Mostrando las entradas para la consulta fondespala ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fondespala ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Limbe - Lissiu, Leissiu

 
Limbe, s. m., lat. limbus, bord, abord, limbe. 

- Fig., en terme de théologie, limbes.

Luoch que hom apelhava limbe.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Lieu qu'on appelait limbes. 

El moriria ses baptisme, e s'en iria en aquela part de infern que nos apelam limbe. L'Arbre de Batalhas, fol. 180. 

Il mourrait sans baptême, et s'en irait dans cette partie d' enfer que nous appelons limbes. 

CAT. Lims. ESP. PORT. IT. Limbo.


Limit, s. m., lat. limitem, limite, borne.

Los limits et decxs. Fors de Béarn, p. 1082. 

Les limites et barrières.

CAT. Limit, llimit. ESP. (límite) PORT. IT. Limite. (chap. Límit, limits.)

2. Limitacio, s. f., lat. limitatio, limitation, fixation, abornement. 

Dona als membres limitacio et distinccio. Eluc. de las propr., fol. 113.

Donne aux membres limitation et distinction. 

CAT. Limitació. ESP. Limitación. PORT. Limitação. IT. Limitazione.

(chap. Limitassió, limitassions.)

3. Limitar, v., lat. limitare, limiter, déterminer, fixer.

Aysshi cum aquest limita le temps del mascle, semlantment limita, en aquel meteyssh libre, le temps de la formacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Ainsi comme celui-ci limite le temps du mâle, semblablement il limite, dans ce même livre, le temps de la formation.

Part. pas. Foro lhi terme d'aquestz evesquatz tantost apres limitatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Furent les bornes de ces évêchés sitôt après limitées.

Plus limitada potestat. Eluc. de las propr., fol. 10. 

Puissance plus limitée. 

CAT. ESP. PORT. Limitar. IT. Limitare. (chap. limitá: limito, limites, limite, limitem o limitam, limitéu o limitáu, limiten; limitat, limitats, limitada, limitades.)


Limo, Limon, s. m., lat. limus, limon.

Fetz de limo de terra tot derairanamens 

Adam, que fetz senhor de totas res vivens. 

P. de Corbiac: El nom de.

Fit du limon de la terre tout en dernier Adam, qu'il fit seigneur de toutes choses vivantes. 

Del limon de la terra. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Du limon de la terre.

CAT. Lim. ESP. PORT. IT. Limo. (chap. Limo, fang, fanc, tarquí.)

2. Limanha, s. f., limon.

Dieus nos fes d' aital limanha.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher. 

Dieu nous fit de tel limon.

3. Limositat, s. f., lat. limositatem, limon, vase.

Aquest fluvi per razo de sa limositat. 

Aygas... ses limozitat.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 154. 

Ce fleuve en raison de son limon.

Eaux... sans limon.

ESP. Limosidad. IT. Limosità, limositate, limositade.

4. Limos, adj.. lat. limosus, limoneux, bourbeux.

El es tot... limos et trebol.

(chap. Ell es tot... fangós, tarquinós y térbol.)

Humor limosa et viscoza.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 237. 

Il est tout... limoneux et trouble. 

Humeur limoneuse et visqueuse.

- Baveux.

Nul beu o vaqua limos o limosa.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 414.

Nul boeuf ou vache baveux ou baveuse. 

ESP. (barroso) PORT. IT. Limoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Limo, s. m., lat. limonium, limon, citron. 

Voyez Aldrete, p. 366, et Mayans, Orig. de la ling. esp., t. II, p. 233 et

250.

Pus tost que quant us limos 

De perra venc en mudansa. 

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Plus tôt que quand un limon vint en métamorphose de poire.

CAT. Llimó. ESP. Limón. PORT. Limão. IT. Limone. (chap. Llimó, llimons; llimoné, llimonés.)


Lin, s. m., lat. linum, lin. 

Fuy penchenayre de li.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus peigneur de lin. 

Ja non vesta drap de carbe ni de lin. Guillaume de Tudela.

Jamais ne revête étoffe de chanvre ni de lin. 

O canebe, o lin, o lana. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

(chap. O cánem, o llí, o llana.)

Ou chanvre, ou lin, ou laine. 

CAT. Llí. ESP. Lino. PORT. Linho. IT. Lino.

2. Linos, s. m., graine de lin. 

Ple ponh de linos solamen 

Faretz fort cozer e bullir.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.

3. Linsol, Lensol, Lanssol, s. m., linceul, drap de lit.

Lo linsol torzeretz lendema. 

T. d'une dame et de Montant: Ieu venc. 

Vous tordrez le linceul le lendemain.

Era 'l suari e 'l lensol. Brev. d'amor, fol. 175.

C'était le suaire et le linceul.

Lanssols bugadatz.

Izarn: Diguas me tu.

Linceuls lessivés.

CAT. Llensol. PORT. Lançol. IT. Lenzuolo. (ESP. Lienzo, sábana. 

Chap. Llansol, llansols.)

4. Linhoret, s. m., ligneul, cordonnet. 

Ab un fil

O ab un linhoret sotil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec un fil ou avec un cordonnet délié.

5. Linge, s. m., lat. linteum, linge.

Mobles, cum es linge o ustencilhas. Fors de Béarn, p. 1087. 

Meubles, comme est linge ou ustensiles.

ESP. Lienzo,

6. Lini, Linhi, adj., lat. lineus, de lin. 

De tot drap lini. Cartulaire de Montpellier, fol. 113. 

De toute étoffe de lin.

Una cargua de telas linhias. Tit. de 1285. DOAT, t. XVII, fol. 191.

(chap. Una cárrega de teles de llí.)

Une charge de toiles de lin.


Ling, Lenh, Linh, s. m., lat. lignum, bois.

Aquest faitz fo meravilhos 

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos.

P. Cardinal: Dels quatre. 

Ce fait fut merveilleux qu'au bois, où la mort prit naissance, il nous naquit vie et pardon.

(chap. Fusta, lleña; creu: lignum crucis.)

