JOSEP IGLÉSIES I FORT

LA FRANJA DE LLENGUA CATALANA DE L’ARAGÓ,
article històric de Josep Iglésies

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=471288413240909&id=428198520883232

A part del comtat de Ribagorça, que fou objecte d’una incorporació més tardana a l’ Aragó, a partir de 1300, que Jaume II fixà la frontera entre el dit regne i Catalunya en la clamor d’ Almacelles, actualment fa 683 anys que queden políticament separades de Catalunya les comarques de llengua catalana d’ enllà de la Granja d’ Escarp i Massalcoreig. Pensem que els catalans del Principat ens sentim oprimits i malmenats, sobretot referent a la llengua autòctona, a partir del decret de Nova Planta de Felip V, és a dir, des de 1714 ençà, exactament 270 anys. En canvi podem atribuir, en sentit general, que la gent de les marques de ponent, o sigui la de les valls dels rius Cinca i Matarranya, en fa 700 que experimenten la interferència lingüística estranya.

Malgrat això, ells encara parlen català. I ho fan per propi impuls personal, sense cap ajuda de ningú i sense esperit col·lectiu. A part d’un acord ineficaç de les Corts Catalanes de 1305, protestant de la disposició de Jaume II, el Principat no ha fet res a favor de les comarques que li foren arrencades aleshores, les quals, a través dels segles, perderen el sentit de germanor entre elles i vers nosaltres, però -repetim-ho- mantingueren la llengua. Modernament, esgarriades entre les províncies d’Osca, Saragossa i Terol, acabaren de perdre la consciència de llur identitat originària. Cada localitat dóna avui al seu parlar un nom diferent, Uns diuen que parlen maellano, fragatí, altres lliterà, altres ribagorçà, uns benasquès, altres xapurreat, altres mestís, ratllano o esclat, sense tenir la percepció de la unitat de tot plegat.

Considerem qui mostra més mèrit en la voluntat de conservar la llengua pròpia, els de la Franja catalana de l’ Aragó amb els 700 anys d’ésser aïllats enllà del Cinca, deixats a la bona de Déu, desunits, desavinguts i desconeixedors del què era la parla que els floria a la boca, o bé els catalans d’encà del Cinca, amb el mutual caliu, la plena consciència que hem conservat del nostre ésser i la unitat col·lectiva, les pròpies institucions polítiques i culturals i el manteniment gairebé constant de l’impuls reivindicatiu.

Si haguéssim fet alguna cosa a favor d’aquells germans de llengua, hauríem tingut incontinent l’acusació fulminant de colonialisme o d’imperialisme i uns quants ismes més. En canvi Castella ha pogut imposar a les terres referides la llengua castellana a l’escola, als registres administratius, a la premsa, a tots els actes públics, sense que fos autoritzada als colonitzats la més petita manifestació de malestar. Malgrat que molts pobles pertanyien, i alguns encara pertanyen [ara ja no], a bisbats catalans, ni l’empar de l’església han tingut, puix també la llengua de la trona era la castellana.

Perquè la pressió contra la llengua catalana a la Franja de Ponent ha estat tan aferrissada o més que a Catalunya, i més sorda, més persistent i duradora, obligant a recloure-la a la intimitat de la família, sense poder mostrar-se en actes públics de cap mena. I precisament perquè hi ha ara símptomes de reconscienciació, s’ha tornat en alguns casos més pèrfida. Mireu el cas que ens reporta el llibre dedicat a la Franja de Ponent per Joaquim Monclús.(1) L’any 1983, a Areny de Noguera, la senyora mestra multava els nens i nenes amb 50 pessetes, cada vegada que els atrapava enraonant entre ells en català dins de l’escola. Això ho publicava el periòdic “El Ribagorça”.

Hi ha un altre fet a remarcar: la llengua vernacle de l’Aragó no és pas la castellana. Hi ha una llengua autòctona aragonesa, per la qual mostren un gran interès els filòlegs i per la qual ara també es pugna per a recobrar-la i lliurar-la de la condemna de la desaparició. Doncs bé, l’onada castellanitzant ha fet recular molt més aquesta “fabla” originària de l’ Aragó que no la parla catalana en les comarques de l’Aragó que la fan servir. És més viu el català en la nostra franja irredempta quant al verb nadiu, que l’ aragonès en la seva pròpia.

