olivé oliva , olivo
olivé , olivera olivo
Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit olvidar, olvido, olvidado, olvidada
Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren llenar/rellenar
omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin llenar
omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) llenar
ómplis llenas (tú, llenar)
Onso , onsos oso, osos
óptimamen óptimamente
órbites órbitas
órden orden
ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde ordenar, orden, ordenado, ordenada
órdens órdenes
orella oreja
orella , orelles oreja,s
ós hueso
óssos huesos
Ou huevo
ovella , mardá oveja , carnero
Ovella,cordé ,borrego Oveja , cordero, ternasco, carnero
pan
Pa , per a para
pa (pa sopá, farem sopes) para cenar haremos sopas
Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) pan de hogaza, barra de pan
pachorra, tindre pachorra tener pachorra, desgana
pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago pagar, pago, pagada, pagado
pala pala
palla, pallissa paja , pajar
Palliza , pallissa Almacén para guardar la paja del trigo
Pam , pams Palmo , palmos
Panís , paníssos Maíz , plural
papa , pare , pares padre, padres, papá
papé, papés papel, papeles
Paraigües Paraguas
Pardal , pardals, pardalet, pardalets Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda parecer, parecerse, parecido
parlá hablar parlar
parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen hablar
pas, pásses paso, pasos
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses pasar, pasado, pasada, paso, pasos
passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder
Passia  Contagio de gripe u otra enfermedad
pataca, pataques , pataquera, pataqueral patata,s, planta, plantación de papas
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) sufrir, patinete, patio
Pato , patos pato, ánade
Pebre , primentó, primentóns pimienta, pimiento, pimientos
pebre roch pimentón
Pedra , pedres Piedra , piedras
Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda Perder – perdido, perdida
Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa
Peix , peixos pescado, pez, peces, pescados
pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns columna de piedra con argolla
Pellizc , pessic, pessigá Pellizco, pellizcar
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa tomar (y prender)
Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes Peinar, peinarse
Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja Peñarroya de Tastavins
Peó , peóns Peón , peones
perdigó , perdigonera escopeta de perdigones
perdiu , perdigacho, perdigana perdiz , macho , cría
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda permanecer
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida permitir, permitido, permitida
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren pertenecer
pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen pesar
pésol , pésols guisante , guisantes
pesolaga , pesolagues , chiquets roins niños malos
Pessa , pesses pieza, piezas
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada pellizcar, pellizco, pellizcado
Pet , llufa (sense soroll) Ventosidad , pedo, cuesco
Petoste Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau , peu, piaus, peus Pié, pies
pic y pala pico y pala
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría picar
Pichó , pijó Peor , polluelo de la paloma, pichón
picho, pichos canica, canicas
Pichorret , pichorro en la boina, lo que sobresale
Pilá Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - pillar
pillo , pilla pillo , pilla
pincho, pincha persona de buen ver
pipá, fumá fumar
pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo mear ,orinar / me meo
Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) Llano , llana, llanura, llanito
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada Planear , plan, planeado
plansó , abre que naix árbol que nace, para plantar
planté , abre, arbre árbol pequeño para trasplantar
ple ,plena, plens, plenes lleno,llena,llenos, llenas
plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen llenar
Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta Llenar – lleno – llena
plorá llorar
Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado
Poble , vila , lloc Pueblo
poc , poca poco
poc , poca poco , poca
podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden podar
podé poder
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé poder, podido
podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden poder,verbo
Polde Dedo pulgar de las manos
Pollastre  Pollo grande de corral (de gallina)
polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau labrar con dos animales, con yugo
poma , mansana manzana , poma es castellano antiguo
poma , pomera manzana, manzano
pon puente
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables
porro puerro, porro de fumar
porró porrón
Porró  Porrón para el vino u otra bebida 
Porta Puerta
porta puerta
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada traer, llevar - portá como portada es un puertazo
Porta , portes puerta, puertas
portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos)
portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) portillo , La Portellada
pos / idò en balear pues
posá, ficá, colocá poner, colocar
poste , pi, trong Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Pot  bote
pota pata , pierna
potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten patada, vomitar
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia preferir, preferencia, preferido
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón preguntar, preguntado, preguntón
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió preocupar, preocupado, preocupación
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió preparar, preparado, preparación
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) presentar, presentado, presentación
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) presionar
préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) melocotón
Préssec , mullarero, bresquilla Melocotón
prestá, dixá dinés, fé un préstamo prestar (dejar dinero)
Preto  Tacaño y también fuertemente sujeto.
