Mostrando las entradas para la consulta nazis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nazis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Liguar, Liar - Desliamar


Liguar, Liar, v., lat. ligare, lier, attacher.

La franhadura liaretz

Ab un fil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lierez la fracture avec un fil.

Fig. E m destreing lo cor e m lia.

Augier: Per vos. 

Et m'étreint et me lie le coeur. 

Amors mi met e mos fols cors en via 

Que us clam merce a lei de fin aman, 

E can vos cug preiar, la lenga m lia. 

R. Bistors: Aissi col. 

Amour me met ainsi que mon fou coeur en voie que je vous crie merci à manière de tendre amant, et quand je crois vous prier, la langue se lie en moi.

- Allusiv. et fig. Refuser de remettre les péchés.

So que liaretz en terra er liatz en cel. Trad. de Bède, fol. 79.

Ce que vous lierez sur terre sera lié au ciel. 

Proverb. Qui ben lia ben desli.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui bien attache bien détache. 

Part. pas. Mas junhas, col liguat.

G. Faidit: Trop malamen. 

Mains jointes, cou lié.

Lai on tenian Sebelia 

Vencuda e liada.

V. de S. Honorat. 

Là où ils tenaient Sébélie vaincue et liée. 

Fig. Non son liatz de matremoni, ni an fag vot. V. et Vert., fol. 18.

Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu. 

CAT. Lligar. ESP. PORT. Ligar, liar. IT. Legare. (chap. Lligá, liá, embolicá: lligo, lligues, lligue, lliguem o lligam, lliguéu o lligáu, lliguen; lligat, lligats, lligada, lligades; lío, líes, líe, liém, liéu, líen; liat, liats, liada, liades. Contrari: deslligá, desliá, desembolicá.)

2. Litge, Lige, adj., lige, terme de féodalité.

Car atressi cum bon senhor acuelh 

Son litge ser, mi devetz aculhir.

Arnaud de Marueil: Us jois. 

Car ainsi comme bon seigneur accueille son serf lige, vous me devez accueillir. 

Subst. El mon non es crestias de lunh aire 

Que sieus liges o dels parens no fos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Au monde il n'est chrétien de nulle qualité qui son homme-lige ou de ses parents ne fût.

Les troubadours employèrent ce mot allusivement pour exprimer leur soumission envers leurs dames.

Sela que vol que sos litges remaingna. 

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Celle qui veut que je demeure son homme-lige. 

ANC. FR. E sis hoems liges devendreit.

Tu es siz liges homs, tu nel voil avoer.

Roman de Rou, v. 11687 et 4472. 

Vostre home lige devendrai.

Roman du Renart, t. I, p. 194. 

ANC. CAT. Lige, litge. IT. Ligio.

3. Lis, adj., lige.

Substant. Chamarlenx fo al duc e totz sos lis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Il fut chambellan du duc et tout son homme-lige.

4. Liam, s. m., lat. ligamen, lien, attache.

Liam ni cadena

No 'l te ni 'l tenria.

Perdigon: Verges en. 

Lien ni chaîne ne le tient ni le tiendrait. 

Fig. Sentura propriamen 

Liam d' amor signifia.

Brev. d'amor, fol. 8. 

Ceinture proprement lien d'amour signifie. 

Retz e liams... del diable.

V. et Vert., fol. 29.

Rets et liens... du diable. 

CAT. Lligam. PORT. Ligame. IT. Legame. (chap. Lligam, lligams; ligamén o lligamén, ligamens o lligamens del ginoll; lligassa, lligasses; nugo, nugos.)

Lligassa, vensill

5. Liamet, s. m. dim., petit lien.

El deissendra vitamen

Per liamet que el pe sen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il descendra vilement à cause du petit lien qu'il sent au pied.

(chap. Lligamet, lligamets; lligasseta, lligassetes; llasset, llassets; nuguet, nuguets.) 

6. Ligament, Liamen, s. m., lat. ligamentum, lien, ligament, attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

Ab nervis et autres ligamens adaptatz. Eluc. de las propr., fol. 33. 

(chap. En nervis, ñervis, ñirvis y datres ligamens o lligamens adaptats.)

Avec nerfs et autres ligaments adaptés.

ANC. CAT. Lligament. ESP. Ligamiento (ligamento). PORT. Ligamento. 

IT. Legamento. (chap. Lligamén o ligamén, lligamens o ligamens.)

7. Ligansa, Liansa, s. f., alliance.

Feron los Tarantes liansa am la ciutat de Cartagha.

L'Arbre de Batalhas, fol. 54.

Les Tarentins firent alliance avec la cité de Carthage.

- Hommage-lige, terme de féodalité.

Hobediensas e liansas et subjectios.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 222.

Obédiences et hommages-liges et soumissions.

Allusiv. Pos de mi vos fas ligansa, 

Prometes mi bon' esperansa. 

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Puisque de moi je vous fais hommage-lige, promettez-moi bonne espérance.

Fis de mi liansa

A lei de fin amador.

G. Faidit: Jauzens. 

Je fis de moi hommage-lige à manière de tendre amant.

ANC. FR. S'il vaint, il aura le ligance 

De tot le roiame de France

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 96. 

Que serrement nul ne ligance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 199. 

ANC. CAT. Lijanza. IT. Leganza. (chap. Aliansa, alianses. ESP. Alianza. Viene en el punto 13.)

8. Ligadura, Liadura, s. f., ligature, lien.

Conveniens ligaduras. Eluc. de las propr., fol. 69.

Ligatures convenables. 