- Barque, chaloupe.

Si com val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme vaut plus grand navire en mer que barque ou saïque.

A greu pot hom conoisser en la mar 

Cami, sitot s'en passa linhs e naus.

Serveri de Girone: A greu pot. 

Difficilement on peut connaître en la mer chemin, quoique y passe barque et navire.

- Vaisseau, navire.

Car ses la decima, non es

Us tant caut qu' en armes un lenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Car sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.

ANC. FR. Messire de Chepoy retint 2 galies et 1 lin. 

Cil de Salonique armoient 5 lins pour nous destourner les vivres.

Compte de Théobald de Chepoy, 1310. 

ANC. CAT. Leny, lleny. ANC. ESP. Leño. PORT. Lenho. IT. Legno. 

(chap. Barco, barcos, barca, barques, barqueta, barquetes, chalupa, chalupes, llaút, llaúts etc.)

2. Legna, Leigna, Lenha, Lenia, Linha, s. f., bois.

Si non es de peira o de legna.

Ralmenz Bistors: Ar agues. 

S'il n'est de pierre ou de bois. 

Loc. Quan trob tornei ni cembel, 

Volontiers desplei m'enseigna, 

E joing, e fatz d'astas leigna.

P. Vidal: Pois ubert.

Quand je trouve tournoi et joute, je déploie volontiers mon enseigne, et joins, et fais de lances du bois. 

Proverb. Fas fuec ses lenha.

(chap. Fas foc sense lleña.)

G. Riquier: En re.

Tu fais feu sans bois.

Grans lenia fai grant fuoc. 

Flama fail, cant fail... lenia.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Beaucoup de bois fait grand feu. 

Le feu manque, quand manque... le bois. 

ANC. FR. Cele alume le fu de laingne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 247.

Li vilains a demandé laingne... 

En la sale fu fez li feus.

Fables et cont. anc., t. III, p. 11. 

En laquelle maison je ai mis ma laigne e fagos. 

Lett. de rém. de 1361. Carpentier, t. II, col. 989. 

CAT. Llenya. ESP. Leña. PORT. Lenha. IT. Legna. (chap. Lleña, lleñes.)

- Lieu planté d'arbres.

Tost chai 

Blanc en bai, 

Coma flors en lenha.

Pierre d'Auvergne: Rossinhols. 

Le blanc tombe aussitôt en bai, comme la fleur en bois.


Linha, Ligna, s. f., lat. linea, ligne, cordeau, direction.

Tot o mena a plom et a livell (nivell) et a drecha linha.

V. et Vert., fol. 59.

Il le mène tout à plomb et de niveau et en droite ligne.

Bastit ses regl' e ses ligna.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Bâti sans règle et sans cordeau. 

Pren sa linha, e vol anar dreita via. V. et Vert., fol. 59. 

Prend sa direction, et veut aller droit chemin.

Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.

V. et Vert., fol. 47.

Il l'ordonne tout à la règle et au cordeau de la raison.

- Terme d'écriture.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

Vingt-six lignes en chaque page, et en chaque ligne cinq mots.

- Instrument de pêche.

La linha ab que lo pescayre de ifern pren los peyssos. V. et Vert., fol. 20.

(chap. La línia en la que lo peixcadó d'infern pren los peixos.) 

La ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

CAT. ESP. Linea. PORT. Linha. IT. Linea. (chap. Línia, línies; per a medí: cordell, plomada; per a peixcá; direcsió; coche de línia : autobús, autocar.)

2. Linh, Ling, s. m., lignée, race, descendance.

Del gran linh N Adam. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

De la grande lignée du seigneur Adam. 

Pois lo fils de Dieu vos somo 

Qu'el vengetz del ling Farao.

Marcabrus: Emperaire. 

Puisque le fils de Dieu vous somme que vous le vengiez de la lignée de Pharaon.

ANC. FR. Ke jà n'i entrera, ne home de son lin. 

Prist une fame de haut lin.

Roman de Rou, v. 3442 et 9637. 

La dame quident de bas lin.

Roman del conte de Poitiers, v. 912. 

Il n'est pas nés de povre lin. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 110.

(chap. Linaje, linache : rassa, dessendensia.)

3. Linhada, s. f., lignée, race, descendance.

Tota la linhada

Que pres d'En Adam naissensa.

Gavaudan le Vieux: Un vers. 

Toute la lignée qui prit du seigneur Adam naissance.

Linhadas destermenadas. 

Tr. de la 1re Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Lignées infimes.

En aquest... falhi la lhinhada o la progenies del rey Clodovieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

En celui-ci... faillit la lignée ou la race du roi Clovis.

4. Linhatge, Lignatge, s. m., ligne, direction, alignement.

Adv. comp. Dous auzels, en son estatge 

Iras, quan venra 'l matis, 

E diguas li en dreg linhatge 

De qual guiza l' obedis. 

Pierre d'Auvergne: Rossinhol on. 

Doux oiseau, dans sa demeure tu iras, quand viendra le matin, et dis-lui en droite ligne de quelle manière je lui suis obéissant.

- Lignage, lignée, race, descendance.

Mil cavalier de gran linhatge 

E mil dompnas de gran valor. 

Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille chevaliers de grand lignage et mille dames de grand mérite.

Desliurar d'enfern 

Trastot l' human linhatge.

V. de S. Honorat. 

Délivrer d'enfer tout l' humain lignage. 

Una falsa deschauzida 

E raditz de mal linhatge 

M' a trahit, et es trahida.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage m' a trahi, et est trahie. 

Fig. Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesse provient du coeur, voilà sa meilleure lignée.

ANC. FR. Conjoincts ensemble par sang de lignaige ainsi que cousins.

Monstrelet, t. I, fol. 119.

CAT. Llinatge. ESP. Linaje. PORT. Linhagem. IT. Legnaggio. 

(chap. Linache, linaches, linaje, linajes.)

5. Alignamen, Allinamen, s. m., alignement.

Si la terra es el mei per dreich alignamenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Si la terre est au milieu par droit alignement.