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda Prevenir , prevenido, prevenida
primé , primera primero, primera
primentó , primentoneres , primentonera pimiento , planta
primentó , primentons , primentonera pimiento,s, planta del pimiento
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) probar, probado, probada, aprobado, aprobada
produí producir produir
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda prometer, promesa, prometido
protegí, protegixco, proteger
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) proveer
pruna ciruela
pruna , prunera ciruela , ciruelo
pruna , prunera ciruela,ciruelo
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic publicar, público, publicado
pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen subir
pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon subir
pullís (rama),chupons, chit, rechito chupón de un árbol
pullís, pullísssos chupones de un árbol
Puncha  Pincha clavada en la carne
puñ puño
puñada puñetazo
puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes en la manga, muñeca, ropa
Purna  Chispa que salta del fuego
put put , puput (put, fa pudó),poput abubilla
put put, poput, puput abubilla
putí, aixó put y corróm, corrompina heder, corromper
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen que yo venga, vengas, etc
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada quedar
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen quejarse
Queretes Cretas
quixal, quixals muela, muelas (dientes)
rabosa (mote de Ráfels) zorra, zorro
rabosí (mote Valderrobres) zorro, mote del pueblo
radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes último
Raim Uva o racimo de uva
raím , raíms uva ,s
rama , branca rama
rascle rastrillo
ratera tampa para aves o ratones, cepo
recalsá poner tierra a las plantas
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido (comida)
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar, rechazado, rechazo, rechazada
Rechirá de temps , regirá cambio brusco del tiempo
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar, reclamado, reclamada
reconeixe , les rateres reconocer , buscar los cepos
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén reconocer, reconocido, reconocimiento
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record recordar, recordado, recuerdo
reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir, reducción, reducido, reducida
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar, reemplazo, reemplazado
referí referir
reflejá reflejar
reflexioná reflexionar
Refredat ,catarro Constipado
regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen regar
Regalá (Torrevelilla) Derretirse el hielo, la nieve
regata grieta
regué , regadora reguero
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar, relacionado, relacionada
rella , aladre arado, parte del
rellonge reloj
remoure los tissons , tissoná ? Remover los tizones del fuego.
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover, removido, removida
remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens rumiar , hablar entre dientes
rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendido, rendida, rendición
rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten lavar
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) pelear, reñir a alguien, peleado, reñido
repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir, repartido, repartición
repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir, repetición, repetido, repetida
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar, representado, representante
Reprobá – reprobat, reprobada reprobar, reprobado, reprobada
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir, requerido, requerida
Res  Nada , cabeza de ganado
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, respuesta, respondido
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir, recibido, recibida, recibo, recibí
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar, resultado
retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten rector , cura, mosén
retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen Retorcer , retorcerse el tobillo
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar, revelado, revelada
reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar, reventado, reventón, reventada
Revindre  Volver a manar agua los manantiales / deshelarse
ribás ribazo
Ribaz , ribás Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo
riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena riñón , fuente del riñón
riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu río / junto al río no te hagas el nido
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reir, reído, reída
roba ropa
robá hurtar , robar
robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben robar
Robell Óxido
Robellat Oxidado
Roch ,roija Rojo
roín , roína malo , mala
romé romero
romiguera , garrabera , gabarrera zarza
Rosigá ,rossegá Hablar con disconformidad y sin parar
rosquilla, rosquilles rosquilla, rosquillas
rossegadós , rossegá , arrossegá Arrastrar – madera con caballos, percherones
rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen asar al fuego
rot , rotá, reglot Eructo, regüeldo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten eructar
ruella , roella , ababol amapola
sabata , sabates zapato , s
sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda Saber – sabut = sabio, sabia
sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda saber, sabido, sabida, sabio, sabia
sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) sacudir, sacudido, sacudida
saduricha ajedrea
safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa alberca , estanque
safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot azafrán (capsot es cabeza hueca)
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chaval, chavala, muchacho, niño
sagí ,ensanginada, ensaginada sebo , pasta con manteca y anís
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar, saldado, saldada
salt salto
saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada Saltar , saltado, saltada
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html
sanfaina , chafaina
sanguango , singuango zanguango , desmañado, patoso, torpe
sarabastall ? alboroto sin órden ni concierto
Sargantaña ,sargantana Lagartija
sarguera (vime) sargus, planta
sarmén , sarmens sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento
sarmén, sarméns, María Sarmén sarmiento, sarmientos, María Sarmiento
sarpada Lo que se puede coger con una mano.
sat, siat siete
sauló tipo de arena de roca caliza
seba , sebes , sebollot, sebeta, sebota cebolla,s, cebollón , sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins
sebollot ,mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins
sedás / aré es mes gran Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar.
seguí, seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) seguir, seguido, seguida (de una vez)
sel , sels celo , celos
sembrá , sembro, sembres , sembrar
sembrá , sembro, sembres,sembre, sembrem, sembreu o sembrau, sembren sembrar
sen , sentená cien , centenar
sená , sopá cenar
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentado, sentada
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir (de sentimiento) oír, escuchar
señal , de tráfic señal , de tráfico
separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separación, separado, separada
séquia acequia
séquia acequia
sequía , falta de aigua sequía
sera cera
serp , serps serpiente , culebra
sers cierzo
Serva  Fruto del azarollo (acerolo, serval)
servesa cerveza
Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi Servir – servicio
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir, servicio, servido, servida
setanta setenta
sibada cebada
sigarro, fumarro cigarro
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
simén cemento
sincuanta cincuenta
síndria , sandía sandía
sing cinco
sis seis
sistellé , sistellera , sistella cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre
sixanta sesenta
sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir, sobrevivido
sogra suegra
soll del gorrino , eau de la soll (colonia) cuadra del cerdo
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada Soltar , aflojar
soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas
sombrero sombrero
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen sonar
sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure sonreir
Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz.
