Mostrando las entradas para la consulta meua ma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta meua ma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

miércoles, 6 de marzo de 2024

Lexique roman; Filtracio - Finibusterra


Filtracio, s. f., filtration, suppuration.

Osta aquo que es en aquela de filtracio. 

Trad. d'Albucasis, fol. 44.

Ôte ce qui est en celle-là de suppuration.

CAT. Filtració. ESP. Filtración. PORT. Filtração. IT. Filtrazione. 

(chap. Filtrassió, filtrassions; supurassió, supurassions.)


Fin, Fi, s. f., lat. finem, fin. 

Elh es... 

Fis senes fin e vers comensamens.

A. Brancaleon: Pessius. 

Il est... fin sans fin et vrai commencement.

S'es tals la fis com fes comensamen.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Si la fin est telle comme il fit le commencement. 

Loc. On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Où les pécheurs prendront fin. 

No truep fi ne repaus.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Je ne trouve fin ni repos.

- Borne, confin, limite.

Aysso es yssir de totas las fis.

V. et Vert., fol. 86. 

Cela est sortir de toutes les bornes. 

Las fis e las confrontacios que so apres escrichas.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M. 772. 

Les limites et confrontations qui sont écrites après.

- Paix, accord, conclusion. 

Ab achel fi ni societat non auran. Tit. de 1139.

N'auront avec celui-là accord ni société.

Loc. Cossi pot far era treguas ni fis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei.

Comment il peut faire maintenant trèves et accords.

Adv. comp.

Om non y a qu' a la fin tot non lays.

(chap. No ña cap home que al final no (se) u dixo tot.)

Pierre de la Mula: Ja de razon.

Il n'y a homme qui à la fin ne laisse tout. 

Conj. comp. A fi que hom claramen puesca entendre.

Leys d'amors, fol. 109.

Afin qu'on puisse clairement entendre.

CAT. Fi. ESP. Fin. PORT. Fim. IT. Fine. (chap. Fin, final; en lo cas de les partissions, 1 fita y 2 filloles, que son les 3 pedres que les marquen.)

2. Fenida, s. f., fin, but, conclusion, terminaison.

Lo vers vay a la fenida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Le vers touche à la fin. 

Ves Narbona portatz lai 

Ma chanson ab la fenida.

Azalais de Porcairague: Ar em al.

(chap. Portéu allá a Narbona la meua cansó en la despedida, lo final, la conclusió).

Portez là vers Narbonne ma chanson avec la conclusion. 

IT. Finita.

3. Finimen, Feniment, s. m., fin, terme, achèvement.

L'una non ac comensament

Ni ja non aura feniment.

Brev. d'amor, fol. 2.

(chap. La una no va tindre escomensamén ni may tindrá fin : se acabará.)

L'une n'eut pas commencement ni jamais n'aura fin.

De malautias finiment o curament.

Eluc. de las propr., fol. 78. 

Terme ou guérison de maladies. 

Aia mal fenimen. 

Aimeri de Peguilain: Per razo. 

Qu'il ait mauvaise fin. 

ANC. FR. Au finement de cest escrit.

Marie de France, t. II, p. 401.

ANC. CAT. Finiment. ESP. Fenecimiento. PORT. Finamento. IT. Finimento.

(chap. Acabamén, conclusió.)

4. Fenizo, s. f., fin, conclusion, terminaison.

Del vers es prop la fenizos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai. 

La conclusion du vers est proche.

Del cap tro en la fenizon.

Giraud de Cabrieras: Cabra juglar

Du commencement jusqu'à la fin.

ANC. FR. Temps en erreur, près de finicion. Eustache Deschamps, p. 6.

5. Final, adj., lat. finalis, final.

Las autras dictios finals dels versetz. Leys d'amors, fol. 40.

Les autres expressions finales des versets.

CAT. ESP. PORT. Final. IT. Finale. (chap. Final, finals.)

6. Finalment, adv., finalement.

Finalment li dit senhor.

La Crusca provenzale, fol. 95. 

Finalement lesdits seigneurs. 

Finalment lo morgue ple e vencut de compassio... lo ausi.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 262.

Finalement le moine plein et vaincu de compassion... l'écouta.

CAT. Finalment. ESP. PORT. IT. Finalmente. (chap. Finalmen, al remat.)

7. Fenir, v., lat. finire, finir, terminer, achever, mourir.

Pois se rendet al orde de Granmon, e lai el fenic. V. de P. Rogiers.

