Mostrando las entradas para la consulta nou ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nou ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, N.

N.

NAFRÁ. V. Hirió, llagó.

NAFRAT. part. pas. de “nafrar”. Herido, llagado.

NAIX. v. Nace. (naixe : naixer : yo naixco, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen)

NALET. V. NELET.

N‘ APORT. Lleve (de ello o por ello), consiga (de ello o por ello).

NASQUÉS. v. Nacisteis, naciese.

NATIVITAT. sust. c. Nacimiento, natividad. (Nadal, natale; nadó, nativitas, nacer, etc)

NATURA. sust. c. Natura, naturaleza. (naturalesa)

NATURAR. v. modo inf. Naturalizar.

NATURAT. part. pas. de de "naturar”. Naturalizado.

NATZARET. sust. p. Nazaret.

NAU. sust. c. Nave. (nao)

N‘ AURAY. Tendré, habré (de ello o por ello.) (ne hauré, n‘ hauré)

NAVILI. sust. c. Nave. (embarcación, barco; de navegar)

NAVILS. V. NAVYLS.

NAVYLS. sust. c. Navíos, embarcaciones, buques.

NAVYLL. V. NAVILI.

NAX. V. NAIX.

NAXIMENT. V. NATIVITAT.

NE. Ni.

NECESITAT. sust. c. Necesidad.

NEGACIÓ. sust. c. Negación, negativa.

NEGÁN. v. gerundio de “negar". Negando.

NEGLEGIMENT. sust. c. Negligencia, descuido, abandono.

NEGLIGENT. adj. Negligente, descuidado, abandonado.

NEGLIJAR. v. modo inf. Descuidar.

NEGÚ. pron. Ningún, ninguno, nadie.

NEGUN. pron. Ningún, ninguno.

NEGUNA. pron. Ninguna.

N‘ EL. Ni el.

NELET. sust. c. Falta, culpa, indiferencia, negligencia.

NELEYTÓS. adj. Culpable, lo que es digno de censura, lo que es vituperable.

NE ‘N. Ni en.

NENGUN. V. NEGUN.

NE ‘S. Es (de ello o por ello) - Hom n‘ es vil: el hombre por ello es vil.

NE ‘STÁ. Está (de ello). (n‘ está fart : está harto “de algo, de ello”)

N‘ ESTAY. Estoy (de ello o por ello). - Perque n' estay marrit: porque por ello estoy triste.

NETLEYTÓS. V. NELEYTÓS.

NE ‘US. Ni os.

NEX. v. Nace. (neix)

N' HA. Ha (de ello), tiene (de ello). - Pus poder n' ha: pues de ello tiene o recibe poder.

N' HAS. Has (de ello), tienes (de ello). - N‘ has viscut: has de ello vivido.

NICHOLAU. sust. p. Nicolás. (Nicolau)

NIENS. V. NIENT.

NIENT. adv. Nada, ningún, ninguno.

NI 'L. Ni el.

NI ‘N. Ni en.

NIUS. Ni os.

NOBBLE. adj. Noble.

NOBILITAT. sust. c. Nobleza.

NOBLEA. V. NOBILITAT.

NO CAL. No es necesario, no importa. (no cal patir : no hace falta sufrir)

NODREIX. V. Nutre.

NODRESCA. V. Nutra.

NODREXEN. v. Nutren.

NODRIDOR. sust. c. El que nutre.

NODRIMENT. V. NUDRIMENT.

NODRIR. v. modo inf. Nutrir.

NODRIT. part. pas. de "nodrir", Nutrido.

NOÉN. V. NOENT.

NOENT. adj. Dañoso, nocivo, el que o lo que daña.

NOENT. gerundio de "noure”. Dañando.

NOGA. v. Dañe.

NOGA 'L. Dañe el.

NOL. No le, no lo.

NO ‘L. No el, no lo, no le.

NO ‘LS. No los, no les.

NO ‘L TE. No te lo.

NOM. sust. c. Nombre.'

NOM. V. NO ‘M.

NO ‘M. No me.

NOMBRAT. part. pas. de "nombrar”. Numerado.

NOMBRE. sust. c. Número.

NOMEN. v. Nombre. (nomenclatura)

NOMENANT. V. gerundio de "nomenar”. Nombrando.

NOMENAR. v. modo inf. Nombrar. (anomenar)

NOMENARLO. v. Nombrarlo.

NOMENAT. part. pas. de "nomenar". Llamado, nombrado.

NOMNANT. v. gerundio de "nomnar", Nombrando.

NOMNAR. v. modo inf. Llamar, nombrar.

NOMNAT, NOMNADA. part. pas. de "nomnar". Llamado, llamada; nombrado, nombrada.

NON. adv. No

NO ‘N. No (de ello). - No ‘n fá: no hace de ello. - No ‘n ay doler: no tengo de ello pesar.


NONO. sust. p. Nuño. (Sanz, Sanç; Nuno, Nunno)

NONS. V. NO ' NS.

NO ‘NS. No nos.

NORRIT. part. pas. de "norrir". Nutrido.

NOS. pron. Nos, nosotros. - Qui 's de nos: que es de nosotros, o que es nuestro.

NOS. V. NO 'S.

NO 'S. No es, no se.

NOSALTRES. pron. Nosotros. (natres, natros, mosatros)

NOSTR' . Nuestro.

NOSTRA. pron. Nuestra.

NOSTRE. pron. Nuestro.

NOSTRON. pron. Nuestro.

NOSTRO ‘N. V. NOSTRON.

NOSTRON. Irido.

NO‘ T. No te.

NOU. Nombre numeral. Nueve.

NOU. adj. Nuevo.

NOU. v. Daña. (verbo noure)

NO ‘U. No lo. (este ‘U : ho : hoc latino)

NOURÁ. v. Dañará.

NOUS. adj. Nuevos.

NOUS. No os.

NO ‘US. No os.

NOVELA. sust. c. Noticia, nueva. (novella)

NOVELA. adj. Temprana, nueva, reciente.

NOVELS. adj. pl. Noveles, nuevos. (novells)

NOVELL, adj. Nuevo.

