Estómecs agraits

Les aventures del agüelo “Sebeta”:

 Estómecs agraits.

+Bon día, yayo. No sap cuán me alegro de veurel per aquí
-Bon día Luiset. Yo tamé estic conten de tornat a veure.
+Es que en los rades mesos mos ha tengut olvidats.
-No te u cregues, yo may olvido als meus seguidós. Lo que pase es que soc home y no soc capás de fe dos coses al mateis tems y estic trevallán en un atra cosa.
+Y no me u pot contá.
-No, per ara, perque igual, después de tans mesos ensenegat, arrive lo momen y no val pa res tot lo que hay intentat fe.
+Pero, home, de cuan en cuan, se podíe asomá per esta finestreta y per lo menos saludamos.
-No te pensos que no me ha apetit, més de un camí, pero sé que si escomenso a torná a fe charrades aquí, no acabaré lo atre.
+Pues Sebeta ha ñagut coses que vusté haguere pogut comentá.
-Tens raó, pero es que vatres me doneu més importansia de la que ting. Y de totes maneres ya hay fet charrades de tan en tan y comentarís a los escrits de les atres plumes competentes que corren per aquí.
-Me ha dolgut veure a dos amigues meues enfrontades aquí. Vull aprofitá esta charrada pa dils que segur que les dos dones tenien raó. Que ña asuntos que cada un los veu desde lo seu pun de vista en los seus fundamens y en los seus sentimens y a lo milló al escriureu aquí pos una coma, un acento o una palabra li sente mal al atra part y entonses ña que tindre la sang freda pa tranquilisas y fe la pau. Com ne som tans, cada un del nostre pare y de la nostra mare, ñan moltes opinions sobre cada cosa, entonses, si anem mol llun podem arrivá a discutí, pero may a reñi. Teniu en cuenta que ne som tan poquets cara al contrari, que no mos podem permití lo lujo de piarde a dingú y menos a vatres dos que formeu part de la chen que se ha atrevit a escriure aquí en CHAPURRIAU. Aisina que pensán en ell, fem un tachó y conta nova; a seguí, o a torná a escomensá com vullgau, pero les dos aquí, encara que, per un tems, sigue cada una al seu aire.
+Aprofitán que se li ha soltat la lletra atre camí me agradaríe preguntali qué opine de la situasió de eisa chen que está enfron de natres, que es contraria al Chapurriau.
-Mira. Chiquet: aisó se mereiserie un llibre, pero com tú sempre tens presa vach a veure si te puc doná lo meu pensamén en unes poques ralles. Com sempre escomensaré a contestat en una aventura; ya saps una aventura del agüelo “Sebeta”:
+Ya estic disfrután, conto, conto, cuan tems fa que no li podía llichi.
-“Cuan yo era menut un camí vam compra una mula mol fura, mol fura y mol guita; si te descuidáes igual te pegáe un mos que te soltáe una cos; no ñabíe forma de posali la albarda; en cuan notáe lo pes damún pegáe un percut y la albarda an tiarra.
Algú se va enfadá y va aconsella que ñauria que emplea la vara, pero lo meu agüelo que per se vell ere mol listo, va dí: nem a fe una proba que si mos is be mos traura de mals de cap. Veus eisa tocadura que te al chinoll de la pota dreta de daván, eisá que no se dise toca y si te arrimes te pegue un mos; bueno pos umplisle lo pesebre de palla y cuan estigue ben ple porta la galleta de la siba y fes com si ne tirares un bon grapat, pero sol tiran uns grans, engáñala.
Al veure lo pesebre ple y creen que ñabie bon grapat de sibá, la mula va escomensá a minchá, palla claro. Mentres tan mincháe y estáe entretenguda li van posá vinagre a la tocadura y ella encara que lo troset eise li fáe tremolons, ella seguíe minchán y no va di res.
Ya tens la proba, va di l’agüelo, sino te ha fet res al curala que li podíe fe mal, tampoc te dira res cuan li posos la albarda. Aisí u van fe li van posá la albarda y la tafarra per davall de la coga; de momén va eisecá les orelles y va pará de minchá, pareisie que anabe a escomensá la funsió atre camí, pero an eise momén lo agüelo (qué listo ere lo pincho del agüelo) en la ma va remaure la palla com si afechire mes sibá; la mula que va veure aisó va acachá lo cap y va seguí minchán. Li van pode ficá la sofra y apretala be, sense que se tornare a maure, allí seguie minchán, ¡palla y més palla!. Perque al pasebre sol ñabie aisó: palla en cuatre grans de sibá.
Desde aquell día, cada camí que ñabíe que albardá a la mula, palla al pesebre, uns grans de llaó com si ne posaren micha galleta y la garrama sempre va eisí be. Después pasán lo tems ya se va acostumbrá a la albarda y ya no va fe falta la palla. Ere un estómec agrait, pel minchá faríe o se disaríe fe cualquier cosa.”
+Cuantes coses sap lo “Sebeta” yo ya crec que sé per a on va.
-Ña chen nostra, que han eisit furos, no es que tinguen mala rasa, perque son de la nostra, pero se han equivocat, según u veem natres. Los seus amos, perque, vullguen o no, tenen amos, siguen de un corral o del atre; los han umplit lo minchadó de (palla) subvensions, de achudes, de carrecs, de doná charrades a les televisions o a les institusions, a cambi de cuatre perres (cuatre grans de sibá); y, a cambi, los han domat, han renunsiat al seu ser.
Ha anat pasán lo tems y se han acostumbrat y ara ya los pareis que están convensits, ya son amics del seus amos, ara ya casi charren sense quels donon res, sol la palla (Los agraimens, los tituls, los carrecs). Pero mentres tan han abandonat lo seu ser, la seua rasa. Ya se han acostumbrat al “corral” nau y al amo nau, cuan podíen se lliures y corre per los campos del chapurriau, sense cap de lligadura, sense cap de ramal.

FIN

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Sententia. Abjuratio.

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

Lo llibre dels poetas. Segle XV.

SEGLE XV. 
(Aquí se apropia de autores de otras naciones, como el Reino de Valencia, 
como ha hecho en siglos anteriores)

Abella, Pere d'. - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de. 
- Boxadors, Andreu de. - *Bover, Ramon. - Crespí de Valldaura. 
- *Cardona, Ramon de. - Diez, Roderich. - *Estrús, Bernat. 
- Eril, Arnau d'. - Stanya. - *Ferruix, Gabriel. - *Ferrandis, Vicens.
- Ferrer, Francesch. - (Fenollar, Scrivá) (Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.) 
- Febrer, Andreu. - Fogassot, Joan.
- Ferrando. - Figueras. - *Garau, Joan. - *Guiot, Dionís. 
- Galbany, Pere. - Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem. - Gralla, Martí. 
- García, Martí. - Guerau, Franci. - Jordi de Sant Jordi. - Lull, Romeu.
- March, Ausias. - Masdovelles, Pere. - Masdovelles, Berenguer.
- Masdovelles, Joan. - Moncada, Huch de. - Moreno, Joan. - Navarro. 
- Oliver, Francisco. - *Portells, Baltasar. - Perot, Johan. - *Pastor, Simón. 
- *Puentull, Joan. - Perez, Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere. 
- *Roiç, Lluis. - Roig, Jaume. - Requesens, Lluis. - Rocabertí, Vescompte de. 
- Roiç de Corella, Joan. - Rocafort, Joan. - Ramis. 
- *Sessellas, Blay de. - *Spanyol, Benet. - Sors, Lleonari de. 
- Safonit, Jaume. - Stela, Comenador. - Sunyer, Mossen. - Serra, Bernat.
- Serradell de Vich. - Çavall, Ramon. - Torroella, Pere. - Traffort. - *Urgell. 
- *Vinyoles, Narcís. -*Viana, Carles de - *Vilagut. - *Valterra.
- *Vilarrasa, Lluis de. - Valmanya, Antoni de. - Verdú. - Via, Francesch de La. 

PERE D'ABELLA. 

Pus axí 't plau ta bandera stendre 
é divulgar ça e llá los secrets 
de tu e mi qui 'm son estats retrets 
ben' he rahó que jo 't dega rependre 
e dar castich perque altra vegada 
ton parlar franch no sia abandonat
... 
car veure pots que comets gran errada. 

TORNADA. 

Aldonça prous Deus vos ha dotada 
col solell bell retent gran claradat 
á quantes son passats de gran beldat 
entenets be la coble é la tornada. 
MOSSEN AVINYÓ. 