Puis il se rendit à l'ordre de Grammont, et là il mourut.

Subst. Quar totz bos faits aug lauzar al fenir.

B. de Ventadour: Ab joi. 

Car j'entends louer tous les bons faits à l' achever. 

Part. pas. Ara es fenitz lo lhibres. 

(chap. Ara está acabat lo llibre; finalisat u diém poc.)

La cansos es fenida.

(chap. La cansó está acabada : s' ha acabat.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

Maintenant est fini le livre.

La chanson est finie. 

CAT. ANC. ESP. Finir. ESP. MOD. PORT. Fenecer. IT. Finire.

8. Finar, v., finir, terminer, cesser, mourir.

Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz, 

Tart finera lo cantaret qu' en fatz.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Car si je dusse blâmer tous les méchants, finirait tard le petit chant que j'en fais.

- Rassembler.

Am tota sa noblesa de cavalaria qu' el poyra finar.

L'Arbre de Batalhas, fol. 220. 

Avec toute sa noblesse de chevalerie qu'il pourrait rassembler. 

Part. pas.

L' estorn fora vencutz e'l camp fora finatz, 

Can us secors lor venc de XX milier armatz. 

Cuy atenho a colp, sa vida es finada. 

A Dieu vos coman totz, ma canso es finada. 

Roman de Fierabras, v. 492, 4407 et 5084. 

L'estour serait vaincu et le camp serait fini, quand leur vint un secours de vingt milliers armés. 

Celui qu'ils atteignent avec coup, sa vie est finie. 

Je vous recommande tous à Dieu, ma chanson est finie.

ANC. FR. Ensi fina la chose. Villehardouin, p. 11.

La pauvre femme ne fine de plorer.

(chap. La pobra dona no pare de plorá.)

Les Quinse Joyes de Mariage, p. 196. 

De deus amanz qui s' entr' amèrent,

Par amur ambedeus finèrent.

Marie de France, t. I, p. 252.

Messire Folques li bons hom... fina e mori. Villehardouin, p. 28.

ANC. CAT. ESP. PORT. Finar. IT. Finare. (chap. morí, acabá; pará.)

9. Afinamen, s. m., terme, fin.

Fis de totas res que an afinamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Fin de toutes choses qui ont terme.

ESP. Afinamiento.

10. Affinitat, Afenitat, s. f., lat. affinitatem, affinité, conformité.

Las personnas plus prochanas en affinitat e parentela.

(chap. Les persones mes próximes en afinidat y parentela.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 47.

Les personnes les plus proches en affinité et parentèle. 

Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

Amitié, parenté, affinité et voisinage. 

Aquestas figuras han alcuna affinitat. Leys d'amors, fol. 141.

(chap. Estes figures tenen alguna afinidat.)

Ces figures ont aucune affinité. 

CAT. Afinitat. ESP. Afinidad. PORT. Affinidade. IT. Affinità, affinitate, affinitade. (chap. Afinidat.)

11. Affinizo, s. f., liaison, affinité, adhésion.

Per so que plus tost prengo congelacio et affinizo.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Parce qu'ils prennent plus tôt congélation et adhésion.

12. Afenir, v., approcher de la fin.

Quec jorn afenisc et abais, 

Qu'ira no m pot del cor issir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chaque jour j'approche de la fin et baisse, vu que tristesse ne me peut sortir du coeur.

13. Afinar, v., tirer vers la fin, terminer, achever.

L'asaut es romazutz, e l' estorn s'afina.

Roman de Fierabras, v. 4380. 

L'assaut est cessé, et l'estour tire vers sa fin. 

Part. pas. En Lemozi fon comensat, 

Mas de sai lur es afinat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Fut commencé en Limousin, mais deçà leur est achevé.

ANC. FR. La seconde envoia en Pannonie pour afiner la guerre des Huns.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Maint en ocient et afinent.

G. Guiart, t. 1, p. 161. 

CAT. ESP. Afinar. IT. Affinare.

14. Definida, s. f., assignation, terme.

No queyras alonguier ni definida de jorn. V. et Vert., fol. 68.

Ne cherches prolongation ni assignation de jour.

15. Definiment, Defenimen, s. m., fin, terme, achèvement.

Totz homs que anava a sos defenimens,

Diables lo prenia.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Tout homme qui allait à ses termes, le diable le prenait.

- Division, partage. (chap. Divisió, divisions; partissió, partissions; partimén, partimens, repartimén, repartimens.)

