Mostrando las entradas para la consulta massa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta massa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de mayo de 2024

Lexique roman; martz - Massar


Martz, s. f., lat. martes, marte, martre.

Selhas que semblon martz

Mudan soven lur colors.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Celles qui ressemblent à marte changent souvent leurs couleurs. 

CAT. ESP. PORT. Marta. IT. Martora. (chap. Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.)

Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.

Marvier, Marver, adj., alerte, prompt.

Trameton los messatges ben coitos e marviers. 

Fan trabuquetz dobles e firens e marvers. Guillaume de Tudela.

Ils transmettent les messages bien pressés et alertes.

Font trébuchets doubles et frappants et prompts.

2. Marves, adv., immédiatement, promptement.

Diguas li m qu' a tal domna sopley, 

Que jurar pot marves sobre la ley 

Que 'l genser es del mon e 'l plus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Dites lui moi qu'à telle dame je suis soumis, qu'il peut jurer immédiatement sur la loi qu'elle est la plus belle du monde et la plus courtoise. 

Adv. comp. Ar es perdut qui de marves no pren.

H. Brunet: Pois l' adrechs. 

Maintenant est perdu qui sur-le-champ ne prend pas.

3. Marvir, v., presser. 

Marvir, amarvir. Leys d'amors, fol. 102. 

Presser, donner sur-le-champ.

4. Amarvir, v., donner sur-le-champ, remettre immédiatement.

Una mot bela rauba e un palafre bai 

Li a fait amarvir.

Guillaume de Tudela. 

Une moult belle robe et un palefroi bai lui a fait donner sur-le-champ.

Voyez amarvir.


Maschar, Machar, v., du lat. masticatus, mâcher, broyer.

Peyshos cassans los autres han plus fortas dens..., algus autres las han mendres, empero plus espessas et unidas, et may talhans per maschar sopte lor pastura. Eluc. de las propr., fol. 155.

Poissons chassants les autres ont plus fortes dents..., quelques autres les ont moindres, mais plus épaisses et unies, et plus tranchantes pour mâcher promptement leur pâture.

Am beure aiga, o en machar pa.

Macharas sel morcel.

Liv. de Sydrac, fol. 81.

A boire eau, ou à mâcher pain.

Tu mâcheras ce morceau. 

Part. pas. Maschat entre dens, es mol.

(chap. Mastegat entre les dens, es moll.)

Que la vianda sia maschada. 

Eluc. de las propr., fol. 199 et 42.

Mâché entre dents, il est mou.

Que la nourriture soit mâchée.

Substantiv. Sanglotiras ses pus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Tu avaleras sans plus le mâché. 

ESP. Mascar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

2. Mastegar, v., mâcher, broyer.

No li fassas per forsa mastegar alcuna causa.

(chap. No li faigues per forsa mastegá cap cosa : res.)

Eluc. de las propr., fol. 67.

Ne lui faites par force mâcher aucune chose.

Part. pas. Un pauc de sal autresi

En vostra bocca mastegat. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un peu de sel pareillement broyé dans votre bouche. 

CAT. Mastegar. ESP. Masticar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

(chap. Mastegá: mastego, mastegues, mastegue, masteguem o mastegam, masteguéu o mastegáu, masteguen; mastegat, mastegats, mastegada, mastegades.)

3. Masticacio, Mastigacio, s. f., lat. masticatio, mastication.

Mastigacio, cum re no haia entre dens.

Deves la mastigacio.

Eluc. de las propr., fol. 93 et 14.

Mastication, quoiqu'il n'ait rien entre dents. 

Devers la mastication.

ESP. (mastigacion) Masticación. PORT. Mastigação. IT. Masticazione. (chap. Mastegassió.)

4. Mastiguatori, s. m., masticatoire.

Aministra guarguarismes e mastiguatoris. Trad. d'Albucasis, fol. 84. Administre gargarismes et masticatoires.

ESP. (masticatorio) PORT. Mastigatorio.

5. Mascarar, v., mâchurer, barbouiller.

Fig: Hom que sa lauzor declara, l' envelezish e la mascara.

Leys d'amors, fol. 119.

L'homme qui expose son éloge, l'avilit et le mâchure.

ANC. ESP. PORT. Mascarar. (chap. Mascará, mascarás : embrutá, per ejemple en lo fullí, carbó, carbonilla, etc.)


Masclar, s. m., hameçon.

Aquest peccat, es lo masclar e la linha ab que lo pescaire de yfern prend los peyssos. V. et Vert., fol. 20. 

Ce péché, c'est le hameçon et la ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

(chap. Ham, hams. ESP. Anzuelo.)

Lo agüelo y lo Mar.

Mascle, s. m. lat. masculus, mâle. 

Sapchatz que antiquamen 

Hom contava lo naissemen 

De mascles, e de femnas, no.

(chap. Sapiáu que antigamén se contaben los naiximens de los mascles, y de les femelles, nol.)

Brev. d'amor, fol. 82.

Sachez qu' anciennement on comptait la naissance de mâles, et de femelles, non. 

ANC. FR. E oscist toz les mascles en la boche de l'espée.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 163. 

Tout mascle dont la char... ne sera pas retaillée.

Anc. Vers. de la Bible. Gloss. sur Joinville. 

- Adjectiv. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

- Par extens. Masculin.

No i aura mais motz masclez.

P. Cardinal: Al nom del. 

Il n'y aura que des mots masculins.

