Mostrando las entradas para la consulta merda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta merda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de abril de 2024

Lexique roman; Lavar - Lazert, Lauzert


Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Antiguas redes sociales completo abandono, lavadero, acequia mayor, Beceite, Beseit

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)


Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre. 

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.


Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

miércoles, 10 de abril de 2024

Lexique roman; Horror, Orror - Hume

 

Horror, Orror, s. f., lat. horror, horreur, effroi.

Gran horror deuria hom aver de solamens l' auzir.

V. et Vert., fol. 26.

Grande horreur on devrait avoir seulement de l'entendre. 

Orror d'esperansa es lo maier pechaz que sia. Trad. de Bède, fol. 58.

Horreur d'espérance est le plus grand péché qui soit. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Horror. IT. Orrore.

2. Horrible, Orrible, adj., lat. horribilem, horrible, affreux. 

Horrible redressament de pels. Eluc. de las propr., fol. 90. 

Horrible redressement de poils.

Enfern orrible e puden.

(chap. Infern horrible y pudén.)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Enfer horrible et puant.

Peccat mortal et orrible. V. et Vert., fol. 16.

Péché mortel et horrible.

CAT. ESP. (chap.) Horrible. PORT. Horrivel. IT. Orribile.

3. Horriblamen, Orriblament, adv., horriblement, épouvantablement.  Jura horriblamens de Dieu et dels sieus sans. 

Mot orriblament punis Dieus peccat de claustra.

V. et Vert., fol. 2 et 99.

Jure horriblement de Dieu et des siens saints.

Dieu punit moult épouvantablement le péché de cloître.

CAT. Horriblement. ESP. Horriblemente. PORT. Horrivelmente. 

IT. Orribilmente. (chap. Horriblemen)

4. Aborrir, Aorrir, v., lat. abhorrere, abhorrer, détester.

Que negus pueis no l' aorris. Brev. d'amor, fol. 171. 

Vu que nul depuis ne l' abhorre.

- Effrayé.

Selh que vertatz aborris 

Ni ab dreitura s'irais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Celui que vérité effraye et qui avec la droiture s'irrite.

ANC. FR. Détestoient e abhorrissoient encore néantmoins ce nom de roi. Amyot, Trad. de Plutarque, V. d'Antoine. 

CAT. Aborrir. ESP. PORT. Aborrecer. IT. Aborrire. (chap. Aburrí: yo aburrixco o aburrixgo, aburrixes, aburrix, aburrim, aburriu, aburrixen; aburrit, aburrits, aburrida, aburrides. Té diferens significats: no soportá; no sabé qué fé en lo tems, cansá, cansás, aixó aburrix a les ovelles.)

5. Horripilacio, s. f., lat. horripilatio, horripilation, frisson.

Horripilacio es horrible redressament de pels.

Ab horripilacio, so es a dire ab yrissament. 

Eluc. de las propr., fol. 90 et 91.

Horripilation c'est horrible redressement de poils.

Avec horripilation, c'est-à-dire avec hérissement. 

ESP. Horripilación. PORT. Horripilação. (chap. Horripilassió, horripilassions; v. horripilá, horripilás, paregut a estorrufásesturrufás lo pel per temó o po; horripilán, horripilans : que fa po o temó.)

6. Orretat, Orrezetat, s. f., souillure, saleté, infamie.

Si que l' ayga dels lavamens...

Plena de grans orrezetatz

Li gitavo per mieg son cap.

V. de S. Alexis.

De telle sorte que l'eau des ablutions... pleine de grandes saletés ils lui jetaient au milieu de sa tête.

Ab lur orretatz, 

En fan per totz sens 

Lurs drutz conoyssens.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Avec leurs infamies, elles en font en tous sens leurs amants connaissants.

(chap. Gorrinada, brutissia, impuresa, merda.) 

7. Orezansa, s. f., souillure, impureté.

Nostra amonestansa non es d' error ni de orezansa, ni en bauzia.

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Notre avertissement n'est d'erreur ni d'impureté, ni en tromperie.

8. Orres, adj., lat. horridus, horrible, impur, laid, dégoûtant, sale, souillé.

Hom ergolios es orres davant Deu. Trad. de Bède, fol. 36.

Homme orgueilleux est horrible devant Dieu.

Sa boca plena d' orre crai.