Si el non avia fait son definiment, ben pot devizir las soas causas entre sos efans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il n'avait pas fait son partage, bien il peut diviser les siennes choses entre ses enfants.

ANC. FR. Son estat présent et son définiment.

Jehan de Meung, Test., v. 147.

Ou de sa vie ou du définiment. Hist. d'Anne Boleyn.

16. Diffinitio, Deffinicio, s. f., lat. definitio, définition.

Diffinitios... compren las proprietatz de cauza.

Leys d'amors, fol. 145.

La définition... comprend les propriétés de chose.

Pausero d' ela las seguens diffinicios.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Posèrent d'elle les définitions suivantes.

CAT. Definició. ESP. Definición. PORT. Definição. IT. Definizione.

(chap. Definissió, definissions.)

17. Defenidor, s. m., lat. definitor, arbitre.

Amigables adobadors et defenidors... de las dichas questios.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11.

Amiables compositeurs et arbitres... desdites questions. 

CAT. ESP. PORT. Definidor. IT. Diffinitore. (chap. Definidó, definidós, definidora, definidores.)

18. Diffinitiu, adj., lat. definitivus, définitif, décisif.

Per appel de sentencia diffinitiva balhada per lo seneschal.

(chap. Per apelassió de sentensia definitiva portada per lo senescal.)

Fors de Béarn, p. 1073.

Par appel de sentence définitive baillée par le sénéchal.

Per sentencia difinitiva.

Eluc. de las propr., fol. 22. 

Par sentence définitive.

La diffinitiva sentencia.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 252. 

La définitive sentence.

CAT. Definitiu. ESP. PORT. IT. Definitivo. (chap. Definitiu, definitius, definitiva, definitives.)

19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,

rendre compte.

Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.

Verbs... se diffinish en ayssi.

(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)

Leys d'amors, fol. 73. 

Le verbe... se définit ainsi.

Aquesta escriptura defenis 

Veramen cossi fon aucits 

Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus. 

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu. 

Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Cas qui ne pourront être déterminés. 

CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)

20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.

Nuech e jorn, ses definar,

Nos amonesto de mal far.

(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)

Brev. d'amor, fol. 24.

Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.

Selh' amor viu de rapina, 

Que per un sol non defina.

Marcabrus: Dirai vos. 

Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.

- Mourir.

El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.

V. d'Elias de Barjols.

Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.

ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.

Que li doz tens d'esté define.

(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)


Roman du Renart, t. 1, p. 29.

- Que quant plus tost definera 

Plus tost en paradis ira.

Roman de la Rose, v. 5037. 

Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.

21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.

Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.

(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Une grande multitude... et infinité d'autres gens.

Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.

(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)

Infinité, généralité.

Huna gran enfenitat.

Abr. de l'Anc. et du N.-T, fol. 39. 

Une grande infinité.

CAT. Infinitat. ESP. Infinidad. PORT. Infinidade. IT. Infinità, infinitate, infinitade. (chap. Infinidat, infinidats.)

22. Infinit, Enfenit, adj., lat. infinitus, infini.

Per infinidas injurias.

(chap. Per infinites injuries.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 5. 

Par injures infinies. 

Ab enfenita cavalairia.

(chap. En infinita caballería.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 155.

Avec cavalerie infinie.

- Terme de grammaire.

Noms infinits es coma... Leys d'amors, fol. 47.

Le nom infini est comme... 

CAT. Infinit. ESP. PORT. IT. Infinito. (chap. Infinit, infinits, infinita, infinites. No es raro que algú digue infinito, infinitos.)

23. Infinitiu, Enfenitiu, s. m., lat. infinitivus, infinitif.

Infinitius es apelatz, quar non pausa terme ni fi.

Verbe que lor infinitiu fan finir en er. Gramm. provençal.

Est appelé infinitif, parce qu'il ne pose terme ni fin.

Verbes qui font finir leur infinitif en er.

L' enfenitius significa causa enfenida.

(chap. L' infinitiu signifique cosa infinita, no acabada, que no té fin.)

Leys d'amors, fol. 75.

L' infinitif signifie chose infinie.

CAT. Infinitiu. ESP. PORT. IT. Infinitivo. (chap. Infinitiu, infinitius.)

24. Infinitament, Enfinidamen, adv., infiniment, indéterminément. 

La una es amant l'autra infinitament. Eluc. de las propr., fol. 3.

L'une est aimant l'autre infiniment.

