Mostrando las entradas para la consulta comte ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta comte ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de enero de 2023

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357)

XI.


Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida. (Vid. pág. 58.) 
(N. E. á : a; órden : orden; ligeros cambios de ortografía. Empieza en la página 246 del pdf que edito.)

Comienza por varios trozos de los Santos 4 Evangelios; lo qual indica que el códice sirvió para el acto de prestar el juramento acostumbrado los Paheres y otros oficiales públicos de dicha ciudad. Sigue a esto un calendario ms. hacia la mitat del siglo XIV; después de lo cual ya no contiene otra cosa mas que noticias de varios sucesos particulares de esta ciudad, notadas sin orden cronológico; y esto y el carácter particular de cada una de ellas, obliga a tenerlas por coetáneas. De ellas copié las siguientes, que pueden ser importantes por algún respeto, puestas por orden cronológico.
IX. kal. februarii anno Domini MCCCXL septimo, vespere nativitatis Domini honorabiles Raimundus Boxo (Boix, Boj, Buj), et Bereng... paciarii civitatis Ilerdae afirmarunt in mimicos (así se lee enmendado por mano coetánea; y en lo raspado se conoce que decía in iogolatores) Simonem de Ortega, et Apparicium de Perpiya (Perpignan y variantes). 

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357) estants pahers los honrats en . dalos (d' Alós), en R. de Carchassona (Carcasona, Carcassona, Carcassone), en P. de Timor, e en Nicholau Çabater, fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat; et donenli de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs. (parece que pone sot. : sous barchinonesos, sueldos barceloneses) - El dit Cornamusa jurá sobre los Sants IIII. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.

A XIII. del mes dagost, any M.CCC. noranta hu (1391), fonch fet en la ciutat de Leyda lo insult dels Juheus; e foren morts LXXVIII. (78) Juheus, e mesos tots en una biga al Pla dels Tramenós. Tots los altres Juheus se bategaren, e feren sglesia de la sinagoga, y  (y griega, no i latina) meterenli nom Sancta Maria del Miracle; en la qual los conversos tenen vuy lo sementir. (Esta nota es de letra del siglo XV., que parece haber retocado otra anterior ya borrada).
XXVII. junii, M.CCC.XC. septimo honorabiles dominicus de Montsoar (Monsuar), et ... Paciarii civitatis Ilerdae, affirmarunt in mimum civitatis eiusdem Antonium de Benavarre ... qui praestitit iuramentum de serviendo bene et legaliter officium de trompeta ... et tradiderunt ei unam trompam ad quodam penon dictae civitatis.

Divendres a tres del mes de agost, que fonch dia de la Invencio de Sent Steve, l'any M.CCCC.VIII. (1408) lo Rey de Navarra entra en Leyda; lo qual anava al Rey de França; et fonchli fet present per los Senyos de Pahers de quatre parells (: 8) de Pahons, et de un carratell de vin blanch. E anaven en sa compaya lo Comte de la Marxa, et lo fill del Comte de Foix.

Disapte a XVI. del mes de març lany M.CCCC. e nou (1409), entra lo molt reverent Pare en Xst. en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat: al qual fou feta tota honor per la dita ciutat.

De maestre Vicent Ferrer. = M.CCCC.VIIII. (1409) = Disapte a XIIII. del mes de deembre l'any desus dit lo reverent religios maestre Vicent Ferrer, maestre en sancta Teulogia, entra en la ciutat de Leyda ora entre vespres et completa, o guaix (guax más arriba), al qual isqueren reebre Don Johan, Comte de Cardona, e la Comtesa, mare sua, et los honrats en Francesch Cortit, en Johan Civera, en Bernat del Coll, e en Salvador Botella, Pahers, e molta altra gent infinida. Lo qual entra per lo cami del monestir de ntra. Dona Sancta Maria del Carme. E estech en la ciutat del dit dia fins al dia seten de giner del any M.CCCC. e deu (7 de enero de 1410); e feu hic vint e quatre sermons. E lo dit dia que fou dia de Sent Julia, partinch e anassen al loch de Artessa (Artesa), una legua de Leyda. Otra mano más moderna añade lo siguiente:

Hi trobaren lo bastiment de fust en quel meteren en lo monestir de Prehicadors en la capela sua.
Lo primer dia de maig (f. març) del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC.XIII. (1413) fonch pres Muntarago (: Montearagón) per la companya de Don Anton de Luna. E dia XVIII. de abril del any damunt dit fo pres Trasmor per la dita companya. E apres lo iorn de Sent Johan del dit any vingue lo Comte d' (el apóstrofe no se lee bien, en el pdf se ven como dos puntos : muy grandes) Urgel fins en la orta de Leyda ab sa companya per occuparse la ciutat. E apres dimars mati ques comptave XXVII. del mes de juny, any damunt dit, vench mossen P. Ramon de Fluvia ab tota la dita companya del dit Comte en lo Mercadal; e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal, e altres per los troços; et cremaren torres et cases del terme, et los molins den Crisagual ... Et puix anarensen a alaudir a Benavent, e aqui aleugaren aquel dia, e ab dit Comte.
Fonch ben defesa la ciutat, en tal manera que entre nafrats et morts ni hac de la part del dit Comte ben LX homens o pus; y mes que per gratia de Deu negu de la ciutat noy pres mal.
En apres digous ques comptave quatre del mes de agost any damunt dit M.CCCC treze (1413), hisque la bandera de la ciutat contra lo dit Comte: e hisque per lo pont maior: e aquella nit sen ana a Termens. E lo cendema, qui fonch dia de Sent Domingo (¿por qué no le llaman Sant Diumenge?), lo Senyor Rey en Ferrando (Fernando I de Aragón) posa lo siti sobre Balaguer.
Dimecres dia de omnium Sanctorum (tots sants; todos los santos) 
Don Jaime d'Urgell se mes tot soltament en mans del Senyor Rey d'Arago, any M.CCCC.XIII. (1413)

Dimecres a quatre de març any mill CCCC.XVIII. (1419) entre en Leyda lo Legat de nre. Senyor lo Papa Marti.
Dimarts al sol exit, dia de Sentana, quis comptave XXVII. de Juliol any M.CCCC.XXXV. (1435), parti de la present ciutat lo Rev. Micer Domingo Ram, administrador del present bisbat de Leyda, e Cardenal de Sent Johan e Sent Pau, novellament elet en Arquebisbe de Terragona; lo qual parti exint per lo Pont maior, tenint la via vers Terragona per entrar en posesio del dit Arquebisbat.
Diluns quis compte ha XI del mes deembre any M.CCCC.XL hu (1441), fonch haçotada madona Nalauterra … e posada en lo costel.
Lo cendema de Senta Tecla, quis comptave vint e quatre del mes de setembre del any de la Nativitat de nre. Senyor M.CCCC.XXXXIIII. (1444) estents Pahers los molt honorables en Gispert Matheu, Bertran de Pens, Bernat Carnicer, e en Jacme dez Castell, ffonch passat lo trauch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso, e Lope de la Gueralde, bischahins, ab los aiudants que tenien en la dita mina. La qual mina era de vogua molt fort; la qual ses aguda a minar et foradar ab poder de foch e martells molt acerats, que en un mes los obres no fahien sino quatre palms. La qual mina e ciquia uberta fins en la ciquia vella, que ya y ere, costa (costá : costó) a Leyda ...
En l'any de M.CCCC.L tres (1453), diluns a XII. de agost, stants Pahers los honorables en Loys de Montsuar, Gispert Matheu, Bnt. (Bernat) Gralla, e Johan Caslà, en Pons de Vilaffrancha Sindich, en Ferrer Compañy 
(: Company; la ñ es dudosa ya que la virgulilla es más bien un guión más alto de lo normal; en textos de Mallorca se encuentra muchas veces añy) 
rational, en Bnt. Antist scriva de la casa de la Payria, fforen començades de enderrocar les cases del sol del pes del Rey, ahont se ha de ffer l'ospital general de la ciutat. E costaren de compra les dites cases quatrecentes e set llrs. (lliures)
Disapte, XIII. del mes de abril del any M.CCCC.L quatre fonch feta una solempne professo al dit spital, hont dix la missa, e sermona lo Bisbe Gaçet. E aquel dia foch posada la primera pedra en lo dit spital; la qual hi posaren Mossen Manuel de Monsuar, Dega de la Seu de Leida, Mossen ... de Vallterra Canonge, Mossen Luis de Monsuar, e Mossen … Gralla. (Sin embargo no continuó esta obra hasta el año 1509, como dice otra nota.)