P. Vidal: Pus ubert ai. 

Sa bouche pleine de dégoûtant crachat. 

Cals es son commensamens, sinon fort vil et orreza semenssa?

V. et Vert., fol. 90. 

Quel est son commencement, sinon fort vile et impure semence ?

Fig. Son bel per la cara et orres de peccatz. 

P. Cardinal: Un estribot. 

Sont beaux par le visage et horribles de péché.

Cant los clergues e los prelatz de sancta Glieya sont tacatz e orres per luxuria.

Pueys que las paraulas son orrezas e vilanas e ribaudas.

V. et Vert., fol. 97 et 85.

Quand les clercs et les prélats de sainte Église sont tachés et souillés par la luxure.

Puisque les paroles sont impures et vilaines et ignobles.

9. Orre mal, s. m., mal-caduc, haut-mal, épilepsie.

Demanda per que cazo las gens del orre mal. Liv. de Sydrac, fol. 75.

Demande pourquoi les gens tombent du haut-mal.

10. Orrain, adj., impur, sale.

Obs t'es eschivar la via orraina. Trad. de Bède, fol. 5. 

T'est besoin d'esquiver la voie impure.

11. Horrejar, Orrezar, v., souiller, salir, pervertir.

Fig. Nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser 

Que landeman deia 'l cors Dieu tener. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Nul prêtre ne devrait souiller avec sa concubine ce soir où le lendemain il doive tenir le corps de Dieu.

Fay sacrilegi que horreza lo S. sagramen de matremoni.

Folhas companhas aunisson et orrezon soven los efans.

V. et Vert., foi. 18 et 91. 

Fait sacrilége, vu qu'il souille le saint sacrement de mariage.

Folles compagnies avilissent et souillent souvent les enfants.

Lo fermamen de son coratge orrezet per amonestatio del serp.

Declaramens de motas demandas. 

Souilla la fermeté de son coeur par l'exhortation du serpent.

Meils es que hom s' arda que ss' orreje de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Il est mieux qu'on se brûle que si on se souille de luxure.

Part. pas. S' uns d' els ab femna jatz, 

Lendeman, tot orrejatz, 

Tenra 'l cors nostre Seignor. 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Si un d'eux couche avec femme, le lendemain, tout souillé, il tiendra le corps de notre Seigneur.

Non orezada e non marcezibla.

Trad. de la Ire Épître de S. Pierre. 

Non souillée et non flétrissable.

Cuan cobro, en son demá


Hoste, Oste, Osde, s. m., lat. hospitem, hôte, celui qui reçoit. 

Uns nobles homs del luec lo recep volontier;

L' ostes avia un filh.

V. de S. Honorat. 

Un noble homme du lieu le reçut volontiers; l'hôte avait un fils.

Siatz lur bos osdes.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Soyez-leur bon hôte.

Fig. Pietatz

A d' hoste sofrachura.

P. Cardinal: Tals cuia. 

Piété a privation d'hôte.

- Celui qui est reçu.

Avia li revelat c' uns ostes li venria. V. de S. Honorat. 

Lui avait révélé qu'un hôte lui viendrait. 

Car anc, per ma fe, non aigui

Osde que tant m' abelis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Car oncques, par ma foi, je n'eus hôte qui tant me convint.

- Hôtelier, cabaretier, aubergiste.

Mout se fez grazir... als hostes et als taverniers. V. de G. Figueiras. 

Moult se fit agréer... des aubergistes et des taverniers.

Bailet dos deniers al oste. Brev. d'amor, fol. 134.

Donna deux deniers à l'hôtelier.

CAT. Hoste. ESP. Huésped. PORT. Hospede. IT. Oste. (chap. Invitat, invitats, invitada, invitades; convidat, convidats, convidada, convidades; huésped, huespeds; igual val per al que invite o convite o ressibix com per al que es invitat, convidat o ressibit; tamé per al possadéalberguistaamo de una fonda.)

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

2. Hosta, Osta, s. f., lat. hospita, hôtesse.

M' avenc l' autr' er a combatre

Ab m' osta tota una nuich.

Guillaume de la Tour: Una doas.

M' advint l'autre jour de combattre avec mon hôtesse toute une nuit.

Gualbortz, filha de l' osta. V. de S. Honorat. 

Gualbort, fille de l'hôtesse.

