Mostrando las entradas para la consulta escomensá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escomensá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de noviembre de 2023

Rochos (agüelo Sebeta)

Dispués de tans añs escribín aquí y a uns atres puestos, crec que dingú me pot tachá de sé de un partit o un atre. Hay procurat quedam al mich, que es com no está a cap de puesto.

Pero penso que, a voltes, te tens que remullá y parlá de coses que a alguna chen no li agrade que les tocos. Eres lliure de pensá de asó y de alló, per aisó hay fet este treball.

Me ha costat mol. Abáns de fical aquí li u hay enseñat a molta chen. Uns han eisecat los muscles, ya sabeu: “Fes lo que vullgues, pero yo no tocaría eise asunto.” Uns atres claramén me han dit que no ere momén pa parlá de aisó. Dingú me ha dit: “Tira per abán.”

Entonses como yo soc prau tosut me atrevisco a posautol aquí. Sol tos demano una cosa, com durará uns díes, per favó, espereu a que acaba y entonses sí, poseume de volta y micha. 

Com sempre tos escoltaré y tos llichiré.

Rochos (agüelo Sebeta)

ENTRADA

Ña camíns a la vida que, com tenim una idea de una cosa clavada al cap, no ña qui mos la pugue cambiá. Y a lo pichó estem equivocats o no estem tot lo asertats que mos creem.

Normalmén estes coses pasen perque eisa idea, que a lo milló te raó, es la primera que vam tindre sobre eise asunto y lo més segú es la que mos van  enseñá a la escola y lo que se deprén allí u tenim com a siart y difísil será que mos u fasquen cambiá.

Algo paregut pase en la idea que mos ha quedat dels rochos de la guiarra. Perque van fe moltes maleses y perque aisí mos u van enseñá a la escola.

Pero lo pas de la vida, la esperiansia, la lectura de llibres fets per escritós de un coló y del atre y al remat per tot aisó mesclat fa que tú te fasques una idea, teua. Ni la que has llichit als llibres, ni la que te van enseñá a la escola y ni la que te han aconsellat algúns amics pintats de un coló o un atre.

La vida va pasán, sentín unes coses y unes atres, llichín les histories de cada bando y per damún de tot coneisén molta chen de un costat y del atre, entonses te dones cuenta que ñan bons y roins a tots los puestos.

Cuan repases lo que van fé los soldats dels dos costats, te dones cuenta que los dos teníen les seues raóns, bones o no tan bones, no u se, perque, an aquel tems, no estaba dintre de la seua pell o del seu cap,  pa sabé qué pensaen y per qué van fe lo que van fe.

Lo dels blaus mos u han contat de totes les maneres posibles, mos u han raonat y mos u han chustificat. Mos han enseñat que teníen la raó y la seua obligasió ere salvá a la patria y u van fe.

¿Pero, a part de aisó, mos ham parat a pensá qué sentiméns corríen per los caps dels rochos? La machoria de les coses que van fe, les van fe mal, pero per qué les van fe? Qué raóns teníen pa feu? Se habíen tornat tots bochos. Mos podem fe una idea de qué fundaméns van tindre pa fe alló. ¿Tots pensaen igual? ¿Ñabíe uns pastós, mol llistos y van pasturá als demés com si foren ovelles?

Si tan roines eren les idees  per qué van maure a tans mils y mils de persones a seguiles.


OPINIÓ.

Pos tot asó me ha fet pensá. Vach a escomensá dién que no los dono la raó a cap dels dos, menos als rochos, pero hay vollgut buscá les raóns que podíen tindre pa fé aquelles coses.

No vull que dingú me dono la raó, sol vull que al llichí este treball tos doneu cuenta qué idea me hay fet yo del asunto. U repetisco nols dono la raó, sol hay buscat algún pensamén que, en un momén donat, va convensí a algúns dells pa fe lo que a natres mos pareisen animalades.

Que dingú me digue que tots eren uns animals, ne ñabíe de llistos, de mol llistos, tan que van arrastrá detrás dells a la mitat de una nasió y dintre de eisa mitat ñabíe chen de tots los treballs algúns ben preparats y mols bones persones.

Cuan investigo algo, procuro buscá les arrails més fondes, encara que tinga que aná mol atrás en lo tems.

Hau estudiat historia, ton enrecordeu que lo rey, lo conde, lo siñó, en una palaura, qui manae, ere al matéis tems lo amo de la tiarra, de les cases, dels animals, de les cullides y hasta de les persones, com si foren tamé coses? Tot lo mon treballae y arribat lo momén luchae per ells, ya sabeu alló de “diezmos y primicias” y según algú hasta lo “dret de pernada”, perque lo amo podíe demaná sé lo pare del primé fill de totes les parelles que estaen daball dell, que treballaen les tiarres que eren seues.

Sentat asó; per la nostra tiarra va pasá una cosa espesial, al 1179, lo rey de Aragó, Alfonso II lo Casto, va disá los terrenos de Alcañís y voltáns a la Orden de Calatrava.

Los soldats de les ordéns militars, ya sabeu que, eren flares y soldats al matéis tems, pero claro, si cumplien lo que habíen churat, no se casaben y no podíen tindre fills, si acás nebots.

Lo comendadó, lo jefe, de la Orden, a medida que anaen conquistán terreno, lo anae repartín entre los seus soldats.  Estos faen trates en chen més pobra pa que los treballaren los campos a cambi de uns llogués. Ñabie finques grans y no tan grans, pero la chen pobra, que no teníe res, lo que volíe ere minchá y pan aisó teníe que treballá.

Ya escomensem a tindre amos y chornalés.

Pasán lo tems los soldats se tornaen vells y se anaen morín, com ya ham dit, no teníen a quí disali la tiarra, se la solíe quedá qui la había estat treballán. Ara se convertíe éll en amo y fae lo matéis que lo atre, llogá les finques a uns atres més pobres.

Seguim tenín rics y pobres.

An aquells tems y més tenín les ordens militars la condisió de retós, a cada poble que anaen guañán als moros, com es normal, faen una iglesia y li donaen uns finques pa mantindrela. Lo retó no la anae a treballá. Pos a llogala a uns chornalés, a cambi de part de les cullides y de dinés.

Atre camí amos (retós) y treballadós.

Com anem veen, an aquells tems, la religió estáe mol clavada  dintre de la vida, a tots los pobles que se anaen fen. Ademés los retos predicaben y amenasaen en lo infiarn pals que faren pecats, pals que engañaren a la iglesia en los diezmos y primisies, als que no pagaren les bules pa podé minchá carn a Semana Santa y als que fallaren a tantes y tantes leys com ñabíe entonses. Tot lo mon li teníe po al dimoni.

Poc a poc los rics se faen més rics y los pobres més pobres.

Algúns dels rics volíen comprás un puesto pal sial. Entonses se ficaen de acuerdo en los flares y dintre de la mateisa iglesia, a un dels costas, se faen una capelleta y donaen una finca pa que en los seus rentos se mantinguere lo altá. Si la finca ere gran hasta triaen un reto pa que se dedicare sol a eisa capella. Y si ya la finca ere mol mol gran se faen una ermita y hasta conseguíen que cuan se moriren los enterraren allí dintre, pa está segús de que anirien al sial. Com ya hay dit més amún lo retó contratat ere pa conservá lo altá, pero no la finca, aisí que llogués y treballadós pa uns atres.


LA CHEN.

Encara no ñabíe televisió, ni radio y la chen se teníe que entretindre en algo, per lo que los habitáns dels pobles anaen aumentán, pero los campos no y al radé los treballs se van acabá y la chen pasae molta fam. Los rics, entre ells lo retó, lo sé retó ya se habíe convertit en un treball més, cada día eren més rics, sense treballá, mentres que los pobres, com teníen que repartí lo minchá entre més familia, eren més pobres.

Y va escomensá la emigrasió; los chovens se van aná marchán a les capitals grans aón dieben que tots se faen  rics, tot lo mon trobae treball y hasta lligaen los gosos en llenguanises. A la nostra part com parlaem lo chapurriau y mos enteniem en los cataláns, casi tots los que sen van aná u van fe cap a Cataluña.

Allí habíen  entrat les idees comunistas y anarquistas, ñabíe un gran enfrentamén entre los rics-amos y los pobres-chornalés. Los sindicats faen lo seu treball de enseñansa als que arribaen de fora en escoles y en llibres.

Lo que pase es que no ñabíe treball pa tot lo mun de chen que anae venín. Mols teníen que viure de lo que los donaen los sindicats y dormíen a una habitasió cuatre o sinc y damún de an tiarra, sense colchós ni res.

Mols treballadós y los sindicats teníen la seua doctrina, les seues idees.

¡Cuidau! Pensamén meu. Dieben algo mol paregut a la doctrina cristiana, dic paregut perque eisa doctrina no die res de matá. En resumen volíen di que la tiarra ere dels treballadós, de tot lo mon, del poble aón estáe la finca; que dingú ere amo de res. Tot ere de la comunidat, tots teníen que tindre treball, minchá, enseñansa, dotós y que los dinés casi no faen falta.

Ere mol majo, si no fore una utopia y si més tart no se hagueren empleat unes ferramentes ensangrentades pa conseguiu.