S’era molt pessimista sobre la sort de la nostra parla en la Franja de Ponent. La veu pública deia que el nostre idioma hi era en franca davallada i que semblava inútil tot esforç per a reviscolar-la. El llibre al·ludit de Joaquim Monclús ens ve a demostrar que hi ha, en les comarques que ens ocupen, un moviment precisament de joventut, que està disposada a impulsar la revifalla i que ja ha aconseguit èxits valuosos. Tots hem pogut llegir als diaris que un grup d’ ajuntaments d’aquelles terres han sol·licitat l’ensenyament primari en català. L’estatut de l’ Aragó, aprovat per les Corts estatals l’any 1982, en el seu article setè, proclama que les “diversas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección como elementos integrantes de su patrimonio cultural històrico”. Cal vetllar perquè això no sigui lletra morta.

De moment s’han despertat iniciatives en diverses poblacions de parla catalana sotmeses a l’administració política aragonesa. El llibre de Joaquim Monclús pot contribuir a impulsar-ne d’altres de ben fruitoses, i també ha difós entre nosaltres la certesa que, a les valls del Cinca i Matarranya, el català no és difunt, sinó que es manté viu i es disposa a esdevenir operant a l’escola, al temple i al carrer. L’autor sosté que la població de parla castellana -la majoria immigrada- no arriba al 10% del total, i aporta enquestes estadístiques i comprovacions convincents. No ens sembla imaginable que, precisament ara que es beslluma una albada de justícia, llibertat i el reconeixement de les col·lectives singularitats, els germans del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, que generació darrera generació, durant segles, s’han mantingut fidels al seu parlar nadiu, puguin avenir-se a renunciar i deixar apagar la sagrada llàntia del verb original.

Somniem a veure sorgir escoles de llengua catalana a la Franja de Ponent, on es manté el nostre mitjà d’expressió; en el triomf del verb pairal, en aquelles contrades avui administrativament aragoneses que li han servat centúria darrera centúria, una fidelitat abnegada; a veure-hi florir i granar poetes, novel·listes, crítics, historiadors, autors nadius d’aquelles terres que sàpiguen que, sense utilitzar la llengua materna, l’obra de l’esperit sorgeix mancada i morta.


JOSEP IGLÉSIES I FORT

(publicat a la revista EL LLAMP, lo rellámpec en chapurriau, nº 10, 26/07/1984.

(1)  Joaquinico Monclús, La Franja del meu cul avui, El Llamp, 1983.

Lexique roman; Cobeitos, Cubitos - Cobrir, Cubrir

Cobeitos, Cubitos, adj., lat. cupidus, cupide, convoiteux, désireux, avare.
(Estos cubitos Monclús son los que usa el presidente de la Ascuma de Calaceite, Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, para rebajar la absenta que se toma antes de escribir, o antes de presidir una junta de la asociación catalanista del Matarraña, la Ascuma, disfrazada de cultural, en la calle mayor 4.)

Si cum es plus renoviers cobeitos

On plus a d'aur e d'argen a se mes.

Pons de Capdueil: Astrucx es celh.

Comme l'usurier est plus cupide là où il a tiré à soi plus d'or et d'argent.

Gui, tot so don es cobeitos

Deu drutz, ab merce, demandar.

T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Digatz.

Gui, un amant doit demander, avec merci, tout ce dont il est désireux.

Substantiv. Lo cubitos es semblant a l'enfern, en tant cant el devora plus, en tant el cubita plus. Doctrine des Vaudois.

Le convoiteux est semblable à l'enfer; en tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.

ANC. FR. Qui de l'oison fu convoitos.

Del avoir fu moult covoitos.

Roman du Renart, t. 1, p. 140 et t. II, p. 83.

ANC. CAT. Cobeitos (sin tilde). ESP. Codicioso. PORT. Cobiçoso. 

IT. Cubitoso. (chap. codissiós, codissiosos, codissiosa, codissioses, 

v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)

2. Cobes, adj., convoiteux, avare.

E cobes e mal parliers

Fu e fins galiaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.

Quar aquilh que an mais d'aver

Son pus cobe e pus savay.

J. Estève: Planhen.

Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.

ANC. CAT. Cobes.

3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.

