champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de agosto de 2018
Alcubierre
sábado, 2 de marzo de 2024
Lexique roman; Felige - Profemnia
Felige, s. m., jaunisse.
Si vostr' auzel felige pren.
Cant auzel a felige.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau prend lu jaunisse.
Quand oiseau a jaunisse.
(chap. Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)
Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité.
En final felicitat.
Eluc. de las propr., fol. 1.
En félicité finale.
CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.
Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.
Ol pus fort que fems en ort.
(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)
A. Daniel: Pus En Raimons.
Sent plus fort que fumier en jardin.
Del femps del gal i pauzaratz.
(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous y poserez du fumier du coq.
So fems a greish de terra es competent.
Eluc. de las propr., fol. 239.
Son fumier est propre à engrais de terre.
CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.
(chap. Fem, fems. En Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones.)
2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.
Am fenta de cabra.
(chap. En fem de cabra; merda.)
Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.
Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.
Avec fiente de chèvre.
Pose sur celle-là fiente de vache humide.
Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.
Far fiente chaude de porc.
CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)
3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.
Cossi cant hom sent femorier.
P. Cardinal: Ieu non sai.
Comme quand on sent fumier.
Si com hom sent pudor de fermorier.
(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi comme on sent puanteur de fumier.
ANC. FR. Du coc racunte ki munta
Sour un femier, è si grata.
Marie de France, t. II, p. 62.
Soit en palès, soit en femier.
Roman de la Rose, v. 5911.
CAT. Femer.
4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.
Per so femories no pudo en yvern.
Pudor d'alh escantish pudor de fomories.
Eluc. de las propr., fol. 268.
Pour cela fumiers ne puent pas en hiver.
Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.
5. Femoras, s. m., tas de fumier.
Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.
V. et Vert., fol. 95.
Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.
6. Femadura, s. f., engrais.
Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.
Fumier à engrais.
7. Femar, v., fumer.
Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.
(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)
Eluc. de las propr., fol. 196.
Grenadier amer fumé de fumier de porc.
De la terra no femada. Cout. de Condom.
(chap. De la terra no femada: abonada.)
De la terre non fumée.
CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí “el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)
Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.
Li feme son desiron.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses.
Adj. L'efan mascle o feme.
(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)
Izarn: Diguas me tu.
L'enfant mâle ou femelle.
2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.
Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.
Si homme ni femme, hommes ni femmes.
Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus.
Dit mal des femmes et d'amour.
De home sout e de femenas veuvas.
(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)
V. et Vert., fol. 18.
D'homme libre et de femmes veuves.
Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.
Statuts de Montpellier de 1204.
Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.
ANC. ESP.
A esta buena femna quitala d' est dolor.
(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)
V. de S. Domingo de Silos, cop. 301.
Una femna flaquiella è prennada.
(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.
ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra.
PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina.
(ESP. Fémina.)
3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.
Li feme son desiron,
E 'l femeneges si 'lls destrenh.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.
4. Femel, adj., féminin.
Fig. Lo vers dey far en tal rima,
Mascl' e femel, que ben rim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.
Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.
Son masculinas o femelas.
(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)
Leys d'amors, fol. 50.
Sont masculines ou féminines.
Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.
Eluc. de las propr., fol. 235.
(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.
Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)
Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.
5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.
Qui en loc femil
Cuia feltat trobar.
Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.
(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)
Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.
Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.
Gramm. provençal.
Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.
Autr' avoleza femenil
Que nais d' enuec.
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui.
ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.
6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.
Mots femenis pauzatz
En verses bos e grazitz.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Mots féminins placés en vers bons et agréés.
Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.
(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.
N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)
Les unes sont masculines et les autres féminines.
Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.
Gramm. provençal.
Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.
CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)
7. Feminal, adj., féminin, de femme.
Cara virginenca et feminal.
(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé per qué no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)
Eluc. de las propr., fol. 35.
Visage virginal et féminin.
ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.
8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.
Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.
V. et Vert., fol. 70.
L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.
Hom castrat... torna efeminat.
(chap. Un home capat... se torne afeminat.)
Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.
(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons.
Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)
Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.
Homme châtré... devient efféminé.
Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.
ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar.
IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)
9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.
Prosomes e... profemas.
(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.
Prud'hommes et... prudes-femmes.
10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.
Dictio composta coma profemnia.
Leys d'amors, fol. 55.
Mot composé comme prufemmie.
martes, 5 de octubre de 2021
Glosario, Ramon Lull, F.
F.
FAÇ. v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)
FAÇA. V. Haga.
FAÇA ‘L. Haga el, haga al.
FAÇAN. v. Hagan.
FAÇAS. v. Hagas.
FAÇATS. v. Haced, hagáis.
FAÇEL. adj. Fiel. (fael, feel; fidel)
FAÇETS. v. Haced.
FACTURA. sust. c. Hechura.
