Mostrando las entradas para la consulta fuch ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fuch ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de enero de 2024

Lexique roman; Cas - Castanha

Cas, s. m., lat. casus, cas, événement.

Per semblant cas se deuria

Tot hom gardar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Pour semblables cas tout homme se devrait garder.

Ignorancia no los escuza en aquest cas.

(chap. La ignoransia no los excuse en este cas.)

V. et Vert., fol. 76.

Ignorance ne les excuse pas en ce cas.

Conj. comp. Al cas que los ditz reys no los poiran acordar.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CLXXII, fol. 207.

Au cas que lesdits rois ne les pourront accorder.

Per cas que mort o perdement de membre s'en enseguis.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 245.

Par cas que mort ou perte de membre s'en ensuivît.

- Cas, terme de grammaire.

Li cas son seis: nominatius, genitius, datius, accusatius, vocatius, ablatius. Gram. provenç.

(chap. Los casos (ne) son sis: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu.)

Les cas sont six: nominatif, génitif, datif, accusatif, vocatif, ablatif.

CAT. Cas. ESP. PORT. IT. Caso.

2. Cazensa, s. f., chute.

Ab rimas multiplicadas... aurian bela cazensa.

Leys d'amors, fol. 15.

Avec rimes multipliées... auraient belle chute.

3. Cazemen, s. m., chute.

Dels majors

El cazemen e dels menors.

Brev. d'amor, fol. 24.

La chute des majeurs et des mineurs.

Cazemens... so es disshendemens d'una dictio... e 'l disshendemens o

'l cazemens d'una dictio del nom ad autre es cazual.

Leys d'amors, fol. 56.

Chute... c'est abaissement d'un terme... et l'abaissement ou la chute d'un terme du nom à un autre est casuel.

IT. Cadimento.

4. Cazuta, s. f., chute.

Aitantost que fo levatz per la casuta que hac presa. Philomena.

Aussitôt qu'il fut levé à cause de la chute qu'il eut prise.

Deslogamen ve per cazuta, battement, etc.

Eluc. de las propr., fol. 49.

Dislocation vient par chute, frappement, etc.

CAT. Cagguda. ESP. Caída. PORT. Cahida. IT. Caduta. (chap. caiguda.)

5. Chaeguda, s. f., chute.

E sia ta chaeguda e mort.

Trad. de Bède, fol. 34.

Et soit ta chute et mort.

6. Chavon, s. m., décadence.

Mas poc val aquel honor que tost ven a chavon.

(chap. Pero poc val aquell honor que pronte ve a caiguda, decadensia.)

La nobla Leyczon.

Mais vaut peu cet honneur qui tôt vient à décadence.

7. Casual, adj., lat. casualis, casuel, accidentel.

Totas aquelas condicios que podon avenir en doas guisas, si cum es aquela de sobre, son apeladas casuals.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Toutes ces conditions qui peuvent survenir en deux façons, ainsi comme est celle ci-dessus, sont appelées casuelles.

Cas es variamen de dictios cazuals per habitutz o per votz, etc.

Leys d'amors, fol. 56.

Le cas est variation de dictions accidentelles par articles ou par désinences, etc.

Substantiv. - Régime, accident, mot auquel l'article est joint.

Habitutz am son cazual representa un mot ses plus...

De son cazual o d'alcus infinitius pauzatz en loc de son cazual.

Leys d'amors, fol. 111 et 4.

L'article avec son régime représente un mot sans plus...

De son régime ou d'aucuns infinitifs posés en place de son régime.

CAT. ESP. PORT. Casual. IT. Casuale. (chap. Casual, del cas – gramática.)

Cazer, v., lat. cadere, choir, tomber.

Lanquan vey la fuelha

Jos dels albres cazer.

(chap. literal: Cuan vech la fulla cap aball dels abres caure. Ha de caure cap aball, cap a dal no se pot caure.)

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Lorsque je vois la feuille tomber en bas des arbres.

Denan sos pes l' irai cazer.

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Je lui irai tomber devant ses pieds.

La sillaba on cay l'accens principals.

(chap. La sílaba aon cau lo acento prinsipal.)

Leys d'amors, fol. 8.

La syllabe où tombe l'accent principal.

Fig. Sept vegadas lo jorn cas lo drechurier en peccat.

(chap. literal: Set vegades al día cau lo just, dret, en pecat.)

V. et Vert., fol. 28.

Le juste tombe sept fois le jour en péché.

- Abaisser, baisser.

E leva sus so que degra chazer,

E baissa jos so que degra levar.

H. Brunet: Pus los dos.

Et lève en haut ce qu'il devrait abaisser, et baisse en bas ce qu'il devrait lever.

Part. pas. Cazutz soi en mala merce. 

(chap. literal: Caigut soc – hay - en mala mersé.)

B. de Ventadour: Quan vey la.

Je suis tombé en mauvaise merci.

ANC. FR. Avant que li jours chaïst.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 242.

Se ens le puet fere caoir.

Roman du Renart, t. III, p. 119.

Tiex pot tost venir haut ki tost est jus chaüz.

Roman de Rou, v. 3350.

CAT. Caurer. ANC. ESP. Cader. ESP. MOD. Caer. PORT. Cahir. IT. Cader. (chap. caure: caigo, caus, cau, caém, caéu, cauen; cauría, cauríes, cauríe, cauríem, cauríeu, cauríen; caiguera, caigueres, caiguere, caiguerem, caiguereu, caigueren.)

9. Escazenza, s. f., accident, chance, échéance.

Ieu n'ai vist, so sapchatz,

Venir mant' escazenza

De rics locs honratz.

G. Faidit: Lo gens cors. 

J'en ai vu, sachez cela, maint accident arriver de puissants lieux honorés.

Per X sols lo met... a l' eschazenza.

T. de Fabre et de Falconet: En Falconet.

Pour dix sous je le mets... à la chance.

ESP. Escaencia. IT. Scadenza.

10. Escazecha, s. f., chevance.

Endevenia neguna onors per do ni per escazecha.

Tit. de 1221. DOAT, t. CXVI, fol. 2.

Survenait quelque fief par don et par chevance.

11. Escarida, s. f., fortune, destinée.

On s'aventura

E s' escarida lo mena.

Lamberti de Bonanel: Pois vei.

Où sa fortune et sa destinée le mène.

Be m det Dieus bon' escarida

D'amor.

B. Martin: Bel m'es.

Dieu me donna bien bonne fortune d'amour.

12. Escazuta, s. f., chute, abaissement.

Qu'ieu lo thesaur del realme de Fransa

No vuelh per mieu, ni m'acor escazuta.

Leys d'amors, fol. 20.

Que je ne veux pour mien le trésor du royaume de France, et ne me convient abaissement.

13. Eschazer, v., échoir, arriver, convenir.

E quar tan vos am e dezir,

Grans bes m'en deuri' escazer.

B. Zorgi: Mout fai.

Et parce que je vous aime et désire tant, grand bien m'en devrait échoir.

Tot so que m'en eschaya,

Domna, penrai en patz.

Arnaud de Marueil: Ses joy non.

Dame, je prendrai en paix quelque chose qui m'en arrive.

Aquo qu'a pretz s'eschai.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Ce qui convient à mérite.

Impers. Es, quand s'eschai, pros e arditz.

Pistoleta: Manta gen.

Il est, quand il convient, preux et hardi.

ANC. ESP. Escaeció un dia no li s tenie que dar. 

V. de S. Millán, cop. 254.

IT. Scadere.

14. Dechazensa, Descazensa, s. f., décadence.

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa.

Giraud le Roux: A lei de bon.

Et celui qui cherche toujours sa chute doit, sans aucun doute, la trouver.

Que valors a preza gran dechazensa.

Paulet de Marseille: Ab marrimen.

Que valeur a pris grande décadence.

Per so tot ve a descazensa.

Eluc. de las propr., fol. 72.

Pour cela tout vient à décadence.

CAT. ESP. Decadencia. IT. Scadenza. (chap. decadensia, v. decaure, se conjugue com caure.)

15. Dechazemen, s. f., chute, ruine, revers.

Malamen renhatz,

Roma; Dieus vos abata

En dechazemen!

G. Figueiras: Sirventes.

Rome, vous régnez méchamment: que Dieu vous abatte en chute!

(chap. Roma, malamén reinéu; que Deu tos abatixgue en decaimén.)

Aquelhs fenhers es a dechazemen

De las armas.

P. Cardinal: Totz lo mons.

Ce feindre est à la ruine des âmes.

Mas se aunis pel mieu dechazemen.

Perdigon: Tot l'an.

Mais il se honnit par mon revers.

ANC. FR. Cil signe qui ainsi avenoient segnefioient mortalité et dechoiement du pople.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. I/J8.

ANC. CAT. Decaymen. ANC. ESP. Decaemento. (MOD. Decaimiento.)

IT. Decadimento. (chap. Decaimén)

16. Descazeig, s. m., chute, renversement.

A penas m'en tein

Que no us get fors en descazeig.

Roman de Flamenca, fol. 19.

A peine je me contiens que je ne vous jette dehors en renversement.

