Mostrando las entradas para la consulta corre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta corre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de abril de 2024

Lexique roman; Landacisme - Lansolada


Landacisme, s. m., lat. lambdacismus, lambdacisme, répétition vicieuse du L.

Lambdacismus... ut: Sol et luna luce lucebant alba, levi, lactea.

Marcian. Capella, De nuptiis Mercur. et philolog. 5.

Landacisme es cant una dictios finish en L, e la seguens comensa per L.

Leys d'amors, fol. 109.

Lambdacisme, c'est quand un mot finit en L et le suivant commence par L.


Languor, Langor, s. f., lat. languor, langueur, peine.

Fay venir home en langor o en caitivier. V. et Vert., fol. 13.

Fait venir l'homme en langueur ou en misère.

Lo turmen 

Que m'a mes en tan gran languor. 

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le tourment qui m'a mis en si grande langueur. 

Plus s'amou, magiers es lor langors. 

T. de Lantelm et de Raimond: Ramon. 

Plus ils s'aiment, plus grande est leur peine. 

ANC. FR. Longuement sera en langor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 385. 

Puis caï en une langor. Roman de Brut, t. I, p. 173. 

ANC. ESP. Languor. PORT. Langor. IT. Languore.

2. Langui, Lagui, s. m., peine, chagrin, retard.

Lo cor e'l sen e mon langui perdrai.

G. Riquier: Aissi com selh. 

Le coeur et le sens et ma peine je perdrai.

Ieu agui

El cami gran trebalh e lagui.

Leys d'amors, fol. 120.

J'eus au chemin grand tourment et retard.

ANC. CAT. Lagui.

3. Languimen, s. m., abattement, langueur, peine.

Per languimen e per tristor 

De lauzengiers maldizens.

Paulet de Marseille: Sitot no m fas. 

Par abattement et par tristesse de flatteurs médisants.

Lo greus trebalhs e 'ls languimens... d'ifern. Contricio e penas ifernals. 

Le pénible tourment et les peines... d'enfer. 

ANC. CAT. Languiment.

4. Laguios, adj., lat. languidus, languissant, nonchalant, insouciant, négligent.

Qui trop laguios 

Es de far so c'a far a.

G. Riquier: Aitan grans. 

Qui est trop insouciant de faire ce qu'il a à faire.

Fig. Mas l'esper es doptos,

E 'l jorn es laguios.

G. Riquier: Per re non.

Mais l'espoir est douteux, et le jour est languissant.

5. Languir, v., lat. languere, languir, gémir, souffrir.

Mais volria jauzens durmir,

Que velhan deziran languir.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Plus je voudrais dormir me réjouissant, qu'en veillant languir désirant.

Los uns ten rics, e 'ls autres fai languir.

Giraud de Calanson: A leys cui am. 

Les uns tient puissants, et les autres fait languir.

Part. pas. Adoncs la dolor languida es trop grans. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Alors la douleur soufferte est trop grande.

- Alangui, abattu.

Don soy fort languit. Leys d'amors, fol. 27. 

Dont je suis fort alangui. 

Fo ta fort afrevolida 

Per la dolor e tan languida 

Que no s podia em pes tener.

Passio de Maria. 

Fut si fort affaiblie par la douleur et si abattue qu'elle ne pouvait se tenir en pieds.

- Infect, puant.

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175. 

Vendre ni faire vendre poisson corrompu et infect. 

Vendre ni far vendre peis corromput ni languit. Surströmming

IT. Languire.

L'espagnol et le portugais ont conservé le participé passé languido (lánguido en castellano, lánguida, participio pasado : adjetivo).

6. Languiar, Laguiar, v., languir, souffrir, affliger, chagriner, alanguir.

Qui tant se vol laguiar, et son temps despendre. Leys d'amors, fol. 23. Qui tant se veut chagriner, et son temps dépenser.

Aver poder ni voler, nueg ni dia, 

De mi loingnar del maltrag que m languia.

