Mostrando las entradas para la consulta forcacha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta forcacha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Forbir - Septiforme

 


Forbir, v., fourbir, aiguiser, polir, nettoyer, orner. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Cant a manjat, el lo forbis 

A peira o a fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il l'aiguise sur pierre ou sur bois raboteux. 

Fig. Polira,

Forbira

Mon chan.

Giraud de Borneil: Eras si m. 

Polira, aiguisera mon chant. 

Substantiv. Del forbir non es avars, 

Ans ters son bec sai e lai. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'est pas avare du nettoyer, au contraire il essuie son bec çà et là.

Part. pas. Las forbidas alamellas

Lur meton ins en las cervellas. 

V. de S. Honorat. 

Les épées fourbies leur enfoncent dedans les cervelles.

Fig. No m nogon clercx ab fals mots forbitz. 

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Ne me nuisent clercs avec faux mots aiguisées. 

ANC. FR. Eve rose dont se forbissent.

Dit d'un Mercier. 

ANC. CAT. Forbir. IT. Forbire. (chap. esmolá, afilá, pulí, llimpiá, ordená.) 

Forca, s. f., lat. furca, fourche, fourches patibulaires.

Saumada de forcas, I forca. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de fourches, une fourche.

(chap. Cárrega de forques, 1 forca; impost que se pagabe en espessie.)

Ne seras a forcas pendutz.

Roman de Jaufre, fol. 14.

Tu en seras pendu à fourches.

- Colonne, poteau.

A las forcas de la cortina. V. de S. Honorat. 

Aux colonnes de la courtine.

ANC. FR. Et tes cors puist as forces pendre. 

Roman du comte de Poitiers, v. 1112. 

Sur un mont les forques drechier... 

Ont les ostages amenés, 

Et as forques les ont levés.

Roman de Brut, t. I, p. 147.

CAT. ANC. ESP. Forca. ESP. MOD. Horca. PORT. IT. Forca. (chap. forca, forques; está la forca per a penjá y la forca per a repartí palla, traure fem, punchá al cul als catalanistes, etc. Forcó, forcons, forconet, forconets : són tochos en dos puntes per a tallá romigueres; forqueta, forquetes; forcacha, forcaches : a un abre, aon se dividixen dos branques o simals; a una persona, - forcadura al pun 7 -, la cadera, aon ixen los dos camals, les dos cames. Los catalans li diuen forquilla al tenedó, per la forma que té de forca.)

2. Forquel, s. m., fourchon.

Un forquel es agut, l'autre forquel es gros et redon.

Eluc. de las propr., fol. 42.

Un fourchon est aigu, l'autre fourchon est gros et rond.

3. Furcula, s. f., lat. furcula, fourcelle, clavicule.

La continuacio de la furcula.

Dislocacio de la furcula.

(chap. Dislocassió de la clavícula.)

Trad. d'Albucasis, fol. 67. 

La continuation de la fourcelle.

Dislocation de la clavicule. 

PORT. Furcula.

4. Forsela, s. f., fourcelle, le haut fourché du sternum, poitrine.

En Eblos lo feri sotz la forsela...

E trauca 'lh costat desotz l' aiscela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle... et perce le côté dessous l'aisselle.

Mais la lur forsela

Gardon ben de lamela,

E l' autri servela

Non planhon, si s' espan.

P. Cardinal: El mon non a.

Mais leur poitrine ils gardent bien d'épée, et ne plaignent pas la cervelle d'autrui, si elle se répand.

ANC. FR. Ung cop la fiert soubs la fourcelle.

Roman d'Athis. Du Cange, t. III, col. 755.

Batant son piz et sa forcele.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 118.

IT. Forcella.

5. Forcoil, s. m., fourcelle.

Tal lhi donet el pietz sobr' el forcoil, 

Que de sa lansa volen lhi gran asclen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Il lui frappa tellement à la poitrine sur la fourcelle, que de sa lance volent les grands éclats.

ANC. FR. Que encore tenoit le cotel

Qu' Ismaine avoit sous le fourcel.

Roman de la Violette. Du Cange, t. II, col. 755.

6. Forc, s. m., raie, assemblage d'oignons ou d'aulx en plusieurs rangées réunies par le haut.

Saumada de cebas e d'alhs dona cascuna I forc, et si son engrunadas, que non sian en forc, paga de la saumada II deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge d'oignons et d'aulx donne chacune une raie, et s'ils sont séparés, qu'ils ne soient pas en raie, paie de la charge deux deniers.

CAT. Forc. ESP. Horco. (chap. En este cas: restra, ristra. Un forc es la mida del dit gros y lo índice estirats.)

7. Forcadura, s. f., enfourchure.

Ac tan corta forcadura,

Que non ac jes un palm entier

Del talo entro al braguier.

(N. E. Buena descripción de Mario Sasot Escuer, el panfletista del panfleto catalanista Temps de Franja.)

Roman de Jaufre, fol. 14.

Eut si courte enfourchure, qu'il n'eut pas une palme entière du talon jusqu'au brayer.

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Long corps et délié par la ceinture, et il fut large par l'enfourchure.

ANC. FR. Lungs braz et grant furchéure.

Lai d'Haveloc, v. 744.

Pour se bien tenir à cheval, il faut s'y tenir assis droit sur l'enfourchure ou la fourchure et non sur les fesses.

Écuyer françois, Trévoux, v°. Enfourchure. 

ESP. Horcadura. PORT. Forcadura. IT. Forcatura. (chap. Forcadura, forcadures, forcacha, forcaches.)

8. Forcat, adj., fourché, dévié.

Una vena a el membre del home que es forcada. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Une veine a au membre de l'homme qui est fourchée.

Fig. La ententios es forcada, quant hom entent d'una part en Dieu, et d'autra part a sa honor. V. et Vert., fol. 62.

L'intention est fourchée, quand on s'affectionne d'une part à Dieu, et d'autre part à son honneur.

Loc. Lengua forcat, engres.

Lengua forcat, de mal linh.

B. Martin: A senhor.

Fourchés de langue, fâcheux.

Fourchés de langue, de mauvaise race. 

CAT. Forcat. ESP. Horcado. IT. Forcato. (chap. forcat, forcats, forcada, forcades; desviat, desviats, desviada, desviades; forcada y forcades tamé són cops de forca, o lo que se pot agarrá de una tongada en la forca.)

9. Bifurcar, v., bifurquer.

Part. pas. La extremitat d'aquels es bifurcada.

(chap. La extremidat d'aquells es o está bifurcada.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

L'extrémité de ceux-ci est bifurquée.

10. Enforcar, v., enfourcher, mettre aux fourches patibulaires.

Part. pas. Penretz lo per forsa, e sera enforcatz.

(chap. Lo pendréu per la forsa, y sirá enforcat; lo penjaréu.)

Aurem los Frances, e seran enforcatz.

(chap. Tindrem – pendrem – als fransesos, y sirán enforcats; los penjarem.)

Roman de Fierabras, v. 2547 et 3061.

Vous le prendrez par force, et il sera mis aux fourches.

Nous aurons les Français, et ils seront mis aux fourches.

Si el meteys se ausisia, el seria plus punit d' un autre, car el yria en yfern, e, en aquest monde, lo cors enforcat.

L'Arbre des Batalhas, fol. 162.

S'il se tuait lui-même, il serait plus puni qu'un autre, car il irait en enfer, et, en ce monde, le corps mis aux fourches. 

ANC. ESP.

El alcade dis: Mando, que sea enforcado. 

(MOD. Mando que sea ahorcado.)

Arcipreste de Hita, cop. 1438.

ANC. CAT. Enforcar. ESP. MOD. (ahorcar) Enhorcar. PORT. Enforcar. 

IT. Inforcare. (chap. Enforcáahorcá; se diu mes assobín penjá, te penjaré.)

11. Entreforcar, v., fourcher, tergiverser.

A penas hi truep layc ni clerc 

Qu' el dreg cami non entreforc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche le droit chemin. 

Fig. On sens falh et entreforca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Où sens manque et tergiverse.


Forest, Foresta, s. f., germ. Forst, forêt.

Voyez Leibnitz, p. 114.

En la forest on so ill cabrol.

(chap. Al bosque, bosc, foresta, aon están los cabirols.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En la forêt où sont les chevreuils. 

Vai cassar en la foresta. V. de S. Honorat.

Va chasser dans la forêt.

