Mostrando las entradas para la consulta dimoni ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dimoni ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de abril de 2024

Lexique roman; Guele - Pregustar


Guele, adj, guéle, ce mot servait à désigner une certaine qualité de soie. Que neguna persona non auze far mesclar ab ceda guela... ni ab autra bona ceda... negunas autras cedas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193. Que nulle personne n'ose faire mêler avec la soie guéle... ni avec autre bonne soie... nulles autres soies.

(chap. Guela, gueles, un tipo de seda.)


Guenchir, v., empêcher, détourner, préserver, éviter, esquiver.

Era vei qu' eu no m' en puesc guenchir.

G. Faidit: Tot me cuidei. Var.

Maintenant je vois que je ne puis m'en empêcher.

ANC. FR. No pot desturner ne guencir.

Marie de France, t. II, p. 374.

Et tout à droit sans faire tort 

Ne riens n'i guenchist ne estort.

Roman de la Rose, v. 19468. 

Il ne péust le cop guenchir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 410.

2. Genchida, s. f., subtilité, tromperie, ruse.

A totz los jorns de ma vida 

No us farai de m' amor genchida. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

A tous les jours de ma vie je ne vous ferai subtilité de mon amour.

ANC. FR. Toz jors sot moult renart de guenche. 

Roman du Renart, t. I, p. 339.

Covient savoir guenches et tors 

Et engien por soi garantir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 169.

Guer, adj., louche.

Fig. Hai! pretz, quon iest mutz, sortz e guers!

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu. 

Ah! mérite, comme tu es muet, sourd et louche! 

CAT. Guerxo. ANC. ESP. Güercho (MOD. bizco). IT. Guercio

(chap. Garcho com Junqueras o Trueba, garchos, garcha, garches.)

Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

2. Guerle, adj., louche.

Nafra... uelhs, e 'ls ret tortz o guerles. Eluc. de las propr., fol. 68.

Blesse... les yeux, et les rend tors ou louches.


Guerpir, Gurpir, Grupir, v., déguerpir, abandonner, délaisser, quitter, séparer.

S' ieu ai tengut lonc temps lo vostre ostal, 

No us pessetz pas lu lo m fassatz gurpir.

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai longtemps tenu votre hôtel, ne vous imaginez pas que vous me le fassiez déguerpir facilement.

Aissi guerpisc joy e deport. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi j'abandonne joie et amusement. 

Ieu mi gurp de lieys e m lays.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar. 

Je me sépare d'elle et m'éloigne. 

So qu' amar deuria 

Grup e mescre.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Ce qu'il devrait aimer délaisse et mécroit. 

ANC. FR. Cil guerpirent Richart ki le durent garder. 

Roman de Rou, v. 3156. 

Si le guerpirent bien quatre-vingts chevaliers tuit ensemble.

Villehardouin, p. 143.

Si vus Deu querez, vus le truverez, e si vus le guerpissez, il guerpirad vus. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 106.

Sans partir de là, et sans ce qu'il soit possible leur faire guerpir la place.

Arrests d'amour, p. 866.

2. Degurpir, v., déguerpir, délaisser. 

L' angels de Dieu no 'lh vol ajudar, e degurpis lo.

Liv. de Sydrac, fol. 75. 

L'ange de Dieu ne le veut aider, et le délaisse. 

Ja Dami Drieu non plassa omnipotan 

Que ja vos degurpisqua a mo vivan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Qu'il ne plaise jamais au Seigneur Dieu tout puissant que jamais je vous délaisse de mon vivant.


Guerra, Gerra, s. f., guerre.

Guerra mi plai, sitot guerra m fan

Amors e ma domna tot l' an.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Guerre me plaît, quoique guerre me font Amour et ma dame toute l'année.

Car tug son descofig li sieu 

En cella mortal guerra.

V. de S. Honorat. 

Car tous les siens sont déconfits en cette mortelle guerre.

Gerra mi play quan la vey comensar. 

Blacasset: Gerra mi. 

Guerre me plaît quand je la vois commencer. 

Loc. Savis homs de guerra.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 7.

Savant homme de guerre.

Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Je ne veux entrer en guerre ni en dispute. 

Greu pot issir de guerra. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78. 

Difficilement peut sortir de guerre. 

Prov. Car de guerra ven tart pro e tost dan. 

Aimeri de Peguilain: Cel que s' irais. 

Car de guerre vient tard profit et tôt dommage.

CAT. ESP. PORT. IT. Guerra. (chap. Guerra, guerres; guiarra, guiarres segons l'agüelo Sebeta.) 

2. Guerrestaje, s. m., guerroyage, action de guerre, de guerroyer.

Tenon per guerrestaje.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Tiennent pour guerroyage.

3. Guerrier, Guerrer, s. m., ennemi, adversaire.

Non ai guerrier pejor. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je n'ai pas d'ennemi pire.

Mas, de so guerrer, es honratz 

Qui s' en ventga ni mal li fai.

Un troubadour anonyme: Si trobest tan. 

Mais, quant à son ennemi, est honoré qui s'en venge et lui fait mal.

- Guerrier, combattant, soldat.

Fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. V. de Savari de Mauléon. 

Fut le meilleur guerrier qui oncques fut au monde. 

ANC. FR. Ysengrin qui fu ses guerriers 

Et qui le haoit mortelment.

Roman du Renart, t. II, p. 340.

CAT. Guerrer. ESP. Guerrero. PORT. Guerreiro. IT. Guerriere, guerriero.

(chap. Guerré, guerrés, guerrera, guerreres; guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores; enemic.)

4. Guerreira, s. f., ennemie.

Que m' es mala e salvatga guerreira.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Qui m'est mauvaise et sauvage ennemie.

Adjectiv. fig.

Per merce, qu' es guerreira d'orguelh.

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

Par merci, qui est ennemie d'orgueil. 

ANC. FR. Car ainc en nule manière 

Ne forfis 

Que fuissiez ma guerrière.

Romancero français, p. 88.

CAT. ESP. Guerrera. PORT. Guerreira. (chap. guerrera, guerreres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

5. Guerreiaire, Guerreyador, s. m., guerrier, guerroyeur, combattant.

Molt devon esser ses paor, 

Segur e bon guerreyador

Selhs qu' iran.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

Moult doivent être sans peur, rassurés et bons combattants ceux qui iront. 

Adjectiv. Tos temps fust orgulhos e guereyaire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86. 

