Mostrando las entradas para la consulta escaramujo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escaramujo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de marzo de 2024

Lexique roman; Filtracio - Finibusterra


Filtracio, s. f., filtration, suppuration.

Osta aquo que es en aquela de filtracio. 

Trad. d'Albucasis, fol. 44.

Ôte ce qui est en celle-là de suppuration.

CAT. Filtració. ESP. Filtración. PORT. Filtração. IT. Filtrazione. 

(chap. Filtrassió, filtrassions; supurassió, supurassions.)


Fin, Fi, s. f., lat. finem, fin. 

Elh es... 

Fis senes fin e vers comensamens.

A. Brancaleon: Pessius. 

Il est... fin sans fin et vrai commencement.

S'es tals la fis com fes comensamen.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Si la fin est telle comme il fit le commencement. 

Loc. On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Où les pécheurs prendront fin. 

No truep fi ne repaus.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Je ne trouve fin ni repos.

- Borne, confin, limite.

Aysso es yssir de totas las fis.

V. et Vert., fol. 86. 

Cela est sortir de toutes les bornes. 

Las fis e las confrontacios que so apres escrichas.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M. 772. 

Les limites et confrontations qui sont écrites après.

- Paix, accord, conclusion. 

Ab achel fi ni societat non auran. Tit. de 1139.

N'auront avec celui-là accord ni société.

Loc. Cossi pot far era treguas ni fis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei.

Comment il peut faire maintenant trèves et accords.

Adv. comp.

Om non y a qu' a la fin tot non lays.

(chap. No ña cap home que al final no (se) u dixo tot.)

Pierre de la Mula: Ja de razon.

Il n'y a homme qui à la fin ne laisse tout. 

Conj. comp. A fi que hom claramen puesca entendre.

Leys d'amors, fol. 109.

Afin qu'on puisse clairement entendre.

CAT. Fi. ESP. Fin. PORT. Fim. IT. Fine. (chap. Fin, final; en lo cas de les partissions, 1 fita y 2 filloles, que son les 3 pedres que les marquen.)

2. Fenida, s. f., fin, but, conclusion, terminaison.

Lo vers vay a la fenida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Le vers touche à la fin. 

Ves Narbona portatz lai 

Ma chanson ab la fenida.

Azalais de Porcairague: Ar em al.

(chap. Portéu allá a Narbona la meua cansó en la despedida, lo final, la conclusió).

Portez là vers Narbonne ma chanson avec la conclusion. 

IT. Finita.

3. Finimen, Feniment, s. m., fin, terme, achèvement.

L'una non ac comensament

Ni ja non aura feniment.

Brev. d'amor, fol. 2.

(chap. La una no va tindre escomensamén ni may tindrá fin : se acabará.)

L'une n'eut pas commencement ni jamais n'aura fin.

De malautias finiment o curament.

Eluc. de las propr., fol. 78. 

Terme ou guérison de maladies. 

Aia mal fenimen. 

Aimeri de Peguilain: Per razo. 

Qu'il ait mauvaise fin. 

ANC. FR. Au finement de cest escrit.

Marie de France, t. II, p. 401.

ANC. CAT. Finiment. ESP. Fenecimiento. PORT. Finamento. IT. Finimento.

(chap. Acabamén, conclusió.)

4. Fenizo, s. f., fin, conclusion, terminaison.

Del vers es prop la fenizos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai. 

La conclusion du vers est proche.

Del cap tro en la fenizon.

Giraud de Cabrieras: Cabra juglar

Du commencement jusqu'à la fin.

ANC. FR. Temps en erreur, près de finicion. Eustache Deschamps, p. 6.

5. Final, adj., lat. finalis, final.

Las autras dictios finals dels versetz. Leys d'amors, fol. 40.

Les autres expressions finales des versets.

CAT. ESP. PORT. Final. IT. Finale. (chap. Final, finals.)

6. Finalment, adv., finalement.

Finalment li dit senhor.

La Crusca provenzale, fol. 95. 

Finalement lesdits seigneurs. 

Finalment lo morgue ple e vencut de compassio... lo ausi.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 262.

Finalement le moine plein et vaincu de compassion... l'écouta.

CAT. Finalment. ESP. PORT. IT. Finalmente. (chap. Finalmen, al remat.)