CAT. ESP. PORT. chap. Floresta. IT. Foresta.

2. Forestaria, s. f., forêt, bois.

En la forestaria garda mort son marit. V. de S. Honorat. 

Dans la forêt elle garde son mari mort.

3. Forestier, s. m., forestier, garde forestier.

Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.

Qu'il ait forestiers et banniers qui les gardent.

ESP. Florestero. (ESP. chap. guarda forestal; lo forestal, com Espinete, Chere, o Vidal, de Beseit, o lo pelut de Ráfels.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

4. Forastatge, s. m., forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt, et d'y faire paître toute sorte de bétail. Voyez Du Cange, t. III, col. 603. 

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

5. Forestar, v., forester, avoir, exercer le droit de forestage. 

Voyez Du Cange, t. III, col. 602.

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

6. Aforestar, v., avoir, exercer le droit de forestage, faire paître en forêt.

Qui bestiars aforestan.

Tit. de 1365. DOAT, t. XCIII, fol. 234.

Qui font paître en forêts les bestiaux.


Forestel, Forestol, s. m., pupitre, lutrin.

Adonc sian legidas tres leyssos en lo forestel.

Regla de S. Benezeg, fol. 29.

Qu'alors trois leçons soient lues au lutrin.

Los autres capelas... se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres chapelains... se trouveront au lutrin avec surplis revêtus.

(ESP. Ambónambonesatrilatriles)


Forma, s. f., lat. forma, forme, manière, guise, façon. 

Totz em fag d'una materia e format ad una forma et ad un yssampli, ayssi co es dig desus. V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits d'une même matière et façonnés sur une même forme et sur un même modèle, ainsi comme il est dit dessus. 

Fig. Prelatz que deurian donar forma e yssampli de tota neteza e de tota sanctetat. V. et Vert., fol. 19.

Prélats qui devraient donner forme et exemple de toute pureté et de toute sainteté.

Prép. comp. Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. V. de Sordel. 

S'enamoura de la femme du comte en manière de passe-temps, et elle de lui.

Can ell se desguiza en forma d'angel, e nos mostra alcun be veray.

V. et Vert., fol. 62.

(chap. Cuan ell se disfrasse en forma d'ángel, y mos mostre o amostre algún be ver, verdadé.) 

Quand il se déguise en forme d'ange, et nous montre aucun bien vrai.

Una flama lusens en forma de colonna. V. de S. Honorat. 

Une flamme brillante en forme de colonne. 

CAT. ESP. PORT. IT. Forma. (chap. Forma, formes; v. formá.)

2. Formatio, s. f., lat. formatio, formation.

Aquestas doas se fan per formatio. Leys d'amors, fol. 44.

(chap. Estes dos se fan per formassió. En catalá pre Pompeyo Fabra siríe: Aquestas duas se fan per formació, que manipulat pel químic en ínfules de lingüista ix: Aquestes dues es fan per formació.)

Ces deux se font par formation.

Sobre formacio d'home.

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Sur formation d'homme.

CAT. Formació. ESP. Formación. PORT. Formação. IT. Formazione.

(chap. Formassió, formassions.)

3. Formal, adj., lat. formalis, formel. 

Causa formal et perficient. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Causa formal y efissién o efissienta.)

Cause formelle et efficiente.

CAT. ESP. PORT. Formal. IT. Formale. (chap. Formal, formals.)

4. Formatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser. 

Dezigna debilitat de natural virtut formativa.

Quar la materia es mal hobedient a virtut formativa.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 40.

Désigne faiblesse de naturelle puissance formative.

Car la matière est mal obéissante à puissance organisative. 

ESP. IT. Formativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives.)

5. Formar, v., lat. formare, former, créer.

De cor y entendia 

Dieus, quan formet vostre cors amoros. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

De coeur s'y appliquait Dieu, quand il forma votre aimable personne.

Ar preguem selh qu'els elemens formet 

E tot quant es.

Folquet de Lunel: Bona. 

Maintenant prions celui qui forma les éléments et tout ce qui est.

Fig. A penas podian sospirar,

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria.

A peine pouvaient gémir, ni mots ne pouvaient former.

Part. pas. Tant es nobla sa ricors,

E sos belhs cors gent formatz. 

Paulet de Marseille: Aras qu'es. 

Tant est noble sa puissance, et son beau corps gentiment formé.

CAT. ESP. PORT. Formar. IT. Formare. (chap. Formá: formo, formes, forme, formem o formam, forméu o formáu, formen; format, formats, formada, formades.)

6. Formozitat, s. f., lat. formositatem, beauté. 

Prepauzan... a lageza formozitat. 

De maior puritat, formozitat.

Color dona a cara d' home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 1, 106 et 264.

Préférant... à laideur beauté.

De plus grande pureté, beauté. 

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur. 

IT. Formosità, formositate, formositade.

7. Formos, adj., lat. formosus, beau, bien fait.

Formos en figura.

La gent de bela statura et formoza. 

Tres syrenas... tan formozas que los qui pres lor passavo per lor beutat atyravo. Eluc. de las propr., fol. 165 et 258. 

Beau en figure.

La gent de belle stature et bien faite. 

Trois sirènes... si belles qu'elles attiraient par leur beauté ceux qui passaient près d'elles.

ANC. CAT. Fermos. CAT. MOD. Hermos. ANC. ESP. Fermoso. ESP. MOD. Hermoso. PORT. IT. Formoso. (chap. Hermós, majo, guapo.
N. E. Miren cómo se dice en rumano.)

Máximo Fabregat y les seues neures

8. Formatge, Formagge, Fromage, s. f., fromage.

Le lait caillé, étant placé dans une forme pour s'égoutter et se consolider, prit de cette forme le nom de formage (fromage).

Livra huous e formatge 

A jorn carnal.

Bertrand de Born: Bel m'es quan. 

Livre oeufs et fromage à jour gras. 

Quan lur an donat pan e fromage.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Quand leur ont donné pain et fromage.

Plus de formagge que layt de vaca.

Eluc. de las propr., fol. 274. 

Plus de fromage que lait de vache. 

ANC. FR. Si a véu

Furmaiges qui dedens esteient, 

É seur une cloie giseient.

Marie de France, t. II, p. 106. 

Et couler le laitage 

Pour faire sur le jonc cailloter le formage, 

Remi Belleau, t. I, fol. 144.

CAT. Formatge. IT. Formaggio. (chap. Formache, formaches.)

9. Fromaggos, adj., fromageux.

La substancia... fromaggoza.

(chap. La sustansia... formachosa : collada.)

Eluc. de las propr. fol. 273.

La substance... fromageuse.

10. Formageira, s. f., fromagère.

La veilla formageira.

(chap. La vella formachera; sa mare de Daniel, al llibre lo camí de Delibes, fée formaches, collada. Lo podéu lligí online o comprá a Amazon.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

La vieille fromagère.

11. Conformitat, s. f., lat. conformitatem, conformité.

Ab el han semlansa et conformitat. Eluc. de las propr., fol. 73.

Avec lui ont ressemblance et conformité. 

Per que sian d'una conformitat. Leys d'amors, fol. 65.

Pour qu'ils soient d'une même conformité. 

CAT. Conformitat. ESP. Conformidad. PORT. Conformidade. 

(chap. Conformidat, conformidats.)

IT. Conformità, conformitate, conformitade.

12. Conformar, v., lat. conformare, conformer.

Allego e dizo qu' om se deu conformar am lo lati.

Leys d'amors, fol. 65. 

Allèguent et disent qu'on se doit conformer avec le latin.

Meills ab l'autra si conforma.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Se conforme mieux avec l'autre.

CAT. ESP. PORT. Conformar. IT. Conformare. (chap. conformá, conformás, de forma; assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; está conforme.)

13. Deformacio, s. f., lat. deformatio, déformation, laideur.

Pren tot home... deformacio.

Color dona a cara d'home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 264.

Tout homme prend... déformation.

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur.

ESP. Deformación. IT. Deformazione. (chap. Deformassió, deformassions; v. deformá, deformás.)

14. Deformitat, s. f., lat. deformitatem, difformité, laideur.

Sa beutat si torna en deformitat.

(chap. La seua bellesa se torne en fealdat, deformidat.)

Fa las juncturas gibbozas ab deformitat.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 95. 

Sa beauté se change en laideur. 

Fait les jointures bossues avec difformité. 

