Mostrando las entradas para la consulta assemellás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta assemellás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA OCTAVA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA OCTAVA.

Sofronia, creén sé la dona de Gisippo, u es de Tito Quinto Fulvio y en ell sen va a Roma; aon Gisippo arribe en pobre estat, y creén que Tito lo despressie, afirme, pera morí, que ha matat a un home. Tito, reconeixénlo, diu, pera salvál, quel ha matat ell, y veénu qui u habíe fet, se inculpe an ell mateix; per naixó son ficats en libertat per Octavio, y Tito a Gisippo li done a san germana per dona y se repartix en ell tots los seus bens.

Filomena, per orde del rey, habén callat Pampínea y habén ya totes elles alabat al rey Pedro, y mes gibelina que los atres, va escomensá:

Magnífiques siñores, ¿quí no sap que los reys poden, cuan volen, fé les mes altes coses y que ademés an ells los cumplix espessialíssimamen lo sé magnífics? Quí fa lo que té que fé, fa be; pero no ña que maravillás tan ni alsáu tan alt en alabanses com convendríe a datre que u faiguere, que, tenín menos possibles de ell menos se esperare. Y per naixó, si en tantes paraules les obres del rey exaltéu y tos pareixen bones, mol mes tos han de agradá les dels nostres iguals cuan se assemellen a les del rey o són encara millós; per lo que una admirable y magnífica obra feta per dos siudadáns amics me hay proposat contátos en una historia.
Al tems de Octavio César, no encara com Augusto, sino desde lo triunvirato, regíe lo imperi de Roma, va ñabé a Roma un home noble de nom Publio Quinto Fulvio que teníe un fill de nom Tito Quinto Fulvio, de maravellós ingenio, lo va maná a Atenas a adependre filossofía, y lo va recomaná a un home noble de la siudat de nom Cremetes, un antic amic seu. Per lo que Tito va viure a la seua propia casa, en compañía de un fill seu de nom Gisippo; y los dos van estudiá en un filósofo de nom Aristippo. Y frecuentánse mol los dos joves, tan van arribá a assemellás en les costums que una fraternidat y amistat tan gran va naixe entre ells que may después va sé destruida mes que per la mort; y cap dells se trobabe be si no estáen juns. Habíen escomensat los estudis, y los dos dotats de altissim ingenio, pujaben a la gloriosa altura de la filossofía en passes iguals y en maravillosa alabansa; y en esta vida (en grandíssim plaé de Cremetes, que casi consideraba als dos com a fills seus) van está al menos tres añs. Después, com passe en totes les coses, va passá que Cremetes, ya agüelo, va tancá los ulls an esta vida, de lo que los dos van sentí igual doló, y ni los amics ni los paréns de Cremetes veíen a quín dels dos se habíe de consolá mes. Va passá, después de uns cuans mesos, que los amics de Gisippo y los paréns van está en ell y jun en Tito lo van animá a pendre dona, y li van trobá una jove de maravillosa hermosura y de nobilíssims paréns y siudadana de Atenas, de nom Sofronia, de uns quinse añs de edat. Y arrimánse lo momén de les futures bodes, Gisippo li va demaná a Tito un día que anare en ell a vórela, que encara no la habíe vist; y arribats a casa della, y están ella entre los dos, Tito, veén la hermosura de la novia del seu amic la va escomensá a remirá en molta atensió, y agradánli per tot arreu, sense donáu a coneixe, se va inflamá per nella. Pero después de está allí un tems, despedínse, sen van entorná a casa. Allí, Tito, entrán sol a la seu alcoba, en la jove que li habíe agradat va escomensá a pensá, y se va aná enamorán mes contra mes pensabe en ella, y va escomensá a dís: - ¡Ay! ¡Miserable vida la teua, Tito! ¿aón fiques lo teu ánim y lo teu amor y la teua esperansa? ¿Pos no saps de quí sirá esta dona? Pensa en los honors de Cremetes y la seua familia, y en la verdadera amistat que ña entre tú y Gisippo; an esta jove te convé tíndreli la reverensia que se li té a una germana. ¿Cóm es que la vols? ¿aón te dixes portá per lo engañós amor?, ¿aón per la lissonjera esperansa? Obri los ulls del intelecto y conéixte a tú mateix; díxali pas a la raó, refrena la gana, calma lo dessich y adressa a un atra part los teus pensaméns; fésli frente an este escomensamén de la lujuria, y vensíxte a tú mateix cuan encara estás a tems. Lo que vols no te convé, no es honesto; lo que te disposes a seguí, encara que fore segú que u alcansares, que no u es, hauríes de evitáu si mirares alló que la verdadera amistat te demane. ¿Qué farás, pos, Tito? Abandonarás lo amor indegut, si vols fé lo que es degut.

Y después, enrecordánsen de Sofronia, tornán cap atrás, tot lo dit u condenabe, diénse: - les leys del Amor són mes poderoses que cap atra; trenquen no sol les de la amistat sino les divines. ¿cuántes vegades ha volgut lo pare a la filla, lo germá a la germana, la padrina al fillol? Coses mes monstruoses que un amic vullgue a la dona del atre han passat mil vegades. Ademés de aixó, yo soc jove, y la juventut está sometuda a les leys del amor. La hermosura della mereix sé volguda per tots; y si yo la vull, que soc jove, ¿quí podrá empéndrem en raó? No la vull perque sigue de Gisippo, la vull tan com la voldría fore de qui fore; peque aquí la fortuna que lay ha consedit al meu amic Gisippo en ves de a un atre. Y si té que sé volguda per la seua hermosura mereixcudamen, mes contén té que está Gisippo, al sabéu, de que la vullga que un atre.

Y en este raonamén, burlánse an ell mateix, tornán al contrari, y de este an aquell y de aquell an este, no sol aquell día y la nit siguién, sino moltes atres, hastal pun de que, perduts la gana y la son, per debilidat va tindre que gitás. Gisippo, que mols díes lo habíe vist cavilán y ara lo veíe dolén, mol se dolíe, y se esforsabe en consolál, y en moltes instansies li preguntabe la raó dels seus pensaméns y de la enfermedat. Pero habénli moltes vegades Tito contestat en mentires y habénsen donat cuenta Gisippo, sentínse, sin embargo, Tito obligat, en ploreres y en suspiros li va contestá de esta guisa:

