Mostrando las entradas para la consulta paraula ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta paraula ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 12 de diciembre de 2023

Les quatre vertus cardinales, Deudes de Prades.

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.

Honestatz es e cortesia

Pessar tal re que bona sia...

Car bos pessatz en ben dir torna

E bos ditz torna en ben obrar;

Per zo deu hom ades pessar.

Per bo pessar dig e obrat

Son tug li jen del mon trobat...

De se meteis es pessamentz

Caps e meis luecs e complimentz.

Qui be no pessa zo que pessa,

Per nient trebailla sa pessa;

Qui ben no pessa zo que ditz,

Sos ditz no an cap ni razitz;

Qui ben no pess' aco que fay,

Sos cutz es vas e tost desvay.

Pessatz en quatre partz si part:

E sab hom de cascuna part

Cossi a nom propriamen,

Car nom, segon qu' es obra, pren...

Cogitatios vai primeira

De las partz, qu' es de tal maneira

Qu' entendre la pot leu cascus...

Que negus hom no s' en deffen,

E per re no s' en pot deffendre;

Pero si vol un pauc entendre

A devezir e a jutgar...

So es deliberatios...

Apres si fai lo jutgamentz,

Adoncs ven lo consentimentz.

Cossentz es, car lo sens s' atrai

Al jutjament que razos fay,

Cant es jutgat e devezitz;

Adoncs ven delieg qu' es la fis...

… Tug cel que amon valor,

Vuel que pesson de sia amor;

Car vera amor es caritatz...

E per zo a nom caritatz,

Car es bona e ven de grat;

De grat ve e de grat si dona,

Que non aten c'om la semona.

Bona es e non costa ren,

Car a cels qui la volon ven...

Per amor de pessar diray

Un bon pessat que pessat m' ay:

De quatre vertutz principals

Que om apella cardenals,

Que deu aver totz Crestians

E totz Judieus e totz Pagans

E totz hom, segon son poder,

Qui vol proeza mantener

E conversar adrechamen,

Segon Dieu e segon la gen

Ab cui deu viure e estar,

Ses mal dire e ses mal far,

Ay bastit un petit romantz;

Mais qui be l' enten, ben es grantz.

De motz es paubres veramentz,

Mais de sen es rics e manentz;

A cels que apenre 'l volran,

E per obras lo compliran;

Cestas vertutz cardenals son,

E dirai vos per cal raizon:

Cest mot, que hom ditz cardenal,

Qui ben l' enten, pezillar val.

Cardenals ven de cardian,

Et, en grezesc, val aizo tan

Com pezillars en nostra lenga;

Per zo par be que d' aqui venga.


Pezillars es zo que la porta,

Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)

Clauzen e ubren la sosten,

E tornan en son luec reten.

Cardenal son dig per aizo

Cil de Roma, qui be 'ls espo;

Car regir devon e portar

Santa eglieiza e governar...

Vertutz es dita de verdor,

Car erba vert, segon color,

Ha en se forza de natura;

E, tan quan la verdors i dura,

Viu ades e creis e amplis

Cel luech on natura l' afis.

Vertutz es doncs verdor de cor,

Qu'el t'en vert dedins e defors,

Viu lo ten e fresc e rausen,

Que non tem freg ni caut ni ven.

Freg es malvestatz que destreyn

Los malautz tan fort qu' els esteyn;

E cautz es tribulatios,

Trebaill d' angoissa e passios

E tug enueg qu' el segle venon

A cels que mala vida menon...

Ventz es erguil de vanidat,

D'on nayson tug l' autre peccat;

Car ergueil es comenzamentz

E fis de totz los faillimentz...

Cil d' avant a nom Providenza

O Savieza o Prudenza.

Savieza noms vulgars es,

Mais l' autre dir, non o son ges

E nostra lenga en aissi,

Car trop retrazon al lati;

Mais, en Polla e en Toscana, (Apulia, Puglia)

Son vulgar e paraula plana.

Providenza vol dire tan

Com far luyn esgardar avan. 