En tout temps tu fus orgueilleux et guerroyeur. 

So m'o somon qu' eu sia guerreiaire. 

Marcabrus: Auiatz del chant. Var. 

Cela me le commande que je sois guerroyeur. 

CAT. Guerrejador. ESP. PORT. Guerreador. IT. Guerreggiatore. 

(chap. Guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores.)

6. Guerreiar, v., guerroyer, combattre.

Tro m fetz Angles guereiar. 

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jusqu'à ce que vous me fîtes combattre les Anglais.

Fig. Vuelh be qu' Amors m' asalha

E m guerrei matin e ser.

Peyrols: Manta gens. 

Je veux bien qu'Amour m'assaille et me combatte matin et soir. 

Atressi m'ai guerreiat ab Amor, 

Col francx vasals guerrei' ab son senhor, 

Que ill tol sa terr' a tort, per qu'el guerreia.

Raimond de Miraval: Dona. 

J'ai combattu ainsi avec Amour, comme le franc vassal combat avec son seigneur, qui lui enlève su terre à tort, c'est pourquoi il guerroie. 

ANC. FR. Si guerroioit un sien voisin. Marie de France, t. I, p. 98. 

Il avoit guerrojet son seigneur droiturier. Chronique de Cambray.

CAT. Guerrejar. ESP. PORT. Guerrear. IT. Guerreggiare, guerriare.

(chap. Guerrejá: guerrejo, guerreges, guerrege, guerregem o guerrejam, guerregéu o guerrejáu, guerregen; guerrejat, guerrejats, guerrejada, guerrejades.)


Réquiem per un llauradó español.


Guida, Guia, s. f., guide.

Jhesus Crist nos a mostrada 

Via, qu' es del ver gaug guida.

G. Riquier: Vertatz es. 

Jésus-Christ, qui est guide du vrai bonheur, nous a montré la voie.

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Qu'avec votre fils vous nous soyez bon guide.

- Guidon.

Tort porta senheira, 

Et Orguelh la guia.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Tort porte l'enseigne, et Orgueil le guidon. 

Tantas senhas, de guias e tans penos. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.

Tant d'enseignes, de guidons et tant de pennons.

ANC. FR. Et l'oeil ma seule guide en l' amoureux voyage. 

Premières oeuvres de Desportes, p. 116. 

Guide pour luy bien arrestée. Forcadel, p. 112.

Sois guyde de ma guyde, et mes sens illumine. P. Hegemon, p. 1. 

CAT. ESP. (guía) PORT. Guia. IT. Guida. (chap. Guía, guíes.)

2. Guit, s. m., guide, conducteur, conduite. 

Fo en guitz e capdels I coms Giraus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

En fut guide et chef un comte Giraud. 

Fig. Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome trompeuse, qui êtes guide de tous maux.

Un troubadour a employé ce mot au féminin.

Sera ns la guitz 

Sobr' els fals fellos, descauzitz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Nous sera le guide contre les faux félons, infâmes. 

Loc. Si aquest guit Amors far mi volia.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Si Amour me voulait faire cette conduite. 

Que m denhet en guit aver.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

Qui me daigna avoir pour guide. 

ANC. CAT. Guitz.

3. Guidatge, Guizatge, Guiatge, Guidonatge, s. m., conduite, direction, sauf-conduit, sauvegarde. 

Donatz me guidatge que m men' a salvament. Guillaume de Tudela.

Donnez-moi conduite qui me mène à salut.

En bona companhia et en segur guizatge. V. et Vert., fol. 103.

En bonne compagnie et en sûre direction. 

Mas si m prezes Amors en son guiatge. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Mais si me prenait Amour sous sa sauvegarde. 

Ab lui ai guidonatge, 

Joc e gaug e joi e ris.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Avec lui j'ai sauf-conduit, badinage et plaisir et joie et ris.

- Droit de guide. 

Pezage ni guiatge. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

(chap. Peache ni guiache. Los dos eren impostos.)

Péage ni droit de guide.

ANC. CAT. Guiatge. ANC. ESP. Guiage (MOD. guiaje). IT. Guidaggio.

(chap. guiache, guiaches; dret, drets de guía, impostos.)

4. Guidamen, s. m., direction, conduite.

Lo cors vay seguramen pel guidamen dels oilhs.

Per lo guidamen d'un' estela.

Liv. de Sydrac, fol. 76 et 119.

Le corps va sûrement par la direction des yeux.

Par la direction d'une étoile.

ANC. FR. A voulu le ciel, comme instrument,

De son pouvoir être le guidement.

J. Bouchet, triomphe de François Ier, fol. 48.

ANC. ESP. Guiamiento. IT. Guidamento. (chap. Guiamén, guiamens.)

5. Guisansa, s. f., action de guider, direction, sauvegarde.

Qui a vostra guisansa.

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Qui a votre sauvegarde.

6. Guidaire, Guizaire, Guiador, Guisador, s. m., guide, conducteur. 

Cui sens non es guidaire, No sab ni pot a cap traire.

Giraud de Borneil: S'es cantars.

Celui à qui sens n'est pas guide, ne sait ni peut mener à bonne fin.

Ar es mortz selh que degr' esser guizaire, 

Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Maintenant est mort celui qui devrait être conducteur, le meilleur du monde, de tous les jeunes bons.

Garda que ses guiador no t metas en la via. Trad. de Bède, fol. 80. Garde que sans guide tu ne te mettes en la route.

Nostre Senher Dieus anava lur davant... e fo lur guisador.

Hist. abr. de la Bible, fol. 39.

Notre Seigneur Dieu leur allait devant... et fut leur guide.

ANC. FR. Conduisières des os et guières de batailles.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 289. 

Devindrent guideurs et gouverneurs des marchans.

Monstrelet, t. III, fol. 86. 

Les maistres guydeurs d'une nef. 

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 33. 

CAT. ESP. PORT. Guiador. IT. Guidatore. (chap. Guiadó, guiadós, guiadora, guiadores; guía, guíes.)

7. Guidar, Guizar, Guiar, v., guider, conduire, diriger.

Aissi com la clara stela 

Guida las naus e condui,

Si guida bos pretz selui 

Q' es valens.

Folquet de Romans: Aissi com. 

Ainsi comme la claire étoile guide et conduit les navires, ainsi bon mérite guide celui qui est méritant.

Selh qui guidet tres reis en Betleem.

(chap. Aquell que va guiá tres reys hasta (a) Belén.)

