Mostrando las entradas para la consulta mane ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mane ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

Doña Dianora li demane a micer Ansaldo un jardí de giné tan majo com al mach; micer Ansaldo, comprometénse en un nigromante, lay done; lo home li consedix que faigue lo que vullgue micer Ansaldo, que, escoltada la generosidat del home, la libere de la promesa y lo nigromante, sense voldre res de lo seu, libere de la seua a micer Ansaldo.

Per tots los de la alegre compañía habíe sigut ya micer Gentile pujat al sel en sumes alabanses cuan lo rey li va maná a Emilia que continuare; ella, desenvoltamen, aixina va escomensá:

Blanes siñores, dingú dirá en raó que micer Gentile no va obrá en magnifissensia; pero di que no se pugue en mes potsé no demostro que se pot mes: lo que penso contátos en una noveleta meua.
Al Friuli, puesto alt, fret, pero mol adornat de majes montañes, mols rius y clares fons, ña una siudat que se diu Udine (Údine), a la que va viure una hermosa y noble Siñora de nom doña Dianora, casada en un gran home ric de nom Gilberto, mol amable y de bona índole; y va mereixe esta Siñora per lo seu valor sé mol volguda per un noble y gran baró que teníe per nom micer Ansaldo Gradense, home de alta condissió y en les armes y en la cortessía conegut a tot arreu. Este, volénla mol y fen tot lo que podíe pera sé volgut per nella, y assobín solissitánla en embaixades, en vano se esforsabe. Y sénli ya a la Siñora cansinesles solissituts del caballé, y veén que, encara que li negare tot lo que ell demanáe, ell no dixabe de insistí, va pensá que podríe tráuressel de damún demanánli algo extrañ y al seu juissi impossible; y a una dona que an ella acudíe moltes vegades de part dell, li va di un día aixó:

- Bona dona, tú me has afirmat moltes vegades que micer Ansaldo me vol sobre totes les coses y maravillosos dons me has oferit de part seua; regalos que vull que se quedo perque per naixó no hay de vóldrel. Si puguera está segura de que me vol tan com diéu, sense falta me entregaría an ell y faría lo que ell vullguere; y per naixó, si puguere assegurám de aixó en algo que li vach a demaná, estaría disposada a lo que me manare. Va di la bona dona: - ¿Qué es, Siñora, lo que voléu que faigue?

Va contestá la Siñora: - Lo que dessicho es aixó: vull tindre, al próxim mes de chiné, prop de esta siudat, un jardí ple de herbes verdes, flos y ábres frondosos, com si fore mach; aixó, si no u fa, que no envío ni a tú ni a dingú mes a parlám, si mes me solissite, tal com hasta ara u hay tingut amagat al meu home y als meus paréns, me queixaré an ells y ben pronte mel trauré de damún.

Lo caballé, escoltada la petissió de boca de la correvesydili, y la promesa de la seua Siñora, encara que li pareixíe algo mol difíssil, casi impossible de fé, y veén que per naixó li habíe demanat la dama alló, pera que abandonare tota esperansa, se va proposá, sin embargo, intentá fé tot lo que puguere, y per moltes parts del món va aná buscán a vore si trobabe algú que li donare ajuda o consell; y ne va trobá un que li va di, que si li pagabe be, li prometíe féu en arts nigromántiques. Micer Ansaldo, consertánu per una grandíssima cantidat de perres, va esperá lo tems que li habíe dit la Siñora. Vingut lo giné, en grans gelades, escarches y gebrades, neu, canalobres, broma y tot lo que correspón al crúo hivern, lo valerós home a un hermossíssim prat prop de la siudat en les seus arts va fé apareixe, lo primé matí de giné, segóns los que u van vore testimoniaben, un dels mes hermosos jardíns que may va vore dingú, en herbes verdes, ábres frondosos y fruites de totes les classes. Cuan micer Ansaldo, contentíssim, va vore alló, fen cullí alguna fruita de les mes majes que ñabíen y arrencán flos de les mes vistoses, de amagatóns u va fé portá a la seua Siñora, y la va invitá a vore lo jardí per nella demanat pera que per puguere vore cuán la volíe y enrecordássen de la promesa que li habíe fet y sellat en juramén, y lealmen procurare después cumplíla. La Siñora, vistes les flos y les fruites, y habén sentit parlá a mols del maravellós jardí, va escomensá a arrepentís de la seua promesa; pero en tot lo seu arrepentimén, dessichosa de vore coses extrañes, en moltes atres dames de la siudat va aná a vore lo jardí, y no sense maravella alabánlo mol, mes triste que cap atra dona va torná a casa, pensán en alló a lo que estabe obligada. Y va sé tan gran lo doló que, no podén agamál a dins, va eixí fora, y lo seu home sen va acatá; y va voldre que li contare quína ere la raó. La Siñora, per vergoña, u habíe callat mol tems, pero, al remat, obligada, lay va contá tot.
Gilberto, sentín alló se va enfadá mol; después, considerán la bona intensió de la Siñora, foragitán la ira, en mes discressió, va di: - Dianora, no es cosa prudén ni honesta escoltá embaixades de cap classe, ni negossiá en cap condissió la castidat en dingú. Les paraules ressibides per al cor escoltades per los oíts tenen mes forsa de la que mols pensen, y casi tot los es possible als que se volen. Mal vas fé, pos, primé escoltánlo y después fén un trate; pero com conec la puresa de la teua intensió, pera liberat del llas de la promesa feta, te consediré lo que no li consediría a dingú mes, portánme an aixó tamé la temó al nigromante, al que micer Ansaldo, si lo burlares, podríe demanáli algo roín per a natros. Vull que acudíxques an ell y, si pots, te les ingenios en fé que, conserván la teua honestidat, sigues liberada de esta promesa; pero si no puguere sé, per esta vegada, consedíxli lo cos, pero no l´ánim. La dona, sentín al seu home, plorabe y negabe que tal grassia vullguere dell. Gilberto va voldre, per mol que la seua dona se negare, que fore aixina, per lo que, arribat lo día siguién, al eixí la aurora, sense adornás o arreglás massa, en dos dels seus criats dabán y en una camarera zaguera, sen va aná la Siñora a casa de micer Ansaldo. Este, al sentí que la seua Siñora habíe vingut a vórel, se va alegrá mol, y eixecánse y fen cridá al nigromante, li va di:

- Vull que veigues lo que me ha fet conseguí lo teu art. Y eixín a trobála, en reverensia la va ressibí honestamen, y a una hermosa cámara en un gran foc van entrá tots; y fénla assentá, li va di: - Siñora, tos rogo, si lo llarg amor que tos hay tingut mereix algún galardón, que no tos molesto dím la verdadera raó que an esta hora tan matinera tos ha fet vindre y en tanta compañía. La Siñora, vergoñosa y casi en llágrimes als ulls, va contestá: - Siñó, ni amor que tos tinga ni la paraula donada me porten aquí, sino la orden del meu home, que, tenín mes respecte a les faenes del vostre amor que a la seua honra y la meua, me ha fet acudí aquí, y perque ell mu mane estic disposada per esta vegada a fé lo que vullgáu. Micer Ansaldo, si primé se habíe extrañat, sentín a la Siñora mol mes se va maravellá, y conmogut per la generosidat de Gilberto, la seua fogosidat se va torná compassió, va escomensá a cambiá, y va di: - Siñora, no vullgue Deu, ya que aixina es com vos diéu, que siga yo qui taco lo vostre honor, del que té compassió lo meu amor; y per naixó, lo está aquí vos, sirá com si estiguere aquí man germana, y, cuan vullgáu, libremen podréu anáton, en la condissió de que al vostre home, per tanta cortessía com ha sigut la seua, li donéu les grassies que cregáu conveniéns, tenínme a mí sempre daquiabán com amic y servidó.