A XXI de deembre del any M.CCCC.LXXIIII (1474). lo magnifich Conseyll General de la present ciutat, ab auctoritat e decret dels magnifichs y rev. Senyors Oficial del Senyor Bisbe, e del Cort y Veguer de la dita ciutat, ordena que a negu sia permes donar a les fonts a ningun fillol o fillola, mes de hun real de argent.

Digous (se lee Digons, clara errata u, n) en la nit qui comptaven ... del mes de abril, any M.CCCC.LXXIII. (1473) se crema la segrestia de la Seu de Leyda, et se cremaren molta rica capa de brocat, molts draps de brocat de empaliar, e molts altres richs joyels e creus, qui valen pus de cent milia florins. Restauraren lo Sant Drap de Jesu Xst, la custodia, alguns libres missals, que entre tot ere de molt poca valua. Cremas hun fadri.

Sin data de año se halla el artículo siguiente de un bando sobre los privilegios concedidos a los estudiantes de la universidad de Lérida y el territorio en que les valían:

E encara us fa hom a saber, que les afrontacions dels lochs que son assignats a estatge dels scolars, e dins los quals son privilegiats segons les dites penes, son aquestes: ço es a saber: de la porta dels Boters tro a la porta de Sent Gili, segons que clou lo mur de la ciutat: e de la torre de Besora per les parets dels Preycadors a quall tro a la dita porta de Sent Gili: e de la dita porta dels Boters tro a la plaça maior de la Cadena del Romen, e dallen a en sus, o per la carrera que va a Sent Andreu: et pel carrer d' Odena tro al mur veyll de pedra de ios (de ius, dejus, de yuso) lo palau del Bisbe carrera dreta: e daltra tro a la dita torre de Besora, axi com se te lo mur de pedra; ab tot ço que es dins enclos.

jueves, 28 de diciembre de 2017

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalan.

Bernat Desclot:

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/bernardo-desbots-historia-del-rey-d-pedro-de-aragon-y-de-sus-antecesores-en-catalan-vol-i-mss-5939--0/html/00f25e16-82b2-11df-acc7-002185ce6064_10.html

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalán

(página V)

MDCCXXXII (1732)

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán, página 5


Del plech del llibre

Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (o Asumtarago : abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en Jac (con un símbolo encima, tipo virgulilla) e de madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.             

(quien quiera leer más que consulte la web de arriba. Semejantes barbaridades sólo las puede leer un iluso indocumentado, o una ilusa indocumentada)

Del plech del llibre  Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran

valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla

que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en

madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.







jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XIII, Martín, carta, duque de Gandía


XIII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Car oncle. Segons havem novellament entes vos per via de testament haurietsfet vostre hereu nostre molt car primogenit lo rey de Siciliadeseretant lo comte de Dinia vostre fill e la causa impulsiva a vos en aço parria esser alguna ingratitud del dit comte: e jatsia nos hajam desplaert daço axi com vos algunes vegades havets vist e volriem que lo dit comte fos a vos obedient et devot fill axi com deu et es tengut et obligat per leydivinal et natural nos diverses vegades li ho havem manat et encarregat empero nons par que per semblant ingratitud deyats axi agrament procehir contra lo dit comte ne axi desheretar aquell la qual cosa parria mes inhumana que consonant a equitat alguna de rao volentli tolre ço que Deus li ha donat ço es filiacio e dret de primogenitura vostra: ne pensets que lo dit rey nostre primogenit accepte lo dit heretament axi com nos segons vos sabets nol volguem acceptar vos estant malalt en lo nostre reyal de Valencia car no es leguda cosa mayorment als reys acceptar ne pendre res que sia en destret daltre nespecial contra persones conjunctes en deute de sanch axi com es lo dit comte ab nos e ab lo dit rey nostre fill: perqueus pregam et consellam que per reverencia de Deu et honor e contemplacio nostra reconciliets benignament lo dit comte fill vostre reduint aquell en vostra gracia e benediccio postposades totes altres sinistres informacions car nos per altres letres nostres molt punyents e carregoses scribim de present al dit comte que ell en totes coses sia a vos obedient e bon fill e creem fermament que ho fara certifiquanslo que del contrari nos hauriem gran desplaer e li ho dariem per obra a conexer. Dada en la torre den Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur duci Gandie.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.

lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:
cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.

miércoles, 24 de enero de 2024

Lexique roman; Compactio - Contar

Compactio, s. f., lat. compactio, compacité.

Entre totz metals es de maior compactio.

Es plus ferma per maior compactio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 183 et 173.

Entre tous métaux est de plus grande compacité.

Est plus ferme à cause de plus grande compacité et liaison.

IT. Compazione.


Compendios, adj., lat, compendiosus, abrégé, accourci.

(chap. compendiós, compendiosos, compendiosa, compendioses; abreviat, abreviats, abreviada, abreviades; acursat, acursats, acursada, acursades.)

O son... compendiosas. Leys d'amors, fol. 26.

Où elles sont... abrégées.

CAT. Compendios. ESP. PORT. IT. Compendioso.


Comprar, v., lat. comparare, acheter, acquérir.

(chap. comprá: compro, compres, compre, comprem o compram, compréu o compráu, compren; comprat, comprats, comprada, comprades; crompá.)

Perqu'eu soi sa vengutz a vos

Vendre pretz, si 'n voletz comprar.

(chap. literal: Perque yo soc (hay) açí vingut a vos a vendre mérit (preu), si ne voléu comprá. 

Gui de Glotos: Diode ben.

C'est pourquoi je suis venu ici vers vous vendre mérite, si vous en voulez acheter.

La bella que m compret baizan.

(chap. La bella que me va comprá besán)

Berenger de Palasol: Mais ai de.

La belle qui m'acheta en embrassant.

Mielhs qu'aiselh c'om compr' e ven,

Soi vostres senes estraire.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.

Mieux que celui qu'on achète et vend, je suis vôtre sans restreindre.

Proverb. Que car deu comprar qui car ven.

(chap. Que car deu comprá qui car ven. Si en ves de comprá escribim comprar, encara que la r final dels verbos no se pronunsie, y no cal escríurela, tindríem una frasse calcada, igualeta, del ocsitá al chapurriau. En catalá es igual que en ocsitá.)

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Que cher doit acheter qui vend cher.

ANC. FR. Nus n'a bien, s'il ne le compere.

Roman de la Rose, v. 2610.

Que puis-je comparer plus cher

Que mettre cueur, vie et courage.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 499.

CAT. ESP. PORT. Comprar. IT. Comprare, comperare.

2. Compra, s. f., achat, acquisition.

Aus, tu que fas compras e vendas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui fais achats et ventes.

En la carta de la deita compra.

(chap. A la carta de la dita compra.)

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 226.

En la charte dudit achat.

CAT. ESP. PORT. IT. Compra.

3. Comprazos, s. f., achat, acquisition.

Comprazos e vendezos son faitas per cossentiment que l'us hom a

ab l'autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Acquisitions et ventes sont faites par consentement qu'un homme a avec l'autre.

4. Compraire, Comprador, s. m., acheteur, acquéreur.

N'es tengut lo compraire de tot aquo qu'en pervent a lui, enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu'el n'ag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

L'acheteur en est tenu de tout ce qui lui en provient, encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.

Enans si son faich comprador

O toledor qui no lor ven.

Arnaud de Cominge: Be m plai.

Au contraire ils se sont faits acheteurs ou ravisseurs envers qui ne leur vend.

Sera tengutz de vestir los compradors.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 40.

Sera tenu d'investir les acheteurs.

CAT. ESP. PORT. Comprador. IT. Compratore. (chap. Compradó, compradós, compradora, compradores; crompadó etc.)

