Mostrando las entradas para la consulta escurina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escurina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, E.

E.

E. conj. y.

E. v. Es.

EDIFICADOR. sust. c. El que edifica.

EFECTU. Palabra latina. Efecto.

EGAL. V. EGUAL.

EGALAR. V. EGUALAR.

EGALMENT. V. EGUALMENT.

EGALTAT. V. EGUALTAT.

EGUAL. adj. Igual.

EGUALAN. v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería igual su obrar a su ser.

EGUALAR. v. modo inf. Igualar.

EGUALMENT. adv. Igualmente.

EGUALTAT. sust. c. Igualdad.

E' L. Y el.

ELA. pron. Ella.

ELA ‘M. Ella me.

ELAS. pron. Ellas.

ELA ‘S. Ella es, ella se.

ELA ‘T. Ella te.

ELECTA. part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet, eleta en otros textos)

ELEGIMENT. sust. c. Elección.

ELEGIDOR. sust. c. Elegidor, el que elige.

ELEIG. v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)

ELET. part. pas. de "elegir". Electo, elegido.

ELEYG. V. ELEIG.

ELIGE. v. Elija, escoja.

ELLA 's. Ella se, ella es.

ELM. sust. c. Yelmo.

ELS. pron. Ellos. (como LOS)

E' LS. Y les, y los.

EM. pron. Me. (también encontramos ME)

E ‘M. Y me.

EMBLAMENT. sust. c. Robo, hurto.

EMBLAT, EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado, hurtada.

EMFERM. sust. c. Enfermo.

EMPARAR. v. modo inf. Impedir.

EMPATXA. v. Impide, obsta.

EMPATXATS. part. pas. de "empatxar". Impedidos.

EMPATXEN. v. Impiden, obstan.

EMPER. Pero, empero.

EMPERAT. part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.

EMPERAYRE. sust. c. Emperador.

EMPERI. sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se. (pero)

EMPERO ‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf. Impetrar, pedir.

EMPLASTRE. sust. c. Cataplasma, emplasto.

EMPLEGATS. part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y quizás también explicados.

EMPORT. v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los portes)

EN. Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el conquistador)

EN. prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo (a + bajo).

E ‘N. Y en.

ENADIMENT. sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add inglés; añadir, aditivo, etc)

ENADIR. v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263) Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263))

ENAMORAMEN. sust. c. Enamoramiento. (enamorament)

ENANS. adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)

ENANTAR. v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de bienes, expropiar etc).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.

ENANTIMENT. sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.

ENANTIR. v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar, exaltar. (enaltecer; enaltir)

ENANTS. V. ENANS.

ENAPRES. adv. Después. (apres)

EN AVAN. En adelante. (avant)

ENAXÍ. Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)

E ‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.

ENAXÍ ‘L. Así el, así le, así lo.

ENBEGUT. part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)

ENBRIAGAR. v. modo inf. Embriagar.

ENCAR. adv. Aún. (encara; encore)

ENCAR' ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.

ENCARA ‘T. Aún te.

ENCARÇERAT. part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso, aprisionado, sujeto.

ENCARE ‘T, V. ENCARA ‘T.

ENCAREUS. Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.

ENCARNAMENT. sust. c. Encarnación.

ENCLINA. v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.

ENCLINAS. v. Inclinas.

ENCLINÁS. v. Inclinase.

ENCLINON. v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.

ENCOLPAR. v. modo inf. Culpar, inculpar.

ENCOLPAVETS. v. Inculpabais.

ENCOLPETS. v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.

ENCONTINENT. adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)

ENCONTRADES. sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)

ENCRESIA. v. Creía.

ENDREÇA. v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret : derecho)

ENDREÇADOR. sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)

ENDREÇAR. v. modo inf. Dirigir, enderezar.

ENDREÇAT. part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.

ENDREÇ. V. Dirijo, dirija.

ENDUGA. V. Induzca.

ENDUIT. part. pas. de "enduir". Inducido.

ENDÚU. v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)

ENDÚUTE. Te induce.

ENEMIA, sust. c. Enemiga.

ENEMICH, sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)

ENFANS. sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)

ENFANTAR. V. modo inf. Parir. (infantar)

ENFAYLONÍ. v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)

E ‘NFAYLONIT. Y enojado.

ENFERMETAT. sust. c. Enfermedad. (malaltia)

ENFORA. adv. Excepto, con exclusión de.