CAT. Hostessa. ESP. Huéspeda. PORT. Hospeda. IT. Ostessa. (chap. Invitada, convidada, invitades, convidades; ama de la fonda; possadera, possaderes.)

3. Hostalier, Ostalier, s. m., hôte, hôtelier, aubergiste.

En ostal truep irat ostalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

En hôtel que je trouve triste hôtelier. 

Hostalier voluntieiramen

Traisson.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Les hôteliers volontairement trahissent.

(chap. Los hostalés voluntariamen traissionen.)

Fig. Mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mon coeur, qui est là votre hôte.

ANC. FR.

L' hostelier Jupiter qu'offendre il a osé. 

R. Garnier, La Troade, act. IV, sc. 2.

CAT. Hostaler. ANC. ESP. Hostalero (MOD. Hotelero, alberguista. Chap. Hostalé, possadé, alberguista, amo del hotel.)

4. Ostaleira, s. f., hôtesse, hôtelière.

Vengui l' autre dia,

De plueia tot mullatz,

En poder d' ostaleiras 

Qu' ieu no conoissia.

(chap. Vach vindre l'atre día tot bañat perque plovíe, en poder de hostaleres que yo no coneixía.) 

G. Riquier: A sant Pol.

Je vins l'autre jour, de pluie tout mouillé, au pouvoir d' hôtelières que je ne connaissais pas.

5. Ostalaria, s. f., hôtellerie, auberge.

On agues ostalaria.

Tenc via 

Dreg ad un' ostalaria.

Brev. d'amor, fol. 68 et 134.

Où il y eût hôtellerie. 

Tint voie directement vers une hôtellerie. 

ANC. CAT. Hostaleria. ESP. Hostería (albergue, hotel). IT. Osteria. 

(chap. Hotel, hostal, albergue, fonda, possada; per ejemple la antiga possada de Roda, Fonda Cinta Roda Gil, a Beseit.)

6. Hostal, Ostal, Ostau, s. m., hôtel, maison, logis, demeure. 

Si col paubres que jay el ric ostal, (N. E. Hostalric)

P. Vidal: Si col. 

Ainsi comme le pauvre qui gît dans le riche hôtel.

Joglar que non demora gayre en son ostal, car non troba peior ostal del sieu. V. et Vert., fol. 68.

Jongleur qui ne demeure guère en son logis, car il ne trouve pire logis que le sien.

E 'lh done l' ostal desiron, 

On so 'ls apostol pres de se.

J. Estève: Planhen ploran. 

Et lui donne la demeure désirable, où sont les apôtres près de lui. 

Fig. S' amor natural,

Que dins mon cor a pres ostal. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Son amour naturel, qui dans mon coeur a pris demeure.

- Famille.

Joseph del ostal de Davi. Brev. d'amor, fol. 82. 

Joseph de la maison de David.

Loc. Ges de disnar no for' oimais matis 

Qui agues fort bon ostau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Point ne serait jamais matin pour dîner qui aurait fort bon hôtel.

Gent aculhir e servir de bon aire... 

E gran ostal paguat e gen tengut. 

Bertrand de Born: Mon chan finisc. 

Bien accueillir et servir de bonne manière... et grand hôtel payé et bien tenu.

Cascun cap d'hostal pagara, per cascun an, al dit legat.

Hist. des Albigeois. Cat. hist. des comtes de Tolose, p. 262. 

Chaque chef de maison paiera, pour chaque année, audit légat.

ANC. FR. La dame les fist à s' ostel séjorner. 

Roman de Rou, v. 1958. 

ANC. CAT. ESP. (chap.) Hostal. IT. Ostello.

7. Hostalet, s. m. dim., petit hôtel, hôtelet, maisonnette.

Ver diminitiu son: Hostals, hostaletz. Leys d'amors, fol. 69.

(chap. Vers (verdadés) diminutius són: Hostal, hostalet.)

Vrais diminutifs sont: Hôtel, hôtelet.

8. Ostalar, v., loger, héberger.

Deu hom aver maior cura

E d' aculhir e d' ostalar.

Brev. d'amor, fol. 68.

On doit avoir plus grand soin et d'accueillir et d' héberger.

ANC. FR. Quant saint Pieres le vit venir,

Se li corut la porte ouvrir,

Richement le fist osteler.

Fables et cont. anc., t. III, p. 295. 

Qui en la Vierge s' ostela. Roman de la Rose, v. 19339. 

