Mostrando las entradas para la consulta jurare ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta jurare ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 17 de abril de 2024

Lexique roman; Jupa - Jus

 

Jupa, s. f., jupe, cotte, pourpoint.

Sai far jupas e jupelhs.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais faire jupes et jupons.

Anc l' entresenh faitz ab benda 

De la jupa del rey d'armar, 

Que ilh baillet, no lo poc guizar. 

Bertrand de Born: Quan vey pels. 

Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec une bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger.

CAT. Jupa. (chap. Jupa, jupes, chupa, chupes, del árabe clássic ǧubbah. Jupota, jupotes, chupota, chupotes. ESP. Chupa, chaqueta, chaquetilla, cazadora, chompa, chumpa, loc. poner a alguien como chupa de dómine. No es del verbo chupá.)

2. Jupelh, s. m., jupon.

Sai far jupas e jupelhs.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais faire jupes et jupons. 

ANC. FR. Un juppel que avoit vestu icellui Pierre. 

Lett. de rém. de 1448. Carpentier, t. II, col. 953.

3. Jupon, Jupio, s. m., jupon, tunique. 

Gastan o affolan jupons o autres obratges.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476. 

Gâtant ou détériorant tuniques ou autres ouvrages. 

So de vermelh pali lor jupio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3. 

Sont de drap de soie vermeil leurs tuniques. 

ESP. Jubón. PORT. Gibão. IT. Giubbone.

4. Jupier, s. m., jupier, qui fait des jupes.

A jupiers, lo portal. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

(chap. Als jupés, lo portal; jupé: home que fa jupes, chupes.)

Aux jupiers, le portail.


Jupiter, s. m., lat. Jupiter, Jupiter, planète.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30. 

Jupiter, seconde planète. 

La seconda planeta a nom Jupiter. Liv. de Sydrac, fol. 53. 

La seconde planète a nom Jupiter.

CAT. ESP. (chap. Júpiter) PORT. Jupiter.


Jur, s. m., lat. juramentum, serment. 

Pus Ventedorn e Comborn e Segur 

E Torena e Monfort e Guordon 

An fag acort ab Peiregorc e jur.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Puisque Ventadour et Comborn et Ségur et Turenne et Montfort et Gourdon ont fait accord avec Périgord et serment.

Pois ment sos jurs.

Raimond de Miraval: Contr' amor. 

Puisqu'elle dément ses serments

CAT. ANC. ESP. (juramento, sacramento, homenaje) PORT. Jura.

2. Jurament, Juramen, s. m., lat. juramentum, serment.

Juraments de fidelitat. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37. Serments de fidélité. 

Apres lo sobre dig juramen fag. Cartulaire de Montpellier, fol. 127. 

Après le susdit serment fait.

Si vol gardar sa fidelitat ni son juramen. L'arbre de Batalhas, fol. 79. 

S'il veut garder sa fidélité et son serment.

CAT. Jurament. ESP. PORT. Juramento. IT. Giuramento. (chap. Juramén, juramens; homenache, homenaje; sagramén : juramén de fidelidat. 

Los mes antics en proto chapurriau són del 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.

3. Juraire, Jurador, s. m., lat. jurator, jureur, blasphémateur.

Jurayres de Dieu e dels sans. Leys d'amors, fol. 37.

(chap. Blasfemadós de Deu y dels sans.)

Jureurs de Dieu et des saints.

Adjectiv. So son fals jutges raubador, 

Fals, molheratz e jurador.

Marcabrus: Pus mos coratge.

Ce sont faux juges voleurs, faux, efféminés et blasphémateurs.

Hom juraire es ples de felonia. Trad. de Bède, fol. 59. 

Homme jureur est plein de félonie.

CAT. ESP. PORT. Jurador. IT. Giuratore. (chap. Juradó, juradós, juradora, juradores; blasfemadó, blasfemadós, blasfemadora, blasfemadores;  despenjassans, que diu blasfemies contra Deu o los sans, que se cague en tots los sans.)

4. Jurat, s. m., lat. juratus, jurat, administrateur municipal.

Senhors juratz tenens jurada en la deyta maison.

Usatge de far jurats. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477 et 634.

Seigneurs jurats tenant jurade en ladite maison. 

Usage de faire des jurats. 

CAT. Jurat. ESP. PORT. Jurado. IT. Giurato. (chap. Jurat, jurats: homens que teníen este ofissi.)

5. Jurada, s. f., jurade, assemblée, réunion de jurats.

No ausan far jurada... al prejudici del senhor. Charte de Gréalou, p. 108.

N'osent faire jurade... au préjudice du seigneur. 

Nos, sotz mayer et juratz sus deytz, en jurada estans,... fasem las ordonnansas. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475. 

Nous, sous-maire et jurats susdits, étant en jurade,... faisons les ordonnances.

6. Juratiu, adj., lat. jurativus, qui sert à jurer, affirmatif.

Jurativas, coma: Certas, veramen. Leys d'amors, fol. 99. 

Affirmatives, comme: Certes, vraiment.

7. Juratory, adj., lat. juratorius, juratoire.

Ab caution juratory. Fors de Béarn, p. 1087. 

Avec caution juratoire.

8. Jurar, v., lat. jurare, jurer, promettre.

Ieu li juraria, 

Per lieys e per ma fe, 

Qu' el bes que m faria 

No fos saubutz per me. 

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Je lui jurerais, par elle et par ma foi, que le bien qu'elle me ferait ne serait divulgué par moi.

Jurero la mort de Sydrac. Liv. de Sydrac, fol. 6.

Jurèrent la mort de Sydrac.

- Fiancer.

Avia una mout bella filla... la qual avia faita jurar En Richartz a 'N Ugo lo Brun. V. de Bertrand de Born le fils. 

Avait une moult belle fille... laquelle le seigneur Richard avait fait fiancer au seigneur Hugues le Brun.

- Prêter serment.

Jurar non es autra cauza mays trayre Dieus en testimoni.

V. et Vert., fol. 24. 

Jurer n'est autre chose que prendre Dieu à témoin. 

Loc. Jura contra sa conciencia. V. et Vert., fol. 2. 

Jure contre sa conscience. 

Juran... en las mas, etc. 

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356. 

Jurent... entre les mains, etc.

- Faire des jurements.

Blasfemar e jurar de Dieu. V. et Vert., fol. 17.

Blasphémer et jurer de Dieu. 

Juron e renegon, e jogon a tres datz. 

P. Cardinal: Un estribot. 

Jurent et renient, et jouent à trois dés.

- Conjurer, se liguer.

El vescoms de Ventedorn e 'l vescoms de Comborn... e 'l vescoms de Torena se jureron ab lo comte de Peiregors. V. de Bertrand de Born. 

Le vicomte de Ventadour et le vicomte de Comborn... et le vicomte de Turenne se liguèrent avec le comte de Périgord. 

Fig. Deslialtatz si jura

Contra Lialeza.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Déloyauté se ligue contre Loyauté.

- Part. pas. Juré, lié par serment, fiancé, feudataire, vassal.

E 'l coms d' Engolesma l' avia jurada la filla a moiller, e recebut per fill.

V. de Bertrand de Born le fils. 

Et le comte d' Angoulême lui avait fiancé la fille pour femme, et (l'avait) reçu pour fils. 

Sos homs plevitz e juratz. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Son homme engagé et lié par serment. 

Substantiv. Anc no fui vostre juratz.

Le Dauphin d'Auvergne: Rey pois.

Oncques je ne fus votre vassal.

CAT. ESP. PORT. Jurar. IT. Giurare. (chap. Jurá: juro, jures, jure, jurem o juram, juréu o juráu, juren; jurat, jurats, jurada, jurades.)

9. Conjur, s. m., supplication, invocation.

Mas no m valon precx ni conjur,

Si Merces no la m conjura.

Deudes de Prades: De lai on.

Mais ne me valent prière ni supplication, si Merci ne me la supplie pas.

- Conjuration, enchantement.

Venc al us de la cambra, si la trobet tancada, 

Et a dit son conjur; tota s' es desfermada. 

Roman de Fierabras, v. 2760. 

Vint à la porte de la chambre, il la trouva fermée, et il a dit sa conjuration; elle s'est toute ouverte.

Quan l' encantaire la vol gitar de sa fobia ab sos conjurs.

Eluc. de las propr., fol. 238.

Quand l' enchanteur veut la chasser de sa retraite avec ses conjurations. CAT. Conjur. ESP. Conjuro. (chap. Conjur, conjurs: paraules mágiques, encantamén, encantamens. Al Decamerón en chapurriau ne podéu trobá bastans ejemples.)

10. Conjuration, s. f., lat. conjurationem, conjuration, enchantement.

En nigromantia, conjurations. La Confessio. 

En nécromancie, enchantements.

CAT. Conjuració. ESP. Conjuración. PORT. Conjuração. IT. Congiurazione.

(chap. Conjurassió, conjurassions.)

11. Conjurador, s. m., enchanteur.

Adject. Alcu dels Juzieus conjuradors... assajeron de gitar orres esperitz.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 19. 

Quelques uns des Juifs enchanteurs... essayèrent de chasser les esprits immondes.

ESP. Conjurador. IT. Congiuratore. (chap. Conjuradó, conjuradós, conjuradora, conjuradores.)

12. Conjurar, v., lat. conjurare, conjurer, supplier.

Ans quan la prec, me semon et m conjura 

Que m lays de lieys.

