champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
La dotzena de fainas e de martrins..., .III. deners.
Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
La douzaine de fouines et de peaux de martres..., trois deniers.
CAT. Fagina. ESP. Fuina (garduña, rámila, rezmila, marta, martes fuina). PORT. Foinha. IT. Faina. (chap. fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles.)
ESP. MOD. Haz. IT. Fascio. (chap. Feix, feixos; fascista, fascistes, com los sossialistes Hitler, Mussolini.)
2. Faissimen, s. m., embarras, étalage.
A cel qui son fin prez garda,
Non fa ges gran faissimen.
Pierre de Valières: Ja hom que.
Pour celui qui considère son pur mérite, elle ne fait point grand embarras.
3. Sobrefais, s. m., surcharge, surcroît.
Car per un sobrefais d' afan.
Arnaud Daniel: Amors e.
Car pour un surcroît de peine.
4. Fayssit, s. m., portefaix.
Ly qual fayssits devo portar tota aquela sal ab sacs de la nau.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Lesquels portefaix doivent porter tout ce sel avec sacs du vaisseau.
5. Faysser, Fayser, s. m., portefaix.
Ly dichs fayssers... ab los dichs faysers qui la sal portaran.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Lesdits portefaix... avec lesdits portefaix qui porteront le sel.
6. Afaissar, Efaissar, v., affaisser, accabler.
Mas uns malastrus m' afaissa.
Augiers: Era quan l'ivern.
Mais un malotru m'accable.
D' on lo fuelh e 'l frug s'afaissa.
G. Adhemar: Lanquan vei.
D'où la feuille et le fruit s'affaisse.
Part. pas. fig. Nos autres que em cargatz
De grans peccatz et efayssatz.
Los XV signes de la fi del mon.
Nous autres qui sommes chargés et accablés de grands péchés.
(chap. Portafeix, portafeixos siríen los mossos de cárrega, estibadós; en catalá fan aná bastaix, bastaixos, del ocsitá bast, cárrega. Faixero, que es un mote de Valderrobres, ve de faixa, faixes, vore mes abán faissa.)
Faisan, Fayhan, s. m., lat. phasianus, faisan.
Cum tormenta temensa e desconortz
Lo faisan qu'es en tal albre pausatz,
On ve l'austor qui es sobremontat.
B. Zorgi: Aissi col.
Comme la crainte et le découragement tourmente le faisan qui est posé en tel arbre, où il voit l'autour qui est monté au-dessus.
Aussels que son aqui en gran habondanssia, que son apellatz fayhans.
(chap. Muixons que ñan aquí en gran abundansia, que se diuen faissans.)
Lett. du Preste Jean à Frédéric, fol. 27.
Oiseaux qui sont là en grande abondance, qui sont appelés faisans.
PORT. Falconeiro. IT. Falconiere. (chap. Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes.)
Falda, Fauda, s. f., giron.
Adormic si
En la falda de la donzela.
(chap. Se va adormí a la faldeta (falda) de la donsella.)
V. de S. Énimie, fol. 33.
S'endormit dans le giron de la demoiselle.
Quar un effant pauc tenia
En sa fauda que durmia.
G. Riquier: L'autr'ier trobei.
Car tenait dans son giron un petit enfant qui dormait.
Viron l'enfant que seya
Ins la fauda de Maria.
(chap. Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María; que seya : que estabe situat, assentat, apossentat; ins : adins, a dins, dins.)
Trad. d'un évangile apocryphe.
Virent l'enfant qui séyait dans le giron de Marie.
Cascus ne met e fauda aytan can ne pot aportar.
Roman de Fierabras, v. 3370.
Chacun en met en giron autant qu'il en peut emporter.
- Devant, milieu.
Toquiei li las faudas de las sieuas vestiduras, et fuy de contenent garida.
Hist. abr. de la Bible, fol. 63.
Je lui touchai les devants de ses vêtements, et je fus incontinent guérie.
ANC. FR. L'un fiert et l'autre se revange:
N'y ot aubert, faude ni mange
Où demourast anel ni maille.
