Mostrando las entradas para la consulta navarra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta navarra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Fils


Fils, s. m., lat. filius, fils.

S' el filhs fo de bon paire. 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Si le fils fut de bon père. 

S'il ne paraît pas au fils. 

Fig. Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté. 

Loc. prov. Lo filhs ma maire.

(chap. Lo fill de ma mare.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Le fils de ma mère. 

CAT. Fill. ANC. ESP. Fijo. ESP. MOD. Hijo. PORT. Filho. IT. Figlio. (chap. Fill, fills, filla, filles.)

2. Filhos, s. m., petit d'un animal.

Cassador l'a rapatz sos filhos.

(chap. Lo cassadó li ha robat (rapiñat, furtat) sons fillets, les seues críes.)

Discipo lors uous, et aucizo lors filhos.

Eluc. de las propr., fol. 260 et 256.

Le chasseur lui a ravi ses petits.

Dispersent leurs oeufs, et tuent leurs petits.

3. Filhet, s. m., dim., cher fils, cher enfant.

Jhesus va lur dir: “Filhetz, can greus causa es intrar el regne de Dieu!”

Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10. 

Jésus va leur dire: “Chers enfants, combien difficile chose c'est d'entrer au royaume de Dieu!” 

CAT. Fillet. ESP. Hijito. PORT. Filhinho. IT. Figlioletto. (chap. Fillet, fillets, filleta, filletes.)

4. Petitfilh, s. m., petit-fils.

Comandet son petitfilh Dagobert a Grimoal. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 86. 

Confia son petit-fils Dagobert à Grimoald.

5. Fillat, s. m., fillâtre, beau-fils. 

Manuel Riu Fillat, grillat, Benabarre

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses. (N. E. oissor : lat. uxore.)

6. Filhastre, Fillastre, s. m., fillâtre, beau-fils.

El pairastre contra son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28. 

Le parâtre contre son fillâtre.

Fill e fillastres e nebotz

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Fils et fillâtres et neveux. 

Tiberi, filhastre e genre d'Octovia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Tibère, fillâtre et gendre d'Octave.

CAT. Fillastre. ESP. Hijastro. IT. Figliastro. (chap. Fillastre, fillastres.)

7. Filha, Filla, s. f., lat. filia, fille.

Oi! maire, filla de Dieu.

(chap. Oh! Mare, filla de Deu.)

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Oh! mère, fille de Dieu.

Fig. Las filhas de Dieu son totas las vertutz. 

Horguelh es la ainada filha del diable. V. et Vert., fol. 7.

Les filles de Dieu sont toutes les vertus. 

Orgueil est la fille aînée du diable.

CAT. Filla. ANC. ESP. Fija. ESP. MOD. Hija. PORT. Filha. IT. Figlia. (chap. Filla, filles.)

8. Filhol, s. m., filleul.

Anc pairis contra fillol 

Non fetz tal failla.

(chap. May (abans) padrí contra fillol va fé tal falta.)

Giraud de Borneil: No m platz. 

Jamais parrain envers filleul ne fit telle faute. 

Fo aucitz per son filhol.

(chap. Va sé assessinat, matat, per son fillol.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

Fut tué par son filleul.

Fig. Quar es de pretz emperaires 

E de valor caps e paires, 

E fins jois es sos filhols.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Car il est empereur de mérite et chef et père de valeur, et pur contentement est son filleul. 

CAT. Fillol. IT. Figlioccio. (ESP. Ahijado; chap. fillol, fillols.)

9. Filhola, Fillola, s. f., filleule.

O ab filhol o ab filhola. V. et Vert., fol. 19.

(chap. O en fillol o en fillola.)

Ou avec filleul ou avec filleule.

Una filhola que avia.

V. de S. Énimie, fol. 25. 

Une filleule qu'elle avait.

Confessi e manifesti... a mas fillolas que non ai ensenhat Pater noster.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Je confesse et déclare... que je n'ai pas enseigné à mes filleules le Pater noster.

ANC. FR. L'a levée et bautisée et faite sa fillole.

Fables et cont. anc., t. I, p. 381.

CAT. Fillola. (chap. Fillola, filloles; ESP. Ahijada.)

10. Filholeta, s. f., dim., petite filleule. (chap. Filloleta, filloletes.)

Bels payre Masimin, 

Auias ta filholeta, si te plas, sopligant. 

V. de S. Magdelaine.

Beau père Maximin, écoute, s'il te plaît, ta petite filleule suppliante.

11. Filial, adj., lat. filialis, filial. 

Dileccio... filial.

Adopcio filial.

(chap. Amor filial; adopsió filial.)

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Amour... filial. 

Adoption filiale.

CAT. ESP. PORT. Filial. IT. Filiale. (chap. Filial, filials.)

12. Afilhamen, s. m., affiliation.

Aquest afilhamen prendem nos el baptisme.

V. et Vert., fol. 39. 

Nous prenons cette affiliation au baptême. 

ANC. CAT. Afillament. ANC. ESP. Afijamento. ESP. MOD. Ahijamiento. (chap. Afillamén, afillamens; adopsió, adopsions; es mol interessán lo de Jaime I d'Aragó y Sancho lo fort de Navarra.)

13. Afilholamen, s. m., afilleulement, affiliation par le baptême. 

Em nos totz filhs de Dieu per adoptio, so es per afilholamen.

V. et Vert., fol. 57. 

Nous sommes tous fils de Dieu par adoption, c'est-à-dire par afilleulement.

14. Afilhar, v., affilier, adopter.

Cant us rix homs non ha effans, ell pot afilhar un filh d' un paure home. Fig. Nos ha totz afilhatz ab luy. V. et Vert., fol. 39.

Quand un homme riche n'a pas d'enfants, il peut adopter le fils d'un homme pauvre.

Il nous a tous affiliés à lui.

Part. pas. Non es filhs naturals, mays afilhatz. 

V. et Vert., fol. 39. 

N'est pas fils naturel, mais adopté.

CAT. Afillar. ANC. ESP. Afijar. ESP. MOD. Ahijar. (chap. Afillá, adoptá: afillo, afilles, afille, afillem o afillam, afilléu o afilláu, afillen; afillat, afillats, afillada, afillades.)

jueves, 8 de febrero de 2024

Lexique roman; Don, Donpn - Adomesgar, Adomesjar


  

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.


Lo dons del Baus.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur de Baux. 

Granz avers te son donpn consiros.

P. Cardinal: Ieu trazi. Var.

Grande richesse tient son maître soucieux.

Aprop parlet dons Aimes, un coms d'ahatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Après parla le seigneur Aimes, un comte d'âge.

Ce nom fut quelquefois donné par dérision.

So respon l'almiran: Don glotz, ara us calatz.

Roman de Fierabras, v. 2483. 

Ce répond l'émir: Dom glouton, maintenant taisez-vous.

ANC. FR. Les réponses que le roy damp Jehan de Castille eut ce jour.