CAT. Deformitat. ESP. Deformidad. PORT. Deformidade. IT. Deformità, deformitate, deformitade.

14. Deformatiu, adj., déformatif, désorganisatif, qui a la faculté de déformer, de désorganiser. 

Siccitat... es antiquativa, descolorativa, deformativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera, sequía, sequedat... es envellidora, descolorativa, deformativa.)

Sécheresse... est vieillissante, décolorative, déformative.

16. Deformar, v., lat. deformare, déformer, estropier, défigurer.

Cum sia naturalment de bela figura, empero trop la deforma son habit o vestidura. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Combien qu'elle soit naturellement de belle figure, pourtant son habit ou vêtement la défigure beaucoup. 

Part. pas. Per que els ac deformatz. V. de S. Honorat.

Par quoi les eut estropiés. 

Son fort layas e defformadas.

(N. E. Se aplica bien a las mujeres de la CUP, algunas precisamente se llaman Laia.)

Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 28. 

Sont fort laides et déformées. 

ESP. Desformar (deformar). PORT. Deformar. IT. Deformare. (chap. Deformá, deformás: yo me deformo, deformes, deforme, deformem o deformam, deforméu o deformáu, deformen; deformat, deformats, deformada, deformades.)

17. Reformacio, Reformation, s. f., lat. reformationem, réformation, réforme.

La reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

La réformation et modification de justice. 

Monestier que besonha de reformacio.

(chap. Monasteri – o convén - que té falta de reforma, reformassió.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333.

Monastère qui manque de réformation.

- Renouvellement, rétablissement. 

Per la reformation del profich.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Pour le renouvellement du profit.

Entre Dieus et homes, de patz reformacio. 

Eluc. de las propr., fol. 136. 

Entre Dieu et les hommes, rétablissement de paix. 

CAT. Reformació. ESP. Reformación. PORT. Reformação. IT. Riformazione. (chap. Reformassió, reformassions; reforma, reformes. Yo vach estudiá al institut de Valderrobres cuan encara no ere un niu de rates catalanistes dirigides per la CHA de Labordeta.)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres

18. Reformar, v., lat. reformare, reformer, former de nouveau, faire une réforme, abolir, rétablir.

Reforma ton cor e ton entendement. V. de S. Honorat. 

Réforme ton coeur et ton entendement. 

El reformet l' emperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 49.

(chap. Ell va reformá l' imperi.)

Il reforma l'empire.

Part. pas. Per so que... l' orde fos reformatz.

La patz fo reformada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 210 et 186.

Pour ce que... l'ordre fût réformé. 

La paix fut rétablie. 

CAT. ESP. PORT. Reformar. IT. Riformare. (chap. Reformá: reformo, reformes, reforme, reformem o reformam, reforméu o reformáu, reformen; reformat, reformats, reformada, reformades.)

19. Informacio, Enformacio, s. f., lat. informatio, information.

Totas las enformatios e enquestas.

(N. E. ¿Conocen ustedes a los dos borregos aragoneses catalanistas que hacen o hacían encuestas manipuladas? Son los dos doctores de universidad, Ignacio Sorolla Vidal, Matarraña, y Javier Giralt Latorre, La Litera o Llitera. Ambos viven del dialecto catalán con sueldos públicos.)

En las quals enformacios e enquestas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38 et 39.

Toutes les informations et enquêtes.

(chap. Totes les informassions y encuestes.)

En lesquelles informations et enquêtes. 

Si appar als consols per enformacio sufficien. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il paraît aux consuls par information suffisante.

- Enseignement.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

Enseignement instructif. 

CAT. Informació. ESP. Información. PORT. Informação, enformação. 

IT. Informazione. (chap. Informassió, informassions.)

20. Informamen, s. m., information, recherche, trace.

Totz los santz que per aquest informamen an seguit Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33. (N. E. Folio treinta y tres, como la edad de Cristo.)

Tous les saints qui par cette trace ont suivi Jésus-Christ. 

ESP. Informamiento (crear informes, información, sobre todo para un juicio.)

21. Informatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.

(N. E. Sobre todo “els informatius” de Tv3%, que tienen la facultad de adoctrinar a los asnos que la ven. Algunos aragoneses y valencianos son a la par víctimas del tomàtic.)

Virtut informativa... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Solelh... ha virtut informativa. Eluc. de las propr., fol. 19 et 116.

Puissance formative... figurative des membres, ordinative et distinctive.

Le soleil... a puissance formative. 

ESP. (formativo) IT. Informativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives; informatiu, informatius, informativa, informatives. 

Al institut de Valderrobres la assossiassió amics del chapurriau volíe fé unes charles informatives y no los van dixá. La brossada catalanista aragonessista de la CHA que treballe allí no u pot permití. La culpa va sé del cha cha cha: Enneco, Ignacio, Iñaki BelancheSilvia Dilla, Pepa Nogués - la dona de Cachol de La Portellada, lo nou pressidén de la assossiassió de empresaris del Matarraña -, etc.)

22. Informar, Enformar, Eformar, v., lat. informare, informer, former, instruire, rechercher.

Nos puscam informar.

Per aquestas vos podetz enformar de totas las autras dictios.

Leys d'amors, fol. 9.

Nous puissions nous instruire.

Par celles-ci vous pouvez vous instruire de tous les autres termes.

En fayt d'armas et de cassar, las eformavo.

(chap. Les formabe en fet (fets) d'armes y de cassá; amostrabe, enseñabe a luchá y los adiestrabe a la cassera.)

Eluc. de las propr., fol. 164.

En fait d'armes et de chasser, les formaient.

Que essenhe lo cor et informe la conciencia que el denhe esser nostres mayestres e nostres bos avocatz. V. et Vert., fol. 48.

Qu'il enseigne le coeur et instruise la conscience de manière qu'il daigne être notre maître el notre bon avocat.

Part. pas. Vos es enformat que...

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Vous êtes informé que...

Ieu vuelh esser efformat

Abans que ieu al re en fassa.

(chap. Yo ne vull sé informat abans de fé (de que yo faiga) datra cosa. 

Al re : atra cosa; re, res : cosa. No res : no cosa : 0, gens.)

Un troubadour anonyme: El nom de. 

Je veux être informé ayant que j'en fasse autre chose. 

CAT. ESP. Informar. PORT. Informar, enformar. IT. Informare. 

(chap. Informá, informás: yo m' informo, t' informes, s' informe, mos informem o informam, tos informéu o informáu, s' informen; informat, informats, informada, informades.) 

23. Transformatio, s. f., lat. transformatio, transformation.

Transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.

Transformation d'une signification à autre. 

CAT. Transformació. ESP. Transformación. PORT. Transformação. 

IT. Transformazione, trasformazione. (chap. Transformassió, transformassions.)

24. Transformatiu, adj., transformatif, qui a la faculté de transformer.

De las cauzas en las quals ha accio, en sa semlansa transformativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Des choses sur lesquelles elle a action, transformative en sa ressemblance.

CAT. Transformatiu. ESP. Transformativo. (chap. Transformatiu, transformatius, transformativa, transformatives.)

25. Transformar, v., lat. transformare, transformer. 

Segon que Dieus permet, si transformo.

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Suivant que Dieu permet, se transforment. 

Part. pas. Sera transformatz en la ymage de gloria.

V. et Vert., fol. 100. 

Sera transformé en l'image de gloire.

CAT. ESP. PORT. Transformar. IT. Transformare, trasformare. 

(chap. transformá, transformás: yo me transformo, transformes, transforme, transformem o transformam, transforméu o transformáu, transformen; transformat, transformats, transformada, transformades; transformista, transformistes.)

26. Uniformitat, s. f., lat. uniformitatem, uniformité, homogénéité.

Jasia que... haia en si et en sas partidas uniformitat.

Vianda que ha uniformitat, et es tempradament aministrada.

Eluc. de las propr., fol. 157 et 74.

Bien qu'elle ait homogénéité en elle et en ses parties.

Nourriture qui a uniformité, et est administrée modérément.

CAT. Uniformitat. ESP. Uniformidad. PORT. Uniformidade. IT. Uniformità, uniformitate, uniformitade. (chap. Uniformidat, uniformidats.)

27. Multiformitat, s. f., multiformité, diversité de formes.

Entre si han multiformitat et varietat.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Entre soi ont multiformité et variété.

28. Motformable, adj., multiforme.

Per la gracia de la motformabla savieza de Dieu.