Van escomensá les huelgues, los treballadós volíen treballá menos hores y guañá més dinés, faen huelga, en barricades, foc, tiros y violensia.

Los amos u teníen mol fásil, sen anaen a buscá als que no tenien treball, als que dormíen cuatre o sinc a una habitasió; los pagaen menos que als atres y los faen treballá més hores. La fam los obligae a treballá aisí, en contra dels que estáen en huelga, ara a reñí uns en los atres y los rics guañán més que abáns.

Mols dels que habíen anat a Barselona al veure aquell desori, se van entorná al poble, pero se habíen endut algo de la capital, les enseñanses dels sindicats, la rabia contra los rics, los llibres en les doctrines y ganes de vengansa, pa cambiá la vida.

Als pobles ñabíe molta chen descontenta, van resibí aquelles idees y aquells libres com pa blanet resien tret del forn y aquella doctrina va escomensá a corre pel poble, com ne eren més los que u pasaen mal, més chen se va aná alimentán de aquella manera de pensá. Se van fe sindicats, asosiasións anarquistes y comunistes. La llaó de la capital estae sembrá als pobles y creisie be y depresa perque había caigut en tiarra ben abonada, ñabíe mols pobles y chen pasán fam. La rabia contra los rics va creise al matéis tems que aquella llaó.

Y no tos olvideu que cuan se sembré, per mol bo que sigue lo bancal, chun en lo blat creisen los carts. O sigue que chun en les idees de que tot lo mon tinguere treball y minchá, va creise lo resentimén contra los rics y al matéis tems la envecha no sol contra aquells, sino tamé contra compañs del matéis partit perque uns manaen més quels atres, o perque estaen més adal.

La llaó y los carts van aná creisén a tots los pobles y com los treballadós eren més que los rics, teníen la machoria a tots los puestos.

Va escomensá la guiarra. Les columnes més abundantes, van aná venín de Cataluña cap a la nostra tiarra per les tres provinsies, aquí la tiarra estae ben abonada y poble aón arribaen, sels chuníen los dels seus partits, los sindicalistes y uns atres que nols quedae més remei, perque o sen anaen en ells o anaen al fosá.

Los que veníen, portaen les seues idees y les faen aná a rajatabla. Fora los rics, fora los retos, la religió, se habíen acabat los mandos.

Tot ere de tots y de dingú, tots teníen  dret a tot y pa conseguiu ñabíe que llevá lo que los estorbae. Com teníen forsa, anaen guañán per tot lo terreno, dingú los plantae cara, si acás los teníen po y fuchien cap a dintre. Los que se van fiá y se van quedá u van pagá mol car.

Aón entraen faen una llista en los rics y en los amics de la religió, que solíen sé los mateisos, los anaen a buscá, los solíen traure dels pobles y a cualquier cuneta los fusilaen. Al matéis tems pillaen los rechistres aón estae apuntat qui ere amo de cada finca y los cremaen. Ya no ñabíe amos, ya no ñabíe papés. Les finques al no tindre amos, ni ñaure papés, eren del poble, de ahí que inclus a algún campo li van posá per nom “Vall Comuna”, campo de tots. La chen que no sen anae en les compañies a fe la guiarra, anae a treballá al campo que li tocare. Ya u habíen conseguit, no ñabíe amos.

A camíns pensó si als retós los van matá per sé retos o per se amos de les finques que teníen y per esplotá als chornalés com los demés rics.

Claro que tamé se van aprofitá de les medalles y demés coses religioses de or o de plata pa replegá fondos.

Pero pronte van escomensá les garrames y les enveches: que si tú te fas lo malal pa no aná al campo, que si tú te has quedat en la mantelería de aquell ric, los carts anaen aumentán.

A camíns estes enveches duyen a acusás uns als atres, a lo pichó sense raó. Y ya sabeu, tot ere de tots, o sigue la chustisia tamé. Puchaen al acusat a un taulat y lo acusadó li traie les faltes, a camíns aumentades, a voltes inventades y demanae lo cástic. Com ere lo que parlae, la chen no mol preparada, fae lo que die ell. Ha fet asó, té que morí, tots aplaudíen o sigue li donáen la raó y enseguida cumplien, fusilat y enterrat. Cuans inoséns sen van aná al atre costat sense haber fet res.

No dic res dels blaus, perque este treball está dedicat als rochos.

Asó que hay contat va du a una desorganisasió als pobles, a dividís en bandos a reñí uns en los atres. Es que tots volíen maná. Va ñaure mols enfrentaméns dels sosialistes contra los comunistes y los anarquistes contra tots. Y aisí la cosa no podíe aná be.

La cosa militar se mereiseríe un atre treball. Pero a ver si u conto en unes poques ralles. Les columnes, encara que teníen algúns jefes bons y uns cuans soldats, estaen formades per treballadós, chornalés, sindicalistes y éstos no estaen acostumbrats a obedí. Los blaus teníen jefes y soldats profesionals y al remat aisó se va notá.

Los dos bandos militars van fe animalades, pero los blaus teníen lo apoyo de Alemania, los rochos de les brigades internasionals. Unes batalles les van guañá uns, unes atres, los atres. Va morí un mun de chen dels dos bandos.  Al veure la desorganisasió y la anarquia dels rochos, les brigades internasionals se van retirá. Entonses los rochos van reclutá la compañía del biberón: sagals y vells. Cap dells estae preparat, en cuan veien als moros, ya eisien corrén, sense pegá un tiro siquiera. Y claro los blaus van guañá.

Al entrá als pobles tamé van fe purgues, sense lavatives, no totes legals, pero eren los guañadós y tot los estae permitit y a la bora de cada grapat de soldats que fusilaen, ñabíe un retó que donae la bendisió als morts.

Pa acabá di que les idees pareisien bones, pero no sé si lo temperamén dels españols de aquells tems estáe preparat pa feles realidat.   


LOS CÁSTICS.

Hay tingut la sort de visita a algú dels que van fuchí a Fransa, hay estat a casa dells, hay  parlat en ells. Eises conversasións se queden dintre de mi, son masa personals y se referisen a chen que podríe señalá aón van pasá les coses y asó es un treball sense protagonistes.

Los rochos, los que yo vach está en ells, u van está purgan tota la vida. No estaen arrepentits, habíen seguit les seues idees que ells creien que eren les bones.

Pero yo vach veure que teníen un patimén mol gran, encara que no vam parlá de aisó. La casa aón vivíen, sensilla. Pero entraes y veies que alló ere un museo de España. Totes les parets plenes de fotografies y trosos de diaris de coses de España. Casi no teníen  dinés, eren pobres, pero nols faltae la antena parabólica pa veure la televisió de España, ere la única que veíen.

Cuan estaen sols seguien parlán en chapurriau, ere la seua llengua, eisa se la habíen endut en ells, no la habíen perdut. Si algún rató teníen lliure llichien trosos de periodics españols quels arribaen, ere igual de lo que trataren, eren de España. Teníen una baralla mol vella, chugaen al guiñot y la dona hasta li fae garrames al seu home que se donae cuenta, pero u disimulae, ere com si estaren a España y aisó ere lo que valíe.

No van voldre torná a España, no se fiaen, teníen po, habíen fet masa maleses.

Les cares series, tristes, casi no se enrieben, la pena la portaen dintre, lo recuerdo de España, del seu poble, de la chen, los amics que habíen disat allí y que mai los tornarien a veure.

A la bora de la casa teníen un hortet en tota clase de hortalises. Li vach di si volíen que al torná aquí los enviara alguna cosa ¿sabeu que me va demaná? Llaos de les hortalises del poble, encara teníen a la boca lo gust de aquelles tomates, de les demés coses. No ne había trobat a Fransa, per més tendes que había visitat. Es que no ere lo gust, ere lo recuerdo.

Lo día que natres vam torná cap España, encara que sabíem lo camí, se va empeñá en acompañamos en lo seu coche, ell dabán, natres detrás. Vam arribá a una recta va aselerá, coneisie la carretera, se va apartá a la cuneta, va baisá del coche y mos va fe señals de que no mos pararem, que seguirem, dienmos adios. Al mirá cap atrás me va pareise veure a un home doblat, plorán. Un atre camí perdíe lo seu poble.

Cuan vach torná a casa li vach enviá les llaos y una baralla nova pa que la dona no li seguire fen garrames en les cartes velles marcades per los trosos que los faltaen. 

Cosa rara los seus fills se senten fransesos, pero los van enseñá castellá y chapurriau. Y esta chen nova ve mol a subín a España de vacasións, de alguna manera es algo seu, no se sentisen forastés.

Es com los que han tingut que disá lo poble pa guañás la vida fora, que tornen a casa pa les vacasións. Lo poble seguís sen dells.

Los fills no tenen la culpa de lo que van fe los seus pares, éstos han pagat part de la seua condena, pero a plasos. Han estat patín y morín cada día.

jueves, 18 de noviembre de 2021

Lou tresor dou Felibrige, A, ABOURLHOUS -

ABOURLHOUS (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l'aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun. 

Coumo sieu sèns ressourso, 

Fau qu'ane d'abourlhous. 

G. MARTIN. 

R. à, borlhe, borgne. 


ABOURMA (S'), v. r. S'accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli. 