Froissart, t. III, p. 50.

CAT. ESP. (chap.) Don. PORT. Dom. IT. Donno.

2. DomnaDompna, Dona, s. f., lat, domina, dame.

Bel sun li drap que la domna vestit. Poëme sur Boèce.

Beaux sont les habits que la dame vêtit.

Dompna Maria de Ventadorn... prezada dompna.

V. de Marie de Ventadour.

Dame Marie de Ventadour... dame prisée.

Fig. Karitat es dona de totz bes, donc es plus grans bes que sia sotz lo cel. V. et Vert., fol. 31. 

Charité est dame de tous biens, donc elle est plus grand bien qui soit sous le ciel. 

Loc. Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame.

A Nostra Domna de la Mar

Corsari vengron assautar.

V. de S. Honorat.

Les corsaires vinrent donner assaut à Notre-Dame de la Mer.

- Maîtresse, dame de la maison. 

Despueis que Agar si senti prens... no volia esser sotmeza al mandament de sa dona. Hist. abr. de la Bible, fol. 6. 

Depuis qu'Agar se sentit enceinte... elle ne voulait pas être soumise au commandement de sa dame.

ANC. CAT. Domna, dompna, donna. CAT. MOD. ANC. ESP. Dona.

ESP. MOD. Dueña (Nuestra Señora; Covadonga). PORT. Dôna. IT. Donna.

(chap. dona, dones; doneta, donetes, com les que estaben a la huelga del 8-M a Valderrobres, en una pancarta catalanista. Ñabíe mes de una vaga, pero sol una huelga.)

3. Doneta, s. f., jeune dame.

Mas quar una doneta m trays.

Raimond de Miraval: Entre dos volers.

Mais puisqu'une jeune dame m'entraîne.

CAT. Doneta.

4. Dons, s. f., dame.

De mi dons sancta Maria.

V. de Sainte Enimie, fol. 38. 

De ma dame sainte Marie. 

Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons, qu'es pros, cortez' e benestans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame, qui est généreuse, courtoise et gentille, me défend ce dont elle me donne abondance. 

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai. 

Ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

5. Na, s. f., dame.

Ce mot se plaçait ordinairement au-devant du nom propre d'une dame; c'était une abréviation de domna.

Na Castellosa... fo d'Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona.

V. de la dame Castelloze. 

La dame Castelloze... fut d'Auvergne, gentille dame, femme du Truc de Mairone. 

Na Johana d'Est agensa 

A totz los pros ses falhensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

La dame Jeanne d'Est plaît à tous les preux sans exception.

Il était aussi placé au-devant des êtres moraux féminins personnifiés.

Na Fortuna, ab tota sa roda, que lo gira e lo regira a dextre e a senestre.

(chap. La Fortuna, en tota sa roda, que lo gire y lo regire a la dreta y a la esquerra; zurda al Mesquí, Mezquín. Ñabíe un a Penarroija que cuan passabe la Fortuna estabe dormín.)

V. et Vert., fol. 72.

Dame Fortune, avec toute sa roue, qui le tourne et le retourne à droite et à gauche.

Joglar foron a fin' amor

Ab Na Coindia sa seror. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ils furent jongleurs de pur amour avec dame Courtoisie sa soeur.

Il a même été employé absolument.

Es Na maier sobeirana

De tot can mar, terra clau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Elle est la dame la plus grande en supériorité de tout ce que la mer, la terre renferme. 

A vos Na, qal que siatz.

R. de Tors de Marseille: Bel ergueilhos.

À vous, dame, quelle que vous soyez.

Na s'ajoutait encore à domna pour exprimer une qualification plus distinguée que ne le faisaient chacun de ces mots mis séparément.

Domna Na Maria, tensos 

E tot chant cuiava laissar. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui. 

Dame, dame Marie, je croyais laisser les tensons et tous les chants.

De la domna que ac nom ma domna N'Aia.

V. de Raimond de Durfort. 

De la dame qui eut nom ma dame dame Aie.

ANC. CAT.

Usar dels fruyts que na Venus conrrea. 

Ausias March: Be m maravell.

6. Donzel, s. m., damoisel, page, suivant.

Apres assona un donzel: 

Aporta mas armas, dis el.

(chap. Después cride a un donsell, mosso, paje:

Porta les meues armes, va di ell; pórtam les armes.

Roman de Jaufre, fol. 93.

Après il appelle un damoisel: Aporte mes armes, dit-il.

Volc que fos donzel de ma dompna Margharida sa molher.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Voulut qu'il fut page de madame Marguerite son épouse.

... Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel e de la donzela.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Oncques vous ne vîtes plus beau couple du damoisel et de la damoiselle.

- Titre, nom de dignité.

Ieu, dozels del Castelnou, confessi per veritat.

Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 187.

Moi, damoisel de Castelnau, confesse par vérité.

ANC. FR.

Si vos sivront et danzel et meschin... 

Borgois et dames, chevalier et danzel. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1592. 

ANC. CAT. Donzell. ESP. Doncell (doncel, como el de Sigüenza). 

IT. Donzello. (chap. donsell, mosso, paje.)

7. Donzelon, s. m., jeune damoisel, page, suivant.

A dos mieus donzelos 

Fis penre II falcos.

(chap. A dos donsellets meus vach fe pendre dos falcons.)

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

A deux miens jeunes damoisels je fis prendre deux faucons.

Lai on jay mortz lo donzelons. V. de S. Honorat.

Là où gît mort le jeune damoisel. 

Abat e trebuca sirvens e donzelos. Guillaume de Tudela.

Il abat et renverse servants et jeunes damoisels.

8. Donzella, s. f., damoiselle, jeune fille, donzelle.

D'una donzella fo lains visitaz.

Poëme sur Boèce. 

Il fut là-dedans visité d'une damoiselle.

Det lhi una donzela a tastonar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40. 

Il lui donna une donzelle à tâtonner. 

CAT. Donsella. EST. Doncella. PORT. IT. Donzella. (chap. donsella, donselles; donselleta, donselletes).

9. Damisela, s. f., demoiselle.

Si m dones damisela Constansa

Totz mos volers.

G. Faidit: Anc no m parti.

Si demoiselle Constance me donnait tous mes vouloirs.

ESP. Damisela. IT. Damigella. (chap. damissela, damisseles : donsella.)

10. Domini Dieus, s. m., seigneur Dieu.

Que pregues Domini Dieu.

V. de S. Honorat. 

Qu'il priât le seigneur Dieu.

IT. Il nostro signore Domeneddio.

Cento novelle ant. 35.

11. Dombres Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Si Dombres Dieus mi gar.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Si le seigneur Dieu me garde.

Dombre Dieu prec ieu et ador.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Je prie et adore le seigneur Dieu.

12. Dame Dieu, Dami Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Ja Dame Dieus non vuelha, 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Que jamais le seigneur Dieu ne veuille qu'en ma faute soit la séparation.