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Celui qui guida trois rois en Bethléem.

Anc l' entresenh faitz ab benda 

De la jupa del rey d'armar, 

Que ilh baillet, no lo poc guizar 

Qu'om ab coltelhs tot no 'l fenda.

Bertrand de Born: Quan vey pels. 

Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec une bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger qu'on ne le fende tout avec couteaux.

Fig. Qui autre a salut guia, 

Venir deu a salvamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui guide un autre à salut, doit venir à sauvement.

Part. pas. Lo rey tenc per mal cosselhat 

De Fransa, e per piegz guizat.

(chap. Tinc al rey de Fransa per mal consellat, y per pijó guiat.)

Bertrand de Born: Ieu chan.

Je tiens le roi de France pour mal conseillé, et pour pirement guidé. 

ANC. FR. Il ne tienent reson ne droit

Ne nos sevent guier à droit.

Fables et cont. anc., t. II, p. 334.

A li debvent entendre, é il les maine é guie. 

Rogier sun filz la tierce guie.

Roman de Rou, v. 3929 et 6674.

CAT. ESP. PORT. Guiar. IT. Guidare. (chap. Guiá: guío, guíes, guíe, guiem o guiam, guiéu o guiáu, guíen; guiat, guiats, guiada, guiades.)

8. Desguidar, v., égarer, dévier.

Fatz assaber que Karles no s desguida.

Austor Segret: No sai. 

Fais assavoir que Charles ne s'égare.

(chap. Desviá; des + guiá : desguiá, pedre la guía o lo camídesencaminádesencaminás.)


Guil, s. m., tromperie, moquerie.

Leys que non pren en guil 

Mos bos digz.

Raimond de Miraval: Aissi m tenc.

A celle qui ne prend en moquerie mes beaux propos.

2. Guila, Gilla, s. f., tromperie, mensonge, moquerie.

Lunhs, per lieys lauzar, no pot dir guila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Nul, pour la louer, ne peut dire mensonge. 

Ben sai que li mal parlador, 

Car voill de lor gillas ver dir, 

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants parleurs, parce que je veux de leurs tromperies dire le vrai, m'en appelleront endurant.

ANC. FR. Cil qui savoit assez de guile.

Roman du Renart, t. I, p. 183. 

Mais li begins, li pappelars 

Qui plus seit gille que renars. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 116.

3. Guillador, s. m., trompeur, mensonger, moqueur.

Quan vey que 'l ric baron metran

So don eron avar e guillador.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 

Quand je vois que les puissants barons dépenseront ce dont ils étaient avares et trompeurs.

ANC. FR. Puanz vilains et ors et lierres,

Este-vos devenuz guilierres?

Roman du Renart, t. II, p. 261. 

Et cil sont si nice et si fol 

Et guileor et lasche et mol.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311.

4. Guilar, v., tromper, se moquer.

Mas ieu no trob entre mil

Un qu' en los sieus fagz no guil.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gays.

Mais je ne trouve entre mille un qui en ses faits ne trompe.

Mos cors d'amar se guila.

Raimond de Miraval: Aissi m. 

Mon coeur se trompe d'aimer. 

ANC. FR. Tant lor oï mentir et guiller 

Que je ne sai entr' aus parler.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311. 

Car tant de gens se sont mis au guiller

K'à poine iert mais conus fins amis...

Ains vueil qu'el me truit bault

Sans guiller et sans mentir.

Le Roi de Navarre, ch. 11 et 26. 

Que par moi soit loial amor ghilée. 

Le Comte d'Anjou, ms. 7222, fol. 4.


Guimar, v., bondir. 

Fig. Mos cors de gaug salh e guima.

Rambaud d'Orange: Una chansoneta. 

Mon coeur de joie saute et bondit.


Guiner, s. m., renard.

Porcier, cara de guiner.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Porcier, visage de renard.

(chap. Rabosa, raboses. Rajadell, cara de rabosot; Margarita Celma Tafalla, cara de rabosota. En dialecte catalá: guineu.)

Cuando te levantas con sueño y te quedas mirando un zapato

Guinh, s. m., guignement, action de guigner.

S'il fai parventa

Qu'el guinh ni l' huelh lor vire.

P. Rogiers: Tan no plou.

Si elle fait semblant que le guignement et l'oeil elle leur adresse.

Am sol lo guinh dels ueills amdos. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Avec le seul guignement des deux yeux.

ESP. Guiño. (chap. Clucada, clucades d' ulls; v. clucá, guiñá.)

2. Guinhar, Guinlar, v., guigner, lorgner, regarder, faire signe.

No us denharia sol guinhar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66. 

Ne vous daignerait pas seulement guigner. 

De sai guarda, de lai guinha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Deçà regarde, delà guigne.

Guinhet li adoncs Symon P., e dis ad el: “Qual es de qui o dis?”

Frag. de trad. de la Passion. 

Simon Pierre regarda alors vers lui, et dit à lui: “Qui est celui de qui tu dis cela?” 

Part. prés. Sos oils es riens et guinians.

Trad. de Bède, fol. 40. 

Son oeil est riant et guignant.

Part. pas.

Floripar a guinhat Malmuzet de Gornat. Roman de Fierabras, v. 2145.

Floripar a regardé Malmuzet de Gornat.

CAT. Guinyar. ESP. Guiñar. IT. Ghignare. (chap. Mirá; clucá (com al alemán gucken): cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades. Oriol Junqueras cluque un ull mes que l'atre.)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam

Guinier, Guindolier, s. m., guignier, guindolier, espèce de cerisier. Guindolier per guinier. Leys d'amors, fol. 69.

Guindolier pour guignier.

CAT. Guinder. (ESP. chap. Guindo; classe de sireré, de sirera. Les guindes són famoses en almíbar. Yo no hay caigut de cap guindo ni de cap siré, y aixó que hay pujat moltes vegades.)


Guirbia, s. f., châsse, cassette.

Fetz far doas guirbias guarnidas d'aur e d' argen en las quals mes los cors sanhs.

Trobet en la sagrestia una guirbia d'argen... Aquesta guirbia era sagelada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 134 et 89.

Fit faire deux châsses garnies d'or et d'argent en lesquelles il mit les corps saints.

Trouva en la sacristie une châsse d'argent... Cette châsse était scellée.

(chap. Pareix que sigue la caixeta o capseta dels corporals.)