Providenza fay loyn gardar,

Ab uills de cor, zo c'om deu far.

Aisso eis dizon l' autre nom,

Qui be 'ls enten, de cap e som...

E cel qui la vol e la te

Cosseill' ades per bona fe,

E parl' ab lui privadamen,

E 'l ditz: “Amics a mi enten,

Car be t promet, si creire m vols,

Ja no t venra ira ni dols

Que ben no t'o passes leumen.

E coseil ti premieiramen

Que totas causas ben cossires...

E non lur dons plus dignitat

Que natura lur n' a donat;

Car saber deus: moltas res son

Bonas e an mala faisson;

Autras n' i a de bon semblan

Que son malas, plenas d' engan.

Non las jutges doncs per semblanza,

Mas per ver e per esprovanza.

Totas cestas causas mondanas,

Que leu passon, tengas per vanas.


No t fazas plus ric ni plus gay

Per causa que tot jorn desvai.

Co que auras, sia ben tieu;

Per te o despen e per Deu.

De ton aver sias tan seyner

Que l' aver no t pusca destreyner;

Car jamais be no t' anaria,

Puis l' avers ton seyner seria.

No t fazas avol per non ren,

Car avers leu va e leu ven...

Mermars es quant om s' adolenta,

Per dan o per mal que turmenta;

Per cals n' i a son tan dolen,

Can ren perdon, que perdo 'l sen;

E merma s trop qui tan s' espert,

Si pert aver, qu' el sen ne pert.

Creissers es qui s' ergoillosis

Tant qu' en menspreza sos vezis.

Mermars s' aven de adversitat

E creissers de prosperitat.

Si savis yest, no t campjaras;

En totz luecs, totz tems, us seras.

Aissi com la mans, can s' esten,

Es mans, e pueis eissamen,

Cant hom l' a tornada en poyn,

Savis hom es us pres e loyn...

No deu hom desempre jutgar,

Ansz deu retener la sentenza

El cor, tro plena conoissenza

Aia d' aizo c'om li dira

E aissi plus savis parra.

Si savis iest, ren non aferms

Entro qu' en sias fort be ferms

Que es zo que vols afermar;

Car moltas vetz menzonja par

Aizo que sera veritatz,

E mantas vetz es falsetatz

Zo que de primas sembla ver;

Per zo coven ben a saber

Que diras, car, pueis que er dicha,

Ta paraula es cais escricha;

Pueis qu' es eissida del carcais,

Paraula non y torna mais.

Nulla paraula plus que ventz

Non a fre, mas passa las dens.

Si com l' amics fai mala cara

Mantas vetz, e 'l lausengier clara,

Aissi veritatz se rescon

Per semblan, et estai prion,

E falsedatz fai bel semblan

Per miels semenar son engan...

Savis hom non tem aventura,

Cals que sia o mala o dura.

Savis hom enquer per raizon

De tot fag, si es bon o non;

Lo comenzamen e la fi

Vol saber e 'l mei altresi.

A savi home si coven

Que sia ferms en tota ren,

E zo que aura comenzat

Sia per lui ben acabatz...

Usa de mi si com deuras,

A bona fe, on mais poyras;

Zo es a dir tot simplamen

Segras lo mieu comandamen...

Vertutz e escutz ti seray;

E, si creire no m' en volias,

Dieu e me e bon nom perdrias.

Bos noms vol dire bona fama

E cel a bon nom qui Dieu ama,

Car Dieus ama luy atressi

E fa 'l venir a bona fi...”

Cela vertutz que ven apres

Ten home ferme e dreg em pes...

Son amic garnis fizelmen

E mostra li cortesamen:

“Amics, si mon conseil vols segre,

Viure t farai totz jorns alegre...

E totz hom ti fara honor.

E, sapchas be, fort es grans bes

Qui es segur en totas res,

E sa vida en aissi garda,

Que de nuilla ren non ha garda;

Mas ab ferm cor e seguiran

Aten sa fin oy e deman...

Be sap que non pot esquivar

Mort, per zo non la vol duptar...