La Siñora, sentín estes paraules, mes contenta que may, va contestá: - res podíe fém creure, tenín en considerassió les vostres costums, que datra cosa se haguere de seguí de la meua vinguda mes que lo que vech que feu; per lo que tos estaré sempre obligada. Y despedínse, honrosamen acompañada va torná en Gilberto y li va contá lo que li habíe passat; de aixó se va seguí una mol estreta y leal amistat entre los dos.
Lo nigromante, al que micer Ansaldo ya volíe donáli la prometuda recompensa, vista la generosidat de Gilberto en micer Ansaldo y la de micer Ansaldo en la Siñora, va di:

- Después de habé vist a Gilberto sé liberal en la seua honra y a vos en lo vostre amor, tamé yo hay de sé liberal en la meua recompensa; y per naixó, sabén que tos correspón a vos, vull que sigue vostra.

Lo caballé se va avergoñí y va intentá tan com va pugué félay agarrá, sansera o en part; pero después de cansás en vano, habén lo nigromante fet desapareixe lo jardí después del tersé día y volén anássen, li va doná llisensia y lo va despedí; y apagat al cor lo fogós amor, per la dona se va quedá ensés lo afecte.

lunes, 14 de noviembre de 2022

Sententia, Urbano, natio italica, Barba Jacobo, Francesch Pays de Sotomajor

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e heretical error e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdader omnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del fillolo que es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfet modo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinran e observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolen lo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morra lo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o males damnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Jaune Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

sábado, 11 de noviembre de 2023

Tome sixième, Grammaire comparée. Chapitre VII. Adverbes, prépositions, conjonctions.

Chapitre VII.

Adverbes, prépositions, conjonctions.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Avant de comparer en détail les adverbes, les prépositions et les conjonctions qui offrent des rapports d' identité dans les diverses langues de l' Europe latine, j' examinerai les adverbes qui ont la désinence spéciale MENT.

Une forme de ces langues par laquelle le caractère d' un type primitif et commun se manifeste de la manière la plus évidente, c' est sans doute la formation de ces adverbes composés, qui, par l' adjonction de la désinence MENT ou MENTE au féminin des adjectifs, les modifie en adverbes.

Dans les éléments de la grammaire avant l' an 1000, j' ai expliqué comment cette forme avait été empruntée à la langue latine.

La langue romane a employé MENT, et le français l' a conservé.

Le portugais et l' italien (1: Les patois de la haute Italie rejettent l' E final.) ont pris l' E final euphonique, et ont ainsi ajouté MENTE au féminin des adjectifs. 

Il existe des preuves nombreuses que l' ancien espagnol se servait du MENT roman.

El te Deum laudamus fue altament cantado. Mil. de N. Sra, cob. 847.

En el fuego bravament encendido. Mil. de N. Sra, cob. 363.

Empezó a plorar tant aturadament. Vida de S. Domin., cob. 392.

La fonta que ficiéron carament la compraban. Vid. de S. Millán, cob. 444.

Estaba el cativo durament espantado. Vida de S. Domin. cob. 654.

Empezó la á lidiar muy denodadament. Vid. de S. Millán, cob. 290.

Respondienle las virgines dulcement organando.

Vid. de S. Domin. cob. 524.

De escura manera escurament dictadas. 

Poema de Alexandro, cob. 1106.

Fueron con estas nuevas ferament espantados.

Vid. de S. Millán, cob. 411.

Empezó de sus ojos gravement a plorar. Mart. de S. Lor. cob. 63.

Desmassen en agosto lealmient su cevera. 

Vid. de S. Domin. cob. 464.

Derramaba lo suyo largament é sin tiento. Mil. de N. Sra, cob. 629.

Como qui yace preso luengament en cadenas.

Vid. de S. Domin. cob. 415.

As todas tus yentes malment aontadas. Poema de Alexandro, cob. 442.

Conduchos adovados maravillosament. Mil. de N. Sra, cob. 699.

Ca era grand facienda noblement celebrada. Mil. de N. Sra, cob. 701.

Ixie á los de fuera ondradamient guarnido. Sacr. de la Misa, cob. 137. 

El palacio bien rico ricament parciado. Poema d' Alexandro, cob. 2444.

Sirvieli un ministro santamient doctrinado. Vid. de S. Millán. cob. 144.


On trouve aussi dans le Fuero Juzgo la preuve de l' emploi de cette désinence romane. De nombreuses variantes, fournies par quelques manuscrits, présentent plusieurs exemples; le manuscrit de l' Escurial n° 3 prend MENT dans tous les adverbes composés. (1) 

Dans quelques Fueros on en trouve aussi des exemples. 

Non-seulement les langues de l' Europe latine ont formé l' adverbe composé par l' adjonction caractéristique de MENT, mais encore lorsqu' elles ont employé deux ou trois adverbes rapprochés, elles n' ont placé quelquefois le signe adverbial, MENT, qu' à la suite de l' un des adjectifs. Je crois convenable d' ajouter quelques exemples à ceux qui ont été fournis dans les éléments de la grammaire romane avant l' an 1000.

(1) “Esc. 3. Mansamient y con esta terminación constantemente se escriben los adverbios en MENTE como piadosament, etc.”

Fuero Juzgo, I, I, not. var. 34.


Roman.

Mans Roger Bernatz parla suau e dousament. G. de Tudela.

Dona non deu parlar mas gent

E suau e causidament...

Anatz suau e bellament.

Anonyme: Seinor vos que.


Mostret lur grans reliquias

Qu' avia lonc temps guardat

Sanctament e devota.

Vid. de s. Honorat, XVII.

E Guarintz respondet

Follament et irada.

Vida de S. Honorat, XLVI. 

“Els fan lo humiliat fenchament e falsa.”

Libre de Vicis e de Vertutz.


Français:

Cette forme se trouve, mais rarement, dans les anciens auteurs français. 

Son chief trecie moult richement, 

Bien, et bel et estroitement. 