Tos temps m'an fait lauzenjador 

Mal et enuei; Dami Dieus los azire!

Pons de la Garde: De chantar. 

Tout temps les médisants m'ont fait mal et ennui; le seigneur Dieu les haïsse!

ANC. FR. Grandes miracles fit dames Dex par lui. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1619.

13. Damri Deu, Dami Drieu (metátesis de Damri Dieu), s. m., seigneur Dieu.

Ab Damri Deu se tenia forment. Poëme sur Boèce.

Il se tenait fortement avec le seigneur Dieu. 

No plassa Dami Drieu l'autisme rei. 

(N. E. No vullgue Siñó Deu l' altíssim rey.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42. 

Ne plaise au seigneur Dieu le très haut roi.

14. Domneiaire, Dompneiador, s. m., courtisan de femmes, courtiseur, galant. (N. E. El castellano forma de mujer, mujeriego : cortejador, galán, cortesano de féminas, ligón, putero, etc..)

Bons cavaliers fo e bons guerriers e bons domneiaire e bons trobaire.

V. de Bertrand de Born.

Il fut bon cavalier et bon guerrier et bon courtiseur et bon troubadour.

Car qui cuia gazaing traire

Non es fort bons dompneiaire

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain n'est pas fort bon galant.

Pero no sai dompneiador

Que menz de mi s'i entenda.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

Pourtant je ne sais courtiseur qui s'y entende moins que moi.

Adjectiv. Pren marit domneiador

Que de si dons sia totz jornz aizit.

T. du cousin d'Elias et d'Elias: Era m diguatz.

Prend mari galant qui soit toujours aise de sa dame.

IT. Donnaio, donnaiolo.

Domneiaire était le titre d'une sorte de poésie, adressée en forme d'épître à une dame, commençant et finissant ordinairement par le mot domna.

15. Domnei, Dompney, s. m., courtoisie, amour, plaisir, faveur, galanterie. 

... Si domneys e cortejars no fos, 

No fora pretz ni servirs ni honransa.

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si ne fut galanterie et courtiser, ne serait mérite ni hommage ni honneur.

E 'l colombet per gaug d'estieu

Mesclan lur amoros torney,

E duy e duy fan lur domney.

A. Daniel: Ab plazer.

Et les colombes par joie d'été mêlent leurs ébats amoureux, et deux à deux font leur amour.

Proverb. Car trop tarzar en dompney es folia. 

G. de Montagnagout: No sap.

Car trop tarder en amour est folie.

A l'entendre a pro domney 

Ad emperador o a rey.

Jordan de Confolen: Ancmais. 

A l'entendre il a assez de faveur auprès d'empereur ou auprès de roi. ANC. FR. Une foi ierent en dosnoi

Entre dames et damoiselles.

Fables et cont. anc., t. I, p. 101. 

Tant ameroie le dosnoi.

Romancero français, p. 29.

16. Dompneyamen, s. m., courtoisie, manière de faire l'amour.

Aquist an paratge baissat, 

Ab aquel lur dompneyamen.

Deudes de Prades: No m puesc. 

Ceux-ci ont baissé parage, avec celle leur courtoisie.

ANC. FR. Quant il ert au tornoiement 

N'avoit soing de dosnoiement.

Fables et cont. anc., t. I, p. 166. 

Que ce n'est pas por vostre cors 

Ne por vostre donoiement.

Roman de la Rose, v. 9295.

17. Domneiar, Dompneyar, v., courtiser, faire le courtois, s'ébattre, galantiser.

On qu'ilh estey, 

Sos drutz suy, et ab lieys domney 

Totz cubertz e celatz e quetz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Où qu'elle soit, je suis son amant, et je fais le courtois avec elle tout caché et celé et coi. 

Ieu vey sai e lay 

Quascus auzelh ab son par

Dompneyar.

E. Cairel: Estat ai. 

Je vois çà et là chaque oiseau s'ébattre avec son pareil. 

Substantiv. Era y jois, domneiars et honors.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. 

Y était joie, courtiser et honneur.

ANC. FR. Car tuit li plusors s'en aloient 

O lors amies umbroier

Sous ces arbres por dosnoier.

Roman de la Rose, v. 1301. 

Enuit mais porra dosnoier 

Li prestres a Aelison.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 437. 

ESP. Doñear (cortejar, hacer la corte, galantear, ligar, etc.) IT. Donneare.

(chap. festejá, cortejá, convoyá, galantejá, ligá.)

18. Donzellar, v., causer, caqueter. 

Molt moderramen donzellet de jovent. Poëme sur Boèce. 

Il causa très modérément de jeunesse. 

IT. Donzellare.

19. Domesgier, Domenger, Domengier, adj., domestique, privé, soumis, sujet. 

D'amar celei cui sui totz domengiers.

Lamberti de Bonanel: Al cor. 

D'aimer celle à qui je suis tout soumis. 

Ni arbre domesgier que no l'esfulh.

(chap. Ni abre doméstic que no lo desfullo o esfullo.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.

Ni arbre domestique qu'il ne l'effeuille.

A l'ombra d'un fust domesgier.

Marcabrus: A la fontana.

(N. E. Me pregunto si el autor de A l'ombra de les roques del Masmut sabía que hablaba y escribía en un dialecto occitano.)

A l'ombre d'un bois domestique.

Substantiv. Als baros de sa terra e als seus domengers.

Guillaume de Tudela.

Aux barons de sa terre et à ses sujets.

20. Domengeiramen, adv., domestiquement, servilement.

Aisi soi totz domengeiramen sieus.

Aimeri de Peguilain: Nuls hom. 

Ainsi je suis tout domestiquement sien.

21. Domesgue, Dometgue, adj., domestique, apprivoisé.

Aisel qu'es magers e plus gros 

Es plus domesgues e plus bos.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Celui qui est plus grand et plus gros est plus apprivoisé et plus bon.

A far domestges es fort durs.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il est fort dur à faire apprivoisé.

Si alcus talha albres dometges, pomier, noguier, etc.

(chap. Si algú talle abres domestics, pomera, anogué, etc.)

Ord. des R. de Fr., 1563, t. XVI, p. 135.

Si quelqu'un coupe arbres domestiques, pommiers, noyers, etc.

Substantiv. Domesgues entendem moller, ser affranquit mercennaris, fil o nebot, discipols o escolars, auzidors, e totz mascles e femes que son de mainada. Cartulaire de Montpellier, fol. 10. 

Par domestiques nous entendons femme, serf affranchi mercenaires, fils ou neveu, disciples ou écoliers, auditeurs, et tous mâles et femelles qui sont de la maison.

ANC. FR. Où vergier ot arbres domesches... 

Oiseaux privés, bestes domesches.

(ESP. Pájaros domésticos, bestias domésticas; domesticado, domesticada, domesticados, domesticadas.)

Roman de la Rose, v. 1355 et 16255.