Enfra lurs propres allinamens.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

Au-dessous de leurs propres alignements. 

ANC. ESP. Aliñamiento (MOD. Alineamiento). PORT. Alinhamento.

(chap. Aliniamén, aliniamens; del fútbol, de los solcs per a plantá, etc.)

6. Alinhar, v., aligner, ajuster.

Part. pas. El vei adreit et alinhat.

Bertrand de Born: Fueilhetas.

Je le vois juste et aligné.

Fig. Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose excepté égalité toute alignée.

CAT. Alinyar. ESP. Aliñar (alinear). PORT. Alinhar. (chap. Aliniá, aliniás: yo me alinio, alinies, alinie, aliniem o aliniam, aliniéu o aliniáu, alinien; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)

7. Delinhar, v., dévier, disjoindre, écarter.

Aquel qui de sa natura delinha. Eluc. de las propr., fol. 140.

Celui qui de sa nature dévie.

- Part. prés. Discordant.

Naysho delinhans parts.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Naissent parties discordantes.

8. Forlinhar, v., forligner, dégénérer. 

E s deu gardar de forlinhar. Brev. d'amor, fol. 104.

Et se doit garder de forligner.

Part. pas. No seria bos filhs, mays seria forlinhatz. V. et Vert., fol. 74.

Ne serait pas bon fils, mais il serait dégénéré. 

Subst. Dels forlinhatz d'avol aire.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es. 

Des dégénérés de mauvaise mine. 

ANC. FR. Forlignez de la constance de voz pères. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409.

Si l'homme ne se fust forligné du devoir. Dubartas, p. 9.

9. Relinhar, v., ressembler.

Li deu quecx voler relinhar.

Be viven, li relinha.

Brev. d'amor, fol. 104.

Chacun doit vouloir lui ressembler... 

En vivant bien, il lui ressemble.

10. Interlinear, v., interligner, intercaler.

Part. pas. Rasat, cancellat o interlineat. 

Fors de Béarn, p. 1082. 

Rayé, cancellé ou interligné. 

(N. E. De esto sabía mucho Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, Archivo Real de la Corona de Aragón.)

ESP. PORT. Interlinear. IT. Interlineare. (chap. Interliniá.)


Linir, v., lat. linire, enduire, oindre, frotter. 

Part. pas. Sa goma... val tant a conservar libres que, quan so linitz d'ela, per ardas no prendo mal. Eluc. de las propr., fol. 201.

Sa gomme... vaut tant pour conserver les livres que, quand ils sont enduits d'elle, ils ne prennent mal par teignes.

2. Liniment, s. m., lat. linimentum, liniment.

Aprop pausa liniment. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Après pose liniment. 

ESP. Linimiento. PORT. IT. Linimento. (chap. Linimén, linimens.)

3. Lizar, v., enduire, oindre.

Lizar tot entorn d'alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 142. 

Enduire tout autour d'aucune matière glutineuse. 

ANC. ESP. Lizar. IT. Lisciare.


Linx, s. m., lat. lynx, lynx.

Linx no fo par a leis en gardadura. Palaytz de Savieza.

Lynx ne fut pareil à elle en regard.

Engendra tygres, linces, serpens. Eluc. de las propr., fol. 176.

(chap. Engendre tigres, linces, serps.)

Engendre tigres, lynx, serpents.

CAT. ESP. Lince. PORT. Lince, lynce. IT. Lince. (chap. Lince, linces.
A Fondespala ña una anécdota: un cassadó li va fotre una escopetada a lo que se pensabe que ere un lince, y va resultá que ere lo gat de Torretes.)

Linx no fo par a leis en gardadura

Lippos, adj., lat. lippus, chassieux

Uelhs... lippos. Eluc. de las propr., fol. 227.

Yeux... chassieux.

IT. Lippo.

2. Lippozitat, s. f., lippitude.

Laganha o lippozitat. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Chassie ou lippitude.

3. Lipeza, s. f., lippitude.

Ret les uelhs clars et delish lor taca, val contra lipeza.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Rend les yeux clairs et détruit leur tache, vaut contre lippitude.


Liptote, s. f., litote, figure de rhétorique.

Liptote... tol alquna proprietat accidental ad alcuna cauza.

Leys d'amors, fol. 143. 

La litote... ôte quelque propriété accidentelle à quelque chose.


Liquor, Licor, s. m., lat. liquor, liqueur, liquide.

Quar olis, que es veramens

I dels principals hongemens,

Vai totas vetz, so es vers plas,

En totas licors sobiras.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Car huile, qui est vraiment un des principaux liniments, va toujours, cela est vrai pleinement, en tous liquides supérieure.

De liquors, alcunas so compostas, alcunas so simplas.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Des liqueurs, aucunes sont composées, aucunes sont simples.

Fig. De tu fara hom la liquor

Don seran onchg l' autri trachor. 

P. Cardinal: D'Esteve. 

De toi on fera la liqueur dont seront oints les autres traîtres.

CAT. ESP. PORT. Licor. IT. Liquore. (chap. Licor, licors; licoret, licorets.)

Destilería Segarra, Chert, Xert,Castellón,Castelló, Julián Segarra

2. Liquiditat, s. f., lat. liquiditatem, liquidité, fluidité, limpidité.

Per razo de sa liquiditat.

Contra tropa liquiditat.

Eluc. de las propr., fol. 32 et 35.

Par raison de sa liquidité.

Contre considérable liquidité.

IT. Liquidità, liquiditate, liquiditade. (chap. Liquidés; fluidés.)

3. Liquefactio, s. f., lat. liquefactio, liquéfaction. 

Ja sia que prenga liquefactio. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Bien qu'il prenne liquéfaction.

ESP. Licuefacción. PORT. Liquefacção. IT. Liquefazione. 

(chap. Licuefacsió.)

4. Liquid, adj., lat. liquidus, liquide, limpide.

Si la materia es trop liquida et clara. 

Don naysh adhoras goma liquida.

Eluc. de las propr., fol. 104 et 198. 

Si la matière est très liquide et claire. 