Neguna dictios pauzada enfinidamen no vol habitut.

Leys d'amors, fol. 59. 

Nul mot posé indéterminément ne veut article.

CAT. Infinitament. ESP. PORT. IT. Infinitamente. (chap. Infinitamen.)

25. Confinitat, s. f., confin. (chap. confín, partissió, frontera, línia.)

En las confinitatz de Germania.

Cambrai e las confinitatz.

Las confinitatz de Campanha.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46, 122 et 143. 

Sur les confins de Germanie. 

Cambrai et les confins.

Les confins de Campanie.

26. Confinar, v., confiner. 

Confinava com Cataloingna.

(chap. Confinabe en Cataluña; partíe en, estabe a la frontera de; Guilhem de Cabestaing, Cabestang, Cabestan, Cabestanh, 1162–1212, diuen que ere catalá, del Rosselló. Guillaume de Cabestany était châtelain de Cabestany. Está cla que parlabe y los seus escrits están en llengua ocsitana, d'òc, òc, och, hoc, languedociano, Languedoc, lengadocian, etc. Miréu lo paregut entre châtelain, catalá, castellano, castellán, castellá, castellà, castlan, etc. Tot ve del mateix

castell, castel, castiello, castillo, castel, chastel, château, castrum, etc.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Confinait avec Catalogne.

CAT. ESP. PORT. Confinar. IT. Confinare. (chap. Confiná, partí, lindá, etc.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

27. Esfinir, v., terminer, achever.

Malastrucx es qui esfinira sa vida en luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Malheureux est (celui) qui terminera sa vie en luxure.

28. Avantfinit, adj., déterminé, prédit.

(chap. predit, predits, predita, predites : dit abans o antes.)

Defendedor et acreysedor entro al avantfinit temps.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.

Défenseur et bienfaiteur jusqu'au temps prédit.

29. Refinamen, s. m., soulagement, terme, répit.

Estai marritz et ab gran plor, 

Que non a nulh refinamen.

B. Carbonel: Aissi co am. 

Reste marri et avec grand pleur, vu qu'il n'a nul répit.

30. Refinar, v., cesser, discontinuer, arrêter.

Non van refinar,

Ni la nueg ni lo jorn, los crestians de batalhar. 

Chronique d'Arles. 

Ni la nuit ni le jour, les chrétiens ne vont cesser de batailler. 

Part. pas. Cant ac parlat la sancta et si fo refinada.

V. de S. Magdelaine.

Quand la sainte eut parlé et se fut arrêtée.

CAT. ESP. PORT. Refinar. (chap. Refiná se fa aná en lo sentit de fé algo fi, com lo sucre, la arena, petróleo, oli, etc. No se emplee com acabá.)

31. Parfin, s. f., fin, parfin. 

Can venc a la parfi. V. de Guillaume de S.-Didier. 

Quand vint à la parfin. 

ANC. FR. A ce s'accordant à la parfin.

Rec. des hist. de Fr., t. VII, p. 128.

La rose à la parfin devient un gratecu.

(chap. La rosa al final se torne un picaesquenes (picacul, picaculs); 

rosa canina, gabardera, tapaculoescaramujo. En fransés, gratecu, catalá gratar + cul.)

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Ronsard, t. I, p. 164.

32. Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère

Tot Centonge desliurat

Tro lai part Finibusterra.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Toute Saintonge délivrée jusque là outre Finistère.

(N. E. No es el Finisterre o Fisterra gallego, sino el francés.)

Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère.

miércoles, 21 de febrero de 2024

Lexique roman; Estenher - Estoc


Estenher, Esteinger, Extenjer, v., lat. extinguere, éteindre.

Aigua esteing lo foc ardent.

(chap. L'aigua extinguix, apague lo foc ardén.)

Trad. de Bède, fol. 66.

L'eau éteint le feu ardent.

Anc flama tan tost no s' esteys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Jamais flamme ne s'éteignit sitôt. 

Fig. Fuecx d'amor escart e destreing 

Que vins ni l' aigua no l' esteing. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l' éteint.

Pus fon enpris, pueis no s' esteys.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Depuis qu'il fut épris, après il ne s'éteignit.

Las ardens sajetas del diable devem extenjer per lo freit de dejuns e de vigilias.

(chap. Les ardentes saetes (fleches) del diable ham de extinguí (apagá) per lo fret de dejuns y de vigilies.

Trad. de Bède, fol. 53.