B. Calvo: S'ieu ai perdut. 

Avoir pouvoir et vouloir, nuit et jour, de m'éloigner de la peine qui m'alanguit. 

Part. prés. Laguian cum gens marrida.

Brev. d'amor, fol. 15.

Languissant comme gent attristée.

(chap. En chapurriau fem aná: trist, tristos o tristes; melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques; decaigut, decaiguts, decaiguda, decaigudes; afligit, afligits, afligida, afligides; depressiu, depressius, depressiva, depressives; desfet, desfets, desfeta, desfetes; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; modorro, modorros, modorra, modorres; A Arnes alguns diuen moix, moixa.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,

Lanhar, Lagnar, Laignar, v., gémir, se plaindre, s'affliger, s'inquiéter. Voyez Muratori, Diss. 33.

Mas qui que s lanh

Qu'el jass' el banh, 

E gense sa colors.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Mais qui que ce soit qui se plaigne qu'il gisse au bain, et embellisse sa couleur.

Car si s laigna ni s rancura.

P. Rogiers: Al pareissen. Var. 

Car s'il se plaint et se désole. 

ANC. FR. Sa chamberrière, laquelle laignoit ou respondoit despiteusement. Lett. de rém. de 1385. Carpentier, t. II, col. 989. 

IT. Lagnare.

2. Lanha, Lagna, Laigna, Layna, s. f., gémissement, affliction, plainte, inquiétude.

Als us mov lanha.

Los autres meurtris.

P. Cardinal: Quals aventura. 

Aux uns suscite affliction, les autres meurtrit.

La donzell' a suferc lonc temps dolor e layna. V. de S. Honorat.

La damoiselle a souffert longtemps douleur et affliction.

En aissi m ten lo desirs en greu laigna.

Peyrols: Si be m sui. 

Par ainsi le désir me tient en pénible inquiétude. 

ANC. IT. Lagna.


Lansa, s. f., lat. lancea, lance.

Le mot lance a été employé par les anciens Gaulois, Allemands et Espagnols. 

Voyez Aulu-Gelle, lib. XV, cap. 20. - Diodore, lib. V. - Watcher (Wachter), Gloss. germ., v°. Lanze. Voyez aussi Aldrete, p. 169. - Denina, t. I, 

p. 259, et t. II, p. 335. - Leibnitz, Coll. étym., p. 119.

Anc en escut lansa non frais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Oncques sur écu lance il ne brisa. 

Fig. Atressi m nafr' amors fort, 

Com vos, de sa lansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles. 

Également me blesse amour fortement, comme vous, de sa lance.

CAT. Llansa (MOD. Llança). ESP. Lanza. PORT. Lança. IT. Lancia.

(chap. Llansa, llanses. v. llansá : aviá, aventá, tirá, p. ej una llansa.)

2. Lansada, s. f., estafilade, coup de lance.

Fereiro s tant fort amdos que am las lansadas... trauquero li uns l'autre l'escut e l'aubert. Philomena.

Ils se frappèrent si fort tous deux qu'avec les coups de lance... ils trouèrent l'un l'autre l'écu et le haubert.

CAT. Llansada (MOD. Llançada). ESP. Lanzada. PORT. Lançada. 

IT. Lanciata. (chap. Llansada, llansades: cop de llansa y partissipi de llansá: llansat, llansats, llansada, llansades.)

3. Lanceta, Lanseta, s. f., lancette. 

Quatre lansetas totas novas.

Talhar la pointa de cadauna lanceta.

(chap. Cuatre llansetes totes noves. Tallá la punta de cada llanseta; cada una de les llansetes.)

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Quatre lancettes toutes neuves. 

Tailler la pointe de chacune lancette.

CIT. Llanceta. ESP. PORT. Lanceta. IT. Lancetta. (chap. Llanseta, llansetes: instrumén quirúrgic, paregut a un punchó o punsó.)

4. Lancier, Lansier, s. m., porte-lance, crochet auquel on suspendait la lance.

Vi sa lansa e son escut 

C'om l' ac en un lansier pendut.