5. Acomparacio, s. f., acquisition, accumulation.

Acomparacio dels bens de la terra. V. et Vert., fol. 10.

Acquisition des biens de la terre.


Coms, s. m., lat. comes, comte.

Coms venant de comes était sujet, et comte venant de comitem, régime au singulier.

El era coms, ar es ricx reys.

(chap. Ell ere comte o conde, ara es ric rey. 

Observéu la diferensia que ñabíe entre díli a un comte o díli rey, encara que un comte be podíe sé mol ric. Lo de condes-reyes de Bofarull, bufa al ull, comtes-reis, es de rissa, com casi totes les catalanades.)

Folquet de Marseille: Ai! quant gent.

Il était comte, maintenant il est riche roi.

Lai al comte proensal on que sia.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Là au comte provençal où qu'il soit.

Fig. Quar vos es coms de valor e de sen,

E coms de joy e coms d'abelhimen.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Car vous êtes comte de valeur et de sens, et comte de joie et comte de gentillesse.

L'ancien français employa aussi cuens, quens, coms pour le sujet, et

comte pour le régime au singulier.

ANC. FR. Suj. Hues li cuens de la Marche et Thiebaus cuens de Champagnie, et Pierre, dit Mauclers, qui fu cuens de Bretagnie,

firent conspiration. Annales du règne de S. Louis, p. 164. (N. E. Rey San Luis IX de Francia.)

Li quens l'ama, s'en fist s'amie.

Roman de Rou, v. 5403.

Rég. Fit semondre par ban royal le comte de la Marche.

Annales du règne de S. Louis, p. 164.

Alun çà el cumte Richart.

Roman de Rou, v. 5586.

CAT. Compte (N. E. tendría que ser comte, sin p, porque compte es de computo, pero se encuentra de las dos maneras en muchos textos antiguos). ESP. PORT. Conde. IT. Conte.

- Consul.

Coms fo de Roma. Poëme sur Boèce. (coms : consol; pl. consols)

Il fut consul de Rome. (ESP. cónsul; chap. cónsul, a Beseit mote, “consolet”)

2. Comtor, s. m., comtor, qualité après celle de vicomte.

Ni ai amic c'ab si m'aus retenir,

Coms, ni vescoms ni comtors.

G. de Berguedan: Un sirventes ai en.

Et je n'ai ami, comte, ni vicomte, ni comtor, qui avec soi m'ose retenir.

E 'lh cavalier e 'lh comtor

E 'l baron e 'lh vavassor.

P. Vidal: Tant ai ben.

Et les chevaliers et les comtors et les barons et les vavasseurs.

Cortz de prelatz

O de rey o de comtor.

B. Carbonel: Amors per aital.

Cour de prélat ou de roi ou de comtor.

ANC. FR. Li mestre prince et li contour

Qui dou pueple estoient seignour.

V. Ms. de J.-C. Carpentier, t. I, col. 1113.

Cel jor il i ot maint prince,

Maint duc et maint contors.

R. d'Ourson de Beauvois. Roquefort, t. 1, p. 291.

3. Comtessa, s. f., comtesse.

Qu'a la pro comtessa prezan

Fassa ma chansonet' auzir.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Qu'il fasse ouïr ma chansonnette à la noble comtesse méritante.

4. Comtat, Contat, s. m. et f., comté.

Aquest comtat

Vos cresca 'l reys ab Bretanha.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que le roi vous augmente ce comté avec la Bretagne.

Destruire tota la contat.

Chronique des Albigeois, col. 40.

Détruire tout le comté.

ANC. CAT. Contat. ESP. PORT. Condado. IT. Contado. (chap. condat, condats)

5. Comtiu, s. m., comté.

Sia 'l comtius d'aquel qui tenra Carcasonna...

Sia lo comtius sens devats.

Titre de 1034.

Le comté soit de celui qui tiendra Carcassonne.

Le comté soit sans exceptions.

6. Comtal, adj., comtal, de comté.

Quar en cort comtal

Dis vostra lengua parliera

Al comte greu mal.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Car en cour comtale votre langue parleuse dit au comte grand mal.

Subst. - Comte.

No m sove com me fes comtal.

T. de Lignaure et de G. de Borneil: Ara m platz.

Je ne me souviens pas comment il me fit comte.

CAT. ESP. Condal.

7. Vescomt, s. m., vicomte.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far ni de pretz no us soveigna...

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz.

Cadenet: De nuilla ren.

Vicomte, peu vous aime qui vous enseigne que de bien faire ni de mérite ne vous souvienne...

Et je le dis pour le vicomte de Burlat.

CAT. Vescompte. ESP. Vizconde. PORT. Visconde. IT. Visconte.

8. Vescomtessa, s. f., vicomtesse.

Pros vescomtess', ab cor gen

A Ventedorn vos prezen

Mon comjat.

G. Faidit: Gen fora.

Honorée vicomtesse, avec coeur gentil, à Ventadour je vous présente mon congé.

CAT. Viscomptessa. ESP. Vizcondesa. PORT. Viscondessa. IT. Viscontessa.

9. Vescomtat, s. m., vicomté.

Las costumas del vescomtat.

(chap. Les costums del vizcondat.)

Tit. de 1392. DOAT, t. CLVIII, fol 42.

Les coutumes de la vicomté.

E 'l quatre vescomtat

Del Lemozi.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Et les quatre vicomtés du Limousin.

CAT. Vescomptat. ESP. Vizcondado. PORT. Viscondado. IT. Viscontado.

10. Vescomtal, adj., vicomtal.

Entro als molis vescomtals.

Tit. de 1271. DOAT, t. XLVIII, fol 147.

Jusqu'aux moulins vicomtaux.

En la cort vescomtal.

Titre de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, p. 240.

En la cour vicomtale.

- S. f., vicomtesse.

De Chales la viscomtal

Vuoil que m done ad estros

La gola e 'ls mans amdos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Je veux de la vicomtesse de Châles qu'elle me donne entièrement la gorge et les deux mains.


Comtar, Condar, v., lat. computare, compter.

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aips ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Ni je ne saurais discerner ni compter les votres bonnes qualités.

E fai dos jorns una letra e s conta doblamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et une lettre marque deux jours et se compte doublement.

Part. prés. Pagadas en deniers cuntans.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K., 17.

Payées en deniers comptants.

Part. pas. Virtuz ses discretio es condada per vice.

Trad. de Bède, fol. 53.

Vertu sans discrétion est comptée pour vice.

ANC. CAT. Comptar. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Compte, Comte, (N. E. la p de computatio se pierde, lo que origina la confusión entre comte y compte, conde y cuenta, cuento) s. m., lat. computatio, compte, calcul, nombre.

Mil tan es doblatz sos bes

Qu'el comtes de l'escaquier.

P. Vidal: Tant an ben.

Son mérite est doublé mille fois autant que le compte de l'échiquier.

Car plus greu comte que d'arena

Port de pecat sus en l'esquena.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Car je porte sur l'échine un plus grand compte de péché que de sable.

Loc. Rendras comt' al jutjamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu rendras compte au jugement.

Adv. comp. Sobrevengro lhi Sarrazi ses comte, et assalhiro los.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.

Survinrent les Sarrasins sans nombre, et les assaillirent.

CAT. Compte. ESP. Cuenta. PORT. Conta. IT. Conto. (chap. pórtam la cuenta, passarem cuentes; encara no sé si se escriu Torre del Compte o Comte, y si se referix al conde o a cuentes que se passaben allí.)

3. Comdador, adj., comptable, à compter.

IIII dias comdadors del temps de la confession.

Statuts de Montpellier de 1258.

Quatre jours comptables du temps de l'aveu.

4. Acontar, v., indiquer, marquer.

Quant hom lor o aconta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Quand on le leur indique.

5. Bescomtar, v., mécompter.

E vai tro al mes de novembre duran

XXII jorns, qui no y vol bescomtar.

Serveri de Girone: Un vers farai.

Et va jusqu'au mois de novembre, durant vingt-deux jours, qui n'y veut mécompter.

CAT. Bescomptar.

6. Besconte, s. m., mécompte.

Que no prenas l'un per l'autre car... lo besconte.