ENFORTEIX. v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)

ENFORTIDAMENT. adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.

ENFOSQUEHÍ. v. Oscureció.

ENFRE. adv. Entre.

ENGANA ‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)

ENGANATS. v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)

ENGANS. sust. c. pl. Engaños. (enganys)

ENGANY. sust. c. Engaño.

ENGENRÁ ‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c. Concepción, el acto de engendrar.

ENGENRANT. part. a. de "engenrar”. El que engendra.

ENGENRANT. v. gerundio de "engenrar". Engendrando.

ENGENRANTSE. v. Engendrándose.

ENGENRAR. v. modo inf. Engendrar.

ENGENRAT. part. pas. de “engenrar”. Engendrado.

ENGINYOSES. adj. pl. Ingeniosos.

ENGOXANT. V. ANGOXANT.

ENGOXOS, ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)

ENGRANITS. v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.

ENGRUXAT. adj. Grosero.

ENGUENT. sust. c. Ungüento. (engüent)

EN ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)

ENJURIA. sust. c. Injuria.

EN JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)

ENLASSAMENT, sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud (lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento), tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar : dejar : laissez)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.

EN PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)

ENPLEGAT. part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)

ENQUER. adv. Aún. (encara, encare)

ENQUERIR. v. modo inf. Buscar, inquirir.

ENQUESTA. part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta : preguntas)

EN REDON. adv. Al rededor.

ENREQUEIR. v. modo inf. Enriquecer.

ENRIQUEHIDA. part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida. (enriquida)

ENS. sust. c. Ente.

E ‘NS. Y nos.

ENSEMPS. adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.

E ‘NSEMPS. Y juntos.

ENSENY. v. Enseño, enseñe.

ENSENYADOR. sust. c. El que enseña.

ENSENYAMENT. sust. c. Enseñanza.

ENSENYAR. v. modo inf. Enseñar.

ENSENYAT. part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado, educado)

ENSERCADAS. part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas. (encercar)

ENSERCAMENT. sust. c. El acto de buscar.

ENSERCANT. v. gerundio de "ensercar”. Buscando.

ENSERCAR. v. modo inf. Buscar.

ENSERCAT. part. pas. de "ensercar". Buscado.

ENSERCATZ. V. ENSERCAT.

ENSERCHS. v. Busques.

ENSUTZAT. part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.

ENTANT. En tanto. (en tant)

ENTENA. v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o entenguem...)

ENTENCIÓ, sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.

ENTENDRETS. v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)

ENTENDUT. part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut, de entendre)

ENTENEN. v. gerundio de “entendre". Entendiendo.

ENTENÉS. v. Entendiese. (entenguere)

ENTENETS. v. Entendéis. (enteneu, entenéu)

ENTENIMEN. sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)

ENTERPRETAR. v. modo inf. Interpretar.

ENTESÉS. v. Entendiese. (entenguere)

ENTINME. v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)

ENTITAT. sust. c. Entidad.

ENTON. sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.

ENTORN. adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)

ENTRASSEN. v. Entróse. (“se” entró)

ENTREPETAT. part, pas. de "entrepetar". Interpretado. (interpretat)

ENTREY. v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)

ENTRISTAR. v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)

ENTRO. adv. Hasta, cerca. (trò a)

ENVEJAR. v. modo inf. Envidiar.

ENVELOPAT. part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre de carta)

ENVERGOYNIT. part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir, envergonyit)

ENVERS. adv. Hacia, con respecto a.

ENVES. V. ENVERS. (VS, versus latín)

ENVESSAT. part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido, molestado.

ENVILANIR. v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)

ENVIRÓ. adv. En rededor, al rededor.

ENVIRON. V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)

ENVIRONATS. v. Rodeáis, circuís. (environeu)

EQUAL. V. EGUAL.

ER. V. Será.

ERGULOS. V. ERGUYLÓS.

ERGULL. sust. c. V. ERGUYL.

ERGULLÓS. V. ERGUYLÓS.

ERGUMENT. sust. c. Argumento. (Argument)

ERGUYL. sust. c. Orgullo.

ERGUYL. v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.

ERGUYLÓS. adj. Orgulloso.

ERGUYLOSAMENT. adv. Orgullosamente.

ERGUYLLÓS. V. ERGUYLÓS.