Roman de Jaufre, fol. 45. 

Vit sa lance et son écu qu'on lui eut suspendu en un porte-lance.

- Lat. lancearius, soldat qui porte la lance, lancier. 

CC lancier sian aparelhat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 23.

Que deux cents lanciers soient préparés. 

ANC. CAT. Llancer. ESP. Lancero. PORT. Lanceiro. IT. Lanciero. 

(chap. Llansé, llansés: soldat que porte la llansa.)

5. Lans, Lanz, s. m., élan, jet, élancement, trait.

Al primier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Qu'au premier jet je perde mon épervier. 

Adv. comp. Tan fui laissatz,

Quan la vi al prim lanz.

Sordels: Tan m'abellis.

Tant je fus étreint, quand je la vis de prime abord.

El mielhs del mon s'es perdutz en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc chantiei. 

Le meilleur du monde s'est perdu en un trait.

ANC. CAT. Llans. ESP. Lance. PORT. Lanço. IT. Lancio.

6. Lansar, v., lancer, jeter, darder, pousser.

No ill ten pro ausberc fort ni espes,

Si lansa dreit.

Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Ne lui tient profit haubert fort et épais, tant il lance droit.

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. Ab un dous amoros esguar

Que ni lansero siey huelh lairo.

Sordel: Bel m' es ab. 

Avec un doux amoureux regard que me lancèrent ses yeux fripons.

CAT. Llansar (MOD. Llançar). ESP. Lanzar. PORT. Lançar. IT. Lanciare.

(chap. Llansá: llanso, llanses, llanse, llansem o llansam, llanséu o llansáu, llansen; llansat, llansats, llansada, llansades.)

7. Eslais, s. m., élan, course, vitesse, trait, effort.

Tro a la nau del port volon far lur eslays. V. de S. Honorat.

Jusqu'au navire du port ils veulent faire leur course. 

Fig. D' alegransa e de joi fai un eslais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

D'allégresse et de joie fait un élan.

Loc. fig. Ves ifern fay son eslais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan. 

Adv. comp. D' aquesta gent marrida que vengron a eslays. 

V. de S. Honorat. 

De cette gent hideuse qui vinrent avec impétuosité.

Fuia 'ls mals a grant eslais. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d'Albertet: N Albertet.

Qu'il fuie les méchants à grand effort.

Aissi m venon tug d' eslais.

Aimeri de Bellinoi: Era m'agr' ops. 

Ainsi me viennent tous d'élan.

Ieu m n' irai lay de gran eslays.

Rambaud d'Orange: Entre gel e vent. 

Je m'en irai là de grande impétuosité.

ANC. FR. A tant s'en tourne à grant eslais, 

Et Euriaus remaint dolente, 

Qui de plourer pas ne s'alente.

Roman de la Violette, p. 58.

Si saillit de plein eslays jus du destrier. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 85.

8. Eslansar, v., élancer, pousser, jeter.

En als non ai cor que m' eslans.

Rambaud d'Orange: Aras no siscla. 

En autre chose je n'ai coeur que je m'élance.

Mos cors en leis amar s' eslansa.

Albert de Sisteron: En amor. 

Mon coeur s'élance à aimer elle. 

IT. Lanciare.

9. Eslaissar, v., élancer, précipiter, aventurer.

Braus cavals, quan s' eslaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei.

Fougueux cheval, quand il s'élance.

(chap. Fogós caball, cuan ell s' avente, arree, arrenque, etc.) 

Fig. M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

M'est venu en volonté que je m'aventure à faire un nouveau sirvente.

Si m dey tener qu' en trop dir no m'eslais.

Gui d'Uisel: Anc no cugey. 

Ainsi je dois me tenir qu'à trop dire je ne m'aventure. 

ANC. FR. Devant les Sarrasins se prent à eslaisser. 

Roman de Fierabras en vers français. 

Li dus s' eslaisse en 1 prael. Roman del conte de Poitiers, v. 860.

