champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Simonavol a Pasquino; están juns a un hort; Pasquino se refregue les dens en una fulla de sauvia y se mor; Simona es arrestada, y volén mostrali al jues cóm va morí Pasquino, refreganse les dens en una de aquelles fulles, se mor de la mateixa manera.
Pánfilo habíe acabat la seua historia cuan lo rey, sense mostrá cap compassió per Andreuola, mirán a Emilia, li va fé un gesto volén di que contare la seua, y ella va escomensá: volgudes compañes, la historia contada per Pánfilo me porte a contaton una en cap cosa pareguda a la seua mes que va passá a un jardí, y del mateix modo arrestada, com u va sé Andreuola, no per forsa ni per virtut sino per inesperada mort se va librá de la justissia. Y com ya se ha dit mes vegades entre natros, encara que Amor de bon grado habite a les cases de los nobles, no per naixó fuch de les de los pobres y tamé an elles amostre alguna vegada les seues forses de tal manera que com a poderossíssim siñó se fa tindre temó de los mes rics. Tornaré a la nostra siudat, de la que avui, contán diverses coses, vagán per varies parts del món, tan mos ham alluñat.
Va ñabé, pos, no fa encara mol tems, a Florencia, una jove mol hermosa y pita per a la seua condissió, ere filla de pares pobres, que se díe Simona; y encara que tinguere que guañás en les seues mans lo pa que volíe minjá, y per a subsistí filare llana, no va sé cap impedimén per a que Amor li apareguere al cap dels actes y paraules amables de un mosso de igual condissió, que li portáe la llana per a filá, de nom Pasquino. Volenlo mol y no atrevinse a res mes, filán, a cada volta de llana que se enroscabe al fus tiráe mil suspiros mes calens que lo foc al enrecordassen de aquell que li portabe la llana per a hilvanala.
Ell, per un atra part, volén que se filare be la llana del seu mestre, com si sol la que Simona filabe, y no cap atra, haguere de sé prou per a fé totes les teles, mes assobín que a les atres hilvanadores la solissitabe. Per lo que, solissitán un y l’atra gosán al sé convoyada, va passá que, agarrán ell mes valentía de la que solíe tindre y ella traénse la temó y vergoña de damún, se van ajuntá, y los va agradá tan que no se podíen aguantá de trobás. Y aixina lo seu plaé se va inflamá mes, y va passá que Pasquino li va di a Simona que volíe que trobare lo modo de aná a un jardí aon ell volíe portála, per a que allí mes al ample y en menos temó pugueren está juns. Simona va di que sí, y donanli a entendre a son pare, un domenge después de diná, que volíe aná a la bendissió de San Galo, en una compaña seua de nom Lagina, al jardí que li habíe mostrat Pasquino sen va aná, aon lo va trobá en un compañ seu de nom Puccino, de mote lo Tort. Allí, escomensán un amorío entre lo Tort y Lagina, ells se van retirá a una part del jardí a disfrutá dels seus plaés y al Tort y a Lagina los van dixá a un atra.
Ñabíe an aquella part del jardí aon Pasquino y Simona habíen anat, una grandíssima y hermosa mota de sauvia, y al seu peu se van assentá. Habén parlat mol de una berena que an aquell hort volíen fé, Pasquino, giranse cap a la gran mota de sauvia, va agarrá algunes fulles de ella y va escomensá a refregás en elles les dens y les genives, dién que la sauvia los llimpiabe mol be de consevol cosa que haguere quedat después de minjá. Y después de llimpiás les dens va torná a la conversa de la berena de la que estaben parlán primé. Y casi no habíe parlat gens cuan va escomensá a cambiásseli tota la cara, va pedre la vista y la paraula y en poc rato se va morí. Veén aixó Simona va escomensá a plorá y a cridá al Tort y a Lagina, que rápidamen van acudí en los talons al cul, y veén a Pasquino no sol mort, sino ya tot unflat y ple de taques fosques per la cara y per lo cos, va bramá lo Tort:
- ¡Ah, dona roína, l´has envenenat tú!