Roman de la Rose, v. 502.


Espagnol:

Los trata cortes y amigablemente.

Cervantes, D. Quix. l. 2, c. 12.


Franjas texidas bella y sutilmente. Luis de Léon, prov. de Salomón, v. 75. 


Portugais: 

“Onde sotil é artificiosamente estava lavrada e esculpida toda a maneira de sua vida.” Palmeirim de Inglaterra, t. 1, p. 131.


Italien: 

“Non vederete antica o novamente esser divenuto.” 

Guit. d' Arezzo, lettr. XIV, p. 42.

“Quanto prudente e giudiziosamente n' ammaestró Aristotile.” 

Ben. Varchi, Ercolano.


Les langues qui primitivement employaient des adjectifs communs auxquels ne s' attachait pas la désinence caractéristique du féminin, avaient formé leurs adverbes composés avec ces adjectifs. Quand elles admirent ensuite les différences de genre, plusieurs adverbes conservèrent l' invariabilité de l' adjectif qui entrait dans leur composition. L' ancien français en fournit beaucoup d' exemples. 

J' en citerai quelques-uns.

“Si le vestent imperialment.” Villehardouin, p. 73.

Loyalment et bien l' amera. Fabl. et Cont. anc., t. 4, p. 66.

“N' a pas grantment és chroniques lisoye.” 

Œuvres d' Alain Chartier, p. 261.

Li chevaliers lui dist brefment. 

Marie de France, t. 2 p. 432.

Qui peche mortelment, il ocist Dieu son mestre.

Testam. de J. de Meung.

“Que tu n' aies souffert paines en la sainte croiz corporelment pour nous.” Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de France, t. V, p. 275.) 

“Se rebellerent contre li trop cruelment.” Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr., t. III, p. 310.) 

“Que il se dampnent perpetuelment.” Chron. de France. (2: Ib. t. V, p. 286.)

Quel duel ont li loial amant

Que l' en refuse si vilment.

Roman de la Rose, v. 1474.

“Et pourtant rencontra fort gentilment le philosophe Arcesilaus.”

Amyot, Trad. de Plut. œuvres mor. t. IV, p. 234.

Sire, li miens Deus, magnifiez iez fortment.”

Trad. du ps. 103, psaut. de Corbie.


L' adverbe composé gentiment est resté dans la langue française.

A ces observations sur les adverbes j' ajouterai que toutes les langues dont j' examine les rapports ont admis et conservé l' usage de la langue latine qui employait souvent l' adjectif neutre comme adverbe; ainsi on dit, frapper fort, parler bas, etc.

Dans la comparaison de quelques adverbes, prépositions et conjonctions dont l' usage est commun aux langues de l' Europe latine, je me bornerai à un choix, qui, par l' évidence des rapports identiques, prouvera d' une 

manière toujours plus incontestable, l' origine, la formation commune de ces langues.


Principales prépositions communes aux langues de l' Europe latine.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien.

A, à, á (a) a, a.

De, de, de, de, de.

En, en, en, en, en.

Per, per, per (por) per, per.

Avan, avant, avant (ante) avante, avante.

Entre, entre, entre, entre, entro.

Aprop, apres; après, auprès; apres (después); apres, apresso. 

Sobre, seure, sobre, sobre, sopra, sovra.

Senz, ses, senes; sans, sens; senes, sen (sin); sem, senza. 

Segun, second, selon, segunt, según, secundo, secondo.

Pos, pois, pueis; puis; pues, pos, poi.

Fors, foras; fors, foras, for. 

Oltra, ultre, ultra, ultra, oltra.


A. 

La préposition A se trouve dans toutes les langues de l' Europe latine.

Il serait superflu de comparer les diverses acceptions dans lesquelles elle est employée.

Mais il est une acception particulière qui mérite d' autant plus de fixer notre attention, qu' elle n' a pas été fournie par la langue latine.

Pour exprimer le sens de la préposition CUM, latin, avec, français, la langue des troubadours employait ordinairement la préposition AB, modifiée quelquefois en A et restée, sous cette dernière forme, dans les autres langues.

Ce vestige roman est un des plus remarquables; en voici des exemples.


Français:

“Les prophètes ki d' amunt vendrunt a estrumens, psaltérie, tympans, frestels e harpe, si prophetiserunt.”  Trad. du Ier liv. des Rois, fol. 11.

Poi me porrai mès soustenir

Fors A baston ou A potence. 

Roman de la Rose, v. 12949.


“La verge, li ceptres de ton regne A que tu baz et chasties cels que tu eimes.” Com. sur le psalt. Fol. 95. (1: Glossaire sur Joinville, A.)

“Et furent reçu A grant feste et A grant joie.” Villehardouin, p. 21.

Deduistrent soi privéement

AU bon vin cler et AU piment.

Le Castoiement, cont. 9.

Son vis A ses ongles depiéce. 

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 126.

“Vez-cy ung vaissel d' argent plain d' ung merveilleux boire que j' ai fait A mes mains.” Roman de Tristram.

A deul et A corroux se part. Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 325.

“Il fut recueilly A grand gloire et grand obéissance.” 

Comines, liv. I, p. 91.

Dechire l' ennemi AUX ongles et AUX dents.

Joachim du Bellay, fol. 186.

“Sans que nulle autre ville ou pays puissent ne doyent draper AU semblable marque et lisiere.”

Ordon. des Rois de France (1435), t. 3, p. 31.

“Il faisoit lors gloire envers ces sages hommes là, de se passer A peu sobrement.” Amyot, trad. de Plut., œuvres mor. t. 3, p. 51.


Espagnol: 

La cinta fue obrada a muy grant maestría. Poema de Alexandro, cob. 80.

Quien a hierro mata, a hierro muera. Refranes. (N. E. a hierro muere.)

Clamando: fiio, fiio, a una grand pressura. Duelo de la virgen. Cob. 36.


Portugais:

Vão correndo é gritando a boca aberta. Camõens, os Lusiadas, 4, 21.


Italien: 

“Un suo orto, che egli lavorava a sue mane.”

Boccaccio, Decameron, VIII, 2. 

Quai ingegno a parole

Potria agguagliar il mio doglioso stato?

Petrarca: che debb' io.

Bateansi a palme, e gridavan sì alto. Dante, Inferno, IX.

“Furo ricevuti tutti a grandissimo honore.” Giov. Villani, IV, 33, p. 96.


DE.

Cette préposition latine passa dans chaque langue et même dans l' italien qui aujourd'hui emploie DI.

On retrouve DE, devant les articles italiens LO, LA, GLI, etc., et même ailleurs.

Fu cantator de lo Spirito santo. Dante, Paradiso, XX.

Signor de la mia fine e de la mia vita. Petrarca, Sest. chi è fermato.

Sotto 'l velame de gli versi strani. Dante, Inferno, VI.