- Gisippo, si los deus hagueren volgut, a mí me siríe mol mes grata la mort que seguí vivín, pensán que la fortuna me ha portat a un puesto al que me ha convingut probá la meua virtut, y en grandíssima vergoña meua la trobo vensuda; pero per sert que espero pronte la recompensa que mereixco, es a di, la mort, la preferixco a viure en lo record de la meua vilesa; com a tú no puc ni ting que amagát res, en gran vergoña te la manifestaré. Y li va descubrí la raó dels seus pensaméns y la batalla de estos, y al remat de quí ere la victoria y que se moríe per l´amor de Sofronia, afirmán que, coneixén cuán li conveníe an ell alló, com a penitencia se habíe imposat lo morí, y creíe que pronte u conseguiríe. Gisippo, al sentí aixó y vore les seues ploreres, va reflexioná, com si de la bellesa de la jove estare mes tibiamen prendat; pero enseguida va deliberá que la vida del seu amic teníe que séli mes volguda que Sofronia, y aixina, apegánseli les llágrimes dell, li va contestá plorán: - Tito, si no estigueres tan nessessitat de consol com u estás, me queixaría de que haigues violat la nostra amistat tenínme tan tems amagada la teua gravíssima passió. Y encara que no paregue honesta, no ña per naixó que seláli al amic les coses deshonestes, perque lo qui es un bon amic, aixina com en les honestes coses sen alegre en lo amic, en les deshonestes se esforse per apartá de elles lo ánimo del amic. Pero abstenínme al presén, vindré a lo que vech que mes nessessites. Si en ardó vols a Sofronia, prometuda en mí, no me extraño, me extrañaríe que no fore aixina, veén la seua hermosura y la noblesa del teu ánim. Y com vols a Sofronia, tan te queixes injustamen de la fortuna, encara que no u digues, que a mí me la ha consedit, pareixénte que vóldrela tú siríe honesto si haguere sigut de un atre que no fora yo. Pero si eres discret com sols, ¿a quí podíe consedíla la fortuna, de qui mes grassies pugueres donáli, si no me la haguere consedit a mí? Consevol atre que la haguere tingut, per mol honesto que siguere lo teu amor, la hauríe volgut an ella mes que a tú, lo que de mí, si per tan amic me tens com soc, no tens que esperáu, y la raó es esta:
no men enrecordo, desde que som amics, de que yo tinguera res que no fore tan teu com meu; lo que, si tan lluñ hagueren anat les coses que no puguere sé de un atra manera, aixina faría en esta com en les atres; pero encara estam a tems de fé que sigue sol teua, y assó faré. Es verdat que a Sofronia la vull mol y en gran alegría esperaba les bodes en ella, pero com tú la vols en mes ardó, pots viure segú que sirá la teua dona a la meua alcoba. Y per naixó, aparta la melancolía, recupera la salut perduda y lo consol y la alegría, y espera contén lo premio del teu amor.
Tito, al sentí parlá aixina a Gisippo, encara que mol plaé li donare la esperansa de tíndrela, se avegoñíe y li pareixíe mal asseptála. Plorán, li va contestá:
- Gisippo, la teua liberal y verdadera amistat mol cla me amostre lo que a la meua amistat li convé fé. No vullgue Deu que aquella que te han donat a tú la ressibixca yo per meua. Pren, pos, contén, lo que has triat y te han donat, y a mí díxam consumím en llágrimes.

A lo que Gisippo va di:

- Tito, la nostra amistat me done llissensia pera forsát a seguí esta dessisió meua, y si tú no fas cas als meus rogs, en la forsa que té que fés en be del amic faré que Sofronia sigue teua. Sé cuánta forsa té l´Amor y que moltes vegades ha portat a una infelís mort als amáns; y te vech tan prop de aixó que no podrás vense les llágrimes y caurás a la dalla; y yo, sense cap duda, pronte te seguiría. Sirá, pos, teua Sofronia, perque fássilmen no trobaríes a datra que tan te agradare, y yo en fassilidat podré contentámos a tú y a mí. Potsé no siría tan liberal si les dones se trobaren en la mateixa dificultat que se troben los bons amics; per naixó, podén yo mol fássilmen trobá un atra dona pero no un atre amic com tú, vull per naixó (no vull di pédrela, que no la pedré donántela a tú) de be a milló transferíla, antes que pédret. Y per naixó te demano que ixques de esta aflicsió, y mos consolos als dos, y en esperansa del be, vivín te dispongues a la alegría quel teu amor dessiche de la dona volguda.
Encara que Tito se avergoñíre de consentí que Sofronia siguere la seua dona, espentánlo per una part l´amor y per latra insitánlo los ánimos que li donabe Gisippo, va di:

- Prou, Gisippo, faré lo que tú me dius, ya que la teua generosidat es tanta que li guañe a la meua vergoña. Pero u fach perque no sol ressibixco de tú la dona volguda, sino en ella la meua vida. Ojalá Deu puga alguna vegada mostrát cuán apressio lo que fas per mí. Después de estes paraules, va di Gisippo:

- Tito, en aixó, pera que tingue efecte, me pareix que ham de fé aixó: com saps, después de llargues negossiassións entre los meus paréns y los de Sofronia, ella se ha convertit en la meua prometuda; y per naixó, si yo ara dic que no la vull per dona, se montaríe un gran avalot y escándol, y se enfadaríen los meus paréns y los seus; potsé que si la abandono, los seus paréns la donon enseguida a un atre, y alomilló no sirás tú. Y per naixó me pareix, si te pareix be, que continúa lo que hay escomensat, y com dona meua la portaré a casa y selebraré les bodes; y después tú, de amagatóns, com u prepararém, en ella te gitarás com a dona teua; después, al seu puesto y al seu tems manifestarém lo assunto, y si los agrade, be estará, y si no los agrade, de totes formes ya estará fet y no podén tirá cap atrás, tindrán que contentás en alló per forsa.
Tito va está de acord, y Gisippo la va ressibí com a dona seua a casa. Están ya Tito curat y en bona salut; y fen una gran festa, al arribá la nit, les dones van dixá a la nova dona a la alcoba del seu home y sen van aná.
Estabe la alcoba de Tito apegada a la de Gisippo, y desde una se podíe entrá al atra. Están Gisippo a la seua alcoba, una vegada apagades totes les llums, sen va aná en cuidadet cap aon estabe Tito y li va di que ya podíe aná a gitás en la seua dona.
Tito, al sentí aixó, mort de vergoña, va voldre fés atrás y no hi volíe aná; pero Gisippo, lo va fé entrá allí. Al arrimás al llit, agarrán a la jove, com fen broma, en veu baixa li va preguntá si volíe sé la seua dona. Ella, creénse que ere Gisippo, li va contestá que sí, y ell, ficánli un anell al dit, li va di: - Y yo vull sé lo teu home.