Com á forçat m'hauré de vos partir 
pus no 'us ve be aceptar mon servey, 
cert á mon grat me convendrá morir 
e morint prest se que pendré remey. 
Lo cor mesquí qui no pot soportar 
l'enuig é dan que 's veu aparellat 
d'açí avant me veuré apartat 
de tot delit pus me voleu matar. 

TORNADA. 

Altas de sort d'aquí no 'm partiria 
mes trobme tal qu'he ja perdut lo cest 
e mes amar jamay no fuy tan lest 
mes los afanys l'entendre meu desvia. 
---------

Lohar cascú segons lo seu merexer 
es lo degut, posant á part tot vici, 
dient lo ver, james pot ser dit nici, 
si be 'l voler á molts lahors fan crexer 
per adquirir alguna benvolença 
han prontitut en fer semblant desorde, 
á mi no 'm plau seguirlos en tal orde 
que fos jutjat de poca conaxensa. 

TORNADA. 

Altas de sort qui 'n te la pens cofesa 
é 'm dona dan é dolor infinida 
tal vida 'm plau mas crech que preterida 
será molt prest si donchs no m'es defesa. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Lo molt voler jo crech no 's pot compendre. (Ab tornada.)
II. No perque cert a tot lo mon no sia.		» 
III. Pus bona sort de mi tots jorns s' absenta. 	» 
IV. D'amor me clam del interes que prench.	» 
V. Nou pensament es present á la pensa.		» 
VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.) 

VII. A molts compren qui prenen entrenyor. 	» 
VIII. Tots mos delits en un punt volguí perdre.	» 
----------

NA TECLA DE BORJA. (I) 

Oides vostres rahons belles 
bon Mossen March á qui 'm coman 
responch vos breu al que dit han 
segons juhí que fas d'aquelles. 

Mòlt poch estim lo que en mí es 
mes puix forçat es lo meu dir 
al qui dirá «mes val que 'm mir» 
jo li comdampne lo procés. 

Pero si parle lo revés 
de veritat mudant camins, 
á vos remet los meus juhins 
que sou de tots lo mes entès. 

(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué 
la obra que 's tè á la vista en resposta á una demanada que li feu lo poeta 
Mossen Ausias March, demanada que 's troba al cap d'avall dels 
cants d'amor del mateix y que comensa aixís: 
Entre 'ls ulls é les orelles 
jo 'm trob un contrast mólt gran...
------------


MOSSEN CRESPÍ DE VALLDAURA. 

(En lloansa de la vila de Morella.) 

Ab tota llealtat Morella. 
may son fort valor amolla, 
puix la Germania folla 
fonch tan perseguida d'ella. 
De Valencia es maravella 
y de tot lo mon espill, 
no ha concebut traidor fill, 
perque en observar les lleys 
y la obediencia dels reys 
no repara en lo perill. (1) 
(1) Lo catalá d'aquesta composiciò apar moderna (perque es valensiá); 
mes no 'u semblará tant si se té en compte qu'es son autor de últims del segle y si se l' 
compara ab lo catalá de Anselm Turmeda. 


RODERICH DIEZ. (Díez) 

Si be jo crech la veritat sentí 
mon bon amich del cas que demanáu 
la mia ma á la vostra rescriví 
lo sentiment que de ma pensa trau. 
Cascú dels dos amants vol ser amat 
complidament del altre sèu volgut 
lo gran recel de serhi decebut 
los fa causar lo desdenyós combat. 

A vos confès é 'us dich lo que jo viu 
no ha mòlt temps portant d'amor la jou 
la passio que fa que l'hom no riu 
no cal ser gran l' endici que la móu 
e confiant del bon comport d'amor 
sempre veig hom en altra part vexar 
car un tal fet tantost fa declarar 
quant de voler habita dins lo cor. 

Duptar no 'us cal si 'l Terenci llegiu 
menys de glosar á la lletra veuréu 
solució al dupte que escriviu 
si bè notáu lo que d'ell compendréu. 
Les ires, dix e axi 'u declará, 
de 'ls namorats es integració 
del be d'amor é la perfecció 
la voluntat axí la senyalá. 

SEGUIDA ENDREÇA. 

Vos molt discret e honest capellá 
del que 'us he dit segons ma entenció 
sumar podéu esta conclusió, 
que zel d'amor es qui la brega fá. 


OBRAS D'EST POETA. 

I. De vuy demá fent via lo temps. 
II. Una danza que per responament tè ests versos: 
qui pert son temps es be orat 
e ple de molta grossería; 
aço dich per l'enamorat 
qui desamat ama s'aymía. 


ARNAU D'ERIL. 

O tu traidor é com poguist donar 
per suspitós lo princep de valor? 
car de bontats es vuy cabdels e flor: 
ta malvestats te fa guinardejar 
…....
O tu traidor pus veus que jo t' apell 
per tan vill hom, com no serques senyor 
e jutje gran que 's preu de sa honor 
hon jo e tu provém la nostra pell? 
Car jo't promet que't seguiré dins França 
per so qui n'han molt millor la usança 
de fayt d'armas mostrant cavelleria, 
per çó vull en seguir aycella via. 

O tu traidor quant m'aurás agut jutge 
e sertament auré de leys jornada, 
no 't falliré á la taula jurada, 
ans mon martell ferrá desus l'enclutge 
ab gran plaser ez ab trop gran desduyt, 
mas tu m'aurás tot primer salconduyt 
ez ab aysó lo gatge 's complirá: 
allí veurém qui bon dret mantendrá. 

E que l'arnès sia de nostre grat 
sens refusar e sens tornar á mida, 
lança, coltell, spasa ben fabrida
…. 
atxe pesant o que 'n sie laujera
….. 
O tu traidor, be sabs que Ferriol 
t' ha ensenyat man bel colp é repich 

mes lo teu cor flach, cobart e manich 
non ha sofert c' hom ne veses un vol. 
Dins lo palau de la flor Margarida 
gran assaig fist pera duptant la dita, 
no est gosat exis de Barchinona, 
Bacallar fat com est tan vill persona. 
----------


STANYA. 

Rich sò d' enuigs é pobre de conort. 
Luny de tot be abundant en dolor 
desventurat é malcontent d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 

No trob remey ni se á qui m'acost 
ne passe temps en res que pler me sia 
perque am mes la mort que 'm sia tost 
que viure luny de vos qui sou m'aymia. 

O trist de mi catiu en mala sort 
e corregut de molts mals é tristor 
desventurat e mal content d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 
---------

FRANCESCH FARRER. 

Qui veu present lo que may no ha vist 
per novell cars lo cor fa mudament 
e tal se fa del que no veu e vist 
que com si veu desije ser absent, 
aytals afers experiments los mostra 
que diu lo ver de quant cascú ignora 
desplegant lo estel fen bella mostra 
del gran Soldá per lo canal á fora 
dilluns matí á déu d'agost comptant 
MCCCC e quaranta quatra (10/8/1444; San Lorenzo, Sant Llorenç)
de Sent Lorenz lur festa celebrant 
ben ordenats seguint la hu al atra 
la gent subtil qui viu la multitut 
de tantas naus germás e galeassas 
qu'en nombre son contat vist e sabut 
huitanta cinch entre bonas e lassas. 
Plors, crits e plants sentí de fills e maras, 
e mólts marits dólres ab sas mullers, 
tal per sforz mostraven bellas caras 
qu'era diverz lo cor de lurs volers. 
Lo mestre gran sentint un tal desordre 
pren en la ma lo anyell ab sant Johan 
é diu: «O fels vosaltres de mon ordre 
Deu no permet que rebe mal ne dan. 
«Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi. 
…..

Gran colp de gent e crits per las murallas 
las defensant ab colobrines prou 
y ells tambe de fletxes sus que palles 
tiren los caus a nostra part ço nou. 
…....
La nostra gent pren ánimo tant gran 
que pèls terrats dressen sons e cansons. 
…....
Audaces fortuna juvat timidosque repellit. 
Y aqui sonen bombardes e balestas 
trons e trepig, de fletxes gran remor, 
molts son nafrats per lo cors, qui per testas 
molts cavallers e altra gent de be: 
qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal 
ixen al camp e allí ab l'altre 's te, 
ans Mahomet altre sent Jordi val, 
colps de bastons de lansas e coltelas 
los uns nafrats los altres cauhen morts. 
….
Qui baptizatus fuerit, salvus erit; qui non, condemnabitur. 