Es aparelhada la liadura. Trad. d'Albucasis, fol. 60.

La ligature est apprêtée.

Car plus fortz es tals liadura.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car plus forte est telle ligature. 

ANC. FR. Liées ensemble à grosses bandes et lieures de fer.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.

CAT. Lligadura. ESP. PORT. Ligadura. IT. Legatura. (chap. Ligadura, lligadura, ligadures, lligadures; per ejemple, de les trompes de Falopio

9. Liassa, s. f., liasse.

LXXXV letras papals en XI liassas. Cartulaire de Montpellier, fol. 202.

(chap. Vuitanta sing lletres papals en onse lligasses; cartes del Papa de Roma, paregudes a les bules.)

Quatre-vingt-cinq lettres papales en onze liasses.

10. Liador, s. m., lieur, qui attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

A liadors, lo portal nou. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

(chap. Als lligadós, lo portal nou.)

Aux lieurs, le portail neuf. 

IT. Legatore. (chap. Lligadó, lligadós, lligadora, lligadores; ligón, ligons, ligona, ligones; ligá es casi lo mateix que lligá.)

11. Aliar, Alhiar, v., lat. alligare, allier.

Part. pas. substant. Manda sos amics et aliats et subjets.

(chap. Envíe als seus amics y aliats y subdits : subjects : vassalls.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Mande ses amis et alliés et sujets.

Per negu dels seus ni de sos alhiats.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 234.

Par nul des siens ni de ses alliés.

CAT. ESP. Aliar. PORT. Aliar, alliar. IT. Allegare. (chap. Aliá, aliás: yo me alío, alíes, alíe, aliém o aliám, aliéu o aliáu, alíen; aliát, aliats, aliada, aliades. Per ejemple, los aliats contra los nassionalsossialistes alemans, los Nazis, les tropes aliades.)

Catanazis

12. Aliament, s. m., lien, alliance, union.

Fig. Per aliament de molieransa. Trad. de Bède, fol. 72.

Par lien de mariage.

13. Aliansa, Alhiansa, s. f., alliance, union.

Que son de la aliansa... mossen lo comte.

Aliansas sian fermas.

Tit. de 1388. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 250.

Qui sont de l'alliance... de monseigneur le comte.

Que les alliances soient fermes.

Amb aquest ac tan gran amor e tan gran alhiansa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Avec celui-ci il eut si grand amour et si grande alliance.

CAT. Aliansa. ESP. Alianza. PORT. Alliança. IT. Alleanza. 

(chap. Aliansa, alianses.)

14. Colligar, v., lat. colligare, lier ensemble, conjoindre, comprimer.

Per las venas et arterias... colligar. Eluc. de las propr., fol. 35.

Pour les veines et artères... lier ensemble.

Part. prés. La quarta es humor los membres colligant.

Eluc. de las propr., fol. 88.

La quatrième est humeur comprimant les membres.

Part. pas. Las partidas colligadas.

Eluc. de las propr., fol. 82. 

Les parties conjointes.

CAT. Colligar. ESP. Coligar. PORT. Colligar. IT. Colligare, collegare.

(chap. Colligá, conjuntá, fé colloga; colega, colegues.)

15. Colligatiu, adj., colligatif, propre à conjoindre, à lier ensemble.

Es quaysh dels uelhs colligativa. Eluc. de las propr., fol. 37.

Est quasi colligative des yeux.

16. Colligacio, s. f., lat. colligatio, liaison, réunion, enlacement.

Per donar a lors partidas colligacio.

Lor dona colligacio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 63.

Pour donner liaison à leurs parties.

Leur donne liaison et ajustement.

CAT. Colligació. ESP. Coligación. PORT. Colligação. IT. Collegazione.

17. Colligament, s. m., liaison, union, enlacement.

Razitz que han entre si colligament. Eluc. de las propr., fol. 210.

Racines qui ont entre soi enlacement.

ESP. Coligamiento. IT. Collegamento.

18. Colligancia, s. f., liaison, union, enlacement.

Per lor granda colligancia. 

Per colligancia dels membres. 

Eluc. de las propr., fol. 51 et 33.

Par leur grande union.

Par liaison des membres. 

ANC. CAT. Colliganza. IT. Colleganza.

19. Obligar, v., lat. obligare, obliger, engager, lier.

Deu obligar las soas causas en penhora. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 68. 

Doit engager les siennes choses en nantissement. 

Nos obligam

A perdonar de bon talen.

(chap. (natros) Mos obligam a perdoná de bona voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 106.

Nous nous obligeons à pardonner de bonne volonté.

Fig. S' obliguet,

Per sa desobediencia,

A carnal concupiscencia.

Brev. d'amor, fol. 59. 

Il se lia, par sa désobéissance, à charnelle concupiscence.

Part. pas. Que hom se tenga per plus obligat a Dieu servir.

V. et Vert., fol. 61. 

Qu'on se tienne pour plus obligé à servir Dieu.

- Reconnaissant.

Aytant cant ell val plus que ieu, aytant li soy ieu plus obligatz.

V. et Vert. fol. 66.

Autant qu'il vaut plus que moi, autant je lui suis plus obligé.

ANC. FR. Que li crediteurs soit obligiet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 421.

CAT. ESP. Obligar. PORT. Obrigar. IT. Obbligare, obliare. (chap. Obligá: obligo, obligues, obligue, obliguem u obligam, obliguéu u obligáu, obliguen; obligat, obligats, obligada, obligades. En portugués, obrigado vol di agraít, grassies.) 