Y consumán aixina lo matrimoni, mol rato y en mol plaé va chalá en ella, sense que ni ella ni dingú sen acataren de que no ere Gisippo lo que se gitabe en ella. Están, pos, en estos termes lo matrimoni de Sofronia y de Tito, Publio, son pare va tancá los ulls an esta vida, per lo que li van escriure que sense tardá tornare a Roma a velá pels seus assuntos. Y per naixó, va parlá en Gisippo de anássen y emportássen a Sofronia, lo que no se podíe fé sense manifiestá cóm estaben les coses; un día, cridánla a la alcoba, li van explicá tot lo assunto, y Tito li va doná probes. Ella, después de mirássels als dos ben enfadada, va escomensá a desfés en llágrimes, queixánse del engañ de Gisippo; y abans de que a casa de Gisippo ni una paraula se diguere de alló, sen va aná a casa de son pare, y allí an ell y a sa mare los va contá lo engañ de Gisippo, afirmán que ere la dona de Tito y no de Gisippo com ells creíen. Aixó va sé mol du pera son pare de Sofronia y en los seus paréns y en los de Gisippo van ñabé llargues y grans lamentassións, y van sé los comadreos y los enfados mols y grans. Gisippo va despertá lo odio dels seus y dels de Sofronia, y tots díen que no sol ere digne de reprobassió, sino de un aspre cástic. Pero ell afirmabe que habíe fet una cosa honesta, y que sons pares de Sofronia teníen que donáli les grassies perque la habíe casat en algú milló que ell mateix. Tito, per un atra part, de tot sen enterabe y en gran traball u soportabe; y coneixén que ere costum dels griegos exitás en los renecs y les amenasses hasta que trobaben algú que los responguere, y que entonses no sol humildes, sino mol cobarts se tornáen, va pensá que los seus discursos no se podíen aguantá mes sense contestáls; y tenín ell ánimo romano y pensamén ateniense, de una manera mol oportuna va ajuntá als paréns de Gisippo y los de Sofronia a un templo, y entrán allí acompañat sol per Gisippo, aixina los va parlá als que esperaben:
- Creuen mols filóssofos que lo que los passe als mortals es dispossisió y providensia dels deus inmortals; y per naixó creuen algúns que es inevitable tot lo que mos passe o mos passará alguna vegada, encara que ñan algúns que esta inevitabilidat atribuixen sol a lo que ya ha passat. Estes opinións, si en perspicassia són mirades, se vorá mol ubertamen que lo rependre algo que no pot cambiás no es mes que voldre demostrás mes sabut que los deus, dels que ham de creure que en eterna ley y sense cap error gobernen y disposen de natros y de les demés coses; per lo que, cuán loca y bestial presunsió siríe voldre corregí la seua obra, mol fássilmen u podéu vore, y encara cuántes y quínes cadenes mereixen aquells que se dixen aná a tal atrevimén. Entre los que, segóns lo meu juissi, tos trobau tots, si es verdat lo que hau dit y dieu continuamen, que Sofronia es la meua dona, cuan lay hau entregat a Gisippo, sense vore que estabe disposat que no fore la dona de Gisippo, sino la meua, com podeu vore al presén.
Pero com lo parlá de la secreta providensia y la intensió dels deus los pareix a mols du y difíssil de compendre, presuposán que ells de cap de les nostres acsións sen ocupen, baixaré als raonaméns dels homens, parlán dels que me convindrá fé dos coses mol contraries a les meues costums: la una, alabám a mí mateix y latra parlá mal de atres o humilláls; pero com no me apartaré de la verdat ni en una cosa ni en latra, y la presén materia u demane, u faré. Les vostres queixes, mes insitades per la rabia que per la raó, en continues protestes, aixina com abalots, ofenen, reprenen y condenen a Gisippo perque me ha donat per dona, per dessisió seua, a qui vatros an ell per la vostra habíeu donat, en lo que yo crec que té que sé mol de alabá; y les raóns són estes: la primera, perque ha fet lo que té que fé un amic; la segona perque ha obrat mes en coneiximén de lo que u habíeu fet vatros. Lo que les santes leys de la amistat volen que un amic faigue per un atre, no es la meua intensió explicátos al presén, contentánme sol en habétos recordat delles que los llassos de la amistat mol mes ajunten que los de la sang o la parentela; tenim los amics que triem y los paréns que mos done la fortuna. Y per naixó, si Gisippo va voldre mes la meua vida que la vostra benevolensia, sén yo amic seu com me ting, dingú té que maravillás. Pero anem a la segona raó (a la que en mes insistensia mos convé aturámos): lo habé sigut ell mes sabut que vatros u sou, com me pareix que de la providencia dels deus poc ne entenéu, y mol menos que sapigáu los efectes de la amistat. Dic que lo vostre escomensamén, lo vostre consell y la vostra deliberassió li habíen donat Sofronia a Gisippo, jove y filósofo; Gisippo lay ha donat a un atre jove y filósofo; lo vostre consell la va doná a un ateniense, Gisippo a un romano; lo vostre a un jove noble, Gisippo a un encara mes noble; lo vostre a un jove ric, Gisippo a un mol ric; lo vostre a un jove que no sol no la volíe, sino que apenes la coneixíe, Gisippo a un jove que per damún de la seua felissidat y mes que a la propia vida la volíe. Y que lo que dic es verdat, y mes de alabá que lo que habíeu fet vatros, miréu pun per pun. Que yo jove y filósofo soc, com Gisippo, la meua cara y los meus estudis, sense cap discurs mes llarg poden explicáu. La mateixa edat es la seua y la meua, y en les mateixes passes sempre ham estudiat avansán. Es verdat que ell es ateniense y yo romano. Si de la gloria de la siudat disputem, diré que yo soc de una siudat libre y ell de una tributaria; diré que yo soc de una siudat Siñora de tot lo món y ell de una siudat obedienta a la meua; diré que soc de siudat florida en armes, imperi y estudis, mentres ell no podrá alabá a la seua mes que en los estudis. Ademés de aixó, encara que me veigáu com un escolá humilde aquí entre vatros, no hay naixcut dels fems del populacho de Roma; los meus palaus y los puestos públics de Roma están plens de antigues imaches dels meus antepassats, y los anals romanos se troben plens de mols triunfos lograts per los Quinto sobre lo Capitolio romano; y no está per la vellesa semada, sino que avui mes que may florix la gloria del nostre nom. Callo, per vergoña, les meues riqueses, tenín a la memoria que la pobresa honrada es lo antic y copiós patrimoni dels nobles siudadáns romanos; la que, si per la opinió del vulgo es condenada, y són alabats los tessoros, soc en ells, no com avarissiós, sino com amat de la fortuna, abundán. Y mol be sé que tos ere mol apressiat tindre per parén a Gisippo; pero yo no tos ting que sé, per cap raó, menos apressiat a Roma, considerán que allí tindréu en mí a un óptim huésped; y un útil y solíssit y poderós protectó tan en les oportunidats públiques com en les nessessidats privades.