ERON. v. Eran. - Qu' eron: que eran.

ERRA. sust. c. Error, yerro. (errada)

ERRA. v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)

ERRAMENT. sust. c. Yerro, error.

ERRATS. v. Erráis. (cometéis errores)

ERRE. V. ERRA.

ERROR. sust. c. Error.

ES. pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se fa)

ES. v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no existe.

E ‘S. Y se.

ESCALF. v. Caliente.

ESCALFAR. v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)

ESCARAVAT. sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)

ESCARNIR. V. SCARNIR.

ESCARNISCATS. v. Escarnezcáis.

ESCLATAMENT. sust. c. El acto de reventar. (esclatar)

ESCOLTATS. v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu, escoltau)

ESCOMES. part. pas. de "escometre”. Acometido.

ESCOMETIA. V. Acometía.

ESCONDUT. part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut, ascondut; amagat)

ESCRIBIM. v. Escribimos. (escrivim)

ESCRIVIR. v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)

ESCULL. sust. c. Escollo.

ESCURAHIA. V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor; oscuro)

ESCUREHITS. part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits, escureits)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ. V. Escús.

ESCURAY. v. Oscureció.

ESCUSAMENT. V. ESCÚS.

ESDEVÉ. v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”, esdevindre)

ESDEVENCH. V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza. (esdevenidor : futuro : venidero)

ESDEVENDRIA. V. Sucedería, acontecería, acaecería.

ESDEVENGUT. part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.

ESDEVENIR. v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.

ESFORÇ, sust. c. Esfuerzo. (esfors)

ESFORÇAR. v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de "esforçar". Esforzado. (esforsat)

ESGART. sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar, felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el texto).

ESGLAY. sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)

ESGLEYA. sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia, iglesia, etc)

ESGUARD. sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard, regarder)

ESGUARDAMENT. V. ESGUARD.

ESGUARDAR. v. modo inf. Mirar.

ESGUARDARON. v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.

ESGUARDAT. part. pas. de "esguardar”. Mirado.

ESGUARDATS. v. Mirad.

ESMENDA. sust. c. Enmienda. (smena, esmena)

ESNE. v. Es (de ello). (ne es, en es)

ESPAHATJABAN. v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)

E ' SPAHORDIT. Y espantado.

ESPAVENTABLE. adj. Espantoso, espantosa.

ESPAVENTAMENT. sust. c. Espanto.

ESPER. v. Espero.

ESPER. sust. c. Esperanza.

ESPERANÇA. V. ESPER.

ESPERATS. v. Esperáis.

ESPERIT. sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)

ESPERITAL. adj. Espiritual, inmaterial.

ESPERITALMENT. adv. Espiritualmente.

ESPES. adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido tan a menudo. (espés, espès)

ESPIRACIÓ. sust. c. Inspiración, animación.

ESPIRAMENT. V. ESPIRACIÓ.

ESPIRANT, v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.

ESPIRAR. v. modo inf. Inspirar, animar.

ESPIRAT. part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.

ESPIRATS, V. Inspiráis, animáis.

ESPIRIT. V. ESPERIT.

ESPIRITAL. V. ESPERITAL.

ESPITAL. sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San Juan de Jerusalén. (Spital)

ESQUARMENT. sust. c. Escarmiento. (escarment)

ESQUERRE. adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)

ESQUIVAR. v. modo inf. Esquivar.

ESQUIVETS. v. Esquivéis.

ESSENCIALITAT. sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.

ESSENT. v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.

ESSER. sust. c. Ser.

ESSER. v. Ser, estar.

EST. v. Eres, estás, existes.

EST. pron. Este. (también el punto cardinal Este)

ESTÁ. v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.

ESTABLIT. part. pas. de "establir”. Establecido.

ESTAIG. v. Estoy.

ESTA 'L. Está el, es el.

ESTAMENT. sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e: algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos : eclesiástico, militar, jurídico)

ESTÁN. V. ESTANT.

ESTAN. v. Son, están, existen.

ESTAN. sust. c. Instante.

ESTANT. v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.

ESTAR. v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares existir.

ESTARAY. v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS. v. Estaréis, sereis.

ESTÁS. v. Estás, eres.

ESTAT, ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. - Alguna vez se lee

estada por está.

ESTATS. v. Sed, sois; estad, estáis.