Puis ont les chevaus eslaisiés. Roman de la Violette, p. 260.

10. Relais, s. m., relais, élan.

Ab tan Bertrans s'en vai sus per relais. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96. 

En même temps Bertrand s'en va sus par relais. 

Adv. comp. Y corre de relais.

Tal paor, que de relais 

S'en torneron drech al palays. 

V. de S. Honorat. 

Y courir d'élan.

Telle peur, que d'élan ils s'en retournèrent droit au palais.


Lansolada, s. f., lansolade, sorte de plante.

Solvi pro VIII lanssolatis palearum... De qualibet lanssolata II albos.

Tit. de 1372. Hist. de Nîmes, t. II, pr.. p. 319.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, est bonne la lansolade qu'on appelle carlopepin.

(N. E. Creo que habría que buscar alguna planta “lanceolata”, como la Plantago lanceolata, con hojas en forma de lanza.
En el Dictionnaire provençal-français de S. J. Honnorat, tomo 2, el autor cita a Raynouard, y le corrige: “Lanssolatis palearum, signifie ici: Lansolada de palha, plein un drap de paille, comme on le dit encore aujourd'hui. También sale algo en "Romania".)

Per sanar la carn nafrada,  Es bona la lansolada  Qu'om apela carlepepi.

En Argentina:
Alpiste pajarero, calracho, carmel, carrajó, hierba de las almorranas, la de las almorranas, liantel, llanté, llantel, llanten, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén menor, llanter, michitos, orejillas de liebre, pelosilla, planta de las almorranas, plantaina, raíz de las almorranas, rampetes, siete nervios, sietevenas, lengua de oveja, siete venas.

En España:
alpiste, alpiste bravo, alpiste pajarero, alpistes, antén, aquinácea, argadillo, avellanas, cinco en vena, cinco venas, cinco-nervios, cincovenas, cochinina, cola de rata, correola, cuatro venas, diantel, diente de león, estrella, estrella de mar, ezpata-plantaina, felpa larga, flor de la mensida, hierba de cinco venas, hierba de la cortadura, hierba de lagartija, hierba de las almorranas, hierba de las cinco rayas, hierba de las siete costuras, hierba de los pájaros, hierba para el sudor de pies, hierba para heridas, hierba para las almorranas, hoja de lagartija, hoja de lentén, hoja de siete costillas, hojas de cinco venas, la de las almorranas, lagartijera, lampaza, lanceolada, lancilla de arroyos, lantel, lantel del fino, lantén, lengua de cabra, lengua de mixón, lengua de oveja, lengua de prado, lengua de pájaro, lengua de vaca, lenguazas, lenté picudo, lentén, lentén largo, liantel, lintén, llantaina, llantel, llantén, llantén de hojas de lanza, llantén de hojas estrechas, llantén menor, llanter, llanté, llantén, llantén de cinco nervios, llantén de hoja estrecha, llantén de hojas estrechas, llantén de siete nervios, llantén lanceolado, llantén mayor, llantén menor, llantén pequeño de cinco-nervios, llantén silvestre, llentel, llentén, mastia, matapepinos, michitos, moscas, oreja de cabra, oreja de liebre, orejillas de liebre, pelosilla, pelosilla borde, picadera, planta de las almorranas, planta para el colesterol, planta para prevenir catarros, plantaina, plantaina de hojas estrechas, plantaina menor, plántago, rampetes, raíz de las almorranas, siete costillas, siete nervios, sietevenas, yantel, llantén kocue, yentén, yerba de las cinco venas, yerba de los pájaros, zaragatona.

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman; Image, Ymage, Emage - Indiger


Image, Ymage, Emage, s. f., lat. imaginem, image.

Loc. A la ymage de la sancta Trinitat. V. et Vert., fol. 40.

(chap. A la imache de la santa Trinidat.) 

A l'image de la sainte Trinité.

- Statue, figure.

L' image de sus de la tor. V. de S. Honorat. 

La figure du haut de la tour.