FADICH. adj. Engañado, frustrado.
FADIGAR. v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.
FADIGAT. part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado, frustrado.
FAÉ. v. Hizo.
FAEDOR. sust. c. Hacedor.
FAEL. sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.
FAEM. v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus, fumus)
FAENT. v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén; “aná fén fem”)
FAENTLI. v. Haciéndole.
FAEREN. v. Hicieron. (feren)
FAÉS. v. Hiciese. (fes; faiguere)
FAHÉS. V. FAÉS.
FAHIEN. v. Hacían. (féen; feien, feyen)
FAL. v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)
FA 'L. Hace el, le hace, lo hace.
FALACIA. sust. c. Engaño, falacia.
FALÇETAT. sust. c Falsedad.
FALEIX. v. Faltas, delinques, yerras.
FALIMENT. sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)
FALIÓ. V. FAYLIÓ.
FALIR. v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)
FALÍS. v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)
FALIT. adj. Culpable. (fallit)
FALIT. part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.
FALO. v. Lo hace. (lo fa)
FALS. adj. Falso.
FALSEDAD. V. FALSETAT.
FALSEJANT. v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con perfidia, con engaño.
FALSETAT. sust. c. Falsedad, perfidia.
FALSIA. sust. c. Falsía, engaño, artimaña.
FALL. v. Falle, delinque, yerra.
FALLA. v. Yerra, falta, delinque.
FALLE. v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.
FALLE ‘N. Falla en.
FALLENT. v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.
FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.
FALLÍ. v. Faltó, delinquió, erró.
FALLIBILITAT. sust. c. Culpabilidad.
FALLIDA. sust. c. Falta, culpa, error.
FALLIMEN. V. FALIMENT.
FALLIMENT. V. FALIMENT.
FALLIÓ. V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)
FALLIR. V. FALIR.
FALLIREN. v. Faltaron, delinquieron, erraron.
FALLIS. V. FALÍS.
FALLIT. part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.
FALLITS. v. Faltáis, delinquís, erráis.
FALLÓ. adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)
FALLOR. susl. c. Culpa, falta, delito, error.
FAMECH, adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)
FANLI. Le hacen. (li fan)
FANTASTIGA, adj. Fantástica.
FAR. v. modo inf. Hacer. (fer)
FARÁ ‘L. Hará el, hará al.
FARÁ ‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS. Os hará. (us fará; tos fará)
FARAY. v. Haré. (se pronuncia faré)
FARETS. v. Haréis.
FARION. v. Harían. (faríen)
FARLI. v. Hacerle. (ferli, fer li)
FARLO. v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)
FARO. sust. c. Faro. (far)
FAS. sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face inglés, facebook)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)
FASIA. Hacia.
FASCIEN. v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en fas - faç, en faig, ne faig, ne fach)
FASSA. V. Haga.
FASSION. V. FASCIEN.
FASTE. v. Te haces. (te fas, et fas)
FAT. adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)
FASTIG. sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig, fástic)
FATIGAS. v. Cansas, fatigas.
FATIGUES. sust. c. pl. Fatigas.
FAY. v. Hace (fa o fá), haz (fes).
FAX. sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz, fascis?).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax aport,)
FAYÇO. sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó, fayçó)
FAYDIT. part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de una cosa.
https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit
FAYIA. V. FASIA.
FAYLIMENT. V. FALIMENT.
FAYLIÓ. V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)
FAYLIR. V. FALIR.
FAYLIT. V. FALIT.
FAYLITS. v. Faltáis.
FAYNE. Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne fach)
FAYRE. V. FAR.
FAYSÓ. V. FAYÇO.
FAYT. sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts : hechos)
FAYT, FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet, feta, fets, fetes)
FAYTS. v. Haced, hacéis,
FAYTSLA. Hacedla. (féula, feula)
FAYTSLO. v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu, feulo, féulo)
FAYTSME. v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)
FÉ. V. FAÉ.
FEBLES. adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)
FEEL. sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael, faels, feels, Castelldefels, Castell de faels)
FEENT. v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén; anar fent fem)
FEÉS. v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)
FEHEN, v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)
FEL. V. FEEL.
FÉ ‘L. v. Hazlo. (fes lo)
FELICITAT. sust. c. Felicidad. (felissidat)
FLELÓ. adj. Enojado, descontento.
FELLONIA: sust. c. Felonía, enojo.
FEM. v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va fer, me va fé)
FEMBRA. sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino, femenina)
FEMBRE. V. FEMBRA.
FEMMA, sust. c. Mujer, hembra.
FENEIX. v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.
FENÍ. v. Acabó. (finí)
FENIR. V. FINIR.
FENIT. V. FINIT.
FENOLLAR. sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)
FENTAMENT. adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad, sin dificultad.
FENYS. V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a entender.