ESTATSME. v. Sedme, estadme.

ESTATSNE. v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)

ESTAY. v. Soy, estoy, y a veces es, está.

ESTATZ. V. ESTATS.

ESTÉ. v. Extiende (estiende).

ESTECH. v. Estuvo.

ESTEGRE. v. Estuviera. (estiguere)

ESTEGREN. v. Estuvieron, existieron.

ESTEGUÉS. v. Estuviese. (estigués)

ESTELA. sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)

ESTÉS. v. Fuese, estuviese.

ESTEVEN. sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)

ESTIA. V. Esté. (estigue; estigui)

ESTIA ‘N. Esté en.

ESTIAN. v. Estén.

ESTIATS. v. Seáis, estéis; sed, estad.

ESTOL. V. STOL.

ESTOMÍ. v. Hundió, cayó, arruinó.

ESTORS. part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados, extraídos, libertados.

ESTORT. part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado. (liberado)

ESTRENA. sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.

ESTRUMENT. sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS. pron. Estos. (aquests, aquets, estos)

ESVAHIREN. v. Conquistaron.

ESVAHITS. part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.

ESVESIMENT. sust. c. Conquista.

ET. conj. Y.

ET. pron. Te. (te diu : et diu)

E ‘T. Y te.

ETAT. sust. c. Edad. (edat)

ETERNAL. adj. Eternal. (eterno)

ETERNALMENT. adv. Eternamente (eternalmente).

ETERNAR. v. modo inf. Eternizar.

ETERNAT. part. pas. de "eternar”. Eternizado.

ETERNITAT, sust. c. Eternidad. (eternidat)

ETS. v. Eres.

EU. pron. Yo. (jo)

EUS. pron. Os.
E ‘US. Y os.

EVITERNAL. sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)

EVITERNAR. v. modo inf. Dar la salvación eterna.

EVITERNATS. part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.

EXALÇADES. adj. Ensalzadas.

EXALÇAMENT. sust c. Ensalzamiento.

EXALÇAR. v. modo inf. Ensalzar.

EXALÇAT. part. pas. de "exalçar". Ensalzado.

EXAMENT. adv. Juntamente.

EXAMENTS. V. EXAMENT.

EXAUSEIX. v. Escucha, oye.

EXAUSIT. part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir; exaudire, audire)

EXCITAR. v. modo inf. Excitar (escitar).

EXELLATS. part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.

EXELLER. sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)

EXEMPLI. V. EXIMPLI.

EXEMPLIFICAT. part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.
EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés: salida, exitus : muerte en medicina)

EXIDES. sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)

EXIMPLI. sust. c. Ejemplo.

EXIMPLI ‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)

EXIMPLIFICAR, v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)

EXIR. v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o eixiu, ixen)

EXIT. part. pas. de “exir". Salido.

EXOBLIDAR. v. modo inf. Olvidar.

EXOEIS. v. Escuchas, oyes.

EXOEIX. V. EXAUEIX.

EXOIDOR, sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)

EXOIMENT. sust. c. El acto de escuchar.

EXOIR. v. modo inf. Escuchar, oír.

EXOIT. part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.

EYL, pron. Él.

EYLA. pron. Ella.

EYLS. pron. pl. Ellos.

domingo, 7 de marzo de 2021

Nikos Vertis, si eres un estrel, traducsió



Si eres un estrel.


Lo que me está passán

es que ting temó de di

que espero, que pera lo meu cor ferit,

sigue verdat lo que estic vivín.

 

Lo amor se fa realidat,

realidat que veuen los meus ulls,

al trobá lo amor verdadé.

 

Si eres un estrel

portarás la llum a la meua vida vuida,

que may se apagará,

que may me dixo,

que may se acabo lo meu amor.


Pero si tot es un somni,

que desapareguen les llums y continúa ensomián,

un somni que espero que may se acabo,

que estigue en mí pera seguí volénte. (amánte; seguít volén)

 

Al meu camí tot ere una escurina,

los meus somnis may se féen realidat,

pero ara que estás aquí,

ara que hay tornat a naixe,

tú eres lo prinsipi y lo final de la meua vida.

Traduít del castellá de:

https://lyricstranslate.com/es/translator/luisruecar (Luis Rueda Caruezo)

Lo que me está pasando

es que tengo miedo de decir

que espero, que para mi corazón herido,

sea verdad lo que estoy viviendo.