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 34.

Que tu ne prennes l'un pour l'autre car... le mécompte.

7. Mescomptar, v., mécompter.

Quan per gazang fai falceza

En mezura o en pezar

O en nombrar per mescomptar.

Brev. d'amor, fol. 119.

Quand pour profit il fait fausseté en mesure ou en peser ou en nombrer par mécompter.

8. Menescompte, s. m., mécompte.

Fals prebostz, fals curials e fals jutges, que emblon las esmendas e

las rendas a lurs senhors, e fan menescompte en despessas et en

receptas. V. et Vert., fol. 14.

Faux prévôts, faux curiaux et faux juges, qui volent les amendes et les rentes à leurs seigneurs, et font mécomptes en dépenses et en recettes.

9. Sobrecomtar, v., surfaire.

Sei hoste tut de lui se lauson,

Tant no 'l sobrecomtan ni 'l bauzon

Mais no lur don' al departir.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Ses aubergistes se louent tous de lui, ils ne le surfont ni ne le trompent tant qu'il ne leur donne davantage au départ.

10. Compot, s. m., lat. computum, comput.

Els termes del compot volc tornar en vers plan.

V. de S. Honorat.

Il voulut tourner en vers simple les termes du comput.

ESP. Cómputo. PORT. Computação. IT. Computo.


Con, s. m., vagin, utérus.

Domna grassa ab magre con.

(chap. Dona gorda en magra figa. Magra, magre, que té poca grassa o greix, sec, seca, prim, prima.)

Le moine de Montaudon: Fort m'enoia.

Dame grasse avec maigre vagin.

2. Conin, adj., histérique, utérin.

Tro sent la doussor conina.

(chap. Yo u traduiría com: hasta que sén la dolsó de la figa.)

G. de Berguedan: Un trichayre. (: trichaire : chap. traidó)

Jusqu'à ce qu'elle sente la douceur histérique.

Segon plazenza conina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Selon jouissance histérique.

(ESP. Coño, chocho, vagina, concha, etc. chap. figa, valensiá: la figa t'agüela.)


Conca, Concha, Comca, s. f., lat. concha, bassin, cuvette, conque.

Conca d'aram.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuvette d'airain.

Davant la porta hac una font...

Qui sortz en una conca d'aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Devant la porte eut une fontaine... qui sourde en une conque d'or.

CAT. ANC. ESP. Conca. (ESP. MOD. Cuenco, bacín, vasija, etc.) 

PORT. Concha. IT. Conca.

- Coquille, coquillage.

Alcunas petitas conchas que hom troba en mar... On mays las conchas recebo d'ayre rozenc, maiors perlas engendro.

Eluc. de las propr., fol. 266 et 189.

Certains petits coquillages qu'on trouve en mer... Plus les coquillages reçoivent d'air de rosée, plus ils engendrent perles grandes.

- Cavité de l'oreille.

San Lop a especial gracia de guerir de mal de comca.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Saint Loup a la grâce spéciale de guérir du mal de conque.

IT. Conca.

2. Coscolha, s. f., lat. conchula, coquille.

Tortuga... nul autre animant ab escata ni am pluma ni am coscolha ha vezica. 

(chap. Tortuga... cap (: nul : 0) atre animal en escata ni en ploma ni en clasca té vejiga o bufeta.)

Eluc. de las propr., fol. 260.

Tortue... nul autre animal avec écaille ni avec plume ni avec coquille n'a vessie.

ESP. Conchucla (caparazón, concha). IT. Conchiglia. (N. E. valenciano, clóchina : ESP. mejillón, chap. musclo, musclos, mejilló, mejillons.)

Concret, adj., lat. concretus, concret.

Concret apelam coma cavalier en respieg de cavalaria... cavalier es concret et abstrayt es cavalaria.

Leys d'amors, fol. 143.

Nous appelons concret comme chevalier par rapport à  chevalerie... chevalier est concret et chevalerie est abstrait.

CAT. Concret. ESP. PORT. IT. Concreto. (chap. concret, concrets, concreta, concretes; v. concretá: concreto, concretes, concrete, concretem o concretam, concretéu o concretáu, concreten. Tenim un cardenal, arzobispo de Barchinona, próximamen Papa de Roma, que parle chapurriau, y lo defén; en concret, un de Queretes, Juan José Omella Omella, católic, discípul de Cristo, pero en apellit de Moro, de una dinastía ben coneguda. Este apellit ha perdurat prou al seu poble. Cuan está a Roma, está mes prop de Deu y mes llun del Dimoni.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

2. Concretiu, adj., concrétif.

Alcus so concretius, cum es aquest nom, Dieus.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Quelques uns sont concrétifs, comme est ce nom, Dieu.

3. Concrecio, s. f., lat. concretio, assemblage, mélange, concrétion.

Noms significans per maniera de concrecio.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Nom signifiant par manière d'assemblage.

IT. Concrezione. (ESP. concreción, concisión, concretización.)


Concutir, v., lat. concutere, ébranler, secouer.

(chap. Es algo paregut a sacsá, sacsada, percutí, percut.)

Entro que aquela concutesquas... per so que no concutesca cap e

leda aquel.

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 59.

Jusqu'à ce que tu ébranles celle-là... pour ce que n'ébranle pas le chef et le blesse.

Part. pas. Aprop la femna sia concutida.

(chap. Chiste del Mas de Barberans: la agüela que se moríe, la medissina, sacsá.)

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Après que la femme soit secouée.

2. Concussio, s. f., lat. concussio, ébranlement, secousse.

Am concussio vehement... Concussio e remossio per percussio.

Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Avec véhément ébranlement... Secousse et déplacement par percussion.

CAT. Concussió. ESP. Concusio (: agitación). PORT. Concussão. 

IT. Concussione.


Condamina, s. f., condamine, champ, pré seigneurial.

Per meg la condamina dreitamens als portals.

(chap. Per mich de la condamina dretamén, directamén, als portals.)

Lo carré o la carrera Contamina de Saragossa: calle Contamina de Zaragoza)

Guillaume de Tudela.

Parmi la condamine directement aux portails.

En miey de una condamina.

(chap. Al mich de una condamina. Lo original ocsitá escriu: de una. 

No sé aón, lo ploramiques, atontat, cohet de Calaseit, disseñadó de cochets, Carlos Rallo Badet, alias Pininfarinetes, escribíe que no sabía fé aná lo apóstrofe, o algo per lo estil. Se note que es un papagayo lobotomisat del catalanisme, aragonés víctima del tomàtic. Tindríe que pedre mes tems lligín textos antics, y no repetín la mateixa cantinela a tots los grupos, págines, perfils duplicats y falsos, etc.)

Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, papagayo, lobotomisat, catalanisme, aragonés, víctima del tomàtic


Trad. du tr. de l'Arpentage, cap. 18.

Au milieu d'une condamine.

Condensatiu, adj., condensatif.

Es condensativa o ingrossativa cum glass e l'aigua.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Elle est condensative ou grossissant comme glace en l'eau.

ESP. PORT. Condensativo.


Condire, Condre, v., lat. condere, assaisonner, confire.

Part. pas. Viandas conditas am agras.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Fig. Per que lor diz non es condutz de sal.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

Parce que leur dit n'est pas assaisonné de sel.

E mirabolatz conditz.

(N. E. mirabolatz, alemán Mirabellen, francés mirabelles, son ciruelas pequeñas; chap. pruna, prunes menudes; ne tenim dos abres al hort de  la creu, mol prop del sementeri, casi apegades al caixé de la sequia majó.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Et mirabelles confites.

ANC. ESP. Condir. (MOD. Condimentar, sazonar; en confitura, sazonado, sazonada, sazonados, sazonadas) IT. Condire. (chap. condimentá, arreglá, apañá, confitá, adobá, etc.) 

2. Condar, v., assaisonner.

Fig. Aquel es sabis predicaire que sap condar la suavetat del regne de Deu. Trad. de Bède, fol. 57.

Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.

Part. pas. substantif.

Et on mais li donavan condatz plus saborenz.

V. de S. Honorat.

Et où plus ils lui donnaient repas plus savoureux.