R. à, bourmo. 


ABOURNA (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 

Aborne, ornes, orno, ournan, ournas, ornon. R. à, borno, bouino. 


ABOURNAMEN, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun. 

Lou Rose ne siguèt l'abournamen. 

X. DE RICARD. 

R. abourna. 


ABOURNI (S'), S'ABOURNESI (lim.), v. r. S'échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi. 

Lou la s'abournis, le lait s'échauffe. (escalfe, escalfar; calentar)

PROV. Emé lou tèms s'abournira. 

Abourni, ido, part. et adj. Moisi, ie, en bas Limousin. 

Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)

R. à, buerno. 

Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela. 


ABOURRI, AVERRI (d.), ESBAURI, ABERRA (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri. 

Abourrisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. 

S'abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s'exécrer. 

E voulès pas que nous abourriguen? 

J. ROUMANILLE. 

PROV. B. Aglo nou s'abourreich sus mousco, l'aigle ne fait pas la chasse aux mouches. 

Abourri, abourrit (l.), ido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, ée; luxuriant, ante; pour fané, v. abouli. 

Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j'ai pris la viande en dégoût. (Yo he tomado la carne con disgusto; he aborrecido la carne) 

Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 

Que n'ères enca ièr qu' uno toro abourrido. 

L. ROUMIEUX. 

Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais. 


ABOURRlMEN (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 

L'iro, l'abourrimen, 

L'endignacioun e l'escaufèstre. 

CALENDAU. 



ABOURRISSA, ABOUTRISSA (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 

Lous empèuts entre-laçats 

E lous brancs (o branes) touts aboutrissats. 

G. D'ASTROS. 

R à, bourro, ou broussa. 


ABOURRISSADO, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. R. abourrissa. 

Abourrour, v. ourrour. 


ABOURSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 

Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères. 


ABÓUSA, ABAUSA (l.), ABÓUVA, ABAUVA (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 

Abòuse, òuses, òuso, òusan, òusas, òuson. (chap. aboque, aboques, aboque, aboquem o abocám, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 

S'abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s'ébouler, s'affaisser; se poser, en parlant d'un oiseau. 

Jan emé Jano 

Fasien uno cabano: 

Jan petè, 

La cabano s'abóusè. 

(chap. Jan en Jano van fé una cabaña, barraca. Jan se va petá y la cabaña se va assolá)

DICTON ENFANTIN. 

Abóusa, ado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, ée. R. à, bòuso. 


ABÓUSAMEN, ABAUSOMEN (l.), ABAUVAMEN (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 

R. abóusa. 

Oh! quente abóusamen! 

L. MOUTIER. 


ABOUSCASSI, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 

S'abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s'abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi. (asalvajar, asalvajarse)

Abouscassi, embouscati, ido (emboscado, emboscada), part. et adj. 

Devenu sauvage; boisé, ée. 

S'es abouscassi, il s'est fait laid. 

Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 

V. LIEUTAUD. 

Encountrado abouscassido. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bouscas. 

Abouseira, v. esbousela, esboudela. 


ABOUSIGA, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 


ABÓUSOUN (D'), DABÓUVOUN (m.), D'ABAUSOU, D'ABAUSOUS (l.), ABAOUS (a.), (rom. abauzos, d'abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. 

A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun. 

D'oune toumba d'abóusoun. 

M. LACROIX. 

Un marit pourra d'abóuvoun 

Li faire petar la boufigo. 

C. BRUEYS. 

R. abòusa. 


ABÓUSOUNA, EMBÓUSOUNA, EMBAUSOUNA, ESBOUSOUNA, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 

Lachèt un pet qu'empouisounavo 

E que cujèt embóusouna 

L'Italio e lou mount Etna. 

C. FAVRE. 

S'abóusouna, s'embóusouna, s'esbóusouna, v. r. S'ébouler, s'écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 

Ai pòu que ma pauro cabano s'abóusoune. 

L. ROUMIEUX. 

Sa gleiseto toumbavo en rouino, s'esbóusounavo. 

A. ARNAVIELLE. 

Abóusouna, abousounat (l.), ado, part. et adj. Éboulé, ée, en ruines. 

Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 

P. GAUSSEN. 

L'aubre que s'aubouro 

Sus Israèl abóusouna. 

S. LAMBERT. 

Dirias-ti que moun fil Ceset 

La voudrié vèire abóusounado! 

J. REBOUL. 

R. abóusoun. 


ABÓUSOUNADURO, EMBOUSOUNADURO, ESBOUSOUNADURO (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 

Lou cors d'un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 

ARM. PROUV. 

R. abóusouna. 


ABÓUSOUNAIRE, ABÓUSOUNARELLO, ABÓUSOUNAIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 

Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 

C. CAVALLIER. (escampihat : escampat; esparcido)

R. abóusouna. 


ABOUSQUI (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 

Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 

Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, ée. 

Aquelo colo es bèn abousqueirido. (aquell coll, aquella montaña está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)

J.-J. BONNET. 

R. à, bosc. 


ABOUSQUIMEN. s. m. Boisement, reboisement. 

L'abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui. 


ABOUSSA (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 

Abosse, osses, osse, oussan, oussas, osson. 

Aboussa, aboussado, part. Bossé, ée. R. à, bosso. 


ABOUSSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 

Abóussi, ousses, ousse, oussem, oussets, oussen, ou abóussi, óussis, óussie, óussim, óussits, óussin, imparf. subj. béarnais et aquitain 

du v. abé, avé. 

Aboussina, v. aboucina. 


ABOUTA (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. cassa, bourra. 

Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 

Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 


ABOUTI, v. n. Aboutir, v. recouti. 

Aboutisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

En qu'aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 

Au doute tout aboutis. 

H. MOREL. R. à, bout. 

Aboutia, v. aboucha. 

ABOUTICAIRIS, s. f. Femme d'apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairessc. R. abouticàri. (boticaria; apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, hermana)


ABOUTICÀRI, BOUTICÀRI (m.), BOUTICAIRE, POUTICÀRI (niç.), APOUTICÀRI, APOUTINGAIRE (l.), APOUTICAIRE (d.), POUTICAIRE (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 

Comte d'abouticàri, mémoire d'apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri senso suere, (apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 

Sabi faire lou bouticàri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Viéi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri. 


ABOUTICARIÉ, BOUTICARIÉ (m.), POUTICARIÉ, APOUTICARÌO (l.), (b.l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (farmacia) 

Las pouticairiès soun deforo. 

J. MICHEL. 

R. abouticàri. 

Abóutiera, v. abauqueira. 


ABOUTISSÈNT, ABOUTISSENT (l.), ABOUTISSÈNTO, ABOUTISSENTO, adj. et s. Aboutissant, ante, v. counfront. R. abouti. 


ABOUTOULI, ABOUTOULIT (l.), ido, adj. Boursoufflé, ée, v. boudenfle. 

R. à, boudoul. 

Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 

v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 


ABOUVIA, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. 

Abòvie, òvies, òvio, ouvian, ouvias, òvion. 

Abouvia, ado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 


ABRA (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. 

Abre ou ábri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu'abrèsse ou abrèssi (m.). 

Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif. 

Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l'abro, 

paroles qu'on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 

(palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)

L'ermito diligènt abro la regalido. 

A. CROUSILLAT. 

Sàbi que vous plasès au lume, 

Car vous en abras sèt o vuech. 

G. ZERBIN.

Baroun, abren la guerro santo. 

J.-B. GAUT. 

Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 

M. DE TRUCHET. 

S'abra, v. r. S'allumer. 

Pertoui la vounte lou fuec s'abro. 

C. BRUEYS. 

Abra, ado, part. et adj. Allumé, embrasé, ée. Abra d'iro, enflammé de colère. 


ABRACA, ABLACA (l.), ABRANCA, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca. 

Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 

Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l'amoulat, abattre l'airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d'injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 

Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 

J. JASMIN. 

PROV. En parlant, long camin s'abraco. 

Abraca, abracat (l.), ado, part. et adj. Coupé, retranché, ée; brisé, accablé, ée, abattu, ue. 

Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac. (roble; rore)

abbacadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca. 


ABRACADIS, s.m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.


ABRACADO, ABLACADO (l.), s. f. Chablis, abatis d'arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 

E de la séuvo espalancado 

Alor ié conte l'abracado. 

CALENDAU. 

R. abraca. 


ABRADOU, s. m. Lieu où l'on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò, 

L'abradou di fassaio, le foyer où l'on allume les brandons. 

(obrador; operatorium; horno, forno; fornal, forn, forns, Fornos, Fórnols)

D'alegresso aro siéu un abradou terrible. 

G. B.-WYSE. 

R. abra. 


ABRAGUI, ABREGUI, ABREGI, ABREGUIA, ABOURIGA (rom. abraguir), 

v. a. et n. Amener à suppuration; s'abcéder, v. apoustemi. 

Acò abraguira, cette tumeur s'abcédera; faire abragui, ulcérer. 

S'abragui, v. r. Venir à suppuration. 

Se s'abraguis, siéu gari. 

J.-J. BONNET. 

Abragui, ido, part. et adj. Abcédé, ée, en suppuration, plein de pus; (lleno de pus) rempli, ie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov.  