NOVELLA. V. NOVELA.

NOVELLAMENT. adv. Nuevamente.

NOVELLES. sust. c. pl. Nuevas, noticias.

NOVETAT. sust. c. Novedad.

NOVEYL, NOVELL.

NOVEYLA. sust. c. Noticia, nueva.

NOY. No sé (en ello) - Noy (no hi) say consell: no sé dar en ello consejo.

NOYRA. Dañe o quizás nutra.

NOYMENT. sust. c. Daño perjuicio.

NOYRIT. part. pas. de “noyrir”. Nutrido.

NUDRIMENT. sust. c. Nutrimiento, nutrición.

NUDRIT. V. NOYRIT.

NUES. adj. term. fem. pl. Desnudas.

NUJAT. V. ANUJAT.

NUL. pron. Ninguno, nadie. (null hom, nuyl)

NULA. pron. Ninguna. (nula, nulla fembra)

NULL. V. NUL.

NULLA. V. NULA.

NUNO. V. NONO.

NÚU. sust. c. Nube. (núgol; nùvol, núvol, nuvol)

NUTZ. adj. Desnudo.

NUYL. V. NUL.

NUYLA. V. NULA.

NUYLL. V. NUL.

NUYRIT. V. NOYRIT.

NUYT. sust. c. Noche. (nueinuey aragonés; nuit fr.; nit)

NY. Equivale a Noy.

sábado, 22 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells calius que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Habén tots los de la compañía contat les seues históries, va vore Dioneo que an ell li tocabe contá la seua, aixina que, sense esperá que lay manare la reina, fen callá als que encara comentáen y alabáen les paraules de Guido, va escomensá:

Grassioses siñores, encara que tinga per privilegi pugué parlá de lo que mes me agrade, no vull separám de la materia de la que vatres hau parlat mol apropiadamen; seguín les vostres huelles voldría amostrátoscóm se va escapá un dels flares (frater, frare, germá) de San Antoni de una burla que li habíen preparat dos mossos. Que no tos sigue penós que me allarga una mica contán la história sansera; si mireu al sol, encara está a la mitat del sel.

Certaldo, que potsé hau sentit nomená, es una aldea de Valdelsa situada an este terreno, y, encara que es minuda, va está antigamen habitada per hómens nobles y de perres. An este lloc, com se trobáen bones pastures, acostumbrabe de aná tots los añs una vegada, a arreplegá les almoynes que li donáen los tontos, un flare de San Antoni de nom fray Sebeta, ben vist allí, no menos per lo nom que per un atra devossió, perque an aquell terreno se faien uns sebollots famosos a tota la Toscana. Ere este fray Sebeta baixotet, de pel roch y alegre gesto, y lo mes campechano del món; y ademés de aixó, no tenín cap siénsia, parláe mol be y depressa, y qui no lo haguere conegut lo hauríe pres per gran retóric, tan que haguere dit que ere lo mateix Tulio o potsé Quintiliano; y casi de tots los de la comarca ere compare o amic o ben vullgut.

Este flare, segóns la seua costum, al mes de agost sen va aná cap allí un domenge pel matí, y tots los bons hómens y les bones dones de les aldees del voltán habíen vingut a missa a la parroquia. Cuan li va pareixe be, avansán cap an ells, los va di:
- Siñores y siñós, com sabéu, la vostra costum es enviá tots los añs als pobres de Santantoni algo del vostre gra y de les vostres cullites, algúns poc y algúns mol, segóns les seues possibilidats y la seua devossió, per lo que lo beato San Antoni tos guarde los vostres animals, bous o bueys, burros, ovelles y demés. Y ademés de aixó, soléu pagá, los que estéu apuntats a la nostra cofradía (conflaría, confrariaconfrare), aquella minuda cuota que se pague una vegada al añ. Pera arreplegá estes coses hay sigut enviat per lo meu superió, es a di, lo siñó abad; y per naixó en la bendissió de Deu, después de nona, cuan sentigáu tocá les campanetes, veníu aquí fora de la iglesia, aon yo tos faré lo sermó de la manera acostumada y besaréu la creu; y ademés de aixó, com sé que tots sou devotíssims de Santantoni, com a grássia espessial tos amostraré una santíssima y antiga reliquia, que yo mateix hay portat de terres de ultramar, y es una de les plomes del ángel Gabriel (o Grabiel), que a la alcoba de la Virgen María se va quedá cuan va víndre a visitála a Nazaret.

Y dit aixó va callá y va entrá a la iglesia. Ñabíe, cuan fray Sebeta díe estes coses, entre datres mols jovens a dins de la iglesia, dos de mol espabilats y de la broma, Giovanni del Bragoniera y Biagio Pizzini; estos, después de enríuressen un rato de la reliquia de fray Sebeta, encara que eren mol amics seus y de la seua compañía, se van proposá féli alguna burla en esta pluma. Y habén sabut que fray Sebeta pel matí amorsáe al castell en un amic seu, al vórel assentat a la taula van baixá al carré aon estáe lo albergue del flare, y habíen quedat en que Biagio li donaríe conversa al criat de fray Sebeta y Giovanni teníe que buscá entre les coses del flare aquella ploma, y furtálay, per a vore qué díe ell al poble de este assunto.

Teníe fray Sebeta un criat al que algúns díen Guccio Balena y datres Guccio Imbratta, y algúns li díen Guccio Porco, que ere tan feo que ni Lippo Topo habíe pintat an algú paregut. De este fray Sebetamoltes vegades acostumáe a enríuressen están ell dabán, y díe: - Lo meu criat té nou coses que si només una de elles se trobare a Salomón, a Aristóteles o a Séneca tindríe la forsa de espentolá tot lo seu entenimén, tota la seua virtut, tota la seua santidat. ¡penséu quín home té que sé éste al que no se trobe ni cap virtut, ni entenimén ni santidat, tenín nou coses!