17. Dechaiable, adj., périssable.

Alegreza d'aquest segle es frevols e dechaiabla.

Trad. de Bède, fol. 82.

Allégresse de ce monde est frivole et périssable.

18. Dechazer, Descazer, v., déchoir, rabaisser.

Quar trop dechai

Tot quant vei sai.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Car tout ce que je vois ici déchoit beaucoup.

E s'a mi mal en pren

Ni ma domna m deschai.

Pons de Capdueil: Qui per nesci.

Et s'il m'en prend mal et ma dame me rabaisse.

Fals lauzengiers qu'en amor dechazer

Ponhon totz temps.

Perdigon: Ben aio 'l.

Faux médisants qui s'efforcent toujours à rabaisser l'amour.

Ses promettre, senes paya,

Se pot dona dechazer.

H. de S.-Cyr: Nulha res.

Sans promettre, sans paie, dame se peut déchoir.

Substantiv. Mos maltraitz ni mos descazers.

P. Vidal: En una.

Ma souffrance et mon déchoir.

Part. pas. substantiv.

Qu'ab totz esfortz vey las gens esforzar

De dechazer us autres dechazutz.

G. Riquier: Fortz guerra.

Que je vois les gens efforcer avec tous efforts d'abaisser autres déchus.

ESP. Decaer. PORT. Descahir. IT. Decadere. (chap. Decaure, se conjugue com caure.)

19. Meschasensa, Meschaenza, s. f., malheur, calamité, contre-temps,

méchéance.

Et er grans merces,

Si 'l ven meschasensa.

Le troubadour de Villarnaud: Un sirventes.

Et sera grande grâce, s'il lui vient malheur.

Mas ieu me vauc trop fort meravillan,

Com hai esfortz qu'en diga ill meschaenza.

B. Zorgi: Si 'l monz fondes.

Mais je vais m' émerveillant très fort, comme j'ai la force que j'en dise la calamité.

ANC. FR. Or en est vostre li damages

Et la peste et la meschéance.

Roman du Renart, t. III, p. 42.

Trois grans meschéances aviennent

A ceus qui tiex vies maintiennent.

Roman de la Rose, v. 5143.

20. Meschaia, s. f., méchéance, mésaventure.

Ja qu'era lur meschaia.

B. Zorgi: Mout fort.

Déjà qu' était leur mésaventure.

11. Mescazer, v., mésarriver, nuire.

E mostra quom hom li mescha.

Marcabrus: Belh m'es quan.

Et montre comment on lui nuit.

ANC. FR. Il pourroit bien t'en meschéoir.

Ysopet, liv. I, fab. 55.

22. Accident, s. m., lat. accidentem, accident.

Malautias e 'ls accidents de lor.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Maladies et les accidents d'elles.

Que li venc un gran accident, que era coma mort.

V. de Sancta Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 289.

Que lui survint un grand accident, de manière qu'il était comme mort.

Volem ayssi tractar dels accidens dels noms.

Lo noms a V accidens: especia, gendre, nombre, figura, cas.

(chap. Lo nom té sing acsidens: espessie, género, número, figura, cas.)

Leys d'amors, fol. 44.

Nous voulons traiter ici des accidents des noms.

Le nom a cinq accidents: espèce, genre, nombre, forme, cas.

CAT. Accident. ESP. PORT. IT. Accidente. (chap. acsidén, acsidens)

23. Accidental, adj., lat. accidentalis, accidentel.

Tota dictio ha doas formas: la una es essentials, et l'autra accidentals.

Las partidas essentials de la cauza et las partidas accidentals.

Leys d'amors, fol. 7 et 145.

Toute expression a deux formes: l'une est essentielle, et l'autre accidentelle.

Les parties essentielles et les parties accidentelles de la chose.

Mitigacion de calor accidental.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Adoucissement de chaleur accidentelle.

CAT. ESP. PORT. Accidental. IT. Accidentale. (chap. acsidental)

24. Accidentalmen, adv., accidentellement.

Es accidentalmen agreviativa.

Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est accidentellement grevante.

CAT. Accidentalmen (N. E. ya pierden la t que no se pronuncia). 

ESP. PORT. IT. Accidentalmente. (chap. acsidentalmen)

25. Accider, v., lat. accidere, arriver, échoir.

Si accideysso en la superficia del cors.

Trad. d'Albucasis, fol. 11.

S'ils arrivassent en la superficie du corps.

Part. prés. Flux de sanc accident per incisio de arteria.

Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Flux de sang arrivant par incision d'artère.

ANC. CAT. Acaurer. IT. Accadere.

26. Occident, s. m., lat. occidentem, occident, ouest.

Lo solelh que corre a totz jorn d'orien en occident.

(chap. Lo sol que corre tots los díes d'orién a ocsidén, de lleván a ponén.)

V. et Vert., fol. 32.

Le soleil qui court toujours d'orient en occident.

- Nom relatif d'un pays.

Que tut li monestiers de trastot l'occident.

V. de S. Honorat.

Que tous les monastères de tout l'occident.

CAT. Occident. ESP. PORT. IT. Occidente. (chap. ocsidén, ponén.)

27. Occidental, adj., lat. occidentalis, occidental.

Renhava en las partidas occidentals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Il régnait dans les parties occidentales.

CAT. ESP. PORT. Occidental. IT. Occidentale. (chap. ocsidental, de ponén, com la franja del meu cul cuan me fico mirán cap a lleván.)


Casa, s. f., lat. casa, demeure, case, maison, famille.

En la caza de mon payre son moltas cazas.

Frag. de trad. de la Passion.

En la demeure de mon père sont plusieurs demeures.

Don ieu dirai, Dieus m'o perdon,

Donei de mala casa.

Bertrand d'Allamanon: De l'arcivesque.

Dont je dirai, Dieu me le pardonne, courtoisie de mauvaise maison.

Abeilhas... lors cazas formo artificialmen.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Abeilles... forment avec art leurs cases.

E de qinze cazas los qinze mudamentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Et les quinze changements de quinze cases.

ANC. FR. En leur case se retraïrent

Voulans le chemin rebourser.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 132.

Les villages flamber, les cases des bergers

Servir de corps-de-garde aux soldats étrangers.

R. Garnier, Antigone, act. II, sc. 2.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Casa.

2. Casal, Casau, s. m., métairie, casal.

Non tenra, de ma terra, mas ni casal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.

(chap. No tindrá, de ma : la meua terra, ni mas ni casal.)

Ne tiendra, de ma terre, maison ni métairie.

Tota bestia grossa qui entre en casau, o en vinha, o en camps, o en pratz, den VI deners. Cout. de Condom de 1313.

(chap. Tota bestia grossa que entro a un casal, o a una viña, o a un campo, o a un prat, dono sis dinés.)

Toute grosse bête qui entre en casal, ou en vigne, ou en champs, ou en prés, doit six deniers.

ANC. FR. Un chasal qui fu Oudart Jouvenet.

Tit. de 1303. Carpentier, t. 1, col. 847.

Vint fauciller blez à un kasel à trois lieues de l'ost.

Joinville, p. 108.

CAT. ANC. ESP. PORT. (chap.) Casal. IT. Casale.

3. Cap-cazau, s. m., chef-casal.

Hi puscan far un cap-casau, cascuns de sos fieus et no plus.

Cout. de Condom de 1313.

Y puissent faire un chef-casal, chacun de ses fiefs et non plus.

4. Cazalet, s. m., petite métairie, petit casal.

Tro al cazalet d'En Bertran.

Tit. de 1244. Arch. du Roy., J., 325.

Jusqu'à la petite métairie du seigneur Bertrand.

5. Casalatge, s. m., habitation,

Fons, camis, cazalatges.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 176.

Fontaines, chemins, habitations.

6. Casalera, s. f., cassine.

Te una casalera que s te ab la honor d'En Ramon.

Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J., 4.

Occupe une cassine qui se joint au patrimoine du seigneur Raimond.

7. Casamen, s. m., habitation, domaine, fief.

Als apostols dis Jhesus veramen

Qu'hom lo seguis, e laisses qui 'l segria,

Totz sos amicx et son ric cazamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Jésus dit véritablement à ses apôtres qu'on le suivît, et que, qui le suivrait, laissât tous ses amis et sa riche habitation.

Lhi donet molher e chasamen...

Un castel que ac de K... en casamen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6 et 50.

Lui donna femme et domaine...

Un château qu'il eut de Charles en fief.

D'el tenem nostra terra et nostre cazamen.

Roman de Fierabras, v. 4173.

Nous tenons de lui notre terre et notre fief.

ANC. FR.

Riche homme sont, chascun tint chasement.

Quant à Bues donnas son chasement,

La duchée de Gascongne la grant.

R. de Garin le Loherans. Du Cange, t. II, col. 377.

CAT. Casament. ESP. Casamiento. PORT. IT. Casamento.

8. Cazar, v., pourvoir, caser.

Mas cascus casar si volria

De l'autrui, mas ren no i metria.

P. Cardinal: A totas partz.

Mais chacun se voudrait pourvoir de l'autrui, mais n'y mettrait rien.