Sor la rive d' Andele une noit s' ostelerent. Roman de Rou, v. 3914. 

En ort leu m' orent ostelé. Roman du Renart, t. II, p. 177. 

Diex en paradis l' ostela. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 409.

(chap. Hospedá, hospedás: yo m' hospedo, hospedes, hospede, hospedem u hospedam, hospedéu u hospedáu, hospeden; hospedat, hospedats, hospedada, hospedades.)  

9. Ostatjar, v., loger, établir.

Er grans tortz de me cui l' afans es, 

Si pert mon joy, et autre s' i ostatje. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Sera grand tort pour moi à qui est la peine, si je perds ma joie, et qu'un autre s'y établisse. 

ANC. FR. Que cil que il ostagera

Moult mielx de li le conoistra... 

Bien sai, se me conissiez, 

Que meintenant m' ostagissiez. 

Roman du Renart, t. III, p. 156.

10. Ostage, s. m., demeure.

Tenc son ostage en Jerusalem. Hist. abr. de la Bibl., fol. 43.

Tint sa demeure en Jérusalem.

11. Hospital, Ospital, Espital, s. m., lat. hospitalis, hôpital.

A gleisas et a hospitals. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

(chap. A iglesies y a hospitals.)

A églises et à hôpitaux.

Mes se en lo ospital per servir los malautes. V. et Vert., fol. 78. 

Se mit en l'hôpital pour servir les malades. 

Espital y feron per ver,

On albergavan cascun ser

Los paures e 'ls orfes enfanz.

V. de S. Honorat. 

Hôpital y firent véritablement, où ils hébergeaient chaque soir les pauvres et les enfants orphelins.

- Ordre religieux.

Be us tenc per sobre plus leyal 

Que no son silh del Espital.

T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx ab gran. 

Bien je vous tiens pour beaucoup plus loyal que ne sont ceux de l' Hôpital. 

Cavallairia, 

Hospitals ni Maizos,

Ordes que sia, 

No m' es plazens ni bos.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu. 

Chevalerie, Hôpital ni Maison, ordre qui soit, ne m'est agréable ni bon.

ANC. CAT. Espital. CAT. MOD. Hospital. ESP. PORT. Hospital. IT. Ospedale.

(chap. Hospital, hospitals; aon van los dolens y una orden religiosa, Hospital o San Juan de Jerussalén.) 

12. Hospitalitat, Ospitalitat, s. f., lat. hospitalitatem, hospitalité. 

So es gran hospitalitat. Brev. d'amor, fol. 61. 

C'est grande hospitalité. 

Religion et ospitalitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 173. 

Religion et hospitalité. 

Loc. Recebia volontiers los paures, e tenia ospitalitat.

V. et Vert., fol. 79.

Recevait volontiers les pauvres, et tenait hospitalité.

CAT. Hospitalitat. ESP. Hospitalidad. PORT. Hospitalidade. IT. Ospitalità, ospitalitate, ospitalitade. (chap. Hospitalidat, hospitalidats.)

13. Hospitaleir, Espitaler, adj., hospitalier.

Il hermitan e 'l genz hospitaleira

Sabon ades vostra maior paubreira.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seing' En. 

Les ermites et la gent hospitalière savent maintenant votre plus grande pauvreté.

- Subst. Frère de l' ordre de l' Hôpital. 

Espitaler del Espital. Tit. de 1244. DOAT, t. CXXIX, fol. 286. 

Hospitalier de l'Hôpital. 

ESP. Hospitalero. PORT. Hospitaleiro. (chap. Hospitalé, hospitalés : de la orden del Hospital; igual que Templari: de la orden del Temple.)


Hostia, s. f., lat. hostia, hostie, victime. 

Feron vedel en aquels jorns, et ufriron li hostias.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7. 

Firent veau en ces jours, et lui offrirent victimes.

- Pain que le prêtre consacre à la messe.

L' ostia es el calice e 'l vi pauzat dejos. 

Izarn: Diguas me tu. 

L' hostie est au calice et le vin posé dessous.

De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.

(chap. De l' hostia, com se deu consagrá (sagrá).)  

De l'hostie, comment elle se doit consacrer.