Y cuan li preguntáen quínes eren estes nou coses, en verso, responíe:

- Tos u diré: es calmós, pringós y mentirós; negligén, desobedién y maldién; descuidat, desmemoriat y maleducat, sense contá en que té algúns defectets, ademés de éstos que milló es calláls. Y lo que mes grássia me fa dels seus assuntos es que a tot arreu vol pendre dona y arrendá una casa, y tenín la barba llarga y negra y saginosa li pareix que es tan guapo y majo que creu que totes les dones que lo veuen se enamoren de ell y si sel dixare aniríe detrás de totes perdén les calses. Y es verdat que me es de gran ajuda, consevol que me vol parlá en secreto, ell tamé vol sentí la seua part, y si passe que me pregunten algo, té tanta temó de que yo no sápiga contestá que rápidamen conteste ell sí o no, segóns li pareix. An éste, al dixál a la fonda, fray Sebeta li habíe manat que vigilare be que dingú li tocare les seues coses, y espessialmén les alforjes, que allí estáen les coses sagrades; pero Guccio Imbratta, al que mes li agradáe está a la cuina que a un vilero damún de verdes rames, y mes si an alguna criada ensumáe per allí, habénne vist a una, grasosa, gorda, minuda y desgarbá, en un parell de cantrelles que pareixíen dos banastes de aboná y en una cara que pareixíe de los Baronci, tota suada, bruta y afumada, com un buitre se avíe a la carroña, abandonán la habitassió de fray Sebeta y totes les seues coses, allá que se va dixá caure.

Y encara que fore agost, assentánse a la vora del foc, va escomensá a parlá en ésta, que se díe Nuta, y a díli que ell ere un home noble per delegassió y que teníe mes de milientainuevefloríns, sense contá los que teníe que donáli a un atre, que eren mes o menos la mateixa cantidat, y que sabíe fé y di tantes o mes coses que lo domine unquanque. La seua capucha teníe tanta grassa o tan greix que haguere valgut per a condimentá la caldera de Altopascio, y la seua vestidura estáe esgarrada y en remiendos, y per lo voltán del coll y daball dels sobacos tot esmaltat de mugre, en mes taques y mes colós que may van tíndre los draps tártaros o indios; les seues sabates chafades y les calses descusides; li va di, com si fore lo siñó de Chatilión, que volíe donáli vestits, pulíla y tráurela de aquella casa forastera, y encara que no tindríe grans possessións, la ficaríe en estat de esperá milló fortuna; y moltes atres coses; aixó, per mol afectuosamen que u diguere, convertit en aire com li passáe en la majoría de les seues empreses, se va quedá en no res. Van trobá los dos joves a Guccio Porco ocupat en Nuta, y conténs perque se aforráen la mitat del traball, sense impedílsu dingú, van entrá a la cámara de fray Sebeta, que van trobá uberta. Aon primé van buscá van ensertá, a la alforja aon estabe la pluma van trobá un gran paquet embolicat a dins de una arqueta, y allí estáe una ploma de aquelles de la coa de un papagayo, y van pensá que deuríe sé la que habíe prometut amostráls als aldeáns. Y sértamen podíe an aquells tems fássilmen félsu creure, perque encara los lujos de Egipto no habíen arribat a la Toscana mes que en poca cantidat, no com después en grandíssima abundánsia, que va sé la ruina de tota Italia; y si eren poc coneguts an aquella comarca, encara menos per als aldeáns, que se conserváen com los antics, y no sol no habíen vist papagayos, sino que la mayoría no ne habíen sentit parlá ni de llun. Van agarrá la ploma, y per a no dixá la arqueta forra, veén carbó a un racó de la cámara, van omplí la arqueta; y tancánla y dixán totes les coses com les habíen trobat, sense que los veiguere ningú, sen van aná y se van ficá a esperá lo que diríe fray Sebeta cuan trobare lo carbó al puesto de la pluma. Los hómens y les dones sensills que estaben a missa, al sentí que voríen la pluma del arcángel Gabriel después de nona, acabada la missa sen van entroná cap a casa; y com su van aná dién uns veíns als atres, y una comare a l´atra, al acabá tots de minchá, tans hómens y tantes dones van acudí al castell que apenes cabíen allí, esperán en dessich de vore aquella pluma.

Fray Sebeta, habén omplit be la pancha y después descansat un rato, se va eixecá una mica después de nona, y sentín que una caterva de llauradós habíe vingut per a vore la pluma, li va maná a Guccio Imbratta que pujare allí en les campanetes y portare les alforges. Este, después que en prou faena de la cuina y de la Nuta se va despegá, en les coses demanades, y a pas lento, allá que va pujá, y va arribá allí sofocat, perque lo beure aigua li habíe fet unflás mol lo cuero, y com li habíe manat fray Sebeta, a la porta de la iglesia se va ficá a tocá ben fort les campanetes. Después de habés ajuntat tot lo poble, fray Sebeta, sense acatássen de que li habíen tocat les coses, va escomensá lo seu sermó y va di moltes paraules; y cuan teníe que amostrá la ploma del ángel Gabriel, dién primé en gran solemnidat lo Confiteor, va fé ensendre dos antorches, va desenrollá en cuidadet los sendals, habénse tret primé la capucha, y va traure la arqueta; y dién abans unes paraules en alabansa y lahor del arcángel Gabriel y de la seua reliquia, va obrí la arqueta. Y cuan la va vore plena de carbó, com si foren calius, no va sospechá que alló u haguere fet Guccio Balena, perque sabíe que no donáe per a tan, ni lo va maleí per no habé vigilat que algú atre no u faiguere; se va insultá an ell mateix per habéli encomanat la guarda de les seues coses, sabén que ere negligén, desobedién, descuidat y desmemoriat; pero sin embargo, sense cambiá de coló, alsán la cara y les mans al sel va di de manera que va sé sentit per tots:

- ¡Oh, Deu, alabat sigue sempre lo teu poder!