De mil amicx es casada

E de mil senhors amia.

Marcabrus: Estornel.

Elle est pourvue de mille amis, et amie de mille seigneurs.

Part. pas. subst. - Casé, vassal.

Per vos sui al dalfin casaz

E tenc totas mas eretaz.

Delfinet: Del mieh.

Par vous je suis vassal du dauphin et tiens tous mes héritages.

Et a un castel mult cortes,

On sun, cavalliers e borzes,

Plus de XX. millia casatz.

Roman de Jaufre, fol. 96.

Et a un château très courtois, où sont plus de vingt mille vassaux, chevaliers et bourgeois.

Aqui jongo Bergonh e Berrier

E chazat e estranh e soldadier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80,

Là joignent Bourguignons et Berruiers et casés et étrangers et soldats à gage.

ANC. FR. Dus, contes, princes et casés,

Bourgois, citoiiens et fievés.

Roman du Renart, t. IV, p. 266.

Si com vos estes mi home e mi chasé.

Roman de Gerard de Vienne. Bekker, v. 3991.

CAT. ESP. PORT. Casar. IT. Casare.

9. Acazar, v., établir, marier.

Mas C piusselas vos ai vist maridar...

C cavayers vos ai vist acazar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Je vous ai vu marier plus de cent demoiselles... je vous ai vu établir cent cavaliers.

ANC. FR.

Il y en eut quelques uns qui s'y acasèrent.

Brantôme, Duels, p. 3.

Acaser au milieu d'un peuple abominable.

Du Bartas, p. 441.

10. Accasat, s. m., casé, vassal.

11. Sotzaccasat, s. m., sous-vassal.

No devon ni no podon mettre accasat ni sotzaccasat.

Tit. de 1413, de sainte Eulalie, à Bordeaux.

Ne doivent ni ne peuvent mettre vassal ni sous-vassal.

Metre acasat ni sotzacasats ab meys cens.

Tit. de 1386. Bordeaux, bibl. de Monteil.

Mettre vassal et sous-vassal à demi-cens,

12. Descazernar, v., chasser, déposséder.

Si qu'enemics qu'ieu aia no pes que m descazern

De la mar on domnei, et no m part del estern.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Tellement que je ne pense pas que j'aie ennemi qui me chasse de la mer où je courtise, et je ne me sépare pas de la direction.

E non cre

Que de re

Negus me descazern.

E. Fonsalada: En abriu.

Et je ne crois pas que nul me dépossède de rien.

13. Decazar, Descazar, v., déloger, chasser, expulser.

Mas, sol car a lor platz, lo volon decazar.

Guillaume de Tudela.

Mais, seulement parce qu'il leur plaît, ils le veulent déloger.

Que decazavan voluntiers

Nostra sancta crezenza.

V. de S. Honorat.

Qui chassaient volontiers notre sainte croyance.

Part. pas. Per que pretz et jovens

E bels captenemens

En son mout descazatz.

Giraud de Borneil: Solatz e joy.

Par quoi mérite et grâce et belles manières en sont beaucoup expulsés.

IT. Scazare.


Cascavel, s. m., grelot.

Voyez le P. Menestrier, Origine des orn. des armoiries, p. 8.

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais carillonner les grelots.

De senhals e de cascavels.

Roman de Flamenca, fol. 14.

D'enseignes et de grelots.

CAT. Cascavell. ESP. Cascabel. PORT. Cascavel. (chap. cascabell)


Cass, adj., lat. cassus, nul, vain.

Que la leyssa sia nulla et cassa.

Tit. de 13O6. DOAT, t. XLII, fol. 48.

Que le legs soit nul et vain.

Que tota gabella... sia cassa et nulla.

Regist. des États de Provence de 1401.

Que toute gabelle... soit vaine et nulle.

2. Cassar, Caissar, Cachar, v., lat. quassare, casser, briser.

Quar lo rauzel quassat non deu hom plus cassar.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 34.

Car on ne doit plus briser le roseau cassé.

Qu'el bos cavals, quan s'eslaissa,

Tira be 'l fre e lo caissa.

G. Adhemar: Pois ja vei.

Que le bon cheval, quand il s'élance, tire bien le frein et le casse.

Fig. Quar mals bes cass' e emberca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Car le mal casse et ébrèche les biens.

- Casser, annuler.

Part. prés. Cassan et annulan.

(chap. Cassán y anulán; cassá als textos antics : anulá, rayá, trencá)

Fors de Bearn, p. 1097.

Cassant et annulant.

Part. pas. E Jaufre remas totz cassatz, 

Que tan fo feritz e macatz.

Roman de Jaufre, fol. 34.

Et Jaufre resta tout brisé, vu qu'il fut tant frappé et blessé.

Es redonda e dura; cachada, no s plega.

Eluc. de las propr., fol. 203.

Elle est ronde et dure; cassée, elle ne se plie pas.

ANC. FR. Il se cacha très grandement, et dist qu'il cuidoit bien que, par celle cacheure, il mourroit.

Lett. de rém., 1377. Carpentier, t. 1, col. 706.

CAT. Cassar. ESP. Casar. PORT. Cassar. IT. Cassare.

3. Cassadura, Cachadura, s. f., brisure, cassure.

Mays non ac nulla cassadura. V. de S. Honorat.

Mais il n'eut aucune brisure.

Cachadura, ruptura, arsura. Eluc. de las propr., fol. 62.

Cassure, rupture, brûlure.

ANC. FR. Peu après celle cacheure, il chut au lit, dont il morut.

Lett. de rém., 1377. Carpentier, t. 1, col. 706.

IT. Cassatura.

4. Cachament, s. m., cassure, brisure.

Per lor cachament et blessament... Laqual l'emperador getet en terra et pres cachament.

Aloes... entre dens pren cachament.

Eluc. de las propr., fol. 162, 194 et 199.

Par leur cassure et blessure... Laquelle l'empereur jeta à terre et elle prit cassure.

Aloès... prend brisure entre dents.

IT. Cassamento.


Cassa, s. f., chasse, poursuite.

Tot' ora cant en cassa iretz.

(chap. Tot' hora cuan de cassera aniréu; cassá: casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

A toute heure quand vous irez en chasse.

Per paor d'auzel de cassa.

Naturas d'alcuns auzels.

Par peur d'oiseau de chasse.

- Ce qu'on a pris à la chasse.

E 'l mangera pro de sa cassa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et il mangera suffisamment de sa chasse.

CAT. Cassa (actualmente usa el portugués caça, caçar). ESP. Caza.
PORT. Caça. IT. Caccia. (chap. cassa, cassera)

2. Cassayre, Cassador, s. m., chasseur.

Ayssi com I cassayre a pus gran gaug, cant pren I ser que cant pren I conilh. V. et Vert., fol. 98.

(chap. Aixina com un cassadó té mes gran goch, cuan pren 1 ciervo que cuan pren un conill – o cachap.)

Ainsi comme un chasseur a plus grande joie, quand il prend un cerf que quand il prend un lapin.

Aissi col cers que, quant a faich son cors,

Torna morir al crit dels cassadors.

Richard de Barbezieux: Atressi cum.

Ainsi comme le cerf qui, après qu'il a fait sa course, revient mourir au cri des chasseurs.

Adjectiv. E li ric hom cassador

M'enueion e 'l buzacador,

Parlan de volada et d'austor.

Bertrand de Born: Rassa.

Et les riches hommes chasseurs et les amateurs de buses, parlant de volée et d'autour, m'ennuient.

CAT. Cassador (actualmente usa el portugués caçador). ESP. Cazador. PORT. Caçador. IT. Cacciatore. (chap. cassadó, cassadora, cassá)

3. Cascieu, s. m., chasse, lieux de chasse.

Boscs et bartas et cascieus... arbres dometgues et salvatgues et cascieus.

Tit. de 1256. DOAT, L. CXIII, fol. 46.

Bois et bocages et lieux de chasse, arbres domestiques et sauvages et lieux de chasse.

4. Cassar, v., chasser, poursuivre.

Et ieu cas so qu'aissel prenga.

Raimond d'Orange: Pos tals.

Et je chasse ce que celui-ci prenne.

Qu'anc cynglar no vim plus irat,

Quan l'an brocat ni l'an cassat.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que jamais nous ne vîmes sanglier plus irrité, quand on l'a poursuivi et on l'a chassé.

Cum selh que cassa e non pren.

Elias de Barjols: En atretal.

Comme celui qui chasse et ne prend pas.

Lo lebrier corre e la lebre, l'us per pahor, l'autre per dezirier; l'us s'en fug; l'autre cassa. et Vert., fol. 29.

(chap. Lo llebrel corre y la llebre, la un per paó o temó, l'atre per dessich; la un fuch; l'atre acasse.)

Le lévrier court et le lièvre, l'un par peur, l'autre par désir; l'un s'enfuit, l'autre chasse.

- Expulser.

Casset Constanti e sos fils de la terra.

V. de Bertrand de Born.

Il chassa de la terre Constantin et ses fils.

Fig. E peccatz cassa sanctor.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et péché chasse sainteté.