Cum fes la molher de Loth, per que fon mudada en ymage de sal.

V. et Vert., fol. 99. 

Comme fit la femme de Loth, par quoi elle fut changée en statue de sel.

Uns argentiers... fazia emages d'argent. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 19. 

Un argentier... faisait statues d'argent.

ANC. CAT. Imatge, image. ESP. Imagen. PORT. Imagem. IT. Image.

(chap. Imache, imaches.)

2. Ymagena, Emagena, Hemagena, Esmajena, s. f., image.

Ymagena a la semblansa de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Image à la ressemblance de Dieu.

Aytantost demostret si la emagena de la cara.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.

Aussitôt se montra l'image de la face.

- Statue, figure.

Hemagena que era gran, tota daurada. Philomena.

Statue qui était grande, toute dorée.

Fig. Paraula es esmajena de coratge, quar cals es l'om, tals es sa paraula. Trad. de Bède, fol. 2.

La parole est l'image du coeur, car quel est l'homme, telle est sa parole.

IT. Imagine.

3. Imaginatio, Ymagination, Emagenassio, s. f., lat. imaginationem, imagination, idée.

La tersa vigor entre nos 

Se ditz imaginatios.

Brev. d'amor, fol. 53. 

La troisième qualité entre nous se dit imagination. 

Cant se engoysset a la ymagination de sa mort.

V. et Vert., fol. 36. 

Quand il se tourmenta à l'idée de sa mort.

- Image, figure.

Met dins sa mayo

L' emagenassio

Del semblan e 'l parven.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Met dans sa maison l'image et l'apparence de la ressemblance.

CAT. Imaginació. ESP. Imaginación. PORT. Imaginação. IT. Imaginazione, immaginazione. (chap. Imaginassió, imaginassions; v. imaginá.)

4. Ymaginatiu, adj., lat. imaginativus, imaginatif.

La ymaginativa virtut. Eluc. de las propr., fol. 20. 

La puissance imaginative. 

CAT. Imaginatiu. ESP. PORT. IT. Imaginativo, immaginativo. (chap. Imaginatiu, imaginatius, imaginativa, imaginatives.)

5. Ymaginari, adj., lat. imaginarius, imaginaire.

Diversas formas et semlansas ymaginarias. Eluc. de las propr., fol. 77. Diverses formes et ressemblances imaginaires. 

CAT. Imaginari. ESP. PORT. Imaginario. IT. Immaginario. (chap. Imaginari, imaginaris, imaginaria, imaginaries.)

6. Ymaginable, adj., imaginable. 

De quascu ponh en el ymaginable. Eluc. de las propr., fol. 107.

De chaque point imaginable en lui. 

CAT. ESP. Imaginable. PORT. Imaginavel. IT. Immaginabile. 

(chap. Imaginable, imaginables.)

7. Imaginar, Ymaginar, Emaginar, v., lat. imaginari, imaginer, figurer. Emaginar et elevar son entendement. Leys d'amors, fol. 148. 

Imaginer et élever son entendement. 

Los pessamens que nostre cor ymagina. V. et Vert., fol. 62. 

Les pensées que notre coeur imagine. 

Part. pas. Sentensa cocirada et emaginada. Leys d'amors, fol. 150. Sentence considérée et imaginée. 

Yeu ai vist moltas vegadas, 

De nuech, causas imaginadas, 

Que mi venien en figura 

D' angel o d' altra creatura.

V. de S. Énimie, fol. 53. 

J'ai vu plusieurs fois, de nuit, des choses figurées, qui me venaient en forme d'ange ou d'autre créature. 

CAT. ESP. PORT. Imaginar. IT. Imaginare, immaginare. (chap. Imaginá, imaginás: yo m' imagino, imagines, imagine, imaginem o imaginam, imaginéu o imagináu, imaginen; imaginat, imaginats, imaginada, imaginades.) 


Imper, Empier, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Meri et mixt imper.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, pr., t. V, col. 37.

Pur et mixte pouvoir.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

A sur toutes l'empire de beauté. 