7. Fenir, v., lat. finire, finir, terminer, achever, mourir.

Pois se rendet al orde de Granmon, e lai el fenic. V. de P. Rogiers.

Puis il se rendit à l'ordre de Grammont, et là il mourut.

Subst. Quar totz bos faits aug lauzar al fenir.

B. de Ventadour: Ab joi. 

Car j'entends louer tous les bons faits à l' achever. 

Part. pas. Ara es fenitz lo lhibres. 

(chap. Ara está acabat lo llibre; finalisat u diém poc.)

La cansos es fenida.

(chap. La cansó está acabada : s' ha acabat.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

Maintenant est fini le livre.

La chanson est finie. 

CAT. ANC. ESP. Finir. ESP. MOD. PORT. Fenecer. IT. Finire.

8. Finar, v., finir, terminer, cesser, mourir.

Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz, 

Tart finera lo cantaret qu' en fatz.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Car si je dusse blâmer tous les méchants, finirait tard le petit chant que j'en fais.

- Rassembler.

Am tota sa noblesa de cavalaria qu' el poyra finar.

L'Arbre de Batalhas, fol. 220. 

Avec toute sa noblesse de chevalerie qu'il pourrait rassembler. 

Part. pas.

L' estorn fora vencutz e'l camp fora finatz, 

Can us secors lor venc de XX milier armatz. 

Cuy atenho a colp, sa vida es finada. 

A Dieu vos coman totz, ma canso es finada. 

Roman de Fierabras, v. 492, 4407 et 5084. 

L'estour serait vaincu et le camp serait fini, quand leur vint un secours de vingt milliers armés. 

Celui qu'ils atteignent avec coup, sa vie est finie. 

Je vous recommande tous à Dieu, ma chanson est finie.

ANC. FR. Ensi fina la chose. Villehardouin, p. 11.

La pauvre femme ne fine de plorer.

(chap. La pobra dona no pare de plorá.)

Les Quinse Joyes de Mariage, p. 196. 

De deus amanz qui s' entr' amèrent,

Par amur ambedeus finèrent.

Marie de France, t. I, p. 252.

Messire Folques li bons hom... fina e mori. Villehardouin, p. 28.

ANC. CAT. ESP. PORT. Finar. IT. Finare. (chap. morí, acabá; pará.)

9. Afinamen, s. m., terme, fin.

Fis de totas res que an afinamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Fin de toutes choses qui ont terme.

ESP. Afinamiento.

10. Affinitat, Afenitat, s. f., lat. affinitatem, affinité, conformité.

Las personnas plus prochanas en affinitat e parentela.

(chap. Les persones mes próximes en afinidat y parentela.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 47.

Les personnes les plus proches en affinité et parentèle. 

Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

Amitié, parenté, affinité et voisinage. 

Aquestas figuras han alcuna affinitat. Leys d'amors, fol. 141.

(chap. Estes figures tenen alguna afinidat.)

Ces figures ont aucune affinité. 

CAT. Afinitat. ESP. Afinidad. PORT. Affinidade. IT. Affinità, affinitate, affinitade. (chap. Afinidat.)

11. Affinizo, s. f., liaison, affinité, adhésion.

Per so que plus tost prengo congelacio et affinizo.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Parce qu'ils prennent plus tôt congélation et adhésion.

12. Afenir, v., approcher de la fin.

Quec jorn afenisc et abais, 

Qu'ira no m pot del cor issir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chaque jour j'approche de la fin et baisse, vu que tristesse ne me peut sortir du coeur.

13. Afinar, v., tirer vers la fin, terminer, achever.

L'asaut es romazutz, e l' estorn s'afina.

Roman de Fierabras, v. 4380. 

L'assaut est cessé, et l'estour tire vers sa fin. 

Part. pas. En Lemozi fon comensat, 

Mas de sai lur es afinat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Fut commencé en Limousin, mais deçà leur est achevé.

ANC. FR. La seconde envoia en Pannonie pour afiner la guerre des Huns.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Maint en ocient et afinent.

G. Guiart, t. 1, p. 161. 

CAT. ESP. Afinar. IT. Affinare.

14. Definida, s. f., assignation, terme.

No queyras alonguier ni definida de jorn. V. et Vert., fol. 68.