CAT. Cassar. ESP. Cazar. PORT. Caçar, IT. Cacciare. (chap. Cassá; acassá: acasso, acasses, acasse, acassem o acassam, acasséu o acassáu, acassen. Perseguí: perseguixco, perseguixes, perseguix, perseguim, persegui, perseguixen.)

5. Causar, v., chasser, expulser.

Que causan los eretges de mest l'autra gent bona.

Guillaume de Tudela.

Qui chassent les hérétiques du milieu de l'autre bonne gent.

6. Decassar, v., chasser, poursuivre.

Per lasquals errors decassar. Brev. d'amor, fol. 144.

Pour lesquelles erreurs chasser.

Lo reys l'a decassat,

Car en tota Equitania non ac borc ni ciptat.

V. de S. Honorat.

Lo roi l'a chassé, car en toute Aquitaine il n'eut bourg ni cité.

Els anavan fort descasan.

Brev. d'amor, fol. 176.

Ils les allaient poursuivant fort.

ANC. FR. Scipion fut envoyé en Espagne, dont il déchassa les Carthaginois.

Amyot, Tr. de Plutarque. V. de Fab. Maximus.

Mais je vois peu à peu que l'aube qui s'avance 

Déchasse en s'approchant l'ombrage et le silence.

Desportes, Premières oeuvres, p. 203.

IT. Scacciare.

7. Encaus, s. f., poursuite, chasse.

Grans fo l'encaus.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

La poursuite fut grande.

Metre la devetz en encaus.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous devez la mettre en chasse.

ANC. FR. E lo cers s'enfoï les sauz

Qui n'est pas bel de lor enchauz.

Roman du Renart, t. III, p. 95.

Ebrouinz le enchauça et fist d'eulz en cel enchauz si grant occision.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 360.

ANC. ESP.

Con sabor del encalzo arramarien Troyanos.

Poema de Alexandro, cop. 695.

8. Encaussament, s. m., poursuite.

Comensero 'ls ad encaussar, e mentre fassian l'encaussament, Augier Daynes venc. Philomena.

Ils commencèrent à les poursuivre, et tandis qu'ils faisaient la poursuite, Ogier le Danois vint.

Ad abaissament et encaussament de Vaudesia.

Tit. de 1243. DOAT, t. XXXI, fol. 47.

A abaissement et à poursuite de l'erreur des Vaudois.

IT. Scacciamento. (chap. Acassamén, de acassá.)

5. Entrecaussamen, s. m., entre-pourchas.

De Cesar, de Pompeiu say yeu perfiechamens

Las vidas e las morts e 'ls entrecaussamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais parfaitement les vies et les morts et les entre-pourchas de César, de Pompée.

10. Encaussador, s. m., poursuivant.

Aissi cum fan volpill encaussador,

Encaus soven so qu'ieu non aus attendre.

G. Magret: En aissi m.

Ainsi comme font les timides chasseurs, je poursuis souvent ce que je n'ose atteindre.

11. Encaussar, Encassar, v., poursuivre, pourchasser.

Que no s'auza tornar ni s pot gandir,

Quan l' encausson siei enemic mortal.

P. Vidal: Anc no mori.

Qui n'ose se tourner ni se peut garantir, quand ses ennemis mortels le poursuivent.

L'us m'encaussa, l'autre m fai remaner.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

L'un me chasse, l'autre me fait rester.

Fig. Aissi 'ls encaussa avers.

P. Cardinal: L'afar.

Ainsi l'argent les poursuit.

En Proensa cant encaus ni cant fau

Crit: Monferrat.

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc.

En Provence quand je poursuis et quand je fais le cri: Montferrat.

Vos encassavan feren ad espero.

Rambaud de Vaquieras (Vaqueiras): Senher marques, var.

Vous chassaient frappant de l'éperon.

ANC. FR. Et ke nus n'en fuie lor prie,

Ne n'encauce trop folement.

Roman du Renart, t. III, v. 371.

Moult en ocist en fuiant; il les enchausa jusques à un fleuve qui est apelez Hester.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 164.

ANC. ESP.

Et fueron encalzados Dario con su mesnada.

Poema de Alexandro, cop. 1032.

IT. Incalzare.

12. Percat, s. m., quête, profit, poursuite.

Et anava motas sasons

En percaz ab autres glotons.

V. de S. Honorat.

Et il allait maintes fois en quête avec d'autres pillards.

Quar enueitz es, qui tot l'an vai querer

Menutz percatz, paupre ni vergonhos.

Pistoleta: Ar agues ieu.

Car c'est un ennui, qui, pauvre et honteux, va tout l'an chercher de menus profits.

Et en dompnei ai mes tans bels percatz

Et tant cortes usatge.

Raimond de Miraval: Sirventes.

Et en galanterie j'ai mis si belles poursuites et si courtois usage.

El vostre paubr' ostal

Viu hom d'avols percatz.

T. de Falcon et de Gui: Falco.

A votre pauvre hôtel on vit de méchants profits.

ANC. FR. Car maint beau gibier est perdu

Par fautes de faire pourchas.

Coquillart, p. 33.

Par le pourchas des envieux.

Charles d'Orléans, p. 80.

Vus mustrerai d'une suriz

Ki, par purchaz e par engin,

Aveit menaige en un mulin.

Marie de France, t. II, p. 68.

IT. Procaccio.

13. Percassar, v., pourchasser, tracasser.

S'ieu percasses mon ben alhor.

Gaubert Moine de Puicibot: Amor.

Si je poursuivisse mon bien ailleurs.

E van percassan e queren

Vianda per lur noiremen.

Brev. d'amor, fol. 51.

Et vont pourchassant et cherchant vivre pour leur nourriture.

Cove que s percas sai e lai.

P. Rogiers: Senher.

Il convient qu'il se tracasse çà et là.

ANC. FR. A aimer et pourchasser ceste saincte sapience, discipline des roys.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1, p. 17.

IT. Procacciare.


Casser, s. m., chêne.

Casser es arbre glandier... Gentils querion respostas els cassers.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Chêne est arbre à glands... Les gentils demandaient des réponses aux chênes.


Cassia, s. f., casse.

Cassia es especia aromatica.

Erba ayssi cum cassia lignea.

Mollifican cum cassia fistola.

Eluc. de las propr., fol. 202, 38, 104.

La casse est une espèce aromatique.

Herbe ainsi comme casse ligneuse.

Mollifiant comme la casse fistole.


Cassidos, adj., chassieux.

Si tos huelhs es lag ni cassidos.

V. et Vert., fol. 62.

Si ton oeil est souillé et chassieux.


Cast, adj., lat. castus, chaste.

Tortretz auzel simple es cum colomba, et trop plus cast que ela.

Eluc. de las propr., fol. 148.

(chap. La tórdola es un muixó simple com lo colom, y mol mes casto que ella.)

La tourterelle est un oiseau simple comme la colombe, et beaucoup plus chaste qu'elle.

Cove que sia cast e amesuratz.

Regla de S. Benezeg, fol. 74.

Il convient qu'il soit chaste et prudent.

Qui recep en son cor mals pessamens... non es castz davan Dieu.

V. et Vert., fol. 84.

Qui reçoit en son coeur mauvaises pensées... n'est pas chaste devant Dieu.

Fig. De mi dons, qu'es bel' e blonda

E de totz mals aibs cast' e monda.

Folquet de Lunel: Can beutatz.

De ma dame, qui est belle et blonde et chaste et pure de toutes mauvaises qualités.

ANC. FR. Cent pucelles castes et de bonnes meurs.

Roman français de Fierabras.

CAT. Cast. ESP. PORT. IT. (chap.) Casto.

2. Castament, adv., chastement.

Qu'ieu cre, si vis vostre cors grail' e gen

Ypolite, que visquet castamen, etc.

G. d'Anduse. Be m ditz.

Que je crois que si Hippolyte, qui vécut chastement, avait vu votre corps gracieux et gentil, etc.

Garda non solament los oils chastament mas la lenga.

Trad. de Bède, fol. 32.

Garde chastement non seulement les yeux mais la langue.

CAT. Castament. ESP. PORT. IT. Castamente. (chap. castamen)

3. Castitat, Castedat, Castetat, s. f., lat. castitatem, chasteté.

Contra lucxuria sun fait de castitat. Poëme sur Boèce.

Contre luxure ils sont faits de chasteté.

Obra valra mai ses castedat, que castedatz ses obra.

Liv. de Sydrac, fol. 51.

Oeuvre vaudra plus sans chasteté, que chasteté sans oeuvre.

An fag vot de gardar castetat.

V. et Vert., fol. 18.

Ont fait voeu de garder chasteté.

CAT. Castedat. ESP. Castidad. PORT. Castidade. IT. Castità. (chap. Castidat.)


Castanha, Castagna, Castanhia, s. f., lat. castanea, châtaigne.

Mais am freidura e montagna

No fas figa ni castagha.

P. Rogiers: Dousa amiga. (douss' amia)

J'aime plus froidure et montagne que je ne fais figue ni châtaigne.