20. Obligatio, s. f., lat. obligatio, obligation, engagement.

Per aquo que non fo donada obligation.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Par cela que ne fut donnée obligation. 

Paguar la dita obligatio o promessio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 267. 

Payer ladite obligation ou promesse.

CAT. Obligació. ESP. Obligación. PORT. Obrigação. IT. Obbligazione, obbligagione, obliazione. (chap. Obligassió, obligassions.)

21. Obligament, s. m., lat. obligamentum, obligation, engagement. Obligament de totz sos bes.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Engagement de tous ses biens. 

Per expres obligament de maridatge.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 185. 

Par exprès engagement de mariage. 

ANC. ESP. Obligamiento. IT. Obbligamento, obliamento. 

(chap. Obligamén, obligamens.)

22. Obligansa, Obliganssa, s. f., obligation, engagement.

Quar prendre no vol la obliganssa.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Car il ne veut pas prendre l'obligation.

Per obligansas generals sensa specification.

Statuts de Provence. BOMY, p. 227.

Par obligations générales sans spécification.

Per raso de la dicha obligansa.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 365.

Par raison de ladite obligation. 

IT. Obbliganza.

23. Religuar, Reliar, v., lat. religare, lier, attacher, rallier.

Ieu serai l' estendart, ab me vos reliatz.

Roman de Fierabras, v. 3119.

Je serai l'étendard, avec moi ralliez-vous.

Part. pas. Rayna..., sa langua (lengua) se te de part denant ab la boca, mas desdins (dedins)... no es religuada. Eluc. de las propr., fol. 257. 

Raine..., sa langue se tient de par devant avec la bouche, mais dedans... elle n'est pas attachée. 

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

CAT. Relligar. ESP. Religar. IT. Rilegare. (chap. Relligá: torná a lligá, o be reapretá los nugos, les lligasses; per ejemple, los sacs d'ameles.)

24. Religio, Religion, s. f., lat. religionem, religion.

Li bon home de religion foron ab las crotz en bratz.

V. de Bertrand de Born. 

Les bons hommes de religion allèrent avec les croix en bras.

Monestiers o maio de religio. V. et Vert., fol. 16.

Monastère ou maison de religion. 

Selui... 

Cui ten estreg vera religios. 

Le Moine de Foissan: Ben volria quar. 

Celui... que tient étreint la vraie religion.

- Monastère, couvent.

Mantas religions 

Mes a foc et a carbons.

Hugues de S. Cyr: Cansons.

Maints couvents mil à feu et à charbons.

Mercat fazen entren en religion. V. et Vert., fol. 16.

Marché faisant ils entrent en couvent.

- Ordre religieux.

Anachorita, que es maniera de religio en Egypte per sanhta vida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50. 

Anachorète, qui est sorte d' ordre en Égypte par sainte vie.

CAT. Religió. ESP. Religión. PORT. Religião. IT. Religione. (chap. Religió, religions.)

25. Reliositat, s. f., piété, dévotion. 

Reliositaz, es airamens de pechat.

Trad. de Bède, fol. 36. 

Piété, c'est haine de péché.

26. Religios, Relegios, adj., lat. religiosus, religieux, pieux.

D' ome religios ab femna religiosa. V. et Vert., fol. 19. 

D' homme religieux avec femme religieuse. 

Substant. Silenci que toz relegios deu tener. 

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 8.

Silence que tout religieux doit tenir.

Subst. et prov. L' abit no fa pas bon religios. V. et Vert. fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

CAT. Religios. ESP. PORT. IT. Religioso, riligioso. (chap. Religiós, religiosos, religiosa, religioses.)

27. Religiozamen, Religiozamens, adv., religieusement.

Devon lo noyrir et esenhar religiozamens. V. et Vert., fol. 19. 

Doivent le nourrir et enseigner religieusement.

Aquels que vivio religiozamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 96. 

Ceux qui vivaient religieusement.

CAT. Religiosament. ESP. PORT. IT. Religiosamente. (chap. Religiosamen.)

28. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

Nos vuelha reconciliar, e nos metre en la sua gratia.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nous veuille réconcilier, et nous mettre en la sienne grâce.

Quan los reconciliaria, o 'ls absolvria.  Cat. dels apost. de Roma, fol. 27.

Quand il les réconcilierait, ou les absoudrait. 

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Reconciliare, riconciliare. 

(chap. Reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien; reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.)

29. Reconciliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Apres sa reconciliatio e sa retractatio.

Aportet la reconciliatio de Tholoza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 143 et 181. 

Après sa réconciliation et sa rétractation.

Apporta la réconciliation de Toulouse. 

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione, riconciliagione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

30. Reconciliament, s. m., réconciliation, raccommodement.

Per lo cal recebem ara reconciliament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Par lequel nous recevons maintenant réconciliation.

IT. Riconciliamento. (chap. Reconsiliamén, reconsiliamens.)

31. Esliar, v., délier, détacher. 

Tot so que hom enemic lia, 

L' avenimen de Dieu l' eslia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout ce qu'homme ennemi lie, l' intervention de Dieu le délie.

(chap. Deslligá, lo mateix que lo pun que seguix.)

32. Desliar, v., délier, délacer, détacher, déballer.

Deslian la donna qu'era encadenada. V. de S. Honorat.

(chap. Deslliguen la dona que estabe encadenada.)

Délient la dame qui était enchaînée. 

Si merchadiers ven a Bessa ses merchat o feira, e deslia, e no i vent, no i dara ja leida. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Si marchand vient à Besse sans marché ou foire, et déballe, et n'y vend pas, il n'y donnera jamais leude. 