Ma de la temperanza e pietate

La misericordia sì ne è nata.

Jacopone da Todi, cant. 2, p. 95.

Eo Bonifacio de tanta potenza...

De mi dotaron et ebeno paura...

La strucion crudele de Florenza.

Butto Messo da Florentia. (1: Allacci, Raccolta de' Poeti ant., fol. 191.)

Che par florin d' or et è de recalco...

Sol cor de Bichina fosse diamante...

Amor mi fa envagir de si gran ladre...

S' altre de mi se fosse reclamato...

E de morir quando lo mar fie sico,

Falo deo per strazzo de mi esser sano.

Cecco di M. Angiolieri. (2: Ib. fol. 203 - 206.) 


EN.

La langue romane dit EN au lieu de l' IN latin.

Le seule langue italienne se sert encore d' IN, mais autrefois elle a employé EN ainsi que le français, l' espagnol, et le portugais, qui l' ont conservé.

“En le cose del seculo avere letitia.” Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 15.

“Se tutto en auro è.” Guit. d' Arezzo, lett. XXXVI, p. 83.

“En li suoi vietò terrena grandezza.”

Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5.

En aspra e gran religione. Jacopone da Todi, lib. I, sat. I.

Li fusse offerto en cotal povertade. Jacopone da Todi, lib. 4, cant. 28.


PER.

L' ancien français a, comme la langue romane, employé PER dans l' acception que PAR exprime aujourd'hui.

“Une autre assaillie firent per une porte de fors... et de si grand essil furent torné à si grant haltesce per Dieu avant et per les pelerins après.” 

Villehardouin, p. 65 et 73.


Espagnol:

Luego vio per ù podría aver meior passada.

Poema de Alexandro, cob. 2342.

Fablar curso rimado per la quaderna vía.

Poema de Alexandro, cob. 2.

Cuemo se partel mundo per treb partición.

Poema de Alexandro, cob. 254.

Portugais: 

“Afinado toto per o afinador.” Doc. da Torre de Moncorvo, 1405. (1: Elucidario t. I, p. 385.)

E non forem per eles punidos. Liv. Vermeilho, n° I, p. 399.


La langue italienne a toujours employé PER. 


ENTRE. 

Cette préposition romane est la même en français, en espagnol et en portugais.

L' italien a seulement changé l' E final en O.


PROP, APROP, PRES, APRES, AUPRÈS.


Français:

Aprop Nerun l' emperur. Trad. de l' Évangile de saint Jean. (2: Cat. of Harleiam MSS., t. II.)


Espagnol:

Apres de la verta aviéron la batalla...

Apres son de Valemia á tres leguas contadas.

Poema del Cid, V. 1234 et 1567. (N. E. Valencia)

“Apres de la prenda... aquel otro á quien lo demanda vaya apres.” 

Fuero de Oviedo. (3: Llorente, not. de las prov. vasc. t. IV, p. 101 et 106.)


Portugais:

Apres de mim. Doc. de Vairam, 1287. (1: Elucidario t. I, p. 128.) 


SOBRE.

Le SOBRE roman se retrouve en espagnol et en portugais; il n' a éprouvé en italien que le changement de l' E final en A, et autrefois l' ancien français l' a modifié en SORE, SEURE, d' où est ensuite venu SUR.

Li troi larron sore li queurent. Fabl. et Cont. anc, t. I, p. 243.

Sire, fet-il, c' est par envie

Que l' en m' a mis seure telle œuvre.

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 305.

“Defors et dedens et par de seure.” Fabl. d' Aucassin et Nicolette.


SENZ, SES, SENES.


Français: 

L' ancien français a dit SENZ. 

“Si nos volons estre membre de Crist il nos covient senz dotte ensevre nostre chief.” Sermons de S. Bernard, fol. 16.

“SENZ ce que la voix des deux estats puisse conclure la tierce... SENZ aucun suspeçon.” Ordon. des Rois de France, 1355, t. III, p. 22.

Deigne tu, Sire, en cest jor, SENZ pechié nus garder.

Trad. du Te deum, psaut. de Corbie.


Espagnol: 

L' ancien espagnol avait employé SENES, SEN, romans.

Oviera senes dubda tomada mala zaga. Poema de Alexandro, cob. 518.

Como tierra sen rey é sen octoridat. Poema de Alexandro, cob. 1399.

SEN se trouve dans le Fuero Juzgo.


Portugais:

Le portugais a dit SEN, SEM, qu' il a conservé.

Italien: 

Il est évident que le senza italien a été emprunté du SENZ roman, en y ajoutant l' A final; car comment de SINE, latin, serait venu ce SENZA?


SEGUN.

Français: 

L' ancien français a employé SEGONT qui ensuite a été remplacé par SELON.

L' en doit fere le dépens segont le chastel.

Livre de Jost. et de Plet, fol. 63. (1: Glossaire sur Joinville, C.) 


Espagnol:

L' ancien espagnol a dit segunt, segund. (según) 

Mandó les que mostrassen segunt las escrituras.

Poema de Alexandro, cob. 1159.


POS, PUS, POIS.

Français:

D' après l' usage roman, l' ancien français a employé PUIS comme préposition dans le sens actuel de DEPUIS.

Puis cèle heure que elle obei à son creatour. Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr., t. III, p. 153.) 

Puis Roullant, ne puis Olivier,

N' eut en terre tel chevalier.

Roman de Rou. (2: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 70.)

Il prit de même le QUE conjonctif:

Mil ans, quatre moins ont passez

Puis que Dex fu en terre nez.

Roman de Rou. (3: Ib. p. 55.)

Espagnol: 

L' espagnol qui n' emploie aujourd'hui que PUES a employé autrefois POS et POIS roman qu' on trouve notamment dans le Fuero Juzgo. Il a aussi ajouté le DE avant POIS et l' a employé avec le QUE conjonctif et quelquefois même ce QUE est sous-entendu, comme dans la langue 

romane et dans l' ancien français.


Portugais:

L' ancien portugais a dit aussi POS, DEPOS. 

Huums depos outros. Doc. da Coll. de Coimbra, 1348. (4: Elucidario t. II, p. 89.) 

Le portugais a ajouté à DEPOIS, le QUE conjonctif.


Italien: 

POI italien est venu de POS roman, comme NOI, VOI, sont venus de NOS, VOS; il prit le QUE conjonctif et quelquefois ce QUE fut sous-entendu.


FORS, FORAS.

Français:

Qu' il n' emporta nis tant d' avoir

Dont on presist quatre festus,

Fors les dras qu' il avoit vestus...

Que nus fors Diex ne le convoie.

Fabl. et Contes anc., t. I, p. 225.

Car une odor m' entra où cors

Qui en a trait la dolor fors.

Roman de la Rose, v. 3486.

... N' avoit soussi ne esmay

De nule rien, fors seulement

De soi atorner noblement.

Roman de la Rose, v. 575.