Guisa, Guia, s. f., guise, manière, façon, sorte.

Ce mot est venu de l'ancien allemand weise, qui signifiait manière, mode, etc. (N. E. Aún tiene este significado. Se usa sobre todo como adverbio de modo, ejemplo: möglicherweise : probablemente.)

Germanis superioribus vocabulum est weise, quod morem seu ritum ac modum significat. Cluverius, Antiq. germ., l. I, c. 9.

Voyez Wachter, V° weise. 

No sai en qual guiza m fui natz.

(chap. No sé de quína guisa o manera vach naixe.)

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Je ne sais en quelle manière je fus né.

Esta ben qu'ieu aprenda 

En qual guiza viu besonhos.

Guillaume de Balaun: Mon vers. 

Il est bien que j'apprenne en quelle manière vit le nécessiteux.

Aisi m'a tot Amors vout e virat 

D' autres afars, e tornat a sa guiza.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Ainsi Amour m'a entièrement changé et détourné d'autres affaires, et tourné à sa guise.

- Genre, espèce.

Car l' un son gran, l'autre menor, 

L'autre petit de bona guisa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car les uns sont grands, les autres moindres, les autres petits de bonne espèce. 

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesses sont diverses, et mérites de maints genres.

- Avis. 

Loc. Guillem, prims iest en trobar, a ma guia.

T. des deux Guillaume: Guillem prims. 

Guillaume, tu es ingénieux à composer, à mon avis. 

ANC. FR.

Chevals quistrent et armes à la guise franchoise.

Roman de Rou, v. 1305. 

CAT. ESP. PORT. IT. Guisa. (chap. Guisa, guises; manera, maneres; forma, formes.) 

Adv. comp. Si cum sel qu'es tan grevatz 

Del mal que non sent dolor... 

De guisa m sui oblidatz. 

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi comme celui qui est si accablé du mal qu'il ne sent douleur... de même je me suis oublié. 

Prép. comp. A guisa de lairo. Poëme sur Boèce. 

A manière de larron.

A guiza de fin amador,

Ab franc cor, humil et verai.

Arnaud de Marueil: A guiza. 

A manière de fidèle amant, avec coeur franc, humble et vrai.

ANC. FR.

Ne se contindrent mie à guise de félon. Roman de Rou, v. 2774.

ANC. ESP.

A guisa de sages ombres establecia raciones.

Poema de Alexandro, cop. 273. 

IT. A guisa d'un cane. 

A guisa d' animali bruti.

Boccaccio, Decameron, I, 1 et 2. 

Conj. comp. Cant hom amayestra la causa, que non deu pezar, de guisa que sia plus pezans. V. et Vert., fol. 17. 

Quand on arrange la chose, qui ne doit pas peser, de manière qu'elle soit plus pesante. 

En guia 

Que s' amor volia.

G. Riquier: Gaya pastorella.

En sorte que je voulais son amour. 

ESP. De tal guisa que ningun miedo non han.

Poema del Cid, v. 1500. 

PORT.

Espaço la de guisa que tres homens d'armas 

Podiam ir a par folgadamente por ella. 

Cron. del rey D. Joano I, cap. 169.

2. Aguisar, v., affaiter, arranger, disposer.

VIII jorns totz dreitz davant abril, 

Deu hom son auzel aguisar 

Aissi que meills deia mudar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Huit jours tous justes avant avril, on doit affaiter son oiseau ainsi qu'il doive mieux muer.

Fig. Ilh vos aguisaran

Cum ja joys non aiatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz. 

Ils vous disposeront de sorte que jamais vous n'ayez joies.

ESP. Aiguisar.

3. Desguisamen, Desguizamen, s. m., façon, genre, manière, différence,

diversité. 

Co 'ls savis e 'ls homes an lur perfazemens,

Tot en aissi com son de motz desguizamens. 

Auzels, peysos e bestias de motz desguizamens.

Fo partida per sorts en mains desguisamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Comme les sages et les hommes ont leurs perfections, tout par ainsi comme ils sont de beaucoup de manières.

Oiseaux, poissons et bêtes de beaucoup de genres.

Fut partagée par sorts en maintes manières.

4. Deguisable, adj., changeant, divers, différent.

Chausas cofeitas en deguisabla maneira. 

Deguisabla volontaz.

Trad. de Bède, fol. 46 et 57.

Choses confectionnées en diverse manière. 

Volonté changeante.

5. Desguisar, Desguizar, v., déguiser, transformer, diversifier.

En aisi 'l poiretz desguizar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par ainsi vous le pourrez déguiser.

En cantas guizas se desguiza lo demoni.

(chap. De cuantes maneres “se disfrasse” lo dimoni. Inglés: disguise.)

Cant el se desguiza en forma d' angel.

V. et Vert., fol. 61 et 62.

En combien de façons se transforme le démon.

Quand il se déguise en forme d'ange.

Part. pas. Ni per faitz desguizatz.

G. Riquier: Aitan grans. 

Ni par faits déguisés.

Una bestia meravilhozamens desfigurada e desguizada.

V. et Vert., fol. 6.

Une bête merveilleusement défigurée et déguisée.

Comenseron a parlar en desguisadas lengas.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 2. 

Commencèrent à parler en langues diversifiées.

(chap. Disfrassá, transformá, diversificá.)

6. Desaguizar, v., déranger, changer, transformer, renouveler.

Quan se desaguisa l' anz.

Giraud de Borneil: Era quant. 

Quand se renouvelle l'année.


Guiscos, adj., rusé, habile, prudent.

Esser contra enemicx, 

Per esquivar son dam,

Guiscos...

Si fort non es guiscos, 

Soven er enganat.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Être rusé contre ennemis, pour éviter son dommage...

Si fort il n'est rusé, souvent il sera trompé. 

Mas pero l' apostolis qu' es savis e guiscos. Guillaume de Tudela.

Mais pourtant le pape qui est sage et prudent. 

Pros en armas, e fort guiscos en cavalairia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Preux en armes, et fort habile en chevalerie.

2. Guiscosia, s. f., ruse, habileté, prudence.

Guiscosia 

Que tan d' obs a tot dia.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Prudence qui tant de besoin fait chaque jour.


Guisquet, s. m., guichet.

Bocals e gueridas e guisquet.

Guillaume de Tudela. 

Défilés et guérites et guichet.


Guitara, s. f., lat. cithara, guitare.