Ieu ai motz mascles auzitz..., 

E motz femenis pauzatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai entendu des mots masculins..., et j'ai posé des mots féminins. 

ANC. FR. Et quand un papillon volle autour de la belle,

Il crie, et veut sçavoir s'il est masle ou femelle.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 188. 

CAT. Mascle. ESP. PORT. Macho. IT. Maschio. (chap. Mascle, mascles; contrari: femella, femelles.)

2. Masculin, adj., lat. masculinus, masculin.

Parlar vos ai de las paraulas masculinas e femininas.

Gramm. provençal. 

Je vous parlerai des paroles masculines et féminines.

Subst. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

CAT. Masculí. ESP. PORT. IT. Masculino. (chap. Masculino o masculí, masculinos o masculins.)


Massa, s. f., lat. massa, masse, quantité, volume.

Trobet en sa via una gran massa d'aur. V. et Vert., fol. 75.

Trouva sur son chemin une grande masse d'or.

Mas tan gran massa n'y resta.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Mais si grande quantité il y en reste. 

Presentero li gran massa de cavalers. 

Tit. de 1178. Justel, pr. de la mais. de Turenne, p. 35. 

Lui présentèrent grande masse de cavaliers. 

ANC. FR. Li reis Alred ki ert dedenz

Od grant masse de ses parenz 

Kuida desfendre la cité.

Roman de Rou, v. 6503.

CAT. Massa. ESP. Masa. PORT. IT. Massa. (chap. Massa, masses; cantidat, cantidats.)

- Adverb. Trop, beaucoup.

Ricx hom que massa vol traire.

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Homme puissant qui veut trop amasser.

So respon l' amiran: Vassal, massa parlatz.

Roman de Fierabras, v. 2519. 

Ceci répond l'émir: Vassal, vous parlez trop. 

Ab massa d'autres encombriers.

G. Riquier: Be m degra. 

Avec beaucoup d'autres embarras.

CAT. Massa. (chap. Massa; massa poc; massa minjá, etc.)

2. Massis, Masis, adj., massif, plein.

De Joyosa lo fier Karles, rey de Paris, 

No 'l poc entamenar l' elme, tan fo masis.

Roman de Fierabras, v. 4780.

De Joyeuse le frappe Charles, roi de Paris, il ne lui put entamer le heaume, tant il fut massif. 

Ja que, per sa natura, sia massissa. Eluc. de las propr., fol. 157.

Bien que, par sa nature, elle soit massive.

Fig. Trobei pastora mestissa, 

De joi e de sen massissa.

Marcabrus: L' autr' ier.

Je trouvai pastourelle moyenne, de gaîté et de sens pleine.

ANC. FR. Tours séures et massices. Roman du Renart, t. IV, p. 157.

(chap. Torres segures y massises.)

CAT. Massis. ESP. Macizo. PORT. Massiço, maciço. IT. Massiccio. 

(chap. Massís, massisos, massisa, massises. Se fa aná tamé per a una cadena montañosa, com lo massís dels Ports de Beseit - Tortosa.)

3. Amassar, v., amasser, ramasser, rassembler, réunir.

Per aver amassar,

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es hom. 

Pour amasser de l'avoir, Judas voulut renier Dieu. 

Sa maire calfava 'l forn, 

Et amassava l' issermen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Sa mère chauffait le four, et ramassait le sarment. 

Ab sa gran ost que atrai et amassa.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Avec sa grande armée qu'il attire et rassemble. 

La vianda que hom manja s' amassa tota el estomac.

Liv. de Sydrac, fol. 80. 

La nourriture qu'on mange s'amasse toute dans l'estomac.

Fig. Qui tot bon pretz vol aver et amassa. 

B. de Ventadour: En amar. 

Qui toute bonne qualité veut avoir et réunit. 

CAT. Amassar. ESP. Amasar. IT. Ammassare. (chap. Amassá, per ejemple, fortuna. Reuní, ajuntá, etc.)

4. Amas, s. m., amas, tas, collection.

Singulars e d'un amas. 

Vos, flors humils, a cui fau mon amas 

De mos dictatz.

Leys d'amors, fol. 41 et 34. 

Singulier et d'un tas.

Vous, fleur modeste, pour qui je fais ma collection de mes compositions.

5. Amassament, Amassamen, s. m., amas, collection.

Qui 'n fai amassamen.

P. Cardinal: De selhs.

Qui en fait amas.

Seinhors, so es mos tesaurs e mos amassament.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Seigneur, c'est mon trésor et mon amas.

ANC. CAT. Amassament. ESP. Amasamiento. IT. Ammassamento.

(chap. Amassamén, amassamens.)

6. Amassaire, Amassador, s. m., thésauriseur.

Vos dic qu' es plus fins amaire,

Qu' el vostre qu' es amassaire.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

Je vous dis qu'il est plus pur amant, que le vôtre qui est un thésauriseur.

Son larc donador

E just amassador.

P. Cardinal: Falsedatz.

Sont donneurs généreux et justes thésauriseurs. 

ANC. FR. On est bien aise d'ouïr ceulx qui se nomment amasseurs de sagesse. Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 411.

Ne prisent rien que l'avare amasseur. 

Cl. Marot, t. II, p. 411. 

ESP. Amasador. IT. Ammassatore. (chap. Amassadó, amassadós, amassadora, amassadores; acaparadó, acaparadós, acaparadora, acaparadores; es com una formiga, es un formigueta.)


