champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Nos légats, dont je vous dis en vérité qu'ils vendent Dieu et le pardon pour argent.
CAT. Llegat. (N. E. Incluso antes de Pompeyo Fabra, los catalanes tenían la manía de duplicar la l inicial del occitano, como pasa con el apellido Lull, que el mismo Ramón nunca escribía con LL inicial. Lerida o Lérida en Lleida, etc. Más adelante lo de la l geminada, l·l, ya es de risa.)
ESP. PORT. Legado. IT. Legato. (chap. Legat, legats; són com enviats del Papa de Roma a diferentes regions o provinsies del seu territori.)
2. Legacio, Legation, Leguation, s. f., lat. legationem, légation, ambassade, députation.
Lor legation e messatge an fait. Chronique des Albigeois, p. 6.
Ont fait leur ambassade et leur message.
Messagaria e legacio. Eluc. de las propr., fol. 10.
4. Allegation, s. f., lat. allegationem, allégation.
Non vol admetre las exceptions, allegations.
(chap. No vol admetre o admití les exepsions, alegassions.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430.
Ne veut admettre les exceptions, allégations.
Ni per allegations de dreg. Tit. de 1268. DOAT, t. CLXXII, fol. 41.
(chap. Ni per alegassions de dret.)
Ni par allégations de droit.
CAT. Allegacio. ESP. Alegación. PORT. Allegação. IT. Allegazione.
(chap. Alegassió, alegassions.)
5. Allegar, Alleguar, v., lat. allegare, alléguer, rapporter.
Ni pot hom ges calumpniar
Denan luy ni fals allegar.
Contricio e penas ifernals.
Ni on ne peut point accuser (injustement) devant lui ni alléguer faux.
Car so dis la Escriptura, e S. Gregori o allega. V. et Vert., fol. 97.
(chap. Ya que aixó diu la Escritura, y san Gregori u alegue.)
Car cela dit l'Écriture, et saint Grégoire le rapporte.
Part. pas. Aponctamens dessus dits et alleguats.
Chronique des Albigeois, col. 29.
Accords dessus dits et allégués.
CAT. Allegar. ESP. Alegar. PORT. Allegar. IT. Allegare. (chap. Alegá: alego, alegues, alegue, aleguem o alegam, aleguéu o alegáu, aleguen; alegat, alegats, alegada, alegades.)
6. Delegar, Deleguar, v., lat. delegare, déléguer.
Part. pas. Substantiv. Trames lo papa alqus deleguatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 210.
Le pape envoya quelques délégués.
Delegat de la meissa sea. Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 115.
(chap. Delegat de la mateixa seu; sede; sedere; La Seu de Saragossa, o la Seu d'Urgell.)
Délégué du même siége.
CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera; hi vam aná en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus).
Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá Ken Follet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui no men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga.)
7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.
Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.
(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades o a patades, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.
ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)
Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.
V. et Vert., fol. 84.
Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.
ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)
5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.
Ploia soptament fazen lavaci.
Trameto lavacis a terras planas.
Eluc. de las propr., fol. 135 et 161.
Pluie faisant soudainement ravines.
Transmettent inondations aux terres planes.
(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!)
6. Lavadura, s. f., lavure.
Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94.
Lavure de viande crasse.
7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.
Aras auch qu' en una lavandiera
A mes son cor e tota sa esperansa.
Hugues de Saint-Cyr: Antan.
Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.
ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)
8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.
Non tem folzer ni lavanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Je ne crains foudre ni ravine.
IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)
Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.
Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99.
Si elles sont trop lâches.
Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.
Liv. de Sydrac, fol. 103.
Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.
Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.
(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)
Trad. de Bède, fol. 61.
De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole.
ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.
2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.
ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)
3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.
Herba per laxar lo ventre.
Laxo ventre ple.
Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.
Herbe pour relâcher le ventre.
Relâchent ventre plein.
Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.
Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.
CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)
4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.
Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95.
19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,
rendre compte.
Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.
Verbs... se diffinish en ayssi.
(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)
Leys d'amors, fol. 73.
Le verbe... se définit ainsi.
Aquesta escriptura defenis
Veramen cossi fon aucits
Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu.
Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266.
Cas qui ne pourront être déterminés.
CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)
20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.
Nuech e jorn, ses definar,
Nos amonesto de mal far.
(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)
Brev. d'amor, fol. 24.
Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.
Selh' amor viu de rapina,
Que per un sol non defina.
Marcabrus: Dirai vos.
Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.
- Mourir.
El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.
V. d'Elias de Barjols.
Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.
ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.
Que li doz tens d'esté define.
(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)
Roman du Renart, t. 1, p. 29.
- Que quant plus tost definera
Plus tost en paradis ira.
Roman de la Rose, v. 5037.
Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.
21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.
Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.
(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.
Une grande multitude... et infinité d'autres gens.
Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.
(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)
Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.
Huels amoros, gais e plazens
Ac, e non car' estrunada.
P. Vidal: Lai on cobra.
Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.
Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.
Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.
S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,
Non en cornuda ni en cuba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.
Fassa stuba... de la qual uze soven.
Rec. de recettes de médecine.
Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.
CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)
Estudi, s. m., lat. studium, étude.
Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.
(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)
V. et Vert., fol. 30.
Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.
Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.
(chap. Per l'estudi dels salmos.)
Par l'étude des psaumes.
Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.
(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)
V. et Vert., fol. 85.
Qui les troublât dans la méditation de leur étude.
Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.
A metre sa obra a perfeccio si estudia.
Eluc. de las propr., fol. 126.
S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.
- Exercer.
Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.
V. et Vert., fol. 14.
Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.
CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare.
(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)
3. Estudian, s. m., étudiant.
Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.
(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.
CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante.
(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)
4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.
(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Souvent et soigneusement.
CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.
(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament.
Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)
6. Estudiozamental, adj., d'étude.
Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.
Estui, Estug, s. m., étui, cachette.
Que m tramezes del seu estui
La contra clau.
Le Comte de Poitiers: Farai un vers.
Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.
Fig. Anc no fis ganda ni estug
D' amar, ans m'era bon e bel.
A. Daniel: Lanquan vei.
Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.
ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.
(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera.
La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)
Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.
Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen.
Qui sas armas estui.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Qui cache ses armes.
Fig. Lo fol te so cor e sa boca,
E 'l savis estuia l' a la cocha.
Libre de Senequa.
Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.
Amors, que m te per vos en sa bailia,
Vol que mon cor vos estuy e vos gar.
Claire d' Anduze: En greu esmay.
Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur.
Part. pas. El reis a son escut pausat,
E pueis a 'l bon bran estuiat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive.
Quar tezaurs estoiatz no val charbo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.
Car trésor caché ne vaut charbon.
Devo esser estuiadas el vestiari.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.
Doivent être serrées au vestiaire.
- Conserver, réserver.
Pero ad ops vos estuy,
Que m siatz governs e vela.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.
Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.
V. et Vert., fol. 100.
C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.
ANC. FR. Je vous en estui la moitié,
Que jà de moi n' en aurez plus.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 483.
Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie.
Bertaud, p. 647.
Estuye ton coustel, ou je le te osteray.
Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293.
Garder les vout e estoier.
B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.
(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)
3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.
Fis estueyras e tamis.
(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fis gardes-manger et tamis.
ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.
Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.
Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)
V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon.
CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. (chap. Esturió, esturions; per a la femella no tenim nom.)