Trad. ms. de la Consol. (de Consolatione) de Boèce, l. IV, Carpentier,
Genista es un género botánico de noventa especies de arbustos de la subfamilia Faboideae. La familia Fabaceae con especies que comparten tallos densos y verdes, hojas muy pequeñas, adaptados a la sequía, la mayoría con flores blancas o amarillas, pero también de color anaranjado, rosado, rojo o púrpura. Popularmente se conoce a algunas de sus especies como hiniesta o retama de tintoreros (Genista tinctoria).
Toleran los suelos pobres y necesitan pocos cuidados para su cultivo, se utilizan en la recuperación de tierras baldías, fijación de dunas o como planta ornamental.
Son nativos de Europa, Oriente Medio y norte de África.
Genista, nombre común por el que se conoce a un género de plantas que comprende especies abundantes en Europa y, en especial, en la región mediterránea. Este género comprende unas 150 especies de arbustos o matas espinosos o inermes, más raramente herbáceas o sufruticosas (como la hierba de los tintoreros). Las ramillas son lisas o estriadas y suelen tener las hojas simples o trifoliadas, que algunas especies pierden rápidamente, o incluso no tienen hojas aparentes. Las flores son amariposadas o papilionadas, compuestas por cinco pétalos amarillos y diez estambres soldados entre sí por sus filamentos, o al menos nueve de ellos, formando una especie de tubo en torno al pistilo. Los frutos son pequeñas legumbres (véase Leguminosas) comprimidas lateralmente, dehiscentes y generalmente con varias semillas; en raras ocasiones con una única semilla. La península Ibérica es la zona donde más diversificado está este género: desde grandes arbustos de hasta 3 m, como la retama blanca; matas de hasta 1,5 m, como la bolina o palaín; y pequeñas matas de porte rastrero típicas de la alta montaña, como la genista de Sanabria.
Las genistas tienen numerosos usos. Algunas especies se utilizan para obtener tintes, como los que se extraen de las flores de la aulaga o de las raíces de la hierba de los tintoreros. Hay genistas que se usan como combustible en los hornos de yeso y cal y otras para formar setos.
Las genistas constituyen el género Genista que pertenece a la familia de las Fabáceas (Fabaceae). El nombre científico de la hierba de los tintoreros es Genista tinctorea; el de la retama blanca: Genista florida; el de la bolina: Genista spartioides; el de la genista de Sanabria: Genista sanabrensis, endemismo de la Sierra Segundera (Zamora–Orense–León) y de la Sierra del Teleno (León); y el de la aulaga: Genista scorpius. / archilaga /
Etimología
Genista: nombre genérico que proviene del latín en la que los reyes y reinas Plantagenetde Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Godofredo plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.
Genista aetnensis DC.
Genista albida Willd.
Genista anatolica Boiss.
Genista andicola Gill. ex Hook. & Arn.
Genista anglica L.
Genista aristata C.Presl
Genista artwinensis Schischk.
Genista aspalathoides Lam. - leño aspalato de Berbería4
Genista baetica Spach
Genista berberidea Lange
Genista canariensis
Genista carinalis
Genista carpetana
Genista cinerascens
Genista cinerea (Vill.) DC.
Genista corsica
Genista cupanii
Genista demnatensis Cosson, Endémica de Marruecos
Genista dorycnifolia Font Quer
Genista ephedroides
Genista erioclada Spach
Genista falcata
Genista fasselata
Genista ferox Poir.
Genista florida L.
Genista germanica
Genista haenseleri
Genista halacsyi Heldr.
Genista hassertiana
Genista hirsuta Vahl
Genista hispanica
Genista holopetala
Genista hystrix
Genista ifniensis Caball.
Genista januensis
Genista jimenezii (Pau)
Genista juncea
Genista legionensis (Pau) Laínz
Genista linifolia
Genista lobelii DC.
Genista lucida
Genista lydia
Genista melia Boiss.
Genista micrantha
Genista millii Heldr. ex Boiss.
Genista monspessulana (L.) O.Bolòs & Vigo
Genista nissana
Genista occidentalis (Rouy) Coste
Genista parnassica
Genista pilosa
Genista polianthos Willk.