L' ancien français a dit DE FORS et ensuite DEHORS.

E s' el vous chastie de fors 

Aiés dedanz cuer d' aïment.

Roman de la Rose, v. 4020.


Espagnol:

L' ancien espagnol a dit FORAS, roman, et FUERA; aujourd'hui fuera est seul employé.

“Foras ende ena cuita de morte.” Fuero Juzgo, I, X, p. II. 

Fuera que el obispo avie la nomnadia... Mil. de N. Sra, cob. 706.

Non osan fueras exir nin con el se ajuntar. Poema del Cid, v. 1180.


Italien:

L' italien a employé autrefois FOR.

Punge corragio

For cui lo più valente ozio aunta.

Guit. d' Arezzo, lett. XXVII, p. 71.


OLTRA.

Français: 

“Ultre le flum jurdan.” Trad. du IIe liv. de Rois, fol. 42.

“Car la chars ne puet pas prendre les choses qui sont del espir, et pore ice à la fie quant la humaine pense ultre soi est meneie.”

Trad. des Dial. de S. Grégoire, liv. III, ch. 24.


Espagnol: 

Crusáron se romeros por ir en ultra mar. Mil. de N. Sra, cob. 588.

Que guía a los romeros que van en ultra mar.

Sacr. de la Misa, cob. 296.

Ultra portos est dans le Fuero Juzgo. 


Portugais:

On trouve aussi en portugais ultra mar.


Italien: 

“Oltra ogni vostro pensiero... oltra d' ogni misure.” 

Guit. d' Arezzo, lett. X, p. 27 et 28. 


Principaux adverbes communs aux langues de l' Europe latine.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Oi, ui, oi, hui, hoy, oi, oy, oi.

Ora, ore, heure, or; ora, ora, ora, or.

Dunc, adunc; dunc, adonc, doncas, ;dunqua, adunque. 

Ja, ja, ya, já, già.

Sempre, sempres, siempre, sempre, sempre. 

Tost, tost, tost, toste, tosto. 

Plus, plus, plus, chus, chus; plu, più, chiù. 

Mas, mais, mai; mais, más, mais, mas, mais; mai, ma.

Mens, moins, menos, menos, men.

Assaz, assez, assaz, assaz, assai.

Quasi, quasi, casi, quasi, casi, quasi. 

Tan, tant, tant, tan, tam, tanto.

Quan, quant, quant, cuan, quant, quan, quanto.

Si, si, si, si, sim, sì.

Altresi, altresi, otrosi, outrosi, altresì.

Tota via, toutes voies, todavía, toda via; tutta via.

Jos, sos, jus, sus, jus, suso, juso, sus; giuso, suso. 

Ont, on, unt, ond, onde, unde, onde. 

Dont, don, dunt, dont, dond, don, donde, donde.

O, u, ò, (o) hu, o, u.

Sai, ça, lai, la; çà, lai, là, acá, allá, çà, là, quà, là.

Hi, i, y, y, hi, y, hi, i, i, y.


OI, UI.

Français:

L' ancien français disait OI, UI, et HUY qu' il n' a ensuite employé que dans l' adverbe composé aujourd'hui. 

N' en partirez hui ne demain. Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 308.

“Qui hui cest jor vive.” Villehardouin, p. 16.

Guillaume bien se deffendi, 

Hui guaingna et hui perdi.

Roman de Rou. (1: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 71.)

Qu' il soit ainsi plustost huy que demain. Clément Marot, t. I, p. 333.


Portugais:

Le portugais dit hoje, mais il a employé autrefois l' OI roman.

Des OY pera todo sempre. Elucidario t. I, p. 370.


Italien:

L' italien, qui dit hoggi (oggi), a employé autrefois OI.

Tal mondo corre ancoi. Barberini, Doc. d' Am., p. 300. 



ORA.

Français:

“Barcinone est une cité qui siet en la marche d' Espaigne; une heure estoit des Sarrazins, et une heure estoit des Crestiens.” 

Chron. de France. (2: Recueil des Hist. de Fr., t. V, p. 246.)

Ore se sent fole, ore sage;

Ore pense qu' ele le volt amer,

Ore pense qu' ele s' en volt oster.

Roman de Protheslaus.

Car OR est clere, or est oscure.

Roman de la Rose, v. 4810.


Portugais:

“Mil libras d' esta moeda branca que ora corre.” Testam. De 1393. (1: Elucidario t. 1, p. 61.) 


Italien: 

Ciò che ora e nostro, altrui fù già.

Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 13.

“Pensando ora una cosa, or' un' altra.”

Novelle inedite, p. 132.

“Or vide, or piange, or teme, or s' assecura.” 

Petrarca, canz: Di pensier.


DUNC, DONC, ADONC, DONCAS, ADONCAS.

Français: 

L' ancien français employa DUNC, DONC, ADUNC, dans le sens de TUNC, latin. (2: Voyez Cimbalum mundi, p. 191, 185 et 212:

Tunc exaltabunt omnia ligna silvarum:

Dunc loerunt tuit li fust de la lande.

Trad. du ps. 95: Cantate Domino, MS. n° I.)


Quant ele losenge et plore

Gar toi icele ore,

Kar dunc est en aguait.

Evrard, Hist. Lit. de la Fr., t, 13, p. 70.


S' ele l' eust adunc conéu, 

Retenu l' ust bonement.

Roman de Protheslaus.

Il se servit aussi de DONKES et d' ADONKES.


Espagnol: 

“Doncas faciendo derecho el rey, deve aver nomme de rey.” 

Fuero Juzgo, I, II, p. II.


Italien:

L' italien, qui dit aujourd'hui DUNQUE, a employé autrefois DUNQUA, roman.

“Dunqua di che pur piangi?” Guit. d' Arezzo, lett. XXXIX, p. 89.

Dunqua é in lor maggior virtu?

Barberini, Doc. d' Am. p. 81.

“Adonqua non peccato in richezze è.” Guit. d' Arezzo, lett. XXV, p. 66.


JA.

L' ancien français employa JA dans le sens de JAMAIS et de DÉJA, comme les autres langues.

Elle respondi à son pere:

Si m' aït Diex ne l' aurai ja. 

Ostez le moi cel vilain là...

Ja n' ere au vilain donée... 

Quar je me sui ja repentie 

D' avoir mari ainz que je l' aie.

Fabl. et Cont. anc. t. 3, p. 370 et 371.


SEMPRE.

On retrouve dans l' ancien français cet adverbe, qui est resté dans les autres langues de l' Europe latine. 

Ge gaiterai sempres le roi

Qant au mostier ira par soi.

Fabl. et Cont. anc., t. 3, p. 212.

Sempres est mol comme pelice. 

Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 390. 


TOST.