¿Quí, pos, dixán apart la passió, y mirán en justissia, alabará mes les vostres dessisións que los del meu amic Gisippo? Sertamen, dingú. Está, pos, Sofronia ben casada en Tito Quinto Fulvio, noble, antic y ric siudadá de Roma y amic de Gisippo; per lo que qui de aixó se dol o se queixe no fa lo que té que fé ni sap lo que fa. Ñaurán potsé algúns que diguen no doldres de que Sofronia sigue la dona de Tito, pero se doldrán del modo en que se ha convertit en la seua dona: a amagatontes, engañánla, sense que cap amic ni parén sapiguere res. Y aixó no es cap milagre ni cosa que passo per primera vegada. Dixo de bona gana a una vora an aquelles que contra la voluntat del pare han pres home y an aquelles que han fugit en los seus amáns y primé han sigut amigues que esposes, y an aquelles que abans han descubert en embarassos y partos los seus matrimonis que en la llengua, y la nessessidat ha fet consentíu, cosa que no li ha passat a Sofronia; sino que ordenada, discreta y honestamen ha sigut donada per Gisippo a Tito. Y dirán atres que la ha casat aquell a qui casála no incumbíe. ¡Nessies lamentassións són estes y típiques de dones, y prossedéns de la poca considerassió! No fa aná ara la fortuna per primera vegada diferéns camíns y instruméns nous pera induí les coses a determinats efectes. ¿Qué pot importám a mí que lo sabaté al puesto del filósofo haigue expresat lo seu juissi sobre un fet meu (amagat o públic) si lo fin es bo? Ting que cuidám, si lo sabaté no es discret, de no dixáli prosseguí, y agraíli lo fet. Si Gisippo ha casat be a Sofronia, aná queixánse de la manera y dell es una bobada superflua; si no confiéu en lo seu juissi, cuidéutos de que no pugue casá a dingú mes y agraíuli aixó. Tamé hau de sabé que yo no vach buscá ni en astussia ni en fraude tacá la honestidat y la claridat de la vostra sang en la persona de Sofronia; y encara que de amagatontes la haiga pres per dona no vach vindre com un raptó a tráureli la seua virginidat ni com a enemic vach vullgué tíndrela deshonestamen, rechassán emparentá en vatros; sino que en ardó enchisat per la seua cautivadora hermosura y de la seua virtut, veía que si en lo orden que potsé voléu di que tenía que habéla procurat, sén mol amada per vos, per temó a que a Roma me la emportara, no la haguera obtingut. Vach empleá, pos, la manera oculta que ara to se pot manifestá, y vach fé que Gisippo consentiguere en lo meu nom en alló que ell no estabe disposat; y después, encara que yo en ardó la vullguera, no com amán, sino com home, vach buscá lo ajuntamén en ella (com pot ella mateixa en verdat testimoniá), diénli les degudes paraules y ficánli lo anell de desposada, preguntánli si me volíe per home; a lo que ella va contestá que sí. Si li pareix que ha sigut engañada, no mu hau de espetá a mí, sino an ella, que no me va preguntá quí ere. Este es, pos, lo gran mal, lo gran pecat, la gran falta cometuda per lo Gisippo, amic, y per mí, amán; que Sofronia se haigue de amagatóns convertit en dona de Tito Quinto; per naixó, lo feríu, lo amenasséu y lo insidiéu. ¿Y qué mes faríeu si lay haguere donat a un villano, a un vagabundo, a un criat? ¿Quínes cadenes, quína presó, quínes creus tos bastaríen? Pero dixem ara aixó; ha arribat lo tems que yo encara no esperaba de que mon pare se ha mort y me vech obligat torná a Roma. Per lo que, volén emportám a Sofronia en mí, tos hay descubert lo que pot sé encara tos seguiría amagán; lo que, si foreu sabuts, alegremen u soportaríeu, perque si engañátos o insultátos haguera volgut, podía dixátola; pero no vullgue Deu que en a espíritu romano se pugue albergá tanta vilesa. Ella, pos, es a di, Sofronia, per consentimén dels deus y per vigor de les leys humanes y per lo loable juissi del meu amic Gisippo y per la meua astussia, es meua, aixina que vatros (teníntos en mes que los deus y los demés homens sabuts) bestialmen, en dos maneres mol odioses pera mí, mostréu que tos equivoquéu: una es tenín a Sofronia, sobre la que no teníu cap dret; y latra es tratá a Gisippo, al que estáu obligats justamen, com a enemic. Y no tos explicaré lo mal que feu, sino com amic tos aconsellaré que apartéu la rabia y que Sofronia me sigue restituida pera que yo alegremen men vaiga com a parén vostre: segús de aixó, que, tos agrado o no, lo que está fet, si voleu obrá de un atre modo, tos pendré a Gisippo y sense faltá, si arribo a Roma, recuperaré a la que es mereixcudamen meua, per mol que tos disgusto; y tos faré vore lo que pot la rabia dels romanos, hostigántos sempre.
Después de que Tito va dí aixó, ficánse de peu en la cara tota enfadada, prenén a Gisippo de la ma, mostrán que tan li fotíe que ñaguere gen al templo, movén lo cap y amenassánlos, va eixí. Los que se van quedá a dins, en part induits per les paraules de Tito de amistat y parentela, y en part assustats per les seues raderes paraules, de comú acuerdo van deliberá que milló siríe tindre a Tito com a parén, ya que Gisippo no habíe volgut séu, que pedre a Gisippo y tindre a Tito com enemic; per naixó, ixín, van aná a buscá a Tito y li van di que los pareixíe be que Sofronia fore seua, tindrel an ell com a parén y a Gisippo com a bon amic; y fen juns una festa en familia, sen van aná y li van enviá a Sofronia, la que, com a discreta, fen de la nessessidat virtut, l´amor que teníe per Gisippo rápidamen lay va entregá a Tito y en ell sen va aná cap a Roma, aon en gran honor van sé ressibits. Gisippo, quedánse a Atenes, después de no mol tems, per unes cuestións sivils, en tots los de casa seua, pobre y mesquí va sé aviát de Atenas y condenat a perpetuo exili. Están aixina Gisippo, habén arribat a sé no sol pobre sino pidolán, com va pugué va arribá a Roma a probá si Tito sen enrecordabe dell; y enterat de que estabe viu y volgut per tots los romanos, preguntán quína ere casa seua, dabán della se va colocá hasta que Tito va arribá. Per la miseria en la que estabe no se va atreví a dirigíli la paraula. Per lo que, passán Tito abán y pareixénli a Gisippo que lo habíe vist y esquivat, enrecordánsen de lo que ell habíe fet per nell, enfadat y desesperat sen va aná; y sén ya de nit y están ell en dijú y sense cap perra, sense sabé aón aná, mes dessichós de morí que dingú, va arribá a un puesto mol salvache de la siudat, aon, veén una gran cova, a dins va entrá pera arrasserás aquella nit, y damún de la terra despullat y mal vestit, vensut per les llágrimes, se va adormí. An esta cova, dos que habíen estat robán aquella nit, en lo furt fet van apareixe a la matinada, y reñín los dos, la un, que ere mes fort, va matá al atre y va colá. Habénu vist y sentit Gisippo tot, li va pareixe que habíe trobat lo camí a la mort que dessichabe, sense matás ell mateix; y per naixó, sense anássen, se va quedá allí hasta que los esbirros del tribunal, que ya sen habíen enterat del cas, van acudí y se van emportá a Gisippo detengut. Y ell, interrogat, va confesá que lo habíe matat y que no habíe pogut anássen de la cova, per lo que lo pretor, que se díe Marco Varrón, lo va condená a mort crussificat, tal com allacuanta ere costum. Habíe Tito, per casualidat, arribat al pretori en aquell momén y, mirán al pobre condenat y habén escoltat lo perqué, de repén va reconeixe a Gisippo, y se va extrañá de la seua miserable fortuna y de cóm habíe caigut tan baix, y volén ajudál y no veén cap atra vía pera la seua salvassió, mes que acusás an ell mateix y excusál an ell, rápidamen se va adelantá y va cridá: - Marco Varrón, fes cridá al pobre home al que has condenat perque es inossén; bastán hay ofés yo als deus en una culpa matán an aquell al que los teus esbirros van trobá este matí mort com pera ara encara oféndrels en la mort de un atre inossén.
Varrón se va extrañá y li va doldre que tot lo pretori lo haguere sentit, y no podén retraures de fé lo que li manaben les leys, va fé torná a Gisippo, y en presensia de Tito li va di:

- ¿Cóm has sigut tan loco de confessá lo que no has fet, jugánte la vida? Me has dit que tú habíes matat esta nit an aquell home, y este ve ara y diu que ha sigut ell.

Gisippo va mirá y va vore que aquell ere Tito y va vore que fée alló pera salvál, com agrait per lo servissi que antes li habíe fet; per lo que, plorán de piedat, va di:
- Varrón, verdaderamen lo hay matat yo, y la piedat de Tito pera salvám arribe ya massa tard. Tito, per un atra part, díe:

- Pretor, com veus, este es extrangé y desarmat lan trobat jun al mort, y ya veus que la seua miseria li done motiu pera voldre está mort; y per naixó, fícal en libertat y a mí, que u hay mereixcut, castígam.

Se va extrañá Varrón de la insistensia de aquells dos y ya se pensabe que cap dels dos ere lo culpable; y, pensán en la manera de absóldrels, en aixó que ve un jove de nom Publio Ambusto, de perdudes costums y lladre mol conegut entre tots los romanos, qui verdaderamen habíe cometut lo homissidi; y sabén que cap dels dos eren culpables de lo que se acusaben, tanta va sé la ternura o tendresa que va omplí lo seu cor per la inossensia de estos dos, que mogut per compassió va acudí dabán de Varrón y li va di:

- Pretor, los meus fets me porten a resoldre la dura discusió de estos dos, y no sé quín Deu me espoleje y me espente a manifestát lo meu pecat. Cap de estos dos es culpable de lo que se acusen. Yo soc lo que ha matat an aquell home esta matinada al apuntá lo día; y an este desgrassiat que está aquí lo vach vore que dormíe mentres yo me repartía les coses robades en aquell al que hay pelat. Tito no nessessite que yo lo excusa; la seua fama es clara per tot arreu, y ya se sap que no es home de tal condissió; aixina que libéral y castígam a mí en la pena que les leys me imposon. Habíe ya Octavio sentit estes coses y, fen vindre als tres, va voldre sentí quína raó habíe mogut a cadaú pera condenás; y ells lay van contá.
Octavio, als dos amics perque eren inosséns y al tersé per amor seu los va ficá en libertat. Tito, renegán primé a Gisippo per lo seu desapego y desconfiansa, li va fé molta festa y lo va portá a casa seua, aon Sofronia, en piadoses llágrimes lo va ressibí com amic. Y allí, confortánlo y vestínlo en la roba apropiada a la seua virtut y noblesa, va compartí en ell tots los seus tessoros y possessións, y después, a una germana joveneta que teníe Sofronia, de nom Fulvia, lay van doná per dona; y después li va di: - Gisippo, de tú depén ara, o quedát aquí en natros o entornáten a Atenas en tot lo que te hay donat.

Gisippo, obligat per lo desterro al que estabe condenat per la seua siudat y per
l´amor que li teníe a Tito, va dessidí fés romano. Y ell en la seua Fulvia, y Tito en la seua Sofronia, van viure a una gran casa, fénse mes amics cada día, si es que podíe sé.

Santíssima cosa es, pos, la amistat, y no sol digna de reverensia, sino de sé alabada perpetuamen com a mare de la magnifissensia y de la honestidat, germana de la gratitut y de la caridat, y enemiga del odio y de la avarissia; sempre, sense esperá cap rogativa, preparada per a fé per los atres lo que voldríe que per nella mateixa se faiguere; los seus sagradissims efectes raríssimes vegades se veuen avui, per culpa de la enveja y egoisme dels mortals que sol miren per nells.
¿Quín amor, quína riquesa, quína parentela li haguere fet sentí a Gisippo lo ardó, les llágrimes y los suspiros de Tito, en tanta eficassia que per nells a la hermosa dona noble y volguda la haguere fet casá en lo seu amic? ¿Quínes leys, quínes amenasses, quína temó li haguere fet abstindres a Tito dels abrassos de la hermosa jove als puestets solitaris, apartats, o al llit? ¿Quíns estats, quíns mérits, quínes ganansies li hauríen fet a Gisippo no preocupás de pedre als seus paréns y als de Sofronia, no preocupás de les deshonestes murmurassións del populacho, no preocupás de les burles per a satisfacer al seu amic? ¿Quí haguere procurat la seua mort per a salvá a un atre, podén dissimulá, y arrencál de la creu que ell mateix se procurabe?, ¿Quí haguere compartit lo seu gran patrimoni en aquell al que la fortuna lay habíe tret? ¿Quí li haguere donat per dona a la seua germana, veénlo pobrissim y en extrema miseria?
Vullguen, pos, los homens moltes consortes, caterves de germáns y gran cantidat de fills, y en los seus dinés se aumento lo número dels seus criats; y no reparon en que consevol de ells te temó de un perill propi, y no se preocupen del pare, germá o siñó, mentres que tot lo contrari veém que fa lo bon amic.

viernes, 14 de diciembre de 2018

JORNADA TERSERA. NOVELA SÉPTIMA

Tedaldo, enfadat en una amán seua, sen va de Florencia; torne allí después de algún tems disfrassat de peregrino; parle en la dama y li fa reconéixe lo seu error y libre de la mort al seu home, a qui sel habíe acusat de habéli donat mort an ell, y lo reconsilie en los germáns; y después, discretamen, en la seua amán gose.