G. Faidit: Molt a pugnat. 

Mais quand je la prie, elle me somme et me conjure que je m'éloigne d'elle.

Pueis dis l'evesque, conjuran 

Lo filh de Dieu e demandan: 

“Ieu te conjuri, per Dieu meu, 

Que m diguas si es filh de Dieu.” 

Brev. d'amor, fol. 163.

Puis le pontife, conjurant et interrogeant le fils de Dieu, dit: “Je te conjure, par mon Dieu, que tu me dises si tu es fils de Dieu.” 

Car frayres, conjuri vos que... vos abstengas. V. et Vert., fol. 103. 

Chers frères, je vous conjure que... vous vous absteniez. 

CAT. ESP. PORT. Conjurar. IT. Congiurare. (chap. Conjurá: conjuro, conjures, conjure, conjurem o conjuram, conjuréu o conjuráu, conjuren; conjurat, conjurats, conjurada, conjurades.)

13. Esconjurar, v., conjurer, supplier. 

Ans fug on plus l' esconjura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Mais elle fuit où plus il la supplie.

- Faire des conjurations.

Lo traval que avia mes l' an passat per esconjurar lo temps.

Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 268.

La peine qu'il avait mise l'an passé pour conjurer le temps.

ANC. FR. La veue et le ressentiment de nos propres maux ne nous peut esmouvoir à esconjurer ceste tempeste.

Camus de Belley. Diversités, t. II, fol. 347.

PORT. Esconjurar. IT. Scongiurare.

14. Abjurament, s, m., abjuration, renonciation.

Mas aquest abjurament. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

Mais cette abjuration.

- Délaissement, terme de jurisprudence.

Aquest absolvement et aquest abjurament.

Tit. de 1277. DOAT, t. CVII, fol. 6. 

Cette décharge et ce délaissement.

(chap. Abjuramén, abjuramens; abjurassió, abjurassions; renunsia, renunsies; renunsiassió, renunsiassions; abdicassió, abdicassions.)

15. Perjur, s. m., lat. perjurium, parjure.

No tem... perjurs fals,

E viu de raubaria.

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.

Ne craint... les faux parjures, et vit de vol.

(chap. Perjur, perjurs: que han perjurat o jurat en fals. V. perjurá.)

16. Perjuri, s. m., lat. perjurium, parjure.

Fan perjuris e grans tracios. Poëme sur Boèce.

Font parjures et grandes trahisons.

Nos chazem el crim de perjuri. Trad. de Bède, fol. 59. 

Nous tombons au crime de parjure.

CAT. Perjuri. ESP. PORT. Perjurio. IT. Pergiuro, pergiurio. 

(chap. Perjuri, perjuris : juramén en fals.)

17. Perjuria, s. f., parjure.

No m platz perjuria

Ni nulh malvatz perchatz.

T. de J. Lag. et d'Ebles: Qui vos dara.

Ne me plaît parjure ni nul mauvais profit.

18. Perjurament, s. m., parjure.

Si lo vol accusar de perjurament. L'Arbre de Batalhas, fol. 240.

Si le veut accuser de parjure.

(chap. Perjuramén, perjuramens: juramén en fals: perjuri, perjuris.)

19. Perjur, adj., lat. perjurus, parjure.

E 'n Tolza 'l tenon per perjur.

Bertrand de Born: Pois lo gens. 

Et dans Toulouse le tiennent pour parjure. 

Substantiv. Li perjur, li blasmador. Liv. de Sydrac, fol. 98. 

Les parjures, les blasphémateurs. 

ANC. FR. Et se j'en sui parjurs à escient.

Le Roi de Navarre, ch. 17. 

Aurunt esté vers tei parjur. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 63. 

CAT. Perjur. ESP. PORT. Perjuro. IT. Spergiuro. (chap. Perjur, perjurs.)

20. Perjurar, v., lat. perjurare, parjurer.

Ar an melhurat lur afar 

De mentir et de perjurar.

P. Cardinal: Un decret. 

Maintenant ont amélioré leur affaire du mentir et du parjurer.

Mas per ren que sia, 

Yeu no m perjuraria.

(chap. Pero per res que sigue, yo no me perjuraría : yo no juraría en fals.)

T. de J. Lag et d'Ebles: Qui vos dara. 

Mais pour rien qui soit, je ne me parjurerais. 

Part. pas. Vas mi son perjurat 

Trei palazi. 

Bertrand de Born: Ges no m. 

Envers moi sont parjurés trois palatins. 

Vostra fes 

Qu' avetz cent vetz per aver perjurada. 

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz. 

Votre foi que vous avez cent fois parjurée pour richesse.

CAT. ESP. PORT. Perjurar. IT. Spergiurare. (chap. Perjurá: perjuro, perjures, perjure, perjurem o perjuram, perjuréu o perjuráu, perjuren; perjurat, perjurats, perjurada, perjurades.) 

21. Forjurament, s. m., abjuration, renonciation.

Recebens aquest absolvement et forjurament per la gleya denant dicha.

Tit. de 1277. DOAT, t. CVII, fol. 5.

Recevant cette décharge et renonciation pour l'église devant dite.

22. Forjurar, v., abjurer, renoncer.

Forjuret la error que avia manteguda.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 160. 

Abjura l' erreur qu'il avait maintenue.

(chap. Abjurá, renunsiá, abdicá, com lo Rey Juan Carlos I de España, bon cassadó de elefans y femelles.)

23. Desperjur, adj., cessant, qui cesse d'être parjure.

Si be la vielha desperjura,

Jurava que mon dreg havia.

Leys d'amors, fol. 120.

Si bien la vieille cessant d'être parjure, jurait qu'elle avait mon droit.


Jus, s. m., jus, suc.

Los jus e las sabors e las odors de las viandas. V. et Vert., fol. 21.

Les jus et les saveurs et les odeurs des aliments.

Pren jus de jusquiam. Coll. de Recettes de médecine.

Prends suc de jusquiame.

Prends suc de jusquiame.


ESP. Zumo (jugo). (chap. Suc, sucs; v. suquejá: suquejo, suqueges, suquege, suquegem o suquejam, suquegéu o suquejáu, suquegen; suquejat, suquejats, suquejada, suquejades. Traure suc, destilá suc.)

domingo, 20 de noviembre de 2022

Cataloniam, Cataluña, 844, 806, Ludovico Pío

GODMARO o GONDEMARO

desde antes de 841 hasta después de 850.

La primera memoria que queda de este Obispo es del año 841, es a saber, IIII. nonas septembris anno II. post obitum Dmni. Ludovici Imperatoris, día en que uno llamado Domingo, a consecuencia de la sentencia judicial dada en presencia del Vizconde Wifredo, reconoció a Gondebe, agente y abogado de nuestro Obispo, que las tierras que poseía en Terradellas eran de la jurisdicción episcopal. A esta escritura copiada (a: Ap. núm. II.) del Cartoral del Vicariato, llamado de Carlo Magno, pág. 89, sigue otra del año 842, y es la sentencia que poco antes decía dada sobre los derechos de teloneo y pascuario, los cuales parece que le disputaba en los condados de Empurias y Peralada el Conde Adalarico por medio de su agente (mandatario) Ansulfo. Los testigos hicieron sus declaraciones juradas (que llamaban conditiones sacramentorum) en la iglesia de San Martín, dentro de la ciudad de Empurias, asegurando que el Obispo Wimer, antecesor de Godmaro, fue puesto en posesión de dichos derechos en los Condados de Gerona y Besalú por el Conde Bernardo, y en los de Empurias y Peralada por el Conde Suniario, y que hasta su muerte percibió aquellos frutos. Esto es lo que contiene la escritura que va adjunta (a: Ap. núm. III), copiada del Libro verde de esta Catedral, fol. 53, cuya fecha dice así: latae conditiones sub die duodecimo kal. septembris in anno tertio postquam obiit Lodovicus Imperator. El modo de contar en ambas escrituras por la muerte de Ludovico Pío nació de la discordia que siguió entre Carlos Calvo y su hermano el Emperador Lotario; porque hasta el 843 en que se terminó, hubo territorios en nuestra Marca en que no se reconoció por Rey a dicho Carlos. Habiendo pues muerto Ludovico a 20 de junio de 840, la fecha de nuestra escritura de 21 de agosto, año tercero después de su muerte, pertenece al 842. Hállase en la Marc. Hisp. (ap. núm. XVI) la sentencia de los jueces a favor de Gondemaro, conforme a la declaración que acabo de decir de los testigos, que es lo único que comprende la escritura que yo envío.