R. à, brac. 



ABRAGUIDURO, ABREGUIDURO, s. f. Abcès, tumeur qui s'abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui. 


ABRAIRE, ABELLO, AIRO, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. 

R. abra. 


ABRAM (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan, hébr. Abram, Abraham), (Ibrahim) n. d'h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d'Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite. 

Raço d'Abram, enfants d'Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne. 


ABRAMA, ABRAMEJA, ABRASAMA, ABRESEMA (a.), ABRAMINA (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir (inflamado de deseo), passionné, affamé, ée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen. (bramante)

Quand vèi l'argènt, es abrama, la vue de l'argent le tente. 

L'abramado fielairis. 

T. GROS. 

De tant d'abrasama l'apetis l'enfetavo. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bram. 


ABRAMADISSO, ABRAMADURO, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidíté, v. avariço, remoulige. 

Es d'uno abramadisso incouncevablo. (es de una avidez inconcebible)

J.-J. BONNET. 

R. abrama. 

Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 


ABRAND (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 


ABRANDA, ABLANDA (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. brand, incendie) (alemán Brand : incendio, de brennen : quemar), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, (inflamar) v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 

Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 

Le bouissoun preservat dins le foc que l'abrando. (fuego, fuocco, foch)

GUITARD. 

S'abranda, v. r. S'embraser, se propager. 

La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à versc. 

O flamo

Ounte se purifico e s'abrando l'amour. 

CALENDAU. 

Abranda, abrandat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, enflammé, ée. 

Abranda de set, brûlant de soif. 

PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. 

R. à, branda. 


ABRANDANT, ABLANDANT (lim.), ANTO, adj. Enflammé, ée, brûlant, ante, v. auben, rousent.

Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 

Candèlo abrandanto. 

CALENDAU. 

R. abranda. 

Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 


ABRASA (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa. 

Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer. (esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques)

Abraso la jouvènço. 

J.-B. GAUT. 

Quicon d'abrasant qu'es dins moun sen. 

P. GAUSSEN. 

S'abrasa, v. r. S'embraser. 

Abrasa, abrasat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, passionné, ée. 

Pipo abrasado, pipe allumée. 

Abrasa d'uno fiéro ardour.

S. LAMBERT. 

R. à, braso. 


ABRASADURO, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 


ABRASAIRE, ESTAMARRASAIRE, ESTABRASÀRI (lim.), TABRASA, ESTABRASA, TARABRASA (l.), ESTABRASAIRE (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 

Fai un foc d'abrasaire. 

LA LAUSETO. 

R. abrasa. 

Abrasama, v. abrama. 


ABRASAMEN (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa. 

ABRASCA, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. (des+branca; romperse las ramas por el peso; chap. esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, esbrancá)

Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 

Aubre qu'abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 

En abrascant la cimerlo dau pivo. 

LAFARE-ALAIS. 

S'abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits. 

Abrasca, abrascat (l.), ado, part. Ébranché, surchargé de fruits (sobrecargado de fruto), ée. R. à, brasc. 


ABRASCAGE, s. m. Action d'ébrancher, v. esbrancamen. R. abrasca. 


ABRASCAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca. 


ABRASCAMEN, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca. 

Abrasque, abrasco, v. brasc, brasco. 


ABRASSA (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasseu o abrassau, abrassen)

E pièi que la pas abrasse lou mounde. 

F. MARTELLY. 

S'abrassant a sa rusco. 

PEYROUNET. 

R. à, bras. (brazo; brachio; braccio)


ABRASSA, ABRASSAC et AUBRASSAC (g.), ARBASSAC, AUBRESSAC (l.), ABRESSAC, ORBIOSSA (d.), (all. habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 

Tiro de soun abrassa l'Armana prouvençau. 

ARM. PROUV. 

Belèu fara rampli l'abrassac d'aucelous. 

L. VESTREPAIN. 


ABRASSADO (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado. (esp. abrazo, abrazos)

A forço d'abrassados, de plours sens fi. 

B. FLORET. 

R. abrassa.

ABRASSAGAT, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa. 

Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, 

v. aubo-vit. 


ABRE n. d'h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s'appelait Louise de Saint-Abre. (Sanabria, Senabria, Seabra, Zamora?)

Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 


ABRÈL, OBRÈL, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 

Abremba, v. membra. 


ABRENA, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren. 


ABRENOUNCIA (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (renunciar)

Es qu'aurian abrenounciat un quicoumet de nostos idèios? 

X. DE RICARD. 

Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abréu, v. abriéu. 


ABRÉUJA, ABREJA (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (acurçar; chap. acursá) 

Abrèuje, èujes, èujo, èujan, èujas, èujon. 

Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 

Li *chagrin abrèujon li jour. 

J.-J. BONNET. 

Abréuja, abréujat (l.), ado, part. et adj. Abrégé ée. 

En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 


ABRÉUJAIRE, ABREJAIRE (g), ARELLO, AIRO (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. B. abrèuja 


ABRÉUJAMEN, ABREJAMEN (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d'abréger, diminution (disminución), v. acóurchi. B. abréuja. 


ABRÉUJAT, ABREJAT (g.), (esp. abreviado; chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. 

Vès-aqui l'abréujat d'aquelo nouvello obro. 

A. MATHIEU. R. abréuja. 

ABREVIACIOUN, ABREVIACIEN (m.), ABREBIACIÉU (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. 


ABRI, ABRIC (l.), ABRIT (g.), APRIC (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 

A l'abri, à l'abri, à couvert (cubierto); metre uno planto à l'abri, butter une plante; estre à l'abri d'un ome, être en puissance de mari; i'a res à l'abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n'avé ni ami ni abri, être dans l'abandon. (no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado)

Bouten-nous en aquest abri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Mau vesti 

Vai per abri. 

- A auro drecho ges d'abri, 

E à paure ome ges d'ami. 

PROV. L. Fai coumo la fourmic: (haz como la hormiga)

Met toun gran à l'abric. (mete tu grano al abrigo)

R. abriga. 


ABRIA, n. d'h. Abriact, patron d'un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 

Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 


ABRICA (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 

Abricot, abricòu, v. aubricot. 


ABRICOUN (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 

ABRIÉS (rom. Abries, Abriaux, b. lat. communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.  


ABRIÉU, ABRÉU (rh.), AVRlÉU, ABRIL. ABRIAL (l.g.), ABRIEL (querc.), ABRIER (a.), ABRIAU, ABRI (lim.), ABRIÒU, ABRIOL (rouerg.), APRIL (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois (mes); Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid. 

Pèis ou peissoun d'abrièu, poisson d'avril. 

Serai peissoun d'abriéu pèr vous. 

G. ZERBIN. 

Sian au mes d'abriéu, que lis ai s'abrivon; 

Quand saren au mes de mai, 

Lis ai s'abrivaran mai. 

DICTON POP. 

PROV. Au mes d'abriéu, 

Te delèujes pas d'un fiéu; 

Au mes de mai, 

Vai coume te plais, 

ou Enca noun sai; 

Au mes de jun, 

Prengues counséu de degun; 

Au mes de juliet, (julio; juliol, juriol)

Qu s'atapo es un couiet, 

- Au mes d'abriéu, 

Touto bèsti mudo de péu. 

- Au mes d'abriéu, 

Tout aubre a soun gréu. 

- Fau que lou mes d'abriéu 

Mete li valat à fiéu. 

- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 

Farié mau en degun. 

- Quand en abriéu plóurié, 

Que tout lou mounde cridarié: 

Tout es nega, tout es perdu, 

Encaro aurié pas proun plóugu. 

- Se jamai abriéu venié, 

Jamai plueio arribarié. 

- Pichoto plueio d'abriéu 

Fai bello meissoun d'estiéu. 

- D'abriéu e de mai se saup 

De l'an lou bèn e lou mau. 

- Abriéu n'a ges d'abri, 

Ni lou paure d'ami. 

- Quand abriéu en furour se met, 

l'a pas dins l'an un pire mes.  


Lou diciounàri d'Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840). 


ABRIGA, ABRICA (l.), ABRITA (g.), ABRIÇA, ABREJA (d.), ABRIA, APRIGA (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 

Abrigue, gues, go, gan, gas, gon. 

Abrigo-me bèn, abrite-moi bien. 

S'abriga, abriga-s (g.), v. r. S'abriter, se couvrir. 

Me menèc abrica, que n'èro pas cubert. 

A. GAILLARD. 

Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, ée. 

S'el se fousso voulgut, el se fous abricat. 

A. GAILLARD. 


ABRIGA, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 

En resquibant, s'abrigon lou camard. 

P. FIGANIÈRE. 

Ai bèn pòu que me l'abriguessias. 

M. BOURRELLY. 

Enfounson lei pouerto duberto 

En abrigant lei moussèu rout. 

M. BOURRELLY. 

Abriga, ado, part. et adj. Émié, brisé, ée, rompu, moulu, ue. R. à, brigo. R. abriga. 


ABRIGADO, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto. 

L'ausèl cerco abrigado. (el pájaro busca abrigo, refugio, asilo, retiro)

L. PIAT. 

R. abriga. 


ABRIGAGE, ABRICATGE (l. g.), s. m. Action d'abriter, abri, v. souplé. 