Massa, Maça, s. f., lat. massa, masse d'armes, massue. 

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 271.

Lo jayant una massa portava. Roman de Blandin de Cornouailles

Le géant portait une massue. 

Li dard e las massas e cotels e destral. Guillaume de Tudela. 

Les dards et les masses et couteaux et haches. 

Proverb. Fier petit colp de grieu massa.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Frappe petit coup de dure masse. 

CAT. Massa. ESP. Maza. PORT. Maça. IT. Mazza. (chap. Massa, masses. Apellit aragonés Maza, Maça.) 

2. Massola, s. f., massue, masse.

Porta pic e massola 

Don son gros abdui li malh.

Marcabrus: Quan la. 

Porte pic et massue dont les deux maillets sont gros.

(chap. Massola, massoles; per a cullí ameles va mol be una de goma en bon mánec. Tamé se diu com a insult: eres un massoles.)

3. Massador, s. m., assommeur, meurtrier.

Lengua forcat, massador,

Aquils fals escoutador.

B. Martin: Companho. 

Fourchés de langue, assommeurs, ces faux écouteurs.

4. Massar, v., frapper, taper.

Cum les buous mais excite a labor, aquel que ara cantan que... massan.

Eluc. de las propr., fol. 46. 

Puisque plus excite les boeufs au travail, celui qui laboure en chantant que... en frappant. 

Part. pas. Aze... es forment massat. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'âne... est fortement frappé.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

domingo, 12 de mayo de 2024

Lexique roman; Maissella, Maissela, Mayselha, Maichela


Maissella, Maissela, Mayselha, Maichela, s. f., lat. maxilla, mâchoire, joue. 

Mals de dens, quan dol en la maissela. 

P. Vidal: S'ieu fos en. 

Mal de dents, quand il fait mal en la mâchoire. 

Dolor de dens e de maichelas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. Douleur de dents et de mâchoires. 

Si 'l vuelh baizar la mayselha.

Deudes de Prades: Amors m' evida.

Si je lui veux baiser la joue.

Qui te ferira a la maissela, dona li l'altra.

Trad. du N.-Test. S. Luc, ch. 6. 

Qui te frappera sur la joue, donne-lui l'autre. 

Loc. Fassa m bon' escudela, 

S'ieu dejus sui, 

E s'ieu, sotz la maissella, 

Ben non l' estui.

Richard de Tarascon: Cabest. 

Qu'il me fasse bonne écuelle, si je suis à jeûn, et si, sous la mâchoire, je ne la cache bien. 

ANC. FR. Quant canté ot la damoisiele, 

Sa main a mise à sa maisiele.

Roman de la Violette, p. 20. 

Qui là veist les XX puceles 

Rompre lor crins et lor maiseles.

Roman del conte de Poitiers, v. 462.

IT. Mascella. (ESP. Mejilla; mandíbula. Chap. Les barres, mandíbula, mandíbules; galta, galtes.)

2. Mayssha, s. f., mâchoire, joue.

Maysshas o mandibulas so ditas, quar ministro a manjar.

Eluc. de las propr., fol. 41.

Sont dites mâchoires ou mandibules, car elles servent à manger.

3. Maxillar, adj., lat. maxillaris, maxillaire.

Cum defenda les nervis maxillars del aire trop freg.

Eluc. de las propr., fol. 41.

Comme elle défende les nerfs maxillaires de l'air trop froid.

IT. Mascellare. (ESP. Maxilar, maxilares. Chap. Maxilar o maxilá, maxilars o maxilás.) 


Majofa, s. f., fraise.

Ac talant de majofas, e Jhesu Crist las lhi ministret.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141. 

Eut envie de fraises, et Jésus-Christ les lui fournit.


Majorana, s. f., lat. majorana, marjolaine.

Majorana es cauda et seca. Eluc. de las propr., fol. 215. 

La marjolaine est chaude et sèche.

Pren semensa de majorana. Collec. de recettes de médecine. 

Prends semence de marjolaine.

ANC. ESP. Majarona. ESP. MOD. Mejorana (Origanum majorana, familia Lamiaceae, cultivada como condimento por su aroma, parecido al del orégano.) IT. Maiorana, maggiorana.

(chap. Majorana. Té la auló pareguda a la orenga.)


Majorana. Té la auló pareguda a la orenga.


Mal, Mau, adj,, lat. malus, mal, méchant, pernicieux, mauvais.

Cel que gurpis los mals vices d'aquest segle. Trad. de Bède, fol. 67.

Celui qui abandonne les vices pernicieux de ce monde.

Vos m' es mal' e cozens. 

Gaubert, moine de Puicibot: Una gran.

Vous m'êtes mauvaise et cuisante.

- Intrépide.

No seria pros ni maus, 

E parec be al badalhar.

Bertrand de Born: Quan vey pels. 

Ne serait preux ni intrépide, et il parut bien au bâiller.

Substant. Qu'om sia humils als bos, 

Et als mals, ergulhos.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qu'on soit indulgent envers les bons et envers les méchants, altier. 

Loc. Sai que mal lor es.

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mauvais il leur est. 

ANC. FR. Remède jusques à présent n'ha esté trouvé contre la male fame. Rabelais, liv. IV, ch. 65.

Et si estoient forgées de fer fort mal, de sorte qu'elles se courboient et plioient incontinent.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Camille.

Se nous descendions par où nous estions montés, nous ne le pourrions faire sanz grant péril, pour ce que la coste estoit trop male, et les Sarrazins nous descendroient sur le cors. Joinville, p. 190.