(chap. Per la grassia de la multiforme sabiduría de Deu. Pedro Saputo tamé teníe esta multiforme sabiduría, per naixó se diu Saputosabut, sabio.)

Pedro Saputo en chapurriau

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Par la grâce de la multiforme sagesse de Dieu.

29. Septiforme, adj., lat. septiformis, septiforme, à sept formes, de sept façons.

La letania septiforma, so es de VII manieras.

(chap. La letanía septiforme, aixó es de set maneres; siat a ValjunqueraLa Sorollera, Cerollera. M'agradaríe sabé si Ernesto Nazario Martín Peris coneix be la llengua ocsitana y los seus dialectes, catalá incluít, ya que es un políglota, teólogo, maestre o professó de catalá.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

La litanie septiforme, c'est-à-dire de sept manières.

viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, F

FABEACIÓN. a. Acción y efecto de fabear.

FABEADOR. a. Cada consejero sacado de la bolsa de jurados de Zaragoza para votar a los que habían de entrar en suerte para los oficios públicos.

FABEAR. a. Votar con habas o bolas blancas y negras. (Fabes, faba, haba. A Asturies fabes son fesols blangs y grossos).

FABOLINES. d. Especie de habas pequeñas. (Fabetes, com les de La Fresneda, Cristina y Alicia.)

FABUEÑO. d. Viento favonio.

FADIGA. a. Derecho que se paga al señor del dominio directo siempre que se enajena la cosa dada en enfiteusis. (Cesión perpetua o por largo tiempo del dominio útil de un inmueble mediante el pago de una pensión anual al que hace la cesión.)

FAJO. a. Haz: es también usual en el reino de Navarra. (Feix, feixos; fasces).

FALAGUERA. d. Deseo impertinente y extravagante. (vore falguera : helecho)

FALCA. a. Cuña. (Falcá; falco, falques, falque, falquem o falcam, falquéu o falcáu, falquen)

FALCE. n. Cierto árbol infructífero.

FALCINO. Vencejo, ave. (Pareguda a la oroneta: falsilla).

FALENCIALES. n. Excepcionales, voz forense.

FALORDIA. a. Cuento o fábula.

FALSA. a. Desván, zaquizamí. (Perchi, esgorfa, algorfa, golfa, golfes)

FANDANGO. n. Pendencia, riña, desorden, confusión; y así se dice ¡se ha armado buen fandango!

FARACHAR. a. Espadar el cáñamo o lino.

FARDACHO. p. Lagarto. (Esfardacho. Fardachos plural).

FARFALLAS. n. Planta, scorzonera laciniata: tiene aquel nombre en sólo algunas localidades.
(WIKI: 
almirones, amargallos, barba de cabra (2), barba de choto, barba de macho (2), barba de macho cordobesa, barbaja (3), barbajas (4), barbujas (2), berbaja, berbaja borde, borrajas, botijitos, burbujas (2), campocho, candelas, catalinas, chicoria, chirimaña, churrumamas, escorzonera (3), escorzonera amarga, escorzonera portuguesa, farfallas, farfallos, hierba de sapo, hierba del sapo (2), jarritas, maravallo, marballó, margallas, margallos, marvallos, matacandiles, matapiojos, panchoco, pancocho, salsifí, teta de vaca (7), tetas de vaca (3), teticas de vaca, tetilla de vaca (3), tetillas de vaca (2), verbaja (2), zaragallas, zaragallos (2), zaragayos, zuragallos. Las cifras entre paréntesis reflejan la frecuencia del uso del vocablo en España.)

FARFALLAS, scorzonera laciniata, almirones, amargallos, barba de cabra, barba de choto, barba de macho, barba de macho cordobesa, barbaja, barbajas, barbujas, berbaja, berbaja borde, borrajas, botijitos, burbujas, campocho, candelas, catalinas, chicoria, chirimaña, churrumamas, escorzonera, escorzonera amarga, escorzonera portuguesa, farfallos, hierba de sapo, hierba del sapo, jarritas, maravallo, marballó, margallas, margallos, marvallos, matacandiles, matapiojos, panchoco, pancocho, salsifí, teta de vaca, tetas de vaca, teticas de vaca, tetilla de vaca, tetillas de vaca, verbaja, zaragallas, zaragallos, zaragayos, zuragallos


FARFALLOSO. a. Tartamudo, balbuciente, tartajoso. (tartaja) (Farfallós, farfallosa).



FARINETAS, a. Puches, gachas, polenta. (Farinetes en farina de guixes, sigróns. Harina de almorta, garbanzo.)

FARNACA. d. Lebrato. - n. Como epíteto sirve para designar a la mujer gruesa y poco airosa.

FAROLERO. n. Se usa en la frase meterse a farolero, que significa lo mismo que la de meterse alguno donde no le llaman, en lo que no le toca, que explica la Academia.

FARULLISTA. n. Leemos esta voz en unos versos contra el Chichisveo y está tomada en tan mala parte, que viene, para confirmarlas y exagerarlas, después de otras expresiones poco decentes, con que se designa al marido sufrido o consentido.

FASCAL, a. Hacina de treinta haces de mieses. - n. Persona mal vestida y sobre todo de mal talle.

FATIGA. n. Voz forense, que aunque no parece sino una de las aplicaciones de aquella palabra castellana, se ve usada en nuestros ff. en la frase fatiga de derecho para manifestar dilación maliciosa en la administración de justicia.

FATIGAR. n. La misma idea.

FEJUDO. d. Bardo, pesado, con aplicación a las ropas. - n. Ocupación demasiado incómoda, complicada o material. (Feixut, feixuda)

FEJUDEZ. d. Pesadez.

FEMAR. n. Abonar un campo con estiércol. (Fem, escampá fem).

FEMADO. n. Lo abonado con estiércol. (Fiemo)

FEMATERO. n. El que recoge y acarrea el estiércol. (Lo femater, Blasco Ibáñez)

FEMERA. a. Estercolero. femeracium se lee en algún documento latino. (Femé)

FENCEJO. n. Soguilla de esparto. (Bensill)

FENDILLA. d. Grieta. (Rendija)

FENAL. d. Prado. (Feno : Heno)


FERGENAL. d. Campos que se comprenden a la redonda de un pueblo: dícese también ferginal y fregenal. (Freginal, friginal, a Beseit tenim una partida en este nom; ferraginal).

FERRETE. n. Se usa en la frase dar ferrete para denotar la insistencia de una cosa, y así se dice dar ferrete a los libros por estudiarlos mucho.

FEUSCO. n. Despectivo de feo.

FIANZA DE RIEDRA. n. Vale tanto como fianza de desistimiento o desistencia, y se escribe también redra. En la compilación de nuestros ff. fol. 95. se lee "debet dare fidantiam de redra quod numquam demandet illum pleitum de illa causa ad illum hominem.”

FIDEICOMISO. n. Se da el nombre de fideicomiso foral al consorcio foral, por la semejanza de sus efectos.

FIEMO. n. Estiércol: da la equivalencia de esta palabra el Glosario del Memorial histórico de la Academia de la Historia: la de la lengua incluye a fimo entre las palabras castellanas.

FIERRABRÁS. n. Travieso, desasosegado, inquieto, revoltoso.

FILA. d. Madero, viga. - n. Rostro, semblante, en lenguaje familiar. - n. Escorredizo. n. fila de agua hila de agua.

FILARCHO. n. filurcho. (Filagarcho. Fil.)

FILINDRAJO. n. Andrajo, retal, relazo.

FILURCHO. n. Hilarcha.

FINDOZ. d. Regaliz. (Regalissia)

FIRMA. a. Uno de los cuatro procesos forales o juicios privilegiados, por el cual se mantenía a alguno en la posesión de los bienes o derechos que se creía pertenecerle: es común, casual, simple, motivada, posesoria, titular etc. - a. Despacho que expedía el Tribunal al que se valía del juicio llamado firma. - a. firma tutelar la que se despacha en virtud de título como ley o escritura pública. - n. firma de dote, los bienes que el marido señala a la mujer sobre su dote.

FIRMANTE. n. El que se acogía al privilegio de firma.

FIRMAR. n. Solicitar por sí o por otro el privilegio de firma.

FIRMATICIA. n. Provisión o providencia en que se aseguraba a alguno la posesión de bienes o derechos.

FITERO. d. Resistero de sol.


FITO, FITO. n. Constante, no interrumpido: equivale al cutio cutio.

- n. fito, de hito en hito.