Después, tornán a tancá la arqueta y giránse cap al poble, va di: - Siñores y siñós, hau de sabé que sén yo encara mol jove vach sé enviat per un superió meu an aquella part per aon ix lo sol, y me va sé manat que buscara los privilegis de Porcellana, que, encara que com indulgénsies no costaren res, mol mes útils los són a datres que a natres; per naixó, ficánme en camí, eixín de Vinegia y anán per lo Burgo de Griegos y de allí abán cabalgán per lo reino del Garbo y per Baldacca, vach arribá al Parión, de aon, no sense sed, después de un tan vach arribá a Cerdeña. ¿Pero per qué tos vach dién tots los paísos per aon vach aná buscán? Vach arribá, passat lo estret de San Giorgio, a Estafia y a Befia, paísos mol habitats y en molta gen, y de allí vach arribá a la terra de la Mentira, aon a mols dels nostres flares y de atres religions me vach trobá, y tots anáen evitán los disgustos per amor de Deu, cuidánse poc de atres faenes cuan veíen que perseguíen la seua utilidat, no gastán mes moneda que la que no estabe acuñada per aquells paísos; y passán de allí a la terra de los Abruzzos, aon los hómens y les dones van sense socs per los montes, vestín als gorrinos en les seues mateixes tripes, y un poc mes allá me vach trobá a una gen que porten lo pa a les gallates y lo vi als morrals, desde aon vach arribá a les montañes de los vascos, aon totes les aigües corren cap aball. Y en ressumen, tan vach caminá que vach arribá hasta la India Pastinaca, aon tos juro, per lo hábit que porto, que vach vore volá als plumíferos, cosa increíble per a qui no u haygue vist; pero que no me dixo dí cap mentira Maso del Saggio a qui vach trobá allí fet un gran viachán que trencáe anous y veníe les clasques al menut. Com no podía trobá lo que estaba buscán, perque de allí abán se ha de aná per mar, tronán cap atrás, vach arribá an aquelles santes terres aon al estiu los coste lo pa gelat cuatre dinés y lo caldo no res; y allí vach trobá al venerable pare y siñó No-em-blasmeu-si-us-plau, digníssim patriarca de Jerusalén, lo que, per reverénsia al hábit que sempre hay portat de San Antoni, va voldre que veiguera totes les santes reliquies que teníe, y ne van sé tantes que, si vullguera descríuretoles totes no acabaríem may; pero per no dixátos desilusionats ton diré, sin embargo, algunes. Primeramen me va amostrá lo dit del Espíritu San, tan sansé y sano com may u va está abans, y lo tupé del serafín que se li va apareixe a San Francisco, y una de les ungles dels querubíns, y una de les costelles del Verbum, y los vestits de la santa fé católica, y algúns dels rayos de la estrella que sels va apareixe als tres Reys Magos o Reixos, de Oriente o de lleván, y una botelleta en la suó de San Miguel cuan va luchá en lo dimoni, y la mandíbula de San Lázaro y atres. Y com yo libremen li vach entregá les faldes de Montemoreno en llengua vulgar, y algúns capítuls del Caprezio que mol tems habíe estat buscán, ell me va doná alguna santa reliquia, com van sé una de les dens de la santa creu, y una botelleta en una mica del soroll de les campanes del templo de Salomón, y la pluma que tos día del arcángel Gabriel, y un dels socs de San Gherardo de Villamagna, que li vach doná, no fa mol, a Florencia, a Gherardo de los Bonsi, que li té una grandíssima devossió; y me va doná los calius als que va sé rostit lo benaventurat mártir San Lorenzo; y totes estes relíquies les vach portá aquí, y totes les ting.
Y es verdat que lo meu abad may ha dixat que les amostrara mentres no se sertifico si són verdaderes o no, pero ara que per algúns milagres fets per nelles y per cartes ressibides del patriarca se ha assegurat que són verdaderes, me ha consedit la lissénsia per a que to les amostra; pero yo, en temó de confiáles an algú atre, sempre les porto en mí. Sert es que porto la pluma del arcángel Gabriel, per a que no se faigue malbé, a una arqueta, y los calius als que va sé sucarrat San Llorens a un atra, y com les arques se assemellen tan, ya m´ha passat alguna vegada que hay pres la que no ere, y ara me ha tornat a passá; y creén que había portat la arqueta aon está la ploma, hay portat aquella aon están los calius. Lo que no reputo com a errada, sino que me pareix que ha sigut la voluntat de Deu, y que ell mateix me ha ficat la arqueta de los calius a les mans, fénme enrecordá que la festa de San Lorenzo es de aquí a dos díes; y per naixó, volén Deu que yo, al mostrátos los calius en los que lo van rostí, ensenga a les vostres almes la devossió que an ell li hau de tíndre, y aixina en ves de la pluma me va fé pendre los beneits calius bañats en la sang y aigua del cos de aquell santíssim mártir. Y per naixó, fills meus, traéutos les capuches y arriméutos aquí devotamen a vórels. Pero primé vull que sapigáu que consevol que toco estos calius y fa la siñal de la creu pot viure segú tot lo añ de que no li cremará lo foc que nol toco.

Y después de dí aixó, cantán un laude de San Llorens, va obrí la arqueta y va amostrá lo carbó, y después de que un rato la estúpida multitut haguere mirat en reverén admirassió, en mol soroll de peus tots se van arrimá a fray Sebeta, y donán almoynes mes grans de lo que acostumáen, tots li rogáen que los tocare en los calius. Per naixó, fray Sebeta, agarrán aquell carbó en les mans, damún de les camisotes blanques y faldes y datra roba, y als vels de les dones va escomensá a fé les creus mes grans que li cabíen, afirmán que tot lo caliu que se gastáe fén aquelles creus tornáe a apareixe después a la arqueta, com ell habíe vist moltes vegades. Y de tal guisa, en bon profit seu, habén crusat a tots los aldeáns, per aquella rápida invensió se va burlá de aquells que, traénli la pluma, habíen volgut enfótressen de ell. Estos, están al sermó y habén vist lo extraordinari remey que habíe trobat, y cóm se les habíe arreglat y en quines paraules, sen habíen enrit tan que pensáen que sels engancharíen les barres; y después de anássen tots, anán cap an ell, en molta festa li van contá lo que habíen fet, y después li van troná la pluma, que al añ siguién li va valdre tan com aquell día li habíen valgut los calius.
Esta história los va agradá a tota la compañía, y sen van enriure mol en fray Sebeta y la seua peregrinassió, y les reliquies vistes per nell y les que habíe portat.
La reina, com habíe acabat lo radé cuento, y en ell lo seu señorío, se va ficá de peu, se va traure la corona y, rién, lay va ficá al cap a Dioneo, y va di:

- Ara es lo tems, Dioneo, que probos la cárrega que es tíndre que guiá y goberná a les dones; ara eres rey, y reinarás de tal manera que al final del teu gobern u alabarem. Dioneo, ressibín la corona, va contestá rién: 

- Moltes vegades haureu vist reys del ajedrés que són mes majos que yo; y per sert que si me obeíu com a verdadé rey se obeix, tos faré gosá y farem bona festa. Pero dixem estes paraules; gobernaré com puga. Y fen, segóns la costum, víndre al senescal, li va maná lo que teníe que fé mentres durare lo seu señorío, y después va di:

- Valeroses siñores, de diferentes maneres se ha parlat aquí del ingenio del home, de unes cuantes anécdotes que, si la Siñora Licisca no haguere vingut aquí fa un rato (que en les seues paraules me ha donat la materia de les futures narrassións per a demá) me penso que me haguere costat mol tems trobá un tema sobre lo que parlá. Ella, com hau escoltat, ha dit que no teníe cap veína que haguere anat donsella al seu home, y ha afegit que be sabíe cuántes y quines burles seguíen fen les casades als seus homens. Pero dixán la primera part, que es cosa de criatures, penso que la segona té que sé divertida per a parlá de ella, y per naixó vull que demá se diguen, ya que la Siñora Licisca mos ha donat lo motiu, burles que per amor o per salvassió seua han fet les dones als seus homens, habénsen ells donat cuenta o no.

Parlá de tal materia los pareixíe an algunes de les dames que no ere apropiat per an elles, y li rogaben que cambiare lo tema proposat; a lo que lo rey va contestá:

- Siñores, sé lo que hay manat milló que vatres, y com está manat ya no me podreu apartá, considerán que estam a uns tems que con tal de guardás los hómens y les dones de obrá deshonestamen, tota conversa está permetuda. Pos ¿no sabéu que per la peste de este tems los juches han abandonat los tribunals, les leys tan divines com humanes están callades y ampla llissénsia per a conservá la vida se ha consedit a tot hom? Per lo que, si algo se relaje la vostra honestidat al parlá, no per a seguí en les obres res desordenat sino per a que chalon los demés y vatros, no vech perqué dingú tos u pugue traure en cara. Ademés de aixó, la nostra compañía, desde lo primé momén hasta esta hora honestíssima, per res que se digue no crec que en cap acte se taco ni sigue maculada, en la ajuda de Deu. Ademés, ¿quí no coneix la vostra honestidat? a la que no ya les converses divertides sino la temó de la mort crec que no podríe desalentá. Si algú sapiguere que vau dixá de parlá de estes burles, igual sospecharíe que ereu culpables de lo que teníeu que contá, y que per naixó no vau vullgué contáu. Be me honraréu si habéntos yo fet cas a totes, ara, habénme fet lo vostre rey, vullguéreu imposám la ley y no parlá de lo que yo mana. Dixéu, pos, esta temó mes propia de ánims baixos que de los nostres, y bona sort tingue cada una en pensá una bona história. Cuan les siñores van sentí aixó, van di que siguere aixina com an ell li fee goch; per lo que lo rey hasta la hora de sopá va doná a tots llissénsia per a fé lo que vullgueren. Estabe lo sol encara mol alt perque les narrassións habíen sigut curtes; per lo que, habénse Dioneo en los atres jovens ficat a jugá a les birles, Elisa, cridán apart a les siñores, va di: - Desde que estem aquí hay volgut portátos a un puesto, mol prop de aquí, aon no crec que cap de vatres haigue estat, y se diu lo Vall de les Dames; y hasta ara no hay vist lo momén de puguétos portá allí mes que ara, ya que lo sol está encara mol alt; y per naixó, si tos va be víndre, no ting cap duda de que cuan estigáu allí tos ficaréu contentíssimes de habéy anat.

Les siñores van di que abán, y cridán a una de les criades, sense dils res als joves, se van ficá en camí; y no habíen caminat mes de una milla cuan van arribá a la Vall de les Dames. Allí se van embutí per un camí mol estret; a la vora corríe un riuet claríssim, y tot ere mol hermós y en molta sombra, cosa de agraí an aquell tems en que la calina y la basca ere mol gran. Y segóns me va di después una de elles, lo pla que ñabíe a la vall ere tan redó com si haguere sigut dibuixat en un compás, encara que pareguere artifissi de la naturalesa y no de la ma del home; y teníe de volta poc mes de mija milla, rodejat per sis montañetes no mol altes, collets, y al puch de cada una se veíe un edifissi que teníe la forma de un castellet o fortí.

Les faldes de estes montañetes que baixaben cap al pla eren com als teatros les grades hasta la part mes baixa, com a escalóns, estretínse sempre lo sírcul. Y estaben estes faldes, les que miráen cap al michdía, totes plenes de viñes, olivés u oliveres, amelés o armelés, sirés, figueres y atres classes de ábres frutals, sense un pam de terra erm.
Les que miraben al carro del Septentrión totes eren de bosquets de carrasques, freixes (fresnos) y atres ábres verdíssims y mol drets. Lo pla de aball, sense tíndre datra entrada que aquella per aon les dames habíen vingut, estabe ple de abetos, sapíns, sipresos, llorés y de algúns pins, tan ben ordenats com si tots hagueren sigut plantats per lo milló jardiné; y entre ells poc sol o gens, inclús entonses que estabe alt, entrabe hasta enterra, que ere tot un prat de herba minuda y plena de flos de colós. Y ademés de aixó, l´aigua saltáe per les roques y al caure sonáe un brogit mol acorde al oít, y al esquichá pareixíe de llun plata fundida que caíe; y al arribá abaix al planet, arreplegada per una bona séquia, anáe a una estanca o bassa, com a vegades fan al chardí los habitáns de les siudats que poden féu.