22. Domestgamen, adv., privément. 

Domestges laironicis o rapinas o torts domestgamen sian castiat per lo senhor, o per lurs maistres. Statuts de Montpellier, fol. 10. 

Que les vols ou rapines ou torts domestiques soient corrigés par le seigneur privément, ou par leurs maîtres.

23. Domestic, Domestegue, adj. lat. domesticus, domestique, privé, particulier, serviteur.

Domesticas cartas e domesticas garentias non podo far fe per se al jutge. Trad. du code de Justinien, fol. 28.

Actes privés et garanties particulières ne peuvent faire foi par soi au juge.

Substantiv. Majormen al domestegues de la fe. 

Trad. de l'épître de S. Paul aux Galates. 

Principalement aux serviteurs de la foi. 

CAT. Domestic (N. E. sin tilde). ESP. (doméstico) PORT. IT. Domestico. (chap. doméstic, domestics, doméstica, doméstiques : privat, particulá.)

24. Domesteguessa, s. f., familiarité. 

Non era neguna gran domna que no dezires... que el entendes en ella o que li volgues be per domesteguessa, car el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om. V. de Raimond de Miraval.

Il n'était nulle grande dame qui ne désirât... qu'il eut son affection en elle ou qu'il lui voulût du bien par familiarité, car il les savait honorer et faire agréer plus que nul autre homme.

On a dit aussi desmestegessa. 

IT. Domestichezza.

25. Domesgar, Domesjar, v., apprivoiser, soumettre.

Bestia es que vol libertat e no s domesja. 

(chap. Bestia es que vol libertat y no se dome, domestique, amansix, familiarise. Si dius llibertat u escrius en ll; al ocsitá encara se escribíe en una sola l.)

Eluc. de las propr., fol. 255. 

Est bête qui veut liberté et ne s'apprivoise pas.

Ieu cug Malleon domesgar 

Plus leu d'un falcon.

Giraud de Borneil: Al plus leu. 

Je crois apprivoiser Mauléon plus facilement qu'un faucon.

L'orgulhos domesga et homelia.

Aimeri de Peguilain: Selh qui s'irais. 

Soumet et humilie l'orgueilleux.

Part. pas. Sobr' el ponh esta domesjat... 

Bestias noyridas dins mayzo et domesjadas.

Eluc. de las propr., fol. 146 et 232. 

Apprivoisé il reste sur le poing... 

Bêtes nourries dans la maison et apprivoisées. 

Totz sui sieus homs domesjatz.

P. Vidal: Nulhs hom no. 

Je suis entièrement son homme soumis.

26. Domesjable, adj., apprivoisable, domptable.

Es malicios et mal domesjable.

(chap. Es malissiós y mal domesticable.)

Eluc. de las propr., fol. 258. 

Est malicieux et mal apprivoisable.

27. Domaine, s. m., lat. dominium, domaine.

Sazit an trastot mon domaine... 

E compret y domaines.

V. de S. Honorat. 

Ils ont saisi tout mon domaine... 

Et y acheta domaines.

CAT. Domini. ESP. PORT. IT. Dominio. (chap. domini, dominis. Han pres tot lo meu domini. Y hi va comprá dominis.)

28. Domenis, s. m., domaine, possession.

Aquel de cui es lo domenis de la causa.

(chap. Aquell de qui es lo domini, propiedat, de la cosa.)

Trad. du code de Justinien, fol. 18. 

Celui de qui est la propriété de la chose.

29. Donjon, Domejo, Dompnhon, s. m., lat. dominium, donjon. 

Milites, ocyus conscenso domnione, domo scilicet principali et defensiva, rebus suis diffidentes, decernunt intra se pacisci pro vita. 

Act. SS., 24 jull., t. V, p. 587. 

A las portas dels bels donjons,

Hon es lo reys et lo garsons.

V. de S. Honorat.

Aux portes des beaux donjons, où est le roi et le garçon.

La ciptat e lo borc e lo donjo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71. 

La cité et le bourg et le donjon. 

Plus soven venz castels e domejos.

P. Vidal: Lanza marques. 

Plus souvent conquiert châteaux et donjons. 

Puieron per forsa la sus en el dompnhon. 

Guillaume de Tudela.

Montèrent par force là haut en le donjon. 

ANC. FR. Tout ainsi que le donjon d'une fortrece est assis en la plus fort place du chastel.

(N. E. Torre del homenaje.)

Christine de Pisan, Charles V, 2e part., ch. 1. 

D'Evreux le dominion

Fut au roy Charles rendue.

Eustache Deschamps, p. 169.

30. Domination, s. f., lat. dominationem, domination.

Lo dreg e la domination de mon senhor lo rei.

(chap. Lo dret y la dominassió de mon siñó lo rey; mossen.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Le droit et la domination de monseigneur le roi.

Il s'est dit d'une hiérarchie d'anges. 

Autra maniera d'angiels que an noms dominatios, que sobre monto de gras los autres angils, car ilh lor so per obediensa sotzmes. 

Liv. de Sydrac, fol. 9.

Autre espèce d'anges qui ont nom dominations, qui surmontent de degrés les autres anges, car ils leur sont soumis par obéissance.

CAT. Dominació. ESP. Dominación. PORT. Dominação. IT. Dominazione.

31. Dominicatura, s. f., domaine, seigneurie.

La medietad de las dominicaturas.

(chap. La mitat de les dominicatures, dominis, siñoríes. 

Per a sé un texto de Languedoc de 1067 se assemelle bastán al chapurriau actual. Entonses reinabe Sancho Ramírez a Aragó. Sancho I, Ramírez, fill de RamiroRanimiroRanimirus. Desde 1076 hasta 1094 que va morí tamé va sé rey de Pamplona, mes tart Navarra. Los reys de Aragó se enteníen perfectamen en la gen que parlabe ocsitá, provensal y datres dialectes. Tamé antes del fuero de Jaca de 1077. No tos penséu que sol u faigueren a partí de Alfonso II, fill de Petronila reina y lo conde de Barselona Ramón Berenguer IV.)

Tit. de 1067, Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261. 

La moitié des domaines.

ESP. Dominicatura. (chap. Dominicatura, dominicatures.)

32. Domenjadura, s. f., résidence, demeure, propriété.

Si ha duas domenjaduras.

(chap. Si ñan dos propiedats, ressidensies.)

Fors de Bearn, p. 1080.

S'il a deux propriétés.

ANC. CAT. Domenjadura.

33. Domini ser, s. m., serf domanial. 

S'ieu ja fos sos dominis sers.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz. 

Si moi jamais je fusse son domanial serf. 

Domna, vostre domini ser 

Crezetz mi, qu'ieu am ses enjans.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a selhs. 

Dame, que j'aime sans tromperie, croyez-moi votre serf domanial.

34. Domergal, adj., domanial, particulier.

El prat domergal.

(chap. Al prat particulá.)

Titre de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203.

Au pré domanial.

- Du dimanche.

En totz los jorns domergals.

En tous les jours de dimanche.