 

El amor se hace realidad,

realidad que ven mis ojos,

al encontrar el amor verdadero.

 

Si eres una estrella,

aportarás luz a mi vida vacía,

que nunca se desvanezca,

que nunca me deje,

que nunca se acabe mi amor.

Pero si todo es un sueño,

que desaparezcan las luces y continúe soñando,

sueño que espero nunca termine,

que esté en mí para seguir amándote.

 

En mi camino todo era oscuridad,

mis sueños nunca se hacían realidad,

pero ahora que estás aquí,

ahora que he vuelto a nacer,

tu eres el principio y el fin de mi vida.

//

Αν είσαι ένα αστέρι

Αυτό που μου συμβαίνει
Φοβάμαι τόσο να το πω
Καρδιά μου πληγωμένη
Ας είναι αλήθεια αυτό που ζω
 
Αγάπη να 'ναι αληθινή
Αιτία να 'ναι κι αφορμή
Σ' αυτά τα μάτια που κοιτώ
Τον έρωτα να βρω
 
Αν είσαι ένα αστέρι
Που φως θα φέρει στην άδεια μου ζωή
Ποτέ μη σβήσεις ποτέ να μη μ' αφήσεις
Ποτέ να μη χαθεί η αγάπη αυτή
 
Μα όνειρο αν είσαι τα φώτα σβήσε
Στα όνειρα να ζω
Μη ξημερώσει ποτέ να μη τελειώσει
Μέσα μου μείνε να σ' αγαπώ
 
Στο δρόμο το δικό μου
Τα πάντα ήταν σκοτεινά
Ποτέ τα όνειρά μου
Δε θα 'χαν γίνει αληθινά
 
Μα τώρα είσαι εδώ εσύ
Και έχω ξαναγεννηθεί
Το τέλος κι η αρχή μου
Ζωή μου είσαι εσύ
 
Αν είσαι ένα αστέρι
Που φως θα φέρει στην άδεια μου ζωή
Ποτέ μη σβήσεις ποτέ να μη μ' αφήσεις
Ποτέ να μη χαθεί η αγάπη αυτή
 
Μα όνειρο αν είσαι τα φώτα σβήσε
Στα όνειρα να ζω
Μη ξημερώσει ποτέ να μη τελειώσει
Μέσα μου μείνε να σ' αγαπώ

https://lyricstranslate.com

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIV.

XIV.

Podíen di lo que vullgueren; assó no los u impediríe dingú. Pero lo que díen dells no se ajustabe a la verdat. Ni Roc, lo Moñigo, teníe tota la culpa, ni ells féen datra cosa que procurá passá lo tems de la milló forma possible. Que a la Pesteta gran, al formaché, o a don Moissés, lo maestre, no los agradare la forma que ells teníen de passá lo tems ere una cosa mol diferenta. Pero ¿quí pot assegurá que alló no fore una manía de la Pesteta, lo formaché y lo Peó y no una perversidat diabólica per la seua part?

La gen en seguida emprén als chiquets, encara que moltes vegades lo enfado dels homens prové del seu natural irritable y suspicás y no de les travessures o maleses de aquells. Ahí estabe Paco, lo ferré. Ell los compreníe perque teníe salut y bon estómec, y si lo Peó no fée lo mateix ere per los seus ássits y per la seua cara y lo seu feche retortigats. Y son pare mateix, lo formaché, perque afanós de estauviá no podíe vore les coses en lo aspecte optimista y alegre que generalmen oferixen. Y la Pesteta gran, perque ella ere l´ama del gat y lo volíe com si fore una consecuensia irrassional del seu ventre eixut. Pero tampoc ells teníen cap culpa de que la Pesteta gran sentiguere aquell afecte entrañable y desordenat per lo animalet, ni de que lo gat saltare al escaparate en cuan lo sol, aprofitán consevol descuido de los nugols, assomabe a la vall la seua cara congestionada y rubia. De aixó no ne teníe la culpa dingú, eixa es la verdat. Pero Daniel, lo Mussol, intuíe que los chiquets tenen ineluctablemen la culpa de totes aquelles coses de les que no té dingú la culpa. Lo del gat tampoc va sé una hazaña del atre dijous. Si lo gat haguere sigut de Antonio, lo Buche, o de les mateixes Llebres, no haguere passat res. Pero la Lola, la Pesteta gran, ere una escandalosa y lo seu amor per lo gat una inclinassió evidenmen maniática y anormal. Perque, anem a vore, si la trastada haguere sigut grave o ligeramen pecaminosa, ¿sen haguere enrit don José, lo mossen, en aquelles carcañades cuan lay van contá? Seguramen que no. Ademés, ¡qué dimoni!, lo bicho se u buscabe per eixí al escaparate a pendre lo sol. Claro que esta costum, per un atra part, representabe pera Daniel, lo Mussol, y los seus amics, una estimable ventaja económica. Si volíen un real de galletes torrades, a la tenda de les Pestetes, la gran díe:

- ¿De les de la caixa o de les que ha tocat lo gat?

- De les que ha tocat lo gat - contestaben ells, sempre.

Les que "habíe tocat lo gat" eren les mostres del escaparate y, de estes, la Pesteta gran ne donabe cuatre per un real, y dos, per lo mateix preu, de les de la caixa. An ells no los importabe mol que les galletes estigueren tocades per lo gat. A vegades estaben algo mes que tocades per lo gat, pero tampoc entonses los importabe massa. Sempre, en consevol condissió, siríen preferibles cuatre galletes que dos.

En lo consernén a la lupa, va sé Germán, lo Tiñós, qui la va portá a escola un matí de primavera. Son pare la guardabe al taller pera examiná lo calsé, pero Andrés, "lo home que de perfil no se veu", apenes la fée aná perque teníe bona vista. La haguere empleat si les lupes tingueren la virtut de eixecá una mica les sayes de les dones, pero lo que ell díe: "pera vore les pantorrilles mes grosses y acsidentades de lo que realmen són, no val la pena empleá artefactes". En la lupa de Germán, lo Tiñós, van fé aquell matí tota classe de experimentos. Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, van ensendre, consentrán en ella los rayos de sol, dos defectuosos sigarros de fulles de pataquera. Después se van analisá minussiosamen les sicatrius que, ampliades per lo vidre, assumíen una topografía irregulá y monstruosa. Después, se van mirá los ulls, la llengua y les orelles y después se van cansá de la lupa y de les extrañes imaches que ella provocabe. Va sé al crusá lo poble cap a les seues cases, de tornada de la escola, cuan van vore al gat de les Pestetes, enroscat damún del plat de galletes, a una punta de la vitrina. Lo animal ronronejabe, en la seua negra y peluda pancha al sol, chalán de les delíssies de la caldoreta. Al arrimás ells, va obrí, desconfiat, un redó y terrible ull verd, pero al constatá la protecsió de la lluna del escaparate, va torná a tancál y se va quedá coto, dolsamen adormit.

Dingú es capás de siñalá lo puesto del servell aon se generen les grans idees. Ni Daniel, lo Mussol, podríe di, sense mentí, a quín recóndito plec va naixe la ocurrensia de interposá la lupa entre lo sol y la negra pancha del animalet, la idea va eixí dell espontanea y naturalmen. Algo paregut a com naix l´aigua de un manantial o fon.
Lo sert es que durán uns segóns los rayos del sol se van consentrá al cos del gat formán sobre lo seu negre pel un pun brillán. Los tres amics observaben expectáns lo prossés físic. Van vore com los pels mes superfissials chisporrotejaben sense que lo gat modificare la seua postura. Lo rogle de llum y foc estabe enfocat sobre la seua pancha negra com un teó. De repén va eixí de allí una mica de fum y lo gat de les Pestetes va fotre, simultáneamen, un acrobátic bot acompañat de rabiosos maulits:
- ¡¡Marramiauuuu!! ¡¡Miauuuuuuuu!!