Nous devons éteindre les ardentes flèches du diable par le froid des jeûnes et des veilles. 

Ieu for' esteyns e relinquitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.

Je serais éteint et abandonné. 

Part. pas. Don ja non er estendida 

La braxa.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Dont jamais la braise ne sera éteinte. 

Caus non extincta. 

(chap. Cals viva.)

Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Chaux non éteinte.

Substantiv. Al estinct de la candela.

Tit. de 1441. Toulouse, bibl. Monteil. 

A l'extinction de la chandelle.

CAT. ESP. PORT. Extinguir. IT. Estinguere. (chap. extinguí: extinguixco o extinguixgo, extinguixes, extinguix, extinguim, extinguiu, extinguixen; extinguit, extinguits, extinguida, extinguides.)

2. Extinctiu, adj., extinctif, capable d'éteindre.

Fig. De malas suspicios extinctiva.

De luxuria extinctiva.

Eluc. de las propr., fol. 189 et 67.

Extinctive des mauvais soupçons.

Extinctive de la luxure.

(chap. Extinguidó, extintó, extinguidós, extintós; extinguidora, extintora, extinguidores, extintores.)

3. Destenher, v., éteindre.

Tota falha escandida si aluca, et tota falha alucada si destenh.

(chap. Tota falla apagada s' ensén, y tota falla ensesa s' apague.)

Eluc. de las propr., fol. 150.

Tout flambeau éteint s'allume, et tout flambeau allumé s'éteint.

Fig. part. pas. Lo crim e la confiscation sia destent.

Cout. de Condom.

Que le crime et la confiscation soit éteints.


Esterelitat, Sterilitat, s. f., lat. sterilitatem, stérilité. 

Delhieurara una bona femna, Anna, de sa esterelitat.

(chap. Librará a una bona dona, femella, Anna (sa mare de María) de sa (la seua) esterilidat.)

Liv. de Sydrac, fol. 119.

Délivrera une bonne femme, Anne, de sa stérilité.

Las esterilitats de la terra.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 266. 

Les stérilités de la terre.

La ciptat 

Ac tan de carestia e de sterilitat.

V. de S. Honorat. 

La cité eut tant de chèreté et de stérilité.

CAT. Esterilitat. ESP. Esterilidad. PORT. Esterilidade. IT. Sterilità.

(chap. Esterilidad, esterilidats, estéril, esterils.)


Esterlin, s. m., sterling.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 58.

Totz trez gaban qu'els marcs e 'ls esterlis

Faran metre els enaps e 'ls bacis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Arago. 

Tous trois prétendent que les marcs et les sterlings feront dépenser les coupes et les bassins. 

O lai, en Normandia, 

Conquerr' esterlis.

G. Faidit: Era nos sia. 

Ou là, en Normandie, conquérir sterlings.

- Fig. et allusivement à la monnaie des Anglais. 

E m plai quan la trega es fracha 

Dels Esterlins e dels Tornes.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Et me plaît quand la trêve est rompue des Sterlings et des Tournois. 

ESP. (libra esterlina) PORT. Esterlin. IT. Sterlino. (chap. Esterlí, esterlins, libra esterlina, libres esterlines; als textos antics la moneda libra se trobe liura, lliura, liures, lliures.)


Estern, s. m., trace, chemin.

(N. E. Stern, alemán estrella, como la que guió a los reyes magos.)

Cant Hero vi qu' esquern

An fach li rey per lur estern.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Quand Hérode vit que les rois ont fait moquerie pour leur trace.

No m part del estern.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Je ne me sépare du chemin.

Fig. Per qu'a mal govern...

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

C'est pourquoi a mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

2. Esternar, v., poursuivre, suivre à la piste.

(N. E. Seguir la estrella, Stern, die Sterne, como las de Mercedes Benz.)

Mas qui be us quer ni us esterna,

Trobar vos pot.

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.

Mais qui bien vous cherche et vous poursuit, vous peut trouver.


Esters, adj., lat. externus, exempt, dépourvu, privé.

De totz bos aips esters.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec.

Dépourvu de tous bons avantages.

Cum fols de saber esters.

Giraud de Borneil: Ar auziretz.

Comme fou privé de savoir.

ANC. FR. Ja de ce ne serai estiers 

Que je ne die vo plaisir.

Roman de la Violette, p. 12.

CAT. Ester, extern. ESP. (exento) PORT. Externo. IT. Esterno.