- En parlant du diable, de l'esprit malin.

Mal esperit que totz jorns guerreia las bonas creaturas.

Liv. de Sydrac, fol. 72. 

Le malin esprit qui guerroie toujours les bonnes créatures.

CAT. ESP. Mal. PORT. Mào (ruim). IT. Malo. (chap. Mal, mals, mala, males; roín, roíns, roína, roines; enfermedat, enfermedats.)

Adverb. Mal er baillitz,

So vos autrei.

Giraud de Borneil: A l' honor Dieu.

Il sera mal mené, cela je vous promets. 

Greu veiretz chantador 

Ben chan, quan mal li vai.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Vous verrez difficilement que chanteur chante bien, quand mal lui va.

Qui mal fai e mal ditz, e mal met e mal dona. 

Palais: Un sirventes. 

Qui mal fait et mal dit, et dépense mal et donne mal. 

CAT. ESP. PORT. Mal. IT. Male.

Adv. comp. Qu'a mala hora

Qui diable siec non la port. 

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Vu qu'à la male heure qui diable suit ne la porte pas.

ANC. FR. Einsi fu la paiz graantée

Ki à male hore fu donée.

Roman de Rou, v. 573.

IT. Quando tu nella tua mal' ora venisti.

Boccaccio, Decameron, V, 10.

Souvent on sous-entendait le mot hora, et alors mala était de même employé comme adverbe.

Ai! douss' amia, 

Mala us viron mey huelh.

(chap. Ay! dolsa amiga, en mala hora tos (te) van vore los meus ulls.)

G. Adhemar: El temps d'estiu.

Ah! douce amie, à male (heure) vous virent mes yeux.

Mala veyra sos efans.

G. Riquier: Qui m disses. 

A male (heure) il verra ses enfants.

2. Sobremal, adj., très mal, très mauvais, très méchant.

Lo prunier rams es mals, lo segon es peiors, lo ters es sobremals.

V. et Vert., fol. 7. 

Le premier rameau est mauvais, le second est pire, le troisième est très mauvais. 

Adv. Sobremal t' arm' enfornas

En trebaill et en turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Tu enfournes très mal ton âme en peine et en tourment.

3. Mal, Mau, s. m., lat. malum, mal, douleur, souffrance. 

Pregavan li mot fort 

Qu' en patz portes son mal.

V. de S. Honorat. 

Le priaient moult fort qu'en paix il supportât son mal.

Graissans ni serps, que s'amola, 

No m fai espaven ni mau.

Marcabrus: Pus la fueilla. 

Crapaud ni serpent, qui s' amoncelle, ne me fait peur ni mal.

Val a mal d' uelh atressi. Brev. d'amor, fol. 40. 

Vaut pour mal d'oeil aussi. 

Cura mal de rey et ydropizia. Eluc. de las propr., fol. 219. 

Guérit mal de roi et hydropisie.

- Le contraire du bien.

Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges. 

B. de Ventadour: Be m'an perdut. 

Je ne puis dire mal d'elle, car il n'y est pas.

- Défaut.

Sirventes non es leials,

S'om no i ausa dir los mals.

Dels menors e dels comunals, 

E majorment dels majorals.

Pons Barba: Sirventes non. 

Un sirvente n'est pas loyal, si on n'ose y dire les défauts des petits et des moyens, et principalement des principaux.

CAT. ESP. PORT. Mal. IT. MOD. Male. 

Loc. Ira de mal en peior.

(chap. Anirá de mal en pijó.)

B. Zorgi: Totz hom. 

Ira de mal en pis.

IT. Andava di giorno in giorno di male in peggio.

Boccaccio, Decameron, I, 1.

Per qu'ieu vuel mal als huelhs ab que us remire. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

C'est pourquoi je veux mal aux yeux avec quoi je vous contemple.

Ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je leur veux mal de mort, et eux à moi. 

Mal aia 'l jorns qu'amors mi fetz emprendre. 

Pons de la Garde: Sitot non. 

Mal ait le jour qu'amour me fit éprendre.

ANC. FR.

Mal ait traïstre roiz qui sainz busuing ment. Roman de Rou, v. 4526.

Anc vos autres non demandetz venjansa 

De la mia mort, per so siatz a mal mes. 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Oncques vous autres ne demandâtes vengeance de la mienne mort, pour cela soyez livrés à mal. 

Pot esser qu' ilh so tengua a mal.

(chap. Pot sé que ella s' ho (tingue) prengue a mal.) 

Arnaud de Marueil: Ab pauc.

Il peut être qu'elle tienne cela à mal. 

Prov. Qui mal fai, mal pren.

(chap. Qui mal fa, mal pren.)

Pons de Capdueil: Ja non er. 

Qui mal fait, mal prend.

4. Malamen, adv., méchamment, durement, pernicieusement.

Per delieg c'al cors cossentes, 

Seras punitz malamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pour le plaisir que tu accordes au corps, tu seras puni durement.

Malamen renhatz, Roma.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous régnez méchamment, Rome.

ANC. FR. E cil qui tel sentence sivent

Contre Diex malament estrivent.

Roman de la Rose, v. 17494.

Qu'il a ouvré moult malament.

Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 44. 

Pour aller en pays estrange 

Souz l'espoir de quelque louenge 

Malement travailler mes jours.

Olivier de Magny, p. 112.

CAT. Malament. ESP. IT. Malamente. (chap. Malamen.)