FIZADO. n. Se dice del animal que ha sido mordido venenosamente, y principalmente de la oveja que ha tetado al morgaño.

FIZAR. d. Clavar el aguijón la abeja u otro animal ponzoñoso.

FIZÓN. d. Aguijón. (Fisó; fisonada: picotada de una abella, la avespa mossegue).

FLOJAR. n. Aflojar.

FLOJO. n. Falto de energía o de salud: el que convalece trabajosamente.

FLORADA. a. Entre colmeneros el tiempo que dura una flor.

FLORÍN DE ORO. n. Moneda de 20 sueldos en 1439 y de 16 en el reinado de Carlos I según Merino: hoy equivale según Yanguas a 34 rs.

FOCÍN. FOCIO. n. Persona poco culta y de maneras bruscas.

FOCHA. n. Gallina de agua.

FOGAGE. n. Fuego, hogar, familia: en Castilla contribución repartida por fuegos u hogares. (En Aragón también estaba este impuesto, con censo como el de Pedro IV)

FOGALIZAR. n. Marcar con fuego el ganado.

FOGAREAR. n. Quemar: se dice de la leña.

FONDELLÓN. c. Vino exquisito que tiene madre en la vasija: la Academia escribe bien fondillón.

FORANO. n. Forastero: esa significación tiene también en el lenguaje de la Germanía.

FORCACHA. n. Horcón. (Palo en forma de Y).

FORIDECLINATORIA. n. Excepción declinatoria de fuero.

FORRO. n. Ahorrado de ropa y también se dice aforrado; pero son voces locales.

FORRÓN. n. Mezquino, avaro, miserable, ahorrador con exceso.

FOSAL. a. Sepulcro o fosa: en Castilla cementerio.

FOSQUETA. d. Calabozo. - n. Casucha. (Fosc, oscur)

FRACTOR. n. Se llama fractor de firma el que desobedece algunas de las inhibiciones o providencias en el proceso privilegiado de aquel nombre.

FRAGA. c. Fresa, frambueso. (Fraula en Valencia)

FRAGENCO. d. Cerdo de dos años.

FRAO. a. Fraude. (Frau)

FREDERICAL. n. Lo perteneciente a los Fadriques, y así se dijo manto frederical porque lo habían usado en aquella forma algunos Fadriques de Sicilia. (Federico, Fadrique, Frederic, etc)


FREGADERA. n. Fregadero.

FRES. a. galón de plata u oro: también se decía freso en el siglo XVI, voz que la Academia trae como castellana anticuada.

Blancas en su breve Índice de vocablos aragoneses interpreta fresada de oro por llena de oro, cuando debe de ser galoneada de oro.

FRESANA. n. Ave, faisán - perdiz.

FRESCA DEL ARZOBISPO. n. El tiempo de mayor calor durante el día.

FRESCUADO. n. La res de cuatro años, fuera de cuya edad ya no se conoce al ganado por el diente.

FRITADA. c. Pisto, conjunto de cosas fritas.

FRIOLENCO. d. Friolento. - La Academia usa además las palabras frigoriento, friolengo, frioliento y friolero.

FRONTALERO. n. En el Códice de las Uniones de Aragón al fol. 98 se pide "enmienda de los daños que en la última guerra hicieron a los nobles los frontaleros del rey," de lo cual se desprende que serian algún cuerpo de soldados de preferencia.

FRONTINAZO. d. Golpe dado en la frente contra alguna pared, mueble etc.

FUERISTA. n. Forista, el comentador, compilador o autor exegético acerca de los fueros de Aragón.

FUERTE. n. Abundante, y así se dice fuerte cosecha. - n. Alto, p. ej. fuerte mozo. -n. Grande, como fuerte aguacero ha caído. - n. Largo y por eso se dice estuvo un fuerte rato. - n. parar fuerte, véase parar. - Obsérvese que siempre tiene significación abundancial y que siempre se antepone al sustantivo.

FUINA. p. Garduña. (Martes foina; mustela : comadreja; familia mustelidae)

FULCO. d. Geme: se usa también en Navarra. (Forc: Mida del dit gros y lo índice formán una L.)

FULERO. n. Se aplica a lo que no es de recibo, principalmente a la moneda defectuosa o de baja ley. - n. Así mismo a la persona de malas mañas o equívoca conducta, y es más común para deprimir a la mujer. - n. También a las prendas de vestir que no son de buen gusto. (Fulera)

FURO. c. Fiero, huraño, esquivo. - d. Animal coceador o no domado. - a. hacer fura una cosa, hurtarla. (Furtar, hurtar, furtá).

FURRIS. n. Tramposo, embrollón; es voz familiar.

FURRUFALLA. n. Borrufalla.

FUSILEROS. n. En Aragón un cuerpo especial de tropas destinado a la persecución de malhechores.

FUSTA. n. Ramaje para pasto de los rebaños en las dehesas.

FUSTE. a. Fuste cuarentén es viga de cuarenta palmos.

FUTESA. n. Bagatela, cosa de poca entidad: parece nacer de fútil y, aunque no incluida en el diccionario de la Academia, se halla en otros como el de Campuzano.

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre sexto. Lo crimen.

Llibre sexto.

Lo crimen.