Virtut desiderativa e cobeytativa.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Force désireuse et convoiteuse.

4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.

Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.

Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.

Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.

IT. Cupidità.

5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.

Cobeitatz vos engana,

Qu'a vostras berbitz

Tondetz trop la lana.

(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.

Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.

Pons de Capdueil: So qu'hom plus.

Mais convoitise ôte le sens au clergé.

ANC. CAT. Cobeitat.

6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.

Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...

Usura e rapina e mala cubiticia.

La nobla Leyczon.

Par convoitise d'oeil et par délice de chair...

Usure et rapine et male convoitise.

ANC. ESP.

Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.

(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)

Poema de Alexandro, cop. 1596.

CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)

7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.

Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza

Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges, 

(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.) 

E, a sa part, elh a preza largueza.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.

E tenc mon cor en cobezeza.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Et tint mon coeur en convoitise.

CAT. Cobezeza.

8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.

Part. pas. 

Cum joi, que m fai d'amor lauzar,

Que m'es ins el cor aizitz

Fis e ferms, e que m fon cobitz

Ans que fos natz.

Giraud de Borneil: En un chantar.

Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.

Na Tempra, jois m'es cobitz

Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.

Bertrand de Born: S'abrils.

Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.

9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.

E non cobeitar gran sensa

Ni 'l ben d'aquest mon dolen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.

Pos tan vos cobeitan miey huel.

A. Daniel: Ab plazers.

Puisque mes yeux vous convoitent tant.

En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.

Doctrine des Vaudois.

En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.

Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan

Aicill que vergoigna non an.

(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)

Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)

Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.

CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.

10. Cobezeiar, Cobezeytar, v., convoiter, désirer.

(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.) 

Per c'om de pauc poder

Non es cobes de gaire,

Mas hom que pot mot faire

Pot mot cobezeiar.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder

no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res) 

pero home que pot mol fé

pot mol codissiá. 

Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)

C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.

No cobeseytaras la mayso de ton proisme.

(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.

Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:

la figa de ta mare la has tocada,

al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)

Les X commandements de Dieu.

Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.

Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.

B. Carbonel: Per espassar.

Ni ne vont convoitant richesses.

ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.

Roman du Renart, t. II, p. 178.

ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)

11. Encobir, v., convoiter, désirer.

Peccatz la m fetz encobir.

Giraud de Borneil: Aital.

Péché me la fit convoiter.

E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)

On piegz me fai, la m fan plus encobir.

Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.

Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.

Part. pas. Ni drutz de negun paratge

Per me non fon encobitz.

La Dame Castelloze: Mout avetz.

Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.

ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.

Roman de la Violette, p. 162.

A une femme alout gezir

Que li avoit fait encovir.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.

12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.

A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.

A concupiscence charnelle.

CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.

(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:

“Ay, Jessuset de ma vida,

eres un chiquet com yo,

per naixó yo te vull tan

y t'entrego lo meu cor.”,

antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)

Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.

Doas coblas farai en aquest son.

Gui de Cavaillon: Doas coblas.

Je ferai deux couplets sur cet air.

Cobla ses so es en aissi

Co 'l molis que aigua non a.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.

Fig. N'auzira mala cobla,

Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.

R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.

Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.

ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.

2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.

Pensius de cor

E marritz cobleiaire.

Lanfranc Cigala: Pensius de.

Pensif de coeur et coupletier marri.

Adj. Ren non volgra om cobleiador.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Je ne voudrais point homme coupletier.

ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).

3. Cobleiar, v., faire des couplets.

Substant. Hoimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai.

Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.

Part. pas. E pos sui asseguratz

A demandar so que m platz

Prec que cobleian respondatz.

Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.

Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.

ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)

Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.

E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.

(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.

No m laisses cobrar

Al diable que m tenc pres.

Cadenet: Ben volgra.

Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.

Perdut ai

E cobrarai.

Peyrols: Quora qu'amors.

J'ai perdu et je recouvrerai.

Prov. Car qui fai delial obra,

Segon c'a servit, o cobra.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.

Que ben cobram lo gran segon l' espic.

(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)

Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.

ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...

El destrier monte, si a l'escu cobré.

Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.

CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)

2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.

El rei Ferrans fara

Greu de pretz cobra.

A. Daniel: Moutz braills.

Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.

3. Cobranza, s. f., recouvrance.

De lor senhor n'agro cobranza.

Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.

En eurent recouvrance de leur seigneur.

CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.

(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)

4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.

Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.

(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)

Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.

S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.

Quatre orb recobrero la vista.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.

(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)

Quatre aveugles recouvrèrent la vue.

Quar qui despen tot son pretz en un ser

Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.

H. Brunet: Pus lo dous.

Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.

En Pons no s'esfelena

De recobrar,

Ans quer alhors estrena.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.

Ambedui se deroquen en un cambo,

Mas F. recobret e Robert no.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.

Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.

Subst. Aisselh que m'en a fag partir

A ben poder del recobrar.

B. de Ventadour: En abril.

Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.

CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)

5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.

Donet lo caval negre ab la sela daurada

Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)

Roman de Fierabras, v. 3984.

Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.

6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.

E si no m' accoretz brieumen,

Mortz soi ses tot recobramen,

Qu'en autre metge no m conort.

Un troubadour anonyme: Si trobes leials.

Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.

ANC. CAT. Recobrament. ANC. ESP. Recobramiento. PORT. Recobramento. IT. Ricuperamento. (chap. recobramén, recuperamén)

7. Recuperation, s. f., lat. recuperationem, recouvrement.

En recuperation del compromes.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

En recouvrement du compromis.

En las recuperations de las corts.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.

Dans les recouvrements des cours.

CAT. Recuperació. ESP. Recuperación. PORT. Recuperação. IT. Recuperazione. (chap. recuperassió, recuperassions)

Cobrir, Cubrir, v., lat. cooperire, couvrir, cacher, garantir.

La mar creys, e passa lo ribage,

(chap. La, lo, mar creix, y passe la riba, escomense a cubrí la isla.)

Comenza a cubrir l'isla.

V. de S. Honorat.

La mer croît et passe le rivage, elle commence à couvrir l'île.

Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma (mati, matí, matinada).

Poëme sur Boèce.

Comme le brouillard couvre le jour le bon matin.

E no s sap del mieu colp cobrir.

Marcabrus: D'aisso laus.

Et ne se sait garantir de mon coup.

Fig. E sai ben cobrir mon talan

D'aisso que plus volria.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Et je sais bien cacher mon désir de ce que je voudrais le plus.

Mas amors qu'es en mi clausa

No s pot cobrir ni celar.

B. de Ventadour: Amors et que.

Mais l'amour qui est enfermé en moi ne se peut couvrir ni celer.

Part. pas. Estan ab las donas gensors

Sobre pali cobert de flors.

(chap. Están en les dones mes gentils sobre, damún de, un tapís cubert de flos.)

G. de Berguedan: Cossiros.

Sont avec les dames les plus gentilles sur un tapis couvert de fleurs.

Pero ab motz cubertz li vau parlan.

Peyrols: D'un bon vers.

Pourtant je vais lui parlant à mots couverts.

Cuberta tracios.

(chap. Cuberta, encuberta, traissió)

G. Riquier: Cristias vey.

Trahison cachée.

ANC. FR. E seient cuvert.

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 108.

Ne feroit à son frère duc de Bourgogne ayde en appert, n'en couvert.

Monstrelet, t. 1, fol. 206.

CAT. ESP. PORT. Cubrir. IT. Coprire. (chap. cubrí: cubrixco o cubrixgo, cubrixes, cubrix, cubrim, cubriu, cubrixen. Cubert, cuberts, cuberta, com Foncuberta, Fontcuberta (fontis, fons + cooperta), cubertes.)

2. Cubertament, adv., en cachette.

Qu'ie us mostrei cubertament

Que vos amava mais que re.

Arnaud de Marueil: Si que vos es.

Que je vous montrai en cachette que je vous aimais plus qu'autre chose.

ANC. FR. Point ne fut trouvé, car il s'estoit départy et en allé le plus couvertement qu'il avoit peu. Monstrelet, t. I, fol. 49.

ESP. Cubiertamente (encubiertamente). IT. Copertamente. (chap. cubertamen, encubertamen)

3. Cubert, s. m., couvert, toit.

Lo meus degotz chai de sobre lo seu cubert.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19.

L'eau de ma gouttière tombe sur son toit.

CAT. Cubert. ESP. Cobertizo (cubierto, cubierta). PORT. Coberta. (chap. cuberta, cobertís) IT. Coperto.