Ne cherches prolongation ni assignation de jour.

15. Definiment, Defenimen, s. m., fin, terme, achèvement.

Totz homs que anava a sos defenimens,

Diables lo prenia.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Tout homme qui allait à ses termes, le diable le prenait.

- Division, partage. (chap. Divisió, divisions; partissió, partissions; partimén, partimens, repartimén, repartimens.)

Si el non avia fait son definiment, ben pot devizir las soas causas entre sos efans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il n'avait pas fait son partage, bien il peut diviser les siennes choses entre ses enfants.

ANC. FR. Son estat présent et son définiment.

Jehan de Meung, Test., v. 147.

Ou de sa vie ou du définiment. Hist. d'Anne Boleyn.

16. Diffinitio, Deffinicio, s. f., lat. definitio, définition.

Diffinitios... compren las proprietatz de cauza.

Leys d'amors, fol. 145.

La définition... comprend les propriétés de chose.

Pausero d' ela las seguens diffinicios.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Posèrent d'elle les définitions suivantes.

CAT. Definició. ESP. Definición. PORT. Definição. IT. Definizione.

(chap. Definissió, definissions.)

17. Defenidor, s. m., lat. definitor, arbitre.

Amigables adobadors et defenidors... de las dichas questios.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11.

Amiables compositeurs et arbitres... desdites questions. 

CAT. ESP. PORT. Definidor. IT. Diffinitore. (chap. Definidó, definidós, definidora, definidores.)

18. Diffinitiu, adj., lat. definitivus, définitif, décisif.

Per appel de sentencia diffinitiva balhada per lo seneschal.

(chap. Per apelassió de sentensia definitiva portada per lo senescal.)

Fors de Béarn, p. 1073.

Par appel de sentence définitive baillée par le sénéchal.

Per sentencia difinitiva.

Eluc. de las propr., fol. 22. 

Par sentence définitive.

La diffinitiva sentencia.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 252. 

La définitive sentence.

CAT. Definitiu. ESP. PORT. IT. Definitivo. (chap. Definitiu, definitius, definitiva, definitives.)

19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,

rendre compte.

Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.

Verbs... se diffinish en ayssi.

(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)

Leys d'amors, fol. 73. 

Le verbe... se définit ainsi.

Aquesta escriptura defenis 

Veramen cossi fon aucits 

Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus. 

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu. 

Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Cas qui ne pourront être déterminés. 

CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)

20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.

Nuech e jorn, ses definar,

Nos amonesto de mal far.

(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)

Brev. d'amor, fol. 24.

Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.

Selh' amor viu de rapina, 

Que per un sol non defina.

Marcabrus: Dirai vos. 

Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.

- Mourir.

El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.

V. d'Elias de Barjols.

Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.

ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.

Que li doz tens d'esté define.

(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)


Roman du Renart, t. 1, p. 29.

- Que quant plus tost definera 

Plus tost en paradis ira.

Roman de la Rose, v. 5037. 

Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.

21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.

Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.

(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Une grande multitude... et infinité d'autres gens.

Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.

(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)

Infinité, généralité.

Huna gran enfenitat.

Abr. de l'Anc. et du N.-T, fol. 39. 

Une grande infinité.

CAT. Infinitat. ESP. Infinidad. PORT. Infinidade. IT. Infinità, infinitate, infinitade. (chap. Infinidat, infinidats.)

22. Infinit, Enfenit, adj., lat. infinitus, infini.

Per infinidas injurias.

(chap. Per infinites injuries.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 5. 

Par injures infinies. 

Ab enfenita cavalairia.

(chap. En infinita caballería.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 155.

Avec cavalerie infinie.

- Terme de grammaire.

Noms infinits es coma... Leys d'amors, fol. 47.

Le nom infini est comme... 

CAT. Infinit. ESP. PORT. IT. Infinito. (chap. Infinit, infinits, infinita, infinites. No es raro que algú digue infinito, infinitos.)

23. Infinitiu, Enfenitiu, s. m., lat. infinitivus, infinitif.

Infinitius es apelatz, quar non pausa terme ni fi.

Verbe que lor infinitiu fan finir en er. Gramm. provençal.

Est appelé infinitif, parce qu'il ne pose terme ni fin.