Il est d' autant plus remarquable que cet adverbe se trouve dans chaque langue, qu' il est difficile d' en expliquer l' origine. (1: On a prétendu que cet adverbe venait du participe latin tostus, et que le mot qui exprime la chaleur avait été emprunté pour peindre la rapidité. L' ancien français a employé la même figure lorsqu' il s' est servi de chalt pas, signifiant chaud pas, pour désigner la vîtesse, qu' il exprimait aussi par isnel le pas, c' est-à-dire rapide.

“E Samuel chalt pas vint à l' évesche.”  

Trad. du Ier livre des Rois, fol. 5.)

L' espagnol a employé autrefois TOST qu' il a ensuite rejeté.

(N. E. Se siguió usando presto, rápido)

Fue luego recapdado muy tost é corriendo.

Mart. de S. Lor. cob. 78.

Ovioronlos por forcia mui tost á conquirir. 

Poema de Alexandro, cob. 1043.


Le portugais a eu autrefois TOSTE.

“Para haverem seus servidores mais toste sem outro embargo.” Ord. Alf., liv. II, fol. 75.


PLUS.

Espagnol:

El otro plus vermeio que vino de Paralles.

Vida de S. Dom. cob. 230.

Vinien en dos caballos plus blancos que cristal.

Vida de S. Millán, cob. 438.

Chus fut employé pour plus.

Que li diessen cada año LX duennas en renda,

Las medias de lignaje, las medias chus sorrenda.

Vida de S. Millán, cob. 370.


Portugais:

L' ancien portugais a usé aussi de CHUS pour PLUS.

“Pera comprir delles mhas mandas e pera fazer chus prol de mha alma.” 

Testam. de 1273. (1)

“E se vinhas fizerdes dar de nos o quarto e lagaradiga e non chus.” 

Docum. de Pendorada, 1290. (2)

“E vos devedes a dar estas cousas bem e entregadamente e non chus.” 

Prozo das Salzedas, 1295. (3) 



Italien: 

“Perchè erano de li chiu poveri.” Mat. Spinelli. (4)

“Lo capo e lo chiu vecchio de la famiglia.”

Ann. di lud. Monaldesco. (5) 

(1) Elucidario, t. 1, p. 382.

(2) Ib. p. 273. 

(3) Ib. p. 405.

(4) Muratori, Rer. ital. Script., t. VII, col. 1093.

(5) Ib. col. 530.

Testo d' un' altra ch' è plu menutina. Barberini, son.

“Attemperanza la plu alta.” Tratt. Virt. Moral.

L' italien a changé l' L en I; et, supprimant l' S final, il a marqué l' U d' un accent grave qui indique cette suppression.


MAIS, MAS, MAI.

L' ancien français a souvent laissé à MAIS l' acception primitive de MAGIS, c' est-à-dire, plus, davantage.

De son ostel pou se mouvoit

Quar ne pooit chevauchier mais.

Fables et Cont. anc. t, I, p. 169.

Mais je ne puis MAIS haut crier. Fabl. et Cont. anc. t. I, p. 124.

Se gentis homs mais n' engenroit,

Ne jamais louve ne portoit

Et grant cheval ne fust jamais,

Tout le monde vivroit en paix.

Le Renard contrefait. (1: Not. des MS. de la Bibl. du Roi, t. V, p. 335.)

Il est resté dans la langue actuelle l' expression familière: N' en pouvoir mais, c' est-à-dire davantage.

Dans le Fuero Juzgo on trouve souvent MAIS.

L' espagnol et le portugais disent aujourd'hui mas. (más)

L' italien a MA et MAI.


MENS.

Italien:

Quegli che men sapevano di lui. Boccaccio, Decameron, IV, 5.

Almen, se puoi, farai. Barberini, Doc. d' Am,, p. 111 (o III). 


ASSAZ.

L' espagnol ne se sert plus d' ASSAZ, qu' il avait employé autrefois.

Assaz quisiera Dario en el campo fincar. (N. E. El rey de Persia Darío.)

Poema de Alexandro, cob. 1260.

Avie en el un monge asaz mal ordenado. Mil. de N. Sra, cob. 160.


L' ASSAI italien prouve que cette langue a souvent fait des modifications très importantes aux désinences des mots pour les accommoder à l' euphonie locale.


QUASI.

Cet adverbe est identique dans les diverses langues.


TAN, QUAN.

Espagnol:

De los sos oios tan fuerte mientre lorando. 

Poema del Cid, v. I.

Asi como yo las prendo de quant como si fóse delant.

Poema del Cid, v. 2147.



Portugais: 

Tam digna e tam necessaria. 

Chron. d' El Rey Affonso, V, t. I, p. 202.

E eu vi quan fremosa falava.

Canc. MS do real Collegio dos Nobres, fol. 67.


SI, ALTRESI.

Français: 

E si ne sai se j' en ai dit folie. Le Roi de Navarre, chans. VII. 

“Ensi com il fu devisé, si fu fait.” Villehardouin, p. 33.

Quant Diex dist qu' on amast son prisme comme si, 

Il ne dist mie mains ne plus, mès autresi.

Testam. de J. de Meung.

“Se devons garder que altressi ne nos aviegne.”

Villehardouin, p. 106.

Le blasmoient moult si ami

Et toute la gent autressi.

Fabl. et Cont. anc. t. 3, p. 1.


TOTA VIA. 

Français: 

“Mais toutes voies rapareilla-il bataille après contre eulz.” 

Chron. de France. (1: Recueil des Hist. de Fr. t. III, p. 157.) 


Espagnol:

“Deve amar justicia, é si la amar, deve fazer la todavía.” 

Fuero Juzgo, II, I, 2.



Portugais:

“E todavia a ssa ordinhaçom seer estavil.” Doc. da Guarda, 1298. 

(2: Elucidario, t. II, p. 125.) 


Italien:

“Ma tutta via in somma dico voi che male è solo quello lo qual dispiace a Dio.” Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5. 


JOS, SOS. 

L' ancien français a employé JUS et SUS, romans.

Ses oilz turnat e sus e jus. Marie de France, t. 2, p. 439.

Li rossignols chante tant

Ke mors chiet de l' arbre jus.

Le roi de Navarre, chans. XV.

SUS est resté dans le composé DESSUS.


Espagnol:

“Avie de jus las peñas cuevas fieras sobeio.” Vid. de S. Millán, cob. 28.

Buscando suso et juso atanto andidieron.

(N. E. Suso, yuso, partes del monasterio de San Millán de la Cogolla. Arriba y abajo.)

Mil. de N. Sra, cob. 83.


Le composé DESUSO, DESUS, fut en usage.

Desuso las lorigas tan blancas como el sol. Poema del Cid, v. 3085.

Dessuso la loriga blanca cuemo christal. Poema de Alexandro, cob. 430.

A DESUS se trouve encore dans le dictionnaire de l' académie espagnole. 



Portugais:

“E des alri á juso...” Elucidario, t. 1, p. 350.