Genista pumila (Debeaux ex Hervier) Vierh.
Genista ramosissima (Desf.) Poir.
Genista retamoides Spach
Genista sagittalis
Genista saharae Coss. & Dur.
Genista sakellariadis Boiss. & Orph.
Genista sanabrensis
Genista scorpia St.-Lag.
Genista scorpius (L.) DC. sensu lato
Genista subcapitata Pančić & Nyman
Genista sylvestris
Genista tenella Willk.
Genista tenera (Jacq. ex Murray) Kuntze
Genista teretifolia Willk.
Genista tinctoria
Genista tournefortii
Genista triacanthos Brot.
Genista tricuspidata Desf.
Genista tridens (Cav.) DC.
Genista tridentata
Genista umbellata Salzm. ex DC.
Cultivares
Genista 'Porlock'
«Genista». Departamento de Agricultura de los Estados Unidos: Germplasm Resources Information Network (GRIN). Archivado desde el original el 7 de mayo de 2009. Consultado el 10 de diciembre de 2010.
CAT. Florí. ESP. Florín. PORT. Florim. IT. Fiorino.
6. Florir, v., lat. florere, fleurir.
En abril, quan vey verdeyar
Los pratz vertz e 'ls vergiers florir.
B. de Ventadour: En abril.
En avril, quand je vois verdoyer les prés verts et les vergers fleurir.
Aisi co la verga flori
Ses tot humor, que no 'n senti.
G. Folquet: A te verge.
Ainsi comme la verge fleurit sans nulle humidité, vu qu'elle n'en sentit pas.
Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Mais si oncques nulle joie put fleurir.
S' aquest joys floris e grana.
Arnaud de Cotignac: Mout desir.
Si ce bonheur fleurit et graine.
Part. pas. Pus lo dous temps ve jogan e rizen,
Guais e floritz.
H. Brunet: Pus lo dous.
Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri.
Loc. fig. La Pasca floria.
(chap. La Pascua florida.)
Arnaud d'Entrevenas: Del sonet.
La Pâque fleurie.
- Subst. Dans le sens de chenu.
Entre las gens
No s tanhon vielh ni floritz.
P. Vidal: Abril issic.
Entre les gens ne conviennent les vieux ni les chenus.
ANC. FR. Chantent oisel et florissent vergier.
Le Châtelain de Couci, chanson XX.
Ainsi les beaux lis florissent.
Remi Belleau, t. II, p. 60.
ANC. IT. Senza florir...
Lo fico senza flor ti porge il frutto.
Barberini, Doc. d'amore, p. 156.
CAT. Florir. ESP. PORT. Florecer. IT. MOD. Fiorire. (chap. Florí, florís: florixco o florixgo, florixes, florix, florim, floriu, florixen; florit, florits, florida, florides. Lo pa está florit : té moho.)
(chap. Si algún home corrompíe o desflorabe (a una) femella virgen contra sa voluntat.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Si aucun homme corrompait ou déflorait femme vierge contre sa volonté. CAT. ESP. PORT. Desflorar. IT. Deflorare. (chap. Desflorá: desfloro, desflores, desflore, desflorem o desfloram, desfloréu o desfloráu, desfloren; desflorat, desflorats, desflorada, desflorades.)
Floronc, Floyronc, s. m., lat. furonculus, furoncle.
Floroncs so algunas paucas vezicas.
De eysshiduras o floroncs provenens per humors corrumpudas.
Eluc. de las propr., fol. 97 et 42.
Furoncles sont aucunes petites vessies.
D'éruptions ou furoncles provenant d'humeurs corrompues.
Naysseran floyroncs... en los homes e en las femnas d'Egypte.
Hist. abr. de la Bible, fol. 26.
Naîtront furoncles... sur les hommes et sur les femmes d'Egypte.
CAT. Floronco. PORT. IT. Furonculo. (ESP. chap. Forúnculo.)
2. Floroncos, Floronos, adj., couvert de furoncles.
Al IX jorn seretz floroncos.
Al II jorn sera floronos, si s sancna.
Declar. de motas demandas.