Amor te sos enamoratz 

Tot jorn alegres e paguatz,

Miels que lautz ni guitara.

Brev. d'amor, fol. 193.

Amour tient ses amoureux toujours joyeux et contents, mieux que luth et guitare.

CAT. ESP. PORT. Guitarra. IT. Chitarra. (chap. Guitarra, guitarres; guitarrejá : tocá la guitarra. Lo laúd o laút es paregut a la bandurria. 
En fransés es luth, y de aquí ve luthier.)

Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Guizier, s. m., gésier.

Mangero de son guizier. Cat. dels apost. de Roma, fol. 42.

Mangèrent de son gésier.

(ESP. Molleja.)

Guizier, s. m., gésier.



Gustament, s. m., goût.

Al tocament et al gustament.

(chap. Al tocamén, tacto, y al gust.)

La lengua que es istrument de gustament.

Eluc. de las propr., fol. 28 et 35. 

Au toucher et au goût.

La langue qui est instrument de goût. 

Atroba gustament de sanc en la sua boca.

(chap. Trobe gust de sang a la seua boca.)

Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Trouve goût de sang dans sa bouche.

ANC. CAT. Gustament. IT. Gustamento.

2. Gost, s. m., lat. gustus, goût.

Una sabors dins lo cor que ve de molt suau gost.

Fig. Per aquest coral gost de divina sapiensa.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Une saveur dans le coeur qui vient de goût très suave. 

Par ce cordial goût de divine sagesse.

CAT. Gust. ESP. Gusto. PORT. Gosto. IT. Gusto. (chap. Gustgustos.)

3. Gustatiu, adj., gustatif. 

Desplazer el sen gustatiu.

La virtut gustativa.

Eluc. de las propr., fol. 270 et 45. 

Déplaire au sens gustatif.

La faculté gustative.

(chap. Sentit gustatiu, sentits gustatius, glándula gustativa, glándules gustatives.)

4. Gustable, adj., appréciable au goût, susceptible d'être goûté.

Causas gustablas... La causa gustabla.

(chap. Coses gustables... la cosa gustable; apressiable al gust, que pot sé gustat.)

Eluc. de las propr., fol. 45.

Choses appréciables au goût... La chose susceptible d'être goûtée. 

ESP. Gustable.

5. Gostar, v., lat. gustare, goûter, tâter.

La boca d' ome si a dos officis: Gostar, so es manjar e beure, e parlar.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá, aixó es minjá y beure, y parlá.)

V. et Vert., fol. 19.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

Fig. Jamais d'aital paor K. non gost. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Jamais Charles ne goûte de telle peur.

Substantiv. An be sentir et odorar, 

Auzir et vezer e gostar.

(chap. literal: Tenen be lo sentí y lo aulorá, lo escoltá y lo vore y lo gustá; tacto, olfato, oít, vista, gust.)

Brev d'amor, fol. 5.

Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir el le goûter.

ANC. ESP.

Pero aunque ome non goste la pera del peral.

(ESP. MOD. Pero aunque el hombre no pruebe la pera del peral.)

Arcipreste de Hita, cop. 144.

CAT. ESP. MOD. Gustar. PORT. Gostar. IT. Gustare. (chap. gustá, probá, tastá, catá. Yo gusto, gustes, guste, gustem, gustéu, gusten; gustat, gustats, gustada, gustades; probat, probats, probada, probades; tastat, tastats, tastada, tastades; catat, catats, catada, catades.)

6. Pergostar, v., goûter avec attention, savourer.

Per aquel coral gost de divina sapiensa pergostam las sobeiranas chausas. Trad. de Bède, fol. 18.

Pedro Saputo en chapurriau

Parce cordial goût de divine sagesse nous savourons les choses suprêmes.

7. Pregustar, v., lat. praegustare, déguster, goûter d'avance.

Medecina amara ab dossa deu palliar, et de la amara pregustar.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Doit pallier médecine amère avec douce, et goûter d'avance de l'amère. IT. Pregustare.

lunes, 11 de marzo de 2024

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

(Estic ficán algún enllás)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

Si això és un home.

De l'infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

https://www.lacomarca.net/opinion/si-aixo-es-un-home/

https://www.lacomarca.net/author/viles-i-gents/

(Descansa en pas, José Antonio. Cuan mos veigam allá dal ya te demanaré perdó en persona. Pero no crec que puja, segons diuen estos y estes soc un dimoni y hay de aná al infern, al raconet de la Falange.
Viva España y la republiqueta de Cataluña)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls

https://www.lacomarca.net/opiniones/independiente/

Lacomarca - Viles i gents

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.


Sólo un ejemplo de Wimara

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya.


Comentaris:
(ña mol roch y roija per aquí baix.
Si yo fora vatros o vatres, no escriuría tantes paraules per a que un payo com yo les aprofitare per a ficá enllassos, imaches, fótreli una volteta a la truita, etc. Yo lligiría mes llibres, perque ojo que ne ñan online, mols gratis, sol fa falta sabé lligí. Este aragonés catalanista que viu del dialecte catalá pronte no tindrá ni un pel de tonto. Li relluíx lo fron com si fore lo bou que li va doná lo nom a Teruel, y no parlo de cuernos, que no se veuen a la foto.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

Antonio German Torres:

Cuanto mas odio e insultos se lanzan los dos bandos que habitan nuestros pueblos, los catalanistas y los no catalanistas, más fácil resulta explicar porqué el Matarraña no levanta cabeza, y porqué el Gobierno de Aragón tendrá pocas razones para promocionar estas comunidades en las que la defensa de lo aragonés luce por su ausencia. Algunos pocos actos invitan a pensar que no está todo perdido. Citare por ejemplo la «Rompida de la Hora» en Valderrobres, cuyos tambores enorgullecen a los aragoneses, o los festivales de jota en algunos pueblos como en Valjunquera,

https://chapurriau.wordpress.com/2017/06/15/los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesa-en-romanes-y-sense-conta-la-llana-pesaen-mes-quel-cap-de-pelayo/

Pascual, Pascua, Pascualet, Vidal, Mazaleón

(Pascualet Vidal tamé va estirá la garra, y está parlán en chapurriau en Carrégalo y Desiderio Lombarte.) 

Desiderio Lombarte Arrufat

En estos pueblos los catalanistas siempre estarán en el lado equivocado, porque no son capaces de apelar a los sentimientos profundos de nuestra tierra. Poco tiene que ver todo el fondo del artículo con la obra de Primo Levi. Creo que más valdría recordar a Labordeta y su grito «Esta Tierra es Aragón».