5. Maligne, adj., lat. malignus, malin, malicieux, pervers, perfide, malfaisant.

No tem truan maligne.

R. Vidal de Bezaudun: Entr'el taur. 

Je ne crains pas fripon malin. 

Hun maligne home que era de son conselh.

(chap. Un maligne (malissiós, roín) home que ere de son consell.)

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 34. 

Un malicieux homme qui était de son conseil. 

Aquelas so malignas, las quals no obeseysso a curacio.

(chap. Aquelles són malignes, les cuals no obeíxen a curassió, cura.)

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Celles-là sont malignes, lesquelles n' obéissent pas à cure.

Non i a tan malignes que no sia doptos. Guillaume de Tudela. 

Il n'y a si malicieux qui ne soit craintif. 

Signe 

Verenos, freg e maligne.

Brev. d'amor, fol. 30. 

Signe vénéneux, froid et malfaisant.

- En parlant du diable, des démons, on a dit:

El fuoc del malign' esperit.

(chap. Al foc del espíritu maligne.)

Marcabrus: Assatz m'es. 

Au feu du malin esprit. 

An poder de comandar als malignes esperitz. Liv. de Sydrac, fol. 9. 

Ont pouvoir de commander aux malins esprits.

- Substantiv. et absolum. Le malin esprit, le diable.

Lo malignes no lo toca. Trad. de la 1re Épître de S. Jean.

(chap. Lo maligne (lo dimoni, diable) no lo toque.)

Le malin esprit ne le touche pas.

CAT. ESP. PORT. IT. Maligno. (chap. Maligne, malignes, maligna, malignes; roín, roíns, roína, roínes; malfactó, malfactós, malfactora, malfactores.)

6. Malignamen, adv., malignement.

Malignamen,

Ab semblansa d' ajudamen.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Malignement, avec apparence d'assistance.

(chap. Malignamen.)

7. Malignitat, s. f., lat. malignitatem, malignité, malice.

Que non tema far malignitat. V. et Vert., fol. 16. 

Qu'il ne craigne pas de faire malignité. 

Segon lor qualitat, ha lor vere malignitat. Eluc. de las propr., fol. 236.

Selon leur qualité, leur venin a malignité. 

CAT. Malignitat. ESP. Malignidad. PORT. Malignidade. IT. Malignità, malignitate, malignitade. (chap. Malignidat, malignidats.)

8. Malicia, s. f., lat. malitia, malice, malignité.

En lurs peccatz et en lurs malicias. V. et Vert., fol. 63. 

Eu leurs péchés et en leurs malices.

CAT. ESP. PORT. Malicia. IT. Malizia. (chap. Malissia, malissies.)

9. Malissa, s. f., malice, malignité. 

Per obviar a la malissa d'aucuns marchans.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 588. 

Pour obvier à la malice d'aucuns marchands.

(chap. Malissia, malissies.)

10. Maleza, s. f. méchanceté, rudesse, rigueur.

Platz me a ric hom franqueza 

E, vas son enemic, maleza. 

Le Moine de Montaudon: Mout me platz. 

Me plaît franchise en homme puissant et, envers son ennemi, rigueur.

De maleza non a par.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

En méchanceté n'a pareil.

- Maladie, souffrance.

Conoc maleza, qu' entuysegada fon. V. de S. Honorat. 

Connut la maladie, vu qu'elle fut empoisonnée. 

CAT. Malesa. ESP. Maleza. PORT. Malesa. (chap. Malesa, maleses : acsió roína, mala feta. Als sagals sels díe: no faigáu maleses.) 

11. Malicios, adj., lat. malitiosus, malicieux, malin, fourbe. 

Encaras son li traidor 

Diable, malvatz, peccador, 

Malicios e desleal.

Brev. d'amor, fol. 24. 

Encore sont les traîtres diables, méchants, pécheurs, malicieux et déloyaux.

Fig. Neys de paraula ociosa 

E que no fos maliciosa.

Contricio e penas ifernals. 

Même de parole oiseuse et qui ne fut pas malicieuse.

Substantiv. Si es ajustatz 1 bos

Amb un autre malicios.

Brev. d'amor, fol. 32. 

Si un bon est ajusté avec un autre malicieux. 

CAT. Malicios. ESP. PORT. Malicioso. IT. Malizioso. 

(chap. Malissiós, malissiosos, malissiosa, malissioses. Ne podéu trobá uns cuans a la Ascuma de Calaseit cuan tenen reunió per a vore cóm se repartixen les subvensions.)

12. Maliciosamen, adv., malicieusement, malignement. 

Non jura maliciosamen ni am blasphema. V. et Vert., fol. 2. 

(chap. No jure malissiosamen ni en blasfemia.)

Ne jure malicieusement ni avec blasphéme.

CAT. Maliciosament. ESP. PORT. Maliciosamente. IT. Maliziosamente.

(chap. Malissiosamen. La c del ocsitá se pronunsie igual que la s, que es doble perque va entre dos vocals.)

13. Malaigna, Malainha, s. f., malignité, malice, humeur maligne. 

Fig. Ben volgra 'l reis fos devis...

E conogues la malaigna

De que clocha Lemozis.

Bertrand de Born: Be m platz quar. 

Je voudrais bien que le roi fût devin... et connût l' humeur maligne de quoi cloche le Limousin.

(chap. Malissia, malignidat, humor o sentimén maligne.)