Y ere esta bassa no mol fonda, com hasta lo pit de un home, y l´aigua allí estáe mol clara, se veíe lo fondo, que ere de gravilla y pedretes; qui no haguere tingut datra cosa que fé, hauríe pogut contáles. Y no sol al mirá se veíe lo fondo, sino tans peixets navegán per aquí y per allá, que ere una maravilla. Y no estabe tancada per l’atra vora mes que per la terra humida del prat. Lo chorro que desbordabe anáe a pará a un atra sequieta, que portáe l´aigua fora de la vall, corrén cap a les parts mes baixes.

Están aquí les joves dames, después de habéu mirat y alabat tot, sén gran la caló y veén que no podíe vóreles ningú, va dessidí bañás; y manánli a la criada que se quedare al camí per aon habíen baixat, y que mirare si veníe algú y les avisare, se van despullá y van entrá a nadá, y l'aigua amagáe los seus cossos com u faríe un cristal sutil en una rosa roija. Están elles allí, sense que se enterbolire l´aigua, van aná caminán de aquí allá detrás de los peixos, que no teníen aon amagás, y los volíen agarrá a sarpeta; y encara ne van enchampá algún. Después van eixí, se van vestí y sen van entorná, a pas lento, parlán mol de la bellesa de aquell puestet. Arribán al villorrio, a bona hora, van trobá jugán als jovens aon los habíen dixat. Pampínea, rién, los va di: - Pos ya tos ham engañat avui.

- ¿Y cóm? - va di Dioneo-. ¿Escomenséu primé les obres que les paraules?
Va dí Pampínea:

- Siñó nostre, sí.

Y en detalls los van contá de aón veníen, cóm ere lo puesto, a cuan tros estáe, y lo que habíen fet.

Lo rey, sentín parlá de la bellesa del puesto, va volé vórel, y va fé prepará lo sopá a escape; y después de habé minjat, los tres joves en los seus criats, dixán a les dames, sen van aná cap an esta valleta, y fixánsen en tot, com no habíen estat allí may, cap de ells, van alabá alló com una de les coses mes majes del món; se van bañá, se van vestí y com se fée massa tart, van torná cap a la casa, aon van trobá a les dones que dansaben una carola a un aria, cantada per Fiameta; y en elles, acabada esta cansó, entrán en conversa sobre la Vall de les Dames, moltes alabanses se van di.
Lo rey, fen víndre al senescal, li va maná que ensondemá de matí se prepararen les coses y fore portat algún llit per si algú vullguere fé la michdiada. Después de aixó, fen víndre llums y vi y dolsaines, va maná que tot lo món se ficare a ballá; y habén escomensat Pánfilo una dansa per voluntat seua, lo rey, giránse cap a Elisa, li va di:
- Hermosa jove, avui me hau fet lo honor de donám la corona, y yo vull fétos esta nit lo de la cansó; y per naixó ne podrás cantá una que digue lo que mes te agrado.

A lo que Elisa va contestá sonrién que de bona gana, y en veu suaveta va escomensá de esta guisa:

Amor, si de les teues garres yo ixquera

no podríe passá

que datre dels teus hams mes mossegare.

Yo era una chiqueta cuan vach entrá a la teua guiarra

creén que ere gran y dolsa pas,

les armes me vach dixá per enterra

com qui confíe en un que diu verdat,

tú, desleal tirano, eres rapás

y me vas fé caure

en lo teu armamén y en la teua garra fiera.

después, ben apretada en les teues cadenes,

al que va naixe per a sé verdugo meu,

plena de tristes llágrimes y penes

cárcel me vas doná, y me vas pendre lo albedrío;

y es tan du y cruel lo seu señorío

que no poden conmoure

lo seu cor los meus suspiros ni ulleres.

Los meus rogs tots se los emporte lo ven:

dingú me escolte ni me vol sentí,

y, si cada hora creix lo meu tormén,

vivín en doló no sé morí,

¡Ay, dolte, siñó, del meu patí!

Lo que no puc fé

fésu tú, y dónameu lligat en forma fiera.

Y si no vols, per lo menos solta
lo nugo en que me lligue la esperansa.

¡Ah, que la libertat me sigue tornada!

Pos yo tindré, si u fas, confiansa

en torná a sé guapa sense tardansa;

y sense mes patimén

que en blanca y roija flo yo me tornara.

Después de habé acabat la cansó en un suspiro, encara que tots se maravillaren de tals paraules, ningú va ñabé que puguere adiviná quí ere la raó de cantá aixina.
Lo rey, que estabe de bon humor, fen cridá a Tíndaro, li va maná que traguere la cornamusa, y al són de ella va fé ballá moltes danses; y cuan ya bona part de la nit habíe passat, los va di a tots que sen anigueren a dormí.

ACABE LA SEXTA JORNADA.

cornamusa (del francés cornemuse, formada de corne cuerno y muse, divertirse o vagar)

miércoles, 18 de enero de 2023

Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi

VIII

Forma iuramenti praestandi ab OEconomis (Clavarios) studii generalis Illerdensis, an. MCCCLXIX. (Vid. pág. 37.) 

Ex lib. Privil. et Concord. curiae saecul. Illerd.

Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi ans que usen del offici juren cascun an; los quals capitols foren ordenants (ordenats) per lo Senyor Bisbe, et per lo capitol, et per lo conseyll de la ciutat en lan de nostre Senyor MCCCLX. nou (1369).

Nos aytals canonges e aytals ciutadans de Leyda juram sobre los sants de Deu Evangelis et la Creu de nostre Senyor davant laltar de Santa Maria de la Seu possats, et per nos et cascun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit a carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment et a nostra bona consciencia procurarem et regirem lo officii de la clavaria al qual (al-qual) som stats elets; e afermaren (afermarem) doctors et maestres o licenciats qui legiran en lo dit studi Dret Canonich et Civil, Medicina, Filosofia et altres scienties aprovades si mester hic siran e aço a aquell menor salari que porem.