Fig. Quar lo dreit lo deslia.

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Car le droit le délie.

- Allusiv. et fig. Remettre les péchés. 

Deu querre tal cofessor que sapcha liar e desliar.

V. et Vert. fol. 68. 

Doit chercher tel confesseur qui sache lier et délier. 

Proverbial. Qui ben lia, ben desli.

Marcabrus: Dirai vos senes. 

Qui bien lie, bien délie. 

Part. pas. Ella sentir s' a desliada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Elle se sentira déliée. 

ANC. CAT. Desliguar. CAT. MOD. Deslligar. ESP. Desliar, desligar. 

PORT. Desliar. IT. Slegar. (chap. Deslligá: deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

33. Deslegar, v., délayer, dissoudre, fondre.

Part. pas. Cant la neus fon deslegada. V. de S. Honorat. 

Quand la neige fut fondue.

(chap. Fondre, fondres; dissoldre, dissoldres; desfé, desfés.)

34. Entreliar, v., entrelacer, nouer, embarrasser.

Per que 'l lengua m' entrelia, 

Quan ieu denant ley me prezen.

B. de Ventadour: En cossirier.

C'est pourquoi la langue s'embarrasse en moi, quand devant elle je me présente.

La boca m' anava secan, 

E la lengua m' entrelian.

Passio de Maria. 

La bouche m'allait se séchant, et la langue se nouant en moi.

(chap. Entrelligá, entrelligás; embolicá, embolicás; fés un nugo a la gola : a la llengua.)

35. Sobreliar, v., sur-lier, s'attacher, s'enraciner.

Tal se pipa e s' aplanha,

Cui malvestatz sobrelia.

Hugues Brunet: Lanquan son li. Var. 

Tel se pomponne et se mignote, en qui mauvaiseté s' enracine.

36. Liamar, v., lier, attacher, resserrer. 

Fig. Fin' amors mi liama,

Qu' en mi non a pont d' enjan.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Var. 

Pur amour m'attache, de sorte qu'en moi il n'y a point de tromperie.

37. Aliamar, v., lier, attacher, enchaîner.

Fig. La su' amors m' afama

Que m ten pres e m' aliama.

G. Faidit: Una dolors.

Le sien amour, qui me tient prisonnier et m' enchaîne, m' aflame.

38. Enliamar, v., attacher, lier, enlacer.

Fig. Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m' enliama. 

B. de Ventadour: Be m' an perdut. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant me tient pris son amour et m' enlace. 

Ab son vol m' enliama.

A. Daniel: Anc ieu non. 

Avec sa volonté elle m'enlace. 

Part. pas. Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria. 

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.

39. Desliamar, v., délier, détacher. 

Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria.

(chap. literal. Lligat estic tan que, si me volía deslligá, gens fé no u podría.)

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.

lunes, 8 de abril de 2024

Lexique roman; Herba, Erba - Holocaust, Olocaust


Herba, Erba, s. f., lat. herba, herbe.

Belh m'es quan l' erba reverdis.

R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es quan.

Il m'est beau quand l'herbe reverdit.

L' odor de l' erba floria.

(chap. L'auló de la herba florida.)

B. de Ventadour: En abril.

L'odeur de l'herbe fleurie.

Loc. Los autres compron blat en herba. 

V. et Vert., fol. 14. 

Les autres achètent blé en herbe. 

Ben sap far paisser erba vert 

Femna qu' el marit encrima.

Pierre d'Auvergne: Abans qu'il. 

Sait bien faire paître l'herbe verte femme qui accuse le mari.

CAT. Herba. ESP. Yerba (hierba). PORT. Herva, erva. IT. Erba. 

(chap. herba, herbes; herbeta, herbetes; herbota, herbotes.)

2. Erbatge, s. m., herbage, verdure, printemps.

Vei cazer per los fossatz 

Paucs e grans per l' erbatge.

Bertrand de Born: Be m play.

Je vois tomber dans les fossés petits et grands sur l'herbage.

Seran complit set ans al prim erbatge. 

Cadenet: Ab leyal. 

Seront accomplis sept ans à la première verdure.

- Pâturage.

Ni els encorremens ni els erbatges. Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323. Ni aux parcours ni aux pâturages. 

CAT. Herbatge. ESP. Herbage (herbaje). PORT. Herbagem, erbagem. 

IT. Erbaggio. (chap. Herbache, herbaches.)

3. Erbaria, s. f., herberie, marché aux herbes.

Publicamen manifestadas el solier de la erbaria.

Petit Thalamus de Montpellier, p. 54.

Publiquement manifestées en la salle de l' herberie.

(chap. Herbaria, herbaries; herboristería, herboristeríes.)

4. Erbos, adj., lat. herbosus, herbeux. 

Sotz Rosilho albergo els pratz erbos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

Campent sous Rossillon dans les prés herbeux.

- Substantiv. Gazon, pelouse.

Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse.

Sotz lo pin en l' erbos. 

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Sous le pin sur le gazon.

ANC. FR. Sur le tapis de ceste herbeuse rive. 

Ronsard, t. 1, p. 78.

J'ai délaissé par les herbeux pastis 

Boeufs ou brebis et leurs aigneaux petits. 

Clément Marot, t. I, p. 313. 

La chiqueta María teníe un corderet

ESP. Herboso. PORT. Hervoso. IT. Erboso. (chap. Herbós, herbosos, herbosa, herboses; herbut, herbuts, herbuda, herbudes; herbat, herbats, herbada, herbades; ple d'herba.)