14. Enmalignar, v., irriter, envenimer. 

Part. pas. Era corossat ni enmalignat contra la dita villa.

Chronique des Albigeois, col. 9. 

Était courroucé et irrité contre ladite ville.

15. Enmalezir, v., irriter, devenir mauvais, envenimer. 

Part. pas. Aissi us es enmalezida

Vas cels que us an obezida. 

Elias de Barjols: Amor be m.

Ainsi vous vous êtes irritée contre ceux qui vous ont obéie.

16. Malvatz, Malvais, adj., mauvais.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que les Lombards font mauvais labeur de l'empereur.

Dieus li do mal' escarida 

Qui porta malvais messatge.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Dieu lui donne mauvaise aventure à qui porte mauvais message.

- Méchant, dangereux, enclin à faire le mal.

Mafomet de Mecha, malvaisa creatura. V. de S. Honorat.

(chap. Mahoma de la Meca, malvada criatura.)

Mahomet de la Mecque, mauvaise créature.

Ai! Malvasa gen savaia.

B. de Ventadour: Era non. 

Ah! mauvaise gent infâme. 

Substant. Adoncs paregron li malvatz 

E las malvaisas ad un latz. 

Deudes de Prades: Trop ben m' estera. 

Alors paraîtraient les mauvais et les mauvaises d'un côté.

CAT. Malvad. ESP. PORT. Malvado. IT. Malvagio. 

(chap. Malvat, malvats, malvada, malvades.)

Voyez Vazer.

17. Malvadament, Malvaizamen, Malvayzamen, adv., méchamment.

Per tu, Joan, que vey anar obran 

Malvayzamen, soi per sert cossiros. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Pour toi, Jean, que je vois aller travaillant méchamment, je suis certainement inquiet. 

Las gens vey renhar malvaizamen.

P. Cardinal: Totz lo mons. 

Je vois les gens se comporter méchamment. 

Ela avia tractat sa mort malvadament... per poyssos.

L'Arbre de Batalhas, fol. 229.

Elle avait traité sa mort méchamment... par poisons.

CAT. Malvadament. ESP. PORT. Malvadamente. IT. Malvagiamente. 

(chap. Malvadamen.)

18. Malvestat, s. f., mauvaiseté, méchanceté.

No m'en sapchan mal gral, 

S' ieu dic lurs malvestatz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Qu'ils ne m'en sachent pas mauvais gré, si je dis leurs méchancetés.

Conosc et sai entendre

Las lurs malvestatz.

P. de Bussignac: Sirventes e chansos. 

Je connais et sais entendre les leurs méchancetés. 

Fig. De malvestat vuoill que port la corona. 

Palais: Un sirventes. 

De mauvaiseté je veux qu'il porte la couronne. 

ANC. FR. Et pour ce lor malvetiez fut couverte et aombrée d'aucune coulour de droit. Annales du règne de S. Louis, p. 260.

ANC. ESP. Omes de raiz mala asmaron malvestad.

Poema de Alexandro, cop. 1742.

ANC. IT. Ricchezza crescere a misero

Malvagio uomo e misera malvestà. 

Guittone d'Arezzo, Lett. 25.

ANC. CAT. Malvestat. IT. MOD. Malvagità.


Mala, s. f., lat. mala, mâchoire, joue.

Maisshelas, per diminutio, so es a dire petitas malas.

Eluc. de las propr., fol. 41.

Mâchoires, par diminution, c'est-à-dire petites joues.

(chap. Mola, moles; moleta, moletes; quixal, quixals; den, dens; barres.)


Mala, s. f., malle, caisse.

Ja no portarem mala ni re aital. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.

Jamais nous ne porterons malle ni chose pareille.

ESP. PORT. Mala. (chap. Caixa, capsa.)

2. Maleta, s. f. dim., mallette, cassette.

Quar Dieus sap tot que porta en sa maleta.

Guillaume de Mur: d'un sirventes.

Car Dieu sait tout ce qu'il porte dans sa mallette.

CAT. ESP. Maleta. (chap. Maleta, maletes; caixeta, caixetes; capseta, capsetes.)


Malh, Maill, Mal, s. m., lat. malleus, mail, maillet. 

A Peiraguers, pres del muralh, 

Si que y poirai lansar ab malh, 

Venrai armat sobre Bayart. 

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

A Périgueux, pres de la muraille, de sorte que j'y pourrai lancer avec le mail, je viendrai armé sur Bayard.

No 'l quier ges ni ab malh ni ab bonba.

Guillaume de Durfort: Quar say petit. 

Je ne le cherche point ni avec maillet ni avec masse.

ANC. FR. Cil combatoit d'un mail d' achier qui fu pesant.

Combat des Trente. 

Desquelles ils combatront d' estoc, de mail ou de taille, ainsi que mieulx leur plaira, sans reprinse. Hist. de Jehan de Saintré, t. II, p. 310.

CAT. Mall. ESP. Mazo. PORT. Malho. IT. Maglio. (chap. Mall, malls.)

2. Malha, Mailha, s. f., massue, masse d'armes.

Fa mal quan porta mailha

Ni armas, mas los esperos, 

Que mais l' an valgut a sazos 

Que lansa ni branz que tailha. 

Lantelmet d'Aiguillon: Er ai ieu. 

Fait mal quand il porte massue et armes, excepté les éperons, qui plus lui ont valu dans l'occasion que lance ni glaive qui taille. 

ANC. FR. Et prindrent leurs espées, haches, mailles, becs de faucons et autres bastons, frappant, abatant et occisant iceux. 