Don Pedro, lo Périt, se va presentá a casa de Paco, lo Baixet, dudán, insegú, pero en estudiada prossopopeya, encara que la comisura de la boca estirabe la galta cap a la orella dreta, demostrán la seua inestabilidat, aixina que no vas vore eixí a la siñora, a doña Purita, dic, Régula y la Régula, ae, no siñó, don Pedro, per la tanca no va eixí, ya lay dic, anit no vam escorre la tanca mes que pera que passare lo coche del siñoret Iván, y don Pedro, lo Périt, ¿estás segura de lo que dius, Régula? y la Régula, ae, com que a estos ulls sels ha de minjá la terra, don Pedro, y, al seu costat, Paco, lo Baixet, apoyat a dos gallates de sabina, corroborabe les paraules de la Régula y Azarías sonreíe bobamen en la gralleta damún del muscle, y, en vista de que no traíe res en cla, don Pedro, lo Périt, va desistí, se va separá del grupet y se va alluñá corralada abán, cap a la Casa Gran, lo cap caigut, replegats los muscles, tocanse les burchaques del tabardo com si, en ves de la dona, haguere perdut la cartera, y, cuan va desapareixe de la seua vista, la Nieves va eixí a la porta en la Charito als brassos y va di de sopetón, pare, doña Purita estáe anit abrassánse y morrejánse al sopadó en lo siñoret Iván, ¡mare quíns morreos! Va baixá lo cap com excusánse y Paco, lo Baixet, va adelantá les gayates y, apoyánse en elles, se va arrimá a la Nieves, tú calla la boca, chiqueta, alarmat, ¿sap algú que los vas vore juns? y la Nieves, ¿quí u ha de sabé? eren ya mes de les dotse y a la Casa Gran no quedabe dingú, y a Paco, lo Baixet, la inquietut se li desbordabe per los ulls, per los sensitius forats del seu nas chato, va baixá encara mes la veu, de aixó ni una paraula, ¿sens?, en estos assuntos dels señoritos, tú, sentí, vore y callá, pero no habíen acabat la conversa, cuan va torná don Pedro, lo Périt, la jaquetota desabotonada, sense corbata, blang, les grans mans peludes caigudes a lo llarg del cos y en la mandíbula inferior o barra de baix com desarticulada, dessididamen doña Purita no está a la Casa, va di, después de dudá una mica, no está a cap puesto doña Purita, donon raó al personal del cortijo, a lo milló han raptat a doña Purita y estam aquí, crusats de brassos, perdén lo tems, pero ell no estabe crusat de brassos, sino que se fregabe una ma en l´atra y mirabe cap an ells en un ulls enloquits y Paco, lo Baixet, va aná donán raóns, casa per casa, al voltán de la corralada, y una vegada que tots van está ajuntats, don Pedro, lo Périt, se va encaramá al abeuradó y los va comunicá la desaparissió de doña Purita, se va quedá a la Casa Gran dirigín lo servissi cuan yo me vach gitá, después no la hay tornat a vore, ¿algú de vatros ha vist a doña Purita passada la mija nit? y los hómens se miraben entre ells, en expresió indescifrable, y algún montabe lo labio de baix damún del de dal pera fé mes ostensible la seua ignoránsia, o negaben categóricamen en lo cap, y Paco, lo Baixet, mirabe fito fito a la Nieves, pero la Nieves se dixabe mirá y gronsabe acompassadamen a la Charito, sense di que sí ni que no, impassible, pero, de pronte, don Pedro, lo Périt, se va encará en ella y la Nieves se va ficá tota roija, sobressaltada, chiqueta, va di, tú estabes a la Casa Gran cuan mos vam retirá y doña Purita estáe per allí, trasteján, ¿es que no la vas vore después?, y la Nieves, com estamordida, negabe, acompassabe en lo cap lo gronsá dels seus brassos acunán a la chiqueta Menuda, y, dabán de la seua negativa, don Pedro, lo Périt, va torná a paupás repetidamen, desoladamen, les grans burchaques de la seua jaquetota y a moure nerviosamen la comisura dreta de la boca, mossegánse la galta per dins, está be, va di, podéu anáton, se va girá cap a la Régula, tú, Régula, aguarda un momén, y, al quedá ma a ma en la Régula, lo home se va desarmá que doña Purita ha tingut que eixí en ell, en lo siñoret Iván, dic, Régula, simplemen pera gastám una mala broma, no te pensos datra cosa, que aixó no, pero per forsa ha tingut que eixí per la tanca, no cap datra explicassió, y la Régula, ae, pos en lo siñoret Iván ben segú que no hi anabe, don Pedro, que lo siñoret Iván anabe sol, y sol me va di, Régula, cúidam an este home, per lo Paco, ¿sap?, que, abáns de final de mes hay de torná per al colom y me fa falta, aixó me va di, y yo li vach escorre la tanca y ell va marchá, pero don Pedro, lo Périt, se impassientabe, lo siñoret Iván portabe lo Mercedes, ¿no es sert Régula? y a la Régula se li va aplaní la mirada, ae, don Pedro, ya sap que yo de aixó no ne enteng, lo coche blau portabe, ¿li val? lo Mercedes, va ratificá don Pedro, y va fé uns momos en cadena tan rápits y pronunsiats que la Régula va pensá que may mes se li tornaríe a ficá dreta la cara, una cosa, Régula, ¿ten vas fixá... ten vas acatá si al assiento de detrás portabe, per casualidat, lo siñoret Iván la gabardina, alguna roba, o la maleta? y la Régula, ae, no vach repará en aixó, don Pedro, si vol que li diga la verdat, y don Pedro va tratá de sonriure pera restáli importánsia al assunto, pero li va eixí una carota gelada y en eixe gesto de doló de estómec als labios, se va incliná confidensialmen damún del oít de la Régula y va puntualisá, Régula, pénsatu dos vegades antes de contestá, ¿no aniríe... no aniríe doña Purita dins del coche, gitada, fico per cas, al assiento de detrás, tapada en un abrigo o datra roba consevol?, enténme, yo no es que desconfía, tú ya me compréns, sino que potsé anabe de broma y sen ha anat a Madrid pera fém patí, y la Régula, a la que la mirada se li afilabe per moméns, va insistí en la seua negativa, ae, yo sol vach vore al siñoret Iván, don Pedro, que lo siñoret Iván, cuan yo me vach arrimá, me va di, Régula, cuídam an eixe home, per lo Paco, ¿sap?... ya, ya, ya... va interrompre don Pedro, coléric, eixe cuento ya me l´has contat, Régula, y bruscamen va pegá mija volta y se va alluñá, y, a partí de eixe momén, sel va vore per lo cortijo vagán de un puesto a un atre, sense meta determinada, la barbilla al pit, la esquena belcada, los muscles arrupits, com si vullguere fés invissible, batén, de cuan en cuan, en les palmes de les mans les burchaques de la jaquetota, desalentat, y aixina va passá una semana, y lo dissabte siguién, cuan va soná dabán de la tanca del cortijo lo claxon del Mercedes, don Pedro, lo Périt, se va ficá tremolós y se aguantabe una ma en l´atra pera que no se li notare, pero va acudí a escape a la porta y, mentres la Régula escorríe la tanca, ell, don Pedro, tratabe de serenás y una vegada que lo coche se va ficá en marcha y se va desllisá suaumen hasta les eretes de geranios, tots van pugué comprobá que lo siñoret Iván veníe sol, en la seua cazadora de ante plena de cremalleres, y lo seu foulard al coll y la visera de pana fina sombrejánli lo ull dret, y, mes aball, resaltán damún de la pell dorada, la seua ampla sonrissa blanquíssima y don Pedro, lo Périt, no va pugué contindre la seua ansiedat y allí mateix, al pati, dabán de la Régula y Paco, lo Baixet, que habíe eixit hasta la porta, li va preguntá, una cosa, Iván, ¿no vas vore per casualidat a la Purita la atra nit después del sopá? No sé qué ha pogut passáli, al cortijo no hi está y... y, tal com parlabe, la sonrissa del siñoret Iván se fée mes ampla y la seua dentadura relluíe y, en estudiada frivolidat va pegá un cop a la gorra en un dit y ésta se va eixecá dixán al descubert lo fron y lo naiximén del seu pel negríssim y no me digues que has perdut a la teua dona, Pedro, estaríe bo aixó, ¿no habreu reñit com de costum y sen ha anat a casa de sa mare esperán lo teu san advenimén?, y don Pedro movíe amún y aball los seus muscles ossuts, que en una semana habíe perdut este home lo que atres en vin añs, virgen, que teníe les galtes estirades y blaves de tan pálides y fée constáns aspavéns en la boca y, finalmen, va reconeixe, reñí, sí que reñim, Iván, les coses com son, com tantes nits, pero dísme, ¿per aón va eixí del cortijo esta dona, si la Régula jure y perjure que no va escorre la tanca mes que pera tú, eh?, féste cuenta que de habé escapat a campo través, per los carrascals, los mastíns la hagueren destrossat, tú saps cóm se les gasten eixos gossots, Iván, que son pijós que les fieres, y lo siñoret Iván se enroscabe un mechó de pel al seu índice dret y pareixíe reflexioná y, al cap de un rato, va di, si habíeu reñit, ella va pugué embutís al maletero del meu coche, Pedro, o al forat del assiento de detrás, lo Mercedes es mol capás, ¿compréns?, embutís