Un gran ajust de vells e hoc de vellas 
minyons en bras e donas desfrenadas 
infinitat de ninas é donzelles 
contritament, molt escabellonadas 
hi a peu descals uns van á Nostra Dona 
qui á Filerm, tals á Sant Agustí, 
e gran part d'ells á molta sgleya bona 
qu'en Roda ha; veuriels tots allí 
agenollats ab lagremes per cara 
(e gemegant) tots deyan e plorant 
à gente pagana libera nos Domine. 
…....

Vist per tots ells lo mal aculliment 
foren d'acort d'anar ans que morir, 
tres jorns apres sens fer lo manament 
del gran Soldá fan los mes recullir 
tendes, arnès, bombardas e lals tot 
…...

e ab bel mitjorn divendres ells se'n van 
ben ordenats la volta de Turquía 
Quid gloriaris in malitia quae potens es iniquitate? 
------

Aveu lexat ut, re, mi, fa, sol, la 
pera enfingir dehá ¡cuerpo de Dios! 
vos bon galan más sou dels de cassá 
del que 's detras feu cara pera vos 
et finis est convertere Bernat 
cloeu los pits e alargau las faldas 
si no feu tal per eixir de pecat 
vos ne sentrèu de fredas e de caldas. 

Ante quam gallas cantet vos negás 
amich á Deu leixant en la carrera, 
apres penjás l'habit en la figuera 
diacá sou qui 'us absol de tal cars; 
tornáu Bernat al quirieleyson 
si vinctum es vestitum... voléu 
é no 'us cureu d'atenyer Absalon 
que 'l facistol se dol de vostra veu. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Vuit letras son á la mitat vocals. 
II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís: 
O be 's despit e gran dolor 
oir parlar à mòlts d' amor, 
e no tenir que metre 'n joch, etc. 
y acaba: 
e cadescú tornant se 'n va 
hon lo voler mes li digué 
mas l' hu á l' altre promaté 
que 'n semblant cas no falliria 
ans que tostemps loaria 
esta vida esser bona 
dir tos temps mal de mala dona. 

Figura tambè en La questió de Pere Torroella, y en ella hi tè una esparça que comensa : 

Si dona al mon s'ateny per ben servir. 
---------
Cobles

ANDREU FEBRER. 

Fragments de la traducció de la Divina Comedia. 

INFERN, C. 1. 

(Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita. Catalá o catalana, si entens este texto es perque parles italiá.)

En lo mig d' el cami de nostra vida 
Me retrobi per una selva escura, 
Que la directa via era fallida.  

Ay! quant a dir qual era es cosa dura 
Esta selva selvatge, aspera e fort, 
Quel pensament nova por me procura 

Tant amargant que poch es pus la mort! 
Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé 
Diré l' als que hi descobri mi record. 

lo no scé be redir com hi entré, 
Tant era ple de son en aquell punt, 
Que la vera via io abandoné. 

Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt 
Hon termenava aquella escura vall 
Qui m'havia de por lo cor compunt, 

Guardé en alt e vi 'l sender qui sall
Pus alt vestit ia d'els raigs d'el planeta 
Qui mena hom dret per cascuna call. 

Llavores fon un poch la pahor queta 
Qui 'ns en lo llach del cor m'era durada 
La nit avant, ab pietat estreta, 

E axi com cell qu'ab elena afanyada 
Ix d'el pelec for d'el mar a la riva, 
Mira l' aygua perillosa e malvada, 

Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva 
Se regira a remirar lo pas 
Qui no lexa jamay persona viva; 

E reposat un poch lo meu cors las 
Pris lo cami per la playa deserta 
Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas. 

E vets vos quasi al començar de l'erta 
Una llonçaparda presta e lleugera 
Qui d'un gay pel virat era cuberta. 

E no 'm lexava ans m'anava primera. 
Empatxant me tan fort lo meu camí, 
Que mantas veus fuy per tornar arrera. 

Temps era d'el principi del matí; 
E'l sol muntava ab aquestas senyals 
Qu'eran ab ell lla com l' amor diví 

Mogué primer les coses mundanals; 
Si com fo be d'esperar occaysò 
La gaya pell de semblants animals 

L'hora d'el temps e la dolça sazò; 
Mas no per tant que pahor no 'm fahés 
La vista qui 'm aparech d'un leò. 

Aquest sembla que contra mi vengués 
La testa alçant ab fam molt rabiosa 
Si que aparech que l'aer ne temés; 

E una lloba flaqua e bramosa 
Segons parech en la sua magreza 
Qui molta gent feu ya viura confosa. 

Aquesta 'm mes tanta de gravidesa 
Ab la pahor qu'eixia de sa vista 
Que io perdi tot l' esper de l' altesa. 

Et axi com cell que volenter acquista 
E ve en temps que tot perdre li 'n fa, 
Qu'en tot son cor se complany e s'entrista, 

Aytal me feu cella bestia lla 
Que venent me encontra poch a poch 
Me'n espenyia lla hon may sol no ha. 


EPISSODI D' UGOLIN. 

La boca sosleva d'aquell fer past 
Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell)? 
Als pels del cap qu'havia per darrer gast. 

Puys comença: Tu vols qu'io renovell 
Desperada dolor, qui 'm prem lo cor, 
Ja pur pensant abans que parle d'ell. 

Mas s'il parlar meu deu esser labor 
qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou, 
Veurás parlar enssems mesclat ab plor. 

Io no sé qui tu es, ni per quin mou 
Es tu vengut ça jus: mas Florenti 
Ressembles bé veramen a qui t' ou. 

Tu deus saber qu'io fuy compte Ugolí, 
E aquest es l' arcevesca En Roger: 
Ara 't diré perqué son tal vehí. 

Que per l' afecte del seu mal saber, 
Fiant me d'ell, cert io fuy axi pres 
E pux fuy mort, ja dir no es mester. 


Pero cell que no pots haver entés, 
Ço es, en com la mia mort fo cruda, 
Ohirás et sabrás si m'ha ofés. 

Un breu pertus de dintra de la muda, 
Hon de la fam per mi titol s'es dat, 
E hon convé qu'encara altri s'encluda, 

Me demostra per un seu poch forat 
Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son 
Que del futur lo vel m'ha declarat. 

Aquest paria a mi mestre e don 
Cassant un llop ab llobetons al mont 
Per qui Lucha als de Pisa s'escon. 
…...
…...

Quant fuy desper primer en lendema 
Plorar senti entre' el son mos fillols 
Qu'eran ab mi, e demanar del pa. 

Ah! ets cruel certes si ja not dols 
Pençant aço quel meu cor se pençava; 
E si no ploras, de que donchs plorar sols? 

Ja eram desperts e l'ora s'acostava 
Quel menjar nos solia esser adot; 
E per lo seu somni cascu duptava. 

E io clavar senti 'l portal dessot 
A l' orrible torre, hon io guardé 
En la cara mos fills sença dir mot. 

lo no plorava axi dins m'empedré; 
Ploravan ells, e Ancelmucio meu 
Dix: pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué? 

Per ço re no ploré, ne respos eu 
En tot cell Jorn, ne en la nit apres, 
Fins quen lo mon altre sol claror feu. 


E com un poch del seu raig se fo mès 
Al doloros carcer, e io scullí, 
Per quatre visatges lo meu messés. 

Ambduy les mans per dolor me mordí, 
Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa 
O per manjar, tantost llevarensí, 

Dien: pare, molt menys dolor sera 
Que tu menjes á nos, car tu 'ns donist 
Estes mesquines carns: despulléns ja. 

Calle llavores per no ferlos pus trist. 
Cell dia e l'altre estiguéren tots muts. 
Ay, dura terra, ay perqué no t' obrist! 

Mas pusqué fom al quart dia venguts 
Gaddo se gita a mi estés als peus. 
Dient: pare, ques que tu no m'ajuts! 

Aqui mori; e axi com tu m' veus 
Viu io morir los tres de u en u 
Entre 'l quint e 'l sext dia, hon cech e leus 

Iom pris a grapponar sobre cascu; 
Dos jorns los cridé pus que foren morts: 
Pus mes pogué quel dolor lo dejú. 

JOAN FOGASOT. 