Dont naît parfois gomme liquide. 

Fig. Que las ditas letras puescan esser dichas liquidas.

Leys d'amors, fol. 111. 

Que lesdites lettres puissent être dites liquides. 

CAT. Liquid, lliquid. ESP. (líquido) PORT. IT. Liquido. (chap. Líquit o líquid, liquits o liquits; líquida, líquides.)

5. Liquidamens, adv., liquidement. 

Lentamens o lotamens o liquidamens, segon lati, sonan las ditas letras.

Leys d'amors, fol. 111.

Lentement ou lourdement où liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres. 

ESP. (líquidamente) PORT. IT. Liquidamente. (chap. Líquidamen)


Lis, Liz, adj., grec *gr, lisse, uni, poli.

Blanc e lis pus qu'us almatitz. 

Guillaume de Cabestaing: Er vey qu' em. 

Blanc et lisse plus qu'une améthyste. 

Sa pel es plana, liza et ses pels.

Eluc. de las propr., fol. 31. 

Sa peau est plane, lisse et sans poils.

CAT. Lis. ESP. Liso. PORT. Lizo. IT. Liscio. (chap. Llis, llisos, llisa, llises.)

Lis, s. m., lat. lis, procès, débat, discussion.

Lis et controversia. Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 217. 

Débat et controverse.

ESP. (lid) PORT. IT. Lite. (chap. Lid, lids; debat, debats; prossés, prossesos; discussió, discussions.)

2. Litigi, s. m., litigium, litige. 

Litigi entre partidas. Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Litige entre parties.

Plays, litigis e questions.

Statuts de Provence. Julien, t. 1., p. 350.

Plaids, litiges et questions.

ESP. PORT. IT. Litigio. (chap. Litigi, litigis.)

3. Litigios, adj., lat. litigiosus, litigieux, querelleur.

Femna fada, lengossa,

Mala e litigiosa.

Brev. d'amor, fol. 233. 

Femme folle, bavarde, méchante et querelleuse.

Ny denguna causa autra litigiosa. Statuts de Provence. BOMY, p. 5.

Ni nulle autre cause litigieuse.

ESP. PORT. IT. Litigioso. (chap. Litigiós, litigiosos, litigiosa, litigioses.)

4. Litigar, v., lat. litigare, contester, être litigant.

Part. prés. Fan obligar las personnas litigans.

Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Font obliger les personnes litigantes. 

ESP. PORT. Litigar. IT. Litigare. (chap. Litigá: litigo, litigues, litigue, litiguem o litigam, litiguéu o litigáu, litiguen; litigat, litigats, litigada, litigades. Litigán, litigans.)


Lisera, s. f., lisière.

No per la lisera. Fors de Béarn, p. 1086.

Non par la lisière.

(chap. La vora de un bancal que toque al bosque.)


Lissiu, Leissiu, s. m., lat. lixivium, lessive.

Ses neguna autra mescla de lissiu de sabon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Sans aucun autre mélange de lessive de savon.

Aiatz de fort leissiu de vitz

Que sia colatz et esclarzitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ayez de forte lessive de vigne qui soit coulée et clarifiée.

Que neguns tenchuriers, que blanquis seda, non ause blanquir ab negun lissiu. Cartulaire de Montpellier, fol 192.

Que nul teinturier, qui blanchit soie, n'ose blanchir avec nulle lessive.

CAT. Llexiu. (chap. Lejía, lejíes. ESP. Lejía.)

lissiu, leissiu, llexiu, lejía, lejíes

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Laire, Layre, Lairo, Lairon - Landa

 

LaireLayreLairoLairon, s. m., lat. latronemlarronvoleurfripon.

Es layres aisel que vay emblan.

(chap. Es lladre aquell que va emblán, arramblán, robán, fotén, furtán.)

B. Carbonel: Joan Fabre.

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

Est voleur celui qui va dérobant. 

Paubre lairon pent hom per una veta... 

Qu' el rics laires penda 'l lairon mesqui. 

P. Cardinal: Prop a guerra.

Pauvre larron on pend pour une vétille... Que le riche larron pende le larron mesquin. 

Adj. fig. Pros dompna, ab un douz esgar 

Que m fairon vostr' uels lairo,

Mi venguest mon cor emblar.

Pierre de Maensac: Estat aurai.

Généreuse dame, avec un doux regard que me firent vos yeux larrons, vous me vîntes voler mon coeur.

Il a été employé, comme fur en latin, dans le sens de valet, esclave.

Quid domini faciant, audent quum talia fures? 

Virg. Eclog., III, v. 16. 

En totz luecs me tenh per ton pres, 

Per ton lairon en totas res.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier, pour ton esclave en toutes choses.

- Sorte d'imprécation.

S'ieu pogues viure de mon captal,

Laire sia ieu, s' ieu fos de lor fogal!

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var. 

Si je pusse vivre de mon capital, que je sois larron, si je fusse de leur foyer! 

Adv. comp. Amarai la donc a lairo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Je l'aimerai donc à la dérobée. 

ANC. FR. Bien est lerres qu'à larron emble.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 236. 

CAT. Lladre. ESP. Ladrón. PORT. Ladrão. IT. Latro, ladro. (chap. Lladre, lladres.)

1. Layronessa, s. f., larronnesse, voleuse. 

Que apparescon esser layres o layronessas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Qui apparaissent être larrons ou larronnesses.

3. Layronia, s. f., larronnerie, volerie, friponnerie.

Quar Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronias.

Brev. d'amor, fol. 14. 

Car Dieu défendit à la gent... et meurtres et voleries. 

ESP. Ladronia.

4. Layronici, Laironissi, Layronissi, s. m., lat. latrocinium, larcin, vol, friponnerie.

Layronici, penre l'autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

Larcin, prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

Laironissi faig de noig. Cout. de Montlevard. Arch. du Roy., J, 4.

Vol fait de nuit.

Layronissi gros e manifest.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Vol gros et manifeste.

CAT. Lladronici. ESP. Latronicio, ladronicio. PORT. Latrocinio.