Au neuvième jour vous serez couvert de furoncles.
Au deuxième jour sera couvert de furoncles, s'il se saigne.
Fluir, v., lat. fluere, fluer, couler.
Si vezes... sanc fluir.
(chap. Si veéu... sang fluí : corre.)
Sanc flueys de vena.
Per que fluic gran sanc.
Trad. d'Albucasis, fol. 52, 28 et 1.
Si vous voyez... sang couler.
Le sang coule de veine.
Pour que beaucoup de sang coule.
Part. prés. Del cap... fluent.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Fluant... de la tête.
CAT. ESP. Fluir. IT. Fluire.
2. Flux, s. m., lat. fluxus, flux, écoulement.
Per que no venga flux de sang. Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Pour que ne vienne pas flux de sang.
CAT. Flux. ESP. (chap. flujo) PORT. Fluxo. IT. Flusso.
IT. Suffocazione. (chap. Sofocassió, sofocassions.)
15. Soffogancza, s. f., suffocation, étouffement.
L'autre entre las spinas hac grant soffogancza.
L' Evangeli de li quatre semencz.
L'autre entre les épines eut grande suffocation.
16. Sufogar, v., lat. suffocare, suffoquer, étouffer.
Part. prés. Cobeeza intrant e sufogan la paraula.
(chap. Codissia entrán y sofocán la paraula.)
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.
Convoitise entrant et suffoquant la parole.
CAT. ESP. (sofocar) Sufocar. PORT. Suffocar. IT. Suffocare. (chap. sofocá: sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem o sofocam, sofoquéu o sofocáu, sofoquen; sofocat, sofocats, sofocada, sofocades.)
17. Perfocacio, s. f., suffocation, étouffement.
La hora es venguda en laqual perfocacio es temuda.
Trad. d'Albucasis, fol. 25.
L'heure est venue en laquelle suffocation est redoutée.
18. Prefocar, v. suffoquer.
Part. pas. Qu'el malaute no sia prefocat. Trad. d'Albucasis, fol. 51.
Que le malade ne soit pas suffoqué.
Focca, s. f., lat. phoca, phoque.
Grans peyshos en ela no vivo, sino dalfis et foccas.
(chap. Grans peixos an ella no viuen, mes que delfins y foques.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
Grands poissons ne vivent en elle, sinon dauphins et phoques.
ESP. Foca. PORT. Foca, phoca. IT. Foca. (chap. Foca, foques.)
Focil, s. m., focile, os de l'avant-bras ou de la jambe.
De la razit del focil.
So appelats dos focils.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 63.
De la racine du focile.
Sont appelés les deux fociles.
PORT. pl. Fociles. IT. Focile.
Foire, v., lat. fodere, fouir, fouiller, bêcher.
Pren son pic e sa pala, e acomensa a foire et a minar.
(chap. Pren son pic y sa pala, y escomense a afoná - fé fosses, picá, cavá, excavá - y a miná.)
V. et Vert., fol. 41.
Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner.
Fetz destruire la fort tor del castel, e fetz foire lo fondamen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
Fit détruire la forte tour du château, et fit fouir les fondations.
Pueys fozon lo sol belamen,
Et atrobon lo monumen.
V. de S. Énimie, fol. 56.
Puis fouillent le sol bellement, et trouvent le monument.
Part. pas. Terra fossa et arada. Eluc. de las propr., fol. 157.
Terre bêchée et labourée.
2. Fossa, s. f., lat. fossa, fosse.
So que tu laissas apres te non es pas teu, car no 'n potz autra cauza faire ni portar ab te en la fossa. Liv. de Sydrac, fol. 69.
Ce que tu laisses après toi n'est pas tien, car tu n'en peux faire autre chose ni le porter avec toi dans la fosse.
Mostran me... las fossas d'aquels que y son mortz.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me montrant... les fosses de ceux qui y sont morts.
Segra m ploran
E planhen tro la fossa.
(chap. Me seguirá plorán y gañolán, gemegán, hasta la fossa: lo fossá, lo sementeri, als atres (ad patres), als sipresos.)