Nég. expl. Totz sos afars no val una castanha.

P. Vidal: Ges pel temps.

Toute son affaire ne vaut une châtaigne.

Castanhia pelada paga del sestier un dener.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Châtaigne pelée paie du setier un denier.

CAT. Castanya. ESP. (chap.) Castaña. PORT. Castanha. IT. Castagna.

martes, 12 de diciembre de 2023

La vie de sainte Énimie. Enimia

La vie de sainte Énimie.

La vie de sainte Énimie. Enimia


On ne connaît qu'un seul exemplaire de cette vie, conservé dans la Bibliothèque de l' Arsenal, et portant le n° 7.


Ad honor d' una gloriosa

Verge sanctade Crist esposa,

Que fo Enimia nominada,

De Fransa de rehal linhada,

Trais aquest romans de lati,

Per rima, si com es aysi,

Maistre Bertrans de Masselha,

Ab gran trebalha et ab velha;

Car qui sap be e non l' essenha,

Segon la ley de Dyeu non renha;

Per que trais maystre Bertrans

De lati totz aquestz romans.

E no us cuides qu' el ho fezes

Que lauzor de segle n' agues,

Ans fo pregatz caramen

Dans part lo prior e 'l coven;

Mas majormen, si com say yeu,

O fes ha lauzor de Dieu

E de mi dons Sancta Enimia,

De cui vos vuelh comtar sa via.

Apres cant Jhesu Crist fo natz,

E mes en cros, e resuscitatz,

E fo a la dextra del Payre

Montatz, si com ausem retrayre,

Lhi apostol cuminalmen

Aduzion a salvamen

Las terras e las regios

Per lurs sanctas predicatios;

Mas cant foron las encontradas

Vas Dieu totas per pauc tornadas,

Tot deriers lo regne de Fransa

Pres, pels discipols, baptizansa,

Car totz temps fo ferma e dura

En aquo que cre per natura;

Mas apres, cant ac pres baptisme,

Us reys governet lo regisme

Que fo Clodoveus apelatz;

Onratz reis et apoderatz.

Aquest fo filhs de Dagobert,

Si colh gesta ho dis apert.

Sos avis ac nom Clodoveu,

Que totz primiers creset en Dieu

Que nulhs reis del regne de Fransa,

E prumyers ac bona esperansa.

Et, en aysi com syeu payro

Foron vas Dyeu fizel e bo,

Aquest Clodoveus atrestal

Ac vas Dyeu bon cor e leal.

Sa molher fo, per l' encontrada,

Astorga per nom apelada.

Aquist doy agron una filha

Que fo belha per miravilha,

Si que natura non poc far,

Negun temps, de beltat sa par;

Ans vos dic que, per sa beltat,

Tuch li ric home del regnat

La venien vezer totz jorns...

Mas la tozela no y metia

Son pes, ni s' en orgolhosia,

Car en Dyeu avia son cor,

Et en luy servir son demor...

E pogra aver, si s volgues,

Marit rey, comte o marques,

Car mot ric home la querien

Per la beltat que en lyei vezion,

Mas ilh de re menhs non trachava:

En Dieu servir se delectava.

S' ilh vis lo paure desayzat,

De fam coytos et assedat,

Ilh l' abeurava e 'l payscia

Tro que ben sadolat l' avia.

S' il vis lo mesquin nudamen,

Hilh li donava vestimen;

Mas totz sos maiors gautz ades

Era lavar los caps e 'ls pes

Dels paures de Crist nuech e dia,

On plus meschinetz los vesia.

Als malautes fasia lieths

Et aquo era sos delieths...

Mas quan venc lai que la pieusela

Enimia, fo grans e bela,

Fo per molher trop demandada

Per los baros de l' encontrada,

Q'en prometien grant aver,

Tant la volia quechz aver.

E, on quascus era plus rics

Et avia melhors amics,

Aquel prometia trop mays

D'aur e d' argen sinquanta fays.

E que us iria comtar gaire?

Lo reis autreget a la mayre,...

Car ben era hueymais sazos;

Mas davan totz un n' elesquet,

Celuy de que plus s' azautet,

A cui el sa filha dones

E per molher la 'lh espozes.

Pueis es vengutz a la regina...

“Bela filha, so dis lo payre,

Aysi em yeu e vostra mayre,

E volem que ns digatz lo ver:

Qal voletz per marit aver

De Fransa dels onratz baros?

Car u n' avem elescut nos,

Rics e onratz, bel chavalier,

Que vos demanda per molher.”

La domaysela li respon:

“Payre senher, per re del mon

Non auray marit ni espos,

Mas Jhesu Crist, lo glorios,

Al cal ai promes castetat

Tener, e ma virginitat.”

Lo paire respon e la maire:

“Filha, tot vos venra a fayre.”

La pieusela si pres a plorar,

Car no lur poc ges contrastar.

Entretan lo reis, ses demora,

Fes adobar dins e defora,

Per las salas e pels palays,

Tot so que a la cort s' atais;

Si que lendema, ses bisten,

Pogues hom far l' esposamen...

Mas Enimia, la piuzela,

Fo en una cambra mot bela,

E non dormi ges, ans preget

Lo syeu espos, que la formet,

Que, per la soa pietat,

Li gardes sa virginitat...

E que la gardes del felo,

Que no la pogues enganar

Lo sieus engans, ni baltugar...

Cant ac sa orazo complida,

Del senhal de Crist s' es garnida;

Pueys a al rey de pietat

Son cors e s' arma comandat.

Aqui... us miracles venc,

Que tota la donzela tenc,

Car, per la cara e pel cors,

Perdet la gran beltat defors,

Que tota fo aysi tacada,

Que pueys no fo sol demandada,

Per baro ni per chavalier,

Ad esposa ni a molhyer;

Car ilh ac una malautia

Que hom apela lebrosia...

Mas cant venc a saber al payre

Et a la regina sa mayre

Et a son frayre Dagobert,

Ayso vos puesc ben dir per cert

Que anc no fo faitz tan grans dols

Per homes savis ni per fols,

La bruyda leva pel palays

Dels plors, dels critz e dels esglais,

Pels palazis e pels comtors,

Pels marques e pels varvassors,

Per dompnas e per domayselas,

Cant auso las malas novelas

De lur dompna jove, real

Que tan sobde aia tal mal

Que l' aia en aysi tachada,

Que ilh ne sia desfayssonada...

Mas quant lo reis vi e la maire

Que al re non podien fayre

De lur filha, feyron venir

Rics metges per lyes a guerir;

Mas, per metgias ni per artz

Que 'l fezesson dans totas partz,

Ni per herbas ni per poysos,

A la toza non tengron pro;

Car ges de metges lor metgia

Contrastar a Dyeu non podia.

Mas quant venc, apres ganre dias,

Que 'l verges, per totz sos afans,

Fezes gratz a Dyeu humielmen,

L' angel venc que 'l dis belamen:

“Enimia, verges de Dyeu,

Messatges fizels ti suy yeu;

Per me ti manda Dieus de pla

Que t'en anes en Gavalda,

Car lay trobaras una fon

Que t redra ton cors bel e mun,

Si te lavas en l' aygua clara;

Molt es la fons sancta e cara,

Et a nom Burla: vay t'en lay,

Non ho mudar per negun plai.”

La donzela, cant ayso aus,

Fay a Dieu gracias e laus...

Mas lendema, engal lo dia,

Venc a son payre dreita via

Et a la regina sa mayre

Et a Dagobert lo syeu frayre,

Et a lor comtat la razo

De la divina visio...

Cant foron tuch encavalgat,

Comandon a Dieu lo regnat,

Enimia tota prumieyra;

Pueys se meton en la carieyra

Et, en apres ganre jornadas,

Son vengut en las encontradas

De la terra de Gavalda.

Adonc la verges say e la

Garda si ja vezer poyria,

Vas nulla part, la dreita via

Que l' aduces lay ves la fon

Que lhi a promes lo Reis del mon.

Et entretan e mei l' estrada

Vec un mas, on fes estancada;

Et ha als homes demandat,

Que ha en aquel mas trobat:

“Baros, prohomes, mostratz mi

La drech' estrada e 'l chami...”

Una femna li venc davan,

Que s' era traita ves la via,

Quant vi aquela companhia;

Pueys li a dich: “E qui es tu,

Que aissi passas ad estru

Per sesta nostra encontrada?...

E digas mi, senes bisten,

La causa que sai vas queren;

Car per aventura seria

Que yeu te endreyssaria,

E ti poyria tener pro

En so que quers, e diguas m' o,

Car yeu fui en aquest loc nada,

E say ben tota l' encontrada...”

Cant Enimia l' au parlar,

Comensa se a perpessar

Si ja 'lh diria la razo

De la divina visio.

E cant so ac molt perpessat,

Creset que, per Dieu voluntat,

Li fos aquilh femna venguda...

Profemna, tu m' as demandat

Que vauc queren; e sai t' en grat:

La fon de Burla vau queren,

Sapchas, pel Dieu comandamen;

Car si m puesc sol esser lavada

D'aquel' aygua, serai mundada...”