IT. Latrocinio, ladroneccio. (chap. Lladronissi, lladronissis.)

5. Layronat, s. m., larcin, friponnerie.

Flac layronat. Leys d'amors, fol. 111. 

Lâche larcin.

6. Latronissa, s. f., larcin, volerie, friponnerie.

Si negun o neguna fasia latronissa de nuech o de dia.

Charte de Gréalou, p. 94. 

Si nul ou nulle faisait larcin de nuit ou de jour.

7. Laironil, adj., dérobé.

Las aigas laironils sunt plus dolsas, e pas esconduz plus suaus.

Trad. de Bède, fol. 47.

Les eaux dérobées sont plus douces, et pain caché plus agréable.

8. Laironar, v., voler, dérober.

Venguetz coma sirven, 

Aisi com sel que lairona. 

Raimond de Miraval: Baiona per. 

Vous vîntes comme sergent, ainsi comme celui qui dérobe.

ANC. FR. Tant feirent et tracassarent pillant et larronnant.

Rabelais, liv. I, ch. 27.


Lais, s. m., lamentation, plainte, gémissement.

Premiers penres Labadol

E, si anas ab dreitura, 

Tro a Maroc faran lais.

Pierre d'Auvergne: Bel m'es quan. 

D'abord vous prendrez Labadol, et, si vous allez en droiture, jusqu'à Maroc ils feront lamentations.


Lais, Lays, s. m., lat. lessus, lai, sorte de poésie. 

An laissat lays e vers e chansos, 

Et an pres plaitz e novas e tensos.

P. Cardinal: Rix hom que. 

Ont abandonné lais et vers et chansons, et ont pris plaids et nouvelles et contestations. 

Fasia a un juglar 

Lo lais de dos amans cantar.

Roman de Jaufre, fol. 51. 

Il faisait chanter à un jongleur le lai de deux amants.

Cella m platz mais que chansos, 

Volta ni lais de Bretanha.

Folquet de Marseille: Ja non volgra. 

Celle-là me plaît plus que chanson, refrain ni lai de Bretagne.

Il s'est dit, par extension, du chant des oiseaux.

El temps qu'el rossinhol s' esjau, 

E fai sos lais sotz lo vert fuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit, et fait ses lais sous le vert feuillage.

- Son, résonnement, cri.

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso..., 

Et aug los retins e 'ls lais 

Dels sonails, adoncs m' eslais.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon..., et j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance. 

Adv. comp. Tuit s' escridon a un lais. 

Roman de Jaufre, fol. 45.

Tous s'écrient d'un seul cri.

ANC. FR. Les cuntes ke jo sai verais,

Dunt li Bretun unt fait lor lais, 

Vus cunterai assez briefment. 

Marie de France, t. 1, p. 50.

Grant joie font par le palais, 

Et chantoient et sons et lais.

Roman du Renart, t. II, p. 146.

Pour en chanter quelquefois lays de plainte. 

J. Marot, t. V, p. 376.


Laissa, Layssa, Lissa, s. f., lice, palissade, barrière.

De murs e de laissas ben clausa...

E las layssas son reforsadas, 

Seguras e ben acairadas.

G. Riquier: Qui a sen. 

De murs et de barrières bien close... Et les lices sont renforcées, assujéties et bien ajustées. 

En las lissas farai portal. 

Raimond l'écrivain: Senhors l'autr'ier. 

Dans les lices je ferai portail. 

Ab lissas de fortz pals serratz.

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Avec palissades de forts pieux serrés. 

ANC. FR. Se reclosent par defors de lices et de barres... pour garder lur ost, lor liches et lor barres.

Villehardouin, p. 24.

ESP. Liza. IT. Lizza.

2. Palissada, s. f., palissade, clôture de palis. 

Se fassa una palissada. Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 168. 

Se fasse une palissade.

CAT. Palissada. ESP. Palizada (empalizada). PORT. Palissada, paliçada. 

IT. Palizzata.

(chap. Empalissada, palissada, valla feta de estaques, branques, fusta; vallat, tancat, corral, corralada; antigamén, les plasses de bous se féen aixina, provisionals.)


Laissar, Laisar, v., lat. laxare, laisser, délaisser, quitter.

Voyez Muratori, Diss. 33, et Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

Ma domna m lais per autre cavalier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que ma dame me laisse pour autre chevalier. 

Aissi lais tot quant amar suelh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi je quitte tout ce que j'ai coutume d'aimer. 

L' estrada 

Laissiei e mon dreg cami.

J. Esteve: Ogan.

Je quittai l'estrade et mon droit chemin.

Tan bo essemple en laiset entre nos. 

Poëme sur Boèce.

Tant bon exemple en laissa parmi nous.

Proverb. Hom, on plus aut es puiatz,

Plus bas chai, si s laissa chazer. 

P. Rogiers: Senher Raymbautz.

Homme, où plus haut il est élevé, plus bas choit, s'il se laisse choir.

- Léguer, transmettre.

Terras pot hom laissar, 

E son filh heretar, 

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l'a.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

On peut laisser terres, et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur. 

Cinq libras li layssava en son testamen... 

Cant li avia layssat en son testamen. 

V. et Vert., fol. 75. 

Cinq livres lui laissait dans son testament... 

Combien il lui avait laissé dans son testament.

- Permettre, consentir.

L' om no 'l laiset a salvament annar. Poëme sur Boèce.

L'on ne le laissa à sauvement aller.

Quant a vos plac que us mi laissetz vezer. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Quand il vous plut que vous me laissâtes vous voir. 

E s laissa vius deseretar. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei lo. 

Et se laisse vivant déshériter.

- Cesser, s'abstenir.

Fes se mercadier, e venc rics, e laisset d'anar per cortz. V. de Pistoleta.

Se fit marchand, et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

Mesura m fai soven laissar 

De manh rir' e de trop jogar.

Garin le Brun: Nueg e jorn.

Raison me fait souvent abstenir de maint rire et de beaucoup jouer.

Domnas, oimais vos lais de drudaria. 