IT. Impero. (chap. Imperi, imperis; poder, manamén. ESP. Imperio.)

2. Emperi, Enperi, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Grans enperis es esser emperador de se. Trad. de Bède, fol. 3. 

Grand empire c'est être empereur de soi.

No vuelh de Roma l' emperi.

A. Daniel: Ab guay so.

Je ne veux l'empire de Rome.

Sai conquerir l' emperi alaman.

Aimeri de Peguilain: En aquel temps.

Conquérir ici l'empire allemand.

CAT. Imperi. ESP. PORT. IT. Imperio. (chap. Imperi, imperis.)

3. Emperaire, Emperador, s. m., lat. imperatorem, empereur, chef.

Ieu no vuelh reis esser ni emperaire.

(chap. Yo no vull sé rey ni emperadó.)

Peyrols: Ben dei chantar. 

Je ne veux être roi ni empereur. 

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs. 

Al emperador dreiturier, 

Frederic.

B. de Ventadour: En aquest. 

A l'empereur juste, Frédéric. 

Fig. Reys del cortes e dels pros emperaire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc. 

Roi des courtois et des preux empereur. 

Gran senhoria te donarai, si es emperayres de te mezeys.

V. et Vert., fol. 33.

Je te donnerai grande seigneurie, si tu es empereur de toi-même.

CAT. Emperaire, emperador. ESP. PORT. Emperador. IT. Imperatore. (chap. Emperadó, emperadós.)

4. Emperairitz, s. f., lat. imperatrix, impératrice.

Portava armas imperials, e s fazia apelar emperaire, e sa molher emperairitz. V. de P. Vidal. 

Portait armes impériales, et se faisait appeler empereur, et sa femme impératrice.

Car l' emperairitz m' en somo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Car l'impératrice m'en somme.

Fig. Maires de Dieu, Verges emperairitz. 

R. Gaucelm: Ab grans treballs. 

Mère de Dieu, Vierge impératrice. 

CAT. Emperatris (N. E. Emperatriu). ESP. Emperatriz. PORT. Imperatriz. IT. Imperatrice. (chap. Emperadora, emperadores.)

5. Emperial, Imperiau, Enperiau, adj., lat. imperialis, impérial. 

Ricas armas e cadeira e campolieit emperial. V. de P. Vidal.

Riches armes et siége e tente impériale.

Quan Mos Senher m' ac pres de lei assis

Sobr' un feutre enperiau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Quand Mon Seigneur m'eut près d'elle assis sur un tapis impérial.

Mantelh plus qu' emperials. 

Raimond de Miraval: Tug silh que. 

Manteau plus qu'impérial. 

ANC. CAT. Emperial, imperial. ESP. PORT. Imperial. IT. Imperiale. 

(chap. Imperial, imperials.)

6. Imperatiu, adj., lat. imperativus, impératif.

Auctoritat... imperativa. Eluc. de las propr., fol. 9.

Autorité... impérative.

- Substantiv. Terme de grammaire.

Imperatius es aquel que om commanda. Gramm. Provençal.

(chap. L' imperatiu es aquell que hom (se) mane. Vine, minja, fes, corre, vola, dis, fica, puja.)

L' impératif est celui qui commande homme.

CAT. Imperatiu. ESP. PORT. IT. Imperativo. (chap. Lo tems imperatiu, imperatius, una frasse imperativa, orassions imperatives.)

7. Inperar, Emperiar, v., lat. imperare, commander, gouverner. Substantiv. L' emperi s'en poira clamar 

Delh e del sieu emperiar.

G. Figueiras: Ja de far. 

L'empire pourra en appeler de lui et de son commander. 

Part. prés. Princep inperant. Eluc. de las propr., fol. 2. 

Prince gouvernant. 

CAT. ESP. PORT. Imperar. IT. Imperare. (chap. Imperá, maná, goberná: impero, imperes, impere, imperem o imperam, imperéu o imperáu, imperen; imperat, imperats, imperada, imperades.)