Amics, cant auras em poder

Ton enemic, faz ti saber

Que per venganza deu s comtar;

Car ti potz be de lui vengar:

Non es mai venganza tan bona,

Com qui s pot vengar e perdona.

Amics, e pretz e gasardon

Gasayna qui ventz ab perdon;

Dieus e segles ben l' ama plus

E ret l' en gazardon cascus;

Car Deus l' en dona plus soven

De sos enemics vencemen,

E totz lo segles ditz ne be...

Tot apertamen requeras

Ton enemic, quant li poyras

Faire mal de cors o d' aver,

O faras li avan saber

Que fayre vols ab lui batailla;

Car non coven que ieu assailla

Nuil home desapercebut...

Car qui subta, sembla que dupte

Que non aia de forza tan

Com cel cui vol subtar avan...

Ja non sera de ma compagnia

Qui trasnuecha per raubaria;

Ja non sera mos cavalliers

Qui per raubar se fa guerriers...

De lop e de volp es parentz

Qui de nueg fay mal a las gens...

Totz homs sab be s' arma vals mais

De son cors...

Per zo deu hom, ses tot coman,

Zo que plus val plus car tener.

Esforza t doncs de far plazer

A ta arma plus que a ton cors.

L' arma es dins e 'l cors defors:

Per zo deu hom de fors venir

Et anar dintz l' arma servir.

L' arma es dona e 'l cors sirventa;

E qui dona bella e genta,

Clara e pura, ben polida,

De bos aips e de sen complida,

Per sirventa laida e fada,

Que anc no fez blancha bugada,

Desempara, non es cortes...

Pessa que aias tal estar,

On layron no t puscon raubar;

E cel estars en tal luec sia

Qu' intre bos aers tot dia;

No y quieras plus adantimen,

Sol viure i puscas sanamen.

No vuellas esser conogutz

Per ta maiso ni mentagutz;

Car, sapchas be, no ve d' onor,

S' om per maison conois seynor...

De lag parlar ti fort garda;

Lag parlar es peira en ort...

Lag parlar cors laiza e boca,

Car de l' un nais e l' autre toca.

Lag parlar lageza noyris;

Per lag parlar net cor s' aunis.

Cor d' ome no pot hom jutgar,

Mais segon zo que l' au parlar.

S' el dig es netz, lo cors o er...

Dig e semblan son cais messatge

E cais mainada de coratge;

Et es paraula costumnada

C'om ditz: Cal seynor tal mainada.

Paraulas d' ops e drechurieras

Vueillas mais dir que plazentieras;

Que no redon nuilla sabor

Al dizen ni al auzidor,

Mas un paubre deleichamen,

Quan se dizon primeiramen,

C'ab eissas las paraulas fug,

Car non es dignes c'om l' estug...

Parlar pot hom cortessamen...

Car aitantas paraulas son

De cortesia e de pron

Coma d' autras vanas e bellas,

Que no valon, mas per novellas

Que baton l' aer solamen,

Aissi com fan il estrumen

C'om toca de mas o d' aizo,

Que no valon, mas cant el so...

Aias cortesia de grat,

No de joglar otracuiat

Que, sens enjan, zo lausara

Que ja nulla re no valrra,

E blasmara zo que bon es,

E cuiara esser cortes.

Per aital vana janglaria

Si destrui bona juglaria...”

La terza vertutz es tan bona

Que de totz bes porta corona:

Honesta es neta e pura

E per aquo a nom Mesura,

Contenenza o Atempranza,

Que fai sos afars ab balanza,

Ome ten gauzen e en patz

Et esta daus lo destre latz;

Car pus cauda es la mas destra,

Per natura, que la senestra,

Et obra plus apertamen

Ades e plus deslivramen

Que la senestra mas no fai...

Mesura es tan ben apresa

E tan dousa e tan cortesa,

Que son amic privat conseilla

Et estai ades ad aureilla:

“Amics, fai s' il, si m vols amar,

Superfluitat deus laissar...