5. Erbut, adj., lat. herbidus, herbu. 

Aissi cum s' era 'l temps erbutz.

Marcabrus: Al prim comens. 

Ainsi comme si était le temps herbu.


Hermin, Ermini, Ermi, s. m., hermine.

Bell' e blanca plus c' us hermis.

(chap. Bella y blanca mes que un armiño; es una mustela de pell blanca.)

- Cercamons: Per fin. 

Belle et blanche plus qu'une hermine.

Un pelisso que ac non ermi. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.

(chap. Una pellissa o pell que se díe armiño.)

Une pelisse qui eut nom hermine.

Ac un mantel acolat 

D' escarlata ab pel d' ermini.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine.

ANC. CAT. Hermini. ESP. Armino (armiño). PORT. Arminho. IT. Ermellino.

(chap. Armiño, armiños; mustela blanca.)

Hermofrodita, s. m., lat. hermaphroditus, hermaphrodite.

Mascle o feme... hermofroditas, per error de natura, han membres de quascu, mas no perfiechz. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Mâle ou femelle... les hermaphrodites, par erreur de nature, ont les membres de chacun, mais non parfaits.

CAT. ESP. Hermafrodita. PORT. Hermaphrodita, hermaphrodito. 

IT. Ermafrodito. (chap. Monflorito, monfloritos.)

2. Hermafrodozia, s. f., hermaphrodisme.

De la cura de hermafrodozia. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

De la cure d' hermaphrodisme.

(ESP. Hermafroditismo.)


Hernia, s. f., lat. hernia, hernie.

Hernia es per crebadura de la tela dita siphat. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. La hernia se fa cuan se trenque la tela dita peritoneo. Per naixó tamé se li diu trencadura.)

Hernie est par rupture de la toile dite péritoine.

CAT. ESP. PORT. Hernia. IT. Ernia. (chap. Hernia, hernies; herniá, herniás, tamé trencá, trencás; herniat, herniats, herniada, herniades; trencat, trencats, trencada, trencades.)


Herodi, s. m., lat. herodius, héron.

Herodi o falco... herodi es auzel real.

Eluc. de las propr., fol. 146. 

Héron ou faucon... Le héron est oiseau royal.

(ESP. Garza real. Chap. Garsa real; no té res que vore en la garsa, blanca y negra: picaraza, urraca.)

ESP. Garza real. Chap. Garsa real



Heu! interj., lat. Heu! eh!

Responsivas coma: Heu! que vols? Leys d'amors, fol. 100.

Responsives comme: Eh! que veux-tu?

(Chap. Aik! Chaic!; eh! ESP. Eh!)


Heyssitacio, Esitacio, s. f. lat. haesitatio, hésitation, irrésolution.

Error e heyssitacio.

(chap. Error y duda.)

Es esitacio, quar alcunas veguadas cazo deves vos manieyras de homes am manieyras motas de malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 12. 

Erreur et hésitation.

Il y a hésitation, car aucunes fois tombent devers vous des espèces d'hommes avec beaucoup d'espèces de maladie.

CAT. Hesitació. ESP. Hesitación (duda). PORT. Hesitação. IT. Esitazione.

(chap. Duda, dudes.)


Hodi, s. m., greffe.

De pueis que l' a mes e sson hodi. 

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve. 

Depuis qu'elle l'a mis en son greffe.


Hoi, Huey, Huoi, Oi, Uey, Uoi, adv., lat. hodie, aujourd'hui, ce jour.

Ieu l' am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal. Var. 

Je l'aime tous les jours, incessamment plus aujourd'hui qu'hier.

Mais huey s'oblida aco d'hier.

(chap. Pero avui (huy, hui) s' olvide aixó (açó, assó) d' ahí o ahir.)

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d'hier. 

Non es amors, ans es engans proatz, 

S' uoi enqueretz e deman o laissatz. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal. 

Ce n'est pas amour, au contraire c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain le laissez.

Oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Aujourd'hui vaut beaucoup plus qu'hier. 

ANC. FR. N'oi autrestant mal ne dolor 

Com j'ai éu hui en cest jor... 

Tant ai hui fait male jornée... 

Vingt sols doi ci gaaigner hui. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 308 et 366; et t. IV, p. 215.

Loc. No us membre pus d' uey ni d' ier. Passio de Maria.

Ne vous souvienne plus d'aujourd'hui ni d'hier. 

ANC. FR. Ce n'est mie ne d' ui ne d' ier

Que riches gens ont grant poissance

De faire ou aide ou grevance.

Roman de la Rose, v. 1034. 

Huei e dia 

Plus paubres.

L' Évêque de Clermont: Peire. 

De jour en jour plus pauvre. 

Per que li novell crestian 

L' amonestan huey e deman.

V. de S. Honorat. 

C'est pourquoi les nouveaux chrétiens l' admonètent aujourd'hui et demain (sans cesse). 

ANC. FR. N'en partirez hui ne demain.

Fables et cont. anc., t. III, p. 426.

CAT. Huy (en lengua valenciana; avui en catalán). ESP. Hoy. PORT. Hoje. IT. Oggi. (chap. Avui, huy o hui.)

Adv. comp. D' uey en un an partras d' ayzi. V. de S. Honorat.

(chap. De aquí un añ partirás d' aquí, astí, assí, açí. D' avui en un añ.)  

D' aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

C' om puesca d' uoi enan eslire 

Qu' Amors de son joi lo estre.

Bertrand de Born: Sel que camja. 