a consevol raconet, dic, Pedro, sense que yo men enterara y después apeás a Cordovilla, o al Fresno, aon vach repostá gasolina, o, si me apures, al mateix Madrid, ¿no?, yo soc mol despistat, ni men haguera donat cuenta... y los ulls de don Pedro, lo Périt, se anaben omplín de llum y de llágrimes, claro, Iván, naturalmen que va pugué sé aixina, va di, y lo siñoret Iván se va ajustá la visera, va torná a mostrá la seua generosa sonrissa y li va pegá un amistós copet al muscle a don Pedro, lo Périt, a través de la ventanilla, datra cosa no te pensos, Pedro, que eres mol afissionat al melodrama, la Purita te vol, tú u saps, y ademés, va riure, lo teu fron está llis com la palma de la ma, pots dormí tranquil, y va torná a riure, inclinat damún del parabrises, va ficá lo coche en marcha y se va dirigí a la Casa Gran, pero, antes de la hora de sopá, tornáe a está a casa de Paco, lo Baixet, ¿cóm va eixa cama, Paco? que abáns en lo dichós sofoco de don Pedro, ni te hay preguntat, y Paco, lo Baixet, ya veu, siñoret Iván, poquet a poc, y lo siñoret Iván se va acachá, lo va mirá fíxamen als ulls y li va di pera retál, a que no tens collóns, Paco, de eixí demá en lo reclam, y Paco, lo Baixet, va escrutá la cara del siñoret Iván, tratán de adiviná si parlabe en serio o bromejabe, pero dabán de la impossibilidat de resóldreu, va preguntá, ¿u diu en serio o en broma, siñoret Iván? y lo siñoret Iván va crusá lo dit gros damún del índice, lo va besá, y va ficá cara de sircunstánsies, parlo en serio, Paco, te u juro, tú me coneixes y saps que en estes coses de la cassera yo no fach bromes y en lo teu chic lo Quirce, no me agrade, vaiga, te hay de sé franco, Paco, que pareix que li estigue fen a un un favor, ¿compréns? y no es aixó, Paco, tú me coneixes, que de no está a gust al monte preferixgo quedám a casa, pero Paco, lo Baixet, va siñalá en un dit la garra escayolada, pero, siñoret Iván, ¿aón vol que vaiga en este engorro de alchés? y lo siñoret Iván va baixá lo cap, verdaderamen, va admití, pero, después de uns segóns de cavilá, va eixecá los ulls de golpe, ¿y qué me dius de ton cuñat, Paco, eixe retrasad, lo de la gralla? tú me vas di una vegada que en lo reclam podíe valé, y Paco, lo Baixet, va tombá lo cap, lo Azarías es inossén, pero probo, miro, per probá no se perd res, va girá los ulls cap a la fila de casetes molineres, totes bessones, en lo emparrat damún de cada una de les portes, y va cridá, ¡Azarías! y, al cap de un rato, se va personá lo Azarías, los pantalóns caiguts, la sonrissa babeján, mastegán lo no res, Azarías, va di Paco, lo Baixet, lo siñoret Iván te vol portá demá al monte en lo reclam... ¿en la milana?, va di Azarías, transfigurat, y Paco, lo Baixet, aguarda, Azarías, no se trate de la milana ara, sino del reclam, dels coloms segos, ¿enténs?, ña que amarráls a lo mes alt de una carrasca, móurels en un cordell y aguardá... lo Azarías assentíe, ¿com a la Jara, en lo siñoret? va preguntá, lo mateix que a la Jara, Azarías, va contestá Paco, lo Baixet, y, al día siguién, a les sat del matí, ya estabe lo siñoret Iván a la porta en lo Land Rover marrón, ¡Azarías!, ¡siñoret! se movíen silensiosamen a la penumbra, com a sombres, que sol se escoltáe lo humit castañejá de les genives pelades del Azarías, mentres a la línia mes fonda de la serra apuntabe ya la aurora, fíca ahí detrás los aparells y la gábia en los coloms, ¿portes la maroma pera escalá?, ¿pujarás descals als abres? ¿no te nafrarás los peus pero lo Azarías ateníe los preparatius sense escoltál y, abáns de arrancá, sense demaná permís al siñoret Iván, se va arrimá al cobertís, va pendre lo pot de prenso compost, va eixí a la corralada, va alsá lo cap, va entreobrí los labios y ¡quiá! va reclamá en la veu afelpada, acusadamen nassal, y, desde la punta de la veleta, la gralleta va contestá a la seua cridada, ¡quiá! y lo muixó va mirá cap a aball, cap a les sombres que se movíen al voltán del coche, y encara que la corralada estabe entre dos llums, se va incliná cap a abán y se va llansá al buit, describín sírculs y, finalmen, se va posá damún del muscle dret del Azarías, entreobrín les ales pera equilibrás y, después, va saltá al antebrás y va obrí lo pic, y lo Azarías, en la ma esquerra, li anabe embutín pelles de prenso humit, mentres babejabe y musitabe en ternura, milana bonica, milana bonica, y lo siñoret Iván, es collonut, minje mes del que val lo muixó eixe, ¿es que encara no sap minjá sol? y lo Azarías sonreíe malissiosamen mostrán les genives, ¿qué hi farem si no ne sap? y una vegada que se va fartá, com lo siñoret Iván se va arrimá, la gralleta va arrancá a volá y, al topá en la portalada de la capella, va pujá airosamen, la va sobrevolá y se va posá al alero, mirán cap a aball, y, entonses, lo Azarías li va sonriure y va fé un gesto de despedida en la ma y, ya dins del coche, va repetí lo gesto per la finestra de detrás, mentres lo siñoret Iván enfilabe lo camí de la serra y pujabe cap al carrascal del Moro y, una vegada allí, se van apeá, lo Azarías se va pixá les mans al amparo de un carrascot y, al acabá, va pujá a pols a la carrasca mes grossa, engarfián les mans a un simal y passán les cames flexionades per la forcacha entre dos ramals, com si fore un mono, y lo siñoret Iván, ¿pera qué tens la maroma, Azarías? y lo Azarías, ¿quína falta fa, siñoret? me allargue lo chisme eixe, y lo siñoret Iván va alsá lo balansí en lo reclam sego amarrat y li va preguntá, ¿cuáns añs tens tú, Azarías? y lo Azarías, allá dal, en lo balansí a la ma esquerra, paupán lo ven, un añ mes que lo siñoret, va contestá, y lo siñoret Iván, tot parat, ¿de quín siñoret me estás parlán, Azarías? y lo Azarías, mentres lligabe lo balansí, del siñoret, y lo siñoret Iván, ¿lo de la Jara?, y lo Azarías, assentat al simal, apoyat al trong, sonreíe bobamen al blau sense contestá, mentres lo siñoret Iván arreplegabe unes rames seques pera fé lo parapeto, daball de la carrasca, y, una vegada fet, va mirá lo sel, cap al sur un sel blau tenue, levemen entaragañat per la calima, y va arronsá lo fron, no se veu ni rastre de vida, ¿no estarem passats de fecha? pero lo Azarías anáe enredán en lo balansí, un-dos, un-dos, un-dos, com si fore un juguet, y lo reclam sego, lligat al eje, aletejabe frenéticamen pera no caure, y lo Azarías sonreíe en les genives rosades y lo siñoret Iván, para quieto, Azarías, no mel marejos, mentres no ñaguen muixóns a dal es bobería reclamá, pero lo Azarías continuabe estirán, un-dos, un-dos, un-dos, a vore, per pura chiquería, per enredá, y lo siñoret Iván, entre que no se veíe cap muixó al sel y se barruntabe un matí de porra, se li anabe agreján lo carácter, ¡quieto hay dit, Azarías, collóns! ¿es que no me sens? y, per este arrebato, lo Azarías se va acobardá y se va quedá parat, aculat al camal, sonrién als ángels, en la seua sonrissa desdentegada, com un chiquet que mame, hasta que, passats uns minuts, van apareixe sing surites, com sing puns negres al blau fluixet del firmamén y lo siñoret Iván, dins del parapeto, va prepará la escopeta y va musitá en mija boca, ahí venen, templa ara, Azarías, y lo Azarías va agarrá lo cap del cordell y va templá, aixina, fóli, fóli, pero les surites van ignorá lo reclam, van torse a la dreta y se van pedre al horizonte tal com habíen passat, pero, un cuart de hora después, va assomá al suroeste un bando mes atapit y la essena se va repetí, los coloms no van caure al reclam y van doblá cap als carrascals del Alcorque, en la consiguién desesperassió del siñoret Iván, no lo volen, ¡les filles de la gran puta!, tira pera aball, Azarías, anémon al Alisón, les poques que ñan pareix que se tiren avui cap allí, y lo Azarías va baixá en lo balansí a costes, van agarrá lo Land Rover, y, bordeján roquissals, se van atansá cap al Alisón, y una vegada al mogote, lo Azarías se va oriná a les mans, va pujá a escape a un alcornoque tremendo, va amarrá lo reclam y a esperá, pero tampoc pareixíe que allí ñaguere movimén, encara que ere pronte pera determináu, pero lo siñoret Iván en seguida perdíe la passiénsia, aball, Azarías, aixó pareix un sementeri o fossá, no me agrade, ¿saps?, la cosa se está ficán fea, y van torná a cambiá de puesto, pero los coloms, mol poquets y desperdigolats, se mostraben furos, no doblaben al engañ y ya, a mich matí, lo siñoret Iván, aburrit de tanta espera inútil, va escomensá a dispará a dreta y a zurda, als muixóns negres, als pardals, a les cagarneres, a les garses, que