Item que a negu no darem ni prometrem ni metrem en alcuna esperança salari negu per legir neguna lectura, si donchs no es doctor o maestre o licenciat; ni pagarem ni darem res a negu per lectura que en temps passat aye feyta sens volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; et si fahiem, que ultra lo perjuri, que nons sia reebut en compte ans ho ayam a pagar del nostre propi

Item que doctor, maestre ni licenciat negu no afermarem sens conseyll et volentat dels clavaris del an passat et de II. canonges et II. prohomens ordenats a nosaltres per conseylles o de la mayor partida daquells; los quals canonges et prohomens juren et ajen a jurar de conseyllarnos be et lealment, a profit de la clavaria et del studi, tota affeccio et hoy remoguts.

Item quel affermament dels dits doctors, maestres, o licentiats, ahut lo conseyll de susdit (dessus dit), et los salaris daquells, et altres pagues o coses que ayam a fer per raho de dit offici, farem tots IIII concordablament, et no los uns sens los altres.

Item que no vendrem del sensal (censal) que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella, per gran profit que fas de la clavaria et del studi, sens conseyll et volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; ans sin podem comprar, queu farem.

Item que dels dines de la dita clavaria en nostres usos no convertirem, sino lo salari a nosaltres asignat.

Item que forçarem et forçar farem entant compugam (en tant com pugam) tots aquells que sapiam que res deyen a la clavaria por qualsevol raho; et encara tots aquells, qui ayen res administrar de que no ayen retut compte que donen compte et paguen tot ço ques apparra que deyen o ayen a tornar; e aço farem al pus breu que porem, et que per dar favor ne favors a negu no lexarem.

Item que estrenyerem ab sagrament o en altra manera lo clavari qui cuyll lo sensal et les altres coses de la clavaria, que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat dins lo dit an per la dita clavaria, per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors (pone es devenidors).

Item que pagats los doctors, maestres o licenciats els altres salaris et altres messions necessaries que ayam a fer per la dita clavaria, tota la moneda que sobrara conservarem et metrem, e farem metre ey farem nostre poder en la caxa que es en les cases de Poblet (a: Arcam scilicet comunis depositi, ut in inventario bonorum Bernardi Alegreti ann. 1336 a nobis infra edendo apparet.) 

Item que a neguna persona no farem gracia de res que deye (: degue) a la dita clavaria, ni dels dines daquella no darem a negu per servi ni per altra manera, ni encara per festa que aye affer de doctorat o magistrat, sens conseyll e volentat del Senyor Bisbe o de son vicari et capitoll et del conseyll de la ciutat.

Item que totes les dites coses prometem et juram que farem be et lealment, tota affectio et hoy remoguts, e que per amor, ni favor, ni prechs de neguna persona de qualque dignitat, condicio o estament  sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment et a nostra bona conscientia, a profit empero del dit studi et clavaria, sira vist feedor.

Item que de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per ell o alcun dells nos ho donas.

Item que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor licenciat, ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat, sino solament III. dies; et si a mes temps la demanen que nou (: no ho) pugam fer, sens volentat del capitol, et dells pahers de la ciutat.

Item quels dits clavaris en les conduccions que faran dels dits doctors licenciats et aprovats facen, et hayen a fer jurar aquells que no advocaran, nec donaran algun patrocini duran lo temps de la lur lectura, en qualsevol questio que haien lo Senyor Bisbe et capitol de la Seu de Leyda, nec contra la universitat de la ciutat de Leyda; si donchs nou fahien ab licentia demanada et obtenguda del dit Senyor Bisbe et capitol en lures (lurs, llurs) questions, et dels pahers de la dila ciutat en les questions de la dita universitat. E si lo contrari fahien que perden lo salari quels sera promes per la lectura, et ultra aço sien privats de aquella lectura.