FERA. v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)
FÉRIA, sust. c. Feria.
FERIMENT. sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida : herida)
FERITZ. v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.
FERM. adj. Firme.
FERMA. v. Ata. (hace firme; fermar : firmar, afirmar)
FERMANÇA. sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.
FERMAR. v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.
FERMAT. part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido, atado.
FERME. adj. Fuerte, firme.
FERMETAT, sust. c. Firmeza.
FERRA. V. FERRE.
FERRAMENTAS. sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum, hierro)
FERRE. sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.
FERRERÓ. Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido, Fórnoles)
FERREY. v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey)
FERTE. v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)
FERVÓS. sust. c. Fervor.
FES. Se hizo, hiciese.
FESÉS. v. Hiciese. (faigués; faiguere)
FESSETS. v. Hicieseis.
FETS. v. hacéis, haced. (féu o feu; fets : hechos : feyts, fayts)
FEU, sust. c. Feudo.
FEU. v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos mano)
FEYLONA, adj. term. fem. Iracunda, enojada.
FEYT. sust. c. Hecho. (libre dels feyts)
FEYT. part. pas. de "fer o far”. Hecho.
FÍ. sust. c. Fin, final, objeto.
FI. v. Hice.
FI. adj. Fino, verdadero.
FIANÇA. sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.
FICAT. part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl ficat: hincada la rodilla.
FIETS. v. Fiéis.
FIL. sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)
FINERAY. v. Finiré, acabaré.
FINÍ. v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)
FINIR. v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir, p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.
FINIT, FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido, finida; concluido, concluida;
finalizado, finalizada.
FIRAM. v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)
FIRÉL. V. Le hiera, le embista, le arremeta.
FIRENT. v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo, arremetiendo. (ferint, ferín)
FIRMAMENT. sust. c. Firmamento.
FIT. sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).
FIU. v. Hice. (vaig fer, vach fé)
FLAMA. sust. c. Llama. (fiamma, flamma)
FLOCHA. sust. c. Copete, penacho.
FLOM. sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)
FÓ. v. Fue, estuvo, y a veces existió.
FÓ ‘L. Fue el.
FOLIA. sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)
FOLL. sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)
FOLLETAT. V. FOLIA.
FOLLOR. v. FOLLA.
FOM. v. Fuimos.
FÓN. v. Fue.
FONA. sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)
FONTANYES. sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)
FOR. sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.
(fur, furs; forum, foris Aragonum)
FORA. adv. Fuera, excepto.
FORA. v. Fuera.
FORA ‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.
FORA ‘N. Fuera en.
FORAU. v. Fuerais.
FORÇA. v. Fuerza, obliga.
FORÇA. sust. c. Fuerza.
FORÇAR. v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”. Forzado, obligado.
FORE. V. FORA.
FORE' N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.
FORMATS. v. Formáis.
FORMENT. sust. c. Trigo. (triticum; blat, blatum; forment es el trigo candeal, algo más tardío. Formentera, Formenta entre Beceite y Fredes, mote formentí, formentina.)
FORMENT. adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)
FORNICAMENT. sust. c. Fornicación.
FORON. v. Fueron.
FORS. adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster, foragitar)
FORT. adv. Muy, mucho.
FORT. adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)
FORTMENT. adv. V. FORMENT.
FORTITUDO. sust. c. Fortaleza. (virtud)
FOS. v. Fuese, hubiese.
FOSSAS. sust. c. pl. Charcos, pantanos.
FOSSETS. v. Fueseis. (foreu o fóreu)
FOU. V. FÓN.
FOYL. V. FOLL.
FOYLAMENT. adv. Locamente. (tontamente)
FRANCHA. adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistas, franjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul).
FRANCHAMENT. adv. Francamente. (francament)
FRAGIL. adj. Frágil.
FRANQUEA. sust. c. Franqueza. (franquesa)
FRANY. sust. c. Fragmento.
FRARE. sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad, etc)
FRAYRE. sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)
FRE. sust. c. Freno, brida.
FRESAR. v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.
FRETURA. sust. c. Falta. (necesidad)
FRETURAR. v. modo inf. Faltar, hacer falta.
FRETURÓS. adj. El que hace falta. (necesario)
FREVOLTAT. sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.
FROMIR. v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar, escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás significaciones del verbo latino formo, formas, formare.
(Ab esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)
FRUCTUOSAS. adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)
FUGIENS. adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos Puigdemont)
FUGIR. v. modo inf. Huir.
FUI. v. Fui.
FUIG. v. Huye.
FUIST. v. Fuiste.
FULLA. sust. c. Hoja.
FULLA 'L. Hoja al.
FUSINA. sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.
FUST. sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta : madera)
FUY. v. Fui, estuve.
FUYG. V. FUIG.
FUYST. V. FUIST.