“De juso da sina do Miramolino.” (1: Europa Portuguesa, t. III, p. 378.) 

“Da quintaá aa suso... Assi como de suso dito é... E des hy á suso... 

De lo comaro á suso. Elucidario, t. I, p. 463; t. II, p. 223, 254, 397.


Italien:

E conoscan per uso

Quanto va suso e juso.

Barberini, Doc. d' amore, p. 258.


De JUS, SUS, romans, la langue italienne a formé GIU, SU, par la même modification qui de PLUS a fait PIU.


ONT, ON, DONT, DON.

Français: 

“A une viz par unt l' um muntad à l' estage meien.” 

Trad. du IIIe liv. des Rois, fol. 86.

Et cil li demande son nom

Dont il est et de quele terre.

Fabl. et Cont. anc., t. 4, p. 294.

“Voilà dont vient qu' il a tant escrit.” 

Amyot, Trad. de Plut., M. Cato, p. 454.


Espagnol:

Una visión vidó por ond fue confortado. Vid. de S. Domin., cob. 226.

Issió, como que pudo, ont jacie escondida. Mil. de N. Sra, cob. 401.

Al tercer día don yxó y es tornado. Poema del Cid, v. 945.


O.

Français: 

U? en cele tente. L' Ordene de Chevalerie.


Espagnol: 

Adelinó pora San Pero ó las duenas estan. Poema del Cid, v. 1400. 

En la carrera ó los omnes suellen passar. Fuero Juzgo, VIII, IV, 23.


Portugais: 

“Estar nos lugares hu vos mandaredes... Per u a parede foi fundada.” 

Elucidario, t. 1, p. 84, et t. II, p. 397.


Italien:

“Non e male alcuno u non peccato ha dispiacente Dio, ne bene o non merto piacendo lui.” Guit. d' Arezzo, lett. I, p. 5. 

Tu homo o ti se' miso?

Jacopone da Todi, lib. II, cant. XXVI.


SAI, LAI, ÇA, LA.

Français: 

“Lai si estoient mis seiz vaissel de pierre... les disciples Nostre Signer lai où il en vait és noces.” Sermons de S. Bernard, fol. 88.


Portugais: 

“De la morteydade áo ça.” Doc. de Paço de Sousa, 1351. (1: Elucidario, t. II, p. 157.)


Italien:

Qual qua e qual la. Boccaccio, Decameron, II, 3.

I, HI, Y.

Cet adverbe n' existe plus qu' en français, tandis qu' autrefois il a été employé par chaque langue.


Espagnol: (N. E. Pongo tildes.)

“No sé si entraré Y más en todos los míos días.” 

Poema del Cid, v. 220.

I nació Sant Millan. Vida de S. Millán, cob. 3.


Portugais:

Com aquellas coussas que hy sun en Santarem.

Doc. de Bostello, 1329. (1: Elucidario, t. II, p. 229.)

Com todolos dereitos que nos hy avemos. Doc. de Arouca, 1316. (2: Ib. p. 30.)


Italien: 

Les Italiens, qui ne se servent plus que d' IVI, ont dit autrefois I, Y.

Ed una scritta I metti...

Che inanzi I va servire.

Barberini, Doc. d' Am. p. 265 et 345.

Per due fiammette che I vedemmo porre. Dante, Inferno, VIII.

Che, s' io volesse, Y scender non potrei. Cecco di M. Angiolieri. (3: Allacci, Raccolta de' Poeti ant., fol. 201.)



CONJONCTIONS, NÉGATIONS, etc.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Com, com, com, (como) como, com.

Quan, quand, quand (cuando) quan, quando; quando.

Mentre; endementre; mientre (mientras);mentres, mentre.

Anz,  ant; ainz, anz; ant (ante); ante, anzi.

Avan, avant, avant, avant, avan, avante.

Et, e, et, e, et, e, (y, i) e, e.

O, ou o, ou, o, ou, o.

Si, si, si, sim, si.

Ni, ne, ni, ni, nem, nè.

Non, non, non (no), nom, non.


COM.

Français: 

L' ancien français employa COM, roman, sans prendre l' E muet final qui aujourd'hui s' y trouve joint.

“Ensi com Dieu plaist.” Villehardouin, p. 13.

Si com je sai et com je croi. Bible Guiot, v. 160.


Espagnol:

La langue espagnole, qui aujourd'hui dit como, s' est servie autrefois de COM, roman, ainsi que de CUEMO.

Esto como cuntiera com non eran certeros...

Santigaron se todos com ó por quel manera

Fincó en el mar vivo una ora sennera...

Dissóli fuertes vierbos com qui con fellonia.

Mil. de N. Sra, cob. 104, 1605 et 777.


Italien:

Com più mi giro e rimiro d' attorno...

Tanto lo intende com fa petra mola.

Com vuol raggion...

Barberini, Doc. d' am. p. 157, 162, 316.

Com val poco! Guit. d' Arezzo, lett. XXXVI, p. 82.


QUANT, QUAN.

Espagnol:

Da quand vaya comigo cuedo qu' el avrà pro. 

Poema del Cid, v. 2140.

El bisbo, quant lo vió, tovó se por guarido... (N. E. obispo; bisbe)

Sant Millan, quant la vió, ovó d' ella dolor...

El sucio alevoso, quant se vió aceitado...

Vida de S. Millán, cob. 79, 156 et 196.


Portugais:

Ca mia sennor, quan muey gran coita ten,

No coraçon faz le dizer tal ren

A que non sabe pois consell aver.

Cancioneiro MS. do coll. dos nobres, fol. 65.


MENTRE, avec le QUE exprimé ou sous-entendu.


Français:

Peindre un petit les me covient

Endementres qu' il m' en sovient. 

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 308.


“Endementres que ce avent.” Gestes de Louis le Débonnaire. (1: Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.)

Endementiers k' il iluec sunt

Al meistre dient ço k' il funt.

Marie de France, t. 2, p 492.


Espagnol:

L' espagnol dit aujourd'hui mientras.

“Mientre que el príncipe vive.” Fuero Juzgo, II, I, 7.


Portugais:

Le portugais n' emploie plus aujourd'hui cette conjonction.

“Mentres á quiser comer no moesterio.” Doc. de Almoster., 1287. (1: Elucidario, t. II, p. 129.) 


Italien: 

“Mentre ella parlava, furon lagrime sparse.”

Boccaccio, Decameron III, 9.


ANZ, ANT, AVAN.

Français: 

“Anz fu assi... ANZ serai, dist-il, semblanz al haltisme.” 

Sermons de Saint Bernard, fol. 33 et 36.

“E corent as vasiaux qui ains, ains, qui mielx, mielx.” 

Villehardouin, p. 193.

Que je n' ai mais de bien nule esperance, 

Ains sui tosjors par parole menez.

Le roi de Navarre., chans. XXIX.

Moult lor convient soffrir dolor

Ains que gens lor doignent du lor.