Y con ser así que ambas tienen la fecha de la misma manera, se halla reducida allí al año 843, en el cual dice Baluzio (Ib. lib. IV), que se verificó sin dar razón del por qué alteraba una cuenta tan clara.
Alguna diversidad se halla entre ambos instrumentos: tal es que en el mío Ansulfo suena agente del Conde Adalarico, y en el de Marca él mismo lo parece ser del Obispo Godmaro, su competidor.
Con todo eso el mío añade varias circunstancias de este hecho, que no declara el de Marca; propone los nombres de los testigos y el altar sobre el cual juraron, y el nombre de Bernardus Comes (de Gerona y Besalú), donde Marca leyó Benedictum quondam. Por lo demás en la sustancia son coherentes, y ambos ponen existente a Godmaro en 842. Otra memoria suya hay del año 844, en el que a 11 de junio el Rey Carlos el Calvo, estando en el monasterio de San Saturnino, en el sitio de Tolosa, expidió un diploma de confirmación de todos los bienes de esta iglesia a instancias de su Obispo Gondemaro. Publicó ya este documento Baluzio en el apéndice ad Capitul. Reg. Franc., n. LXIV. También existe en el libro quinto de este capítulo, fol. 179; mas no lo he copiado, ya por no añadir cosa interesante en los documentos de esta clase, ya por el error que en él hay de poner por antecesor de nuestro Gondemaro a otro Gondemaro, en lugar de Wimer. Todavía está por publicar, que yo sepa, la memoria más curiosa e importante de nuestro Obispo; y es la sentencia que junto con Enrique, Conde Pictaviense, Gacfero, Conde Burdegalense, Servo Dei, juez y Pedro, Arcediano de San Esteban de Tolosa, dio de 
orden del Rey Carlos el Calvo en el pleito del monasterio de San Quirico de Colera contra el Conde Alarico sobre la posesión del Castro Tolon (Peralada). Dará razón de este cuento la copia adjunta (a: Ap. núm. IV.), no quedando yo fiador de la autenticidad de la escritura, la cual merece sin embargo alguna consideración por hallarse copiada en un libro de feudos en la curia episcopal, escrito en el siglo XIII, en cuyo tiempo, como allí se nota, presentó el original el Abad de dicho monasterio Fr. Br.

Contiene esta escritura algunas cosas que notaré aquí:
1.° Que aquel monasterio fue edificado en tiempo y de orden de Carlo Magno.
2.° Que el nombre de Castro Tolon fue puesto por los paganos como significando tierra muerta, al cual sucedió el de Petralata (Petra : Pera + lata : lada).
3.° Que los monjes construyeron entre otras iglesias la de Santa Maria in Reccesvindo (Recesvindo, Recesvinto), nombre de un monte que pudo intitularse del Rey Godo, y que corrompido en Rechesindo, fue sin duda raíz del de Requesens que hoy tiene:
4.° Que el citado Conde Alarico era hijo del Conde que Ludovico Pío estableció cuando conquistó a Barcelona:

(https://www.cervantesvirtual.com/obra/la-conquista-de-barcelona-por-ludovico-pio-y-creacion-de-su-primer-conde-bara--en-tres-actos--por-haberse-representado-en-el-teatro-de-la-m-i-ciudad-de-barcelona-en-el-ano-1777/)

5.° Que el tal Conde primero fue instituido super totam 
Cataloniam:

6.° Que esta es la primera vez en que se cree nombrado Cataluña. Vuelvo a repetir que no salgo fiador de la autenticidad de esta escritura, mayormente viendo firmar a todos los testigos con apellidos de familia, cosa que es mucho más reciente que el diploma, cuya fecha es de 25 de mayo, año IV del Rey Carlos, y de Cristo 844, sin poderse equivocar con los reinados de otros Carlos, pues los testigos dicen que vieron y conocieron a Ludovico Píoconquistador de Barcelona.

Por lo que hace a la antigüedad de la palabra Catalonia, no quiero dejar de poner aquí, pues se ofreció la ocasión, una memoria anterior que vi en Perpiñan entre las copias que el sabio M. Fossa tenía preparadas para la historia completa del Rosellón. Entre ellas del Cartoral de la abadía de la Grassa, cerca de Carcasona, copió una donación de Carlo Magno a dicho monasterio data nona aprilis anno sexto Christo propitiante imperii nostri, et trigessimo nono regni in Francia, atque XXXII. in Italia, indictione XIII. actum apud Narbonam in Dei nomine, etc., que corresponde al año 806. Dice pues el Rey:
Damus Deo et in dicto monasterio et omnibus monachis ejusdem loci praesentibus et futuris de rebus nostris quae sunt in 
comitatu Cathaloniae (condado de CataluñaChastelongne) in pago Rossillionensi (Rosselló, Rosellón) S. Stephani de monasterio nuncupati, S. Felicis de Pedillano... S. Vincentii de Stagello cum terminis, etc. Basta haber advertido esto para los curiosos.

IV.

Judicatum pro monasterio S. Quirici de Colera sub Gondemaro Episcopo Gerundensi: anno DCCCXLIV. (Vid. pág. 17.)

Ex. libr. XXIV. feudorum curiae episcopalis Gerund. ubi additur eam cartam produxisse (en el original con una s) Fr. Br. Abbatem S. Quirici de Colera pro se et suo monasterio. Porro translatum est sec. XIII. exaratum.