lunes, 26 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, N

Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré nadar
nadabe, nadáe nadaba
nadadó, nadadós nadador, nadadores
nadáen, nadaben nadaban
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang Navidad, Navidades
nafra, ñafra, nafres, ñafres cicatriz, herida, cicatrices, heridas
nais, naix nace
náisse, náixe nacer
naissém, naixém nacemos
naisserán, naixerán nacerán
náisses, náixes naces
naissimén, naiximén nacimiento
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó por eso, por esto
naix nace
Naixco nazco
naixcuda nacida
naixcudes nacidas
naixcut nacido
naixcuts nacidos
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren nacer
naixém nacemos
náixen nacen
naixeríe nacería
naixes naces
naixéu nacéis
naixíe nacía
naixíen nacían
naiximén, naiximéns nacimiento, nacimientos
naixó, per naixó, per aixó por esto, por eso
naixquéres nacieras, nacieses
nanet, enanet, enano enanito
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik enano
narcótic, narcótics narcótico, narcóticos
narcotisat, narcotisats narcotizado, narcotizados
narrades, contades narradas, contadas
narradó, narradós narrador, narradores
narrassió narración
narrassións narraciones
narratiu, narratius narrativo, narrativos
narrativa, narratives narrativa, narrativas
Narráu – narréu narrarlo, narráis
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz, narices
nascut nacido
nascuts nacidos
nasqueren, naixquéren nacieran, naciesen
nasset, nassets naricita, naricitas
nassional, nassionals nacional, nacionales
nassionalista, nassionalistes nacionalista, nacionalistas
nassións naciones
nássos, nas, nassos narices
natres, natros nosotros
natural, naturals natural, naturales
naturalesa naturaleza
naturalidat naturalidad
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez naturalizarme
naturaliso naturalizo
naturalmen naturalmente
naturals naturales
nau, naus, nave, naves nave, naves
nau, nou 9
naufragá naufragar
naufragán (g) naufragando
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis naufragio, naufragios
náusees, ganes de vomitá nauseas
navalla, navalles navaja, navajas
navalleta, navalletes – platejá, platejada navajita, navajitas – plateá, plateada
nave nave
navegán navegando
navegassió navegación
naves naves
ne porte tres lleva tres
neboda, nebodes sobrina, sobrinas
nebodeta, nebodet sobrinita, sobrinito
nebot, nevot, nebots, nevots sobrino, sobrinos
negá negar
negá negar
negaba negaba
negabe (ell) negáe negaba
negada negada
negán (g) negando
negánlay negándoselo
negánli negándole
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús negación, negaciones
negat negado
negativa negativa
negatives negativas
negátos negaros
Negáu – négau ! Negarlo – niégalo !
nego niego
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta,
ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés
negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés
negossiá negociar
negossián, negossiáns negociante, negociando, negociantes
negossiassió, negossiassións negociación, negociaciones
negossiet negociete
negossiets negocietes
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra.
negre, negres negro, negros
negres negros, negras
negró, negrura negrura, oscuridad
negue niega
neguen niegan
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad
nell, per an ell para él
nella, per an ella para ella
nena, nenes nena, nenas
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis nervio, nervios
nerviós, ñirviós nervioso
nerviosamen nerviosamente
nervioses, ñirvioses nerviosas
nerviosos nerviosos
nerviossisme nerviosismo
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada
nessessari, nessessaris necesario, necesarios
nessessária, nessessáries necesaria, necesarias
nessessidat, nessessidats necesidad, necesidades
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar
nessessitabe, nessessitáe necesitaba
nessessitaben, nessessitáen necesitaban
nessessitáem, nessessitabem necesitábamos
nessessitáreu necesitaréis
nessessitaríe necesitaría
nessessitaríen necesitarían
nessessite necesita
nessessitém necesitamos
nessessiten necesitan
nessessites necesitas
nessessitéu necesitáis
Nessessito Necesito – cuando él necesite
nessessiton necesiten
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies necio, necios, tonto, tontos, necia, necias
net, nets nieto, nietos
neta, netes nieta, nietas
netet, netets nietecito, nietecitos
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu ! nieve, nieves
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques neumático, neumáticos
neumonía neumonía
neutre, neutro, neutres, neutros neutro, neutros
nevá , neve, neu, nevada nevar, nieva, nieve, nevada
nevades (puntes) Puntas nevadas
neván nevando
nevats nevados
nevera, neveres nevera, neveras
nevot, nebot, nevots, nebots sobrino, sobrinos
ni ni
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous. huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos
nigromán, mago nigromante, mago
Nigromántica, nigromántiques nigromántica, nigrománticas
nils, ni los – ni les ni los - ni les
nina, nines de drap muñeca, muñecas de trapo
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat) nicho, nichos
Nines – pupiles, nina, pupila pupila, pupilas
ningú, dingú nadie
ningún, cap ningún
ninguna, cap ninguna
ninja, ninges ninja, ninjas
nino, ninos – ninot, ninots muñeco, muñecos
ninotet, ninotets muñequito, muñequitos
niñera, niñeres niñera, niñeras
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa nervioso, intranquilo
nit , anit, s'ha fet de nit noche, anoche, se ha hecho de noche
nit, nits noche, noches
nitet (de) por la noche
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo
niu, nius - vore follanius nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos
niuet, niuets nidito, niditos
nivell, nivells nivel, niveles
no no
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche no me apetece
no'ls, no los no los
nobilíssim nobilísimo
nobilíssima nobilísima
nobilíssimamen nobilísimamente
nobilíssimes nobilísimas
nobilíssims, mol nobles nobilísimos
noblemen noblemente
noblesa baturra nobleza baturra
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit nocturno, nocturnos
nol, no lo, no´l vach vore no lo vi
nols, no los, nol´s vach agarrá no los cogí
nom, noms nombre, nombres
nombrá nombrar
nombrabe nombraba
nombraben nombraban
nombrántos nombrándoos
nombrat, nombrats nombrado, nombrados
nombréu nombráis
nomená, anomená nombrar, nominar
nomenades, anomenades nombradas, de nombre
nomenál nombrarlo
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats nombrado, de nombre, nombrados
només, sol nada más, solo
nominá nominar
nómina, nómines nómina, nóminas
nomináls nominarlos
nominatiu, nominatius nominativo, nominativos
noms nombres
nora, nores nuera, nueras
Noranta, 90 90 noventa
nordeste, nordest nordeste
norma, normes norma, normas
normal, normals normal, normales
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta
normalissasió normalización
normalmen normalmente
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest noroccidente
nort, nord norte
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega noruego, noruega
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná) estorbo, estorbar, molestar
noses estorbos
nossió, nossións noción, nociones
nossiu, lesiu nocivo, lesivo
nossiva, lesiva nociva, lesiva
nostalgia nostalgia
nostra nuestra
nostre nuestro
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes nuestro, nuestros, nuestra, nuestras
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar
nota, notes nota, notas
notabe notaba
notabes notabas
notablemen notablemente
notáe, notabe notaba
notáen, notaben notaban
notán (g) notando
notánlos notándolos
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar
notarial, notarials notarial, notariales
notaríe notaría
notaris notarios
Notat – anotat es apuntat Notado – anotado es apuntado
note nota
noten notan
notifique notifica
notíssia, notíssies noticia, noticias
notissiota, notissiotes noticieja, noticiejas
noto noto
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9 nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9
nova, noves nueva, nuevas
novanta, noranta, 90 Noventa 90
novedat, novedats novedad, novedades
novela, noveles novela, novelas
novelán novelando
novelat novelado
noveles novelas
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau novelita, novelitas
novembre noviembre
noves (notíssies) nuevas, notícias
novet, novets nuevecito, nuevecitos
noveta, novetes nuevecita, nuevecitas
novia, novies novia, novias
novio, novios novio, novios
novissiat, a dins del convén noviciado, dentro del convento
novíssies, monges novicias, monjas
nuclear nuclear
nuclears nucleares
nugo, nugos (anugá, lligá) nudo, nudos (anudar, atar, ligar)
nugo de un llasset groc per als catalanistes
nugo de un llasset groc per als catalanistes y atra brossa com Purna, Puyalón.






núgol, núgols, se anugole nube, nubes, se nubla
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc nubes que vienen con el aire
nugolet, nugolets nubecilla, nubecillas
núgols nubes
nugos nudos
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns nudito, nuditos – nudillo, nudillos
numerals numerales
número, números número, números
numerós, numerosos numeroso, numerosos
numerosa, numeroses numerosa, numerosas
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva numerosísimo, numerosísimos
nupsial, núpsies, de matrimoni nupcial
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-ñ