4. Cubrimen, s. m., toit, plafond, lambris.

Plus es al paubre vezer lo cel que al ric lo cubrimen daurat.

Trad. de Bède, fol. 71.

Mieux est pour le pauvre de voir le ciel qu'au riche le lambris doré.

Ieu pauziei lo fundament del cubriment coma savi maestre.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Je posai le fondement du toit comme sage maître.

IT. Coprimento.

5. Cuberta, s. f., couverture, protection.

E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.

Guillaume de Tudela.

Et qu'ils fassent jeter les couvertures sur les chevaux.

Fig. Fiels amix es forz cuberta.

Trad. de Bède, fol. 75.

Un fidèle ami est une forte protection.

ANC. FR. Donne, mon père, la couverte

Qui est sus mon cheval morel.

Fabl. et cont. anc., t. I , p. 482.

CAT. Cuberta. ESP. Cubierta. PORT. Cuberta. (chap. cuberta, cubertes)

6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.

Colgat ab si desotz son cubertor

(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)

B. de Ventadour: En amor truep.

Couché avec elle sous sa couverture.

Loc. Cuian far cubertor

A totz los falhimens.

Nat de Mons: Al bon rey.

Croient faire couverture à toutes les fautes.

- Couverte, terme de fauconnerie.

Doas penas d'engal valor

En la coa son cobertor.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.

ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.

Monstrelet, t. 1, fol. 325.

Ne traie à soi le covertor.

Le covertor sosliève atant.

Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.

ESP. Cobertor.

7. Coopertura, s. f., couverture, toit.

El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”

Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.

Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,

il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”

8. Cubertura, s. f., couverture, protection.

Ni contra mort ressort ni cubertura.

Marcabrus: Auiatz de chan.

Ni contre mort résistance ni protection.

Fig. Car senes geing e senes cubertura.

Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.

Car sans fraude et sans couverture.

CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.

9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.

Coberturiers e sotcelliers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Couverturiers et faiseurs de housses.

10. Cobercellar, v., couvrir.

Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.

Ils cachent et couvrent leurs maux.

11. Cubresel, s. m., couvercle.

Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.

V. de sainte Magdelaine.

Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.

ANC. FR. Et couvers d'un couversel.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.

12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.

No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)

Ne les découvrira.

Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.

Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236. 

Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.

Estiers non aus dir mon talen

Ni descubrir mon desirier.

Deudes de Prades: En un sonet.

Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.

Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir

Ja sia per me descubertz.

Arnaud de Marueil: A guisa de.

Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.

Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen

En descubert, quar plus bel joc seria.

Bernard d'Auriac: S'ieu agues.

Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.

CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)

13. Descobrire, s. m., déceleur.

Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes

Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.

B. Zorgi: Aissi col.

Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.

ANC. FR. Des avant-coureurs et descouvreurs.

Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Marcellus.

CAT. ESP. Descubridor. PORT. Descobridor. IT. Scopritore. (chap. descubridó, descubridós, descubridora, descubridores.)

14. Descobertura, s. f., découverte.

Loc. Quar senes gienh et a descobertura

Fai a totz vezer

Cum ponha en se dechazer.

G. Faidit: Si anc nulhs.

Car sans engin et à découvert, fait voir à tous comment il s'efforce à se déchoir.

ANC. FR.

Une descouverture de malignité cachée.

Amyot, Trad. de Plutarque, vie de Sylla.

Afin qu'il me semblast qu'il eût prins salaire pour la descouverture de l'empoisonnement.

Macault, Trad. des Apopht., fol. 311.

IT. Scopertura. (ESP. Descubrimiento. Chap. descubrimén, descubrimens)

15. Recobrir, v., recouvrir.

Descobre me soptozamen

Pueis me recobri bellamen.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je me découvre subitement, puis je me recouvre bellement.

ANC. CAT. Ricobrir. IT. Ricoprire. (ESP. Recubrir. Chap. recubrí, torná a cubrí o tapá)

lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.

Lo grillat de Manuel Riu Fillat, de lo cacao de la facao

Carlos Rallo Badet, de Calaseit, Pininfarinetes.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Natxo Sorolla Amela

xarxesperasompos.wordpress.com y lafranjadelmeucul.net

Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Héctor Moret Coso, porte boina perque es funda mental. Académic de la Academia aragonesa del dialècte occitan catalan. 