(chap. exén, exens, exenta, exentes; extern, externs, externa, externes.)


Esters, Estiers, adv., autrement.

S' esters non pogues fenir.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

S'il ne pouvait finir autrement. 

Be m cugei fos estiers

Ma domna que non es.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l. 

Je m'imaginai bien que ma dame fut autrement qu'elle n'est.

Estiers no us aus pregar de re.

Peyrols: Atressi col. 

Autrement je ne vous ose prier de rien.

- Prép. Hormis, contre.

Ges no l'aus mostrar ma dolor, 

Estiers adhorar.

Arnaud de Marueil: A guisa de.

Je ne lui ose point montrer ma douleur, hormis adorer. 

Estiers mon grat mi faitz dir vilania.

T. d' Isabelle et d' E. Cairels: N Elias Cairel.

Contre mon gré vous me faites dire vilenie. 

Conj. comp.

Trop vuelh s'amor, mas querre no l' aus ges,

Esters qu' ab ditz cubertz li vau parlan.

Peyrols: D'un bon vers. 

Je désire beaucoup son amour, mais je ne l'ose point quérir, à l'exception qu'avec mots couverts je lui vais parlant.

Atressi m nafr' amors

Fort 

Cum vos de sa lansa,

Estiers que gaug e deport

N' avetz, et ieu pezansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles un.

Amour me blesse fort de sa lance tout comme vous, excepté que vous en avez joie et amusement, et moi chagrin.


Esteva, Estiva, s. f., musette.


Esteva, Estiva, s. f., musette.

Ni estevas ni chan.

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Ni musettes ni chants.

Estivas

Ab votz pivas.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Musettes avec sons aigus.

No vuelh ja m prest' hom viula ni estiva. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit.

Je ne veux qu'on me prête jamais viole ni musette.


Estever, v., falloir. 

Per tant l' estut morir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45.

Pourtant il lui fallut mourir.

ANC. FR. Il li ad dit que al vesprer 

Estuverat od li aler.

Marie de France, t. 1, p. 456.

Par estevoir hurter.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 26.

Déporter m'en estavera.

Roman de la Violette, v. 150.


Estil, s. m., lat. stylus, style, usage.

Estilhs mudatz, es can la sentencia e la materia del comensamen es nauta e de gran fag, de gran auctoritat e de gran excellensa e pueysh se varia, e desshen en fort humil et en trop bassa materia.

Leys d'amors, fol. 117.

Le style changé, c'est quand l'expression et la matière du commencement est haute et de grand fait, de grande autorité et de grande excellence, et puis change, et descend en fort humble et en très basse matière. 

Per so car l' estil es ancian al contrari.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 432. 

Parce que l'usage est ancien pour le contraire. 

CAT. Estil. ESP. Estilo. PORT. Estilo, estylo. IT. Stilo. (chap. Estil, estils.)


Estimar, v., lat. aestimare, estimer, calculer.

Nombrar et estimar lo monde que se era assemblat.

Chronique des Albigeois, p. 52. 

Nombrer et calculer le monde qui s'était assemblé. 

Non pot cor estimar ... ni escriptura demonstrar.

V. et Vert., fol. 56. 

Ne peut esprit estimer... ni écriture démontrer.

- Avoir de l'estime pour quelqu'un, pour quelque chose, apprécier. Estiman los homes del mun en lauzan et honran lurs riquezas.

Li fay amar et estimar sos deliegz carnals.

V. et Vert., fol. 8 et 71. 

Estiment les hommes du monde en louant et honorant leurs richesses. Lui fait aimer et estimer ses délices charnelles.

Mi dons no m' estima, 

Et ieu, las! la estim.

(N. E. En las Baleares aún se usa estim, de estimar.)

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Ma dame ne m'apprécie pas, et moi, malheureux! je l' apprécie.

(chap. La meua dama no me apressie, vol, y yo, desdichat, la vull.)

CAT. ESP. PORT. Estimar. IT. Estimare, stimare. (chap. Estimá : calculá, estimassió, estimassions; voldre.)

2. Estima, s. f., estimation, évaluation.

Li fil leial devun (devon) noirir aquels fils de la concoa, ad estima d'un pros hom.

Trad. du Code de Justinien, fol. 52. 

Les fils légitimes doivent nourrir ces fils de la concubine, à estimation d'un honnête homme.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Estima. IT. Stima.

3. Estimatio, s. f., lat. aestimatio, estimation, évaluation.

Estimacion de maestres.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 224.