Ab gemechs grans plors e sospirs mortals 
sentí les gents dolres per les carreres, 
plasses, cantons en diverses maneres 
los ulls postrats estant com bestials. 
Dones d'estat viu estar desfressades 
lagrimejant e batentse los pits, 
los infants pochs criden á cruels crits 
vehent estar llurs mares alterades. 
¡O trist de mí quin fet pot ser aquest! 
¿De quant ensá está axí Barcelona? 
L'arma ab lo cors de cascú se rahona : 
acte semblant no crech may sia lest. 
Clar de llurs ulls diluvi gran depara 
d' aigua tan fort que per terra 'ls decáu, 
i Ay! ¿qu'es axó, germans, dir me vulláu? 
Tots estan muts e guardant me en la cara. 
Creix mon dolor per tal capteviment, 
e de plorar los fiu prest companyía, 
molts esforsats perden la homenía, 
e cascú diu gemegant e planyent: 

O vos omnes qui transitis per hanch viam meam 
attendite et videte si est dolor sicut dolor meus. 
…....


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Infinits mals divisió 'ns aporta. 
II. Obra en 5 estr. y torn.: Rey virtuós senyor d'insigna terra. 


FERRANDO (1). 
(1) Aquesta poesía en lo «Cansoner d'obres enamorades,» dú per títol: 
«Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando metge,» 
y al acabament te aquesta nota: «Ab la present obra guanyá joya.» 

Tal indispost qual lo novell e tendre 
en la gentil é pulida sciença 
no recusant mon treball per apendre 
he preposat devant la reverença 
de tanta gent é molt singular plaça 
per manifest no lexant cobla alguna 
un petit vers qui en part satisfaça 
al qui saber vol d'adversa fortuna. 
…....

TORNADA. 

Mare de Deu pus de tot be complida 
sou en lo cel qui es bell consistori 
redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.


FIGUERES. 

Lahors de sa senyora. 

Enteniment, saber ne fantasia, 
art, pensa, giny, rahó ne calitat 
no 'm basten may segons ma voluntat 
en dir los bens senyora que Deus guia 
sens vostra part, 
aquests son tals e tants que nunque 'm par 
un sol instant 
que 'l pensament no 'us port mon cors d' avant 
é la virtut qui s' diu aprensiva 
no 'm represent un lum enamorant 
tot mon sentit fins en l'entel•lectiva. 

TORNADA. 

Font d'honestat per legalment servir 
en fins açi la mia carn es morta 
Mas no son mors mon voler é desir 
ne l'arma cert qu' amantvos se deporta. 

Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una oració de 110
versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa aixís: Temps ha que visch pecant sens penedir, 
y la oració aixís: sobiran Deu Creador. 


PERE GALVANY. 

Pus vey lo mon es vengut en tal cas 
que leyaltat no n'es de fill á payre 
Pere, Joan volgra aver mort son fraire 
e l'hereter l'heretador al vas. 
Antechrist es qui ve de pas á pas 
guerres bastint, dols, afanys e desayre 
Dèus nos ajut e la Verge sa Mayre 
sino del tot nos te al Satan al ras 
per aquest mals ha Deus permes lo cas... 


JAUME GAZULL. 

(Tros del somni de Joan Joan.) 

Puix sabeu quant es cosa certa 
elles ab elles, 
y mes si son totes femelles 
tantost y son 
volent parlar de tot lo mon, 
en tot se meten; 
y si calláu, vos acometen 
per traure noves, 
y tostemps fan contres y proves 
sobre tot hom. 
¿Y vos qué fèu? ¿Y l' altre com 
se troba huy? 
Y dir los mals de son vehí, 
de sa vehina. 
Y ara parlant de medicina 
donen remeys, 
y atlegant los furs y lleys, 
en tot se posen 
y en tota res diuen y glosen 
lo parer seu. 
Parlar del cel les ohiréu 
y de la terra. 
Ara de pau, adès de guerra, 
y del infern, 
y del estiu y del ivern, 
y sens afany 
vos contaran tot quant en l' any 
han comenzat, 
texit, ordit y acabat; 
tot fil per randa 
vos ho diran, sens donar tanda 
pera respondre. 
Y baix parlant sentí compondre 
tantes cosetes, 
que par que sien oronetes 
dins en lo niu, 
que si 'ls sou prop sol chiu, chiu 
bast á axordarvos: 
y si voleu aparellarvos 
ab ploma y tinta, 
veuréu entr' elles com s'hi pinta, 
y com s'hi juga 
d'un joch que 's diu á la fexuga, 
y com repiquen, 
y unes ab altres com se piquen 
del joch baxet 
parlant cubert y molt secret 
elles ab elles. 

Yo aguaytant y ohint los vols d'aquelles 
tant gran plaer prenia de mirarles, 
que desijí que 'ls meus cabells y celles 
fossen tornats en aquell punt orelles 
perque pogues mes atent escoltarles. 
Y estant axí, vent que 'l joch s'escalfava, 
creure podeu, qu'en tal cas no dormia, 
ans fonch descans, que molt me descansava, 
puix tant com mes la brega 's remesclava, 
tant jo millor major pedres cullia.
….. 

«Senyores mies, trobaréu 
segons me par, 
alguns que solen ajuntar 
en certa casa 
d'un home de corona rasa 
eclessiastich, 
molt graciós y molt fantastich 
y molt sabut, 
y entre la gent molt conegut 
per excellent, 
de molt gentil enteniment 
y singular, 
Mossen Bernat de Fenollar 
¿Be 'l conexéu?» - 
- «Senyora, sí, no 'us estronquéu 
passau avant...» 
…..
Han altercat 
sobre los joves y los vells, 
qual de amor 
deu esser merexedor 
y mes amat, 
ni sin deu ser lo vell privat 
o mes en conte
….. 
- «Digáunos donchs, senyora mia 
¿y qui son ells? 
Digau ¿sabeu quáls son aquells 
que favorexen 
la part dels vells y desconexen 
la joventut? 
Digau, si Dèu vos do salut, 
de cadascú, 
los noms d'aquells de hu en hu: 
vejam qui son 
que des que crech lo mon es mon 
may ohí tal, 
ni questió tan desigual 
viu disputar.» 
- «Senyora, l' hu es Fenollar, 
lo doctor vell, 
Joan Moreno y Portell, 
y un Gazull, (Viscaí y Gasulla a Valderrobres, nom de un vi)
lo Viscaí que te l'un ull 
desconcertat, 
y 'l que 'us he dit; es lo jurat 
Mossen Vinyoles. 
Caxa n'han fet de castanyoles 
ells de nosaltres 
…..
y los que tenen ab los vells 
es lo jurat, 
y lo Moreno qu'es estat 
lo principal. 
Lo Fenollar ha fet egual 
lo joch á tots. 
…....

Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y algunas altras. 



GUILLEM GIBERT. 

Ab dolor gran e fora de mesura 
vull jo dir part de una trista mort, 
ab dolor gran abundós en tristura 
vos denuncíu aquesta mala sort. 
Ab dolor gran passá d'aquesta vida 
al lloch etern lo príncep d'Aragó (1), 
ab dolor gran lo poble tot jorns crida 
molt fort plorant, dient: «Deu li perdó.» 

Ans que morís, espay de gran 'stona 
ell parlá clar ab un aire plasent; 
ans que morís, á tots de Barchinona 
recomená son fillet é sa gent. 
Ans que morís, ab gran humilitat 
volguè pregar tot hom li perdonás, 
ans que morís, prés derrer comiat 
á tots dient que algú no plorás. 

Apres d'açó, lo cap va inclinar 
juntas les mans loant lo Criador, 
apres d'açó, los ulls li viu tancar 
ab un sospir miráu quina tristor! 
Apres d'açó, l' ánima s'apartá 
dexant lo cors e montá se 'n á Dèu, 
apres d'açó, tot hom Jesus pregá 
dient: «Senyor es lo servidor teu. 
…...

(1) Variant: lo exellent princep de Aragó. 
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent 
nota : 
«A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla), any MCCCCLXI, (1461) 
reté la ánima á Deu omnipotent lo princep don Cárles (de Viana) de gloriosa memoria, 
en lo palau Real de la ciutat de Barcelona.» 

TORNADA. 

Mare de Deu humil Verge María 
acudiu prest als qui 'us volem pregar 
Mare de Deu mateunos en tal via, 
qu'est mal divis del tot s'haje apartat. 

ENDREÇA. 

Genolls flectats de fin cor pregaria 
bons Cristians la Verge sense part 
genolls flectats, tot jorn reclamaria 
qu'en paradís nos vulla colocar. 


MARTÍ GRALLA. 