3. Condug, Condut, Conduich, s. m., festin, repas, régal, nourriture.

Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Me plaît beaucoup amusement et gaîté, festin et donner et prouesse.

E fan rics condutz e pleniers.

Raimond de Miraval: Bertran si.

Et font repas grands et pleniers.

Fel de gal li daretz en condug.

(chap. Fel de gall di daréu, donaréu, de minjá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en nourriture du fiel de coq.

ANC. CAT. Condit. ANC. ESP. Conducho. PORT. Conduto. IT. Condutto.

4. Condimen, s. m., assaisonnement.

En loc d'autres delicats condimens.

Eluc. de las propr., fol. 176.

En lieu d'autres assaisonnements delicats.

5. Conduchier, s. m., convive, hôte.

Que hom los tenga per larcs e per bons conduchiers.

V. et Vert., fol. 21.

Qu'on les tienne pour généreux, et pour bons convives.

Li un son bon guerrier,

L'autre bon conduchier.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes.


Condicio, s. f., lat. conditio, condition, état, circonstance.

Que tu aias condicio de filh de rey e de filh de emperador.

V. et Vert., fol. 38.

Que tu ayes condition de fils de roi et de fils d'empereur.

Tota persona de qualque estat ho condicion que sia.

(chap. Tota persona de consevol estat o condissió que sigue.)

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Toute personne de quelque état ou condition qu'elle soit.

Per la condicio del luoc pot hom peccar. V. et Vert., fol. 93.

Par la circonstance du lieu on peut pécher.

CAT. Condició. ESP. Condición. PORT. Condição. IT. Condizione.

2. Conditional, adj., lat. conditionalis, conditionnel.

Substantiv. Causas obscuras o doptosas o en conditionals anonciadas.

Charte de Gréalou, p. 124.

Choses obscures ou douteuses ou annoncées en conditionnelles.

CAT. ESP. PORT. Condicional. IT. Condizionale. (chap. condissional, condissionals.)

3. Conditionalment, adv., sous condition, conditionnellement.

Alcunas conditionalment se contenon en XII articles.

(chap. Algunes condissionalmen se contenen en dotse articuls.)

Doctrine des Vaudois.

Quelques unes sont contenues conditionnellement en XII articles.

CAT. Condicionalment. ESP. PORT. Condicionalmente. 

IT. Condizionalmente.

4. Conditionar, v., conditionner.

Part. pas. Avia gran cors e ben conditionat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 44.

Il avait grand corps et bien conditionné.

Fa home mal condicionat et desordenat.

Eluc. de las propr., fol. 117.

Fait homme mal conditionné et désordonné.

CAT. ESP. PORT. Condicionar. IT. Condizionare.


Confessio, s. f., lat. confessio, confession, aveu.

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Et leur fait vrai pardon avec vraie confession.

Confessions de fora juzizi fachas.

Statuts de Montpellier de 1214.

Aveux faits hors jugement.

CAT. Confessió. ESP. Confesión. PORT. Confissão. IT. Confessione. (chap. confessió, confessions)

2. Confessar, Cofessar, v., confesser, avouer.

En aysso confessava sa nienteza, sa pauretat.

V. et Vert., fol. 90.

En cela il avouait son néant, sa pauvreté.

Il s'est dit spécialement du sacrement de pénitence.

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria.

Pons de la Garde: D'un sirventes.

Car chaque jour nous approchons de la fin, c'est pourquoi chacun se devrait confesser.

Part. pas. Be te foras cofessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Tu te serais bien confessé.

CAT. Confessar. ESP. Confesar. PORT. Confessar. IT. Confessare. (chap. confessá: confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

3. Confes, Cofes, adj., lat. confessus, confés, avoué.

E selhs qu'estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Et ceux qui sont confés et repentants.

Fig. C'aissi, cum sers o pres,

Sui sieus liges confes.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Qu'ainsi, comme serf ou prisonnier, je suis son lige avoué.

Substantiv. De martir pogra far cofes

Mi dons ab un bays solamens.

G. Pierre de Cazals: Ja tant.

De martyr ma dame pourrait faire confés avec un baiser seulement.

ANC. FR. Et fust confés de ses pechiez.

Marie de France, t. II, p. 423.

E ki n'en out proveires prez,

A son veisin se fist confez.

Roman de Rou, v. 12484.

Mon mal, si crieng que je me muire,

Que nuit ne jor point ne me cesse,

Si vueil de vous estre confesse.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 232.

ESP. Confeso. IT. Confesso.

4. Confessor, s. m., lat. confessor, confesseur.

Segon qu'aug dir a cascun confessor.

R. Gaucelm: A Dieu.

Selon que j'entends dire à chaque confesseur.

- Qui confesse une doctrine.

De martyrs e de confessors.

V. de S. Honorat.

De martyrs et de confesseurs.

Glorios confessor de nostre Senhor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Glorieux confesseur de notre Seigneur.

ANC. FR. Il a en vous mal confessor...

Bon martirs e bon confessor.

Roman du Renart, t. III, p. 39, et t. 1, p. 178.

CAT. Confessor. ESP. Confesor. PORT. Confessor. IT. Confessore. (chap. Confessó; v. confessá, confessás: yo me confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

5. Descofes, adj., non confessé.

En abans que morisson en aisi descofes.

(chap. Abans de que se morigueren aixina desconfessats, no confessats.)

Guillaume de Tudela.

Avant qu'ils mourussent ainsi non confessés.

ANC. FR. Se aucuns hons ou aucune fame avoit géu malade huit jours et il ne se volust confesser, et il morust desconfés, tuit li muebles seroient au baron, mes se il moroit desconfés de mort subite, la justice ne la seignorie n'i auroit riens. Établissements de S. Louis, ch. 89.

6. Desconfessat, adj., non confessé.

Los Turcs fals e desconfessatz.

Folquet de Romans: Quan aug cantar.

Les Turcs faux et non confessés.

Ni Baudes ni tu desconfessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Ni Vaudois ni toi non confessé.


Congre, s. m., lat. conger, congre, poisson de mer.

Congres que so anguilas de mar.

(chap. Congrios, que són anguiles de mar. Yo men enrecordo de que a mon yayo Tomás li agradaben perque no tenen espines; se podíe comprá poc peix a Beseit an aquells tems (va viure de 1900 hasta 1987). Allacuanta se veníe peix en un carretó, y de chiquet ya ne vach comprá a un cuartet de la llonja, a Gamundí de Valderrobres. Encara ting al cap les galeres, me enchisen, alguna vegada me van unflá los morros perque no me les minjaba com cal.)

Congre, quan ve la pastura, temen la punctura de ham, rapa 'l no a mors, mas ab las pinulas, e pren sa pastura.

Eluc. de las propr., fol. 138 et 156.

Congres qui sont anguilles de mer.

Congre, quand il voit la pâture, craignant la piqûre de l'hameçon, l'enlève non avec morsure, mais avec les nageoires, et prend sa pâture.

CAT. Congre. ESP. Congrio. PORT. Congro. IT. Grongo.

2. Congra, s. f., congresse, femelle du congre.

Ni manjar congre ni congra.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Ni manger congre ni congresse.


Congrens, s. m., travail, instrument de maréchal, avec lequel on tient les chevaux suspendus.

O ses congrens dels quatre pes ferar.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ou sans travail ferrer des quatre pieds.


Congruent, adj., lat. congruentem, convenable, congru.

Proporcio congruent.

Eluc. de las propr., fol. 14.

Proportion convenable.

CAT. Congruent. ESP. PORT. IT. Congruente. (chap. congruén, congruens, congruenta, congruentes.)


Conil, s. m., lat. cuniculus, lapin.

Que destrura clapier o prendra conils.

(chap. Qui destruirá cachapera o pendrá conills.)

Charte de Gréalou, p. 110.

Qui détruira clapier ou prendra lapins.

Pels de conils, lo cent de conils.

(chap. Pells de conills, lo sentená de conills.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Peaux de lapins, le cent de lapins.

ANC. FR. Rengiers et dains, connins et lievres.

Roman de la Rose, v. 15915.