Y habén fet un gran abalot, va sé sentit per mols que vivíen prop del jardí, y va aná escampanse lo rumor. Trobanlo mort y unflat y sentín doldres al Tort li "van fotre la martellada" (la culpa) a Simona de habél envenenat en engañs. Ella, per lo doló del acsidén que li habíe tret al seu amán, casi fora de sí, no sabén excusás, va sé cregut per tots que habíe sigut com lo Tort díe; per lo que, arrestanla, plorán sempre ella mol, va sé portada al palau del podestá. Insistín allí lo Tort, lo Rechoncho y lo Desmañat, compañs de Pasquino que habíen arribat, un jues sense fé llarg lo assunto se va ficá a interrogala sobre lo fet y, no podén compendre ella en qué podíe habé obrat mal o sé culpable, va volé, están ell presén, aná aon estabe lo cos mort y contali in situ com habíe passat. Fenla portá sense cap soroll cap allí, li va preguntá cóm habíe sigut. Ella, arrimanse a la mota de sauvia y habén contat tota la historia abáns per a donáli a entendre lo que habíe passat, va fé lo que Pasquino habíe fet, refreganse contra les dens una de aquelles fulles de sauvia. Lo Tort, Rechoncho y Desmañat y uns atres amics y compañs de Pasquino, se queixáen en presensia del jues, y demanáen que lo foc fore lo cástic. La pobreta, per lo doló del amán perdut y per la temó de la pena demanada per lo Tort, estabe apocadeta, y per habés refregat les dens en la sauvia, va patí aquell mateix acsidén que antes habíe patit Pasquino, no sense gran maravilla de tots los que estaben presens. ¡Oh, almes felises, a qui un mateix día va passá lo ardén amor y acabá la mortal vida; y mes felises si juntes a un mateix puesto ton vau aná; y felissíssimes si a l’atra vida se vol, y tos voléu com u vau fé an ésta! Pero mol mes felís l´alma de Simona en gran mida, per lo que respecte al juissi de los que, vius, detrás de ella ham quedat. La seua inossensia no va caure daball de los testimonis del Tort, del Rechoncho y del Desmañat (potsé cardadós o homens mes baixos). Lo jues, tot parat per lo acsidén, jun en los que allí estaben, no sabén qué di, va callá un bon rato; después, en lo juissi mes cla, va di:
- Pareix que esta sauvia es venenosa, lo que no sol passá en cas de la sauvia. Pero per a que no pugue matá a dingú mes, que se tallo hasta les arraíls y se avío al foc. Lo que ere guardia del jardí ya u estáe fen en presensia del jues, y encara no acababe de tombá la gran mota cuan va apareixe la raó de la mort de los dos amans. Ñabíe daball de la mota de aquella sauvia un sapojagán, y van pensá que la sauvia se habíe envenenat per culpa del sapo. Al sapo, no atrevinse dingú a arrimásseli, li van ficá al voltán una pila grandíssima de lleña, y allí jun en la sauvia lo van sucarrá, y se va acabá lo prossés del siñó jues per la mort del pobret Pasquino. Ell, jun en la seua Simona, tan unflats com estaben, per lo Tort y lo Rechoncho y lo Morro Gorrino y lo Desmañat van sé sepultats a la iglesia de San Paolo, de aon probablemén eren feligresos. jornada-cuarta-novela-octava
M, s., treizième lettre et dixième consonne de l'alphabet, m.
La prima lettra d' amor,
Apellon A, e nota plor,
E las autras qui apres van
M, o, r, et en contan
Ajostas las, e diran mor;
Donc qui ben ama, plangen, mor.
P. Milon: En amor.
La première lettre d'amour ils appellent A, et elle dénote pleur, et les autres qui vont après, m, o, r, et en comptant ajustez-les, et elles diront mor; donc qui bien aime, en se plaignant, meurt.
Macis, s. m., lat. macis, macis, écorce intérieure de la noix muscade.
Ab polvera d' eces, de macis et ab mel... Ab eces et macis.