Los maulits aguts y llastimosos se diluíen, poc a poc, al fondo del establimén.
Sense acord previ, los tres amics van arrencá a corre. Pero la Pesteta va sé mes rápida que ells y la seua cara descomposta se va assomá a la porta antes de que los tres sagals se pergueren costa aball.
La Pesteta eixecabe lo puñ al aire y plorabe de rabia y impotensia:

- ¡Carnussos! ¡poquesvergoñes! ¡vatros teníeu que sé! ¡Me hau sucarrat al gat!
¡Pero ya tos agarraré yo! ¡Ton enrecordaréu de esta!
Y, efectivamen, sen van enrecordá, ya que va sé mes fort lo que don Moissés, lo Peó, va fé en ells que lo que ells habíen fet en lo gat. Aixina y tot, en ells se va pará la cadena de escarméns. Y Daniel, lo Mussol, se preguntabe:
"¿per qué si cremám una mica a un gat mos foten a natros una dotsena de regletades a cada ma, y mos tenen tot un día aguantán en lo bras eixecat lo mamotreto de la Historia Sagrada, en mes de sen grabats a tot coló, y al que a natros mos sometix an esta caprichosa tortura no ña dingú que li imposo una sansió, consecuenmen mes dura, y aixina, de sansió en sansió, no mos plantem a la pena de mort?".
Pero, no. Encara que lo raonamén no ere desatinat, lo cástic se va acabá en ells. Este ere lo orden pedagógic establit y se teníe que acatá en sumissió. Ere la caprichosa, ilógica y desigual justissia dels homens. Daniel, lo Mussol, pensabe, mentres passaben desplay los minuts y li féen mal los ginolls y li tremolabe y sentíe punchades nervioses al bras eixecat en la Historia Sagrada a la punta, que lo únic negossi a la vida ere dixá de sé chiquet lo antes possible y transformás en un home. Entonses se podíe sucarrá tranquilamen a un gat en una lupa sense que se mogueren los solaméns sossials del poble y sense que don Moissés, lo mestre, abusare impunemen de les seues atribussións.

¿Y lo del túnel? Perque encara en lo de la lupa va ñabé una víctima inossén: lo gat; pero en lo del túnel no van ñabé víctimes y si ne hagueren ñagut, hagueren sigut ells y damún venga regletades a la punta dels dits y venga hores aginollats, en lo bras eixecat en la Historia Sagrada sobrepassán sempre lo nivell del cap. Aixó ere inhumano, un evidén abús de autoridat, ya que, en ressumides cuentes, ¿no haguere descansat don Moissés, lo Peó, si lo rápit sels haguere emportat per debán als tres aquella tarde ? Y, si ere aixina, ¿per qué sels castigabe? ¿pot sé perque lo rápit no sels va emportá per dabán?

Aviats estaben entonses; la disyuntiva ere crúa: o morí trinchats als ejes de un tren o tres díes a ginollóns en la Historia Sagrada y los seus mes de sen grabats a tot coló, eixecada per damún del cap. Tampoc Roc, lo Moñigo, assertaríe a explicás a quína regió del seu servell se va generá la idea estrambótica de esperá al rápit a dins del túnel en los cansonsillos baixats. Datres vegades habíen aguantat al túnel lo pas del mixto o del tranvía interprovinsial. Pero estos trens passaben lentos y lo seu pas, a la foscó del forat, apenes los produíe ya cap emossió. Ere pressís renovás. Y Roc, lo Moñigo, los va exigí este nou experimento: aguardá al rápit dins del túnel y fé los tres, al mateix tems, de ventre, cuan lo tren passare. Daniel, lo Mussol, antes de asseptá, va apuntá algúns sensats inconveniéns.

- ¿Y lo que no ne tingue ganes? - va di.

Lo Moñigo va argüí, contundén:

- Ya ni entrarán en cuan séntigue arrimás la locomotora.

Lo detall que van descuidá va sé lo depósit dels cansonsillos. De habé lligat esta punta, res se haguere descubert. Com no haguere passat res tampoc si lo día que lo Tiñós va portá la lupa a la escola no se haguere assomat lo sol. Pero existixen, flotán constanmen al aire, uns entes diabólics que chalen enredán los actes inosséns dels chiquets, complicánlos les situassións mes normals y simples.

¿Quí se habíe de pensá, en aquell momén, que en la sort dels cansonsillos estabe en joc la propia sort? ¿Se preocupe lo torero de la capa cuan té los cuernos a dos pams de la ingle? Y encara que al torero li esgarro lo bou lo capote no li renegue sa mare, ni li aguarde un maestre cabrejat que li fótegue dos dotsenes de regletades y lo fico de ginolls en la Historia Sagrada eixecada per damún del cap. Y, ademés, al torero li paguen mols dinés. Ells se arriesgaben sense esperá cap recompensa o aplausso (a no sé que fore a les dos galtes), ni la enchumenera ni una roda del tren. Trataben únicamen de autoconvénses de la seua propia valentía. ¿Mereix esta proba un suplissi tan refinat?