Mota fuit quaestio in praesentia domini gloriossimi Caruli Regis in civitate prope Tolosam in monasterio Sancti Saturnini inter domino Alaricho Comite ex una parte et Giemundo monacho et suo monasterio Sancti Cirici et Sancti Andreae sito in territorio Tolonense ex altera parte et dati Judices a dicto Carolo Rege, scilicet Guondemaro Gerundensi Episcopo, Eienrico Comite Pictavensi et Gaefero Burdalensi Comite e, Servo Dei Judex, et Petri Archilevitae Sancti Stephani Tolosae ut audiamus, judicemus ac diffiniamus hanc causam. Venit in nostra praesentia ubi dictus Giemundus monachus, et petivit dicto Alarico Comite pro suo monasterio Sancti Cirici et Sanct Andreae dicens: quod libentius avunculus meus una cum genitore meo nomine Assinario per preceptum dompni gloriossisimi Caroli Imperatoris prendiderunt primi homines Castro Tolon et fines et adjacentias suas, et tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari, el ibi plantaverunt et edifficaverunt monasterio Sancti Cirici et Sancti Andreae et in Castro Tolon domo Sancti Martini fecerunt, et ibi villam, mansos, mansatas, vilarunculos poblaverunt, et parrochiam constituerunt, et postea nomen Petralata ibi miserunt quae antea a Paganis Tolon sive terra mortua vocaverunt. Et in tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari villas, vilarunculos, mansos, mansatas poblaverunt, et ecclesias fecerunt, et parrochias constituerunt, habuerunt et tenuerunt et judicaverunt totum hoc predictum secundum ipsorum voluntatem per XL. annos et amplius, et ad mortem illorum totum hoc predictum dimiserunt liberi ac solidi dicto monasterio, vel ad illi qui ibi vitam monasticam vivebant. Et dum erimus ibi domini possessores post mortem illorum per X annos et amplius sic venit dictus Alarius Comes (Alaricho, Alarico) et depotestavit nos injuste, et contra lege et multas malas exacciones extorsit ab hominibus qui erant populati in omnibus dictis locis. Nos supradicti Judices interrogavimus dicto Alarico Comite quid respondit ad ea quae sibi aponunt. Ille dictus Comes ita respondit: Iste Castro Tolon cum fines et adjacentias earum, et tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari quod iste Giemundus monachus mihi requirit pro suo monasterio Sancti Cirici et Sancti Andreae infra meo comitatu est, et debeo habere et possidere et judicari quasi res proprias de meo comitatu, et non credo ullo modo quod a divae memoriae Carolo imperatore donacio fuisset facta jam dicto Libencio Abba vel ad suo fratre nomine Assenario monacho, sive a dicto monasterio et nunc potui credere quod omnia predicta essent aprisiones de illis dictis, nec illis essent populatores de omnibus predictis locis. Nos supradicti Judices interrogavimus dicto Giemundo monacho si haberet firmas scripturas et bene corroboratas, vel testes boni testimonii ut ea quae dicis in veritate mittere possis, et si facere nequivis de jure, vox tua extincta sit de hac re, et ea amplius non resolves. Qui statim dictus Giemundus monachus protulit nobis testes veraces IIII presbiteri, et IIII milites, et VI paienses. Nos Judices statuimus eos testes jurare super altare consecrato in honore Sanctae Mariae Virginis in ecclesia Sancti Saturnini, et super reliquias dicti Sancti Saturnini, et super quator Evangelia, et ita haec fecerunt. Et post sacramentos nos dicti Judices singuli ac discussi sicut lex docet, exquisivimus ab illis rei veritatem, et omnes dicti testes concorditer quasi una voce protestabant hunc testimonium ita: nos vidimus et audivimus et presentes fuimus quando domno gloriossisimo Carolo Imperatore dedit de fischo suo Libentio Abbate, et ad suo germano Assenario monacho Castro Tolon cum fines et adjacentias suas, et tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari cum fines et adjacentias eorum tali pacto, ut in ipsas valles Leocarcari plantent et edifficent monasterium Sancti Cirici et Sancti Andreae. Item postea vidimus et audivimus et presentes fuimus quando Libentius Abba una cum Assenario monacho prendiderunt primi homines post mortem Galaffre et Biuxan filio eius et aliorum Sarracenorum dicto Castro Tolon cum fines et adjacentias et tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari cum fines et adjacentias eorum, et ibi in dictas valles plantaverunt, et edifficaverunt monasterio Sancti Cirici et Sancti Andreae, et in Castro Tolon domo Sancti Martini fecerunt, et ibi villa, mansos, mansatas, vilarunculos poblaverunt, et parrochiam constituerunt, et postea nomen Petralata ibi miserunt, qui antea a Paganis Tolon, sive terra mortua voceaverunt (vocaverunt), et in tota terra illa et montaneas et valles Leocarcari mansos, mansatas, villas, vilarunculos poblaverunt et fecerunt ecclesias scilicet in Novis Sanctae Eulaliae et in Daltiano Sancti Romani, et in Moleto Sancti Cipriani, et in Maseracho Sancti Martini, et juxta rivo Agneti Sancti Clementi, et in Cantalupis (Cantallops) Sancti Stephani et in Rechisindo (Requesens) Sanctae Mariae, et in Baneigis Sancti Martinis, et juxta rivulo Urline Sancti Genesii, et in Rabedoso Sancti Juliani, et in Spodilia Sancti Jacobi, et in Turnebule Sanctae Mariae et parrochias constituerunt in dictas ecclesias et postea fecerunt cellulas sanctorum in dictas parrochias habuerunt ac judicaverunt omnia predicta secundum illorum voluntatem. Item postea vidimus et audivimus et presentes fuimus quando dompno gloriossisimi Ludovicho filio dompno Carolo Imperatore venit ad expugnandos omnes Sarracenos qui erant in Barchinona et cepit ea, et ibi dimisit genitori de isto dicto Alaricho Comite domino super totam Cataloniam. Et vidimus et audivimus et presentes eramus quando dictus Ludovichus mandavit atque precipiendo dixit dicto Comite quod non tangat neque capiat vel judicet nullam rem de rebus vel honoribus dicti monasterii Sancti Cirici et Sancti Andreae quia de fischo patri mei est hereditatus, sed manuteneas ac deffendas quasi res proprias de fischo genitori meo habuerunt et possederunt ac judicaverunt in bona pace totum hoc predictum heremum et condirectum pratis, pascuis silvis, garricis, aquis aquarumve molendinis et molinaris, piscatories, ruppes, petras, fontes, plano monte, vie ductibus, vel reductibus omnia et in omnibus quicquid visum est habere infra fines et terminis de omnibus predictis locis per XL annos et amplius, et postea totum hoc predictum liberi dimiserunt predicto monasterio, et ad illi qui ibi vitam monasticam vivebant. Et dum essent domini possesores post mortem illorum per X annos et amplius nos videntibus sic venit dictus Alaricus Comes et depotestavit illos injuste et contra lege, et multas exactiones judicando sive rapiendo injuste extorsit ab hominibus qui erant populati in omnibus predictis locis et hodie plus... tur omnibus predictas parrochias cum fines et adjacentias et terminis eorum a isto Giemundo monacho, et ad suo monasterio sive ad illis qui ibi vitam monasticam vivent ad expletandum et regendum ac judicandum quam a nullo alio homine viventi. Nos supradicti Judices interrogavimus dicto Alarico Comite si voluit nec potuit nulla bona ratione ponere contra istos testes, ut ea quae testantur invalidum sit. Et Comes Alaricus ita respondit: Nollo ponere ulla ratione contra illos testes. Et nos supradicti Judices pariter ac diligenter exquisivimus hanc causam rey veritatem. Auditis rationibus, allegationibus, renunciatione exinde facta, donavimus hanc diffinitivam sententiam; ita ut dictus Comes Alaricus pleniter reddat dicto monasterio Sancti Cirici et Sancti Andreae, et ad suorum monachorum tam presentium quam futurorum dicto Castro Tolon cum fines et terminis adjacentias suas et tota terra illa et predictas parrochias cum fines et terminis adjacentiis eorum habeant heremum et condirectum quantum visum est infra fines et terminis adjacentiis de omnibus predictis locis, et possideant, regant et judicent et per alodium teneant in perpetuum de fischo Imperatoris sive Regis totum hoc predictum sine omni retentu et servicio et judicio ac justitia quod ibi in omnibus praedictis locis dictus Comes, necne alii non habeant vel capiant pro ulla ratione. Item pleniter reddat in triplo omnia mobilia quae habuit receptas pro vi sive gratis, vel aliqua alia ratione in omnibus predictis locis sicut eas certas sive veras poterint hostendere in presentia dicto Gondemaro Episcopo quando fuerit presens in dicto monasterio. Data fuit haec sententia in civitate Tolosa in dicto monasterio Sancti Saturnini VIII. kalendas junii anno IV. regnante dompno Carolo Rege. = Gondemarii Gerundensis Episcopi. + = Sig+num Eyenrici Pictavensi Comiti. = Sig+num Gauferi Burdolensi Comiti. + Petri Archilevitae Sancti Stephani Tolosae. = Pe+tro Judex ordinarius in curia Regis. Nos Judices mandato Carolo Rege hanc sententiam donamus et corroboramus. = Sig+num Gaucperti de Castronovo. = Sig+num A. de Barbaveteri. = Sig+num Gaucerandi de Avalrino. = Sig+num Eymerici Castellanus de Castro Tolon quem modo vocant Peralada. = Sig+num Samarelli presbiteri. = Sig+num Ugo presbiteri. = Sig+num Falcuchii presbiteri. = Sig+num Salomoni presbiteri. Sig+num Rodulfi. = Sig+num Novelli. = Sig+num Eriberti.= Sig+num Sancii. = Sig+num Clementi. = Sig+num Roberti. Nos testes producti in hac causa confirmamus sententia data.= Sig+num Giberti Domino Terragonae. = Sig+num Eymerici domino Narbonae. = Sig+num Bocardi de Portaclusa. = Sig+num Esquivi de Caput stagni.= Sig+num Umberti de Accuta. = Sig+num Fulchi de Sancto Martino testes rei huius. = Iterius presbiter et publicus scriptor in civitate Tolosa in Burgo Sancti Saturnini rogatus a predictis Judicis scripsit die et anno prae+fixo. = Gondemarii Gerundensis Episcopi praescripta sententia sigillari + feci. Servo Dei Judex ordinarius Carolo Regi + similiter feci.

domingo, 17 de noviembre de 2019

Colección documentos corona Aragón, tomo III

Colección 
de
documentos inéditos del archivo general
de la
corona de Aragón,
publicada de real órden
por
el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo III.

Procesos de las antiguas cortes parlamentos de CataluñaAragón y Valencia, custodiados en el archivo general de la corona de Aragón, y publicados de real orden por el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo III.
Barcelona,
En el establecimiento litográfico y tipográfico de D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1848.

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Sesión del día 25 de diciembre de 1412 (1).
(1) Aunque en el proceso la sesión de este dia se halla continuada como del año 1411, creemos que fué equivocación del escribiente; pues en el cómputo por años del nacimiento del Señor, el día 25 de diciembre, según el órden natural y el uso constante, debía ser ya el día de año nuevo.

Reunida la comisión de los veinte y cuatro, recibió la siguiente carta:

Núm. 281. Tom. 18. fol. 1246.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: huy scripte de la present a IIII horas apres mig jorn los consellers de Barchinona han reebuda den P. de Sentmenat procurador de Martorell una letre la qual menciona que Castellvi de Rosanes es pres segons que en la letra quels dits consellers trameten aqui en sa forma a lurs sindichs ho porets veure: havem hoit dir per alcuns que la preso de aquest castell es stada feta per mossen Narnau de Sta. Coloma servidor e de casa del comte de Foix. Les provisions qui per raho de aço son stades fetes son aquestes: que lo regent la vagaria et en Galceran de Gualbes un dels dits hic son partits de continent ab certa gent darmes e sen van dret cami a Martorell metent via fos de sagramental a fi que ajust hi fornesque lo dit loch de Martorell dels homens del dit sagramental los quals vetlen e entenen continuament quel dit castell no puxa haver socors ni de gent ni de vitualles et encara que façen desar totes vitualles per ço que si gent ve en socors del dit mossen Narnau et per millor tenir lo dit castell nos puxen ajudar ni servir de les dites vitualles. Perque senyors ab assats gran desplaher vos notifficam aquesta preso mala et inoppinada a nostre descarrech a fi que per vostres reverencies nobleses et honorables savieses hi sia acordat e provehit segons vos semblara fahedor com en aço nosaltres nons planiriem de ferhi nengunes despeses dels bens del general sino tant com daqui nos sera ordenat e manat. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors en vostra guarda et proteccio la Divinitat santa. Scripte en Barchinona a XXIII de dehembre del any MCCCCXI. - Los depputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjuntes a vostra honor apparellats.

Visto el contenido de la carta que precede, acordóse convocar al parlamento, como efectivamente se hizo; pero ni por la mañana ni por la tarde, a pesar de que también volvió a juntarse, pudo adoptarse sobre el asunto ninguna resolución.