Eluc. de las propr., fol. 85.
Avec poudre d'encens, de macis et avec miel... Avec encens et macis.
IT. Macis. (chap. escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.)
Macrologia, s. f., redondance.
Macrologia longiloquium, res non necessarias comprehendens ut: Legati, non impetrata pace, retro unde venerant domum reversi sunt.
Isidor., Orig., I, 33.
Macrologia pauza paraulas que no son necessarias, enpero del tot no son vueias ni de sobrefluitat.
Leys d'amors, fol. 152.
La redondance emploie des paroles qui ne sont pas nécessaires, cependant elles ne sont pas entièrement vides et de superfluité.
(ESP. Macrología, f. retórica. Figura de pensamiento que consiste en utilizar palabras innecesarias para la exposición de un asunto; redundancia. Chap. Redundansia.)
Macula, s. f., lat. macula, macule, tache.
Parfeit e senza macula. Doctrine des Vaudois.
Parfait et sans tache.
ANC. FR. L'une de jaspe rouge tainct plaisamment de diverses macules.
Rabelais, liv. V, eh. 38.
Reste de la macule originelle.
Camus du Bellay, Diversités, t. II, fol. 16.
CAT. ESP. (mácula) PORT. Macula. IT. Macula, macola.
(chap. Mácula, taca, mácules, taques.)
2. Macular, v., lat. maculare, maculer, souiller, polluer.
Gardar vostras mans que non sian tacadas ni maculadas.
Hist. abr. de la Bible.
Garder vos mains qu'elles ne soient tachées ni souillées.
Ostia no maculada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
(chap. Ostia inmaculada, sense taca.)
Hostie non maculée.
CAT. ESP. (manchar) PORT. Macular. IT. Maculare, macolare.
(chap. Maculá, tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades.)
Madaisa, s. f., écheveau, tresse.
Una vieilla saisa
Que non a...
Ma 'l cuer e 'l sos, e daval la madaisa.
Ogiers: Era quan.
Une vieille grise qui n'a... excepté la peau et la voix, et tourne l' écheveau.
Le damoisel est tombé à la renverse; il est si cruellement blessé qu'il en fut malade pendant longtemps.
Chasse la brebis infectée, de peur qu'elle ne rende malade ton troupeau.
ANC. FR. Cil en ocit mult e méhaigne.
Roman de Rou, v. 13821.
Et je le cuidai mehaingnier;
Si l'ai ocis, ce poise mi.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 462.
Tellement qu'ils tuerent et mehaignerent la pluspart desdits archiers.
Monstrelet, t. III, fol. 115.
J' ajouterai l'exemple suivant avec la note de l'auteur:
La navire poussée,
Ayant la proue e la poupe froissée,
Alloit mehaigne, ainsi que le serpent
Qui sur le ventre à peine va rampant.
Mehaigne... nos critiques se moqueront de ce vieil mot françois, mais il les faut laisser caqueter; au contraires je suis d'opinion que nous devons retenir les vieux mots, vocables significatifs, jusques à tant que l'usage en aura forgé d'autres nouveaux en leur place.
Ronsard, la Franciade, t. 1, p. 633.
IT. Magagnare. (CAT. Malaguanyar, malaguanyat. ESP. Malograr, malogrado.)
CAT. Magic (màgic). ESP. (mágico) PORT. IT. Magico. (chap. Mágic, magics, mágica, mágiques. La magia la pronunsiem en jota, o la g castellana, per lo que se hauríe de escriure en jota: majia, majies.)
(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrina, cuáns caps de catalanistes foradaría.)
2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.
Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.
(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)
Eluc. de las propr., fol. 43.
Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.
Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Avec perforation ample.
PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)
3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.
Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.
(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.)
Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.
4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.
De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.
Eluc. de las propr., fol. 19.
Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.
(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)
5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.
(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.)
3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise.
Cum l'aurs s'afina en la fornatz.
G. Faidit: Chant e deport.
Comme l'or s'épure dans la fournaise.
Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.
(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)
Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire.
ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.