Si mi amas...

De te mezeis pagatz seras,

Zo es a dir tu auras pro

Ab te mezeis, tota sazo.

Qui de se mezeis es pagatz,

Ab grans manentias fo natz.

A cobedeza met tal fre

Que la faza estar en se;

E aissi la tenga destrecha

Que no isca de via drecha...

Om cobes o vol tot aver

E hom avars tot retener;

Tot o perdon car tot o volon...

Cant Alexandres conqueria

De tot lo mon la seynoria

En Babilonia estet;

E car un pauc si delichet

Plus que a lui no covenia,

Mori n' avan que non devia...

No manges tan que desgerir

Ben non o puscas e sufrir...

De beure t pren aissi gran cura

Que no t sopte mal' aventura...

Ebrietatz es tals preisos

On ja non intrara hom pros...

Car aquest motz, ebrietatz

Ditz, en grezesc, fora de via;

Car totz homs ibris si forvia...

Per viure manja, no per al;

De manjar no faras jornal.

Al delieg non t' aprocharas,

Mas al condug can fam auras.

Fams t'i amene, no 'l sabors

Del condug, qu' entre las meillors

Salsas que son, deus fam comtar;

Sens aquela non aus manjar...

Ta paraula e tos sermos

Sia tot' ora profechos:

Enduire deu o monestar,

E confortar o comandar.

Enduyre es cant hora enseyna

Aiso c'om vol c'us altre faza,

Ses mandamen e ses menaza.

Monestars es mostrar blanden

Zo don pot pueis far mandamen,

Cant lo monestars non y val.

Confortars es qui, contra mal,

Que ira e dolor aporta,

Lo suffren us autres conorta.

Comendars es qui a menor

Ditz: Fai zo que deus per amor.

Non lauzes trop, non blasmes trop,

Car trop son trop, aissi o trop.

Trop lauzars es de lausengier

E trop blasmars de mal parlier;

Trop lauzar non sembla d' amic,

E trop blasmars es d' enemic;

Trop lauzars non par veritatz,

Trop blasmars par iniquitat;

Trop lausars es olis que oyn,

Trop blasmars aguilla que poyn...

Savis hom non es occios;

Son pessat part en tres sazos;

Zo qu' es present vol ordenar,

E zo qu' es passat recordar;

Aizo qu' es a venir cossira...

Qui zo qu' es passat non recorda

Ges de tot ab mi non s' acorda.

Per nient viu e ses maistre

Qui no vol recordar registre.

Registres son las escripturas

Que reconton las aventuras

Que son vengudas tro aissi;

E registres son atressi

Las images e las penchuras

C'om fai en peiras fortz e duras...

Qui 'l temps presen non sap passar

Adretamen, si com deu far,

Ges non es per savi tengutz,

Ans es vers fols et esperdutz...

Savis hom no vol ecercar

Causa que non pusca trobar...

Zo desira que dessirar

Pot totz bos hom, senes blasmar.

Savis hom en tal loc no s leva

On l' estar enueia e greva...

Qui fail e reconois sa failla,

Razos es que perdos li vailla;

Mas qui sos faillimentz razona,

Non sabra grat, s' om li perdona.

Qui de perdonar ti somo,

Leugerament li fai perdo.

Non es perdos, antz es grant pena

Qui loncs precs en perdo semena...

Qui mov son cor per leugeria,

Cel movementz ven de faillia.

Movre s deu hom per bon conseil,

Car bon conseil sembla espeil;

Si com cel qu' en l' espeil se mira,

Sa faizo garda, e cossira

Si ren i poiri' agenzar,

Si deu hom en consseil mirar.

Bos cosseils ditz lo pro e 'l dan

De tota ren c'om li deman...

Om, que mespreza son menor,

Er mesprezats de so maior;

E qui bona vida no mena,

Tem son maior qu' el done pena...

Tot servizi que far deuras,

O per adaut far lo volras;

Aissi 'l faras curosamen

Que ges no sembles negligen...