(chap. A tots los domenges; díes de Domenge. 

Crec que los Domenges de Beseit, una partida daball del sementeri hasta lo riu Ulldemó aon se ajunte al Matarraña, podríe sé un prat “dominical”.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 179.

35. Domicili, s. m., lat. domicilium, domicile.

Li estran de tot en tot domicili non avens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

Les étrangers de tout en tout n'ayant pas domicile.

Fig. Virtut vital que ha son propri domicili al cor.

Eluc. de las propr., fol. 19. 

Vertu vitale qui a son propre domicile au coeur. 

CAT. Domicili. ESP. PORT. IT. Domicilio. (chap. Domissili, domissilis; v. domissiliá: domissilio, domissilies, domissilie, domissiliem o domissiliam, domissiliéu o domissiliáu, domissilien. Domissiliat, domissiliats, domissiliada, domissiliades.)

36. Dominica, s. f., lat. dominica, dimanche.

En aquela dominica de la Septuagezima.

(chap. An aquell domenge de la Septuagéssima; an aquella domínica.)

Eluc. de las propr., fol. 128.

Dans ce dimanche de la Septuagésime.

CAT. Dominica. IT. Domenica. (ESP. chap. Domínica)

37. Domenga, s. f., dimanche. 

Cant venc un dia d'una domenga.

(chap. Cuan va vindre un día de domenge; domenche)

V. de Bertrand de Born.

Quand vint un jour d'un dimanche.

ESP. Domingo. PORT. Dominga.

38. Dominical, adj., lat. dominicalis, dominical, du dimanche.

Adonc la lettra dominical corria A.

(chap. Entonses la lletra dominical que corríe ere la A.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 208.

Alors la lettre dominicale courait A. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Dominical. IT. Dominicale.

39. Domanar, v., posséder, avoir en domaine.

Tot aitant quant domanar podian.

Tit. de 1212. DOAT, t. C, fol. 242. 

Tout autant qu'ils pouvaient posséder.

40. Endomengadura, s. f., domaine, possession.

Las endomengaduras, las tenensas.

Tit. de 1215. DOAT, t. CXXVIII, fol. 144. 

Les domaines, les tenances.

41. Endomenjat, Endomergat, adj., serf, homme lige, soumis, intime, tenancier.

Li pus car amicx e 'ls pus endomergatz

Que nos autre acsem, nos n'an dezamparatz.

Izarn: Diguas me tu. 

Les plus chers amis et les plus intimes que nous autres eussions, nous en ont abandonnés. 

Substantiv. Ieu vos plevisc e us afi

Que vostre soi endomenjatz. 

Gavaudan le Vieux: Desemparat. 

Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.

42. Maiordome, s. m., majordome, intendant.

Pueysh quar fust estatz maiordome. Leys d'amors, fol. 46.

Puis parce qu'il eut été majordome.

Lo maiordome de Joseph... Totas aquestas paraulas lur dis lo maiordome. Hist. abr. de la Bible, fol. 19.

L'intendant de Joseph... L'intendant leur dit toutes ces paroles.

CAT. Majordom. ESP. (chap.) Mayordomo. PORT. Majordomo. IT. Maggiordomo. (lat. maiordomus)

43. Domable, adj., lat. domabilem, domptable.

Es mot fort et no domable... 

(chap. Es mol fort y no domable : indomable.)

Fig. Adamas que vol dire peyra no domabla. 

Eluc. de las propr., fol. 240 et 84.

Est très fort et non domptable...

Diamant qui veut dire pierre non domptable.

(chap. Diamán que vol di pedra no domable : indomable.)

CAT. ESP. (chap.) Domable. PORT. Domavel. IT. Domabile.

44. Domdadura, s. f., dompture, habitude forcée.

Cal pren buous la domdadura, 

Tal la sec mentre qu'el dura.

V. et Vert., fol. 76. 

Telle prend le boeuf la dompture, telle il la suit tant qu'il dure.

45. Domtar, Domptar, Dompdar, v., lat. domare, dompter, soumettre, adoucir. 

Fig. Es homs fortz coma fer que dompta totz los autres metals.

(chap. Es un home fort com lo ferro que dome a tots los atres metals. v. domá: domo, domes, dome, domem o domam, doméu o domáu, domen; domat, domats, domada, domades.)

V. et Vert., fol. 66.

Est homme fort comme fer qui dompte tous les autres métaux.

Aissi pot hom tot cor domtar,

E, si Dieu plaiz, ieu domtarai 

Aquest.

(chap. Aixina pot hom tot cor domá, y, si Deu vol, yo domaré este.)

Roman de Jaufre, fol. 81. 

Ainsi on peut dompter tout coeur, et, si à Dieu plaît, je dompterai celui-là.

Deu mot dompdar et esmagrezir sa carn.

V. et Vert., fol. 95. 

Doit moult dompter et amaigrir sa chair. 

ANC. CAT. Domdar. CAT. MOD. ESP. PORT. Domar. IT. Domare.

46. Domde, adj., dompté, soumis.

Si anc fui fols, aras sui domde.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Si jamais je fus fou, maintenant je suis dompté.

47. Adomniu, adj., soumis, respectueux, humble.

Breu fera pus adomniva 

Chanso. 

P. Bremond Ricas Novas: Be volgra. 

Je ferais en peu de temps chanson plus respectueuse.

48. Adomesgar, Adomesjar, v., apprivoiser.

Ivan,

Que fo 'l premier c' adomesjet auzel. 

Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo. 

Ivan, qui fut le premier qui apprivoisa oiseau. 

Qui jove dona vol amar,

Trop gen la deu adomesgar.

(chap. Qui jove dona vol amá, mol gentilmen la deu domá, domesticá.)

P. Vidal: Neu ni gel. 

Qui veut aimer jeune dame, la doit apprivoiser très gentiment.

Part. pas. Com l'austor qu'es pres en l'aranh,

Qu'es fers tro s' es adomesjatz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Comme l'autour qui est pris au filet, qui est sauvage jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé.

ANC. FR.

Par la douçour de doulz nourrissement 

S'aprivoisist mainte beste sauvage, 

S'adomesche. 

Eustache Deschamps, Poés. man., fol. 29.

IT. Addomesticare.

martes, 5 de diciembre de 2023

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Pierre Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Tant an ben dig del marques

Joglar truan e garbier,

Que tuit en son vertadier, 

Qu' ieu non sai que m' en disses; 

Mais pero sua es Valensa, 

On bos pretz nais e comensa, 

E i renovella valor, 

E 'n fai dir vera lausor.


E si 'l reis aragones

No m' agues tout alegrier,

Ieu agra fin gaug entier

Ab domnas de Carcasses,

Don m'abelis e m' ajensa 

Lor faitz e lor captenensa, 

E 'lh cavalier e 'lh comtor 

E 'lh baron e 'lh vasvassor.