Sesión del día 26.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 282. Tom. 18. fol. 1251.
Als molt revereiits egregis nobles e honorables lo parlament general del principal de Cathalunya. - molt reverents egregis nobles e honorables senyors: lo vostre correu qui ha portades vostres letres al noble narnau guillem de bellera guovernador de regne de valencia segons havem sabut es stat a la dita ciutat et ha presentades vostres letres axi al dit noble guovernador com als honorables jurats de la dita ciutat lo xvii del present mes de dehembree lendema tengueren consell general en la dita ciutat de manament dels honorables jurats per desliberar sobre la concordia menejada et apuntada per ordinacio de vosaltres senyors devant lo molt reverend senyor archabisbe de tarragona et del noble veçcomte dilla: a la qual segons som certifficats per letres los dits honorables jurats e tota la gent de be de la dita ciutat havien gran plaher et la volien et lo dit noble guovernador ab alcuns de la sua secta la han desviada et tolta e per enburlarla han fets pendre
micer Guillem Çaera dipputat et en Jacme et Bernat Vallseguer notaris del general: lo qual correu ha demanades continuament ab diligencia respostes axi al dit noble guovernador com als dits honorables jurats per V jorns continuus apres que les dites letres los hac presentades: los quals resposta alguna no li han volguda fer donar ans segons letres quen havem haudes so han mes en meyspreu pero per relacio del dit vostre correu ne porets esser certifficats. Senyors molt reverends egregis nobles et honorables com vos hagui rahonat per nostres missagers lo dit noble guovernador ab alcuns de sa secta han presa et axiu mostren lurs obres ampressa de perseguir et destrouir de fet tots aquells del regne de Valencia qui a lur certa et determenada oppinio en la successio reyal no sien obedients ols contrasten en res: a nosaltres et als altres del dit regne qui en la dita error no volen participar nos falliran justs e deguts remeys pero es ver que les persequcions e mals tractes et oppressions del dit noble Narnau Guillem de Bellera havem volguts maniffestar en los parlaments dels regnes et terres subjectes a la reyal corona Darago e en aquells cerquar e demanar remeys sens scandels e perills e los dits parlaments per exortacions pregaries consells e encarrechs ne han request al dit noble Narnau Guillem de Bellera guovernador lo qual no solament no ha volgut fer o seguir les pregaries exortacions consells et encarrechs a ell fets e donats per los dits parlaments axi ab letres com per missageria ans segons par havents aquelles en menyspreu
et vilipendi no ses james volgut mudar de son proposit. Perque senyors molt reverends egregis nobles et honorables regraciantvos molt e tant com podem vostra bona intencio e los treballs que en les dites coses havets volgut pendre: vos pregam affectuosament que la relacio del dit vostre correu vullats manar continuar al peu de les dites vostres letres et de les coses contengudes en aquelles ab la nostra precedent instancia et de la dita presentacio fernos testimoni de veritat en lesdevenidor. E sia senyors molt reverends egregis nobles e honorables senyors tots temps vostra guarda Lesperit sant. Dada en Trahiguera a vint et quatre de dehembre del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC onze. - Los del parlament del regne de Valencia justats en la vila de Trahiguera a vostra honor apparellats.

Y en vista de su contenido se acordó trasladarla a Bonanato Pere, embajador últimamente enviado a Valencia, para que pudiese practicar las gestiones oportunas con Arnaldo Guillermo de Bellera y los jurados de aquella ciudad, a fin de lograr cuanto antes el objeto de su embajada. Pasóse después a elegir a Matias Dezpuig para que reemplazase a Luis de Requesens en la comision de los veinticuatro, y fueron leidas también estas otras cartas que siguen:

Núm. 283. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: a vostra letra darrerament a nosaltres tramesa toquant los affers de unitat et concordia dels nobles e cavallers forans ab aquest
parlament per lo portador de la present havem rehebuda responents certifficam les vostres reverencies nobleses et savieses molt honorables que sabut per relacio dels nostres missagers en la dita vostra letra mencionats lo apuntament o tractament de la dita concordia hauts aqui per via de parer jatsia per causa de la dita concordia et altres coses contengudes en la explicacio de la dita ambaxada per part vostra feta a nosaltres per los molt reverends e honorables senyors larchabisbe de Tarragona bisbe Durgell abbat de Monserrat o altres missagers vostres a nosaltres tramesos haguessem destinats certs ambaxadors als molt reverends pares en Christ lo bisbe barons cavallers jurats et altres notables persones de la ciutat de Valencia: attes que segons la dita relacio dels dits nostres missagers los affers de la dita concordia eren ya en major anantament et particularitat de termes: desliberam per consultar los dessus dits seguons era stat empres per los dits nostres missagers trametre a la dita ciutat la hun de aquells ço es lo honorable micer Jacme Palagri al qual zelants lacceleracio dels affers principals donam carrech de spatxar et abreviar tant com fos possible: e jatsia apres la partide de abdues ambaxades ab diverses letres hajam sollicitats et instats aquelles de lur tornada ab spatxament dels affers encara algune de aquelles no havem recobrada crehem quey ha dada dilacio lo viatge de la mar que es incert a vegades: esperam empero aquelles de dia en dia: les quals retornades e sabuda la intencio e delliberacio dels dessus dits per relacio de aquelles e haud nostre accord prestament per ben avenir dels affers del regne et contemplacio de vosaltres en la forma per los dits nostres missagers recitada o en lo memorial en vostra letra inclus expressada o en altre manera que pugua esser millor pus segura prompta et util a la direccio dels affers per nosaltres sera donat tot loch e manera possibles e rahonables a la dita unitat e concordia: en tal manera que evidentment conexerets que no haura stat per nosaltres e que algun o alguns de aquest parlament o de la ciutat de Valencia no hauran donat o procurat en alguna manera desviament de les dites unitat e concordia les quals ab gran eviditat desijam per beneffici de la cosa publica no solament de aquest regne mas encara de totes les terres a la reyal corona sotsmeses. E si algunes coses molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E guartvos Lesperit sant. Scripte en Vinalaroç et sagellada ab lo sagell secret del reverent bisbe de Valencia a XXII de dehembre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Núm. 284. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: en aquests dies pus prop passats son stats davant nosaltres los consellers daquesta ciutat de Barchinona e los consols de la mar ab cert nombre de merquaders de la dita ciutat et hannos proposat la guerra que los genovesos e lurs corsaris han feta et fan continuament a la nacio cathalana e com per raho de aquesta guerra et per les naus qui uy sinch troben fort poques en nombre et fort poques en lurs buchs atesa la granea que huy han les naus ab que van los dits genovesos e naveguen et ab les quals nostres naus los dits nostres mercaders nos poden en les mars poderosament deffendre axi com seria necessari a la mercaderia et es gran decahiment de ques segueix gran dan al general et a la cosa publica de aquell: car cessant la merquaderia cessa que nos han tan grans preus de les generalitats et los drets de aquelles no son collits axi integrament et quieta com solien: e sobre aço conclohent han volgut dir jatsia a aquesta ciutat paguen gran e grossa part en les dites generalitats pero que encara ells nos pregaven que per salut e mes be del dit general et sosteniment e reparacio de aquell et de la sua cosa publica com no hi vessen altre via millor ni pus saludable nosaltres o lo dit general degues fer de nou de sos bens quatre cossos de gualeas grossas semblants de aquelles de Flandes exercitades et apparellades les quals ells se armaran a lur punt car ab aquelles ells faran et mantendran lur mercaderia, poderosament et segura conservant et aucmentant lo be de la cosa publica et de les generalitats gran valor: et nosaltres hauda delliberacio et nostre ple accord havemlos respost: que posat que alguns sien de oppinio que les coses per ells proposades contenen veritat en gran part pero que en cosa o deffensio axi urgent o ponderosa o toquant capitols de cort nosaltres no havem poder de provehir ni a aquella respondre en alguna certitud e queu consultariem a vosaltres senyors a qui pertany pus propiament la dita resposta e provisio. Perque notifficamvos senyors totes les dites coses a fi que per vostres reverencies noblesas et honorables saviesas hi sia provehit hauda vostra bona desliberacio et seguons millor vos semblara fahedor. E nosaltres compliremho si et com per vosaltres senyors sera ordonat et a nosaltres rescrit. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scripte en Barchinona a XXII de dehembre del any mil quatrecents XI. - Los dipputats del general de Catalunya et les VI persones a ells adjuntes apparallats a vostra honor.

Terminada la lectura de las cartas que preceden, se procedió a elegir al abad del Estany y a Berenguer Serrat, para reemplazo del abad de San Cucufate y de Narciso Astruc en la comisión
de los veinticuatro. Ultimamente se trató de la defensa de Cataluña; pero nada se resolvió.

Sesión del día 27.

Después de haberse tratado de las cuestiones suscitadas entre el gobernador de Rossellon y Juan de Vilamarí y de la ocupación del castillo de Palau Çaverdera, se procedió a elegir a Juan Pedro Fahena, para que sustituyese a Raimundo de Bages en la comisión de los veinticuatro. Se acordó también despachar la siguiente carta:
Núm. 285. Tom. 18. fol. 1259.

Als reverend nobles e honorables senyors los dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjuntes. - Reverends nobles et honorables senyors: jaus havem scrit com enteniem et stavem en deliberacio et acord de metre e posar lo principat de Cathalunya en general e comuna defensio: a present vos certifficam que en plena concordia de tots havem ordonat que per metre e posar lo dit principat en orde de general e comuna deffensio segons es dit sia donat sou de les monedes del general a M bacinets et M pillarts e M ballesters dels quals a present sien hauts tan solament D bacinets et D pillarts tro sus hajats altra letra nostra. Perque volem eus pregam que decontinent sia parada taula per haver e acordar de la dita gent e que acordets e donets sou acustumat a aquella tro sus en lo dit nombre de D bacinets et D pillarts: e siats avisats que lo sou sia donat a persones quil meresquen et quil sapien servir ço es nobles cavallers gentilshomens ciutadans e burguesos honrats et gent de be e no gent menuda e sotil: car en aço va molt a la honor del principat e be avenir dels affers en que semblant gent ha servir: e enlendemig mentre vosaltres haurets aquesta gent nosaltres haurem aci elegit o elegits capita o capitans per regir et guovernar aquella car lo sou nols deu correr tro sus del dia de la mostra avant et decontinent serets avisats com ne per qui se guovernaran ne que hauran afer: e a cascun qui pendra lo dit sou fets fer lo jurament quey trametem ordonat dins la present inclusaxi es ordonat per tots nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del molt reverend archabisbe de Tarragona a XXVII de dehembre del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Asistieron en este día los embajadores de Francia, y presentaron las tres cartas que siguen:

Núm. 286. Tom. 18. fol. 1263.

Archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnifficis nobilibus ac prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo congregandis amicis nostris carissimis. - Karolus Dei gratia francorum rex archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnificis nobilibus et prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo ut dicitur congregandis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum. Amici carissimi: uchusque late satis affectio quam ad carissimam consanguineam nostram Yolandam carissimi consanguinei nostri Ludovici Sicilie regis consortemet ipsius regni reginam filiamque quondam clare memorie defuncti Johannis olim regis Aragonum consanguinei nostri ipsorumque regis et regine liberis propinquo nexu sanguinis merito nos ad hec inducente gerimus magnifficis
dicretisque providentiis vestris innotuit: quodque jus quod in regnis et terris que dictus deffunctus rex Johannes dum viveret et decessit obtinebat eisdem regine Sicilie et suis liberis hereditario jure competit prout lucide multum tam per scripturas documentaque legitima quam etiam ex quamplurium doctorum et litteratorum virorum solempnium oppinionibus fuimus informati secundum justitie metas quibus nemini mentis eque licet sana conscientia contrahire per vestros et aliorum ad quos super hoc nunc spectat declaratio fieri discretiones providas quam citius possibile fuerit declaretur; ob quam rem ut ad effectura eadem justitia mediante celere deduci valeant jamdiu dilectos et fideles consiliarios nostros episcopum Sancti Flori et Enricum de Marla primum nostri Parisius parlamenti presidentem nec non Robertum de Challus senescallum Carcassone milites ad partes regnorum et terrarum predictarum ad vos scilicet et alios ad quos spectat ut dictum est ambaxiatores nostros duximus inter cetera specialiter destinandos: ac quorum alter videlicet dictus primus presidens ad nos noviter est regresus ex cujus relatibus una voce nobis facere seriose didiscimus prudentia notabilia et quoque atque grata que per vestras sollicitudines nostri contemplatione prefatis ambaxiatoribus facta dictaque fuere responsa quod profecto gratanter audivimus et exinde vobis inmensas refferimus gratiarum actiones. Sane cum in hujusmodi negotio tam excelso nil aliud velimus aut queramus nisi ea que vobis justa videbuntur in juris dictarum consanguinee et consanguineorum nostrorum declaratione secundum prefatam justitiam predicte competunt equa lance rejectis favoribus amicitiis inimicitiis quibuscumque judicentur: amicitias vestras intrinsecis nostre mentis affectibus deprecamur quatenus ipsius justitie viam sicuti cepistis et non alias insequentes in ea perseverando quam citius quamque celerius fieri poterit ad quem de jure secundum eandem justitiam regna terreque predicte competunt declarare festinante sicii et taliter in hoc sicut de vestris probis fidelitatibus plenarie confidimus et quod apud Deum et homines laudem sine ullo reprehensionis obice reportare debeatis quodque contentionis debita nunch aliqua inconvenientia ex hoc subsequi vel oriri non valeant in futurum: tenentes indubie quod si qui vos in hujusmodi justitie via per obliquum vel de facto nisi fuerimus impediti ad resistendum contra ipsos
tanquam contra nostros propios hostes forti manu tam nostra quam principum domus nostre amicorumque confederatorum et subditorum nostrorum vos ui hoc confortando et vices vestras auxiliando dispositos nos reperietis atque promptos. Et ut super premissis et ceteris negotium istud
tangentibus de nostra intentione ultra illa que per dictorum priorum ambassiatorum nostrorum organa sentistis valeatis plenius informari ecce per Ludovicum comitem vendocmensem consanguineum nostrum fratrem magnum cambellanum et Galterum de Passato militem et cambellanum consiliarios nostros fideles dilectos ob vestram presentiam mittimus de presenti quos quesumus gratanter auditote et eorum et cujuslibet ipsorum sermonibus parte nostra proferendis istud negotium tangentibus fidem dare velitis credulam tanquam nostris quecumque vobis grata fuerint nobis fiducialiter intimantes vobis libentibus implecturos. Data Parisius quinta decima mensis septembris.

Núm. 287. Tom. 18. fol. 1265.

Als reverends peres en Diou nobles et satches et nous traschiers et grans amis las gants duy parlamant de Cathalonya. - Treschiers et grans amis: il ha pleu a mossegner le roy continuant la trasbon et singulier affeccion quel ha tot jorn eut et a garder le bon droit que nostre traschier et trasamee compagnee la regne et nous anffans et sieus ont a la succession du rayaume Daragon pour vos infformer ben a plen de su intencion sur ce envoyer par della son traschier et ame cosin le de Vendesme grant chambellan de France en sa companyia son ame et feal consellier chambellan mossegner Guautier de Passat le qaixs en faysant lour voyatge sount venuts pardeves nous: si avons retenu le dit messenyer Gauchier et parlamant messenyer Rubert de Chaluz senescal de Carcassona pour lempeyer part dessa au bien de ceste besonye et obvier a leur pusse da ... nayes contrayres a ce: et pour ce que nous avons plenamant informe nostre cosin de nostre volente evensinant celle de mon dit senyor sur ceste materie e reverend pere en Diou nostre traschier et ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi noz trauscher e feus conselliers le sira de Venterol nostre chambellan mossenyer Johan de Sauze et monssenyer G.m Suiyet les queixs nos envoyons presentamant part della pour ceste cause nous vous prions trescerres que les vullez croyer como nous meysee et vous requerons tant affectuosament et de si grant desir que pus plouons que les coses queus et cuadelx vos diront et requiront de part nous de tout vostre povoir vullaz acomplir auxi que fariets pour nous si personalmente hi forons presents. Et si chosa voletes que pour vous fere puiyons fiablament le nous signifions e nous le fierons de trascout. Trascher et grans amis notre Segneur vous haya en sa guarde. Scripte en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorns de nohembre. - Loys. - Phm. - Le roy de Jerusalem Sicilie et duch Damon comte de Provence.



Núm. 288. Tom. 18. fol. 1266.

Als reverend peres an Diou nobles et saches e nous traschers et grans amis las gants duyt parlamant de Cathalonya. - Traschers et grans amis il ha pleu a mossegner le roy continuant le trasgrant et singulier affeccion quil ha touts jorns eue et a guarder le bon droyt que nous e nous anfants hauen a la succession duu reyaume Daragon pour vous informer ben a plen de su intencion surce envoyr pardella son trascher et ame cosin et lemen le comte de Vendome grant chamberlam de França et en sa companyie son ame et feal consellier et chamberlan mossenyer Gauter de Passat le queus enfaysanl lour voyatge son venuyts pardaver mossegner e nous sia retenu mon dit senyor le dit mossegner Gautier et parallamant mossen Robert de Chaluus senescau de Carcassone pour les empleyer pardessa au bien de ceste besunye et obvier lautre prinsse dalcuns contraris ace: et pour ce que mon dit senyour e nous a vons planamant informier de nostre volente et ensinant celle de mon dit senyor le roy sour ceste materie et reverend pere en Diou nostre trascher e ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi nous ames et feals conselliers le chira de Venterol chambellan de mon dit senyor mossenyer Johan de Sausa et mossenyer Guillem Suyet les queus vous envions presentamant part della pour ceste cause: nous vous prioms traschers que les vullas croyre como nous mesmos et vous requirons tant affectuosamant et de assi gran desir e voler que pus plouons que las chosas que elx et chagun delxs vo dirant de part mon dit senyor et nous de tout vostre poer vulles acomplir axi que faries pour nous si nous etions en persona. Et si chosa volres que pour vous puxam fare le nous signiffieis fiablamant e nous le ferons de trasboncoyr (très bon coeur). Traschers (très chers) et grans amis le sant Sperit vous et en sa guarda. Scrita en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorn de nohembre. - Yolant. - T. de Lacroius. - La reyna de Jersusalem Sicilie duchesse Demon contesa de Provença.
Terminada la lectura de estas cartas, el obispo de Saintflour hizo sobre su contenido un largo discurso en francés, el cual fué contestado por el arzobispo de Tarragona.

Sesión del día 30.

Se trató del pago de algunas cantidades que adeudaba el parlamento; acordóse conceder prestada una galera del general al conde de Córcega y a su hermano Juan de Istria, y se resolvió despachar las órdenes necesarias para la franqueza de derechos concedida a los bienes y efectos del papa a su entrada y salida del principado. Ultimamente se procedió a la elección de Pedro de Canadal para que reemplazase a Luis de Requesens en la comisión de los veinticuatro.

Sesión del día 31.

Tratóse de la pacificación de los bandos que había en Valencia, y del socorro que Nicoloso de Auria había solicitado para el reino de Cerdeña.

Sesión del día 2 de enero.

Después de haberse encargado a la comisión de los veinticuatro lo relativo a la defensa y protección del valle de Aran, y de haberse tratado del pago de la gente de guerra que se estaba alistando para la defensa del principado; comparecieron nuevamente los enviados de Francia y presentaron el siguiente escrito:

Núm. 289. Tom. 18. fol. 1275.