CAT. ESP. PORT. Hostia. IT. Ostia. (chap. Hostia, hosties, la neula que lo mossen beneíx y mos mingem a la comunió - eucaristía; s'apegue mol al paladá; está feta de pa ássim, sense llevat o llevadura. Tamé signifique: galtada, galtades, trompada, trompades, bufetada, bufetades, etc.)

2. Host, Ost, s. f., du lat. hostis, armée.

Host et cavalcada. Petit Thalamus de Montpellier, p. 43.

Armée et chevauchée.

Elhs viron las tendas de la ost. Philomena.

Ils virent les tentes de l' armée.

Loc. Il valen rey d'Espanha

Fassan gran ost sobre Maurs conquerer, 

Qu'el marques vai ost e setges tener 

Sobr' el Soudan.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que les vaillants rois d'Espagne forment grande armée pour conquérir sur les Maures, vu que le marquis va tenir armée et siéges contre le Soudan.

Fig. Horguelhs es lo principals cavaliers en la ost del diable.

V. et Vert., fol. 7. 

Orgueil est le principal cavalier en l'armée du diable.

ANC. FR. Esmut son ost pour ostoier en Gascoigne.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 286.

Li dus oï dire asez tost

Ke Heraut assemblout grant ost. Roman de Rou, v. 11892.

Un y alla et porta un sauf-conduict du roy, et m'en rapporta un pour parlementer à my-chemin des deux osts.

Philippe de Comines, liv. I, p. 529.

ANC. CAT. Host, ost. ANC. ESP. Hoste. ESP. MOD. Hueste. PORT. Hoste. IT. Oste. (chap. Host: ejérsit que se anabe cridán per cada puesto. Teníen que anáy segons la costum, fuero, ley de host, exsepte los que foren francs, o massa jovens, o massa vells, dones, religiosos, etc.)

3. Hostilitat, s. f., lat. hostilitatem, hostilité.

Era guerra et hostilitats... Aichela guerra e hostilitats avia estat e durat per long temps.

Duran la dicha guerra et hostilitat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.

Était guerre et hostilité... Cette guerre et hostilité avait été et duré pendant long-temps.

Durant ladite guerre et hostilité. 

CAT. Hostilitat. ESP. Hostilidad. PORT. Hostilidade. IT. Ostilità. 

(chap. Hostilidat, hostilidats : guerra, ataques, cavalgades, etc.)

4. Ostatge, Ostage, s. m., otage.

Per so donatz ostatges mi e mo fraire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 51. 

Pour cela donnez pour otages moi et mon frère. 

Loc. De sa preison jamas issir non quier, 

Car l' ai plevitz l' ostage. 

Aimeri de Peguilain: Lanquant chanton. 

De sa prison jamais à sortir je ne cherche, car je lui ai juré l' otage.

Loc. fig. Domna, mon coratge, 

Melhor amic qu'ieu ai, 

Vos man en ostatge 

Entro qu'ieu torn de sai. 

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Dame, mon coeur, le meilleur ami que j'ai, je vous envoie en otage jusqu'à ce que je retourne ici. 

ANC. CAT. Hostatge. ANC. ESP. Hostage (MOD. Rehén). IT. Ostaggio.

(chap. Hostache, hostaches, rehén, rehens.)

5. Osteiar, v., guerroyer, combattre.

Quan venc sai per nos osteiar.

Bertrand de Born: Quan vei pels.

Quand il vint ici pour nous guerroyer.

Non puesc luenh osteiar ses aver.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Je ne puis guerroyer loin sans argent. 

ANC. FR. Ensi fu bien un an entier 

Tant que li reis dut ostoier.

Marie de France, t. 1, p. 516. 

Son ost appareilla li rois pour ostoier.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 175. 

IT. Osteggiare. (chap. Hostejá: guerrejá, combatre.)


Houssa, s. f., housse.

Portans houssas de drap.

Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 321.

Portant housses de drap.

(N. E. (c. 1200) Du vieux-francique *hulftia (“couverture”), vite réduit à *hultia, attesté au XIIe siècle sous la forme hulce. Me suena al alemán Hose, pantalón, pantalones. Chap. feltre.)


Hume, s. m., lat. humerus, épaule.

So... humes compostz de trops osses... et aquestz osses so necessaris per defendre... pieytz contra tota lezio de part dareyre.

Eluc. de las propr., fol. 47.

Sont... les épaules composées de beaucoup d'os... et ces os sont nécessaires pour défendre... la poitrine contre toute lésion du côté de derrière.