Mossen Johan segons opinió 
d'aquells antichs, qui viu enamorat 
un sol delit es primer be comprat, 
absent enuig veus lur condició, 
si voluntat es causa de sentir 
vostre dolor e seny no 'us pot valer 
no 'us sé remey ans en mig desesper 
sinó en fuig d'açó quin pot fugir. 
…..

TORNADA. 

Mon frare dols vostre amor no lexás 
ni 'l franch voler qui va per lo camí 
de conseguir aquell gentil matí 
qu'ella 'us dirá: “senyor guanya de mas.” 

Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta á una altra 
que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles. 


MARTÍ GARCÍA. 

Desconcertat d'aquell saber 
d'aquell art giny e maestría 
ab que solia 
vençre l'esforç e lo poder 
d'amor e fer ço que tot dia 
m'afavoria 
desgraciat fat é grosser. 
…..

Certes mon fin cor e voler 
ma leyaltat é cortesía 
de 'l que 'm temia 
muyr per fael é verdader, 
e si mils morts perçó prenia 
als no diria 
ans ab esforç ferm e sençer 
ho defendria 
com se pertany d'un escuder. 
…...

Despuys que so presoner de fortuna 
qui 'm te resclus en son carcer terrible 
hon cosa al mon finalment no m'ajude 
blasme, maldich, ma fortuna, 'l planeta, 
cella que m'ha per sa desventura 
portat en loch hon partra del cors l'arma 
res no pensant de ma part ne valença 
que soblement nos gir per lo contrari. 

TORNADA. 

Segurament tot revers e contrari 
que pas per vos menys de tota valença 
mi sent bastant mentre 'l cors m'atur l'arma 
quals no 'm sostè mes de vostra ventura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Danza que comensa lo RESPÓS ab est vers: 
Adeu bon temps é bona sort, 
y la primera cobla ab est altre: 
O trist! é no deu sclatar. 
II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor. 


FRANCI GUERAU. 

Si col malalt quant la febre 'l combat 
e de sa carn ix una gran calor 
per tot lo cors lo pren tan fort dolor 
que del ben star roman las é cansat 
tots los sentits perden sa libertat 
e lo bon juy es luny de son recort 
ab res al mon no pren algun deport 
pèl natural que 's forment alterat. 
Desige strems é quant li es contrari 
e variejant diu molt desvarions 
en son dormir tostemps ha visions 
no pren sabor en negun letovari 
e si molt prest son metge ordinari 
dantli remey no 'l trau del purgatori 
mor lo mesqui freturos d'adjutori 
ple d'entrenyor desert é solitari. 

TORNADA. 

Del viure meu en mans teniu la mida 
viure yo tant com senyora veuréu 
vida ab dolor soplich vos no 'm donéu 
hajáu mercé de mi qui 'us am sens mida. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa: Aquí porá doncella virtuosa. 
II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon cor sent causar. 
III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il-lumina. 


JORDI DE SANT JORDI.

Tots jorns aprench e desaprench ensemps, 
é visch é muyr e fau d'enuig plaher, 
axí mateix fan del avol bon temps 
e vey sens ulls é say menys de saber, 
e no strench res é tot lo mòn abras, (1) 
vol sobre 'l cel e no 'm movi de terra, 
e ço que 'm fuig incessantment accás, 
e 'm fuig aço que 'm segueix é m'aferra. 
(1) E null stringo e tutto 'l mondo abraccio, 
e volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra. 
(Petrarca. - Sonet XC.) 

Lo mal no 'm plats e soven l'om percás, 
am sens amor e no creis ço que se, 
par que somiy tot quant vey pres ma fas, 
oy he de mi é vull altra gran be, 
e pertant call e avis menys d'oyr, 
de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia, 
e menjs sens fam e grat me sens pruhir, 
e sens mans palp e fas de seny follía. 

Com vull muntar devall sens que no 'm gir, 
e devallant puig corrent en alt loch, 
e rient plor é vellar m' es dormir, 
e quant so fret pus calt me sent que foch, 
e a dret seny jo fas ço que no vull, 
e perdent guany el temps cuytats mes tarda, 
e sens dolor mantes de vets me dull, 
e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
 
Colquant me leu é vestint me despull, 
e trob leuger tot fexuch é gran carch, 
e quant me bany me pens que no 'm remull, 
e sucre dolç me semble fel amarch, 
lo jorn m'es nuyt, é fas clar del escur, (el día me es noche)
lo temps passat m'es present cascun' hora, 
e 'l fort m'es flach, e 'l blan tinc molt per dur, 
e sens faller me fall ço que 'm demora. 

No 'm part d'un loch é james no m'atur, 
lo que no crech ivarçosament trob, 
del qui no 'm fiu me tinch mòlt per segur, 
e 'l bax m'es alt, é l' alt me semble prop, 
e vaig cercant ço que no 's pot trobar, 
e ferma veig la causa somoguda, 
e lo fons gorch aygua sus prat me par, 
e ma virtut no 'm te prou no m'ajuda. 

Quant chant me par de que 'm prench udular, 
e lo molt bell me semble fer é leig, 
abans me 'n torn que 'm loch no vull anar, 
e no he pau e no tench qui 'm garreig, 
aço 'm ve tot per tal com vey encés, 
de revers fayts hay cert mont é natura 
e sent qui 'm so en lurs fayts tant empés 
que m'es forçat de viure sens mesura. 

TORNADA. 

Prenga cascú ço que millor li es 
de mon dit vers reverçat d'escriptura 
e si 'l mirats al dret e al revés 
traure porets del ávol cas dretura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estr. ab doble torn.: Un cors gentil m' ha tant enamorat. 
II. Obra de 5 estr., tornada y endr. : Ajustat vey d' amor tot lo poder. 
III. Obra de doble torn.: Enyorament enuig dol é despit. 
IV. Obra de 5 estr. y torn.: Sovint sospir, dona, per vos de luny. 
V. Obra de 5 estr., torn. y endr. : D'aver lo mon é lo dret tal d'aymía. 
VI. Obra de 5 estr. y doble torn.: Ara ojat dompnas que 'us fan saber. 
VII. Obra de 9 estr. : Enuig enamich de jovent. 
VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d'amichs de bens é de senyor. 
IX. Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en mal loch. 

Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al condestable de Portugal, 
al tractar de aquest poeta: «compuso asaz fermosas cosas, las quales el mismo asonaba, 
que fué músico excelente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza: 
Tots jorns aprench e desaprench ensenmp. Fizo La pasion de amor, en la qual copiló 
muchas buenas canciones antiguas... 


ROMEU LULL. 

Cobbles de Romeu Lull scusantse d'un mal dit qu' era inculpat per una dama. 

Si 'us he mal dit visqué en lo mon 

Si 'us he mal dit | en pensar ni per obre 
no 'm do Deu bè | ni lo que li deman; 
si 'us he mal dit | quant fas me vingue en dan 
visque en lo mon | trist, mal conten té pobre; (content é)
si 'us he mal dit | la cara 'm caiga sobre 
sens confessar | muyra com á dampnat; 
si 'us he mal dit | veurem puga orat 
en l' ospital | que james lo seny cobre. 

Si 'us he mal dit | que mon servey pres sia 
en tot desgrat | sens haver galardó; 
si 'us he mal dit | hajen punitió 
per gran que fos | mes ne mereixeria. 
Si 'us he mal dit | l'ofensa tornaria 
tota en mon dan | pena dolò é dolors; 
si 'us he mal dit | james mercé de vos 
de mos treballs | haje la vida mia. 

Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos 
de tot mon cors | per malaltia greu; 
si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu 
tot fins al cap | que mans les menj á mossos. 
Si 'us he mal dit | tinga dolor al ossos 
tal que james | no puga reposar; 
si us he mal dit | al lobs donéu menjar 
la mia carn | á feres, corps é gossos. 

Si 'us he mal dit | tot hom de mí maldiga 
com de ribalt | que ten leix crim comet; 
si 'us he mal dit | me sia l'un ull tret 
é per lo cos | ma lenga se castiga; 
si 'us mal he dit | que 'm siau enemiga, 
lo mòlt que 'us am | me vinga en desamor; 
si 'us he mal dit | mos delits en dolor 
sien tornats | é pena per amiga. 

Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta, 
la mar me lans | puis cors mort no 'n consent; 
si 'us he mal dit | no sia penident 
de mos pecats | l' infern de mí 's contenta, 
si 'us he maldit | ….
tot sobre mí | vinga quant mal he dit; 
si us he mal dit | de mi vingue 'n oblit 
com si mort fos | anys passats mes de trenta. 