Ana dins lous oustals pèr trouba d'abricatge. 

J. CASTELA. 

R. abriga.


ABRIGAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga. 


ABRIGALH, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (abrigall; abrigo)

R. abriga. 

Abrignoun, v. prugnoun. 


ABRIGO, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre.

Toutes dounen foço abrigos de lano.

M. BARTHÉS. 

R. abriga. 


ABRIGOUS, ABRITOUS (g.), OUSO, OUO (m.) adj. Qui est à l'abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 


Abrigous coumo uno serro. 

J. LAURÈS. 

Salisson lou mati toutes engrepesits 

Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 

B. FABRE. 

Savès que pèr fa 'n som l'endrech es abrigous. 

ID. (B. FABRE.)

R. abric. 


ABRIGUET, ABRITET (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 

R. abric. 


ABRIHANDO, ABRILHANDO (a.), ABRIÉURANDO, BRIHANDO, BRIHANTO, s. f. Les quatre premiers jours d'avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueiriéu, emprunta. 

PROV. Se l'abrihando es ventouso, n'i'a pèr quaranto jour. 

- L'abrihando, 

Coume fai lou tres, fai lou quaranto, 

ou bien, 

Abriéu lando 

Tau tèms jusqu'au quaranto, 

Se lou dès noun l'aplanto. 

R. abriéu. 


ABRIHOUS, ABRILHOUS (l.), OUSO (rom. avrillos), adj. Du mois d'avril, v. printanié. R. abriéu. 

Abriou, v. abriéu. 


ABRIVA, ABRIBA (g.), EMBRIVA (l.), ESBRIVA (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames, v. coucha, suta; donner un poisson d'avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 

Abrivo, élance-toi, en avant. 

Abrivant sus li front lou signe de la crous. 

CALENDAU. 

PROV. Abriéu abrivo, 

ou bien, 

Abriéu abrivo 

Lou blad à l'espigo. 

S'abriva, v. r. S'élancer, se précipiter, se hâter, s'empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement. 

T'abrives pas tant, ne te lances pas tant. 

PROV. Au travai qu noun s'abrivo 

Es carogno touto vivo. 

Abriva, abrivat (l.), ado, part. et adj. Lancé, entraîné; attrapé, trompé, ée; Abribat, nom de fam. gasc. 

Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants. 

PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 

R. à, briéu. 


ABRIVACIOUN, ABRIVACIEN (m.), ABRIBACIÉU (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 

Hola, sourtès, la bello estello, 

Presènto pèr abrivacien. 

G. ZERBIN. 


ABRIVADO, ABRIVO, ABRIBO (l.), S. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d'un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d'avril, attrape, fausse alerte, 

v. achapatòri. 

Fai acò d'uno abrivado, fais cela promptement et sans t'arrêter; 

i'an douna l'abrivado, on l'a mystifié. 

Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 

J. DÉSANAT. 

léu tabé soi contat sens vanc ni mouvemen, 

Despèi qu'ai perdut moun abrivo. 

J. LAURÈS. 

Tout d'uno abrivo. 

J.-F. ROUX. 

R. arriva. 


ABRIVAIRE, ABRIBAIRE (l.), ARELLO, AIRO s. et adj. Accélérateur, trice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, euse, v. enganaire, embulaire. (engañador, embustero) 

Bèn gramaci, gros abrivaire. 

L. PICHE. 

R. abriva. 


ABRIVAMEN, EMBRIVAMEN (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino. 

L'abrivamen de l'aguieloun. 

F. DU CAULON. 

R. abriva. 



ABRIVAU, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuelas ?)

Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. 

LA BELLAUDIÈRE. 

R. abriva. 

Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 


ABROUA (S'), (it. approdare), v. r. S'approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja. 

Faire abroua l'avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro. 


ABROUCA, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 

N'abroucaran la barriqueto. 

G. D'ASTROS. 

R. à, broco. 


ABROUDI, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 

(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. Amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo. U. t. c. prnl.; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná)

Abroudisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'abroudi, v. r. Devenir paresseux. 

Abroudi, abroudit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 

Uno meno d'abroudit. 

BACQUEIRA. 

R. à, brodo. 


ABROUDIMEN, s. m. Action d'acoquiner, de s'acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (gurrumino)

Abroue, v. brouo, bro. 


ABROUES, ABROUAS (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d'une 

rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 

Un tarnagas sóuvàgi 

Pounchejant d'un abroues. 

A. CROUSILLAT. 

Quand l'eigagno en perleto, 

Risouleto,

Trelusis sus leis abroues. 

J.-B. GAUT. 


ABROUGA, ABROUJA (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 

Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 

Abrouga, abrougat (l. g.), ado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 


ABROUGACIOUN, ABROUGACIEN (m.), ABROUGACIÉU (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. 

Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 


ABROUNCA (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 

Mès à chasque pas s'abrounco, trantaio. 

A. LANGLADE. 

Abrounca, abrouncat (l.), ado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. Lou front abrouncat. 

ID. 

R. à, brounc. 

Abrounda, v. asounda. 


ABROUQUI, ABROUGUI, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. 

Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson. 

S'abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 

Abrouqui, abrouquit (l.), ido, part. et adj. Abrouti, rabougri, ie. 

Au cafour abrouqui. 

LAFARE-ALAIS. 

R. à, broco. 


ABROUQUIDURO, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui. 


ABROUQUIMEN, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 

Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire. 


ABROUTI, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá) 

Abrouti, abroutit (l.), ido, part. et adj. Abrouti; rabougri, ie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote)

 

ABROUTIDURO, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. R. abrouti. 


ABROUTIMEN, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 

Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi. 


ABRUM, s. m. «Vieux mot qui exprime le hoquet d'une personne ivre» (J.-.J. Bonnet), v. chouquet. 

«A brum, a brum, je suis prebstre Macé.» 

(Rabelais, propos des beuveurs). 


ABRUTI (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi. 

Abrutisse, isses, is, issèn, issès, isson. (cast. embrutecerse)

S'abruti, v. r. S'abrutir. 

Abruti, abrutit (l.), ido, part. et adj. Abruti, ie. 

Cadun s'es abrutit. 

MIRAL MOUNDI. 

Mena vido abrutido. 

M. TRUSSY. 

R. à, brut. 


ABRUTIMEN, ABRUTISSIMEN. (Var), ABRUTISSOMEN, ABRUTISSÈNCO (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti. 


ARRUTISSÈNT, ÈNTO, adj. Abrutissant, ante, v. abestissènt. R. abruti. 


ABSALOUN (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon. 


ABSÈNCI, ASSÈNCI, AUSSÉNCI, ABSÉNCIO (g.), ABSENÇO (l.), ASSÈNÇO (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. aussénsia) s. f. Absence. 

Après dous mes d'assènci e de languitudo. 

A. CROUSILLAT. 

Moun aussènci, parai? noun t'a pesa 'no brigo. 

R. MARCELIN. 

PROV. L'absènci es la maire de la demembranço. 


ABSÈNT, ASSÈNT, AUSSÈNT, ABSENT (l.), ÈNTO, ENTO (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, entis), adj. et s. Absent, ente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos)

Se siéu absènt à toun retour. 

H. MOREL. 

Moun amour va toujour creissènt, 

Bèn qu'àgi demourat absènt. 

G. ZERBIN. 


PROV. Is absènt e i mort 

Noun ié fau faire tort. 


ABSENTA (S'), S'ASSENTA (niç.), S'AUSSENTA (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento), v. r. 

S'absenter, v. ana deforo. (aná defora, fora; ir fuera, afuera)

Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 

Absentas-vous pendent quánquis meses. 

H. BIRAT. 

Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s'absente! 

DU BARTAS. 

Diligènt, assidu, noun s'aussentant jamai. 

(cast. diligente, asiduo, no se ausenta jamás)

A. CROUSILLAT. 

Absenta, absentat (l.), ado, part. Absenté, absentée. R. absènt. 


ABSIDO, ASSIDO (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d'une église, v. lanterno. (el ábside de una iglesia) 

Lei bràvei Rousseten edificon subran 

La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l'absido.

F. VIDAL. 


ABSINT, ABSINTE, ACHINTE (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)

verdalo; plante, v. aussent. 

Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso. 


ABSÒUDRE, ASSOUDRE (d.), ABSOLVE, ABSOLBE (g.), ASSOLVE (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga. 

Absòuve, absòuves, absòu, absòven, absòuves, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudrièu; absòuve, absòuven, absòuves; qu'absòugue; absòuguèsse; absòuvènt. 

L'ome de Diéu, en grand soucit. 

Gueitavo l'istant de l'absòudre. 

H. MOREL. 

T'absòuve, iéu, di pecat de ta vido. 

ABBÉ BRESSON. 

La glèiso absòu li pecadou. 

A. PEYROL. 

Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 

MIRÈIO. 

Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, assouta, assota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta)

Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 


ABSÒUTO, ASSÒUTO, SÒUTO (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 


ABSTRACIOUN, ABSTRACIEN (m.), ABSTRACCIÉU (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction. 


ABSTRAIRE (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 

Se conj. comme traire. 