S. Barberán:

Un cop més es demostre que, en l’escala evolutiva, un Neanderthal estarie més amunt que algunos homes

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Señor Germán, una vez que ha dejado clara su situación en el juego, no lance balones fuera, por favor. Y sepa que somos muchísimos los que no estamos ni en un bando ni en otro porque huimos de banderías. Únicamente reclamamos un poco de sentido común.

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

Bea I. 9 Abr 2021 12:29

Se puede opinar pero siempre con respeto y rigor En el caso del que es referente y gurú del chapurreau, Moncho, el respeto brilla por su ausencia. El rigor histórico y filológico también.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Belen 9 Abr 2021 12:36

He encontrado esto por internet. Se ve una captura de facebook donde la alcaldesa de la Codoñera pide ayuda a este chaval que insulta y falta al respeto a personas del Matarraña. Hay que mirar con quien se junta uno! (Yo no la he visto nunca en persona, ni tampoco al grillat de Manel Riu Fillat, @Mireiagalindo en Twitter, que es el que escribe en la web que aportas. Hay otra Mireia Galindo en Twitter, Sociolingüista i professora de català. Doctora en Filologia. De la Baixa Segarra)

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado
https://chapurriau.wordpress.com/2017/07/01/lista-negra/

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Pablo 21 Abr 2021 12:14

Vergonzoso, no entiendo como una alcaldesa puede colaborar con semejante personaje

Antonio Germán Torres 9 Abr 2021 12:46

Agradezco a todos sus comentarios. Me parece estupendo que cada quien defienda sus ideas sin que por ello merezca ninguna descalificación. Respecto al mío, quiero aclarar que yo no expreso lo que quiero, sino lo que veo. Por ello la afirmación de S. Barberán de que no está ni en un bando ni en otro me parece bien. Y yo tampoco estoy. No me he manifestado respecto a las lenguas, sino a los catalanistas y a los no catalanistas, y tampoco pertenezco a ninguno de esos dos proyectos.
Mi único proyecto es la libertad de pensar, de hablar y escribir y la de actuar en consecuencia.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Me parece muy bien que S. Celma crea que el Matarraña va como un tiro. Yo no lo veo igual. En cuanto a que la expresión «estirar la pata» sea merecedora de acciones legales por calumnias y vejación», o que sea un «insulto a la muerte» vayan ustedes al juzgado y presenten la denuncia.

(A Luisico el malas compañías le ha gustado eso de: 
el Matarraña va como un tiro. Qué chiste más bueno !)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

A mi me parece de mala educación, pero no peor que las muchas cosas que se oyen cada día y que se defienden como derecho a la libertad de expresión. Lo lamento, pero esta es la realidad con la que nos ha tocado vivir.

Fracaso de la inmersión lingüística en Cataluña.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:36

A mi me parece de muy mal gusto las faltas de respeto vengan de donde vengan. Una cosa es la libertad de expresión (si va acompañada de argumentos y pruebas mejor) y otra el faltar al respeto. Más aún si es a una persona fallecida cuyos trabajos y libros sobre la cultura del Matarraña y de Monroyo son intachables y respetuosos.

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Javier Q. 9 Abr 2021 12:58

Pues yo lo comprendo. Estas personas que llevan lo del chapurreau contradicen a UNIZAR y lógicamente carecen del apoyo de los catedráticos en filología e historia de la misma. No tienen otra que buscar apoyo en aquellas personas que les den la razón aunque dejen mucho que desear y tengan una falta de humanidad y empatía que ralle la psicopatía.



Garfield, universidad

Como se le ocurre a Ramón Guimerá escribir sobre una persona fallecida? No está bien de la cabeza?

sácate la retacía y el chapurriau, La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:06

Hacer un escrito de mofa sobre una persona recién fallecida es deneznable (deleznable, idiota, la n está un poco apartada de la l, como tu neurona derecha de la izquierda). Por desgracia no me sorprende.
Los referentes de la asociación de los amigos del chapurriau tienen un currículum preocupante. En este caso ha sido «Moncho», su filólogo de referencia que es taxista en Alemania (siempre copian de otros que no saben y cometen los mismos errores que el primer borrego que cayó de un precipicio. Fui taxista un tiempo hasta el 2018, y va muy bien para aprender un idioma como el que hablaban Meyer-Lübcke y Friedrich Diez o Díez. Soy licenciado en filología inglesa por la Unizar de Zaragoza desde el 2002).

No hace mucho fue Javier Moya plagiando y manipulando parte de cuatro estudios diferentes para escribir un artículo en la sección de «el mon del chapurreau».

Es lo que tienen cuando vas en contra de todo el mundo académico, que tienes que inventarte cosas para tener a tu gente contenta.

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”
https://choixpoesies.blogspot.com/2023/12/lexique-roman-tome-second-1836.html

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 13:11

Amics Aragonesos : Ras i curt, parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, encara que no ho acepteu, es mes no m’extranya que no ho acepteu (no tots eh?) am persones que voten en contra de fer les coses bilingues, ja esta tot dit, aixó si aquestes mateixes persones o persona demanen ajuda a «linguistes» de tres al cuarto.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Marta Monreal Moles 9 Abr 2021 13:38 (Es uno más de los perfiles que usa el imbécil de Carlos Rallo Badet.)

Yò soc de Queretes i parlo català de Queretes.

cardenal Omella, Juan José, Cretas, Queretes, chapurriau

Soc una aragonesa catalanoparlant i ben orgullosa.

Yò no xapurrejo res.

(Tú eres mes tonto que ChimetJuan Luis Camps Juan 
Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 14:39

Totalment d’acord am tú !!

Marta Monreal 9 Abr 2021 16:32

Hola Marta!! Que coincidencia!! Te apellidas Monreal como yo y somos del mismo pueblo!! No tengo el placer de conocerte!! A ver si nos conocemos!!

https://masdetorubio.com/


Laura Vidal 9 Abr 2021 14:06

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Una persona com Montxo que fa mofa de una persona que ha mort recientment no es un home ni es res.

Davant de les amenaces e insults dels chapurriaus lo millor que podem fer los del català d’Aragó es seguir mantenint la educació, los arguments i lo nostre treball que fa més de 40 anys que va i sempre en la linea de Unizar. Tot lo treball que han fet persones com José A. Carrégalo, Desideri Lombarte, Jesús Moncada… está i estará aquí per a que les properes generacions coneguen i mantinguen la nostra cultura.