Ya alabada per tots calle Fiameta, cuan la Reina, per a no pédre tems, rápidamen a Emilia li encomane la narrassió; y ella escomense:
A mí m´agrade torná a la nostra siudat, de aon los dos anteriós narradós s´han apartat. Vull contátos cóm un ressidén nostre va reconquistá a la seua perduda Siñora. 

Ñabíe, pos, a Florencia, un noble jove de nom Tedaldo dels Elisei, que enamorat sobremanera de una Siñora, doña Ermelina, dona de AldobrandinoPalermini, per les seues loables costums va mereixe disfrutá del seu dessich; plaé al que la Fortuna, enemiga dels dichosos, se va oposá. Fore com fore, la Siñora, habén complaít a Tedaldo durán un tems, del tot se va apartá de vóldre embriagál, y no volíe escoltá cap embajada seua, ni tampoc vórel de cap manera. Per naixó ell se va dixá caure a una tristesa fiera, pero teníe de tal manera selat lo seu amor que dingú creíe que ésta fore la raó de la seua melancolía; y después de que de diferentes maneres se habíe ingeniat mol en reconquistá l´amor que sense culpa seua li pareixíe habé perdut, y trobán en vano tota molestia, se va disposá a alluñás del món (per a no alegrá an aquella que lo vée consumís).
Y agarrán tots los dinés que va pugué amprá, secretamen, sense di cap paraula ni a amics ni a paréns, mes que sol a un compañ seu que tot u sabíe, sen va aná y va arribá hasta Ancona, fénse cridá Filippo de San Lodeccio, y trabán allí coneiximén en un ric mercadé, va entrá al seu servissi y en un barco jun en ell sen va aná cap a Chipre. Les seues costums y maneres van agradá tan al mercadé que no sol li va assigná un bon jornal, sino que lo va fé lo seu sossio en part y ademés gran part dels seus negossis los hi va ficá entre les máns, y los va portá tan be y en tanta solissitut que en pocs añs se va fé un ric mercadé y ben famós. En estos negossis, encara que moltes vegades sen enrecordare de la cruel Siñora y encara siguere traspassat per l´amor y mol dessichare torná a vórela, va tíndre tanta constansia que durán sat añs va vénse aquella batalla. Pero va passá que, sentín un día a Chipre cantá una cansó que fée tems ell habíe compost, aon se contabe l´amor que li teníe a la seua Siñora y lo plaé que de ella gosabe, pensán que no podíe sé que ella lo haguere olvidat, en tan dessich de torná a vórela se va inflamá que, no podén patíu mes, se va disposá a torná a Florencia.
Y ficats en orden tots los seus assuntos, va vindre sol en un criat seu a Ancona, aon habén arribat les seues coses, les va enviá a Florencia un amic del anconés sossio seu, y ell, de amagatóns, com un peregrino que vinguére del san Sepulcro, en lo seu criat va arribá; y una vegada a Florencia, sen va aná a una fondeta que dos germáns teníen prop de la casa de la seua Siñora. Y aon primé va aná va sé a la porta de la casa de ella per a vórela si podíe; pero va vore les finestres y les portes tancades, pel que se va pensá que habíe mort o que se habíe mudat de allí. Mol pensatiu, sen va aná a casa de sons germáns, als que va vore tots vestits de negre, de lo que se va extrañá mol. Sabénse tan cambiat pel disfrás y lo tems que fée que no estabe allí, com no podríe sé reconegut fássilmen, se va arrimá a un sabaté y li va preguntá per qué aquells anaben vestits de dol. A lo que lo sabaté va contestá:
- Van vestits de dol perque no fa ni quinse díes que un germá seu que fée mol tems que no estabe aquí, que teníe per nom Tedaldo, va morí; y me pareix enténdre que han probat a la justíssia que un que té per nom Aldobrandino Palermini, que está a la presó, lo va matá perque estabe enamorat de la seua dona y habíe tornat disfrassat per a está en ella. Se va extrañá mol Tedaldo de que tan se li assemellare algú que fore pres per nell y li va doldre la desgrássia de Aldobrandin, y habén sentit que la Siñora estabe sana y salva, sén ya de nit, ple de diferéns pensaméns, sen va entorná cap a la fonda, y después de sopá a lo mes amún de la casa va aná a dormí en lo seu criat. Allí, tan per los mols pensaméns que li assaltaben com per la duresa del llit y potsé per la sena, que habíe sigut justeta, ya ere mijanit y encara Tedaldo no habíe pogut adormís, pel que, están despert, li va paréixe cap a la mijanit sentí que desde la teulada o tellat de la casa baixabe gen a la casa, y después per les bades de la porta de la cámara va vore cap vindre una llum cap allí. Pel que, arrimánse a les reixetes, va escomensá a mirá qué ere alló y va vore a una jove mol hermosa en un cresol a la ma vinín cap allí en uns atres tres homes, que habíen baixat de la teulada, y después de fes algunes festes los uns als atres, va di un de ells a la jove: 
- Ya podem, Déu sigue loat, está segús, perque sabém sert que la mort de Tedaldo Elisei ha sigut achacada per sons germáns a Aldobrandino Palermini, y ell ha confessat y ya está escrita la senténsia, pero debém seguí callán perque si alguna vegada se sap que ham sigut natros estarém en lo mateix perill que está ara Aldobrandino.
Y dit aixó, en la dona, que mol contenta se va mostrá en aixó, van baixá y sen van aná a dormí. Tedaldo, sentit aixó, va escomensá a considerá cuáns y quins eren los errors en que podíe caure la men dels homes, pensán primé en sons germáns, que a un extrañ habíen plorat y sepultat al seu nincho, y después acusat a un inossén per falses sospeches, y en testigos no verdadés habél portat cap a la mort, y ademés de alló en la severidat sega de les leys y dels seus rectós, que moltes vegades, com solíssits investigadós de la verdat, en crueldats fan probá lo fals y se diuen ministres de la justíssia y de Déu cuan són ejecutós de la iniquidat y del dimoni. Después de aixó, a la salvassió de Aldobrandino va atansá los seus pensaméns y va considerá lo que debíe fé. Y en cuan se va alsá pel matí, dixán al criat, cuan li va paréixe adecuat sen va aná ell sol a la casa de la seua Siñora y, trobán per cassualidat uberta la porta, va entrá a dins y va vore a la seua Siñora assentada per enterra a una saleta que ñabíe a la planta baixa; y estabe plena de plos y de amargura; y casi se va ficá a plorá de compassió; y arrimánse li va di:
- Siñora, no tos atribuléu; la vostra pas está prop.
La Siñora, al sentíl, va eixecá la cara y, plorán, va di:
- Bon home, paréixes un peregrino forasté; ¿qué saps tú de la pas ni de la meua aflicsió? 
Va contestá entonses lo peregrino:
- Siñora, yo soc de Constantinopla y fa poc que hay arribat aquí enviat per Déu a convertí les vostres llágrimes en rissa y a librá de la mort al vostre home. 
- ¿Cóm - va di la Siñora - si eres de Constantinopla y ressién arribat aquí saps quí som lo meu home y yo?
Lo peregrino, escomensán desde lo prinsipi, li va contá tota la história de la angustia de Aldobrandino y li va di quí ere ella, cuán tems fée que estabe casada y atres moltes coses que ell mol be sabíe dels seus assuntos, pel que la Siñora se va maravillá mol y tenínlo per un profeta se va aginollá als seus peus, rogánli per Déu que, si habíe vingut a salvá a Aldobrandino que se donare pressa perque quedabe poc tems. Lo peregrino, mostránse com un san, va di: 