- "Domna, fai s' ilh, per sa virtut

Ti don Dieus de ton cor salut,

Car aquist aygua que demandas

No say yeu per aquestas landas,

Ni ancmays parlar no n' ausi;

Mas una aygua nays prop d' aissi,

Que es profeytabla e bona

A tota malauta persona;

E venon hi de loinh banhar

Cilh que volun lur cors mundar;

E si lavar hi te volias

Yeu cre que ben gerir poyrias...”

Enimia no sap que far...

Per ho il dis als companhos

Qu' albergesson per las maysos,

Et adobesson de mangar...

Mas cant la nuech fo avenguda,

Enimia sola, ses brugda,

S'en vay en una cort defors,

Et esten en terra son cors,

E prega Dieu que 'lh do certansa

D'aquo que ilh es en doptansa;

Mas quant fo myega nuech passada,

Que 'l donzela se fo pausada,

L' angels li venc en eis lo pas,

Et ha li dich que non lay pas,

Lay vas los banhs que dich l' avia

La femna, car ges no s tanhia

Que per aquels banchs tornes sana,

Que eron fachs per ma humana;

Ans volia Deus que s n' anes

Lay vas Burla, e que s banhes

En l' aygua freyda, sos la rocha,

On a penas lo solelhs tocha.

Enimia fo esgausida

Per la paraula qu' a ausida;

Mas quant venc lendema mati

Ela si mes en lo chami,

Et ab ela syeu companho...

Mas quan venc, apres ganre dias,

Qu' agron anat, per longas vias,

Per terra molt aspra e dura,

Esdevengron per aventura

En una val prionda e fera...

Auziro, si com a Dieu plac,

Pastors layns, per miey lo bac, (baç; alemán Bach: arroyo, riachuelo.)

Que anavan vacas sercan,

E l' us al autre demandan,

Que avian adonc perdudas,

Iuz per las landas escundudas.

“E Bar! agras las tu vistas

Las vacas que avem tan quistas,

Dis l' us al altre, pels boscatges?”

Respondet us d' aquels salvatges:

“Yeu cre siunt, si Dieus m' aon,

A Burla beure en la fon.”

Enimia quant au nomnar

Burla, pren si ad alegrar;

Et ha dich a sos companhos:

“Baro, donem dels esperos,

Que yeu ay auzida nomnar

La fon de Burla, so me par...”

Li pastor an paor avuda

Quant auziro aquela bruda...

Mas un n' a fayt vas se propjar...

“Amic, fay s' ilh, digas mi tu,

Que sabes aquestas montanhas

las ayguas e las fontaynas,

On es ni en cal encontrada

La fon que Burla es apelada?

Car per ela n' em vengut nos

De molt longuas regios,

E si tu lay nos vols menar,

Grant aver ne potz gazanhar.”

Lo vila cant au la donzela

Grant aver cuida aver d' ela,

E respon li demantenen:

“Dompna, dompna, segon mo sen,

Tu es de molt gran baronia...

Essenhar t'ay, ans que remanha,

Burla, que m' as aysi gen quista...

Mas empero aquel aver

Que m' as promes, vuelh aver.”

Enimia molt largamen

Li fay donar aur e argen...

Lo vilas pres l' aur jansion

Et a 'ls guidatz pueys vas la fon.

La fons es inz en una comba

Qu'es pres de Tarn, gran e prionda...

Dans altra part d' aquela fon,

Vas orien, vas un pauc mon

Es lo mostiers bels e onratz,

Al laus d' ela hedificatz,

On encar lo sieu sainhs cor jay...

Cant Enimia fo venguda...

Mes se aqui de ginoulhos

Davan, am totz sos companhos,

E preget Dyeu, per pietat,

Que li redes sa sanetat...

E senhet son cors e sa chara,

Pueys s' en intra en l' aygua clara;

E, cant se fo tres ves lavada,

La malautia s' en es anada,

Et ac la carn bela e monda

Plus non es coloms ni colomba...

Ar escoltaz altre miracle

Que Dyeus i fes bel e mirable,

Que yeu que us o dic, o ay vist;

Aissi mi valha Jhesu Crist,

Car aqui on il si sufferc,

La rocha un petit s' uberc

E fes a la verge son loc...

Et encar i pareis, ses dec,

Lo sanz setis on ela sec;

Lo loc del dos e del ladrier

Hy pot hom vezer s' om lo quier;

Del cap e del col eyssamen

Y es lo locs entieyramen.

Cant tot ayso fo accabat...

E s' en retornavan ves Fransa...

Non agro ges be sus montat

La costa, que n' es grans et alta,

Cant la verges, e miech la via,

A recobrat la malautia...

Cant venc la nuech, en miech del sol,

Enimia fes estranh dol,

E preget Dyeu, si com solia,

Que n' agues merce si 'l plazia.

Cant venc lendema, al jorn clar,

Sos companhos fes ajustar

Et a lor dit tot belamen:

“Baro, ades tornem corren

Vas Burla, e serai guerida;

Ayssi o vol lo Reys de vida,

Obs ha que m banh' altra vegada,

E serai sana e mundada.”

Las dompnas e li chavalier

Fan son coman molt volontier,

E son s' en a Burla tornat...

Fes humilmen altra vegada

Sos precs a Dyeu, pueys es intrada

En l' aygua, et ha recobrat

Son bels cors e sanetat...

Pueys dis li cascus, e li conorta

Que mais en paor non estia...

E que s' en torne en Fransa

Per dar al regne alegransa.

La verges volc lor voler far,

E comenson s' en a tornar

Cant la verges pres a pessar...

E dis en son cor tot pessan:

“Pogra esser que nulh engan

Agues fait per noscen vas Dyeu...

Per que retornada m' agues

La malautia altra ves;

O si per ayso ho faria

Que jamais, a tota ma via,

Per neguna causa del mon

Me partes de la sancta fon...”

Pueys cant ac aysso perpessat,

Que non agron gayre anat,

Lo mals la pres autra vegada...

Cant la verges se sen malauta,

Apila la ma sos la gauta,

E non a fe ni esperansa...

Pueys si complanh e si gaymenta

Ab Dyeu, car ayssi la tormenta;

Mas pero pueys ha en cresensa

Que no ve ha Dyeu per plazensa

Que ilh s' en torne en sa terra,

Per que li mov aquela gerra;

E membret li d' aquest sermo,

Que bous non pot contr' agulho,

Et es s' en a Burla tornada...

En la clar' aygua s' es banhada...

Dyeus hi ac pausada la cura...

Anc pueis no l' a pres voluntat

Que s' en tornes en son regnat;

Pero lo cors ac cossiros

Que fassa de sos companhos...

“Grans gracias, baros, vos fas...

Ben sabes com es avengut...

Per la forsa de Jhesu Crist;

Reman sai en aquesta terra...

Pero a me fora talens,

Si pogues, que vis mos parens...

Mas pero cilh que retornar

S'en volran, podon o ben far.”

Cant Enimia ac parlat,

Tot lo mai cridet ad un glat,

E prometon a la donzela

Que tos temps remanran ab ela...

Mas empero de tals n' i ac

A cui lo remaners non plac...

Enimia fes ajustar

Totz cels que s' en volgrun anar...

Baro, en Fransa vos n' iretz,

E las novelas comtaretz...

Pueys diretz lor daus part de me

Que yeu lor clame, per merce,

Que als paures sya donat

Aquo que m tanh per heretat...”

De Enimia parlem ueymay,

Cossi es remazuda de lay

A la fon que aves auzida,

On era de son mal guerida.

Hilh serca, d' aval e d' amon,

Los locs que son viron la fon;

Pueys s' en monta per una rocha

Que diratz que sus al cel tocha...

E troba una balcha gran,

En miech de la roca istan.

En la balma s' en es intrada...

Cant ac la balma remirada

Per tot, fort s' en es agradada,

Et es li vengut a coratge

Que lains fassa estatge,

E retenc, per far companhia,

Una filhola que avia,

Qu'era atressi apelada

Enimia, deus que fo nada;

Los altres trames per la val,

Viron Tarn, amon et aval...

La verges menet sancta vida

En la balma que ac causida...

E si retraire vos volia

Las virtutz que Dyeus li fazia...

Serion passatz ganre d' ans;

Perho un pauc vos ne diray

D' aquelas que auzidas ay,

Las gens, si com auzit aves,

Venion de luenh e de pres

A la verge, de Dyeu amia,

Per guerir de lor malautia.

Esdevenc se, una vegada,

Que us hom, d' aquela encontrada,

Avia la ma secca cum tronc...

E venc a la sancta pieuzela,

E cobret sa ma bona e bela.

Altra vegada s' esdevenc

Que us lebros ves ela venc,...

E fo mundatz e deleytos...

Altra ves s' esdevenc, un dia,

Que una profemna issia...

E menet son efan pel ma...

Mas, no say ges per cal affar,

La profemna volc Tarn passar;

E, cant fo ins el miey del gua,

Sos filhs l' escapa de la ma

La mayre pres ad udolar...

E vay per la ripa cridan:

“Dyeus, que faray de mon efan!