(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)
Poema de Alexandro, cop. 2248.
Jacie en paz el ninno en media la fornaz.
Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.
CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.
4. Fornada, s. f., fournée.
Una olada de braza de la premera fornada.
(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.
Une potée de braise de la première fournée.
CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)
5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.
Tres deniers... de fornatge.
(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.
Trois deniers... de fournage.
La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.
Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.
La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.
Deu donar mandagues e fornagues.
Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.
Doit donner mandages et fournages.
ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)
6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.
La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.
Cartulaire du Bugue, fol. 28.
La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.
7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.
La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.
(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)
12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.
Deus damnara los fornicadors.
(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)
Trad. de Bède, fol. 40.
Dieu damnera les fornicateurs.
CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)
13. Fornicadre, s. m., fornicateur.
Toz fornicadres es no nedes.
(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)
Trad. de Bède, fol. 44.
Tout fornicateur est non pur.
14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.
Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.
(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)
15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.
Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.
(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)
J'ai mis mon coeur indépendant en la sienne discrétion.
ANC. FR. Et que soiez en ma manaye.
Roman d'Athis. Du Cange, t. IV, col. 338.
Or vous metez du tout en la moie manaie.
Roman de Berte, p. 81.
Manbor, s. m., mainbour, tutelle, curatelle, administration.
Totz hom que auria guarda o manbor, si hom lh' en demandava re, deu en esser creut, del moble, per son sagrament.
Charte de Monferrand, de 1240.
Tout homme qui aurait garde ou administration, si on lui en demandait quelque chose, doit en être cru, quant au mobilier, par son serment. ANC. FR. Nos effans estans avec nous en nostre mainbournie.
Ord. des R. de Fr., 1308, t. I, p. 459.
Manc, adj., lat. mancus, imparfait, qui manque, manchot.
Vielha rica ten per manca,
Quant a poder, e non dona.
P. Vidal: Car' amigua.
Une vieille riche je tiens pour imparfaite, quand elle a pouvoir, et ne donne pas.
Substantiv. Tal m' avetz tornatz, qu' a lucha
No m defendria d'un manc.
Giraud de Borneil: Quan la.
Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.
ANC. FR. Miex vodroie estre d'un pié manc
Que vos mesface tant ne qant.
Roman du Renart, t. 1., p. 60.
Ceste ardeur et allégresse d'esprit qui naturellement excite les poètes, et sans laquelle toute doctrine leur seroit manque et inutile.
Œuvres de Du Bellay, fol. 24.
Il sera trouvé manque et imparfait. Du Bartas, p. 344.
CAT. ESP. PORT. IT. Manco. (chap. Manco, mancos, manca, manques; normalmén que li falte un bras o una ma.)
2. Mancamen, s. m., manquement, faute.
Purament se confesso sencza alcun mancament. La nobla Leiczon. Simplement se confessent sans aucun manquement.
CAT. Mancament. ESP. Mancamiento (falta). IT. Mancamento.
(chap. Falta.)
3. Mancar, Manquar, v., manquer, faire défaut.
Ja no cug traspas ni manc.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Je ne pense pas que jamais il trépasse ni manque.
Non li mancara ren per null temps. Poëme de S. Trophime.
Ne lui manquera rien par nul temps.
Part. pas. L' aiga lor es manquada.
Chronique des Albigeois, col. 26.
L'eau leur est manquée.
CAT. ANC. ESP. Mancar (faltar). IT. Mancare. (chap. Faltá. A la llengua valensiana diuen ni mes ni manco : menos.)
Mandibula, s. f., lat. mandibula, mandibule, mâchoire.
Bestia ab dens en cascuna mandibula. Eluc. de las propr., fol. 254.
(chap. Bestia en dens a cada mandíbula.)
Bête avec dents en chaque mandibule.
La continuatio de la mandibula.
Las mandibulas.
Trad. d'Albucasis, fol. 3 et 14.
La continuation de la mandibule.
Les mandibules.
ESP. (mandíbula) PORT. Mandibula. (chap. Mandíbula, mandíbules; les barres.)