Per so m' a 'N Lombart conques

Pois m'apellet car messier,

Tals c'anc non vist nulh arquier 

Tan dreg ni tan prim traisses, 

Que fier al cor ses faillensa, 

Ab un cairel de plasensa, 

Fabregat el foc d' amor, 

Trempat ab dousa sabor.


E l' ueill, e 'l sil negr' espes,

E 'l nas, qu' es en loc d' arbrier, 

Veus l' arc de qu' aitals colps fier

Ab un esgart demanes;

Bon escutz no 'l fai guirensa; 

E, pois a leis platz que m vensa, 

No m' o tenh a desonor,

Si 'ls fortz venson li forsor.


Tant es sos bels cors cortes,

E 'l dig gai e plazentier, 

Qu' el mon non a cavalier

Que vezer non la volgues,

Que fag e dig e parvensa

A de Monbel e d' Argensa, 

E de Mon Rosier color,

E sa cambr' es de valor.


Mil tan es doblatz sos bes 

Qu' el comtes de l' escaquier;

E 'l sieu fis pretz vertadier

Non sofraing neguna res; 

Pois m' autreyet ses bistensa, 

M' a tengut lai en Proensa

Car sai sui e mais d' onor,

E deu so m penre meillor.


E si mos fraires saubes,

Qui m rete per soudadier, 

No 'l tengran bucias d' assier

Que vezer non la vengues;

E trobera, ses faillensa, 

Dous frug d' onrada semensa, 

E cort de valen seignor

Ab un avinen traichor.

___


Dieus en sia grazitz, 

Qu'el francs reys es garitz 

E sas e delechos!

Per qu' ieu cobre chansos

Guayas e de guays sos,

De que m' era giquitz

Corrossos e marritz;

Mas la soa salutz 

Nos a totz ereubutz, 

E tornat en joven 

Mon cor e mon talen.


Quar de bona razitz

Es bos arbres issitz,

E 'l frug es cars e bos

E dous e saboros;

Et ieu torn amoros

Vas domnas, e chauzitz,

Tan qu' enueia 'ls maritz,

De que sui plus temsutz

Que fuecs ni fers agutz;

Quar d' on me vuelh m' en pren,

Qu'us no las mi defen.


Be m tanh qu' ieu sia arditz, 

Que tals domna m' es guitz 

Qu'es la genser qu' anc fos; 

Qu'ab sas belhas faissos, 

Siei belh huelh amoros 

An mon cors envazitz, 

Per que mos esperitz 

Es ab lieys remazutz, 

D'on mi sen revengutz 

De tot lo marrimen 

Qu'ai agut lonjamen.


Jovens es mal bailitz, 

E pretz d' onor trahitz 

Per colpa dels baros, 

Quar vezem los garsos 

Manens et orgulhos,

E 'ls cortes escarnitz;

E domnas trichairitz, 

On totz bes es perdutz,

Renhan contra lurs drutz 

Trop deschauzidamen, 

Ab doble falhimen.


Ai! bels cors, gent bastitz, 

De totz bos aips complitz,

Dona, aissi m rent a vos,

Humils e volontos, 

E destreitz e cochos,

Si cum selh qu' es feritz 

D'amor al cor, que m ditz

Que m renda a vos vencutz;

Doncs, si no m faitz ajutz,

Mort auretz chauzimen,

E mi don no us er gen.


Per flac rei apostitz 

Es bos regnes delitz,

Quan planh sas messios, 

E plora 'ls autruis dos, 

E fug solatz dels pros.

E reis, pus viu aunitz,

Val mens que sebelhitz, 

Mas ieu sui car tengutz 

Dels melhors, et crezutz 

Per la corteza gen, 

Quar contr' amor no men.


Per so m sui gent garnitz 

Contra 'ls flacs acrupitz, 

Qu'ab mi n' es Aragos

E Castel' e Leos;

E 'l valens reys N Anfos

A 'ls castels establitz,

On pretz es gen servitz

Et honratz e volgutz; 

Per qu' ieu dels abatutz, 

Flacs, avars, cor de ven,

Ai pauc de pessamen. 


Qu'assi, cum es arditz 

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz

E lops que bocx barbutz,

Ai ieu mais d' ardimen

Que tuit li recrezen.

____


Lai on cobra sos dregz estatz, 

Que naicho las flors per los pratz,

E brotono bruelh e boscatge,

E son gai li auzel salvatge, 

E li albre vestit de nuo,

Ieu m' estava a Castelnuo...

Era dos temps, clars e sere, 

Ses bruma e ces ven e ses nausa,

El temps que chanta l' alausa,

Lai en pascor;

Ieu volgui vas mo senhor 

Anar, que te cort a Murel...

Parlan d' En Folcuens e d' En Gui,

Cal amet mai;

Ab tant, vecvos venir de lai

Un cavazier,

Bel e gran e fort e sobrier

E lonc e dreg e ben talhatz;

Dir vos ai a que 'l conoscatz:

Totz que 'l ve de lhui fa festa;

Qu'el peal a bloy sus en la testa,

E fon per la cara vermelhs,

Car tocat li ac lo solehs

Qu' escapatz fo del clar mati;

Et anc nulhs hom que fos aqui 

Non vi plus gay ni menhs iros; 

Los huelhs ac vars i amoros,

E 'l nas es bels e gen formatz,

E las dens foro, so sapchatz, 

Plus blancas que non es argens, 

La boca fresca e rizens;

Larc ac lo col, la gola blanca 

Plus que neus ni flors sus en branca, 

Amplas espallas e costatz,

E pels flancs fon gros e cairatz,

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura, 

Cambas e coichas de faisso;

El pe portet I sabato 

De safis, fag ab esmerauda, 

Del autre pe anet en caussa;

Et el anet vestit de flors,

Totas de diversas colors;

Mantel e blial de violas

Portet, e sobrecot de rozas, 

E caussas de vermelhas flors, 

Que negus hom non vi gensors; 

Et ac el cap una garlanda

De flor de gaug ab alamanda. 

E dirai vos del palafre

Cals fo, que non mentrai de re:

La coa ac negra e l' una anca,

E l' autra com avori blanca;

L' espalla drecha ac biza,

E la senestra tota griza;

La cli e la testa vermelha, (1: (sic) Lisez cri.)

Et ac gruegua la una aurelha;

E per l' al res el fo ferrans,

E no fon trop pauc ni trop grans.

De la cela, senes messonja,

Puesc vos dire cossi fos conja: 

Tug li arso foro de jaspe

E la sotzcela d' un diaspe, 

E 'l cuer fo d' una serpentina 

Que valc tot l' aver de Mecina. 

L' us estruop fo de calssadoine, (2: (sic) Lisez estruep. Il est à remarquer que le copiste a mis partout l' O en place de EU.)


E l' autre fo de cassidoine. 

Lo fre ni 'l peitral, ses doptansa, 

No poiria comprar lo rei de Fransa;

E que lhi valgues l' emperaire!