Lassa caitiva, com soy morta,

Que l' aygua mon efan n' eporta!” (emporta, enporta)

Tan vay la femna, e tan crida

Que son efan troba a riba,

Que l' aygua l' ac gitat defors;

Mas l' arma no fo ges el cors.

Cant la femna vec so filh mort,

Adonc ac doble desconort;

Clama se caitiva e lassa,

Pueis leva l' efan en sa brassa,

E vai s' en ploran e plangen,

Ayssi com poc, gran dol fazen

Vas la santa verges de Dyeu,

Per so que 'lh reda lo filh sieu...

“Verge sancta, ret mi mon filh!...

Ren lo mi, dompna, ren lo mi!

Si non, yeu remanray ayssi,

E morray davan mon effan,

Lassa, ab plor et ab affan!...”

Cant la verges vi la dolor

De la femna, e l' estranh plor...

Pueis dins sa cela s' en intret,

Et aqui Jhesu Crist preget

Que per la soa pietat

Ressuscite l' effan negat.

Cant ac orat, la domayzela

Leva sus, et ieys de sa cela,

Et es venguda lay defors

On erun trastuch ab lo cors,

Que era pausat en lo sol,

Aqui en un petit planiol.

Cant Enimia fo aqui

El planiol asetet si...

Cant la verges se fo pausada

Aqui, on s' era assetada,

Pres l' efantet pel ma, e crida:

“Vay sus, effas; recobra vida;

Leva sus tost, el nom de Dyeu;

El nom de Dyeu t' apele yeu.”

Aqui mezeis non hi ac plus

Que l' efas se leva vieus sus...

Pueis pres son effan vyeu la mayre,

E tornet s' en en son repayre

Ab gauch et ab alegretat,

Car ac son effan recobrat.

Mas esdevenc s' una vegada

Que la verges s' es perpessada

Que bastis glieysa ad honor

De la Mayre Nostre Senhor,

On poguesson moynjas istar

Per servir Dyeu e coltivar;

Et ayssi com so perpesset,

Tot en ayssi ho acabet,

Car ad honor Sancta Maria

Fes glyeisa, la donzela pia,

Pres del flum de Tarn, sobre Burla,

Mas molt hi sufferc gran taburla...

Venia una grans colobra...

E derrocava tot a tyeira,

De nuech negra, ho ab lugana,

Lo bastimen de la setpmana, (setp: sept : set: se; septemseptimana)

Et aysso tota hora tenc

Entro que Sainz Yles hi venc,

Que era, en aquela sazo,

Evesques de la regio,

D'una ciutat qu' era apelada

Gavols per cela encontrada;

Mas pueys mudet hom l' evescat

Del tot a Memde la ciutat.

E diray vos entyeiramen

Coyssi o fes d' aquel serpen

L' evesques que aves auzit

Por forssa de Sanht Esperit.

Aquest evesques ac auzida

De Enimia la sancta vida,

E venc a la balma un jorn

Per far a la verge honor.

Enimia fort s' esguazi...

Ela li dis los destorbiers

Que li fay aquel adversiers...

Adoncz lo sanhz hom la coforta,

E promet qu' el ne pregara

Tot jorns cant tornatz s' en sera...

E retorna s' en vas sa cela.

Adonc preget Dyeu humielmen

Per la verge, contra 'l serpen...

Mas esdevenc se una vegada

Que Sanz Yles vengutz hi fo...

Fo lasses, et adormic si

En la falda de la donzela...

Vevos que venc us sobdes critz,

E tempesta de la colobra

Que venia desfar la obra.

Cant la verges au lo fer glat,

Leva 'l cap e vi lo mal fat,

E comenset si a plorar

Que l' evesque fes revelhar.

Lo sanhz hom no volc far demora,

E demanda li per que s plora.

La sancta toza respon li:

“E, senher payre, que vecti

Aquel serpen qu' ieu ti dizia!...”

Adoncz lo sanhz hom, ses demora,

Senha son cors, pueys s' en yeis fora,

E venc contra lo fer serpen,

Per la costa viassamen...

Per aventura, en la via,

Troba dos fustz, e leva los,

E met los en semblan de cros...

Lo serpens cant lo vec venir

La cros el ma, pres a fugir...

Mas hom per veritat recomta

Qu' una gran roca fo encontra...

Et es se lains esconduda.

Cant lo serpens fo dins intrat,

Sanz Yles s' es meravilhatz,

E prega Dyeu, lo rey del tro,

Qu'el giet de lains lo drago,

E la Verge Maire Dyeu

Prega que 'l do lo secors syeu;

E promet que el l' en fara

Mostier, on ilh colta sera,

En aquel loc e non en altre,

Sol que lo dracs de lains salte.

Lo dracs brama lains e crida

Et ab lo bram es fors anatz...

Sainchz Ylis fo amanoitz,

Et a lo ferit ab la crotz

Si qu' el sancs cazet fers e ros

En una roca, on encar

Per senhal lo pot hom trobar...

Aqui fo faichs pueis us mostiers

Que es encar bels et entiers,

Que fes Sanhz Yles ad honor

De la Mayre Nostre Senhor,

Ayssi coma avia promes...

Cant lo drac vi cazer son sanc,

Brama e sailh de ranc en ranc...

L' evesques ac lo cor alegre,

Et adoba se d' el ben segre;

Mas ges tan corre non podia

Com aquel enemics fazia.

Aytan cant pot s' en fuch lo drac...

Cant vi qu' el s' en fuch aytan fort...

E pesset si qu' al re no fos

Mas de Sathan temptatios...

Pueys tan cant poc ves lo drac ve,

E conjura lo mantenen,

Pel poder Dyeu omnipoten,

Que s' estanque, e plus non au...

Cant lo serpens au lo conjur

Contra se trop cozen e dur,

Aqui... cay aval en Tarn...

Lo sanhs hom s' en es retornatz

A la balma, ves la donzela;

Pueys lauzon Dyeu et el et ela,

Adonc si meton al obrar...

Cant lo mostier fo acabatz,

Ad honor de Dyeu fo sagratz

E de mi dons Sancta Maria,

En aissi com promes avia

La sancta donzela reals,

Cant fo venguda en las vals.

Pueys de l' altra part, pres d' aqui,

Fan altre mostier atressi,

Et sagron lo a la honor

De Sant Peyre, lo ric senhor...

Cant li mostier foron bastit,

Lo sanz bisbe ha establit

Que monga sia la donzela

E las altras totas ab ela,

Domnas e verges issamen...

L' evesques s' en es retornatz

Lay on era sos evesquatz.

Enimia fo abadessa...

En ayssi istet longamen

Enimia ab son coven,

Que tot jorn, tot jorn li venion

Las gens, car sancta la sabion.

Mas cant auzi lo reis de Fransa

De la filha la renomnansa,

Qu' ilh era monja abadessa,

E de dos mostiers senhoressa,

Trames li grant argen et aur

E ganre d' altre bel thesaur...

Mas cant ac istat longamen

Enimia ab son coven,

Conoc lo dia de sa fi,

E fes ajustar davan si

Tota la soa companhia,

Monjas e laycs e la clercia;

E cant foron tuch ajustat

Dolsamen lur a sermonat:

“Cars frayres, fay cilh, e sorors...

Aras sapchatz per veritat

Que a Dyeu ven per voluntat

Que yeu ischa uey d' aquest mon,

Et intre el regne d' amon... (amún; amunt; arriba)

Yeu suy, segon Dyeu, vostra mayre...

Per que cove que an primiera...

E no us vuelhas miravilhar,

Car vos me coven a layssar;

Car aquesta mort non perdona

Per ren a neguna persona,

A rey ni ad emperador;

A negu non porta honor:

Vyelh home, paure ni manen,

Totz los perpren cuminalmen,

Per que vos prec, filhas de Dyeu,

Que vos crezatz lo cosselh myeu,

Que velhetz en totas horas

Sanctamen, car no sabes coras

Venra aquel jorn doloyros...

Aras vos dic altra paraula,

E no la tenhatz ges a faula...

Sapchatz, gayre non tarzara

Que ma filhola mi segra,

Cilh qu' es nomnada del nom myeu,

Car yeu n' ay faitz grans precs a Dyeu

Que ses ela gayre no m lays

Estar sus el syeu sainht palais,

Car no vuelh que sa jos remanha,

Ni mi parta bona companha...”

Cant ac Enimia parlat,

Las monjas e 'l laic e 'l clergat,

Que eron aqui per lo sol,

Leveron un plor et un dol,

Cant auzon que 'l verges de Dyeu

Los layssara ayssi em breu;

Mas la verges de Jhesu Crist

Los conorta no sion trist;

Mas cant senti lo ponh venir

Que l' arma volc del cors issir,

Lo cors de Crist a resceubut...

A l' octava de Saint Michel

Fo coronada sus el cel;

Car ad aquel jorn, ses falhida,

Issi d' aquesta presen vida.

Las monjas prendo lo saint cors,

Cant l' arma fo issida fors...