Verbes qui font finir leur infinitif en er.

L' enfenitius significa causa enfenida.

(chap. L' infinitiu signifique cosa infinita, no acabada, que no té fin.)

Leys d'amors, fol. 75.

L' infinitif signifie chose infinie.

CAT. Infinitiu. ESP. PORT. IT. Infinitivo. (chap. Infinitiu, infinitius.)

24. Infinitament, Enfinidamen, adv., infiniment, indéterminément. 

La una es amant l'autra infinitament. Eluc. de las propr., fol. 3.

L'une est aimant l'autre infiniment.

Neguna dictios pauzada enfinidamen no vol habitut.

Leys d'amors, fol. 59. 

Nul mot posé indéterminément ne veut article.

CAT. Infinitament. ESP. PORT. IT. Infinitamente. (chap. Infinitamen.)

25. Confinitat, s. f., confin. (chap. confín, partissió, frontera, línia.)

En las confinitatz de Germania.

Cambrai e las confinitatz.

Las confinitatz de Campanha.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46, 122 et 143. 

Sur les confins de Germanie. 

Cambrai et les confins.

Les confins de Campanie.

26. Confinar, v., confiner. 

Confinava com Cataloingna.

(chap. Confinabe en Cataluña; partíe en, estabe a la frontera de; Guilhem de Cabestaing, Cabestang, Cabestan, Cabestanh, 1162–1212, diuen que ere catalá, del Rosselló. Guillaume de Cabestany était châtelain de Cabestany. Está cla que parlabe y los seus escrits están en llengua ocsitana, d'òc, òc, och, hoc, languedociano, Languedoc, lengadocian, etc. Miréu lo paregut entre châtelain, catalá, castellano, castellán, castellá, castellà, castlan, etc. Tot ve del mateix

castell, castel, castiello, castillo, castel, chastel, château, castrum, etc.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Confinait avec Catalogne.

CAT. ESP. PORT. Confinar. IT. Confinare. (chap. Confiná, partí, lindá, etc.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

27. Esfinir, v., terminer, achever.

Malastrucx es qui esfinira sa vida en luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Malheureux est (celui) qui terminera sa vie en luxure.

28. Avantfinit, adj., déterminé, prédit.

(chap. predit, predits, predita, predites : dit abans o antes.)

Defendedor et acreysedor entro al avantfinit temps.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.

Défenseur et bienfaiteur jusqu'au temps prédit.

29. Refinamen, s. m., soulagement, terme, répit.

Estai marritz et ab gran plor, 

Que non a nulh refinamen.

B. Carbonel: Aissi co am. 

Reste marri et avec grand pleur, vu qu'il n'a nul répit.

30. Refinar, v., cesser, discontinuer, arrêter.

Non van refinar,

Ni la nueg ni lo jorn, los crestians de batalhar. 

Chronique d'Arles. 

Ni la nuit ni le jour, les chrétiens ne vont cesser de batailler. 

Part. pas. Cant ac parlat la sancta et si fo refinada.

V. de S. Magdelaine.

Quand la sainte eut parlé et se fut arrêtée.

CAT. ESP. PORT. Refinar. (chap. Refiná se fa aná en lo sentit de fé algo fi, com lo sucre, la arena, petróleo, oli, etc. No se emplee com acabá.)

31. Parfin, s. f., fin, parfin. 

Can venc a la parfi. V. de Guillaume de S.-Didier. 

Quand vint à la parfin. 

ANC. FR. A ce s'accordant à la parfin.

Rec. des hist. de Fr., t. VII, p. 128.

La rose à la parfin devient un gratecu.

(chap. La rosa al final se torne un picaesquenes (picacul, picaculs); 

rosa canina, gabardera, tapaculoescaramujo. En fransés, gratecu, catalá gratar + cul.)

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Ronsard, t. I, p. 164.

32. Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère

Tot Centonge desliurat

Tro lai part Finibusterra.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Toute Saintonge délivrée jusque là outre Finistère.

(N. E. No es el Finisterre o Fisterra gallego, sino el francés.)

Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère.

viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, G

GABARDA. a. Mosqueta silvestre, planta. (mol pareguda al picaesquenes: escaramujo : Hagebutte alemán; punche com la gabarrera, garrabera, gavarrera, garravera, y com la romiguera)

GABARDA, Mosqueta silvestre, picaesquenes, escaramujo, Hagebutte, punche com la gabarrera, garrabera, gavarrera, garravera, romiguera


GABOTE. d. Volante o rehilete, juego. (Flecha pequeña con una púa en un extremo y un papel o plumas en el otro que se lanza por diversión para clavarla en un blanco.

Juguete de niños que consiste en una vara o palo en cuyo extremo va sujeta una rueda o estrella de papel que gira impulsada por el viento.)

GABOTE, volante, rehilete, juego, Flecha pequeña con una púa en un extremo y un papel o plumas en el otro que se lanza por diversión para clavarla en un blanco. Juguete de niños que consiste en una vara o palo en cuyo extremo va sujeta una rueda o estrella de papel que gira impulsada por el viento


GAFARRÓN. n. Ave. - n. Se dice del que habla mucho, principalmente con alusión a los niños.

GAFETE, c. Corchete. (Gafet, gafets; gafetá).

GAJO. d. Porción de manzana, naranja etc. (Gall, gallet)

GALACHO. d. Hoyo o cortadura que dejan las avenidas o aguas derrumbadas. (Galachos de Juslibol en Zaragoza.)

GALAFATÓN (coger en). n. Coger a uno infraganti.

GALCE. n. Marco o aro y también rebajo. (Galse)

GALDRUFA. a. Peonza. (Baldrufa, trompina)

GALERA. c. Casa de corrección para mujeres.

GALGUEADO. n. El animal que ha sufrido persecución de galgos consiguiendo superarla.

GALLINA-CIEGA. n. Ave, caprimulgus europaeus.

GALLINERO. c. Cazuela, localidad de teatro.

GALLIPUENTE. a. Puente que, llevando una acequia, sirva a la vez de paso. (Gallipóns; gallipont)

GALLOFA. p. Añalejo. (Añalejo es una especie de calendario para los eclesiásticos, que señala el orden y rito del rezo y oficio divino de todo el año, según las rúbricas del misal y breviarios romanos. ... En el reino de Aragón era conocido esta especie de calendario con el nombre de Gallofa, y en otras provincias con distintos nombres.)

GALLÓN. a. Césped arrancado de los prados, para hacer paredes, márgenes, bancos u otras construcciones: no se halla en las últimas ediciones de la Academia, aunque sí como castellano su derivado gallonada tapia fabricada con céspedes.

GALLOS (A). n. Se usa en la frase hervir a gallos para expresar un hervor muy fuerte.

GANA. d. Darle o no darle a uno la gana, querer o no querer. - a. estar de mala gana, hallarse indispuesto. - a. mala gana, congoja.

GAÑA. d. Extremos de herradura, reja o azada.

GARAPATILLO. n. Insecto hemíptero - n. Enfermedad de los trigos ocasionada por aquel insecto.

GARBA. a. Gavilla de mieses.
GARBAR. GARBEAR. a. Formar las garbas o recogerlas.

GARGOL. p. Batueco o huevo huero.

GARITA. n. Cubierto de madera en donde se vende pescado: también las hay de quincalla, juguetes etc. (garita de soldado para la guardia; garde; ward; Wart)

GARMAYA. n. Gramalla, toga que usaron los jurados de Zaragoza, úsalo Bagés.

GARNACHA. a. Uva y vino de cierta especie.

GARRAMPA. Calambre. (Rampa. Fa rampa, done rampa.)

GARRAPATA. n. Se dice de la sección más joven o más desaplicada en las escuelas de niños, y por extensión de la parte menos distinguida en cualquier reunión.

GARRAS. n. Piernas delgadas: usa esa voz el Fuero general de Navarra (el mss., no el impreso) para denotar en general las piernas. (Les garres. Lo trill a les garres: tindre lo perill mol prop.)

GARRASPA. d. Escobajo.

GARREAR. n. Patalear. (Garrejá; garrejo, garrejes, garreje, garrejam o garrejem, garrejáu o garrejéu, garrejen; estirá la garra)

GARROFA. p. Algarroba. (Garrofé lo abre).

GARRÓN. a. Calcañar, y así al que lleva las medias caídas se le dice que las lleva al garrón. (Lo garró, part de la garra; cuixot: cuan se acabe lo magre, quede lo garró).