Estimation de maîtres.

Per justa e covinen estimacion.

Statuts de Montpellier de 1258.

Par juste et convenable évaluation.

- Jugement, instinct.

Aysso es sens et estimatio d'efan.

V. et Vert., fol. 32.

Cela est sens et jugement d'enfant.

La ovelha, per sa estimacio, percep lop... cum enimic, e 'l fug.

Eluc. de las propr., fol. 18.

La brebis, par son instinct, sent le loup... comme ennemi, et le fuit.

CAT. Estimació. ESP. Estimación. PORT. Estimação. IT. Estimazione, stimazione.

4. Estimable, adj., lat. aestimabilem, estimable, calculable.

Una trinitat, e non estimabla. Liv. de Sydrac, fol. 137.

Une trinité, et non estimable. 

Preondeza d'aygas no estimabla.

(chap. Profundidat (fondaria) de aigües no estimable : calculable.)

Eluc. de las propr., fol. 152.

Profondeur d'eaux non calculable.

CAT. ESP. Estimable. PORT. Estimavel. IT. Stimabile.

5. Estimatiu, adj., estimatif, appréciatif.

Diferencia es entre la potencia estimativa et ymaginativa.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Différence est entre la puissance appréciative et imaginative.

6. Inestimable, adj., lat. inaestimabilem, inestimable.

Granda richessa et inestimabla.

Chronique des Albigeois, col. 36. 

Grande et inestimable richesse. 

CAT. ESP. Inestimable. PORT. Inestimavel. IT. Inestimabile.

(chap. Inestimable, inestimables.)

7. Adestimar, v., évaluer, estimer, apprécier.

Deu adestimar la causa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Doit apprécier la chose.

8. Adesmar, Azesmar, Aesmar, v., estimer, calculer, évaluer, apprécier, préparer, comparer.

Aesmar e apersebre si es plus fortz. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Estimer et reconnaître s'il est plus fort. 

Ieu no say qui vos etz, ni no us puesc adesmar.

Roman de Fierabras, v. 2104.

Je ne sais qui vous êtes, ni ne puis vous apprécier.

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contr' un marc d'argen.

T. de Giraud de Borneil et de P. Roi d'Aragon: Be m plairia.

Ainsi vous pourriez estimer un denier contre un marc d'argent.

A lui s' azesmaran

Cill q'entorn lui seran.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

A lui se compareront ceux qui seront autour de lui.

Per que par que s' aesme

De grant sofrait' aver

Qui vol, a son plazer, 

Segon son cors despendre.

Nat de Mons: Sitot non. 

C'est pourquoi il paraît qu'il se prépare à avoir grande disette celui qui veut dépenser selon son coeur, à son plaisir.

ANC. ESP. Asmar.

9. Aesmansa, s. f., opinion, pensée.

Tota sabieza es en aesmansa e en obra.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Toute sagesse est en pensée et en oeuvre.

10. Esmar, v., estimer, apprécier, calculer.

En drechura no cal esmar 

Cal causa si coven a far.

Deudes de Prades: Poëme sur les Vertus.

En droiture il ne faut pas calculer quelle chose il convient de faire.

Non esmon son albir.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Ils n'estiment son jugement. 

ANC. FR. Et les compaignes des crestiens esmer. 

Roman d' Agolant, v. 716.

Li chevaliers de s'ost à treis mille esma.

Roman de Rou, v. 4757. 

Il cuidièrent et esmèrent 

Que Gérars fust issus de vie.

Roman de la Violette, p. 232. 

Car nus ne nule ne set mie 

Esmer de soi ne de sa vie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 232.

Et tant des autres chevaliers que il furent esmé à trois cens.

Joinville, p. 47.

11. Esme, s. f., estimation, appréciation, évaluation.

Car non pren do a esme,

Nat de Mons: Sitot non es. 

Parce qu'il ne prend pas don à estimation. 

Per vertut de sentir 

E per esme d' albir.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par vertu de sentir et par appréciation de jugement.

12. Esmansa, s. f., estimation, appréciation, opinion.

Segon la mia esmansa. 

T d' A. Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m. 

Selon mon estimation. 

Tem que non denh penre esmansa.

Sordel: Tos temps serai. 

Je crains qu'elle ne daigne prendre appréciation.

13. Aymar, Ymar, v., lat. aestimare, estimer, adjuger, apprécier. 

Mos mals no s' ayma, 

Et ieu sos bes aym.