Qu'on puisse d'aujourd'hui en avant reconnaître qu'Amour l'étreint de sa joie.

ANC. FR. D' ui en huit jours. Joinville, p. 88.

(chap. De aquí vuit díes; d' avui en vuit díes.) 

ANC. CAT. De huy avant.

ANC. ESP. D' oy adelantre (de hoy en adelante).

Fuero Juzgo, lib. XII, tit. III, §. 16.

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais.

Hueimais parran li ric e ill pro.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que.

Désormais paraîtront les puissants et les preux. 

Er saubut hueimais d' aissi enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Sera su désormais d'ici en avant.

Oimais m'auretz.

Cadenet: Oimais. 

Désormais vous m'aurez. 

ANC. FR. Hui-mais n' esteut parler d' acordes. 

G. Guiart, t. II, p. 217.


Holocaust, Olocaust, s. m., lat. holocaustum, holocauste.

“Te, vec te de que fassas holocaust netamens,” E det li I aret don fetz a Dieu presens.

Pierre de Cotignac: El nom de.

“Tiens, voici de quoi tu fasses holocauste purement,” et il lui donna un bélier dont il fit présent à Dieu.

Olocaust fay de rapina. Brev. d'amor, fol. 67. 

Fait holocauste de rapine.

CAT. ESP. PORT. Holocausto. IT. Olocausto. (chap. Holocausto, sacrifissi, sobre tot referit als cordés de la Pascua. Es mes famós trágicamen lo dels judíos a la segona guerra mundial a mans de uns sossialistes nassionalistes, los Nazis : Nationalsozialismus.)

Catanazis

domingo, 22 de octubre de 2023

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?


Karl Cerff, Catalunya, Nazi, catanazis

El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán es bien sabido, gracias entre otros a los estudios publicados por Francisco Caja o Jesús Laínz, que el nacionalismo catalán, así como sus múltiples facetas –desde el federalismo hasta el independentismo, pasando por el odio a España o la imposición lingüística–, hunde sus raíces en la concepción racial que sus ideólogos – Almirall, Gener, Guimerà, Prat de la Riba, Cambó, etc. – exportaron de Alemania a través de Francia.

No es menos desconocido que, junto a la idea de que los españoles se diferencian de los catalanes por su impura sangre judía, árabe o africana, el nacionalismo catalán también hizo uso de uno de los baluartes del imperialismo nacionalista alemán: la Großdeutschland o Gran Alemania.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Ya en 1899 el historiador barcelonés Joan Pijoan publicaba su famoso “Pancatalanisme” (La Renaixensa, XXIX/7896, 16/8/1899, pp. 5133-5136), en donde se reclamaba una “Greater Catalonia” (la expresión es de Riba) que ocupase todos los territorios racial y lingüísticamente catalanes. También por esas fechas Joaquim Casas i Carbó publicaba en Catalònia (I/5, 25/4/1898, pp. 77-79) un breve ensayo en el que hablaba de Barcelona como la futura reina del Mediterráneo, irradiando todo el planeta con su cultura y su civilización, mientras Angel Guimerà, el poeta canario convertido en adalid del catalanismo, afirmaba que Cataluña se extendía hasta “donde se habla la lengua alemana” (“En lloansa d’en Joan Fastenrath per son llibre “Catalanische Troubadoure””, 18/5/1890). El mismo Prat de la Riba llegó a decir, refiriéndose también a España, que “[l]os pueblos bárbaros, o los que van en sentido contrario a la civilización, deben ser sometidos por las buenas o por la fuerza en la dirección y el poder de las naciones civilizadas. Las potencias cultas tienen el deber de expansionarse sobre las poblaciones atrasadas” (La nacionalitat catalana, 1906, pp. 117 ss.). Este afán expansionista catalán provocará dislates casi dantescos, como el de Enric Usall, estudiante de derecho y compadre de Joan Sales, quien además de defender como aquél la catalanidad de Murcia, afirmaba que había que imponer el catalána golpes de sable”, para que “[u]na vez catalanizado este planeta nos lanzaremos a la conquista de otros; llegará el día en que ninguno de ellos podrá ir por el espacio si no lleva en su espalda las barras de Aragón” (Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, 1976, pp. 65-66). La seducción del nacionalsocialismo alemán encontró su punto de máxima efervescencia con la creación del Círculo Español De Amigos De Europa o CEDADE, un grupo neonazi fundado en Barcelona en 1966 que, en un principio, nada tenía que ver con el catalanismo [1]. No obstante, las fecundas condiciones alimenticias que Cataluña y Galicia ofrecían al pensamiento fascista permitieron a CEDADE la creación de dos partidos nacionalistas no independentistas –el separatismo era considerado por ellos parte de una conspiración judía mundial–: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) y el Partido Nacional Socialista Gallego (PNSG). Fueron ellos quienes, la noche del 30 de enero de 1978, como conmemoración del 45º aniversario de la ascensión de Hitler al poder, pintaron cruces gamadas sobre las seis caras del monumento de la Victoria, el distinguido obelisco situado en el cruce de Avenida Diagonal y Paseo de Gracia. Se trata del acto fundacional del Partido, al que seguirá, la noche del 30 de abril, la coronación de una bandera nazi de 7 metros de ancho por 5 de alto en el Arco del Triunfo de la ciudad condal, como conmemoración del 34º aniversario de la muerte de Hitler. Todo ello acompañado, en los años siguientes, por hojas volantes y adhesivos alabando el régimen hitleriano bajo el lema de “Catalunya desperta” (imitando con ella el lema nacionalsocialista de “Deutschland erwache”). Las simpatías raciales no acabaron con CEDADE, como bien demuestra el segundo y último número de Quaderns del separatisme, un pequeño folleto editado por Nosaltres sols! en 1981 bajo el título “Fonaments cientifics dels racisme.” (8 págs.), o las más recientes declaraciones de Artur Mas sobre el ADN germánico presente en el pueblo catalán.

catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo

De izquierda a derecha: Adhesivo conmemorativo con la fotografía que apareció en la portada de CEDADE (XII/81, junio de 1978). Póster y adhesivo del PNSC con propaganda nazi. El artículo que hoy presentamos corresponde a una entrevista publicada originalmente en La nació catalana el 26 de septiembre de 1932. Ésta había sido recogida anteriormente por el periódico digital La Voz Libre (21 de junio de 2009), así como por varias publicaciones críticas con el nacionalismo catalán, pero debido a un error en la datación (17 de octubre de 1933) no había podido ser localizada. Gracias a la erudita investigación de Jesús Laínz en su libro España contra Cataluña. Historia de un fraude (Madrid, 2014), el texto ha podido ser finalmente identificado.

¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?

Hemos podido celebrar una entrevista con el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegado del Partido Nacional Socialista Alemán, que ha tenido la amabilidad de contestarnos a algunas preguntas que le hemos hecho sobre el programa de Hitler y su Partido. El conocimiento de dicho programa ofrece puntos muy interesantes, para los estadistas de todos los países del mundo, porque los problemas que hoy preocupan a la humanidad son, más o menos, iguales en todas partes. -¿Cuáles son los motivos de su viaje? -He venido a España por viaje de estudios y al mismo tiempo para hacer propaganda de nuestro Partido Nacional Socialista entre los elementos compatriotas que se han unido bajo las normas de las ideas de Hitler.
-¿Qué aspecto ofrece Alemania en estos momentos?
-Al que ha visto mi país antes de la guerra y al que lo ve ahora le sobreviene una gran tristeza por la miseria que se observa en todas partes. Los siete millones sin trabajo son la causa del malestar de mi país. Muchas industrias y una infinidad de pueblecitos [sic!] cierran sus puertas por no poder pagar la exagerada contribución; lugares florecientes donde antes se observaba una gran intensidad de trabajo, hoy hay la paz silenciosa de un Cementerio; hasta tal punto es así que popularmente existen las palabras “Cementerio de la industria y Cementerio de los puertos”. La posibilidad de compra del pueblo alemán, hoy, es tan mínima que el que gasta en las grandes ciudades es únicamente el turista y el banquero, en general, todos de raza judía, que explotan al pueblo alemán de una manera bárbara, dejando capital a un interés ilegal. El hogar familiar, antes ideal, está abandonado a causa de la necesidad de trabajar de la madre y de la mujer en lugares públicos para ayudar al mantenimiento de la vida, triste y cara. Comprenderá que no es éste el ideal que nosotros deseamos para la vida de nuestro pueblo.
-¿Qué consecuencias tendrán las últimas elecciones, al no haber llegado el partido N.S. a la mayoría absoluta?
-Así es, no tenemos mayoría absoluta; pero desde ahora no será posible un Gobierno sin los Hitlerianos. Nosotros reclamamos ya los siguientes puestos: Reichskanzler (Presidente del Consejo de Ministros), Ministerio del Interior y Ministerio del Trabajo. Una coalición con los otros partidos será imposible, si estos no reconocen los derechos políticos fundamentales del Partido Hitleriano. Por el momento, es esto lo que mueve la vida interna alemana.
-Si Hitler llega al Gobierno, ¿pondrá en práctica todo su programa?
-Nuestro pensamiento político fundamental es de sobras conocido y, por tanto, no será posible desarrollarlo en un día, puesto que nuestro programa contiene transcendencias tan grandes sobre la vida política interna y externa de mi Patria, que su aplicación necesitará bastante tiempo, al igual que se han necesitado diez años de dura lucha y sacrificios para la formación de nuestro gran Partido N.S. Con dos palabras señalaré el camino a seguir: Nacionalizar nuestro pueblo y Socializar la vida pública. Nuestro Nacionalismo no se entiende como el querer ser los amos del mundo; nuestro Nacionalismo quiere representar la unión de nuestra raza y la libertad integral de un pueblo trabajador, sano y de unas miras de elevado idealismo. Nuestro Socialismo no quiere representar el Socialismo Marxista, ya que este Socialismo sería la negación del Nacionalismo; Marx y Engels no son sangre de nuestra sangre: son judíos internacionales que no pueden favorecer Nación alguna, y no pueden liberar a ningún pueblo digno de sí mismo; únicamente expresan su pensamiento judío-internacional, como hombres sin Patria ni ideales. Diversas cosas que hacen mucho daño al pueblo trabajador las quitaremos; nosotros las sanearemos, para que no pesen sobre el presupuesto del Estado unas sumas exageradas; por ejemplo, simplificaremos en gran medida el aparato de la administración del Estado y de las Municipalidades; rebajaremos los sueldos de los ministros, les quitaremos las pensiones. Obligación de servir civilmente al Estado, cada uno dentro de su ramo, durante un año. Haremos un programa de trabajos públicos para los parados, ya que es indigno dar limosna a un hombre; nosotros les daremos trabajo y con este trabajo se crearán objetos útiles para la vida de la Nación. Hay muchos proyectados, tales como la construcción de bermas, trabajar las tierras yermas, construcción de pueblos y muchas otras.
-Si Hitler en algunos puntos esenciales de su programa se viese obligado a renuncias, ¿qué haría el pueblo que lo sigue?
-El pueblo tiene completa confianza en su caudillo Hitler, hombre inatacable, hombre de una moral máxima, ya que ha podido convencer al pueblo en las regiones donde ha germinado el sentido de su programa N.S., que es realizable y ha llevado a cabo unas mejoras exuberantes para todo el pueblo afligido y martirizado. Regiones como: Coburg, Braunschweig, Oldenburg y Mecklenburg pueden dar a sus ciudadanos trabajo y una vida mejor a la que han tenido hasta ahora. No creo que Hitler se vea en la necesidad de reformar su programa, puesto que los hombres de gran moral que le rodean lo han confeccionado, no para engañar al pueblo, sino para mejorar su situación; éstos no son hombres políticos por la ambición de llegar al poder, sino que son verdaderos patriotas que saben sacrificarse por el bien de su Patria.
-¿Es Hitler partidario del Káiser?
-La forma de Estado, para nosotros, Nacional-Socialistas, es completamente secundaria. Hitler ha dicho: [“]¡prefiero una buena República a una monarquía absurda!”, y lo mismo al revés. Eso sí, la monarquía hereditaria no la queremos y la combatiremos siempre. Nosotros somos enemigos de las elecciones actuales, nosotros queremos un Parlamento de representantes de Gremios y Sindicatos; no será la masa la que irá al Parlamento, sino los representantes de estos Gremios y Sindicatos. Es absurdo hoy que un abogado o un médico representen a los agricultores, o que un maestro de estudios represente a los obreros, y que un obrero del puerto represente a los comerciantes.
-¿Es Hitler partidario de una nueva guerra?
-Nuestros amigos nos echan cada día en cara que preparamos una nueva guerra. Por el solo hecho de ser Nacional-Socialistas quieren hacer creer que sólo sentimos “revanche” contra Francia. Al contrario; nosotros, Nacional-Socialistas, como idealistas y humanitarios, queremos la Paz; por eso, nosotros queremos la Paz verdadera y ésta consiste en una libertad integral de todos los pueblos y no la libertad que otras Naciones nos impongan por su fuerza material o colonizadora. El derecho a la vida de cada individuo y la libertad colectiva serán las fuerzas que sacarán la “revanche” de los espíritus oprimidos. Lo que hoy domina a Alemania es el tratado de Versalles, donde unas manos traidoras Alemanas firmaron la culpabilidad, acusación forzada y arrancada bajo las bayonetas del ejército de la Entente. Mientras no se borre esta mentira de aquel tratado humillante, sí que hay posibilidades de una “revanche”, pues una Nación digna, dice: “antes muerta que esclava”. El renacimiento de mi Patria no lo queremos realizar armando al pueblo, sino reforzando la voluntad única y Nacional del Pueblo Alemán a base de una moralidad máxima.
-¿Qué piensa Hitler del problema de las minorías nacionales?
-Uno de los puntos esenciales del pensamiento político de Hitler es: La creación de un Estado Nacional Alemán único que comprenda todos los pueblos de raza Alemana. Esto tiene como consecuencia que el Nacional Socialismo reconozca lo que quiere para él, o sea, la vindicación integral de las diversas Nacionalidades oprimidas existentes. El P.N.S. querría que todas las Naciones que rodean Alemania viviesen dentro de un Nacionalismo puro en paz y comprensión para el mejoramiento de la vida de los pueblos.
-Usted, que durante los días de vuestra estancia entre nosotros ha podido estudiar el pleito catalán, ¿qué puede decirme al respecto?
-El pleito Catalán lo encuentro muy interesante [;] nosotros sabemos que los catalanes son una raza muy diferente de la Española, por razones sobradamente conocidas y hoy universalmente admitidas.
El catalán es trabajador, ama la libertad individual, es idealista e incluso me atrevo a decir aventurero. Los materialistas, en Cataluña, deben ser los judíos, y éstos con toda seguridad serán los antinacionalistas, los que estarán afiliados dentro de la masonería y es en las manos de estos hombres que está en peligro la libertad de todos los pueblos. Nosotros, N.S., comprendemos a los pueblos esclavos que sientan el nacionalismo y quieran liberarse de sus cadenas, etc.