GARROSO. d. Patituerto.

GARUFO. d. Garifo.

GARULLADA. n. Gurullada, garulla o conjunto desordenado de gentes: en la Fábula de Fineo y las arpías, que se halla recogida por Lezaun en uno de sus tomos mss. se lee
y toda la garullada de los Dioses del Olimpo.

GASÓN. a. Césped.

GATAMUSA. n. Mojigata, hipócrita. Mujer redomada: tiene alguna analogía con la voz gatatumba que en castellano significa simulación de obsequio reverencia o dolor.

GATARIA. n. Galera, planta nepeta cataria. (N. E. alemán Katzenminze, Katze : gata, gato Kater.)

GATARIA. n. Galera, planta nepeta cataria.

GATATUMBA. n. Hacer la gatatumba hacerse el muerto. La Academia admite esa voz con significación algo diferente.

GATUÑADA. n. Arañada. (De gato)

GAVIA. n. Expresión metafórica para motejar a uno de loco, travieso o calavera.

GAVIÑO. d. Pretil.

GAY O GAYO. d. Arrendajo, ave. (gacho)

GAYA. n. Pieza triangular de tela que se pone en las camisas y en otras prendas del traje para dar ensanche hacia la parte que el cuerpo lo requiere.

GAYATA, a. Cayada o cayado. (Gayata o gallata. Bastón)

GENERAL. d. Rentas generales, antic.

GENERALERO. a. Aduanero.

GENERALIDAD. a. Comunidad. - a. Contribución que se adeuda en las aduanas.

GENERALIDADES. a. Contribuciones públicas.

GERIBEQUES. n. Gestos, guiños, visajes, contorsiones.

GEROVA (ir a la), d. Ejercer el oficio o industria de gerovero. (gerobero)

GEROBERO. n. La persona que en los pueblos de corto vecindario se destina a acarrear de las ciudades o poblaciones más próximas las provisiones y demás objetos necesarios y convenientes: se usa en las localidades rayanas con Navarra.

GETA. a. Grifo, espita. - c. Labios gruesos, boca y aun mejillas:- d. hinchar a uno la jeta darle de mojicones.

GETAR. n. Arrojar, lanzar: dícese también gitar y es anticuado (anticulado): defínelo Rosal en su diccionario y lo deriva de agitare. (fora + gitar: foragitar; en Beceite aún se usaba como vomitar : arrojar. Ahora gitá, gitás es tumbar, tumbarse)

GETAZO. d. Bofetón (jeta, jetazo).

GIGUENTENA. d. Multa o pena por abuso en los riegos.

GIMENZAR. d. Sacudir a golpes la simiente del lino o cáñamo.

GINJOL. d. Azofaifa. (gínjol)

GIROLITOS. n. Se usa en la frase "no me venga V. con girolitos" y equivale a "no me venga V. con vanas disculpas, no me embrome V."

GOBERNUDO. n. Se dice de la persona de mucho gobierno o de la que se afana en hacérselo todo.

GORDARIA. n. Grosor.

GORGOJO. n. Nombre que se aplica a los niños para denotar su pequeñez o su viveza.

GORITO. d. Ruin.

GORRINERA. a. Choza en que se encierran los cerdos. (Com la soll, zolle)

GORRINILLA. n. Cucaracha, insecto.

GORRINO. p. Puerco o cochino: En Castilla puerco de aún no cuatro meses.

GORRÓN. n. Ave muy conocida durante el verano en la laguna de Gallocanta.


GOSAR. n. Atreverse, osar, decidirse a una cosa: el poeta Leonardo de Sors dice
No gos mostrar sua volentat.
Car be no gos mostrar ne dir
Com no goso dir lo mal que sent.

GOTITO. n. Traguito; también se dice, y con más frecuencia, gotico. La Academia no incluye esta palabra ni la de gota, pero otros diccionarios ponen gota, gotita y gotilla.
(Anem a fé un gotet, un traguet; got : tassa)

GRADO. n. Se llamaban grados de bóveda los que devengaban la mitad de las propinas, según se ve en los Gestis del siglo pasado.

GRAMAYA. n. Gramalla: se lee en Andrés de Uztarroz y en las Ordinaciones de Zaragoza.