ESP. Conejo. PORT. Coelho (N. E. como Paulo). IT. Coneglio. 

(chap. Conill, conills, conilla, conilles; cachap, cachaps, cachapa, cachapes; cachapera, cachaperes.)


Conis, s. f., lat. coniza, conise.

Razitz de la herba de conis.

Coll. de Recettes de Médecine.

Racine de l'herbe de conise.

ESP. Coniza.


Conrei, s. m., traitement, festin, équipement.

Merce an li Francey

Ab que veio 'l conrey.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu cossire.

Les Français ont merci pourvu qu'ils voient le festin.

E fos cascus armatz de ric conrey.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.

Et chacun fut armé d'un riche équipement.

CAT. Conreu.

2. Conre, s. m., nourriture, régal, équipage, équipement.

E non donava son conre.

P. Cardinal: Tos temps vir.

Et ne donnait sa nourriture.

Vos et vostres arnes

Confonda Dieus et totz vostres conres.

Aimeri de Peguilain: Totas honors.

Dieu confonde vous et tous vos harnachements et tous vos équipages.

Cortz e guerras e gens conres.

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Cours et guerres et beaux équipements.

Aquo es la mezina que dona el bos conres

De l'amistat de Dieu, can lo bon cor y es.

Izarn: Diguas me tu.

Cela est la médecine que donne le bon régal de l'amitié de Dieu, quand le bon coeur y est.

ANC. FR. Tant li faites avoir conroi,

Que ele n'ait ne fain ne soi.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 100.

Richart en treis conreis fist sa gent conréer.

Roman de Rou, v. 4807.

Chevauchierent en conroi contre leur anemis qui à batailles les atendoient.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.

IT. Corredo.

3. Conrear, v., régaler, fêter, équiper, arranger.

Vai Peires per alberjar

Ab un ome que sab gen conrear...

Be me conreet.

Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 40 et 60.

Pierre va pour loger avec un homme qui sait bien régaler...

Me régala bien.

Part. pas. A la guia de Fransa si conreat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Ainsi équipé à la guise de France.

ANC. FR. A honur les fist cunréer

U ke il vodrent sejurner.

Roman de Rou, v. 6448.

De rices draps le cunreerent. 

Marie de France, t. 1, p. 216.

Par matin les fist tost armer,

E la bataille conréer.

Roman de Rou, v. 12886.

L'espagnol emploie conrear dans le sens restreint de donner la seconde

culture à la terre.

ANC. CAT. Conrear. IT. Corredare.


Conselh, Cosselh, s. m., lat. consilium, conseil, dessein.

Per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn.

(chap. Per consell y ajuda de mons barons de Bearn.)

Titre de 1080.

Par conseil et aide de mes barons de Béarn.

Bon cosselh vos don e gen:

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors.

Je vous donne conseil bon et gentil: Aimez et chantez souvent.

Cosselh ai. - Qual? - Vuelh m'en partir.

P. Rogiers: Ges no puesc.

J'ai dessein. - Lequel? - Je veux m'en séparer.

Prov. Per so no s deu hom tarzar de ben fayre,

Qu'apres la mort lo cosselh no val gayre.

E. Cairel: Qui saubes.

Pour cela on ne doit pas tarder de bien faire, vu qu'après la mort le conseil ne vaut guère.

- Autorisation, permission.

Non pot far gazi o derairana voluntat ses consel de paire.

(chap. No pot fé testamén o radera voluntat sense consell del pare.)

Aquella sia venduda per cocel de la cort.

Statuts de Montpellier de 1304.

Ne peut faire testament ou dernière volonté sans autorisation de père.

Que celle-là soit vendue par permission de la cour.

- Défenseur, avocat.

Lo bayle lhi deu donar cosselh e copia de denunciamen, s'en i a.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Le juge doit lui donner un défenseur et copie de la dénonciation, s'il y en a.

- Assemblée délibérante.

Lo cosselh se depart que no a trop durat.

Guillaume de Tudela.

Le conseil se sépare qui n'a pas beaucoup duré.

Al conselh general tengut a Marcelha.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Au conseil général tenu à Marseille.

Conselhs generals en los caps de vigarias et baylias.

Regist. des États de Provence de 1401.

Conseils généraux dans les chefs-lieux de vigueries et de bailliages.

Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

L'empereur dit: Je veux que vous soyez de mon conseil privé.

Et am totz aquelhs, el fe cosselh privat. Philomena.

Et avec tous ceux-là, il fit conseil privé.

Loc. G. ditz a cosselh: Ni yeu non quier...

E trait lo a cosselh e lhi comtet

Gran messonga.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 110.

G. dit en secret: Et je ne demande.

Et il le tira à part et lui conta grand mensonge.

ANC. FR. Cest consel a en lui tenu.

Roman du châtelain de Coucy, v. 4854.

Encontre lor vint dire en conseil un espie.

Roman de Rou, v. 1327.

Certe j'ay grant merveille d'une caitive gent

Qui blasphement les preudomes à conseil coiement.

Le Doctrinal. Du Cange, t. II, col. 988.

CAT. Consell. ESP. Consejo. PORT. Conselho. IT. Consiglio. (chap. consell, consells, consellá, aconsellá: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)

2. Conselhamen, s. m., conseil, avis.

Baro, avetz ausit lo bon conselhamen...

Si tu crezetz Aloris ni so conselamen.

Roman de Fierabras, v. 3811 et 3826.

Barons, vous avez ouï le bon conseil...

Si tu crois Aloris et son conseil.

ANC. FR. Par le consellement Gaines le losengier,

A fait li empereres ses trés traire et carcier.

Roman de Fierabras en vers français.

Dunc ne sait reis Hunlaf d'ico conseillement.

Roman de Born, fol. 10.

IT. Consigliamento.

3. Cosselhazo, s. f., conseil.

Si vos requier cosselhazo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Ainsi je vous demande conseil.

4. Coselhatge, s. m., conseillat, durée des fonctions du conseiller.

Aquelz qui seran de cosselh, quan eixiran de lor coselhatge.

Cout. de Condom de 1313.

Ceux qui seront de conseil, quand ils sortiront de leur conseillat.

5. Cosseliers, Cosseilher, Conseiller, s. m., lat. consiliarius, conseiller.

No deu consentir deshonor

Negus sos fizels cosseliers.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Aucun sien fidèle conseiller ne doit consentir déshonneur.

Dels dits cossols o conseilhers.

Tit. de 1299. DOAT, t. CXLVII, fol. 29.

Desdits consuls ou conseillers.

- Miroir.

Bels conseillers ab granz ventaillas

Aportet hom davan cascu...

Aqui s poc qui s vol acoutrar.

Roman de Flamenca, fol. 11.

On apporta devant chacun beaux miroirs avec grands vantaux... Là se put acoutrer qui veut.

- Coussin.

I sac de palha e pois una flessada e al cap I conselhier. 

Trad. de la Rég. de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis une couverture et au chef un coussin.

ANC. CAT. Consellier. ESP. Consejero. PORT. Conselheiro. IT. Consigliere.

6. Cosselhaire, Cosselhador, Cosseillador, s. m., lat. consiliator, conseiller.

E us es fis cosselhaire.

Aimeri de Peguilain: Destretz.

Et vous est fidèle conseiller.

Ar es desotz, per l'ensenha que porta

De l'emperi, per cosselhadors vas.

P. Vidal: Ma voluntatz.

Maintenant est dessous, par l'enseigne qu'il porte de l'empire, à cause de ses conseillers vains.

Cosseillador que fan honor aunir.

Augier: Totz temps serai.

Conseillers qui font honnir honneur.

ANC. ESP. Consejador. PORT. Conselhador. IT. Consigliatore.

7. Cosselhar, Cosseillar, v., lat. consiliare, conseiller, faire confidence.

Ieu saubra vos conseilhar, e vos me.

Pons de Capdueil: Aissi cum selh.

Je saurais vous conseiller et vous moi.

Per qu'eu cosselh a quascun que s n'esquiu.

Lanfranc Cigala: Escar.

C'est pourquoi je conseille à chacun qu'il s'en échappe.

C'aras s'acoston li savai

E l'us ab l'autre cosseilla.