- Siñora, eixequéutos y no ploréu, y escoltéu be lo que vach a dítos, y guardéutos de contálay may a dingú. Déu me ha revelat que la tribulassió en la que estéu tos ha sobrevingut per un gran pecat que vau cometre fa tems, que Déu ha volgut que purguéu en part en esta angustia y del que vol que tos enmendéu: si no, per naixó recauréu en una pena mol mes gran.

Va di entonses la Siñora:

- Siñó, hay pecat mol y no sé de quin pecat vol Déu que me enmenda, y per naixó, si u sabéu, diguéumel y faré tot lo que puga per a enmendám. 

- Siñora - va di entonses lo peregrino - , be sé quin es y no tol preguntaré per a sabéu milló, sino que diénlo vos mateixa tindréu mes remordimén. 

Diguéume, ¿ton enrecordáu de habé tingut algún amán?

La Siñora, al sentí aixó, va dixá eixí un gran suspiro y se va maravillá mol, pensán que dingú u sabíe, a no sé que desde que habíen matat an aquell que va sé enterrat com Tedaldo se haguere propalat o escampat algo per algunes paraules indiscretamen dites per un amic de Tedaldo, que sabíe de alló; y va contestá:

- Vech que Déu tos amostre tots los secretos dels homes, y per naixó estic disposada a no ocultátos los meus. Es verdat que a la meua juventut vach amá mol al desventurat jove que han matat y han donat la culpa al meu home. La seua mort hay plorat perque me dol, pel que, per mol rígida y fura que me mostrara en ell abáns de la seua partida, ni la seua partida ni la seua llarga aussénsia ni la seua desventurada mort han pogut may arrancámel del cor.
A lo que va di lo peregrino:

- Al desventurat jove que han matat no lo vau vóldre vos, sino a Tedaldo Elisei. Pero diguéume, ¿quina va sé la raó per la que tos vau enfadá en ell? ¿tos va ofendre en algo? Y la Siñora li va contestá:

- No, may me va oféndre, pero la raó del enfado van sé les paraules de un malparit flare en lo que me vach confessá una vegada, perque cuan li vach parlá del amor que an aquell li tenía y de la intimidat que tenía en ell, me va fótre lo cap tan calén que encara me espante, diénme que si no me abstenía de alló aniría a la boca del dimoni a lo mes fondo dels inferns y siría condenada al foc etern. De aixó me va entrá tanta temó que del tot me vach disposá a no vóldre gens mes la seua intimidat; y per a apartá consevol ocasió, ni la seu carta ni la seua embajada vach volé ressibí; encara que crec que si haguere perseverat mes (perque sen va aná desesperat y lo vach vore consumís com fa la neu al sol), la meua dura dessisió se haguere doblegat o belcat perque datre dessich mes gran no tenía al món. 
Va di entonses lo peregrino:
- Siñora, éste es lo únic pecat que ara tos atribule o apene. Sé firmemen que Tedaldo no tos va forsá en res; cuan tos vau enamorá de ell per la vostra propia voluntat u vau fé, agradántos ell, y cuan vos mateixa vau volé va vindre a vos y va gosá de la vostra intimidat, en la que en paraules y en obres tan agrado li vau mostrá que, si primé tos amabe, mes de mil vegades vau fé redoblá lo seu amor. Y si aixina va sé, com sé que va sé, ¿quina raó podíe móuretos a apartál tan rígidamen? 
Eixes coses s´han de pensá abáns de fes, y si creguéreu que debíeu arrepentítos com de algo mal fet, no féles. Tal com ell se va fé vostre, vos tos vau fé seua. Si ell no haguere sigut vostre, podríeu habé fet tot lo que haguéreu vullgut, com ama, pero vóldre arrebatáli a vos que éreu seua ere un robo y cosa reprobable si aquella no ere la voluntat de ell. Pos hau de sabé que yo soc flare y per naixó coneixco totes les seues costums; y si parlo de elles una mica libremen per al vostre profit no estará mal en mí com estaríe en uns atres; y tos parlaré de estos usaches per a que de ara en abán milló los conegáu del que pareix que hau fet hasta ara. 
Ñabíe abáns flares santíssims y homes de valor, pero los que avui se diuen flares, y per naixó volen sé tinguts, no tenen res de flare, mes que la capa, y ni siquiera ésta es de flare perque si per los fundadós dels flares van sé triades primes y míseres y de teles bastes y manifestadores del espíritu que habíe desapressiat les coses temporals cuan se embolicáe lo cos en tan vil vestit, avui se les fan amples y forrades y satinades y de teles finíssimes y los han donat forma cortessana y pontifical per a no avergoñís de pavonejás en ells a les iglesies y a les plasses com en los seus vestits fan los seglás; y com en lo esparavel lo peixcadó se ingenie en agarrá als rius mols peixos de una tongada, aixina estos, en les amplíssimes guirnaldes embolicánse, a moltes santurrones, moltes viudes, a moltes atres dones néssies y homes se ingenien en agarrá deball, y de alló se ocupen en mes gran solissitut que de cap atre ejercicio. Y mentres los antics dessichaben la salvassió dels homes, estos dessichen a les dones y les riqueses, y tot lo seu empeño han ficat y posen en assustá o esbarrá en palabrería y en pintures les mens dels sabocs y en enseñáls que en les limosnes se purguen los pecats y en misses, per a que an aquells que per cobardía (no per devossió) se han fet flares, y per a no passá penúries ni fam, éste los envíe lo pá, aquell los envíe lo vi, aquell atre los done la pitansa per l'alma dels seus morts. Y sertamen es verdat que les almoines y les orassións purguen los pecats, pero si los que los fan veiguéren a quí los fan o los coneguéren, abáns los guardaríen per an ells o los aventaríen als gorrinos. Y com saben que contra menos gen sigue posseedora de una gran riquesa, a mes toquen, tots en charrades y en espáns se ingenien en tráurels als demés alló que dessichen per an ells sols. Reproben als homes la lujuria per a que, apartánse de ella los reprobats, per als que reproben se quedon les dones; condenen la ussura y les ganansies injustes per a que, sén restituídes an ells, puguen fes les capes mes amples, comprá obispos y atres prelatures mes grans en alló que han enseñat que portaríe a la condenassió a qui u tinguere. Y cuan de estes coses y de atres moltes que caussen escándol sels reprén, en contestá «féu lo que diém y no lo que fem» creuen que tenen digna descárrega de tan pes, com si los fore mes possible a les ovelles sé constáns y de ferro que als pastós. Y cuáns ne ñan de aquells a qui donen tal resposta que no la entenen de la manera en que la diuen, mols u saben. Volen los flares de avui que faiguéu lo que diuen, aixó es, que ompligáu les seues bosses de dinés, los confiéu los vostres secretos, observéu castidat, perdonéu les afrentes, tos guardéu de parlá mal de dingú: coses totes bones, totes honestes, totes santes; ¿pero per a qué? Per a podé fé ells lo que, si los seglás u fan, no podrán fé. ¿Quí no sap que sense dinés la dropina, gossina o vagansia no pot durá? Si en los teus gustos te gastes los dinés, lo flare no podrá haraganejá o gossejá; si ten vas en les dones de la roglada los traurás lo puesto als flares; si no eres passién y perdones les afrentes, lo flare no se atrevirá a vindre a casa teua y contaminá a la teua família. ¿Per qué seguíxco? Se acusen ells mateixos tantes vegades com abáns los oyéns se excusen de aquella manera. ¿Per qué no se queden a casa si no creuen podé sé abstinéns y sans? O si volen dedicás an aixó, ¿per qué no seguíxen aquelles santes paraules del Evangelio