GRAMÁTICO. n. Notario o secretario del rey, según parece en Blancas.

GRAMEN. d. Grama. (Lo gram)

GRANDARIA. n. Grandor, magnitud: se usa en lenguaje agrícola. (Grandeza)

GRATAR. d. Rascar suavemente: Rosal lo deriva de grato cosa dulce y gustosa.

GREQUE: n. Calificativo de cierta especie de uvas de color dorado.

GREUGE. a. Queja que daba cualquiera en las Cortes contra el agravio que se hubiera hecho a los fueros en general o en particular a su persona: en documentos de la historia de Navarra hemos leído grieves. (Síndic, sindich de greuges, greujes)

GRILLA. n. Mentira.

GRILLARSE. n. Empezar a perderse algunos frutos vegetales. (La pataca se grille, la seba, li ixen grills, está grillada)

GRIPIA. n. Reptil. - d. Mujer díscola y pendenciera.

GRIS. p. Tiempo frío, vientecillo fresco.

GRITA. a. Llamamiento a los interesados en el juicio de Aprehensión: se decía también cartel de gritas.

GRITAR. d. Reprender, reconvenir. (Cridá; crit. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; quirdá)

GRUENZA. d. Tolva.

GRUÑÓN. n. Gruñidor.

GUAJAR. d. Echar muchas espigas.

GUAJO. d. Pie de trigo o cebada con más de una espiga.

GUANTAZO. d. Guantada, bofetón.

GUARA. n. Viento norte, así llamado por la sierra de Guara de donde procede.

GUARÁN. c. Garañón.

GUARDA. GUARDIA. d. Adula.

GÜELLAS. d. Ovejas. (ouellas, ovelles, ovella; ovis)

GUERRA. n. En el juego de dominó el jugar tres o más, cada uno para sí.

GUIJA. p. Amosta, legumbre. (almorta; guixa, guixes. En elles se fa la farina de farinetes.)

GUIJONES. d. Especie de guisantes. (Será la guija)

GUILINDUJES. n. Adornos superfluos o impropios en el traje de la mujer: Rosal define dingandujes por dijes, de donde probablemente se ha derivado la voz guilindujes.

GUINGORRIA (a la.) d. Con descuido, de cualquiera manera: dícese, sobre todo, de las prendas de vestir.

GUIÑOTE. d. Brisca real o tute, juego de naipes. (Lo guiñot)

GUIPAR. n. Atisbar, en lo antiguo avispar: también significa divisar, brujulear, descubrir, apercibirse de algo, por ejemplo, le he guipado una seña, le he guipado el as de oros. (Guipá. Hay guipat algo)

GUIRLACHE. n. Turrón compuesto de azúcar y almendra sin machacar.

GUISOPO. n. Hisopo: la Academia admite el diminutivo guisopillo.

GUITARRO. n. Se dice de uno que es de la marca de los guitarros, cuando tiene menos estatura de la que corresponde a su edad.

GUITO. a. Mulo, macho, asno y en general toda caballería de carga que es coceadora o espantadiza: la Academia, conviniendo en la idea, sólo califica como falso al animal guito. (Guit, que fot cosses)

GUITÓN. n. Término cariñoso equivalente al de picarillo o picaruelo.

GURGÚ. n. Abubilla. (Put put, poput)

GUSANADO. n. Lo que está dañado o agujereado por los gusanos. (Cucat. Agusanado.)

GUSANARSE. n. Perderse u horadarse las frutas o árboles a causa de los gusanos. (Agusanarse; cucás)


GUSANERA. d. Herida hecha en la cabeza.

domingo, 9 de diciembre de 2018

verderol

verderól, verderol, de coló verd o vert, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá.

verderól, verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá
femella

verderól, verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá
mascle

// WIKI


El verderón europeo o verderón común​ (Chloris chloris) es un pequeño pájaro cantor del orden de los Passeriformes y de la familia Fringillidae (como los pinzones). Es una especie común en la Península ibérica.

Su gorjeo es bastante articulado e intercala algunas notas típicas de llamada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, cuando están en grupo emiten un chuiit de tono más elevado que los pinzones​ nasal, que parece como si fuera producido por una inspiración forzada.
Imita también los cantos de otras aves.