Leys d'amors, fol. 28.
Me suivra pleurant et gémissant jusqu'à la fosse.
Fig. Puta es coma fossa priunda e coma potz engoissos.
(chap. La puta es com una fossa fonda, profunda, y com un pou angustiós, de angustia, de doló.)
Trad. de Bède, fol. 40.
La prostituée est comme fosse profonde et comme puits de douleur.
Loc. Guidatz los secs
Ab vos en la fossa.
G. Figueiras: Sirventes.
Vous guidez les aveugles avec vous dans la fosse.
Prov. Qui fai fossa contra son vizi chaira en lei.
(chap. Qui fa fossa contra son veí caurá an ella.)
Trad. de Bède, fol. 64.
Qui fait fosse contre son voisin tombera en elle.
Doncs, si l'uns orbs l'autre guia,
Non van amdui en la fossa cazer?
G. Figueiras: No m laissarai.
Donc, si un aveugle guide l'autre, ne vont-ils pas tous deux choir dans la fosse?
ANC. ESP.
Danle cuemo à puerco enna fossa de mano.
Poema de Alexandro, cop. 1471.
CAT. Fossa. ESP. MOD. Fosa. PORT. IT. Fossa. (chap. Fossa, fosses; fossá, fossar : sementeri. Luis Arrufat escriu fosá.)
3. Fossat, s. m., lat. fossatum, fossé.
Es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés.
ANC. FR. Estoit avironés de profont fosset et terrible.
Chron. de Cambray.
ESP. (foso) PORT. Fossado. IT. Fossato. (chap. Fosso, fossos, excavassions voltán castells, siudadeles com la de Jaca, etc.)
4. Fossio, s. f., lat. fossio, fouille.
Fan lor fossio. Eluc. de las propr., fol. 214.
Font leur fouille.
5. Fossor, s. m., lat. fossor, terrassier, fossoyeur.
E 'ls fossors, car demandon gran
Loguiers per lur fals maltraire.
Folquet de Lunel: E nom del.
Et les terrassiers, parce qu'ils demandent grand loyer pour leur faux mal agir.
- Chercheur, celui qui cherche en fouillant.
Los fossors de mandragora.
(chap. Los buscadós de mandrágora; excavadós, picadós, cavadós, que fan forats, fosses per a buscála.)
Eluc. de las propr., fol. 214.
Les chercheurs de mandragore.
- Hoyau.
Ab coltres et fossors. Eluc. de las propr., fol. 157.
Avec coutres et hoyaux.
ANC. FR. Prist un fossor por foïr. 2e trad. du Chastoiement, p. 14.
CAT. Fosser.
6. Fotiador, s. m., bêcheur, terrassier, piocheur.
Boviers e fotiadors.
G. Riquier: Pus Dieu.
Bouviers et terrassiers.
7. Fossori, s. m., fossoir, instrument de chirurgie.
Pausa la puncta eminent, la qual es al cap del fossori.
Trad. d'Albucasis, fol. 51.
Pose la pointe saillante, laquelle est au bout du fossoir.
8. Sosfoire, v., lat. suffodere, sousfouir, miner, creuser sous.
Sosfoira tas plantas. Trad. de Bède, fol. 75.
Creusera sous tes plantes de pieds.
9. Fozilhar, v., fouiller, creuser.
Talpa ha... morr a guiza de porc, ab que fozilha la terra.
(chap. Lo top té... lo morro a guisa de gorrino, en lo que furgue la terra; burche, excave, cave. v. furgá: furgo, furgues, furgue, furguem o furgam, furguéu o furgáu, furguen; furgat, furgats, furgada, furgades.)
Eluc. de las propr., fol. 259.
La taupe a... museau à la manière de porc, avec quoi elle fouille la terre.
Part. prés. Fozilhan am morr. Eluc. de las propr., fol. 259.
Fouillant avec museau.
10. Fozedor, s. m., bêcheur, terrassier.
Fozedors e podadors, et autres obriers menutz.
Tit. de 1348. DOAT, t. CIII, fol. 262.
Bêcheurs et tailleurs de vigne, et autres menus ouvriers.