Gombauet9 Abr 2021 16:32

Ben cert; per això mateix caldria advertir Ferran Rañé de amb qui s’ ajunta…. No pot ser que segons quina genteta s’ aprofite de la bona fe d’ alguns per a adquiri respectabilitat quan en realitat no van més enllà del terraplanisme i el cunyadisme carpetovetònic més caspós…


Paqui Ferreres9 Abr 2021 14:17

Yo soy de Calaceite y por desgracia por culpa de personas como estas del chapurriau no me enseñaron a escribir en mi propia lengua materna. Estos del chapurriau son los mismos que siempre lo han querido todo en castellano y nada bilingüe pero ahora disfrazados de «amigos». ¿Y si tan amigos dicen ser como es que votan en contra de los pregones bilingües? ¿Y si tan amigos son de nuestra lengua como es que solo hace 3 años que empezaron? Los del catalán llevan cuarenta y pico de años editando material sobre nuestra lengua y costumbres de mucha calidad. No digo que sean todas las obras perfectas pero la mayoría son de un rigor científico intachable.


Mont-roig9 Abr 2021 14:31

Me parece penoso y de una falta de ética total que el mayor exponente de la asociación amics del chapurriau(Ramón Guimerá o «Moncho») haya escrito en su blog de chapurriau.blogspot un artículo mofándose sobre mi amigo recién fallecido José Antonio Carrégalo Sancho que ha hecho tanto por la cultura del Matarraña durante tantas décadas. Lo peor es que no es la primera vez que este personaje,(Moncho) al que los chapurristas siguen fielmente, hace algo similar. De hecho son decenas de personas del Matarraña a las que ha insultado públicamente. Sin olvidar la famosa lista negraque hizo con las personas que no se ajustan a lo que el piensa.

Acabo de descubrir gracias a los comentarios que la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón, tiene a este tipo como consejero en temas lingüisticos y no a la Universidad de Zaragoza. Esto es surrealista.

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/


Lo negret9 Abr 2021 16:24

Sa de tindre pocs escrúpuls per a fer lo que ha fet moncho. ¿No sen donen vergonya los del chapurriau de segui la corren a este personaje?


Montse Arrufat9 Abr 2021 17:20

Suma y sigue. A mi no me viene de nuevas. Este tal Moncho ya estuvo insultando a mi marido por el facebook hará como 5 años y lo hace con mucha gente que no piensa como él. Este es el ideólogo y creador de la ortografía sin sentido de los del chapurriau que alimentan sus locuras. Que se lo confiten.


Marta9 Abr 2021 17:30

Soc de casa «la molinera». Vixco a Alcanyís en lo meu home que es de aquí. Me pareix que ya se qui eres pero crec que te doblo la edad


Marta Monreal9 Abr 2021 18:34

Pues no caigo en el nombre de la «Casa Molinera»… Debe de hacer muchos años que no vienes no? Es que Monreal en Cretas sólo hay 3 ramas familiares y una viene de Calaceite.


Antonio Germán Torres9 Abr 2021 18:08

Como lector habitual de La Comarca, puedo afirmar sin equivocarme que pocos temas levantan tanta pasión y reciben tantos comentarios como los que resultan de las columnas de opinión en las que se mezcla o se enfrenta el Chapurriau (y no precisamente como un hecho cultural) con el Catalán (ya sea éste el de la Terra Alta, el de Tortosa o el Valenciano). Es precisamente esta realidad de innumerables criticas a los que piensan en un sentido o en el contrario, lo que pone de manifiesto que una cosa es la ciencia de las lenguas, y otra muy distinta lo que los observadores percibimos como posiciones mas favorables a lo catalán o a lo aragonés. Y aun es todavía más manifiesto que es lo que conviene a La Comarca. La inteligencia de su marketing consiste precisamente en dar voz a los que se enfrentan, porque no nos engañemos, se venden más números. Posición lógica de una empresa que se llama Información Catalana Aragonesa. Yo que mi primer catalán lo aprendí de las canciones de mi admirado Joan Manuel Serrat, cuya madre al igual que mi padre se conocían porque eran de Belchite, no dejo de pensar que opinará Serrat. Serrat ha sido un ejemplo de sabiduría a la hora de defender sus idiomas materno y paterno.

Pero quiero insistir que, en buena medida, el respeto a las lenguas es algo que ya sabían los Neardentales de S. Barberán. No era necesario esperar a nuestros actuales Homo Sapiens. Lo importante es el respeto. Y parece que catalanistas o no, lo pierden cuando tratan estos temas. Igual que muchos lo pierden cuando se acercan elecciones o cuando se juega un Barça-Madrid.

Yo, por darle un toque intelectualoide a mi opinión, semejante a la empleada por los colectivos de Vilas y Gentes mencionando a Primo Levi, recordaré la famosa obra de Pearl S. Buck «Viento del Este, viento del Oeste». Aferrarse a tradiciones ancestrales llevó a la protagonista a perder el amor de su marido. Supo que tenia que aceptar nuevas costumbres y usos para recuperar el amor.

El futuro no pasará por el chapurriau o por el catalán. El mundo que viene hablará otras lenguas.


Mariví Salsench9 Abr 2021 20:41

No se trata de las lenguas que se hablarán en el futuro. Se trata de que es la lengua que hablamos nosotros ahora. Nos gusta porque es nuestra lengua materna y ello no nos supone problema alguno para aprender otras lenguas. El «problema» no es tal a pesar de que algunas minorías de ambos bandos digan sandeces de tanto en tanto. El problema lo tienen quienes mezclan filología con política. Los demás estamos la mar de tranquilos.


solenchapurriau@gmail.com10 Abr 2021 09:26

ACLARACIÓN

A las alusiones escritas en varios de los comentarios de este post y como miembro de la A. Cultural Amics del Chapurriàu.

Desde hace muchos años se está «invirtiendo» en Aragón para la promoción y realce del catalán (ahora con su apellido nuevo «catalán de Aragón’). Uno de los primeros en contrarrestar este sinsentido:

‘Gastar el dinero de todos en algo que miles de aragoneses teníamos MUY claro’ fue

Ramón, que (a su manera) lleva aguantando todo tipo de descalificativos más de 30 años.