Impetrar, Empetrar, v., lat. impetrare, impétrer, obtenir.

A fin d' impetrar gratia. Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 313.

A fin d'obtenir grâce.

Privilegis impetrats et a impetrar.

(chap. Privilegis impetrats y a impetrá.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35.

Priviléges impétrés et à impétrer. 

No empetrara ni fara impetrar perdon ni indulgencia.

(chap. No impetrará ni fará impetrá perdó ni indulgensia.)

Tit. de 1318. DOAT, t. XLII, fol. 219.

N' obtiendra ni fera obtenir pardon ni indulgence.

Part. prés. subst. Lo impetrant sera executat. Fors de Béarn, p. 1072.

L'impétrant sera exécuté.

Part. pas. Privileges empetrats.

(chap. Privilegis impetrats.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35. 

Priviléges impétrés.

Totas letras empetradas.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Toutes lettres impétrées.

Tota gracia impetrada de la cort de Roma.

Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323.

Toute grâce impétrée de la cour de Rome. 

ANC. CAT. Empetrar, impetrar. ESP. PORT. Impetrar. IT. Impetrare.

(chap. Impetrá: obtindre, conseguí una grassia, don, demanánla primé o previamen: impetro, impetres, impetre, impetrem o impetram, impetréu o impetráu, impetren; impetrat, impetrats, impetrada, impetrades. Los sans són impetradós y no donadós, perque impetren la grassia a Deu, y es ell qui la done, o no.)

2. Empetrador, s. m., lat. impetrator, impétrant, obtenteur.

Li san son doncx empetrador

D' alcus bes e non donador.

Brev. d'amor, fol. 75.

Les saints sont donc obtenteurs d'aucuns biens et non donneurs. 

ESP. Impetrador. IT. Impetratore. (chap. Impetradó, impetradós, impetradora, impetradores.)

3. Perpetrar, v., lat. perpetrare, perpétrer, commettre, consommer, accomplir.

Part. pas. Quand lo dit gentilhome aguet fait e perpetrat lo dit murtre.

Chronique des Albigeois, col. 4. 

(chap. Cuan lo dit gentilhome habíe fet y perpetrat lo dit assessinat u homissidi; consumat, cumplit. Té sempre un sentit negatiu, roín.)

Quand ledit gentilhomme eut fait et consommé ledit meurtre.

Per malefici perpetrat e fach en la dicha vila. Charte de Gréalou, p. 112.

(chap. Per malesa (malefissi) perpetrada y feta a la dita vila.)

Par maléfice perpétré et fait en ladite ville. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Perpetrar. IT. Perpetrare. (chap. Perpetrá: perpetro, perpetres, perpetre, perpetrem o perpetram, perpetréu o perpetráu, perpetren; perpetrat, perpetrats, perpetrada, perpetrades.) 


Impetuosamen, Empetuosamen, adv., impétueusement.

Ni plus impetuosamen. Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 325. 

Ni plus impétueusement. 

Anar en las batalhas saviament, e non pas empetuosamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Aller dans les batailles sagement, et non pas impétueusement.

CAT. Impetuosament. ESP. PORT. IT. Impetuosamente. 

(chap. Impetuosamen: en ímpetu.) 


Inanicio, s. f., du lat. inanis, inanition, faiblesse.

Vigilia, inanicio.

Per tropa abstinencia et inanicio.

Eluc. de las propr., fol. 27 et 35.

Veille, inanition.

Par excessive abstinence et inanition.

ESP. Inanición. PORT. Inanição. (chap. Inanissió, inanissions: debilidat, fluixera extrema, normalmen per falta de alimén. Los catalans fan aná paraules com feblesa, fransés faiblesse, feble, febla.)


Increpar, Encrepar, v., lat. increpare, réprimander, accuser, apostropher, reprendre.

Part. pas. Increpat de trahition. Fors de Béarn, p. 1093.

(chap. Increpat, acusat de traissió.)

Accusé de trahison.