Primo magnifficus et potens dominus comes vindocmensis et Geraldus episcopus Sancti Flori aliique ambassiatores principum et domine predictorum pro parte principum et domine sumarunt et requisiverunt dictum parlamentum quatenus solicite et absque fraude intendant ad debitam cognitionem vere justitie per parlamentum generale regnorum et terrarum corone Aragone subjectarum de et super debato juris successionis vestrorum regnorum et terrarum juridice fiendam. - Et hanc requestam amplius declarando dixerunt quod in dicta debita cognitione vere justitie fienda sex requiruntur conditiones. - Prima est quod cognitio vere justitie fiet palam publice et nothorie non occulte sicut a sanctis patribus et canonicis et imperialibus constitutionibus est sancitum et ordinatum. - Secunda conditio quod locus parlamenti generalis tutus et conveniens assignetur diesque partibus cum sufficienti intervallo designetur quodque competitorum quilibet ad diem et locum debite evocetur seu saltem ipsis et ipsorum cuilibet dies et locus intimentur quodque ad plenum partes in jurium suorum deductione audiantur per ad id exequendum ex parte generalis parlamenti debite deputatos seu depputandos. Hec conditio trimembris convenit omni juri et rationi. - Tertia quod attenta magnitudine et gravitate cause et competitorum per parlamentum generale non pauci sed in numero satis grandi et sufficienti debite depputentur qui de et super premissis cognoscere dicere declarare et alias ordinare debebunt: et videtur quod numerus duodenus non minor esset sufficiens quoniam: Integrissimum est judicium etc. - Quarta quod hi qui per parlamentum generale ad cognitionem vere justitie debite depputabuntur et eligentur sint viri bone fame et oppinionis literati et in judiciis experti nullique partium debite suspecti: et hec sunt conditiones que secundum canonicas et imperiales constitutiones in judicibus vel arbitris solempnibus exhiguntur. - Quinta quod in cognitione vere justitie cessent omnia et singula per que et jura et alia verissimiliter verunt posse perverti seu defferri judicium sicut odium timor favor presertim et similia: quodque super hiis exhigatur a quolibet eligendorum in judicem vel arbitrum solempne juramentum. - Sexta quod principales vel eorum ambassiatores et procuratores ad locum
et diem eis ut est premissum intimandos vel ad alium locum a loco parlamenti generalis per unam dietam propinqum non accedant cum armis nec cum magna gentium comitiva que etiam videretur limittanda ad numerum centum personarum equitaturarum ad plus: quodque competitores qui in persona interfuerint et procuratores absentium cum mandato et potestate speciali suorum dominorum habeant solempniter promittere vovere et jurare quod stabunt dicte declarationi et ordinationi sicut premittitur et non alias fiende per depputatos ad id per parlamentum generale seu dupplo majorem partem vel majorem et saniorem ipsorum partem facta comparatione personarum nec directo per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quoquomodo. Quod si singuli competitores hoc debite facere et promittere voluerint servatis per omnia et debite completis conditionibus suppra declaratis in vere justitie recognitione hoc compleri et fieri predictorum principum et domine necnon domini Ludovici dictorum regis et regine Hierusaiem et Sicilie primogeniti nomine ambassiatores predicti offerunt. Iste modus procedendi juridicus videtur vereque tranquillitatis et pacis hujus regie corone perpetuo inductivus. - Secunda principalis requesta est quod parlamentum venerabile Cathalonie rogat affective tam de jure non obedienti audientiam super juris sui prossequtionem denegando tam etiam de facto omnes et singulos competitores qui quacumque oratione captata vere vel ficte gentes armorum externas seu regnicolas tenere morari vel intrare fecerint in regnis et terris et dominiis corone Aragonum et omnes et singulos qui occasionem vel causas sicut gentes armigeras congregandi dederint ad ejiciendum ipsas extra regna terras et dominia predicta ut per hec vere justitie recognitio impediri seu retardari queat quoquomodo: tales enim modi justitiam prossequendi omni jure sunt dampnati.
Oblatumque fuit parlamento ex parte dictorum principum et domine quod si ad expellendum premissas gentes armigeras auxilio dominorum dictorum et juvamine indigerint parati sunt et erunt expensis propriis et absque gravamine regnicolarum domini predicti parlamentum juvare et in
gentium armatarum numero per dictum parlamentum intimando sibi subvenire et super hiis potestas providendi per principes et dominum premissos concessa et comissa fuit domino comiti premisso. - Tertia requesta quod si parlamentum nollet vel non posset illas gentes armigeras rejicere vel ad illud faciendum competitorum eas vere vel ficte tendentes debite cogere tolleret et sustineat pacienter quod predictorum principum ex parte in hiis regnis terris et dominiis intrare et morari valeant et possint gentes armorum ad resistendum violentie et oppressioni aliorum competitorum et fortifficandum illos qui ad recognitionem vere justitio debite intendere voluerint: quodque ipsis gentibus armorum ob premissa in hiis partibus intrantibus favorem impendant parlamentum et incole patrie ut ad ipsorum comodum et conservationem depputatis. Hec requesta equalitatem continet nec aliter dictorum principum honor conservan potest. - Oblatum fuit parlamento quod eo casu quo ut premissum est gentes armorum pro parte principum dictorum in hiis regnis terris et dominiis intrassent et procurante parlamento vel aliis quibusvis ceteri competitores vere vel ficte gentes armorum in his terris tenere vellent ipsos extra regna et terras et dominia cum effectu et absque fraude ejiceret pariter pro parte principum fiet et absque ulla contradictione et dilatione quavis. - Insuper ambassiatores predicti obtulerunt parlamento dictorum principum et domine ex parte quod licet luce clarius de omni jure ratione pacto et consuetudine jures succedendi in regnis terris et dominiis corone Aragonum subjectis specialiter ad serenissimam Yolandam reginam Hierusalem et Sicilie jamdictam filiam unigenitam preclare memorie domini Johannis Aragonum ultimi regis posteritatem habente: attamen si declarata pro ipsa ut indubie speratur justitia tres hujus corone Aragonis status attendentes honorum utilitatum excrescentias que inde obvenire corone Aragonis spe firma sperantur cum per hec sub eodem dominio perpetuo injuncta maneant regna Hierusalem et Sicilie ducatus Andegavie et comitatus Provincie postulaverint humiliter dominum Ludovicum ejusdem domine primogenitum in ipsorum regem assummi procurabunt dicti ambassiatores cum effectu quod eadem domina jus omne quod sibi in corona competit transferet debite in dictum dominum Ludovicum et consentiet quod in regem et dominum assummatur. - Insuper casu premisso seu si etiam delliberatio justitie fieret pro illustrissimo jamdicto domino Ludovico et alias quoquomodo idem dominus Ludovicus in regem assumatur tradetur idem dominus Ludovicus a principibus et domina predictis regnicolis per eos et in moribus eorum ad salutem populi et prosperum ejus regimen educandus et nutriendus.

Por último, fue leída también en esta sesión la carta que sigue:

Núm. 290. Tom. 18. fol. 1279.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt cars amichs los del parlament de Cathalunya.
- Molt reverends egregis nobles honorables e mol cars amichs: certifficamvos com a nos es pervengut com mossen Arnau de Sta. Coloma ha pres Castellvi de Rosanes quens es stat molt greu per la qual raho decontinent havem trames lamat scuder de casa nostra en Francesch de la Torre al vezcomte de Castellbo pregantlo de nostra part que no meta gent en aquest principat per aquesta causa car siu fahia nons en faria plaher et hauriemhi a provehir degudament: e com nos per lo bo e paciffich stament del ben publich et per obviar als dans scandels e inconvenients que sen porien seguir recordantsnos queu devem fer per molts sguards nos disponem continuament quel dit castell sia cobrat. Perque notifficantsvos les dites coses de les quals scrivim a la ciutat de Barchinona vos pregam molt affectuosament que en lo dit fet nos donets favor et ajuda sagons de vosaltres indubitadament speram. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XXVII de dehembre del any M. quatrecents XII. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 4.

Se leyó una carta de los embajadores del rey de Castilla que se hallaban en Alcañiz, con la que se escusaban de no haberse podido presentar aun en Tortosa: a cuya carta acordó el parlamento contestar que siempre le sería muy grata su llegada.

Sesión del día 7.

Fue consignada cierta cantidad para la reparación de la torre de Balaguer; se acordó contestar debidamente a la carta en que el vizconde de Castellbó participaba que se había apoderado de Castellví de Rosanes; y el abad de San Juan de las Abadesas dio cuenta de su embajada al conde de Urgel y al gobernador y capitán de los condados de Rosellon y Cerdaña. Leyóse además la
siguiente carta.
Núm. 291. Tom. 18. fol. 1284.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: vuestra letra havemos recebido scripta en Tortosa a XXVI del mes e anyo dejus scriptos continente entre otras cosas la occupacion nuevament feta del castello de Castellvi de Rosanes et les grandes et notables provisiones por vosotros cerca lo dito fetas e no resmenos la stabilidat et constancia no obstant el dito inconvenient que en el dito acto porque sodes justados havedes notifficadonos la presta venida de vuestros ambaxadores: a la qual letra muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores vos respondemos que nos es desplasent la occupacion e preson del dito castello e serien todos otros inconvenientes e scandalos en aquexo principado en alguna manera se subseguissen. Creemos certament por vosotros en lo sobredito segund se pertanesce seyer bien provehido: conffiantesde vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas quel sobredito caso o inconvenient o otra qualquiera no subvertido ne movido ne sobvertira ne movera vuestra constant e vertadera intencio del present o sobredito caso o tan arduo e tan ponderoso negocio al qual nosotros no contrastantes los inconvenientes que en aquesto regno se son subseguidos ne daqui avant se subseguissen entendemos con toda pensa e animo prosseguir inquirendo por la carrera de la vertadera justicia com grant e curosa diligencia qui es nostre vertader rey et senyorofreciendovos notifficar qualquiera cosas que a vuestro avisamento conexeremos seyer notifficaderas: e havemos sobirano plazer et consolacion de la offerta de la presta venida de vuestra ambaxada la qual vos placia queradas con celaridat abreviar car la dilacion es presta a grandes inconvenientes e periglos e la cuyta et festinancia en los presentes negocios es la saludat et bien avenir de la cosa publiqua de la reyal corona Daragon la qual viduada de su indubitado ministro e regidor de solaç et consolacion es no poco al present freturosa. E hajavos molt reverentes egregios nobles et honorables senyores en sa continua proteccion el Spiritu sanctoScripta en Alcanyiz e sellada con el siello del reverend vispo Doscha ultimo dia de deziembre en el anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXII. - El parlament general Daragon apparellado a vuestra honor.