ABSTRA, ABSTRACH (l.), ABSTRAIT (g.), ACHO, AITO (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. 


ABSTRATIÉU, ABSTRACTIÉU (l. g ), IVO, IBO (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, ive. R. abstraire. 


ABSURDAMEN, ABSURDOMEN (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen)


ABSURDE, ABSURDO (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (cat. inventat: absurd, absurds, absurda, absurdes) 


ABSURDETA, ABSURDITAT (l.), (cat. absurditat esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 

Vendras jamai à la sesoun 

Que toun absurditat atènde. 

G. ZERBIN. 

Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada. 


ABUHA, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 

Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 

Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 

ABULO, ABUELO (m.), ABELLO, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 

Èstre court à l'abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 

d'abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d'abulo, être loin de compte; sian pas luen d'abulo, nous sommes près d'être d'accord. 

Pèr la babiho èro pas liuen d'abulo. 

J. AUBERT. 

R. abula, aboula. 

Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 


ABURRELA, BURRELA, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 

Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 

Aburrelat, aburrado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 


ABUS, ABÈU (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 

Abuses, plur. lang. d'abus. 

Es un abus de l'entreprene, c'est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. 

PROV. Lou mounde es qu'un abus. 

- Abus i'avié, abus i'aura, 

Tant que lou mounde durara. 


ABUSA (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana; tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. Vosto cresènço vous abuso. 

C. FAVRE. 

S'abusa, v. r. S'abuser. 

I'a de richas que s'abuson. 

M. DE TRUCHET. 

Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, trompé, trompée. 

O gus, l'as abusado. 

A. CROUSILLAT. 

R. abus. 


ABUSAGE, ABUSATGE (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d'abuser, v. enganamen. (acción de abusar, abuso, engaño) 

R. abusa. 


ABUSAGUET, s. m. Jouet d'enfant (juguete; juguet; joguina), amusette, 

en bas Limousin, v. demouret, jouguet. (amuse : entretener)

Jano d'Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa. 


ABUSAIRE, ABUSARELLO, ABUSAIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (abusón, abusador)

Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 

Luquet n'es rèn qu'un abusaire. 

C. BRUEYS. 

R. abusa. 


ABUSANÇO, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa. 


ABUSIÉU, IVO, IBO (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus. 


ABUSIVAMEN, ABUSIBOMEN (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso. 


ABUSO-PASTOU, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 

(cast. engañapastores, engañapastor)

Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé. 


ABUTA (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 

L'abuto e pièi s'enva. 

J. RANCHER. 

R. à, but. 


ABUTOUN, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 

Es qu'à la liberta cau douna l'abutoun 

E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 

J. RANCHER. 

De tout coustat cadun si douno d'abutoun. 

ID. 

R. abuta. 


ABZA (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 


AC, AG, AT, AU (l.), A, BAC, BAT (g.), BA (l.), VA (m.), OC, GOC, OT 

(g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 

Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l'aiguiser; ac trucara, il le frappera; 

si nou ac sap, s'il ne le sait; s'ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 

ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n'ac an pas boulut, ils ne l'ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu'at sèi, je le sais; qu'at harèi, je le ferai; digats-m'at, 

dites-le-moi; jou t'ag è dit e t'ag dìsi (G. d'Astros), je te l'ai dit et te le dis (yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te 'u hay dit y te 'u dic);

Diéu m'a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? ('u saps tú?; ho saps tú?) 

Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 

mange-le. 

Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso. 


ACABA, ACAVA (l.), ACHABA (lim.), CABA (g. b.), CHABA (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá, acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabeu o acabau, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 

Acabo, commandement de marine pour ordonner à l'équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i'a d'arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques; acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 

PROV. Es foulié de coumença 

Ço que noun pos acaba. (Es tontería escomensá lo que no pots acabá)

S'acaba, v. r. S'achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 

Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 

Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c'est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n'es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n'a jamais 

rien fait de bon. 

Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap. 


ACABADO, ACABASOU (l.), ACABANÇO (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouto. (achievement inglés; el acabose cast. final) 

A l'acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l'ouvrage; eiçò 's l'acabado, c'est la fin. R. acaba. 


ACABADOU (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l'on achève. R. ababa. 



ACABADOU, ACABADOUIRO (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 


ACABADURO, CABADURO (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l'on achève; fil d'une autre couleur que le tisserand met au bout d'une pièce de toile, v. listo. R. acaba. 


ACABAIO, ACABALHOS (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l'on célèbre dans le Médoc, après l'achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.) 


ACABAIRE, ARELLO, AIRIS (m.), AIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève dissipateur, trice, qui mange son bien, prodigue (pródigo), v. degaiè, manjaire. 

A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur. 

Fau ploura, quau? lis acabaire 

Que manjon si castèu e que bevon si mas. 

AD. DUMAS. 

Oh! la bello vido 

Que fan lis acabaire! 

Soun de sèns-soucit, 

Vivon dins li plesi. 

CH. POP. 

R. acaba. 

Açabal, v. eiçavau. 


ACABALA, ACHABALA (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 

prouvesi. 

S'acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d'outillage aratoire; s'approvisionner. 

Talo, dins soun tut, se fatigo, 

Pèr s'acabala, la fournigo. 

F. D'OLIVET. 

Acabala, acabalat (l.), ado, part. et adj. Équipé, outillé, ée. R. à, cabau. 

Acabala, acabalga, v. acavala. 


ACABAMEN, ACABOMEN (l.), ACHABAMENT (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m. 

Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 


ACABANI, ACABANA, v. a. Incliner comme le toit d'une cabane. 

S'acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta. 

ACABANI, ACABANA, DO, part. et, adj. Voûté, ée, ogival, ale. (ojival) 

Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano. 


ACABASSI (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s'user, par l'effet de l'âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 

Acabassi, acabassit (l.), ido, part. et adj. Flétri, ie, usé, fané, ée. 

Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 

Adounc la vierge benesido 

De-vers la chourmo acabassido 

Soun enfant a vira. 

S. LAMBERT. 

R. à. cabas. 

Acabbat, v. à cap-bat. 


ACABLA, ACAPLA (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa. 

La languino m'acablo. 

F. DE CORTÈTE. 

Sourtès d'eici, car iéu tramble de pòu 

Que l'estable 

Noun vous acable. 

N. SABOLY. 

Acabla, acablat (l.), ado, part. et adj. Accablé, acablée. 

Lou mau que me tèn acablat. 

C. BRUEYS. 

E l'on es acablat de penos e trabals. 

A. GAILLARD. 


ACABLAMEN, ACAPLOMEN (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla. 

Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 


ACACHA, ACASSA, ACAISSA (g.), ENCACHA (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 

Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t'acacho, cette robe te va bien. 

S'acacha, v. r. S'ajuster, s'attifer, se soigner, s'engraisser. 

Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir. 

Acacha, acachat (l.), ado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, ante; écrasé, brisé, brisée. 

PROV. Fiho acachado 

Mié-maridado. 

Un ome acaissat de lassièro. J. CASTELA. R. à, cais. 

ACACHADAMEN, ACACHADOMEN (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 


ACACHADURO, ACASSADURO, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 

I'a forço acachaduro dins l'oustau, c'est une maison très bien tenue. 

R. acacha. 


ACACHOULI, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula. 

Acachouli soun calignaire, enjôler son amant. 

S'acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d'un enfant. 

Acachouli, acachoulit (l.), ido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 

Acachoun, v. acatoun (d'). 


ACACIA, AGACIA (l.), CACIA (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié. 

Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 


ACADÈMI, ACADÈMIO (l. g.), ACADEMIO (rh.), ACADEMIÉ (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (consistori, consistorio del Gay Saber)

L'acadèmi di Jo Flourau, l'académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l'Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 

Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: 

Sian urous mai-que-mai, sòci de l'acadèmi. 

F. VIDAL. (Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)


ACADEMI, ACADEMIC (l. g.), ICO (cat. academich, esp. port. it. académico, lat. academicus), adj. Académique. 

Nosto founfònio academico 

Vous a di soun alleluia. 

H. MOREL. 

Li felibre tènon à taulo si sesiho academico. 

ARM. PROUV. 


ACADEMICAMEN (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 

R. académie. 


ACADEMICIAN (angl. academician), s. m. Académicien. 

L'academician Raynouard èro de Brignolo. 

ARM. PROUV. R. academic. 

ACADEMISTO, s. m. Académiste, membre d'une académie de jeu, d'armes ou d'équitation. R. acadèmi. (cast. académico)


ACAGASSOUNS (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 

E se metié d'acagassouns 

Pèr las culi sout lous bouissouns. 

L. GORLIER. 

R. escagassa. 

(Dans la position d'une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 


ACAGNA (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 

S'acagna (génevois s'accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; s'accroupir; s'irriter, s'acharner. 

Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, ante, accroupi, ie; acharné, ée. 

Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado 

De cinq jour fan pa 'no journado. 

S. LAMBERT. 

R. à, cagno. 


ACAGNARDA, ACANARDA, CAGNARDA, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 

S'acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s'acagnarder, s'acoquiner. 

Acagnarda, ado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard. 


ACAGNARDI, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini. 