A totz omes sias benignes,

Car zo es de vertutz grantz signes...

Car benignitatz ven d' amor

E blandirs de lausenjadors.

A paucs d' omes seras privatz,

E aquels aias ben provatz;

Privadeza enten coral,

C'om sapcha ton ben e ton mal...

Net cor ama e bona fama,

Car net cor e bon nom Deus ama.

Ta lausor non prezicaras...

Sias ferms en adversitat

E homils en prosperitat;

Tos bos aips rescondras aissi

Com fan lurs malvais tey vezi...

Nuils hom, per paubre sen que aya,

En ton mensprezament no caya.

Mais ames ausir que parlar

E mais apenre qu' enseynar.

Pero d' enseynar e d' apenre

Seras cobes, senes repenre,

Zo que sabras, aissi enseyns

Que non y aia luech desdeins...

... Sias larcs e amoros,

Non gastaire luxurios...

Car anc, si Dieu platz, ieu no fui

Un jorn amiga de celui

Qu'e son cor recueil avareza,

Qu'es rouils de tot' avoleza.

Malvestatz e ipocrisia

Mi cuyon contrafar tot dia;

Mas, si de cor mi amas be,

D' elas ti gardaras jasse...”

La quarta vertutz es Drechura

E Leiautatz, qu' eissa natura

Trobet, per remezi de moltz,

Contra fols omes e estoltz...

Zo es forza, qui be s' o pessa,

On totz pros hom ten sa despesa,

Que ja no merma ni faillis

Tant cant li dura sos camis...

Nuils hom ses lieis non deu anar...

Car on plus om ne despendra,

E plus plena la trobara.

Zo es l' espaza flamegant

Qu'es daus ambas partz ben talantz;

L' us tails garda cel qui la ten

E l' autre cel qui vas lui ven.

Ab aquetz dos tails deu gardar

Om se e autrui de peccar...

Drechura ditz a son amic:

“Amics enten aizo qu' eu dic:

Ieu vueil et faz comendamen

Que Dieu ames ben coralmen,

E tu seras amatz de lui

Puis amaras te e autrui.

Saps cossi Dieu amaras?

Qu'el ressembles tant cant poyras,

Que vueillas plaser a chascu,

No vueillas nozer a negu.

Qui vol governar ni regir

Autrui, se garde de faillir.

Non es mos amics drechuriers

Qui a se mezeis noz primiers;

Ja d' autrui dan no s gardara

Om que dam a se mezeis fa...

Pueis a te e a ton vezi

Faras zo que deus atressi...

Mais qui m vol servir e honrar,

Garde si del autrui raubar,

E renda zo que tout aura,

E tolledors castiara.

Nuills hom, ses me, non es cortes,

Car totz hom, que mos amics es,

Si ten de tota raubaria...

Si per aventura s' aven

Que messorga dire coven.

No per falseza enantir,

Mas per ver gardar, si pot dir.

Qui per gardar fezeutat men,

Tals mentirs a escusamen;

Car, ges no pert sa honestat,

Qui men per salvar fezeutat.

Om drechurers secret reten

Que no 'l vol descobrir per ren.

Om just cela can deu celar,

E pus parla can deu parlar...

Ja mos amics no temera

Neguna re, car tortz non ha.

Segurs estai e vay e ve

Qui ama Dieu autrui e se...

Humilitatz es pezillars,

Claus e porta e lundars,

Per on trevon totas e passon

Las vertutz qu' en ome s' amasson.

Humilitatz es fondamentz

De totats las vertutz que son; (totas)

Ses lui, neguna no ten pron...”

Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg;

Seynor ti do ses tot enueg,

Zo es l' avesques En Esteves; (1)

E, s' el trobas, paor no t leves

Que ben non sias acullitz

E ben honratz e ben grazitz;

E diras li tot suavet

Daude de Pradas mi tramet...

Aquest romanz es finit,

Dieus ne sia benesit.


(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
(N. E. Wikipedia 8.2.1231)

Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.

//

  1. Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire (lire en ligne [archive])

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:
cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.