Pierre de Gavaret: Peironet. 

Dames, désormais (envers) vous je m'abstiens de galanterie.

No m laissarai per paor 

Qu'un sirventes non labor.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Je ne m'abstiendrai pas par peur que je ne travaille un sirvente.

ANC. FR. Veoient qu'il avoient laissiet lur église trop folement.

Chronique de Cambray. 

Séé dou séel ke mesire d'Artois nous a laissiet pour les besoignes de sa terre. Charte d'Ouchi.

A la fin le jeune garson se voyant si fort importuné et pressé, laissoit de fréquenter les lieux publiques. Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Démétrius.

En luy remonstrant qu'il ne laissast point, pour l'yver, à faire guerre à ses ennemis les Anglois.

Alain Chartier, p. 192.

ANC. ESP.

Quanto aqui ganamos, aqui lo lexaremos. 

V. de S. Domingo de Silos, cop. 474.

ANC. CAT. Leixar, lexar. CAT. MOD. Dexar. ESP. MOD. Dejar. PORT. Deixar. ANC. IT. Lassare. IT. MOD. Lasciare. (chap. Dixá: dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)

Loc. Be us lauzera que m laissassetz estar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Je vous approuverais bien que vous me laissassiez être (tranquille).

Lassem estar elh playn, et anem lo vengar. Philomena. 

Laissons être (cessons) la plainte, et allons le venger.

ANC. FR. Mais laissiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513.

K'il lait ester ma terre. Roman de Rou, v. 3444.

Le catalan a dit leixar estar, et dit encore dexar estar.

(N. E. Después de Raynouard, deixar. Este tomo es de 1844. 

En chapurriau, dixá está.)

IT. Lasciamo ora star questo. Boccaccio, Dec., VIII, 9.

Quoique l'espagnol ni le portugais n'offrent aucun exemple de cette locution, on en trouve la trace dans ce passage d'un titre de 1193, cité dans l' Elucidario, t. II, p. 30.

Quod leixarent ipsum stare in pace.

(N. E. El castellano usaba “dejar en paz”, “ir en paz”.)

2. Laissa, s. f., legs, testament.

Cant issiras d'aquesta vida, pessa de Deu, e, en ta laissa, laissa als paubres. Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Cuan eixirás (ixirás, issirás, eissirás) d'esta vida, pensa en Deu, y, al teu testamén (a lo que dixes), dixa (algo) als pobres.)

Quand tu sortiras de cette vie, pense à Dieu, et, dans ton testament, laisse aux pauvres. (N. E. sortiras, francés, el catalán lo copió.)

Paguadas las laissas que fara. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93. 

Payés les legs qu'il fera.

ANC. FR. Il fist sa devise e son lais, et il départit son avoir.

Villehardouin, p. 19.

ANC. CAT. Leixa. CAT. MOD. Dexa. PORT. Deixa. (chap. Testamén, lo que se dixe. Imperatiu: Dixa aixó! Díxam alló! Dixéumos está! Dixéulos o dixéules está tranquiles! Dixéu lo chapurriau en pas!)

3. Delaissar, v., délaisser.

Part. pas. Fam vos saber que totz affars 

E totz negocis delaissatz.

La Crusca provenzale, p. 96. 

Nous vous faisons savoir que toutes affaires et tous négoces délaissés.

ANC. ESP. Del dia d'oy delessa... E delesso lo. 

Tit. de 1206. Arte del Rom. Cast., p. 43 et 44.

(N. E. MOD. Del día de hoy deja... Y lo dejo.)

4. Relays, Relais, s. m., relâche, relâchement, discontinuation, relai.

Ses fin e ses relays...

Andronix lo joios s'es noiritz el palays

De solatz, de baudor, aitan con vol e mais,

Mas anc non si donet a nuyl malvays relays. 

V. de S. Honorat.

Sans fin et sans relâche...

Andronic le joyeux s'est nourri au palais de soulas, d'allégresse, autant comme il veut et plus, mais oncques il ne se donna à aucun mauvais relâchement. 

Adv. comp. Car mil ad un relays cridavan de totz latz. V. de S. Honorat.

Car mille à la fois criaient de tous côtés.

- Sorte de poésie.

Jaci' aysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa, e relays al compas de vers o de chanso. Leys d'amors, fol. 41.

Bien qu'aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse, et relais sur la mesure de vers ou de chanson.

IT. Rilascio. (chap. Relax, relajassió, relajassions; a Fondespala ña un Relais & château que se diu La Torre del Visco, aon podéu aná a relajatos. Relajá, relajás: yo me relajo, relajes (se escriu en j perque se pronunsie la j de jota), relaje, relajem o relajam, relajéu o relajáu, relajen; relajat, relajats, relajada, relajades.)

5. Entrelaissar, v., interrompre, discontinuer.

Per la cal causa entrelaissant la paraula del comensament de Christ.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Par laquelle cause interrompant la parole du commencement de Christ.

6. Entrelaissament, s. m., interruption, discontinuation.

Car ieu fauc tota ora renenbransa (remembransa) de vos senes entrelaissament. Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Romains.

Car je fais toujours commémoration de vous sans discontinuation.


Lament, s. m., lat. lamentum, lamentation.

Sai de Jeremias per que fes los lamentz.

Pierre de Corbiac: El nom del.

Je sais touchant Jérémie pourquoi il fit les lamentations.

ANC. CAT. Llamento. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Lamento. (chap. Lamén, lamens. v. lamentá, lamentás: yo me lamento, lamentes, lamente, lamentem o lamentam, lamentéu o lamentáu, lamenten; lamentat, lamentats, lamentada, lamentades.)

(N. E. Los trenos o lamentaciones de Jeremías. En alemán, llorar es tränen; Träne : lágrima.)

2. Lamentation, s. f., lat. lamentationem, lamentation.

La lamentation de Jeremias.

Doctrine des Vaudois. La lamentation de Jérémie. 

CAT. Llamentació, lamentació. ESP. Lamentación. PORT. Lamentação. 