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) agitar, mover, moverse
sort , sorda sordo
Sostobá  menear repetidamente
suc , suquet jugo,zumo
sucarrat (mote de Monroch) socarrado, tostado,quemado
Sucre , sucrera Azúcar , azucarero
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar, suma, sumado
Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada suponer, supuesto, supuesta
Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) sierra, serrucho
tacat , taca con heridas internas , manchado
taleca ,talega Saco de lana para llevar o guardar cosas.
Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - cortar, cortado, cortada, cortando
tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne)
tan , tanta tanto
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
Taragaña  telaraña
taronja ,taronges naranja , naranjas
Tarquín  Cieno , Barro sucio
tartí Chistar, respirar.
tascó cuña para partir leña
tassa vaso
taula , taules mesa , mesas
Teix , fon del teix tejo,fuente del tejo
tellat ,teulada tejado
temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat miedo , temor
tenedó tenedor
terra , tiarra a Valjunquera tierra
Teruel Teruel
timó tomillo
Timó  Tomillo
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar (alguna cosa)
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada)
Tocadura , llaga herida en un caballo por roce , llaga
toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo poza del río
tomata tomate
tomata , tomates , tomatera tomate, s, planta
tombás , revolcás tumbarse , revolcarse
Tongada, fe algo a un tems Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo.
tonto , borinot tonto
Toquitiá , toquetejá Sobar, manosear
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada retornar, devolver, devuelto, devuelta
torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto
torpe Poco diestro o habilidoso en un oficio.
torpe , zapo (Torrevelilla etc) Sapo, persona torpe, desmañada.
torpe, patós, encantat Persona desmañada, torpe
Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte
Torsó, cólic Cólico a personas y animales.
tort, torta tuerto (con un solo ojo funcional)
tortella, tortelles tortas (pastas)
Torterol , torterols, turmell, turmells tobillo, tobillos
tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá tipo de roca caliza, típica en Beceite
Tozoló, tossoló, tossolada Golpe contra la frente, tozolón
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada trabajar
trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado
tramús , tramussos , llegúm altramuz (legumbre)
trascolá , vi, trafegá trasbalsar el vino
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar, trato, tratado, tratada
traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta sacar, sacado, sacada
Treball, traball Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper, roto, rota
trenta treinta
tres, tresena tres, grupo de tres personas
triá Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado.
Triá  Separar, elegir
Triá  elegir
Triá  escoger
tripons, collons, tripó, triponet testículos, casquería
trit, tridet pulverizado, fino
Trobá  Encontrar
Trobá  Encontrar
Troná Tormenta
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronca Parte del tronco de un árbol cortado.
Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas.
Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí Sierra grande para cortar troncos
trucha trucha
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas, tía revientatortillas
tubo , tubería tubo , tubería
Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente
turmell tobillo
ull , ulls ojo , ojos
úlseres úlceras
últimamen últimamente
umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) Umbría, ladera orientada al Norte.
un, una Uno , una, un
unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen hinchar
Ungla, ungles uña, uñas
uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta)
únic único
únics únicos
úspen fuera de ahí! Vete!
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada usar, utilizar, utilizado, usado
útilmen útilmente
Útils – inútils Útiles – inútiles
Valderrobres, Valdarrores a Beseit Valderrobres
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
Valénsia Valencia
Vara , vares vara, varas
Vatres ,vatros Vosotros , vosotras
ven, vens viento, vientos
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender, venta, vendido, vendida
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer, vencido, vencida
ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten tirar paja con grano al aire, viento
ventadó, ventá les olives instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas
ventallot , mastegot golpe, sopapo
ventolina mucho viento
verdang vara para golpear (pene)
vesprá, vesprada, tarde, al tardet tarde
vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida Vestir, vestirse, vestido, vestida
Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi ! vino / barrancos , llenos
viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache viajar, viaje, viajado, viajante (mercader)
Vidre , vidres, toll del vidre cristal
Vila , lloc , poble Villa
vilero , muixó gorrión
Vin , vintena Veinte , veintena
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda venir, venido, venida
vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir
Viquiari o Vicari  Cura párroco. (De la palabra Vicario).
visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita visitar, visitado, visita
vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen vista, ver
Viu , viva, vivet, viveta vivo, viva (avispado, avispada, inteligente)
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar, volado, vuelo
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer (amar)
vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen ver
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar, voto, votado, votada
vuit ocho
vuitanta ochenta
yayo, yaya (agüelo, agüela) abuelo, abuela (viejo, vieja)
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros pronombres personales , mosatros = nosotros
Zaboc, saboc Memo, iluso
Zapo , sapo sapo
Zarrio, sarrio  Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete Zoquete, poco inteligente
Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga)
Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín.
(Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'.