B. de Ventadour: Ara non vei.

Que maintenant les méchants s'accostent et l'un conseille avec l'autre.

Proverbial. Qui sol se conselha, sol se repent.

(chap. Qui sol se aconselle, sol se arrepentix. Sol es adjetivo, sol, sols, sola, soles; lo adverbio es sol, solamen; sol estic sol si no ña dingú en mí mentres miro lo sol. Solamén, solamens : cimiento, cimientos)

Chronique des Albigeois, col 25.

Qui se conseille seul, se repent seul.

Loc. E comtet o son fills en cosselhan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Et son fils le raconta en faisant confidence.

ANC. ESP. Consejar. PORT. Conselhar. IT. Consigliare.

8. Acosseilladament, Acosselladamens, adv., attentivement, délibérément.

Auzidas aquestas rancuras acosseilladamens.

Tit. de 1208. Arch. du roy., J., 318.

Ces plaintes ouïes attentivement.

Acosseilladament et ab pervist coratge. (pervist : pre vist, previst)

Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.

Délibérément et avec volonté prévue.

Si non o fasia acosselladamens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

S'il ne le faisait délibérément.

9. Acocellaire, Acosselhador, s. m., conseiller.

Aquel malignes acocellaire es tengutz ad aquel qu'el dan o 'l tort aura suffert. Statuts de Montpellier de 1204.

Ce malin conseiller est tenu envers celui qui aura souffert le dommage ou le tort.

XII prozomes, acocelladors de la comunaleza.

(chap. Dotse prohomens, aconselladós de la comunidat.)

Statuts de Montpellier de 1205.

Douze prudhommes, conseillers de la communauté.

Om ples de sen e de saber,

De son cors; de l'emperador

Dic que era acosselhador.

V. de S. Alexis.

Homme plein de sens et de savoir de sa personne; il dit qu'il était conseiller de l'empereur.

ESP. Aconsejador. PORT. Aconselhador. 

10. Acosselhayritz, s. f., conseillère.

Rasos es acosselhayritz.

(chap. La raó es consellera, aconselladora.)

Eluc. de las propr., fol. 23.

Raison est conseillère.

11. Acossellar, Acocelhar, v., conseiller, aviser.

Acossellatz mi, Senhor,

Vos qu'avetz saber e sen.

(chap. Aconselléume, Siñó, vosté que té (vos que teniu) sabiduría y señ.)

B. de Ventadour: Acossellatz.

Conseillez-moi, Seigneur, vous qui avez savoir et sens.

Se acocelhet ab lo jovencell.

V. et Vert., fol. 73.

Se conseilla avec le jouvencel.

Part. pas. Tot savis es acossellatz.

G. Faidit: Dalfins.

Tout sage est avisé.

CAT. Aconsellar. ESP. Aconsejar. PORT. Aconselhar. 

12. Descosselhar, Desconseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas. E selh qui cosselh mi querra,

No l'en vedatz,

Ni un de mi non tornera

Descosselatz.

Le comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Et celui qui me demandera conseil, ne l'en empêchez, et aucun ne retournera de moi non conseillé.

E com los enviet per mar, marritz et consiros e desconseillatz.

V. de Bertrand de Born.

Et comment il les envoya par mer, marris et soucieux et découragés.

ANC. FR. Que ele ait merci et pitié

De cest caitif descunseillié.

Marie de France, t. 1, p. 78.

Or faut-il savoir que la pauvre femme desconseillée est devenue.

Les Quinzes Joyes de mariage, p. 185.

ANC. ESP. Desconsejar. IT. Sconsigliare.

13. Desaconselhar, Desacosseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas.

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz.

Giraud de Calanson: Bel senher.

De qui jamais nul homme ne se sépara triste ni sans conseil ni découragé.

Cant es engoyssada,

Marrida, desaconselhada.

Passio de Maria.

Quand elle est souffrante, triste, découragée.

Substantiv. Pero conosc qu'es dans e dezonors,

Qui non acora 'ls desacosseillatz.

Arnaud de Mareuil (N. E. Marueil): Aissi cum selh.

Pour cela je connais que c'est dommage et déshonneur, qui n'encourage les découragés.

14. Reyrecosselh, s. m., arrière-conseil, arrière-pensée.

Avez trobat reyre cosselh.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Vous avez trouvé arrière-conseil.

15. Concili, s. m., lat, consilium, assemblée.

A concili son apellat

On eron tug li renegat.

(N. E. Más o menos como una asamblea o junta de la Ascuma.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ils sont appelés à une assemblée où étaient tous les renégats.

ANC. FR. De biestes i ot grant concille.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

- Concile, assemblée ecclésiastique.

Mots concilis foro tengutz per la crestiandat.

Concili general o universal.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 39 et 49.

(N. E. Véase el poema de Ramón Lull, consili, pre Concilio de Viena )

Plusieurs conciles furent tenus par la chrétienté.

Concile général ou universel.

CAT. Concili. ESP. PORT. IT. Concilio. (chap. consili, com escribíe lo meu tocayo Lull, pl. consilis.)

16. Consol, Cossol, s. m., lat. consul, consul.

Parlon ab Sevi, consol de la ciptat.

V. de S. Honorat.

Ils parlent avec Sevi, consul de la cité.

Fet sagramen al major et als cossols de l'an presen.

Titre de Périgueux de 1386.

Il fit serment au maire et aux consuls de l'année présente.

Pels quals cossols la dicha universitat se regisca.

Charte de Gréalou, p. 66.

Par lesquels consuls ladite communauté se gouverne.

ANC. CAT. Consol. ESP. (cónsul) PORT. Consul. IT. Consolo.

17. Consolat, Cossolat, s. m., lat. consulatus, consulat.

Clavari del consolat de Nemze.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Trésorier du consulat de Nîmes.

Non cuia estar en patz

Contra 'l cossolat d'Avignon.

Gui de Cavaillon: Seigneiras.

Il ne pense pas être en paix contre le consulat d'Avignon.

CAT. Consulat. ESP. PORT. Consulado. IT. Consolato.

18. Concossol, s. m., co-consul.

G. Sezana concossol nostre per infirmitat detengut.

Cartulaire de Montpellier, fol. 126.

G. Sezane notre co-consul détenu par infirmité.

19. Proconsul, s. m., lat. proconsul, proconsul.

Aquels jutges qu'es ordinaris si cum es proconsuls.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ce juge qui est ordinaire ainsi comme est le proconsul.

CAT. ESP. (chap. procónsul) PORT. Proconsul. IT. Proconsolo.

20. Consiliatiu, adj., conciliant.

Et be consiliativa.

Eluc. de las propr., fol. 67.

Et bien conciliante.

CAT. Consiliatiu. ESP. Conciliativo.

21. Reconsiliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Moria es mont de misericordia e reconsiliatio. 

Eluc. de las propr., fol. 160.

Le Moria est une montagne de miséricorde et réconciliation.

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

22. Reconsiliatiu, adj., qui réconcilie.

De contrarias e diversas afectios unitiva et reconciliativa.

Eluc. de las. propr., fol. 282.

Unitive et réconciliative de contraires et diverses affections.

23. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

S'arma reconciliar

A Dieu, quan n'es departida...

Per nos deslieurar de peccat

Et a se reconciliar.

Brev. d'amor, fol. 136 et 83.

Réconcilier son âme à Dieu, quand elle en est séparée...

Pour nous délivrer de péché et nous réconcilier à lui.

Part. pas. Fo confederat Jacob e renconsiliat ab Laban.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Jacob fut confédéré et réconcilié avec Laban.

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Riconciliare. (chap. reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien. Reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.

24. Senatconsult, Senatusconsult, s. m., lat. senatusconsultum, sénatus-consulte.

Al velleian senat consult.

Tit. de 1262. Doat, t. CXXXIII, fol. 33.

Au sénatus-consulte velleien.

Renuncian al velleian senatus consult.

Tit. de 1244. Doat, t. CXXXIV, fol. 68.

Ils renoncent au sénatus-consulte velleien.

Considerar, v., lat. considerare, considérer.

Car y a ben a considerar... Que vos consideratz doas causas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 112.