Sesión del día 8.

Se trató del pago de varias cantidades y del despacho de las embajadas que debían enviarse al parlamento de Aragón, al infante de Castilla y al vizconde de Castellbó.
Reunida después por la tarde la comisión de los veinticuatro en casa del arzobispo de Tarragona, otorgó el siguiente poder para los embajadores que debían pasar a Aragón.

Núm. 292. Tom. 18. fol. 1288.

Lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa done en plena concordia per totes les condicions de aquell al molt reverend pare en Christ lo senyor archabisbe de Terragona et als honorables mestre Phelip de Malla mestre en arts e en Theologia ardiaca de Penedes en la Seu de Barchinona e procurador del capitol de aquella per los eclesiastichs et a micer Guillem de Vallsecca doctor en leys an Azbert Çatrilla donzell per los militars a micer Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et an Johan de Ribes-altes de Perpinya sindichs per les universitats reyals los quals lo dit parlament tramet per missagers en lo regne Darago ampla facultat et plen poder que de e sobre tots et sengles et qualsevol preparatoris et disposicions et altres qualsevol actes necessaris utils et expedients per venir a la examinacio discussio determinacio declaracio et conexença de la justicia de aquell a qui per la dita justicia se pertany la successio dels regnes e terres de la reyal corona Darago axi com son ciutats viles lochs o castells o algun de aquelles en los quals o qual la examinacio declaracio conexença o determinacio de la dita justicia se haura a fer e del temps o dia ques haura fer e de la manera forma et termens com se deura procehir e provehir e enantar en lo dit fet et de seguretats de la ciutat vila o loch o castell o persones hon se fara o qui faran la dita declaracio o determinacio e de totes persones et provisions e poders et actes a les dites seguretats qualsevol generalment necessaris e encara de nombre qualsevol de persones qui faran la dita examinacio declaracio o determinacio e publicacio per justicia e del poder de aquelles de intimacions e notifficacions o requisicions e protestacions als competitors e altres qualsevol coses encara que aci no sien distinctament expressades quines se vulla sien toquant et concernents los dits preparatoris o disposicions exceptada tant solament la nominacio de les persones qui faran o hauran a fer la declaracio determinacio discisio o publicacio o manifestacio de la dita justicia la qual nominacio lo dit parlament expressament et solament se reserva pusquen tractar praticar et menejar ab los altres regnes et terres de la corona reyal Darago ensemps o departidament o persones qualsevol representants aquells e daquelles coses dels dits preparatoris e disposicions et tots los dits missagers se concordaran finar concordar determenar consentir cloure fermar et obligar et aquelles executar e sobre los dits preparatoris e disposicions et altres qualsevol coses toquants o concernents aquelles segons dit es fermar e finar prometre e jurar en nom del dit parlament qualsevols capitols pactes ordinacions o actes e qualsevol cartes publiques et de aquen sien necessaries utils o expedients de fer ab totes penes stipulacions provisions e obligacions et altres qualsevols clausules necessaries e opportunes e si mester sera dissentir protestar et requerir e fer fer cartes publiques: car lo dit parlament fa los dits missagers els constituex actors sindichs yconoms e procuradors seus et del dit principat sobre les dites coses qualsevol de aquelles e exceptada tan solament la nominacio de les persones qui han a fer la nominacio e declaracio de la dita justicia segons dit es els dona liberal francha general plena e plenissima autoritat facultat e potestat de e sobre aquelles: e promet lo dit parlament haver per ferm valid e agradable tot ço que per los dits missagers concordablament en e sobre les dites coses sera fet promes stipulat fermat e obligat en qualsevol manera e no contravenir o fer james per alquna causa o rahofahent lo dit parlament acte solempne de les dites coses e volent quen sien fetes tantes cartes publiques com necessari sera.

Sesión del día 9.

Se recibió el juramento al noble Juan de Istria por la galera del General que se le había prestado.

Sesión del día 11.

Acordóse que los embajadores que debían pasar a Aragón prestasen juramento con arreglo a la siguiente fórmula:

Núm. 293. Tom. 18. fol. 1293.

Yo aytal faç segrament sobre la creu et los sants evengelis de Deu en presencia del parlament general que en aquesta ambaxada o missageria en la qual son per lo dit parlament tremes yo usare del poder a mi donat et treballare et obrare be et leyalment a bo e sa enteniment a fi que hajam rey e senyor per justicia lo pus prestament que bonament fer se puscha et procurar de nostro poder lo servey et honor de la corona reyal et la comuna utilitat et honor de la cosa publicha del principat de Catalunya e no dire ne fare res scientment ni maliciosa qui fos contra les dites coses. - Item que directament ni indirecta durant la dita missageria per mi ni per altre no pendre ni acceptare de algun dels competitors de la dita corona offici ni beneffici ni do o present algun ni promissio o sperança de aquells. - Item que si per algun dels competitors o per part de aquells me sera scrit o mogut algun tracte tantost que bonament puscha o revelare tal letra o tracte en aquells qui son mos companyons en la dita embaxada. - Item que tendre secret tot ço et quant mos companyons et per mi o per la major part sera continuat comanat o delliberat que deja esser secret.

Sesión del día 12.

Tratóse de los asuntos del reino de Valencia, y de la rehabilitación del lugar de Canet para la carga y descarga. Se procedió después a la elección del obispo de Gerona, de Raimundo Ferrer y de Miguel Falcó, para que reemplazasen en la comisión de los veinticuatro a Felipe de Malla, a Narciso Astruch y al arzobispo de Tarragona. Finalmente tomó la palabra dicho arzobispo para despedirse del parlamento, manifestando que él y sus compañeros de embajada emprenderían al día siguiente su viaje a Aragón.

Sesión del día 13.

Después de haberse leído una carta en que los diputados de Cataluña daban cuenta de cierta reforma que habían proyectado para mejorar las rentas públicas, fueron discutidos varios otros puntos pendientes, pero sobre ninguno de ellos recayó resolución.

Sesión del día 14.

Leída una carta en que Bonanato Pere daba cuenta de las gestiones que había practicado para poner en paz a los de Villareal y a los de Castellón, pasóse a elegir al abad de Ager, en reemplazo del de Monserrat, para la comisión de los veinticuatro, y se acordó que por ausencia del arzobispo de Tarragona se sellasen los despachos del parlamento con el sello del obispo de Urgel.

Sesión del día 15.

Se resolvió que los diputados de Cataluña concediesen en préstamo a los albaceas del rey don Martin la cantidad de mil quinientos florines, para atender a la defensa del valle de Aran.

Sesión del día 16.

Leyóse una carta de los enviados de Francia, en la que daban cuenta de haber escrito ya,cumpliendo con los deseos del parlamento, al vizconde de Castellbó y a algunos otros magnates de Francia sobre la ocupación de Castellví de Rosanes y entrada de tropas en el principado; y se acordó proveer a Guillermo de Vallseca de lo necesario para su pronto viaje a Alcañiz y cómoda estada en dicha población.

Sesión del día 18.

Fué publicada la siguiente carta que se había recibido del conde de Urgel:

Núm. 294. Tom. 18. Fol. 1307.

Als molt reverends egregis nobles e cars amichs los del parlament de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs: vostra letra havem rehebuda responsiva a la queus trametem sobre la occupacio de Castellvi de Rosanes: la qual entesa en quant nos pregats consellats e requerits que sots color causa occasio de la preso del dit castell ne per altres qualsevol rahons no vullam fer alguna novitat vos responem quens plaguera heus grahirem grantment quens haguessets aximatex dat consell quins remeys se poden pendre en provehir en les scandaloses occupacions et invasions de les viles castells forces et gents et bens de aquelles ques fan per gents stranyes en los regnes Darago e de Valencia que donen torp a la execucio de nostra reyal successio et gran e enorme dan a la cosa publica segons queus es notori et per nos de paraula e per scrits vos es stat notifficat en que no es stat provehit. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XIIII de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Jayme Darago. - Jayme.

Fué aprobada también una carta dirigida al gobernador de Rosellon y Cerdaña, previniéndole que, si era de justicia, como se había manifestado al parlamento, rehabilitase el puerto de Canet para la carga y descarga.
Reunida después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, acordó espedir a nombre del parlamento una carta a los embajadores en Aragon, manifestándoles que, luego que lo permitiese el buen tiempo, se les reuniría Guillermo de Vallseca; y encargándoles que entretanto procediesen adelante en el trato de los negocios que tenían encomendados, dejando solamente la firma de lo que acordasen para cuando estuviese con ellos dicho embajador.

Sesión del día 19.

Fueron leídas varias comunicaciones relativas al estado de los negocios en el reino de Valencia, y se trató también de las medidas que convendría adoptar para la defensa del principado y seguridad de la plaza de Tortosa.

Sesión del día 21.

Abrióse con la lectura de una carta enviada por los embajadores en Aragón, que dice asi: 


parte II