An encrepat e cargat lo dit conte. Chronique des Albigeois, col. 29.

Ont apostrophé et chargé ledit comte.

ANC. FR.

Puis increpez ceste mort qui nous fraude, 

En luy prouvant par dits philosophaux, 

Comme inutile est son dard et sa faux.

Clément Marot, t. III, p. 283.

Commancèrent à blasmer et incréper... icellui. 

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 852.

CAT. ESP. PORT. Increpar. IT. Increpare. (chap. Increpá: increpo, increpes, increpe, increpem o increpam, increpéu o increpáu, increpen; increpat, increpats, increpada, increpades; acusá, fotre la martellada, inculpá.)


Indi, Endi, s. m., inde, indigo.

Voyez Capmani (Capmany), Coll. Diplom., t. I, P. 378.

Grana e roga e brezilh,

Indi et alun atressi.

Évangile de l'Enfance.

Écarlate et garance et brésil, indigo et alun également.

Indi... bela mixtura de color cerulenca et purpurea.

Eluc. de las propr., fol. 267. 

Inde... beau mélange de couleur azurée et pourpre. 

Si l' endi no s vent en Narbona. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 152. Si l' inde ne se vend pas à Narbonne.

- Adjectiv. Violet.

Los sendatz gruecx, indis et blaus.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Les étendards jaunes, violets et bleus.

Sendatz vermelhs, endis e ros.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Drapeaux vermeils, violets et rouges.

ANC. FR. Le roy avoit vestu une cotte de samit ynde. Joinville, p. 21.

Et voit sor sa destre mamiele

Une violette nouviele,

Inde paroir sor la car blanche.

Roman de la Violette, p. 34.

Está plorán. No té mamelles.

CAT. Indi. ESP. Indio (chap. blavet; índigo).

Indicar, v., lat. indicare, indiquer.

Om no pot pas indicar.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., c. Ier. 

On ne peut pas indiquer. 

CAT. ESP. PORT. Indicar. IT. Indicare. (chap. Indicá: indico, indiques, indique, indiquem o indicam, indiquéu o indicáu, indiquen; indicat, indicats, indicada, indicades.)

2. Indicatio, s. f., lat. indicatio, indication.

Usatz en la curacio de tots vostres malautes de pronosticacio e indicatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

Usez dans la cure de tous vos malades de pronostication et indication.

CAT. Indicació. ESP. Indicación. PORT. Indicação. IT. Indicazione.

(chap. Indicassió, indicassions; v. indicá.)

3. Index, s. m., lat. index, index. 

Detz... segon apelam index. Eluc. de las propr., fol. 49.

(chap. Dits... al segón li diém índice.) 

Doigts... nous appelons le second index.

CAT. Indice, ESP. (chap. índice) PORT. Index. IT. Indice.

4. Indicatiu, s. m., lat. indicativus, indicatif, terme de grammaire.

Indicatius es apelatz, quar demostra lo faiz que om fai.

Tems del indicatiu de la prima conjugazo. Gramm. provençal.

Est appelé indicatif, car il indique le fait que l'on fait.

Temps de l' indicatif de la première conjugaison. 

CAT. Indicatiu. ESP. PORT. IT. Indicativo. 

(chap. Indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)


Indigentia, s. f., lat. indigentia, indigence, besoin.

Si cum no hagues de loc indigencia. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme s'il n'eût besoin d'espace. 

CAT. ESP. PORT. Indigencia. IT. Indigenza. (chap. Indigensia, indigensies. La Ascuma estaríe en indigensia si no fore per les subvensions que se donen als llepaculs del catalanisme.)

2. Indiger, v., lat. indigere, avoir besoin, manquer de.

Indigeys que sia inscidit.

Que tu indigescas de incizio.

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 15.

Il a besoin qu'il soit coupé.

Que tu aies besoin d'incision.

IT. Indigere. (chap. Nessessitá, tindre nessessidat; indigén, indigens, indigenta, indigentes.)

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrinacuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Forneraforneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)