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Mon mal ne s'apprécie pas, et moi j'apprécie ses biens.

Part. pas. Venc I jorn que retornet la vaca del simple paure home a sson ostal, et amenet ab se de las vacas del capella entro a C, e foron li ymadas per son avesque, que totas fosson sieuas. V. et Vert., fol. 75.

Il advint un jour que la vache du simple pauvre homme retourna à sa maison, et amena avec elle des vaches du prêtre jusques à cent, et elles lui furent adjugées par son évêque, que toutes fussent siennes.

14. Adysmar, Adimar, v., apprécier, estimer, soudoyer, acheter, séduire.

O sia que aquel om que fetz la malafaita, adimet los oms ab cui fetz la malafaita, o sia que autre los adimes per son mal engein.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Ou soit que cet homme qui fit le méfait, séduisît les hommes avec qui il fit le méfait, ou soit qu'un autre les séduisît par sa mauvaise tromperie. Tant que lunhs hom non pot ben adysmar.

R. Gaucelm: Ab grans trebalhs. 

Tant que nul homme ne peut bien apprécier.

14. Azismamen, Ismamen, s. m., estimation, appréciation, évaluation. Tan grans gens ab els, non es azismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Si grande quantité de gens avec eux, il n'y a pas d' évaluation.

Lains a tal pudor que non es ismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Là dedans il y a telle puanteur qu'il n'y a pas d' appréciation.



Estipar, v., lat. stipare, entasser, boucher, calfater.

Stopa val ad estipar naus. Eluc. de las propr., fol. 223.

(chap. La estopa val per a calafatejá barcos.)

Étoupe vaut à calfater les navires. 

ESP. Estipticar. IT. Stipare.

2. Estiptic, Stiptic, Stipic, adj., lat. stypticus, styptique, astringent. L'ayga de ploia es estiptica et restrictiva.

Plus acetozas et stipicas.

Sabor stiptica que es en rozas et codonhs.

(chap. Gust astringén (aspre) que está a les roses y als codoñs.)

Eluc. de las propr., fol. 136 et 269.

L'eau de pluie est styptique et astringente. 

Plus acides et astringentes.

Saveur astringente qui est dans roses et coings.

CAT. Estitic (estític). ESP. Estíptico. PORT. Estitico. IT. Stitico.

3. Stipticitat, s. f., qualité astringente. 

Intenssa et fort stipticitat.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Intense et forte qualité astringente. 

ESP. Estipticidad. IT. Stiticità, stiticitate, stiticidade.

4. Costipar, v., lat. constipare, resserrer, constiper.

Part. pas. Mas qu' el pacient no sia costipat. 

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Pourvu que le souffrant ne soit pas constipé. 

CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. 

(chap. estreñí, estreñís; en rumano se diu constipat : estreñit.)

5. Constipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.

Don ve opilatio o constipacio.

Eluc. de las propr., fol. 57.

Dont vient opilation ou constipation.

CAT. Constipació. ESP. Constipación. PORT. Constipação. IT. Costipazione.

Stipula, s. f., lat. stipula, fétu, chaume, paille. 

Stipula o restolh. Eluc. de las propr., fol. 223. 

(chap. Estípula o rostoll.)

Chaume ou éteule.

2. Estobla, Stobla, s. f., lat, stipula, chaume, paille.

Pueis si gietava al lieg 

D' estobla o de junquier.

(chap. Después se gitabe al llit de palla o de juncs.)

V. de S. Honorat.

Puis il se jetait au lit de paille ou de jonc.

Metre son bestiari dedins las stoblas de aultruy.

Tit. du XVe sièc., entre le seigneur et les habitants de La Roche.

Mettre son bétail dans les chaumes d'autrui.

ANC. FR. Comme pourcelets en estoubles.

G. Guiart, t. II, p. 158. 

Les supplians faisoient pasturer leurs beufs arans en une estouble ou garet. Lett. de rem., 1470. Carpentier, t. II, col. 288.


Estoc, s. m., estoc, épée.

Voyez Denina, t. III, p. 76. 

Brantz e estocs agutz... 

Tans colps d' estocs e de dartz.

V. de S. Honorat. 

Glaives et épées aigus... 

Tant de coups d'épées et de dards. 

D' estox... es segura.

Palaytz de Savieza. 

Elle est assurée... contre estocs. 

CAT. Estoc. ESP. PORT. Estoque. IT. Stocco.