Car tot lo tesaur del rei Daire 

Valo doas peiras que i so,

Et anc... d' aital faisso

Non vi mais nulhs hom batejatz; 

Que l' aver de trenta ciotatz 

Val lo carboncles qu' es al fre, 

Que la nug escura, al sere, 

Viratz cum pel bel jorn d' estiu. 

Anc cavasier plus agradiu 

No vitz, plus bel ni plus auzart. 

Et anet li de l' autra part

Una dona mial tans plus bela (3: (sic) Lisez mil, de même que ci-après.)

Que glai ni flor, can renovela; 

Ni neu ab gel, can cai en branca, 

Non es de la mitat tant blanca

Cum la gola ni 'ls pes ni 'ls mas; 

E de la cara soi certas

Qu'es plus blanca e plus colrada

Que roza de mai brotonada;

Veus sa fina color.

E portet garlanda de flor

E us cabels que son lonc e saur, 

Que, per ma fe, sembleron d' aur, 

Tant foron belh e resplandens. 

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non cara estrunada, 

E fon graila e grassa e dalgada

E non portet vestir de sirgua, 

Ans portet be vestir de lhirgua,

Mantel e blial e gannacha,

E fo escaficha e be facha

Que dona que hom puesca trobar, 

Car anc Dios non formet sa par

De gran beutat e de cunhtia; 

E que voletz que plus vos dia? 

Qu'el fre e 'l peitral e la cela 

Val mais que l' aver de Castela

Ab los V regemes d' Espanha!

El palafre fon de Bretanha;

E es plus vert que erba de prat, 

E fo vermelha la mitat,

E la cri e la coa saissa;

E per la cropa una faissa

Plus blanca que flor de lir, (1: (sic) Pour la rime; lisez lis.)

E valc dos tans, senes mentir,

Qu'el palafre del cavasier. 

Ab tant vecvos I escudier, 

E una donzela apres; 

E fo m veiaire que portes 

Un arc d' alborn, bel per mezura,

E tres cairels a la sentura;

La us es resplendens d' aur fi (2: (sic) Lisez lo us.)

E l' autre d' acier peitavi

Gent furbit e gent afilat,

El ters es de plum roilhat,

Ab una asta torta de boih, 

Ab que fier tot amador moih,

E amairitz cant vol trair.

De la donzela, ces mentir, 

No sai si c'es bruna ni blanca,

Qu'els cabels li van tro part l' anca,

Si que cobron tota la cela, 

Qu'om non ve arsso ni sotzcela;

Davan li van tro al artelh,

E portet I blial vermelh;

Mas ieu no sai si c'es be facha

Que, cum si agues capa o gannacha,

La cobro per tot li cabelh.

Et anc no vitz plus bel parelh

Del donzel et de la donzela.

E que cuiatz que fasia ela?

Anet chantan I chan noel,

Si qu'en tindo li boi, e li auzel

E s' en laissavo de chantar; 

E chantet gent, azaut e clar 

E dih: “Dona ses amador, (1: (sic) Lisez dis.)

E cavasier senes amor,

Deuria 'n aze cavalguar,

Per tal qu' om los pogues triar

De mest cels c' amon leialmen;

E dona c' ama per argen,

Ni sap son mercat al colgar,

Volgra l' avengues ad anar

En camia desafiblada.” (2: (sic) Lisez camisa.)

Ab tant vecvos, per meg l' estrada,

Venir la dona e 'l cavasier...

E dissi: “Senher, Dios vos sal,

E vos gart d' ira e de mal,

Vos e la dona e la companhia.”

Et el dih: “Dios vos benezia,

Peire .W., e us lais trobar

Dona que us am de cor leial,

Que tant lonc temps l' avetz sercada.”

- “Senher, et ieu ja l' ai trobada,

De cui soi ieu mial tant que mieus.” 

- “E vos podetz ben esser sieus, 

Peire .W., qu' ela non es vostra.”

- “Senher, pel bel semblan que m mostra,

Me teni de lieis per paguatz.”

- “Aichi pais hom d' amor los fatz,

Dih la dona, bels amics, fraire.”

- “Dona, e s' ieu l' am ses cor vaire,

No me pot be valer merces?” 

- “Amics, e merces, en que n' es,

Que anc no caso en son repaire?” 

- “E i fo, dona, ges non a gaire, 

Que volc qu' eu fos ses autre sieus.” 

- “A mal senhor laissa hom sos fieus, 

Amics,” so dih lo cavasiers.

“E qui no pot passar estiers,

Senher, per que los laissara?”

- “Peire .W., car servira

Cum hom forssatz, c' als non pot faire.”

- “Senher, per l' arma vostre paire,

Diguatz me don me conoissetz?

Mas tan soven me mentavetz,

Remanetz enuegh ab mi,

Car anc, per ma fe, non aigui 

Osde que tant m' abelis.” 

- “Ni anc nulh tems home no vis 

Que ta be fos per tos tems vostre.”

- “Doncs estatz ab mi, qu' eu soi vostre...”

S'a ditz la dona...

“Mas pres de fontaina e de pratz

Nos metetz, e pres de boscatge,

Car li castel nos so salvatge;

Mas nos partim dels Catalas,

Que menhs n' i trobam de vilas

Que de gens de l' encontrada.”

- “Dona, en bela albergada

Estaretz, e luenh de castel,

En I verdier, claus de rauzel, 

Estaretz sotz I bel laurier, 

On cor fontaina, sul gravier,

Fresca, freia, clara e genta.”

- “Aital fontaina m' atalenta.” 

Dih la dona...

Qu'el prat fo de noelas flors,

Et a n' i de manhtas colors,

E manhs auzels, per lo boscatge,

Que chantavo en lor lengatge 

Pel jorn clar e pel tems noel;

Et anc no i calc borc ni castel

Per gent adobar de manjar

De tot aquo qu' om poc trobar 

De domesge e de salvatge.

Ab tant vai tendre sus l' erbatge

La donzela I trap de colors

On ac auzels, bestias e flors,

Totas de fin aur emeratz; 

E 'l traps fo ricamens obratz,

Que negus hom non vi son par;

Mial cavasiers i pogro estar,

Que l' us l' autre no toquesso; 

Et es semblan que no 'l portesso 

Detz cavals ab una carreta;

Et en que us pessatz qu' ela 'l meta,

La donzela, cant es plegatz?

Ins en la borssa, so sapchatz . 

En menor loc d' una garlanda.

E 'l traps fo d' una salamanda, 

D'una serpent que naih en foc;

E, qui no fo en aquel loc,

No vi anc trap d' aquela guiza;

Et a i mantha polpra biza, 

E manhs almatras per jazer;

E, qui vo' 'n volria dir lo ver, (1: (sic) Pour vos en.)

Auria i trop que comptar;

Per que laissem lo trap estar,

E parlem mai del cavasier:

Azaut e gai e plazentier

Lo troba hom qui 'l vai vezer,

Et el fe m denan si cezer,

Can nos fom levatz de manjar, 

Que m volc dir qui es e comtar.