TORNADA. 

Par é sens par | feu que no 'us desaçenta 
fals pensament | no prengau tant despit, 
sabut lo ver | será mon mal finit, 
de tants amichs | fareu gran delit sensa. 


Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Compte de Oliva 
qui mes loaria é millor la Sra. Na Francisca Rossa, metent per joya 
un diamant, responent per los mateixos rims. 

Compte senyor | puis virtut es la rama 
é de son fruyt | pren tema mon scriura 
dir quant mereix | la qu' honestat mes ama 
bellesa es gran | que 'n res no la desama 
es per les dos | de tots vicis desliura. 
La ploma prench | per fer vostre manar 
conplant ab rims | de qui virtut adora, 
ó trobadors | no vulláu mes tardar 
per esser tal | son virtuos obrar 
tant no diréu | que 'l ver no s'entrenyora. 

Natura volch | ça forsa fos finida 
units los tres | la fan que tan prospera 
no pot mes dar | de tots bens es remplida 
los aliments | ab aquella unida 
d'honor é seny | fan qu' es figura vera, 
repos saber | gest, gracia, bondat 
honest, costum | ab vergonya prudent 
l'ayre galant | ab lo parlar limat 
vells pensaments | en jovenil edat 
tant triumfar | la fan degudament. 

Quant mes la mir | tórbem los sentiments 
noves laors | tarden la mia má 
per lo mòlt grat | que prench en les presents 
les pervenir | fan aquelles absents 
lo meu delit | tots temps millorat va 
Dido, Saphos | Tyresi no feu 
Penelope | ni Judith ab sa mossa 
mes del que vos | haveu fet é faréu 
car vist es clar | de totes mereixéu 
prenguéu de vos | espill fins á la fossa. 

ENDRESSA Á LA DAMA. 

Actes d' honor | vos fan tenir tal cosa 
qu'apres la mort | 'ls cels triumpharéu 
per viure honest | felicitat hauréu 
com ho suplich | á nostre senyor Dèu. 

Obre fete per Romeu Lull intitulada 

LO CONSISTORI D'AMOR. 

L' alt trimphant | Cupido Deu d'amor (triumphant, triumfant)
qu'en l'univers | te tanta senyoria 
per moltes gents | fet absolut senyor 
ell departeix | de grat lo seu tresor 
á quants li plau | sols pera cortesía 
mostra tenir | no poca felonia 
sol trist pensós | quant ab ell me n' aní 
en loch desert | plorant la pena mia 
cridant me dix: | «¿Que fas per esta via? 
e ¿de que 't dols | é clamas tant de mí?» 

Per oir dir | ell esser comprenguí 
ab' larch en ma | lo carcaix buyt portava 
los ulls velats | grans ales li miri 
per les senyals | tantost lo coneguí 
de murta al cap | núu ab garlanda anava 
com infant pech | mansuet me semblava 
á poch instant | me parech vell molt fer 
humil prostrat | li diguí: « ¿que manava?» 
tot temorós | irat ves mi 's mostrava 
com si volgués | de mi venjansa haver. 

Si com aquell | que conort ha mester 
ajuda gran | al temps mes necessari 
que 's veu en punt | qu'ha perdut lo poder 
los sentiments | libertat é saber 
y resistir | no pot á son contrari 
ne pres á mi | que lo tancat armar: 
obert me fo | donantme bon socors 
per qui creguí | me tractás de cossari 
son honor prest | se mostra voluntari: 
per remeyar | mos dolors suspirs é plor. 

Perque conech | penava per amors 
ab veu suáu | é cara riallosa 
tal me parlá: | «Perdona tas dolors 
no 't cal duptar | rahoném los dos 
oir de tu | me plaurá tota cosa 
acars te fiu | semblansa furiosa 
ensuperbit | te volguí refrenar 
mes com te viu | color tan dolorosa 
voltim á tu | ab semblansa amorosa. 
Digues ¿que vols? | ton plant vull escoltar.» 

Yo qu' axi prest | por no 'm pogué deixar 
sfors prengui | per la sua valensa 
sentim la veu | encara tremolar 
pus acomens | ma querela donar 
fentli rahons | quant m'era fet ofensa 
per mòlt amar | ab cativada pensa 
la qu'ha mon grat | molt mes que totes val 
ella cruel | del tot vol ma perdensa 
puis consentiu | fer me tal asillensa 
sino de vos | de quí clamar me cal. 

Vos be sabeu | mon cor ferm é leal 
ab quanta fe | servint sempre millora 
des que 'm manás | mon servir li fos tal 
promesa 'm fes | donarme per senyal 
lo dols sguart | que 'm feu en aquella hora 
quan primer viu | tan singular senyora 
tinguí per cert | que viuria content 
que temps vinguès | sémblem' que degut fora 
per dolor gran | vaig cridant «via fora» 
per los carrers | orat me tè la gent.
 
Retrets no fas | que 'n sia penident 
per son servey | sol desige la vida 
puys li fos grat | mes del gran mal que sent 
fora de seny | perdut lo sentiment 
ma veu cridant | deuria esser oida 
donchs vos suplich | feu que sia xaudida 
hajáu mercé | no vulláu que mes dur 
car fins assí | tinch la pena per dida 
jamechs é plants | la llet que m' han nodrida 
e mes que may | mostre lo cor mes dur. 

Mes jo pus ferm | constant vos prench per mur 
met vos devant | per que 'm siáu defesa 
d' aquella fe | no 'us vull esser perjur 
si mester es | per vos morir no cur 
delliberat | tinch seguir tal empresa 
crueltat gran | e complida bellesa 
ab desamor | units son per mon dan 
feu que 'm vullau | donaume gran concesa 
fer pot quant vol | pis ferm la brida presa 
may leixarè | fins vensudes serán.» 

Entés mon dir | ple de pietat gran 
si bè de tot | res sacret no li era 
dolres mostrá | los ulls mullats li van 
tot piedòs | per tans greujes que 'm fan 
los portaments | d'aquella tan altera 
aixi respos: | «Faste promesa vera 
molt prest veurás | lo coll al jou tindrá 
qui tal te fa | sots la mia bandera 
no li valrá | la superba maná 
que mut costums | bé mester li será. 

PRESIDENT. 

Lo teu lament | sens par anujat m' ha 
molt sovint | oig á qui tal me demana 
altri ne tu | mes no m'enujará 
jutje 'us darè | ab consell just é sa 
qui' us oirá | dilums cada sepmana 
president fas | á dona castellana 
per mòlt saber | ab lo bon juy que te 
no veig qu'en res | la voluntat l'engana 
per la rehó | qu'ha presa per germana 
l'esperiment | me 'n dona tanta fé. 

CONCELLER. 

Per canceller | Na Bastida 'us daré 
vuida de pris | ab general entendre 
prevista en tot | reposat n' estaré 
tal la judich | per lo que d' ella sé 
sab, ben coneix, | prudent es per compendre, 
grans esfors pren | per veritat defendre, 
duptar no 'm cal | que no será fet tort 
hajáu per cert | qui s' vulla pot offendre 
james veureu | consenta lo dret vendre 
ni 'l interés | la fes mudar d'acort. 


VICICANCELLER. 

Na Ribes vull | viuda de gran recort 
sia de grat | vicicanceller ella 
per honestat | que pren per son deport 
é tots amants | hauran á bona sort 
quants seguirán | virtuosa querella. 
Al viciós | tindrá sorda la orella 
no consentrá | que 'l haja lo 'us ell 
no hi pot entrar | qui viciós s'apella 
mes qui desig | d'honestat lo consella 
per que virtut | es fonament d'aquell. 

REGENT. 

Continent te | galant ayra novell 
entota antfa | la Rebolleda dama 
ab gran repós | honest discret é vell 
de gravitat | en sí porta 'l mantell 
senyora tal | que tot asçés desama 
ses obres son | conformes á la fama 
car per lo mig | son cami veig tenir 
manifest es | quant honor aquella ama 
son viure honest | abrassa la tal rama 
donchs per regent | d'ella 'm poré servir. 

ADVOCATS. 

Tres advocats | es master elegir 
en lo consell | que las causas rahonen 
la viuda cert | Tagamanent ofir 
l' altre Na Valls | car bo n'ha son bell dir 
Na Dionis Miquel | car be proponen 
totes ensemps | unides se consonen 
d'un parer seu | per defendre virtut 
no hi dupta algú | les orelles m'ho sonen
advocarán | que 'ls vicis se confonen 
del natural | sens ley fará scut. 