IT. Lamentazione. (chap. Lamentassió, lamentassions.)

3. Lamentos, adj., lamentable.

Causa... fort lamentosa e pietosa a veyre.

Chronique des Albigeois, p. 20.

Chose... fort lamentable et pitoyable à voir.

ESP. IT. Lamentoso. (chap. Lamentable, lamentables.)


Lamia, s. f, lat. lamia, lamie.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.

Eluc. de las propr., fol. 357. 

Bêtes chimériques comme sont lamies, qui ont... tête de vierge. 

CAT. ESP. Lamia. IT. Lammia.

Bestias chimericas cum so lamias, que han... cap virginal.


Lamina, s. f., lat. lamina, lame, plaque. 

Lamina de plom. Trad. d'Albucasis, fol. 69. 

(chap. Llámina de plom.)

Lame de plomb.

Lamina d'aur. Eluc. de las propr., fol. 184. 

Lame d'or. 

CAT. ESP. (lámina) PORT. IT. Lamina. (chap. Llámina, llámines; fulla, fulles de papé, plom, or.)

2. Lama, Laima, s. f, lat. lamina, lame, plaque.

Fetz far doas lamas de fer, 

E vai dir qu'om fort las calfes.

(chap. Va fé fé dos llámines de ferro, y va di que hom les calentare fort; va di que se calentaren mol; escofare, com lo fransés chauffât, ocsitá calfes : se pronunsie calfés.)

Brev. d'amor, fol. 189.

Fit faire deux lames de fer, et va dire que fort on les chauffât.

Coirassa ni laimas de ferre.

Romande Flamenca, fol. 121. Cuirasse et lames de fer.

ANC. FR. Fut ledit Anglois un petit navré dessoubs ses lames.

Monstrelet, t. I, fol. 84.

IT. Lama.

3. Lamiera, s. f., lamière, sorte d'armure en lames de métal, cuirasse.

Ni lamiera ni gambayssons 

Ni degun' autra garnisons.

V. de S. Honorat. 

Ni lamière ni gambesson ni nulle autre armure.

IT. Lamiera. (chap. Corassa, corasses; en llámines de metal.)


Lamp, Lam, s. m., du lat. lampus, éclair, éclat de lumière.

La resplandor dels lamps. Hist. abr. de la Bible, fol. 31.

(chap. La resplandó dels rellampecs.)

Le resplendissement des éclairs.

Tramet Dieus soven en terra... 

Lams e fozer e tempesta.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Dieu transmet souvent sur terre... éclairs et foudre et tempête. 

Fig. Quon a fis drutz sia joys lams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

Comment pour les fidèles amants le bonheur soit éclair.

- Par ext., foudre.

Cazet 1 lam a forma de draguo arden, que aucis tres homes.

(chap. Va caure un rellámpec en forma de dragó ardén, que va matá tres homens.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 119.

Il tomba un foudre en forme de dragon ardent, qui tua trois hommes. CAT. Llamp. ESP. IT. Lampo. (chap. Rellámpec, rellampecs; v. rellampegá; rellampegue, rellampegará, rellampegat.)

Ce mot signifie aussi glissade.

Eu en prec lam e fic.

Torcafols: Comunal veill. 

J'en pris glissade et contusion.

2. Lampa, s. f., lat. lampas, lampe. 

L'oli de las lampas.

(chap. L'oli de les lámpares, dels cresols.)

D' aquela pel si fan mechas per lampas.

(chap. D' aquella pell se fan meches per a los cresols, les lámpares.) 

Eluc. de las propr., fol. 149 el 267. 

L'huile des lampes.

De cette peau se font mèches pour lampes.

Faran ardre cascun dia una lampa.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 392. 

Feront brûler chaque jour une lampe.

IT. Lampa. (chap. Lámpara, lámpares; cresol, cresols; lampareta, lamparetes; cresolet, cresolets.)

3. Lampeza, Lampea, s. f., lampe.

Per oli que noiris lo fuoc en lampeza. V. et Vert., fol. 74. 

Par huile qui nourrit le feu dans la lampe.

Ab candelas ni ab lampezas.

(chap. En candeles (veles) ni en lámpares, cresols.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 145. 

Avec chandelles ni avec lampes.

Una lampea que, per ven ni per aigua, no s pot escantir.

(chap. Una lámpara que, ni per ven ni per aigua, no se pot extinguí, apagá, acorá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Une lampe qui, par vent ni par eau, ne se peut éteindre.

Fig. L' oli de misericordia defalh en la lampeza de son cor.

V. et Vert., fol. 74. 

L'huile de miséricorde manque dans la lampe de son coeur.

ESP. Lámpara. PORT. IT. Lampada.

4. Lampec, s. m., éclair, éclat de lumière.

En la qual partida si engendron vens, lampecs et toneyres.

Eluc. de las propr., fol. 132. 

En laquelle partie s'engendrent vent, éclair et tonnerre.

CAT. Lampeg. (chap. Rellámpec, rellampecs.)


Lampreza, Lamprea, s. f., lat. lampetra, lamproie.

La murena o lampreza. Eluc. de las propr., fol. 262. 

(chap. La morena o lamprea. No són iguals. Al Decamerón podéu lligí una noveleta aon ixen les lamprees; es bastán divertida.)

La murène ou lamproie.

Biondello li fa una burla a Ciacco en un amorsá, y Ciacco se vengue fénlo esbatussá de valén.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

(chap. De dotse hasta vin lamprees, una lamprea. Impost per a introduí les lamprees a una siudat o poblassió, per ejemple, Montpellier.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243.

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.

CAT. Lamprea, llamprea. ESP. PORT. Lamprea. IT. Lampreda.

(chap. Lamprea, lamprees.)

2. Lamprada, s. f., lamproie.

De doutze entro a vingt lampradas, una lamprea.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 243. 

De douze jusqu'à vingt lamproies, une lamproie.


Lana, s. f., lat. lana, laine. 

La toizos de la lana.

P. de Corbiac: Domna dels angels.

La toison de la laine.

A vostras berbitz 

Tondetz trop la lana.