Ahora han aparecido otras asociaciones y gente que nos vemos en la obligación de DEFENDER nuestra lengua. Esto NO significa que sigamos las pautas de Ramón o que estemos de acuerdo con sus «formas’. Cada uno tiene su propio camino para defender LO Chapurriàu.

Hay muchos que estáis dando palos de ciego, sobre nuestra ‘nueva ortografía’ ‘nuestra asociación’ ‘El mundo del Chapurriàu’ ‘el blog, yoparlochapurriau’. Lo estáis metiendo todo en el mismo saco ( porque tod@s defendemos LO Chapurriàu) pero cada grupo o cada persona tienen sus propios métodos.

Siempre hemos estado callados y ahora que simplemente defendemos nuestra lengua minoritaria aragonesa Lo Chapurriàu, tenemos que AGUANTAR insultos y descalificativos continuamente, día a día.

Por favor, el mismo respeto que pedís también deberíais ponerlo en práctica.

#soydeAragónyparloChapurriàu


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 10:49

Amics Aragonesos : Parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, tot el demés es fujir d’estudi, i procureu que no us furtin la vostra parla, vijileu cap al Oest…..


Antonio Germán Torres10 Abr 2021 16:15

Ramon, me alegra encontrarle por aquí, entre otras cosas, porque usted entiende lo que lee. Pero quizás el oeste ahora ha cambiado de sitio, quizás esta en el Imperio del Centro.

Antonio


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 19:36

Sr Germán , mucho gusto de comentar con Ud, en lo que a mi concierne, creo que entiendo bien lo que se escribe o lo que se quiere expresar escribiendo, otra cosa es que los puntos cardinales estén en el mismo sitio de siempre, que lo están, lo que si es verdad es que el Centro impera, que no es lo mismo que el Imperio del Centro : Dicho esto…cuidado con los vecinos del Oeste, que poco a poco hos furtaran la vostra parla.

Saludos.


Gombauet10 Abr 2021 11:16

Com sempre en castelllà…. I evidentment que cada u té «su propio camino», ara, segons per quin camí més val no transitar-hi… Ja veiem quines «companyies» t’hi pots trobar.. .


A. Celma10 Abr 2021 13:35

Como zaragozano que ha vivido en Cataluña media vida laboral y que conoce muy bien el Matarraña (y por tanto sabe que la lengua es la misma), no entiendo por qué os empeñáis en decir que el «chapurriau» es una lengua, cuando no hay NI UNA universidad en todo el mundo que lo reconozca. Ni una publicación científica (supongo que ya sabéis el método de publicación en revistas prestigiosas). NADA.

Está muy bien que mantengáis la lengua, en esto coincidís con los que defienden el catalán de Aragón;, e incluso si queréis, en plan doméstico, usar el denominativo «chapurriau» por costumbre (aunque este denominativo fuera impuesto por los funcionarios que no entendían a vuestros bisabuelos cuando los destinaban a estos pueblos), pero de ahí a decir y gastar dinero público en defender que es una lengua diferente, hay un abismo. O intereses espurios, cosa que sería vergonzosa.

Enrique M. 10 Abr 2021 14:27

Osea que no denuncia ni recrimina la mofa de Ramón Guimerá sobre la muerte de José Antonio Carrégalo que tanto ha hecho por nuestra lengua y sus variantes que yo llamo Catalán y usted Chapurriau.

https://chapurriau.wordpress.com/2023/11/25/chronique-des-albigeois/

Ramón Guimerá tiene 40 años, (casi 46 tengo) no puede hacer 30 años que aguanta «insultos» ni siquiera 30 años dedicándose a esto porque era un niño de 10 años. (Yo no aguanto nada, dejo a los burros rebuznar.)

Lo burro mort.

No os insultamos. Argumentamos con educación y pruebas y ustedes no saben rebatirnos.

(Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos !!!" 2024 - 90 = 1934. Este home sen va aná a viure a Fransa y té una casa a Beseit.)

Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos


Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 22:00

Esto del chapurreao de cultural tiene poco pues de cultura no hacen nada. Es más parecido a un partido político que a nada relacionado con la cultura. (Ha definido a la perfección a la ASCUMA)

Un escrito en el que no se atreven ni a criticar la mezquindad que ha tenido Ramón Guimerá faltando al respeto a un difunto.

Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 15:26

Esta asociación del chapurriau no es insultada peri sí acusada de manipular la historia de nuestra lengua. Dejen de manipular y dejarán de ser acusados

https://choixpoesies.blogspot.com/2023/09/monuments-de-la-langue-romane.html

Marta Foz 10 Abr 2021 16:57

En mi opinión hay gente en nuestros pueblos que dice que habla chapurreau porque cree que el catalán es lo que hablan la gente de Barcelona cuando vienen a pasar el verano.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Otros dicen que hablan capurreau porque al igual que en otros puntos de España son anticatalanes por razones políticas e incluso deportivas.

Lexique roman; Essil – Estalvar

Y otros dicen que hablan chapurreau porque creen que si dicen que hablan catalán son menos aragoneses.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Otros como yo pensamos que hablamos catalán porque lo hablaban nuestros abuelos y porque si hablamos como los de Morella y como los de Horta es que hablamos la misma lengua. Además me gusta la nueva forma de llamarle catalán de Aragón, a lo mejor si se le hubiera dicho así hace 50 anos habría gente que lo tenía más claro.

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

Y para terminar no conocía al Sr. Carrégalo, pero siento la muerte de una persona que ha trabajado para su pueblo, su comarca y su lengua.
Que descanse en paz.

Y que un Sr. desde Alemania diga lo que ha dicho, poco ha echo para su comarca y su lengua.

Salvador Salazar Arrué, SALARRUÉ

Juan José Cardona 26 Abr 2021 09:31

Lo del tal Ramón Guimerá Lorente es de una falta de humanidad increíble. Ya le he visto insultar en su web a mucha gente del Matarraña pero hablar y mofarse de personas fallecidas más aún cuando estas personas han trabajado de forma intachable por la cultura del Matarraña me parece vergonzoso. No comprendo como la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón Cases, colabora con este personaje. Al parecer también es colaborador de la asociación cultural amics del chapurriau.
Es el que ha inventado para ellos una ortografía esperpéntica. Vergonzante.

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

https://ramonguimeralorente.blogspot.com/2018/06/portfolio.html

//

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.

Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades

ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

// 

Llibres traduíts per Moncho en chapurriau:
(Aquí están tots, en diferentes llengües)