ALGUTZIRS. 

A Na Berquer | te mòlt be merescut 
que d'algutzir | li sia dat l'ofissi 
animo gran | gosar saber stut 
vol aquell loch | ó gran solliscitut 
quant ser humil | é quan superbo, nici, 
l'altre será | de mon vot é judici 
viuda qu'es diu | Corbera Caramany 
molt diligent | favorable suspici 
regiran be | lo semblant exercici 
honradament | farán quant se pertany. 

PROPONEDORS. 

De tots amants | per interés é guany 
proponedors | de qualsevol requesta 
Na Sepmanat | vindra pendrá l'afany 
é no 'm oblit | de Na Vilademany 
per llur stil | cascu colrá sa festa 
puys que desig | en res no 's deshonesta 
enteses ja | tal pretestassió 
si voluntats | en aquells no va lesta 
en lo tal cars | la virtut será presta 
castich donant | é greu sumissió. 

JUTJE D'APELLAÇIÓ. 

E si per cars | no 'ls es feta rehó 
acorregut | m'ha la comptesa Lulla 
dará son juy | en la apellaçió 
contents serán | de quant per ella 's vulla 
discreció | es tota sa despulla 
actes prudents | la guien per lo bras 
que just parer | en mig d'ella s'aculla 
com se pot fer | que fruyt altre se 'n culla 
qu'honest é just | ab virtuòs percas. 

UXERS. 

Per ser sagur | que nangú no hi entrás 
dins en aquest | ajust de gent tan noble 
sinó l' amant | que per virtut amás 
é de son cor | tinguè tot vici ras 
car no 'es degut | sia publich al poble 
prench per uxers | las que conté ma coble 
Na Boschanes | ab saber mòlt espert 
senyora tal | que virtut es seu moble 
perque format | sia de dos lo coble 
l'altre será | Na Almugaver per cert. 

L' ARAUT. 

Com ordenat | hagué tan bell concert 
intitulat | d'amor lo consistori 
feu me vestir | sobre vesta de vert 
é com araut | no 'm tingue res cubert 
més me en la má | una verge de vori 
armes als pits | segons es l'us cursori 
perque en mon dir | cascuna fe prengues 
manant á mí | que á totes fes notori 
fossen presents | d'amor al consistori 
al temps donat | sens un punt tardar mes. 

L'ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS. 

Al president | primer jo fuy remés 
explicantli | sa gran prorogativa 
e qu'exercís | son ofici com es 
sens consentir | fos preterit en res 
lo dret d'aquell | mostrantsen molt esquiva 
prenent de tots | s'ofensa per cativa 
ell de bon grat | tot mon dir acceptá 
alegrá molt | be mostra lo quant priva 
totes apres | prenent ab gana viva 
obedients | l'ofici que 'ls doná. 

FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT. 

Puis obehint | yo fiu quant me maná 
l' amant virtut | fassa justa demanda 
car be defés | per advocats será 
causa seré | cascú son dret haurá 
é justament | li darán la garlanda 
pero gordáu | no vaje per la randa 
vostre proces | d'honest examináu 
car altrament | portaréu negra banda 
ab dolor gran | viuréu en vostra tanda 
foragitat | per vos tancat en clau. 


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 
I. Misteri gran ó concebiment noble. (Ab tornada.) 
II. Per satisfer al que tant me obliga. » 
III. Si en temps passat hagués hagut coneixer. » 
IV. De boca-dents postrat estich en terra. » 
V. Yo fuig d' amor per viure en libertat. » 
VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme. »
VII. Fantasiant molt sovint en amor. » 
VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene. » 
IX. Si 'n negun temps d'amor me so clamat. » 
X. Vengut es ja qu' en amar daré terme. » 
XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla. » 
XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor. » 
XIII. Ab gran sfors quasi fora natura. » 
Ausias March

PERE MASDOVELLES. 

Tot ignorant se pensa mòlt saber 
e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar 
met son camí pel qual no sab anar 
e tot sabent spatxa per grosser. 
Variejar lo veurets cada dia, 
parla tostemps, lo mesquí no s'compren, 
ab sos semblants li plau fer companyia, 
si ou parlar, lo sentit ho reprèn. 

l'home d'honor qui trenca sa paraula 
á cascun jorn li veureu fer viltat 
no duptant gens deute ni amistat 
d'acte d'honor no li plau tenir taula. 
Si 'l repta algú haya feta malesa 
no y respon may; si 'us ha pres diner 
satisfer hi vos ha ell apaguesa, 
¿mon car cosí que 'us par d'est mercader? 

Dona d'honor qui viure vol honesta 
en general deu esser estimada 
si sa honor castament ha guardada 
e per algú será estada raquesta; 
car la qui 'u es e requesta no l'han 
virtut li es mas no tant singular 
com es la qui estreta l'han haurán 
e dolçament s'es sabuda guardar. 
…....

Be pot pensar dona qui tal tempesta 
met lo seu cors será á mort liurada 
per lo marit qui l' aurá ben amada 
e lo renom qu'en lo mon d'ella resta; 
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán 
vituperats no 's poden alegrar 
e son incerts llur pares ahont l'han 
ne qual per dret deuhen la má besar. 

TORNADA AB ENDREÇA. 
Jo prech á Deu les qui mal usarán 
que prestament les vulla illuminar, 
les honestes á vos les recoman 
Mare de Dèu les vullats conservar. 
BERENGUER MASDOVELLES. 

Prenguen espill los curials que son 
de grans senyors é persona cascuna 
y aquell rich hom don Alvaro de Luna 
e com vilment es exit d'aquest mon 
segons se diu per crims executat 
en loch publich dient aquells ab crida 
fets tots per ell en lo temps de la vida 
e per lo quals a mort fonch condempnat. 

Pens cadescú pèl gran rey molt amat 
en aquest fet e crech ab bona cura 
que fets semblants trobarán l'escriptura 
erli aman herz alliot malvat 
que per lur dit e conçell desleyal 
feran reys tres ab lo poble cordats 
mas Dèu volent pres foren descordats 
executals aquells del consell mal. 

Tot conceller de rey ne curial 
qu'es amador de la cosa publica, 
ama, tem Dèu lo temps que pacifica 
rey ab vasalls e vol l'estat reyal 
e part lo be que 'n si n'aconsegueix 
ha merit gran e deu lo regordona (parece que pone regórdona)
mes al tirant que 'l rey e publich dona 
hon se que tir per si Dèu lo puneix. 

Los set peccats mortals aquells compleix 
á mon albir qui ama tiranía 
e vers infern te manifesta via 
ab l' enemich qui d'ell may se parteix, 
e va lo foll abandonadament 
tancats los ulls conaxença perduda, 
e ve la mort jornada no sabuda 
fall-li deixar lo gonyat malament. 

Molts dels passats visqueren noblement 
sol per haver en lo mon nomenada 
apres lur mort e que fos divulgada 
la virtut lur é savi regiment, 
quant mes deu vuy cadascú ben obrar 
que no 'l renom e paradís n'espera 
e sos bons fets li romanen derrera 
e van primers al loch qui es sens par. 

En açó vull aquesta obra finar 
á tots dients l'interés propi lexen 
com faça dan en aquells qui regexen 
e l' aquirit ha també de restar 
e mes anant en retre compte prim 
al jutge gran qui te justa balança 
á folls qui tots vindrem alrabucança 
si en vers Deu justament no vivim. 

TORNADA. 

Mon creador, si lo mon desestim 
servint á tu en qui tinch esperansa, 
em guarts d'açò que mes no dech estim. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Obra en 5 estrofas y tornada: L'hom qui del mon s'aparta per servir. 

JOAN MASDOVELLES. 

Qui pert lo temps detrás ço que no val 
me par de seny que molt freturòs sia 
e crech tenir se fa la darraria 
per hom qui 's te content de poch cabal, 
hi aquest tal, 
mon frare car, de vos saber volria 
per quin l' haveu, donchs sens parenseria. 
digáumho prest que jo molt le per al. 

RESPOSTA. 

No pensáu gens que metrè un jornal 
ni dos, ni tres que sia grossería, 
de mi 'us se dir l'home conçellaria 
metès lo temps d'açi per tot Nadal 
ab gran destral 
que mon parer follia gran seria, 
lexás lo fet axi 'n la mijanía, 
ans veure déu la fi de be ó mal. 

REPLICACIÓ. 