pareixíe lloco, y entre tiro y tiro, cridáe com un grillat, ¡si les raboses estes diuen que no, es que no! y cuan se va cansá de fé barrabassades y de di incoherensies, va torná al abre y li va di al Azarías, desarma lo balansí y baixa, Azarías, este matí no ña res a fé, vorem si a la tarde cambie la sort, y lo Azarías va arreplegá los bártuls y va baixá y, conforme franquejaben la falda de la solana, camí del Land Rover, va apareixe mol alt, per damún dels seus caps, un bando carregat de gralletes y lo Azarías va alsá los ulls, va fé visera en la ma, va sonriure, va mascullá unes paraules ininteligibles, y, finalmen, va doná un copet al antebrás del siñoret Iván, atento, va di, y lo siñoret Iván, malhumorat ¿qué es lo que vols que mira, carnús? y lo Azarías, babejabe y siñalabe a lo alt, cap als quiás de les gralletes, dolsificats per la distánsia, dels muixóns, moltes milanes, ¿no les veu? y, sense aguardá resposta, va alsá al sel la seua cara transfigurada y va cridá fén bocina en les mans, ¡quiá! y, de repén, dabán del assombro del siñoret Iván, una gralleta se va desgallá del enorme bando y va picá a plom, damún dells, en vol tan vertiginós y tentadó, que lo siñoret Iván se va armá, va aculatá la escopeta y va agarrá los puns, de dal aball com ere lo prossedén, y al Azarías al vórel se li va deformá la sonrissa, se li va crispá la cara, lo pánic va assomá als seus ulls y va bramá fora de sí, ¡no tiro, siñoret, es la milana! pero lo siñoret Iván notabe a la galta dreta la dura carissia de la culata, y notabe, agullonánli, la represió del martí y notabe, estimulánlo, la dificultat del tiro de dal abaix, en vertical y, encara que va sentí claramen la veu implorán del Azarías, ¡siñoret, per los seus morts, no tiro! no va pugué aguantás, va apuntá al muixó en lo pun de mira, lo va adelantá y va apretá lo gatillo y simultáneamen a la detonassió, la gralleta va dixá al aire una estela de plomes negres y blaves, va plegá les potes sobre sí mateixa, va doblegá lo cap, se va fé una piloteta, y se va desplomá, donán volteretes, y, antes de arribá a enterra, ya corríe lo Azarías solana aball, los ulls desorbitats, regateján entre les jares y archilagues, la gábia dels coloms segos bambolejánse en soroll al seu costat, chillán, ¡es la milana, me ha matat a la milana! y lo siñoret Iván detrás dell, a llargues galarchades o sancades, la escopeta uberta, fumeján, sen enríe per an ell, sirá imbéssil, lo pobre, y, después puján lo to de veu, ¡no te preocupos, Azarías, yo ten regalaré un atra! pero lo Azarías, assentat a la vora de una bocha, aguantabe la gralleta agonisán entre les seues manotes, la sang calenta y espessa escorrénse entre los ditots, sentín, al fondo de aquell cosset chafat, los radés batecs del seu cor, y, inclinat damún dell, gañoláe mansamen, milana bonica, milana bonica, y, lo siñoret Iván, al seu costat, tens que perdonám, Azarías, no hay pogut aguantám ¡te u juro!, estaba cremat per la abstinénsia de este matí, comprénu, pero lo Azarías no lo escoltáe, va estretí encara mes la aumosta de les seues mans damún de la gralleta que se moríe, com si intentare retindre la seua caló, y va alsá cap al siñoret Iván una mirada buida ¡se ha mort! ¡la milana se ha mort, siñoret! va di, y de esta guisa, en la gralleta entre les mans se va apeá minuts después a la corralada y va eixí Paco, lo Baixet, apoyat a les seues gayates, y lo siñoret Iván, a vore si assertes a consolá a ton cuñat, Paco, li hay matat lo muixó negre y está fet un ploradols, sen enríe, y a rengló seguit, tratabe de justificás. Tú, Paco, que me coneixes, saps lo que es un matí de espera sense vore cap muixó, ¿no? bueno, pos aixó, sing hores de plantón, y, en éstes, eixa gralla pique de dal abaix, ¿ten dones cuenta?, ¿quí es lo guapo que aguante lo dit en estes sircunstánsies, Paco? explícalay a ton cuñat y que no se disgusto, collóns, que no sigue maricón, que yo li regalaré un atra gralleta, de carroña de eixa ne sobre al cortijo, y Paco, lo Baixet, mirabe, alternativamen, al siñoret Iván y al Azarías, aquell en los dits grossos o pulgars a les axiles del chaleco-canana, sonrién en la seua sonrissa lluminosa, éste, plegat an ell mateix, abrigán encara al muixó mort en les seues mans achatades, hasta que lo siñoret Iván va torná a pujá al Land Rover, lo va ficá en marcha y va di desde la ventanilla, no te u prengues aixina, Azarías, carroña de eixa ne sobre, a les cuatre tornaré a per tú, a vore si pinte milló a la tarde, pero al Azarías li rellissáen los llagrimots per les galtes, milana bonica, milana bonica, repetíe, mentres lo muixó se li anabe quedán sec entre los dits y, cuan va notá que alló ya no ere un cos sino un objecte inanimat, lo Azarías se va eixecá del pedrís y se va arrimá al caixonet bressol de la chiqueta Menuda y, en eixe momén, la Charito va soltá un dels seus gemecs y lo Azarías li va di a la Régula, fregánse mecánicamen lo nas en la mánega, ¿sens, Régula? la chiqueta Menuda plore perque lo siñoret me ha matat la milana, pero, a la tarde, cuan lo siñoret Iván va passá a replegál, lo Azarías pareixíe un atre, mes sansé, que ni moquejabe ni res, y va carregá la gábia en los coloms segos, una destral, lo balansí y una maroma lo doble de grossa que la del matí a la trassera del Land Rover, tranquil, com si res haguere passat, que lo siñoret Iván, sen enríe, ¿no sirá eixa maroma pera moure lo balansí, verdat Azarías? Y lo Azarías, pera pujá a la atalaya es, y lo siñoret Iván, anem, a vore si vol cambiá la sort y va ficé lo coche en marcha, les rodes per les roderes fondes, y va asselerá mentres chuláe alegremen, lo Ceferino assegure per los seus morts que a la fita de lo del Pollo se movíen abansahir uns bandos sense forma, pero lo Azarías pareixíe encantat, la mirada perduda mes allá del parabrises, les chates mans inmóvils damún de la bragueta sense cap botó y lo siñoret Iván, en vista de la seua passividat, va escomensá a chulá una tonadeta mes viva, pero aixina que se van apeá y va vore lo bando, se va ficá com a loco, de pressa, Azarías, collóns, ¿es que no les veus? ña allí una junta de mes de tres mil surites, ¡la mare que les va parí!, ¿no veus cóm negreje lo sel damún del carrascal? y portáe atropelladamen les escopetes, y lo morral dels cartuchos, y se señíe a la sintura les bosses de cuero, a escape, Azarías, collóns, repetíe, pero lo Azarías tranquil, va apilá los trastes a la vora del Land Rover, va dixá la gábia dels coloms segos al peu del abre y va pujá trong amún, en la destraleta y la maroma a la sintura, y una vegada al primé camal, se va incliná cap a aball, cap al siñoret Iván, ¿me allargue la gábia, siñoret? y lo siñoret Iván va alsá lo bras, en la gábia dels coloms a la ma, y, simultáneamen, va eixecá lo cap y, al féu, lo Azarías li va tirá al coll la maroma en un nugo corredís, a manera de corbata, y va estirá, ajustánla, y lo siñoret Iván, pera evitá soltá la gábia y fé mal als coloms, va tratá de soltás de la corda en la ma esquerra, perque encara no compreníe, ¿pero qué dimonis preténs, Azarías? ¿es que no has vist lo núgol de surites damún dels carrascals del Pollo, tros de maricón? y aixina que lo Azarías va passá la punta de la maroma per lo simal de damún del seu cap y va estirá dell en tota la seua gran forsa, gruñín y babeján, lo siñoret Iván va pedre peu, se va sentí de repén alsat, va soltá la gábia dels coloms y ¡Deu!... estás loco... tú, va di en veu ronca, entretallada, que casi no sel va sentí, y en cambi, va sé claramen perseptible lo aspre estertó que va seguí com un allargat ronquit y, casi inmediatamen, lo siñoret Iván va traure la llengua, una llengua llarga, grossa y morada, pero Azarías ni lo mirabe, sol aguantáe la corda, y la va lligá ara al simal aon estáe assentat, y se va fregá una ma en l´atra y los seus labios van formá una bobalicona sonrissa, pero encara lo siñoret Iván, o les cames del siñoret Iván, van experimentá unes convulsións rares, uns espasmos electrisats, com si se arrancaren a ballá per la seua cuenta y lo seu cos va pendulejá un rato al buit hasta que, al final, va quedá inmóvil, la barbilla contra lo pit, los ulls fora de les cassoletes, los brassos desmayats a lo llarg del cos, mentres Azarías, a dal, mastegáe saliveta y sen enríe bobamen mirán al sel, al no res, milana bonica, milana bonica, repetíe mecánicamen, y, an aquell momén, una atapida bandada de surites va batre l´aire rasán la copa de la carrasca a la que se amagabe.

FIN.