(chap. A les vostres ovelles esquiléu o esquiláu massa la llana. Tondetz : tondere, tondre, pelá, com la tonsura dels mossens: esquilá: esquilo, esquiles, esquile, esquilem o esquilam, esquiléu o esquiláu, esquilen; esquilat, esquilats, esquilada, esquilades; esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores. Al Matarraña hay conegut a uns cuans esquiladós. La Fresneda: los dos Billoteros José Antonio y Mariano, 

lo meu amic desde l'institut de Valderrobres. Ángel de Valjunquera, que ere tamé zahorí (QEPD), Ramón de Lledó, David “Bolussiano” de Penarroija, home de la Evelín de Matarrania.)

Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A vos brebis vous tondez trop la laine.

CAT. Llana. ESP. Lana. PORT. Lã. IT. Lana. (chap. Llana, llanes; ¿sabéu la jota en chapurriau “los collons de mon yayo”? Llanut, llanuts, llanuda, llanudes. An aquell tems encara valíe alguna perra la llana; la embutíem a saques y se la emportaben los esquiladós per a véndrela. Tamé passabe lo “colchonero lanero” pregonán desde una furgoneta. Veníen y compraben madalaps de llana. Eren massa tous, incómodos, y se teníen que varejá de cuan en cuan. Ña molta gen que nessessite un vareo ben assobín.)

2. Lanifici, s. m., lat. lanificium, préparation des laines, apprêt des laines.

En art de lanifici es engenhoza.

Prumier fo en ela trobat lanifici.

Eluc. de las propr., fol. 170 el 167.

Dans l'art de la préparation des laines est industrieuse.

Premièrement fut en elle trouvé l' apprêt des laines. 

ESP. PORT. IT. Lanificio. (chap. Llanifissi, preparassió de la llana: rentá,  cardá, pentiná, filá, etc.)

3. Lanis, adj., de laine.

Negus draps blancs, lanis, non sia tens en roia.

Statuts de Montpellier, de 1204.

(chap. Cap drap blanc, de llana, no siguen teñits en grana : roija : tinte roch. Fixeutos que escriuen al 1204 “en”, ni ab ni amb ni am.)

Que nul drap blanc, de laine, ne soit teint en garance. 

Dels draps lanis que en la dicha vila se fasion.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217. 

Des draps de laine qui dans ladite ville se faisaient.

4. Lanos, adj., lat. lanosus, laineux, couvert de laine.

Semblant frug... alcunament lanos. 

(chap. Com lo codoñ, o lo préssec, bresquilla: de cotó.)

Bestia lanoza et mansueta.

(chap. Bestia llanosa, llanuda y manseta.)

Eluc. de las propr., fol. 212 et 234.

La chiqueta María teníe un corderet

Ressemblant fruit... aucunement laineux.

Bête laineuse et douce.

CAT. Llanos. ESP. IT. Lanoso.

5. Lanuginos, adj., lat. lanuginosus, laineux.

Cardo... lanuginos es.

Natura lanuginoza.

Eluc. de las propr., fol. 203 et 185. 

Le chardon... est laineux. 

(chap. Lo cart... es llanut (“llanuginós”).)

Nature laineuse.

6. Lanier, adj., lanier, terme de fauconnerie.

Si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si tu veux bon faucon lanier, avec grosse tête et avec gros bec cherche-le.

IT. Laniere.

- Par ext. Avide, rustre.

En Perdigons pren com jotglars laniers, 

Qu' en penr' aver a tota s' esperansa. 

T. de Rambaud, de Perdigon et d'Adhemar: En Azemar. 

Le seigneur Perdigon prend comme jongleur avide, qui à prendre richesse a toute son espérance. 

Substantif. Totz temps me laisson derrier, 

Quan m'an mes en la mesclada, 

Li gentil e li lanier.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Toujours me laissent derrière, quand ils m'ont mis dans la mêlée, les gentils et les rustres.

ANC. FR. Nuns n'i fu de parleir laniers.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 89. 

Il affiert bien que l'en présent 

De fruit novel un bel présent, 

En toailles ou en paniers: 

De ce ne soiés jà laniers.

Roman de la Rose, v. 8250. 

Mais ele vos tient por laniers.

Roman del conte de Poitiers, v. 330.


Landa, s. f., du gothique lant, lande, plaine, désert.

Voy. Ihre, Diss. att., p. 231.

(N. E. Alemán, inglés, holandés, Land o land: tierra. HolandaNederlandenNiederlande : tierras bajas, llanos.)

Ieu tenc lo pueg, e lays la plana landa.

(chap. Yo tinc o ting lo puch, y dixo la plana terra; lo pla; les planes, com a Penarroija. Masada y mote.)

Perdigon: Aissi cum selh.

Je tiens la hauteur, et laisse la plane lande.

S'ill vos ditz d'alt poich que sia landa,

Vos la 'n crezatz...

C' aissi seretz amatz.

(chap. literal: Si ella tos (te) diu d' alt puch que sigue pla, plana, creéula, que aixina siréu amats. O sigue, seguíuli la corrén, y no discutigáu.)

Giraud de Borneil: S' ie us quier.

Si elle vous dit de haute montagne que ce soit plaine, vous croyez-l'en... vu qu'ainsi vous serez aimé.

Car aquist aygua que demandas 

No sai yeu per aquestas landas.

V. de S. Énimie, fol. 11.

Car cette eau que tu demandes je ne connais pas par ces landes.

Fig. Qui no fai so que Dieus manda, 

L'enemicx l' a en sa landa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui ne fait ce que Dieu commande, le diable l'a en sa lande. 

IT. Landa. (ESP. Landa, landas. Gran extensión de tierra llana en que solo se crían plantas silvestres. Sin.: llanura, planicie, páramo, estepa, meseta, arenal, erial, descampado. Apellido del gran actor Alfredo Landa. Chap. Pla, plans, plana, planes, estepa, estepes, messeta, messetes, arenal, arenals, erm, erms, erial, erials, descampat, descampats.)