“Peire .W., ses contrastar,

Sapchatz qu' ieu soi lo Dio d' amor,

E la dona vestida ab flor

Es Merces senes tota falha,

E la donzela ses barralha 

Es Vergonia, so sapchatz,

E l' escudier es Leutatz,

Cel que porta l' arc del alborn;

E tenguatz lo be per adorn 

Que no s peca cant vol ferir.”

- “Senher, si vos o auzes dir,

Enqueras volgra saber mai.”

- “Et ieu, fetz cel, vos o dirai;

Demandatz totz cant vos plaira.”

- “Senher, digatz me doncs, si ja 

Me valra Merces ab lieis cui am?

Car ieu meteis culhi lo ram

Ab que m feri, si Dios me sal.

E digatz me, si no us sap mal, 

D' Amor d' on nais ni de que viu?

Que plus art que no fai caliu,

Cossi s' abranda ni c' escan?

Ni cossi s pren ab bel semblan?

Ni cossi fai velhar durmen?

Ni cossi ses parlar conten?

Ni com pot ardre en la mar?

Ni ins en foc cum pot negar?

Ni senes lhiam cossi lhia? 

Ni cum, ses nafra, nafratz sia? 

E diguatz me si nais ses paire

Ni s pot engendrar ses maire?

Ni cossi s noirih de primier?

Que plus creis que nulh aversier; 

E cant ela es creguda e auta,

En aquel tems que a lies azauta,

Fa s plus prima que fial d' iranha;

E pois, enans que de tot franha,

Fa s mager que denant non era;

E diguas me cossi c' esmera 

Que saber o vuelh, s' o us platz?

E de vostre arquier, En Leutatz,

Per cal dreg lansa son cairel, 

Ni 'l colp que fier per qu' es tan bel

Que ja 'l nafrat non vol guerir?

Enquer vuelh saber i ausir 

De Merce e de Leutatz

E de Vergonia qu' enmenatz,

Per que los gitatz d' esta terra?

Qu'en aissi cum la clau enserra

Cant es uberta la morralha, 

Es de pretz vergonia e vitalha,

Qu'om ses vergonia re non a; 

E per so portatz no' 'nh de sa (1: (sic) Pour nos en.)

Lo gra, e laissatz nos la palha.

E cel cui fin' amor asalha

Cum poira viore ses merce?

Sapchatz que ges non esta be,

Car aissi nos raubatz del tot; 

E vuelh saber mot cada mot, 

Senher, e no us deu pesar, 

Per cal forfag deu mescabar 

Dona del tot son cavasier; 

Et atressi del cavasier, 

De sa dona, per que la pert; 

Ni cals es lo forfag, per cert, 

Per que la deu desamparar;

Qu'en auzir qu' el rei navar

Avia sa dona gequida;

Manh tornei e manhta envaida

E manh assaut e manh sembel

E manhta tor e manh castel 

Eron per s' amor envait,

E fag manh do e manh covit

Cant el era per lies joios, 

Cointes e gais i amoros 

E cantaires e vesiatz;

Mas eras canta de pechatz, 

So ausi comtar, l'autr'ier, 

Ad I seus cortes escudier,

Que de Navarra va en Fransa.

Dios prec que 'lh reda sa conhtansa 

Al rei, si o pot far per razo,

E qu' ela lo forfag li perdo, 

E que jamai no 'lh sia truanda.

Ar tornem en nostra demanda, 

Car trop nos poiriam tarzar,

Senher, e vuelh vos demandar

D' En Amfos, que es rei de Castela,

On pretz e valors renoela, 

Que a fag de lui capdel e paire

Et el de mi lo seu amaire.

Siei fag son gran en larguetat,

Et anc no i fo escassetat 

En sa cort, ni anc no i poc intrar. 

Fons es de conduh e de dar

E de valor e de proessa;

E doncs mas el tant gen s' adressa,

Ni en valor a messa sa ponha,

Co 'lh tolletz Merce ni Vergonha 

Ni 'n menatz ab vos Leutat?”

- “Tot autre home tengra per fat,

Peire .W., de la demanda; 

Mas ieu, car Merces m' o comanda,

Vos en dirai la veritat, 

E, car vos o ai autreiat,

Dirai vos o cum que m' en prenda:

Vostra dona, ab longa atenda,

Pot esser que us aura merce,

Ab sol que no us camges en re... 

Ni en siatz volvens ni camjaire. 

D'amor, don vos faitz domneiaire... 

La flama e 'l fuec e 'l recaliu

Naih dins lo cor, so sapiatz,

E fai la noirir voluntatz, 

E engenra lo pessamens

Que cor mial tans que no fai vens;

E viu de gaug e d' alegrier, 

Et ab gai plazer plasentier

Ela s' abranda, e s' escan

Per fals conte d' ome truan,

Cui Dios gar de bon' aventura!

Pero l' amors creis e melhura, 

Can lo lausengier es proatz.

Enqueras aug que demandatz

D' Amor si pot naisser ses paire?

Ela oc, e ces sor e ces fraire; 

Car creih e monta per vezer,

Mas desasaut e desplazer

E lauzengier la fan baissar,

Mas cant azaut s' i pot mesclar

Ni plazer que son companho,

Fan la creicher de tal rando

Mial tans que davan non era... 

E de nostre arquier, En Leutat, 

Cossi fier del arc del alborn?

Ab lo plom fier lo fals e 'l morn;

E ja negus non vol guerir,

Qu' el cairel intra ab sospir

Per meg los huels e per l' aurelha.

Era veiatz gran meravilha

Qu'en un colp fa de dos cors us.

Pero ja no s pesse negus

Qu'en sia feritz, ni neguna

Dinnada d' amor ni dejuna, 

Si no es leials ses tot engan; 

Per qu'en pregui d' aissi enan

Que s' en gart En Peire de Moncada,

E 'N Dor de Barasc, si lh' agrada,

E prec n' En Foih e 'N Olivier;

Car tug quatre son corratier 

De donas, e no m' es azaut,

Car contrafan Ramon Guiraut

Que solia cavals revendre;

Car drutz, can vol donar ni vendre,

Sa dona 'l tenc per corratier.

E laih los que no m' an mestier, (1: (sic) Lisez lais)

Mas cascus an' a sa fe. 

E dirai vos cossi s cove

De cavasier, per cal offensa

Laih sa dona, que penedensa

No i deu trobar ni merce, 

Si autre cavalier colgua ab se 

Depois que lhui i aura colguat;

Car no pot esser restaurat

A dona, can fai falhimen;

Car en aissi cum es plus gen

A dona, can fai benestar,

Lh' es plus lag, cant fai malestar,

Que nulha autrui res qu' el mon sia;

Car dona es cap de cortesia;

E tota gen deu la ondrar,

Ab que s gar de far malestar,

C'om d' avol fag no la reprenda.”