Car il y a bien à considérer... Que vous considérez deux choses.

La profonditat considera.

(chap. literal: La profundidat, fondaria, considere.)

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Considère la profondeur.

Part. prés. Considerant que tals mercenaris si paguan manudierament.

Statuts de Provence, BOMY, p. 213.

(chap. Considerán que tals mersenaris se paguen a ma, manualmén.)

Considérant que tels mercenaires se paient manuellement.

Part. pas. Vist so dessus e ben considerat.

Chronique des Albigeois, col. 29.

Vu ce qui est dessus et bien considéré.

Conj. comp. Considerat que Bosicaut non era de grant linatge.

Test. du vic. de Turenne, 1399. Justel, p. 135.

Vu que Boucicaut n'était pas de grand lignage.

CAT. ESP. PORT. Considerar. IT. Considerare. (chap. considerá: considero, consideres, considere, considerem o consideram, consideréu o consideráu, consideren.)

2. Consideracio, s. f., lat. consideratio, considération, contemplation.

Pausa la tua entencio e la tua consideracio tos temps en aysso.

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Place la tienne intention et la tienne considération toujours en ceci.

A consideracio de la divinal equitat.

Eluc. de las propr., fol. 9.

A la contemplation de la divine équité.

CAT. Consideració. ESP. Consideración. PORT. Consideração. 

IT. Considerazione.

3. Consideransa, s. f., considération.

Ab alcuna consideransa.

(chap. En alguna considerassió.)

Regla de S. Benezeg, fol. 50.

Avec quelque considération.

IT. Consideranza.

4. Cossirar, v., lat. considerare, considérer, rêver, imaginer.

Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu'ieu ai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Quand je considère bien les biens et les maux que j'ai.

Qui coscira lo trauc del piment.

Brev. d'amor, fol. 234.

Qui considère le trou du piment.

Dona, nulhs hom no pot dire

Lo fin cor ni 'l bon talen

Qu'ieu ai quan de vos cossire.

B. de Ventadour: Amors.

Dame, nul homme ne peut dire le pur désir ni la bonne volonté que j'ai quand je rêve de vous.

Negus no s cossir

Qu'el castel on se fai servir

Ja sia per me descubert.

Arnaud de Mareuil (Marueil): A guisa de fin.

Que personne ne s'imagine que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.

Part. prés. Pessius d'amor e cossirans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Pensif d'amour et rêvant.

ANC. CAT. Consirar.

5. Cossiradament, adv., avec réflexion.

Qui no parla cossiradament.

Trad. de Bède, fol. 34.

Qui ne parle avec réflexion.

6. Consir, Cossire, s. m., chagrin, rêverie, pensée, souci.

Mas dat m'avetz cossire

Tal don planc e sospire.

Guillaume de Beziers: Erransa.

Mais vous m'avez donné chagrin tel dont je gémis et soupire.

Lo dous cossire

Que m don amors soven.

G. de Cabestaing: Lo dous.

La douce rêverie qu'amour me donne souvent.

Quar de ren al non son miei dous cossire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Car mes douces pensées ne sont de rien autre.

Per adolzar mon consir.

H. Brunet: Era m nafron.

Pour adoucir mon souci.

IT. Consiro.

7. Consirier, Cossirier, s. m., souci, pensée.

Sapchatz lo meillers messatgiers

Qu'ai de lieis es mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Sachez que le meilleur messager que j'ai d'elle c'est ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Car mas e vis es totz lor consiriers

T. de Rambaud et d'Adhemar: Senher.

Car mains et visage est tout leur souci.

5. Consiranza, s. f., inquiétude, souci.

Non deu esser trop ples de consiransa ni trop sospechos.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Il ne doit pas être trop plein d'inquiétude ni trop soupçonneux.

9. Cossiraire, s. m., rêveur.

Chantaire,

Cossiraire, mal parlaire.

G. de Berguedan: Un trichaire.

Chanteur, rêveur, mal parleur.

10. Consiros, Cossiros, adj., rêveur, pensif, chagrin.

Per que n'am mais un paubre qu'es joios

C'un ric ses joi qu'es tot l'an consiros.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

C'est pourquoi j'en aime plus un pauvre qui est joyeux qu'un riche sans joie qui est chagrin toute l'année.

De nulha re, quan vos vi, mas de vos

Ai ieu estat, domna, tan cossiros.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Depuis que je vous vis, dame, je n'ai été aussi rêveur d'aucune chose que de vous.

ANC. CAT. Consiros. IT. Consiroso.

Le Dictionnaire italien d'Alberti donne le substantif consiro et l'adjectif consiroso, comme des mots anciens, venus de la langue provençale.


Constipatiu, adj., du lat. constipatio, qui constipe.

Del ventre constipatius.

(chap. Del ventre repetadó, estreñidó; en rumano se diu constipat, etc; 

v. estreñí, estreñís, repetá; yo me estreñixco o estreñixgo, estreñixes, estreñix, estreñim, estreñiu, estreñixen; estreñit, estreñits, estreñida, estreñides; contrari: escagarsá, escagarsat, escagarsada. Si estáu estreñits, minjéu mermelada de pruna, prunes, y bebéu bastán líquit. Una servesa de blat no tos anirá mal, perque lo llevat mou los budells.)

Eluc. de las propr., fol. 75.

Constipatif du ventre.


Contar, comtar, v., conter, raconter.

Lainz contava del temporal cum es. Poëme sur Boèce.

Là dedans il racontait du temporel comme il est.

Ieu am si qu'om no pot contar

Tan be cum ieu am ni pensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

J'aime tant qu'on ne peut raconter, ni penser aussi bien que j'aime.

ANC. FR. Si li a en requoy contet

Comment il aime une pucelle.

Roman du châtelain de Coucy, v. 2942.

A lur seignur l'unt tost cunted.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 688.

CAT. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Conte, Comte, s. m., conte.

E autres comtes espandutz

P. Vidal: Abril issic.

Et autres contes répandus.

Cant auran un conte auzit.

Un troubadour anonyme: De paraulas.

Quand ils auront ouï un conte.

ANC. CAT. Compte. ESP. Cuento. PORT. IT. Conto.

(chap. Cuento, cuentos; conec alguns contacuentos.)

3. Contamen, s. m., récit, narration.

Seria loncx contamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ce serait long récit.

ANC. CAT. Contamen. IT. Contamento.

4. Comtaire, s. m., conteur.

Cantaire fo meravilhos

E comtaire azautz e rics.

P. Vidal: Abril issic.

Fut merveilleux chanteur et conteur agréable et distingué.

CAT. ESP. PORT. Contador. IT. Contantore. (chap. contadó, contadós, contadora, contadores)

5. Acomtar, v., raconter.

E no m'en seria hui tan perforsatz

Que vos agues... tot acomtat

Los bes que son en lui ni las beutatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Et ne m'en serais aujourd'hui tant efforcé que je vous eusse... entièrement raconté les biens ni les beautés qui sont eu lui.

ANC. FR. Ne vos veil totes aconter

Lor jornées ne qu'il devindrent.

Roman du Renart, t. III, p. 379.

Ne sai que j'alasse acontant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 29.

6. Recomtar, Racomtar, v., raconter.

Dels cals seria lonc a recomtar.

Trad. de Bède, fol. 41.

Desquels il serait long à raconter.

S. Johans evangelista recomta una vision. V. et Vert., fol. 6.

S. Jean évangéliste raconte une vision.

Entro aisi ai racomtat

Dels auzels com sion adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'ici j'ai raconté des oiseaux comme ils soient arrangés.

ANC. FR. Que puissent estre recuntet.

Anc. trad. des Ps. ms. n° 1, ps. 39.

IT. Raccontare.

7. Recomtansa, s. f., récit.

Segon l'avandicha recomtanza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Suivant l'avant dit récit.

8. Recomtamen, s. m., récit, narration.

Adordenar lo recomtamen de las causas.

Trad. du Nouv. Test. S. Luc, ch. I.

Coordonner le récit des choses.

9. Recomtable, adj., exprimable, racontable.

Am non recomtables gemimens.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Avec des gémissements non exprimables.