Entés haveu ben be lo general 
que 'us dich que 'n res esmenar se poria, 
mas á mon juy servir es gran follia 
dona ab poch seny qui tir al natural, 
mas tot es tal 
per tant diré al qui es en la via 
servesque 'l temps per vos dit e lo dia 
ab tot son cert menjará menys de sal. 

ALTRA. 

Qui de mi 'us dir que fos enamorat 
dona de vos jurvos ma fé mentí 
que per null temps altra que vos aymí 
ni aymaré, tal es ma voluntat. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
I. Increat Deu sol creador. 


HUCH DE MONCADA. 

(Fragment de un poema.) 

Ab laugeresa no pesada é sompa 
ix de Valencia ressonant la Fama 
inflant (ses galtes de rubins) la trompa 
que 'l so inmortal del mon suspens inflama; 
roba de Dafnes la segona pompa, 
de sa transformació sens deixar rama, 
oberta ó closa flor, oliva é fulla 
que pera fer garlandes no la culla. 

Totes les palmes trau de Berbería 
podentles tallar d' Elx, mes considera 
que en la terra qu'es nit y está á mig dia 
no hi reste palma pus de romaguera; 
é les ales batent ab armonía 
fa per tot l'univers vol é carrera; 
é ab trompa é veu silenci á tots demana 
d' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana. 

Torna á Valencia publicant la crida 
que á les Nacions ha fet, y allí prepara 
sens cosa reservar de eterna vida 
un acte publich de memoria clara; 
processó fa Granade, pus florida 
que na vist lo mon de mes afable cara 
tal que la enveja vent tant gran ressenya 
mordent lo cor les serps del cap desgrenya. 


JOHAN MORENO. 

Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota 
Sra. Dona Violant d'Urria. 

Yo si be 'm tinch | per indigna serventa 
de vos que sou | celestial regina 
alt sobre 'ls cels | mare verge divina 
filla de Aquel | que tot lo mon sostenta 
contemplaré | á Vos magnificada 
en paradís | segons que puch bastar 
car no se algú | tant vos puga loar 
quant merexéu | en vos esser honrada. 

E que 'us diré | verge humil sagrada 
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan 
mos pensaments | be troben é conexan 
que ja nasqués | al mon santificada 
de sant Joan | Batista y Jeremies 
se diu ben cert | foren santificats, 
donchs mes de vos | que sou luny de pecats 
conjuncta ab Deu | en cambre del Macies. 
L'esperit Sant | cumplint las profecias 
vench sobre vos | eternalment eleta 
Deu 'us elets | essent verge perfeta 
segons que 'u dix | profetant Isaias. 
Del beneyt part | nata es maravella 
entendres pot | per la virtut de fe, 
Deus inmortal | home mortal naixqué 
Jesus parint | restas mare donzella. 


Ab quanta amor | criá vostre mamella 
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare 
…......
de grans virtuts | sobre totas pus bella, 
ab quanta amor | vos plague esser venguda 
casta plorant | sus al peu de la creu, 
ab quanta amor | amás lo Fill de Deu 
restant en vos | la fe que era perduda. 

No 's pot contar | com fos al cel rebuda 
Deu é los sants | quanta 'us feren la festa 
mes que la neu | teniu la sobre vesta, 
molt resplandent | la corona deguda, 
de plenitut | de gracia sou plena 
en paradís | ahont senyorajáu, 
tots van aquí | los que vos prohiscáu 
delliures son | de la infernal cadena. 

TORNADA. 

Tots los meus drets | Mare de Deu serena 
tinch ja perduts | si vos no m'advocáu 
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu 
sots lo mantel | cobre la mia 'squena. 

ENDRESSA ALS JUTGES. 

Jutges d'honor | puix que teniu la mena 
del bon saber | e de virtuts la clau 
aquest meu dir | si 'n res vos desplau 
yo 'l vos tramest | que hi sia feta smena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Ab tot que á esperiments (47 estrofas). 
Tambè figura en lo Procés de les olives é disputa dels joves é dels vells, fet Fenollar, Gazull, Vinyoles y alguns altres. 


MOSSEN NAVARRO. 

STRAMPS. 

Veig que 'm plau e pas dolor estrema 
per un desig que dins mon cors se tanca 
muyr sens morir é la mort m'es stranya 
sent ço que déu sentir home que fina, 
no crin la mort e desig molt la vida 
tot no mes un ans veig la diferença 
que 'ns ha forçat á amar á qui desama 
tota amistat qu'ab rahó no s' ordena. 

Aquella fi que tot amant desija 
de ses amors ma voluntat cobeja 
é no la teny ans la troba defesa 
perqué la par tal amistat refusa, 
ço que 'm fa amar desamar me consella 
aquell desig que mon voler demana 
é no 'l desam ans l' am sens sperança 
e com mes l' am renova ella ma pena. 

Ço que mes val e no 's pert may en dona 
fin que la carn es de l' arma dijuna 
quant pus hi pens mon sperit atroba 
la hon es tant inclinada ma pensa 
tant m'abelleix ço que forma natura 
humanalment quant acaba tal forma 
que tot voler d'altra amistat me passa 
e lo restant del mon me descontenta. 

TORNADA. 

Dona de mi mon esperit contemple 
vostra amistat á mon delit es causa 
per lo desig humá que no 's conferma 
á vos qui sou d'honestat genitura. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
Una que comensa: Si be d' amor me clam sovent. 


FRANCISCO OLIVER. 

Requesta d'amor de madama Sans merci feta per mestre M. Chartier, 
treta de francs en cathalá per Franc. Oliver. 
(Alain Chartier (ou Charretier, en latin «Alanus Auriga»), 
né vers 1385/90 à Bayeux, mort vers 1430 (le 20 mars 1430?), 
sans doute à Avignon, est un poète, diplomate, orateur et écrivain politique français, 
ayant écrit à la fois en latin et en moyen français.

Naguères chevauchant pensoye,
Com’ homme triste et douloureux,
Au dueil où il faut que je soye
Le plus dolent des amoureux ;
Puisque par son dart rigoureux
La mort me tolli ma Maistresse,
Et me laissa seul langoureux
En la conduite de tristesse....
Copio y pego todo el poema en una entrada aparte)

No ha molt temps cavalcant jo pensava 
com un hom trist cansat e dolorós 
en un gran dol hon fortuna 'm lançava 
lo mes dolent de negun amorós 
pusqu'ab son dart é força rigorosa 
me tolch la mort la senyora de mí 
lexantme sol ab tristor engoxosa 
en lo govern dolorós é mesquí 
e si vull dir forçat mes que 'm jaquescha 
de fer dictats e de cobles rimar 
e qu'abandon e de mí convertescha 
riure y solaç per lo lagremajar 
cert en açó m'es forçat lo temps metra 
car jo no tinch sentiment ni confort 
d'escriura res ni tampoch de tremetra 
cosa qu'á mi ni altra fos deport. 
…...
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora 
se pot mils dir que no fa pas lo fer 
de creureu yo me perdonáu estora 
car lo meu cor es tan fort é sançer 
qu'ab res del mon no pot girar la pensa 
en cosa tal d'hon no ha leyaltat 
ni pus concell mester no 'm fan defensa 
sino de vos mercé e pietat. 
….....

Senyores vos é vosaltres donzelles 
en qui honor neix e fa gran ajust 
no vulláu ser cruelment tan rebel-les 
cascuna may ni totes de tal fust 
é ja de vos neguna no ressembla 
aquella qui m'ohiu parlar açí 
á qui hom diu hi apella so 'm sembla 
la bella cert dama Sense mercí. 
…...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. La Borja y 'l d' Aragó. 
II. Bocairent te nom de fel. 

Bocairent te nom de fel
Mes no fel de amaritat
Que fel de tanta lealtat
Es fel dolça com la mel,
Est nom li ha donat lo cel,
Puix que de la Germania
No te raza ni sang cria
Ans te en llealtat lo non plus
Perque li guanya en Bellùs
Honrra y vanderes un dia.

https://books.google.de/books?id=WD9lAAAAcAAJ&pg=PA65&lpg=PA65&dq=%22Bocairent+te+nom+de+fel%22&source=bl&ots=EuvBbE7wZI&sig=ACfU3U2utIRjL-RZw7LfllWUPKIayXQ3Tg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjnzounzJz0AhXF_7sIHZIfC5IQ6AF6BAgEEAM#v=onepage&q=%22Bocairent%20te%20nom%20de%20fel%22&f=false

Part 2