Guillem de Montrodó

[1] Para la historia de CEDADE véase el comedido libro de Xavier Casals, Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995), Grijalbo, Barcelona, 1995.

//

La Cataluña de Macià dién piropos a Hitler y fen entrevistes. Un home inatacable fique al texto. Intachable com Pig Demon y lo Torrat. Cuántes vides s'hagueren salvat en sol una bala entre les selles de Adolf Hitler ...

Hem pogut celebrar una entrevista amb el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegat del Partit Nacional Socialista Alemany, el qual ha tingut l'amabilitat de contestarnos algunes preguntes que li hem fet sobre el programa de Adolf Hitler i el seu partit. El coneixement del dit programa ofereix punts molt interessants, per als estadistes de tots els països del món, perquè els problemes que avui...

Troba ses diferències, Catanazis, Nazis alemans

- El poble té completa confiança amb el seu cabdill Hitler, home inatacable, home d'una moral màxima, ja ha pogut convèncer el poble en les regions on ha germinat el sentit del seu programa N. S. que és realitzable i hi ha portat unes millores exuberants per a tot el poble sofert i martiritzat.


/ Com veéu, ya eren tan ploramiques entonses com ara los catalanistes, un poble sofert i martiritzat, y eren tan rassistes y "feixistes" com los nazis alemans. /