Roman de la Rose, v. 8020.


Espagnol:

Ant quisó á Dios una oración facer. Poema de Alexandro, cob. 107.

“E mandó que los dichos avant homes mios.” Fuero de Llanes. (1: Llorente, Not. de las prov. vasc. t. IV, p. 192.) 

Que ant sabe la cosa que ome la comida. Vida de S. Millán, cob. 69.


Portugais: 

On trouve dans des mots composés portugais, la preuve de l' existence de AVAN dans la langue.

“Sobre lo departimento dos davanditos termos.”

Doc. de Aguiar, du Beira, 1268. (2: Hist. Litt. de la France, t. XIII, p. 117.)


Italien:

“Lor morte permettendo ante lor viso.” 

Guit. d' Arezzo, lett. XIV, p. 43.

“E misse avante lui bene e male.” Guit. d' Arezzo, lett. III, p. 17.

L' anzi italien est évidemment l' anz roman, auquel la voyelle finale euphonique I a été ajoutée.


ET, E.

Roman. Français. Espagnol. Portugais. Italien. 

Et, e, et, e, et, é, (i, y) é, e.

L' ancien français a employé E soit en vers soit en prose.

A richesces E a honurs ascont,

E dunc ert fort E de plus de poer

A nuir les autres E grever.

Pierre de Vernon. (1: Hist. Litt. de la France, t. XIII, p. 10.)

“E quand il valoit de si grande conversation e soi ja restraindroit meismes d' oisouse parole, e mult sa char dontoit par abstinence.” 

Trad. des Morales de S. Grégoire, fol. 8. 

L' espagnol, qui aujourd'hui préfère Y pour conjonction, a employé primitivement E, ET.

A mio Cid É a los suyos abastóles de pan É de vino.

Poema del Cid, v. 66.

Dans l' ancien poëme du Cid, et dans d' autres monuments anciens de la langue espagnole, on trouve seulement E.


O, OU, disjonctifs.

Français: 

Qu' autrui richesce o mesestance. Marie de France, t. 2, p. 94.


SI.

Chaque langue a employé SI comme terme d' affirmation.

(N. E. Me resulta extraño que Raynouard no hable aquí del oc, òc, hoc : sí en lengua romance, langue romane, plana lengua romana; 

tampoco habla del oïl, oil : oui francés.)

El dialecto occitano catalán todavía usaba el òc en 1461, 1462, resposta de hoc o de no y hay evidencias posteriores.)

“Celle où les méchants n' ont point authorité de commander et les bons SI.” Amyot, Trad. de Plut. mor. t. 3, p. 66.


NI.

Chaque langue employa NI ou NE comme expression disjonctive.

Un caractère particulier de la langue romane, fut d' employer NI dans le sens conjonctif d' ET.

On trouve en français et en italien des vestiges de cette acception.

“Et vos vos conseillerois se vos le porrois faire NE soffrir.” 

Villehardouin, p. 8.

“Pristrent lor fames et lor enfanz et que il en porent traire del feu NE escamper.” Villehardouin, p. 82.

Or t' ai dit comment N' en quel guise

Amant doit faire mon servise.

Roman de la Rose, v. 2589.

Comment vit hons et comment dure

En tele poine N' en tel ardure. 

Roman de la Rose, v. 2600.

Dès que Diex fist Adan NE Eve. Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 137.

Du marchié NE de la paumée

N' avon nos pas béu le vin?

Fabl. et Cont. anc, t. 4, p. 117.

Robers de Blois i fist escrire

Ce qu' il i pot pensser NE dire.

Le Chastiement des dames, v. 759.

N' est pas honorez li mostiers

Où itiez gent chante NE bruit.

Bible Guiot, v. 974.

“Vise doncques quel parti tu dois eslire, NE quelle consolation ou adresse tu espères en telle perplexité.” Œuvres d' Alain Chartier, p. 272.

Dites moi où NE en quel pays

Est Flora la belle romaine.

Villon, p. 23.


Italien: 

Se gli occhi suoi ti fur dolci NE cari. Petrarca, canz., Che debb' io.


NON, NO.


NON fut adopté et se retrouve encore dans toutes les langues de l' Europe latine. 

(N. E. en castellano, “los pimientos de Padrón, unos pican y otros non”. En castellano se usa NO. En galego, gallego, NON.)

La langue romane, pour exprimer la conjonction SI NON, dans le sens d' excepté, séparait souvent SI et NON, et NON était rejeté à la fin du membre de phrase pour lequel si servait précédemment de conjonction.

Cette forme toute particulière, et très caractéristique, fut beaucoup en usage dans l' ancien français, et on en trouve aussi des exemples dans les autres langues.


Français:

“On n' i puet passer SE par un pont de pierre NON...” 

“Et dedenz Andrenoble n' avoit SE les Grex NON.”

Villehardouin, p. 62 et 191.

“Il ne parle SE de toi NON.” Chron. de France. (1: Rec. des Hist. de Fr. t. VI, p. 165.) 


Maintes gens dient que en songes

N' a SE fables NON et mensonges.

Roman de la Rose, v. 2.

 

Hantez d' ome qui fust en vie

SE de lui NON tant seulement.

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 168.

Ne li pooit d' el souvenir

SE de ce NON qui l' angoissoit.

Fabl. et Cont. anc., t. I, p. 188.

Je n' en istrai SE morte NON. Marie de France, t. I, p. 276.

N' arai mais amie ne fame 

SE vous NON, bele douce dame.

Fabl. et Cont. anc., t. 2, p. 422.

Tant qu' il fu de si grant renom

Qu' en ne parloit SE de lui NON.

Fabl. et Cont. anc. t. 4, p. 393.

Moustiers est meson d' oroison;

N' i doit parler SE de Dieu NON.

Le Chastiement des dames, v. 404.

Si n' avoit barbe ne grenon,

SE petiz peus folages NON.

Roman de la Rose, v. 822.

Que je n' i os parler de raençon,

Ne d' ostage, s' en bele guise non.

Le roi de Navarre, chans. XXXII.


Espagnol:

De al no li membraba SI de esto solo NON.

Mil. de N. Sra, cob. 776.


Portugais:

SE per vosso mandado NON...

Por que non ei

Eu poder no meu coraçon

D' amar, mia sennor, SE vos NON.

Canc. MS do coll. dos nobres, fol. 42 et 53.


Italien:

Nullo è buono s' ello è buon NO. Barberini, Doc. d' Am., p. 163.

“A niun altro s' ha da attribuire la causa SE alle donne NO.”

Castiglione corteg. lib. 3.


Cet accident grammatical serait très remarquable, quand même il existerait seulement dans une des langues de l' Europe latine. Que penser, quand on le trouve dans toutes? Peut-on ne pas reconnaître, à de telles conformités, la preuve, toujours plus évidente, d'une origine commune, d' un type primitif?