El C. chloris (forma nominal) se encuentra por toda Europa de Norte a Sur. Ha sido introducido en Argentina, Uruguay, Nueva Zelanda y Australia.

Existen tres subespecies catalogadas:

C. chloris aurantiventris: desde el Sur de Europa al Norte de África.
C. chloris chlorotica: Siria y desde el Líbano a Egipto.
C. chloris turkestanica (Zarudny, 1907): Montañas del Cáucaso, Irán, Afganistán e Irán.

Su pico corto y cónico es lo suficientemente poderoso para abrir semillas grandes y duras. Semillas de cereales, tomadas solo cuando estas se han desprendido de la espiga; semillas de árboles: sámaras de olmo (Ulmus minor), tilo (Tilia spp.) y fresno (Tecoma amarilla), piñones; bayas como las de tejo (Taxus baccata), zarza (Rubus ulmifolius) y escaramujo (Rosa canina); arañas e insectos, entre los cuales se cuentan áfidos, hormigas y también escarabajos. En algunas ocasiones devora los brotes de árboles frutales, pero raramente hasta el punto de constituir una plaga. En otoño visita los viñedos y frutales para comer fruta madura.

Soporta bien los rigores del invierno y sabe encontrar su alimento incluso cuando la capa de nieve es espesa.

En aquellas zonas de vegetación escasa y poco densa se confina en los pinares, que constituyen quizás su hábitat original. En todos los demás lugares se le encuentra en los alrededores de casas, jardines y granjas, permaneciendo ausente de los lugares más remotos de la campiña. A finales del verano, se congrega en grandes bandadas, que merodean por los campos arados y silos en busca del grano caído y semillas de plantas silvestres, especialmente aquellas que medran en terreno cultivado.
 
Cuando llega el mes de marzo el macho alterna su silbido inspirado con un vuelo ascendente desde la rama en que se posa y una especie de suspensión en el aire por medio de lentos aleteos, a la manera de las mariposas o murciélagos, sin cesar de gorjear. Esta acción constituye la parte principal de su exhibición galante.

Cría en las arboledas y arbustos tupidos de las zonas habitadas, parques, jardines, huertos, frutales y en los cipreses de los cementerios y todos los bosquecillos e hileras de árboles del ámbito rural. Tiende a anidar en grupos. Por regla general, el nido suele ser construido en un seto o arbusto verde con raicillas finas, musgo y lana; es revestido de raíces, pelos, plumas. Los huevos, de 4 a 6, son puestos en mayo; su color varía entre el blanco sucio y el azul verdoso con manchas pardas, rojizas o violáceas, y sus dimensiones son de 19 por 12 mm. Solo la hembra cuida de la incubación, que dura dos semanas; entre tanto, es alimentada por el macho que permanece inmóvil desde un posadero cercano. Luego ambos, una vez nacidas las crías, los alimentan durante 13-16 días por regurgitación de insectos y de semillas aplastadas. Piden alimento a sus padres con un <<duil-duil>> interminable. Cuando la hembra se dispone a hacer otro nido, el padre tiene que quedarse solo a cargo de ellas hasta que consigan el alimento por sí mismas. Cuando adquieren sus primeras plumas, permanecen junto a sus padres, formando un grupo familiar muy unido. Realizan dos puestas anuales, ocasionalmente tres.

Al final de la época de cría se reúnen en bandadas numerosas que incluyen también pájaros migrantes que llegan del norte en otoño y vuelan sin rumbo a través de bosques, campos, estepas y cultivos.

Mide de 13 a 15 cm de largo. El macho es de color verde amarillento, con llamativas manchas amarillas en las alas y cola. La hembra es de color más apagado y tienen tonos marrón castaño en la parte posterior, y las manchas de sus alas y cola son de color amarillo pálido.

  1.  BirdLife International (2014). «Chloris chloris»Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2015.2 (en inglés). Consultado el 24 de agosto de 2015.
  2.  Avibase
  3.  SEO Birdlife. «LISTADO ACTUALIZADO DE NOMBRES DE AVES 2012». Consultado el 20 de junio de 2016.
  4.  Atlas de Identificación de las Aves de Aragón
  5.  La enciclopedia de las aves de Seo/BirdLife