Monstrelet, t. 1, fol. 229.

IT. Maglia. (chap. Massa, massola, masses, massoles.)

3. Magall, s. m., mail, masse. 

Va prendre lo magall, 

Tres colps feri la peira.

V. de S. Honorat. 

Va prendre la masse, trois coups frappa la pierre. 

CAT. Magall.

4. Malhet, s. m. dim., maillet.

Percuteys... am un petit malhet entro que inscidas tot.

Trad. d'Albucasis, fol. 59. 

Frappe... avec un petit maillet jusqu'à ce que tu incises tout.

(chap. Mallet, mallets : mall menut.)

5. Malleable, adj., malléable.

Art de far veyre malleable.

No es degu metalh mielh malleable.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 183. 

Art de faire verre malléable.

Il n'est nul métal mieux malléable.

(chap. ESP. Maleable.)

6. Mallear, Malhar, Mallar, v., lat. malleare, marteler, battre.

No s deu malhar rozent.

(chap. No 's deu martellá (mallá) ruén.) 

Colp d' aquel que malha.

Al pacient apar que hom... malle le cap, e 'l fiera.

Eluc. de las propr., fol. 187, 183 et 79.

Ne se doit pas marteler rouge.

Coup de celui qui martelle.

Il paraît au patient qu'on... martelle la tête, et le frappe.

Part. pas. De eram fondut o malleat. Trad. d'Albucasis, fol. 40.

(chap. D' aram fos o martellat, batut.) 

D' airain fondu ou battu.

ANC. FR. Des puins des espées se maillent. Roman de la Violette, p. 98. Hardiement, vaille que vaille, 

Renaut i fiert, Renaut i maille.

G. Guiart, t. I, p. 305 et 306.

viernes, 10 de mayo de 2024

Lexique roman; Macar, Machar - Magic

M


M, s., treizième lettre et dixième consonne de l'alphabet, m.

La prima lettra d' amor,

Apellon A, e nota plor,

E las autras qui apres van

M, o, r, et en contan

Ajostas las, e diran mor;

Donc qui ben ama, plangen, mor.

P. Milon: En amor. 

La première lettre d'amour ils appellent A, et elle dénote pleur, et les autres qui vont après, m, o, r, et en comptant ajustez-les, et elles diront mor; donc qui bien aime, en se plaignant, meurt.

ANC. FR. La première est m qui senefie... 

Iceste m est sa mère et s' amie. 

Le Roi de Navarre, chanson LXII.

M s'employait comme afixe, pour ME.


Macar, Machar, v., meurtrir, battre, frapper, blesser, altérer.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Veirem escutz et elms macar e fendre.

Aicarts (Aicart) del Fossat: Entre dos.

Nous verrons frapper et fendre écus et heaumes.

Si m carga lo col, e m maca.

Rambaud d'Orange: Ar vey. 

Ainsi me charge le cou, et me meurtrit. 

Engendra thos, et maca las dens. Eluc. de las propr., fol. 150.

Engendre toux, et altère les dents. 

Desideri Lombarte, Engendra thos, et maca las dens.

Fig. Quar fols hom a greu sen ab se, 

Tro sa foudatz lo maca e 'l castia.

Elias de Barjols: Amors que vos. 

Car fol homme a pénible sens avec soi, jusqu'à ce que sa folie le frappe et le châtie.

Tant fon feritz e macatz.

E 'ls uels tan paucs can us deniers, 

Lagainos et esgrapelatz,

E tot entorn blaus e machatz.

Roman de Jaufre, fol. 32 et 59. 

Tant il fut frappé et meurtri.

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés, et tout à l'entour livides et battus. 

Don senti mas costas macadas. Leys d'amors, fol. 39. 

Dont je sens mes côtes meurtries.

CAT. Macar. ESP. Machar, machacar. PORT. Maçar. IT. Macchiare. 

(chap. Machacá; fotre un cop en la massa (massá o massada) o massola, massolada, v. massolá; tacá en lo sentit de ferí, del latín macula.)

2. Macament, Machament, s. m., meurtrissure, altération.

Val contra machament per cazuta.

Dens prendo macament per humor negra.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 43.

Vaut contre meurtrissure par chute. 

Les dents prennent altération par humeur noire.

On trouve dans l'ancien français le substantif machéure.

Il n'y eut point de sang répandu, mais seulement machéure. 

Lett. de rém. de 1472. Carpentier, t. II, col. 1101.

(chap. Machacamén, machacamens; taca, taques : ferida, ferides.)


Machinar, v., lat. machinari, machiner, tramer. 

Part. pas. Si en autra maniera fag sera, o en frau, alcuna causa e machinat. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Si en autre manière, ou en fraude, il sera fait et machiné aucune chose.

El avia machinada la mort del papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

(chap. Ell habíe maquinat la mort del Papa; tramat)

Il avait machiné la mort du pape.

CAT. ESP. PORT. Maquinar. IT. Macchinare. (chap. tramá; maquiná: maquino, maquines, maquine, maquinem o maquinam, maquinéu o maquináu, maquinen; maquinat, maquinats, maquinada, maquinades; maquinadó com Maquiavelo, maquinadós, maquinadora, maquinadores.)

2. Machinatio, Machinacion, s. f., lat. machinationem, machination, trame. 

Alcunas machinatios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 185.

Aucunes machinations.

Frau, o machinacion. Statuts de Montpellier, de 1231. 