Acagnardissè, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'acagnardi, v. r. S'habituer à prendre le soleil, s'acoquiner. 

Acacnardi, acagnardit (l.), ido, part. et adj. Acagnardé, ée. 

Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), (chin, chien, can, cà, ca, canis, gos, perro) fainéant comme un chien. R. à, cagnard. 

Acahut, v. aquedu. 


ACAIAN, ACAIANO (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio. 


ACAIAUDA, ACALHAUDA (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. códol, códul, acodolá, lapidá, de lapides : pedra; cast. lapidar, apedrear)

Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 

J. Azaïs. 

T'espoumpisses d'avedre acalhaudat uno republico. 

X. DE RICARD. 

R. à, caiau. 


ACAIO (cat. lat. Achaia), s. f. L'Achaïe, province de Grèce. 

Prince d'Acaio, prince d'Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.

Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa. 


ACAJOU (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou. 

Moble d'acajou, meuble en acajou. 


ACALA (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 

Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains. 

Lou loup e l'elefant 

Avien talent, e res pèr acala sa fam. 

P. DE GEMBLOUX. 

S'acala, s'acalha (g.), v. r. S'abriter; ** calmer, se taire. 

Lou vent s'acalo, le vent s'apaise. 

E se sa maire me crido, 

S'acalara, santa-Diéu! 

A. RlGAUD. 

Acala, acalat (l.), ado, part. et adj. Abrité, apaisé, ée. 

Digats-me lou boun mont e serèi acalat. 

A. GAILLARD. 

R. à, calo. 


ACALAIRE, ARELLO, AIRO, s. Celui, cell qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala. 


ACALAMEN, s. m. Mise à l'abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 

Acalfura, v. escaufura. 


ACALIGNASSI (S'), S'ACALIGNI, v. r. S'adonner aux fréquentations amoureuses, v. fringa. 

Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d'amour, amouraché, ée, v. fringarèu. 

Acaligni pèr Esterello. 

CALENDAU. R. à, caligna, calino. 

ACALINA, ACHALINA (lim.), ACHALENA, ACHANELA (metátesis) (b. lim.), (rom, acalinar), v. a. Échauffer, attacher fortement, v. afisca, engalina. 

S'acalina, v. r. S'échauffer à quelque chose, s'appliquer, s'attacher á une occupation. 

Acalina, acalinat (l.), ado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, ée. R. à, calino. (chap. calina, caló, calorina, calén, calenta, acalentá)


ACALOURA, ACALOUNA (l.), ACAURA (niç.), ACHAURA (l.), ACHARLA (lim.), ACHAUA (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. 

E la tèndro bestiolo 

Acalouro e cubris 

L'umblo paiolo. 

S. LAMBERT. 

S'acaloura, v. r. S'échauffer, se mettre à la chaleur. 

Lou tèms s'acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères. 

Acaloura, acalourat (l.), (chap. acalorat, acalorada) ado, part. et adj. 

Echauffé, ée, qui a chaud pour être trop couvert. (chap. que té caló per está mol cubert)

D'aquel enguènt puissant n'a doui vas acaurat. 

J. RANCHER. 

R. à, calour. 


ACALOURANT, ACHARLANT (lim.), ANTO, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura. 

Acalustra, v. escalustra. 


ACAMAIA, v. a. Accoster, v. abourda. 

Adounc qu'ounestamen l'aguèt acamaiat. 

P. DE GEMBLOUX. 

R. à, camai. 


ACAMBA, ACAMA (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 

Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), ado, part. et adj. A califourchon. 

Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 

R. à, cambo. 


ACAMBARADA (S'), s'acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (hacerse camarada, compañero)

S'acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. 

R. à, cambarado. 

ACAMINA, ACHAMINA (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. 

S'acamina, v. r. S'acheminer, se diriger, s'avancer, se hâter; parvenir. 

Li grand s'acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin. 

Aici moussu Birat que vès nous s'acamino. 

H. BIRAT. 

Acamina, acaminat (l.), ado, part. et adj. Acheminé, empressé, ée, en train. R. à, camin.


ACAMINAIRE, ACAMINARELLO, ACAMINAIRIS, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; chap. encaminadó, que encamine)


ACAMINAMEN, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina. 

Açamount, v. eiçamount, 


ACAMP, ACHAMP (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso. 

Faire l'acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 

Calèndo es l'acamp di famiho. (o famibo ??)

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPA, ACHAMPA (a.), (rom. cat. acampar), v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui. 

Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l'embonpoint, des forces; acampa de sèn, prendre du bon sens (seny; juicio, sentido); acampa sa car, acampa sis os, se relever d'une chute; acampa fam, gagner de l'appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; (fred, fret; fredo; frío) acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître (lana; llana); s'acampa d'ounour, acquérir de l'honneur; acampo acò souto l'envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 

Pèr acampa l'óubrage, 

Dóu tèms fau eissuga l'óutrage. 

MIRÈIO. 

Dins un jardin de rèi m'acampavon de flour. 

J. ROUMANILLE. 

Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l'atiro, 

J. JASMIN. 

grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l'attire toujours. 

PROV. Anen plan e acampen bèn, 

ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais). 

- Quan pago, acampo. 

- Fòu desiron, sage acampon. 

S'acampa, v. r. S'amasser, se réunir, se rassembler; se relever d'une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 

Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s'acampon, ces blés s'épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; 

s'acampara mies que d'òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 

PROV. La fiero sara bello, li marchand s'acampon, 

la foire sera bonne, les marchands s'assemblent. 

Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 

F. VIDAL. (será la misma palabra que jovent, ese grupito de imbéciles catalanistas, como el ya no tan jovencico Ignacio Sorolla Vidal??)

Acampa, acampat (l.), ado, part. et adj. Amassé, ée, recueilli, réuni, ie, rentré, ée. 

Ma fiho s'es pancaro acampado, ma fille n'est pas encore rentrée. (filla)

R. à, camp. 


ACAMPADO, ACAMPAT (l.), s. Ce qu'on amasse en une fois, cueillette, ramassis, réunion, recueil, v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 

L'acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, (ous; huevos) v. carementreto. 

Calèndo es la bello soupado, 

Quand degun manco à l'acampado. 

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPADOU, s. m. Lieu où l'on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa. 


ACAMPADOU, ACAMPADOUIRO, s. Ramasseur, thésauriseur, euse, dont la passion est d'amasser, v. acampaire, amassadou. 

PROV. A bon acampadou (chap. a bon acampadó, bon escampadó)

Bon escampadou. 

R. acampa. 


ACAMPADURO, s. f . Apostume, mal d aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa. 


ACAMPAGE, ACAMPÀGI (m.), s. m. Action d'amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 

L'acampage de flous que n'as ta faudalado. 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa. 


ACAMPAGNARDI (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard. (campiña, champaña, campo)


ACAMPAIRE, ARELLO, AIRIS, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 

Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 

PROV. A paire acampaire 

Enfant escampaire, 

ou 

Après un acampaire 

Arribo un escampaire. 

R. acampa. 


ACAMPAMEN (cat. acampament), s. m. Amas d'humeurs, pléthore, v. amas.

Acò n'èro qu'un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa. 


ACAMPASSI (S'), S'ACHAMPASSI (a.), CHAMPESI (lim.), v. r. Devenir inculte, v.ermassi, trescampa. 

Acampassi, ido, part. et adj. Inculte. R. à, campas. 


ACAMPAT, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado. 

Aro vièu sus l'acampat, maintenant il vit de ce qu'il a gagné. R. acampa. 

Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja. 


ACAMPESTRI (S'), S'ACHAMPESTRI (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 

Acampestri, acampestrit (l.), ido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 

Acampestrido e secarouso, 

L'inmènso Crau, la Crau peirouso 

Au soulèu pau à pau se vesié destapa. 

MIRÈIO. 

R. à, campestre. 


ACAMPESTRIMEN, s. m. Abandon à l'état inculte; état d'une terre en friche. R. acampestri. 

ACAMPO, CAMPO, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 

Douna l' acampo, donner la chasse; à l'acampo! à l'acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 

Entourat de roumans qu'abioi toujour en campo, 

J. JASMIN. 

entouré de romans que j'avais toujours sous la main. 

Malos, paquets, tout èro en campo, 

ID. 

malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa. 


ACAMPO-BÓUSO, s. Ramasseur de crottin, v. bóusiè. 

Istarié d'agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa, bòuso. 


ACAMPO-BREN-ESCAMPO-FARINO, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino. 

Acampòu (d') pour d'enca 'n pau, à Nice. 


ACANA, DECANA (m.), ACHANA, DECHANA (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana. 

Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l'enemi, mitrailler, terrasser l'ennemi. (chap. amela, ameles; anous; cast. almendra, almendras, nuez, nueces.)

Quau n'acano fai d'argènt. 

J.-B. NALIS. 

Em'uno chico sus lou nas, 

Souvèntei-fes leis acanas. 

M. BOURRELLY. 

E coumo bravamen acanon, las drouletos! 

M. FAURE. 

Acana, acanat (l.), ado, part. Gaulé, ée. R. à, cano. 


ACANADO, s. f. Ce qu'on gaule en une fois; époque où l'on gaule les fruits. R. acana. 