Aquí teniu unes cuantes franjes:

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía. https://teresantolin.com/es/

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)

La Diana está ficada:

//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no

Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Teruel, Aragón, catalanista de debò

Francisquito Celma Tafalla, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también. Seguramente se ha leído hasta el último libro publicado en dialecto catalán y sobre el catalán.
Desde hace años se publica todo lo escrito en catalán, tenga calidad o no.

https://ca-es.facebook.com/francisco.celmatafalla

Sus amigos de Franja Viva (facebook) son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente, todo lo que no les gusta se tiene que insultar. 

Hace un tiempo que los catalanistas recurren a la RAE más a menudo que al DCVB. Escriben Vall-de-Roures pero en cambio NO escriben Barchinona o Barcino (Barcelona)

Paquito, lo teu amiguet Arturo Quintana que va está a Alemania exiliat de España (com yo) no negará per casualidat que lo cagat de Puigdemont, lo que li va ficá la Creu de Sant Jordi, perteneix a la extrema dreta catalana?
U dic perque an alguns chapurriaus mos diuen faches, falangistes y a Puchi lo va a vore a la presó la extrema dreta alemana. 

En la imagen de abajo, tercero por la izquierda. De momento no cambia el nombre por Francesc, Cesc o variantes catalanizadas, conserva el nombre del Papa de Roma actual. El próximo quizá sea el cardenal Omella de Cretas, Queretes.

No respetan ni toleran el chapurriau, se tiene que decir que es catalán y escribir como le mandó a Pompeyo Fabra Prat de la Riba, y a ellos les mandó Arturico Quintanilla y Fuentecica.

Tenéis que ir conociendo a estos demócratas, tolerantes, que lluiten per la llengua. En esta foto hay doce "llepasubvencions", quizás trece si la foto no se hizo de forma automática. Falta el actual presidente, Juaquinico Monclús. 

El día de la huelga (vaga ponía) feminista en Valderrobres estaba por ahí para que se colocara la pancarta en catalán de Pompeyo Fabra en el ayuntamiento. Vaga en Valderrobres es una mujer que trabaja poco, femenino de vago. Un vago es también un solar.

http://www.ascuma.org/wordpress/junta-dascuma-del-20-de-maig/dsc_8723-2/

Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve

http://www.ascuma.org/wordpress/acte-de-presentacio-del-conveni-entre-liec-i-ascuma/

En Francesc tocán una sardana a Calaseit.

Tafalleta, estamos negando todos los estudios lingüísticos hechos por consenso de catalanistas.

Valenciano, balear y chapurriau NO son dialectos del dialecto occitano catalán.

No podeu di vatros o vatres y escriure vosaltros, vosaltres, lo el, mos ens, hai fet he fet, si dius majo no escrigues bonic.

Podéu di que parléu y escribiu catalá, pero no reneguéu de la vostra forma de parlá lo chapurriau.

En castellá a España la gen ya escriu papa y papas, no sol patata. 

Pataca en chapurriau. 

Pataqué, Miguel Ángel (o Santiago), estáe a la presentassió de la asociación cultural amics del chapurriau. 

Hay muchos errores en el DRAE como los habrá en diccionarios de catalán, occitano, balear, valenciano, algunos adrede y otros sin querer. 

https://www.fondodeculturaeconomica.com/obra/suma/r2/buscar.asp?word2=papa%20/%20patata

A los tubérculos redondeados y carnosos de cierta planta herbácea, hoy importante alimento de casi todo el género humano, en España se les llama patatas y, en el resto del mundo hispánico, papas. Patata, por tanto, es un españolismo que, como tal, debería consignarse en el DRAE. Sin embargo, si se consulta esa obra, se verá que es en la entrada patata donde se define el vocablo, como si ésa fuera la designación etimológica y recomendable y, por lo contrario, en el artículo papa simplemente se remite al artículo patata, como si papa fuera una variante léxica de menor uso.

.....

En efecto, en el quechua del Perú, de donde proviene esa planta y ese tubérculo (ver tu culo o franja no), se le llama papa, no patata.

Lo nostre futur Papa de Roma (si lo seu jefe vol) parle chapurriau

https://www.facebook.com/csalargilaga/