Fraude, ou machination.

CAT. Maquinacio (maquinació). ESP. Maquinación. PORT. Maquinação. 

IT. Macchinazione. (chap. Maquinassió, maquinassions, com la declarassió de Mequinensa o Miquinença.)


Macis, s. m., lat. macis, macis, écorce intérieure de la noix muscade. 

Ab polvera d' eces, de macis et ab mel... Ab eces et macis.

Eluc. de las propr., fol. 85.

Avec poudre d'encens, de macis et avec miel... Avec encens et macis. 

IT. Macis. (chap. escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.)

macis, escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.

Macrologia, s. f., redondance.

Macrologia longiloquium, res non necessarias comprehendens ut: Legati, non impetrata pace, retro unde venerant domum reversi sunt. 

Isidor., Orig., I, 33.

Macrologia pauza paraulas que no son necessarias, enpero del tot no son vueias ni de sobrefluitat.

Leys d'amors, fol. 152.

La redondance emploie des paroles qui ne sont pas nécessaires, cependant elles ne sont pas entièrement vides et de superfluité.

(ESP. Macrología, f. retórica. Figura de pensamiento que consiste en utilizar palabras innecesarias para la exposición de un asunto; redundancia. Chap. Redundansia.)


Macula, s. f., lat. macula, macule, tache. 

Parfeit e senza macula. Doctrine des Vaudois.

Parfait et sans tache.

ANC. FR. L'une de jaspe rouge tainct plaisamment de diverses macules.

Rabelais, liv. V, eh. 38. 

Reste de la macule originelle.

Camus du Bellay, Diversités, t. II, fol. 16.

CAT. ESP. (mácula) PORT. Macula. IT. Macula, macola. 

(chap. Mácula, taca, mácules, taques.)

2. Macular, v., lat. maculare, maculer, souiller, polluer.

Gardar vostras mans que non sian tacadas ni maculadas.

Hist. abr. de la Bible. 

Garder vos mains qu'elles ne soient tachées ni souillées.

Ostia no maculada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57. 

(chap. Ostia inmaculada, sense taca.)

Hostie non maculée. 

CAT. ESP. (manchar) PORT. Macular. IT. Maculare, macolare.

(chap. Maculá, tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades.)


Madaisa, s. f., écheveau, tresse.

Una vieilla saisa

Que non a...

Ma 'l cuer e 'l sos, e daval la madaisa.

Ogiers: Era quan. 

Une vieille grise qui n'a... excepté la peau et la voix, et tourne l'  écheveau.

CAT. Madexa. ESP. Madeja. PORT. Madeixa. (chap. Madeixa, madeixesmadella, madelles : per a filá la llana.)

2. Maydechos, s. m., écheveau.

Non ause tenher ni far tenher troquas ni maydechos.

Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 372.

Qu'il n'ose teindre ni faire teindre trochets ni écheveaux.


Madre, s. m., mors.

Lo rey de Fransa se tenia al madre del fre de la cavalcadura del papa.

Carya Magal., p. 7.

Le roi de France se tenait au mors de la bride de la monture du pape.

(chap. Lo mos de la brida.)


Mag, s. f., lat. mactramaie, pétrin.

Saumada de magz, que son pastieiras, dona 1 mag.

Cartulaire de Montpellier, fol. 107.

Charge de maies, qui sont des pétrins, donne une maie.

(chap. Pastera, moble.)

Mag, s. f., lat. mactra, maie, pétrin.

Maganhar, Magagnar, Magaynar, v., blesser, condamner, infecter.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Part. pas. El donzelz es cazug envers;

Magaynatz es tan malament

Que malavejet longament.

Cassa la feda maganhada,

Que non enferme ta maynada.

V. de S. Honorat. 

Le damoisel est tombé à la renverse; il est si cruellement blessé qu'il en fut malade pendant longtemps.

Chasse la brebis infectée, de peur qu'elle ne rende malade ton troupeau.

ANC. FR. Cil en ocit mult e méhaigne.

Roman de Rou, v. 13821. 

Et je le cuidai mehaingnier; 

Si l'ai ocis, ce poise mi.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 462.

Tellement qu'ils tuerent et mehaignerent la pluspart desdits archiers.

Monstrelet, t. III, fol. 115.

J' ajouterai l'exemple suivant avec la note de l'auteur:

La navire poussée,

Ayant la proue e la poupe froissée, 

Alloit mehaigne, ainsi que le serpent 

Qui sur le ventre à peine va rampant. 

Mehaigne... nos critiques se moqueront de ce vieil mot françois, mais il les faut laisser caqueter; au contraires je suis d'opinion que nous devons retenir les vieux mots, vocables significatifs, jusques à tant que l'usage en aura forgé d'autres nouveaux en leur place. 

Ronsard, la Franciade, t. 1, p. 633.

IT. Magagnare. (CAT. Malaguanyar, malaguanyat. ESP. Malograr, malogrado.)


Magic, adj., lat. magicus, magique, de magie.

Nigromancia e tota magica sciencia.

En artz magicas ocupada.

Eluc. de las propr., fol. 12 et 182.

Nécromancie et toute science magique.

Occupée aux arts magiques.

CAT. Magic (màgic). ESP. (mágico) PORT. IT. Magico. (chap. Mágic, magics, mágica, mágiques. La magia la pronunsiem en jota, o la g castellana, per lo que se hauríe de escriure en jota: majia, majies.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.