ACANADOUIRO, ACHANAVOUIRO et CHANOUIRO (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 

Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d'une personne trop grande. R. acana. 

(chap. batolla, verbo abatollá)

ACANAGE, ACANÀGI (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 

R. acana. 


ACANAIRE, ACHANAIRE et DECHANAIRE (a.), ARELLO, AIRO, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 

La grelo que dins un istant 

Toumbo mai de nose e d'amelo 

Qu'un acanaire dins sèt an. 

A. AUTHEMAN. 

R. acana. 


ACANALA (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l'eau par un canal, v. arriala, besala. (canalizar, acanalar, canal)

Acanala, acanalat (l.), ado, part. et adj. Canalisé, ée, qui suit un canal. R. à, canau. 

Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 


ACANDOULA, ACANDOURA (m.), ACANDOURIA (Var), ACHANDOURA (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 

S'acandoula, v. r. S'abonner, v. afeva. 

Acandoula, ado, part. et adj. Achalandé; abonné, ée. R. à, cando. 


ACANDOULAIRE, ARELLO, AIRO, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula. 


ACANÈIO, CANÈIO, AQUÈINO (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco. 

Es vengu sus l'acanèio de sant Francès, 

il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied. 

Sus l'aquèino de nostre chicou, à pèd. 

P. GOUDELIN. 

Acani, v. agani. 


ACANISSA (b. lat. acannizare, esp. encarnizar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana. 

Vous acanissaran à còup de cagatroues. 

LOU TRON DE L'ÈR. 

Fa deganissa, faire endèver. 

S'acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 


ACANTARI, ACANTAIRIT (l.), IDO, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 

ACANTELA (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 

Acanti, v. escanti. 


ACANTIN (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto. 


ACANTO (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 

Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d'acanto, feuille d'acanthe. (hoja, hojas de acanto) 


ACANTOUNA (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l'écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l'écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 

Quand pòu vous acantouna, lorsqu'il peut vous rencontrer dans un coin. 

S'acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s'acculer. 

Vers la jasso à mouloun lou troupèu s'acantouno. 

T. AUBANEL. 

Acantouna, acantounat (l. niç.), ado, part. et adj. Acculé, rencogné, ée. 

Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 

J. RANCHER. 

R. à, cantoun. 


ACAPA, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta. 

Acapa, ado, part. Caché, ée, blotti, ie. R. à, capo. 


ACAPARRA (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d'un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra. 

S'acaparra de soun mantèu, s'envelopper de son manteau; s'acaparro pas, il n'est, pas permis d'accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d'un châle. R. à, capo, caparro. 

Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 


ACAPI, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (capire italiano : entender cast.)

La musico es coumo la fremo: pèr bèn l'acapi, la fau aima. 

J.-B. TOSELLI. 

R. à, capi. 



ACAPIALA, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 

Trases toun esparbièl 

Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo. 

A. VILLIÉ. 

R. à, capial. 

Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 


ACAPOUNI (S'), v. r. S'acoquiner, s'acagnarder, se pervertir, v. degaia. 

Acapouni, acapounit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné; apeuré, ée; devenu fripon. 

Lou bouèmi acapounit. 

X. DE RICARD. 

R. à, capoun. 

Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate. 


ACARA (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. 

Acara, acarat (l.), ado, part. Confronté, ée. R. à, caro. 


ACARALHA (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. 

En bèt s'acaralha, 

G. D'ASTROS. 

en se càlinant au feu. R. à, caral. 


ACARAMEN (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara. (careo, confrontación, ver ACARA)


ACARCAVELI (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 

v. acorcoussouni. (cast. carca, decrepitud, decrépito)


ACARCAVELI, ACARCAVIELI, CARCAVIELIT (l.), ido, part. et adj. Décrépit. ite, cassé, ée, branlant de vieillesse ou de vétusté. 

Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 

Acarèu, aphér. de macarèu. 


ACARI, ACARIAS, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu'on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras. 


ACARIASTRE, ASTRO, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 

Avié lou biais un pau acariastre. 

ISCLO D'OR. 

R. acara. 

Acarignassi, v. acalignassi. 


ACARNA, ACARNI, ACHARNA (a.), ACHARNI (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 

Acarna l'espitau, fournir la viande de boucherie de l'hôpital. 

S'acarna, s'acarni, v. r. S'acharner, s'irriter. 

Car sus elo li gus semblavon s'acarni. 

F. GRAS. 

Acarna, acarnat (l.), ado, part. et adj. Acharné, ée. 

E fan uno guerro acarnado (guerra encarnizada)

A nostro lengo tant mannado. 

A. MIR. 

R. à, carn. 


ACARNAMEN, ACHARNAMEN (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 

L'infatigable acharnamen. 

C. FAVRE. 

R. acarna. 


ACARNASSI, ENCARNASSI (l.), CARNASSI (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna. 

S'acarnassi, v. r. S'habituer à la chair, s'acharner. 

S'aprocharon de l'ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 

TERSIN. 

Acarnassi, acarnassit (l.), ido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, ée. 

Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (danger también en inglés : peligro; dangerous : peligroso)

Ounte cabusso acarnassido 

Aquelo escarrado d'arpians? 

G. AZAÏS. 

R. à, carnasso. 


ACAROUGNADI, AGAURIGNADI (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini. 

S'acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 

ACAROUGNADI, ACAROUGNADIT (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, ée, paresseux, euse. R. à, carougnado. 


ACARRALI, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 

S'acarrali, v. r. Se remplir d'ornières. 

Acarrali, acarralit (l.), ido, part. et adj. Plein d'ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. 


ACARREIRA, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (acarrear, acaminar, conducir por una calle, camino; carraria)

Acarrèire, èires, èiro, eiran, eiras, èiron. 

Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero. 


ACARREIRA, ACARRELA, ACADEIRA, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja. 

Acarrelle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

S'acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 


ACARREIRADOU, s. m. Lieu où l'on se rendait pour s'exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 

R. acarreira. 

Acarustra, v. escalustra. 


ACASA, ACASI (l.), CASI (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 

S'acasa, s'acasi, v. r. S'établir, se marier. 

Que lous Trouians un jour s'enangon acasi 

Al païs italian. 

J. DE VALÈS. 

Que s'aquel rèi vol se casi, 

Troubara rèinos tant aimablos 

Que saurra pas quino causi. 

DEBAR. 

Acasa, acasit (l.), ado, ido, part. et adj. Établi, ie; marié, casé, ée; enclos, ose. 

La toustonno acasido en despièit des renouses. 

MIRAL MOUNDI. 

R. à, caso. 


ACASAMEN (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa. 


ACASELA, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 

Acaselle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

Acaselat, ado, part. Empilé, ée. R. à, casello. 

ACASSA, v. a. Prendre à la chasse, attraper, v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha,; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 

Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l'autre, après un temps il en vient un autre; m'acassaras pas pus (Bigot), tu ne m'y prendras plus. 

Acassa, acassat (l.), ado, part. et adj. Attrapé, ée, pris, ise; Acassa, nom de fam. prov.  R. à, casso. 

Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso. 


ACASTIHA, ACASTILHA (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 

Acastiha, ado, part. et adj. Accastillé, ée, accompagné de ses deux 

châteaux, en parlant d'un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel) 

ACASTIHAGE, ACASTIHÀGI (m.), (esp. acastillage), s. m. Accastillage. 

R. acastiha. (acastillaje, castillaje) 


ACATA, CATA (lim. auv.), ACASSA (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher), 

v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga, curbi; enfouir, butter, v. enterra; abaisser, v. beissa. 

Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap) 

Acatals açabal un regard de vostre èl. 

A. MIR. 

Pèr acata si petoun. 

B. CHALVET. 

S'a fre, l'enfant, 

L'acatarai, pechaire! 

L. ROUMIEUX. 

PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni, 

Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi. 

S'acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s'abaisser, s'humilier. 

En m'acatant, m'a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m'est tombé de la poche. 

Acata, acatat (l.), ado, part. et adj. Couvert, erte; dissimulé, ée, humble; baissé, ée. (humble también inglés : humilde : humil)

Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n'i'a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c'est un sournois. 

R. à, cat, ato, coi. 


ACATA, CATA (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis) v. apensiouna: 

acheter, v. achata. R. acate. 


ACATADO, s. f. Ce qu'on couvre en une fois. R. acata. 


ACATADOU, CATADOU (g.), S. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata. 


ACATAGE, ACATÀGI (m.), ACATATGE (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto. 

Ai trop d'acatage, mon lit est trop couvert. 

Toujour de soun coustat póutiron l'acatage. 

A. BIGOT. 

Anen, quistas pertout, pourtas-li d'acatàgi. 

EMERY. 

R. acata. 


ACATAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato. 

Siéu crentous, siéu foneço acataire. 

J. CAULET. 

R. acata. 


ACATAMEN, ACATOMEN (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d'être caché; abaissement, v. abeissamen. 

Al noum de l'acatamen e de l'escurino. 

A. FOURÈS. 

R. acata. 


ACATE, ACHATE, ACHAPTE et ACHAPTÈL. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu'on payait au seigneur pour l'investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 

Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 

Rèire-acate, arrière-acapte. 

ACATO