E cant tot fo apparelhat,

Et ac hom cantada la messa,

Ilh es en son sepulcre messa

Onradamen, ab grant honors,

Ab psalmes, ab cans et ab lauzors.

Apres, cant Sancta Enimia

Fo issida d' aquesta vida...

Seguentre gayre non tarzet

Que sa filhola la seguet,

Si cum la verges, sa mayrina,

Avia dich per vos divina.

Adonc cant fo foras issitz

De la filhola l' esperitz,

Sebelhiron, ab gran honor,

Lo cors el sepulcre alsor;

Lo cal cors apres enportet

Dagobertz lo reis...

Saint' Enimia, en sa vida,

Comandet qu' ilh fos sebelhida

El sepulcre pausat dejus

E 'l filhola en cel de sus,

Car de son fraire ben sabia

Qu'en Gavalda venir devia

Pel syeu cors en Fransa portar...

Dirai vos apres per vertat

Com fo trobat ni de cal guiza

Lo cors de Sancta Enimia...

Cant Clodoveus, lo reis de Fransa,

Fo issitz de la malanansa

E del caytivier d' aquest aire,

Lo filh renhet apres lo paire

E governet tot lo regisme;

Dagobert ac nom per baptisme.

Cant aquest fo reis del pais,

Onret lo mostier Saint Danis

De bels palis e de cortinas

E d' altras onradas aizinas,

E tenc lo en gran reverensa...

Mas cant venc que auzi un dia

Que Dieus, per sa soror, fazia

Miracles e belas vertutz,

Es s' en en Gavalda vengutz

Per so qu' el cors de sa soror

Ne portes...

Al mostier Saint Danis en Fransa

On istes tos temps en onransa...

Demanda belamen e quier

A las monjas d' aquel mostier,

Que l' essenhon, per Dyeu amor,

On jay lo cors de sa seror.

“Domnas, fay cel, ayci suy yeu...

Frayres de la vostra pieusela...

E suy vengutz plan per amor

Que m detz lo cors de ma soror,

Car portar l' ay en mon pais,

Al ric mostier de Saint Danis,

On sera en caissa d' aur messa.”

Adonc li respon l' abadessa:

“E senher reis, e que ns demandas!...”

Lo reis respon a l' abadessa...

“Dompna, dis el, si ma soror

Mi voletz redre, gran honor

E gran terra vos donaray,

Don poyres istar tos temps may

Onradamen en est mostier.

Fachs ho, per merce vos o quier...”

L' abbadessa cant lo rei au

Fay li respos bel e suau:

“Senher reis, per que ns desconortas!

Que farem nos, si tu l' enportas!

Si tu l' emportas, que farem!

Certas reis, certas nos morrem!

Ilh es nostra dompna carnals

E nostra dompna 'spiritals,

E ns garda de tot encombrier,

Nos totas et aquest mostier...”

- “E ja vos ay ieu Na abbadessa,

So dis lo reis, fach gran promessa,

Per que la m deuriatz ben layssar.

Faytz ho, non o podetz mudar,

E mostratz mi lo monumen?”

Adonc respon tot lo coven:

“E senher reys, per Dyeu no sya,

E per mi dons Sancta Maria,

No vuelhas far tan gran peccat! ...

Senher, merce aias de nos.”

Pueys si gieton de ginolhos,

E clamon li, per Dyeu merce,

Que non ho vuelha far per re.

Mas el lor dis, tot en derrier,

Que non remanra el mostier

Lo cors en neguna manieyra...

“Non portaray doncs ma soror

Lay ont aura maior honor?

Si faray, sapchas, veramen...”

Ab tan es intratz el mostier...

Ab tan lo reis ha tan sercat

Qu'el monumen ha atrobat;

Mas ges non conoys cal sya,

Car dos monumens hi avia;

L' un de sa sor lo soteyra,

De la filhola 'l sobeyra;

Mas cant ac istat un petit,

El sobeyra vas vi escrich

Enimia, e pesset si

Que cors de sa sors fos aqui.

Et auiatz del nom per que fo

En aquel vas et el syeu no.

Cant Sanct' Enimia passet

D'aquest mon, et ilh comandet...

Qu'el syeu vas istes ses escrich...

Et en aquel de sa filhola

Mesesson lo nom sus la mola...

Car ges lo loc, on Dyeus l' avia

Fach tan de vertut nuech e dia,

No volc per re desamparar

Apres sa mort per altre istar...

Cant Dagobert ac ben legit

Lo nom desobr' el vas escrit,

Ac gauh, e gieta se sobr' el,

Car cuidet que aquel fos el...

Pueys cant si fo del vas levat...

Comandet que tot belamen

Ubriguesson lo monumen...

Las mongas cant vezon aquo,

Dins lor coratge lur sap bo,...

Mas no fan ges semblan ni bruch

Per so que el no fo descuch...

Dagobertz cant plorar las au,

Belamen lur dis e suau:

“Dompnas, e per que ploratz vos?

Ja vos seray yeu tos temps bos...”

Las dompnas an al rey respos,

En semblansa que mal lor fos:

“E, senher, sapchas per vertat,

Ja no volgram altra rictat,

Ni altras terras ni honor

Mas lo sanh cors de ta soror...”

Cant lo reis e li chavalier

Agron pausat sus un saumier

Lo cors, an essemps saludat...

Pueys son tornat en lor pais...

Ar vos dirai senes doptansa

Coyssi, ni per cal demostransa,

Lo cors Saint' Enimia fo

Trobatz, ni per cal vizio...

Esdevenc si novelamen

Qu'el mostier fo faitz belamen,

E 'l covens fo religios,

E de Dyeu servir voluntos...

Ac, per la voluntat de Dyeu,

Un monge plen de sanctetat

Que era Johans appelat,

Al cal lo Filhs Sancta Maria

Revelet on lo cors jazia...

L' angels li venc en vizio,

Et a li dit en sa razo;

Mas lo bos homs, per tot lo dir,

Non volia ren issauzir...

Mas cant venc pueys una sazo,

Cant lo bos homs colgatz si fo

La nuech en son liech, ses tot bruch...

El non dormi ges ans velhet...

Istet gran pessa en velhan...

Ni sabia de cal manieyra

Pogues esser ja vertadieyra

La visio qu' avia vist

Doas vetz pel messatge de Crist...

Mas cant si fo pro deramatz

Del dormir, s' es apparelhatz;

Mas ges adormitz no si fo

Que el auzi un sobde so,

Et ac paor e grant esglach,

Pueys ha lo cap deforas trach

Per auzir que a tabustat.

Dece que ac lo cap levat

Vi una resplanden lumnieyra,

Si com de jorn en la carrieyra.

Adonc s' es fort miravilhatz,

Et es s' en sos los draps tornatz,

Espaventatz et esperdutz.

Ab tan l' angels es avengutz,

Et a li dit per gran estru:

“Johan, Johan, e dormes tu?”

Johans istet, no volc respondre,

Non pessava mas de rescondre.

L' angels li ha dit altra ves:

“Johan, Johan, aisso que es?

Dormes ho velhas? Respon mi.”

Adoncs si leva del coyssi,

E respon per molt gran estru:

“Nomine patris, qui es tu?...”

- “Angels de Dyeu soy vertadiers,”

So li ha dich la visios,

“E tenh te fort per enoios,

Car tantas ves mi fas tornar,

Que non vulhas manifestar

Aisso que t'ay manifestat...”

Johans respon: “Puesc t' en creire yeu?..

Car lo cors de Sancta Enimia,

Dis om que es a Sant Danis...”

L' angel respon: “Non crezas may

Que sia lay, ans es ben say;

Mas Dagobert, lo reis, sos fraires,

Cant venc say en aquestz repaires

E sa soror aver cuidet,

Ab sa filhola s' en anet...”

Mas cant venc lendema sus lo jorn,

Lo bos hom no fes gran sogorn,

Et a fach venir lo coven,

Pueys lur a dich entieyramen

La vizio de Jhesu Crist...

Cant li monge auziron aquo,

Lauzeron Dyeu, e saub lur bo...

Adoncs venon tuh ses bisten,

L' evesques e l' altre baro...

Lo bos hom el mostier intret...

E mostra loc on era 'l vas...

L' evesques et clercs mantenen...

E canton una antiphena... 

Pueys fozon lo sol belamen

Et atrobon lo monumen...

Adoncs sentiro un' odor

Que ne issi, tota la melhor...

Si que tuch aquil que hi eron

Em paradis esser pesseron.

Altra vertut hi venc novela...

Car per l' odor sol qu' en issia

Cobreron salut aquel dia

Malaute, cec, contrach e clop,

Sortz e lebros e d' altres trop.

Mas cant fo del sepulcre traita,

E tota cesta vertutz faita,

Porteron la, am cans moltz bels,

Al mostier qu' era fachs novels,

E mezeron la belamen

Lains, en una archa d' argen

Hon Dyeus fai soen ses doptansa,

Per liey, virtutz e demostransa.

Aras preguem tuch, layc e clergue,

Que Dyeus, pel nom d' aquesta verge,

De qui avem fach cest romans,

Nos meta sus am los syeus sanhs.

Amen.