Lo rápit va entrá al túnel chulán, bufán, traén chispes, fen tremolá la montaña, sorollán les pedres. Los tres sagals estaben blangs, ajupidets, en los culets destapats a mich metro de la vía. Daniel, lo Mussol, va sentí que lo món se dislocabe daball dels seus peus, se desintegrabe sense remey y, mentalmen, se va santiguá. La locomotora va passá bufán al seu costat y una brafada calenta de vapor los va llepá lo cul. Van tremolá les parets del túnel, que se va omplí de un sarabastall de ferro. Per damún del fragor del ferro y la velossidat encaixonada, va arribá als seus oíts la advertensia del Moñigo:

- ¡Agarreutos dels ginolls!

Y se van agarrá, perque u manabe lo jefe y perque la atracsió del convoy ere casi irressistible. Se va agarrá dels ginolls, va tancá los ulls y va apretá la pancha. Va sé felís al constatá que habíe cumplit ce per be lo que Roc los habíe exigit. Se van sentí les risses sofocades dels tres amics al acabá de desfilá lo tren. Lo Tiñós se va alsá y va escomensá a tussí fart de fum. Después va tussí lo Mussol y, al remat, lo Moñigo. Lo Moñigo may arrencabe a tussí lo primé, encara que tinguere ganes de féu. Sobre estos extrems existíe sempre una competensia inexpresada. Sen enríen encara cuan Roc, lo Moñigo, va doná la veu de alarma.

- No trobo los pantalóns - va di.

Van pará les risses instantáneamen.

- Tenen que está per ahí - va corroborá lo Mussol, tanteján a la escurina.

Lo Tiñós va di: - Teníu cuidadet, no patejéu...

Lo Moñigo se va olvidá, per un momén, dels pantalóns.

- ¿U hau fet? - va preguntá.

Se van fondre a la tenebrosa oscurina del túnel les afirmassións satisfetes del Mussol y lo Tiñós.

- ¡Sí!

- Tamé yo - va confesá Roc, lo Moñigo; y sen va enriure al comprobá la rara unanimidat de les seues vísceres.

Los pantalóns seguíen sense apareixe. A paupóns van arribá a la boca del túnel. Teníen los culs esquichats de carbonilla y la temó per habé perdut los pantalóns y cansonsillos portabe a les seues cares una grassiosa expresió de sorpresa. Cap dells se va atreví a riure. Lo pressentimén de uns pares y un maestre enfadats y implacables no dixáe mol puesto a la alegría. De repén, cuatre metros mes abán, al mich de la sendeta que crusáe la vía, van vore un drap informe y negrot. Lo va arreplegá Roc, lo Moñigo, y los tres lo van examiná en detenimén. Sol Daniel, lo Mussol, va pugué di:

- Es un tros dels meus pantalóns - va di en un fil de veu.

La demés roba va aná apareixén, escampada a pedassos, per la senda. La onda de la velossidat habíe fet volá la roba, y lo tren la va desfé entre los seues ferros com una fiera fura. De no sé per este inesperat contratems dingú sen haguere enterat de la aventura. Pero eixos entes siniestros que constanmen floten al aire, los van embolicá lo assunto una vegada mes. Claro que, ni encara sospesán la travessura en tota la seua dimensió, se justificabe lo cástic que los va imposá don Moissés, lo mestre. Lo Peó sempre se passabe tres pobles. Ademés, lo castigá als alumnos pareixíe procuráli un goch indefinible o, per lo menos, la comisura dreta de la seua boca se estirabe, en eixos casos, hasta casi mossegá la negra pulsera de Curro Jiménez, Panchampla o lo Tempranillo.

¿Que habíen escandalisat al poble entran sense cansonsillos? ¡Pos claro! Pero ¿quína atra cosa podíen fé en aquell cas? ¿Se té que extremá lo pudor hasta lo pun de no torná al poble per lo fet de habé perdut los cansonsillos?
Ressultabe tremendo pera Daniel, lo Mussol; Roc, lo Moñigo, y Germán, lo Tiñós, tindre que dessidí sempre entre unes disjuntives tan penoses. Y ere encara mes mortificán lo que produíen en don Moissés, lo maestre, les seues coses, unes coses que ni de prop, ni de lluñ, li fotíen res.