ESP. PORT. Hombro. IT. Omero. (chap. Muscle, muscles; Segons lo texto, se referix a les costelles que formen la esquena. Espala, espales; espaleta, espaletes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda

sábado, 2 de marzo de 2024

Lexique roman; Felige - Profemnia


Felige, s. m., jaunisse.

Si vostr' auzel felige pren.

Cant auzel a felige.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend lu jaunisse.

Quand oiseau a jaunisse.

(chap. Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis

Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité. 

En final felicitat.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

En félicité finale. 

CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.


Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.

Ol pus fort que fems en ort.

(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)

A. Daniel: Pus En Raimons.

Sent plus fort que fumier en jardin.

Del femps del gal i pauzaratz.

(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y poserez du fumier du coq.

So fems a greish de terra es competent.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Son fumier est propre à engrais de terre.

CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.

(chap. Fem, fems. En Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones.)

2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.

Am fenta de cabra.

(chap. En fem de cabra; merda.)

Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.

Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.

Avec fiente de chèvre. 

Pose sur celle-là fiente de vache humide. 

Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.

Far fiente chaude de porc.

CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)

3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.

Cossi cant hom sent femorier.

P. Cardinal: Ieu non sai.

Comme quand on sent fumier.

Si com hom sent pudor de fermorier.

(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent puanteur de fumier.

ANC. FR. Du coc racunte ki munta 

Sour un femier, è si grata.

Marie de France, t. II, p. 62. 

Soit en palès, soit en femier.

Roman de la Rose, v. 5911.

CAT. Femer.

4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.

Per so femories no pudo en yvern.

Pudor d'alh escantish pudor de fomories.

Eluc. de las propr., fol. 268.

Pour cela fumiers ne puent pas en hiver. 

Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.

5. Femoras, s. m., tas de fumier.

Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.

V. et Vert., fol. 95.

Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.

6. Femadura, s. f., engrais.

Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.

Fumier à engrais.

7. Femar, v., fumer.

Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.

(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)

Mangrané amarc femat de fem de gorrino

Eluc. de las propr., fol. 196.

Grenadier amer fumé de fumier de porc.

De la terra no femada. Cout. de Condom.

(chap. De la terra no femada: abonada.)

De la terre non fumée.

CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)


Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.

Li feme son desiron.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses.

Adj. L'efan mascle o feme.

(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)

Izarn: Diguas me tu.

L'enfant mâle ou femelle.

2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.

Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.

Si homme ni femme, hommes ni femmes. 

Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus. 

Dit mal des femmes et d'amour. 

De home sout e de femenas veuvas.

(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)

V. et Vert., fol. 18.

D'homme libre et de femmes veuves.

Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.

ANC. ESP.

A esta buena femna quitala d' est dolor.

(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 301. 

Una femna flaquiella è prennada.

(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)

Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.

ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra. 

PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina.
(ESP. Fémina.)

3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.

Li feme son desiron,

E 'l femeneges si 'lls destrenh.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.

4. Femel, adj., féminin. 

Fig. Lo vers dey far en tal rima,

Mascl' e femel, que ben rim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.

Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.

Son masculinas o femelas.

(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)

Leys d'amors, fol. 50.

Sont masculines ou féminines.

Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.

Eluc. de las propr., fol. 235.

(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.

Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)

Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.

5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.

Qui en loc femil

Cuia feltat trobar.

Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.

(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.

Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

Autr' avoleza femenil

Que nais d' enuec.

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui. 

ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.

6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.

Mots femenis pauzatz

En verses bos e grazitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Mots féminins placés en vers bons et agréés.

Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.

(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.

N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)

Les unes sont masculines et les autres féminines.

Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)

7. Feminal, adj., féminin, de femme.

Cara virginenca et feminal.

(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé per qué no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

Eluc. de las propr., fol. 35.

Visage virginal et féminin.

ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.

8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.

Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.

V. et Vert., fol. 70.

L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.

Hom castrat... torna efeminat.

(chap. Un home capat... se torne afeminat.)

Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.

(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons. 

Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)

Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.

Homme châtré... devient efféminé.

Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.

ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar. 

IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)

9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.

Prosomes e... profemas.

(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.

Prud'hommes et... prudes-femmes.

10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.

Dictio composta coma profemnia.

Leys d'amors, fol. 55.

Mot composé comme prufemmie.