Fáiguen aixó primé y enseñon después als demés. 

Hay vist a la meua vida galantejadós, amadós, visitáns no sol de les dones seglás sino de les monges y de aquells que mes escándol armen desde los seus púlpitos. ¿Y an estos ham de seguí? Qui aixina fa, fa lo que vol pero Déu sap si u fa prudenmen. Pero si haguérem de consedí lo que lo flare que tos va empendre va di, aixó es, que gravíssim pecat es chafá la fe matrimonial, ¿no u es mol mes gran robáli a un home?, ¿no u es mol mes gran matál o enviál al exili rodán o redolán pel món com un bolo de riu? Aixó u consedirá consevol. Lo tíndre intimidat un home en una dona es un pecat natural; robáli o matál o expulsál ve de la maldat del espíritu. Que li vau robá a Tedaldo ya abáns tos u hay demostrat, arrebatántos vos mateixa de ell cuan tos habíeu fet seua per la vostra espontánea voluntat. Ademés, tos dic que, pel que a vos respecte, lo vau matá per habé fet tot lo nessessari (mostrántos cada vegada mes cruel) per a que se matare en les seues propies máns. Vos sou la culpable del seu exili y de que haygue caminat rodán pel món sat añs, no se pot negá. Aixina que mol mes gran pecat hau cometut en consevol de estes tres coses dites que cometíeu consedínli la vostra intimidat. Pero veigám, ¿es que Tedaldo se va meréixe estes coses? Sertamen que no: vos mateixa u hau confessat; sé que mes que an ell mateix tos vol. Res va sé tan honrat, tan exaltat, tan magnificat per nell com éreu vos sobre consevol atra dona, si se trobabe en part aon honestamen y sense engendrá sospeches sobre vos podíe de vos parlá. Tot lo seu be, tot lo seu honor, tota la seua libertat a les vostres máns ficabe. ¿No ere un noble jove?, ¿no ere mes pincho que tots los seus consiudadáns?, ¿no ere valén en les coses que són propies dels joves?, ¿no ere vullgut, apressiat, ben vist per tots? A res de aixó diréu que no. Entonses ¿cóm, pel que diguere un flaret maniátic, brutal y envejós, vau pugué pendre contra nell una ressolusió cruel? Vos, moguda per les paraules de un flare, que en sertesa debíe de sé algún tragassopes manducadó de cocs, ya u sabéu, y potsé lo que ell dessichabe ere ocupá lo puesto de aon se esforsabe en traure a un atre. Este pecat es aquell que la divina justíssia que en justa balansa porte a efecte totes les seues operassións, no ha volgut dixá sense cástic; y aixina com vos sense cap raó tos vau ingeniá en apartátos vos mateixa de Tedaldo, aixina lo vostre home sense raó ha estat y encara está en perill, y vos en esta angústia. 

De esta pena, si voléu sé liberada, lo que tos convé prometí y, sobre tot fé, es aixó: si passe alguna vegada que Tedaldo del seu llarg desterro torno, la vostra grássia, lo vostre amor y la vostra benevolénsia y intimidat li tornaréu y li donaréu aquell estat al que estabe abáns de que vos tontamen creguéreu al lloco flare.

Habíe acabat lo peregrino les seues paraules cuan la Siñora, que atentíssimamen lo escoltabe perque mol verdaderes li pareixíen les seues raóns, y se vée en seguridat castigada per aquell pecat, al sentílay an ell, va di:

- Amic de Déu, bastán be sé que són sertes les coses que diéu y en gran part conec per la vostra enseñansa quí són los flares, que hasta ara han sigut tinguts per mí com a sans; y sense duda coneixco que la meua culpa ha sigut gran en lo que vach fé contra Tedaldo, y si puguera en gust la enmendaría de la manera que me hau dit: pero ¿cóm pot sé? Tedaldo no podrá torná may: está mort, y per naixó lo que no pot fes no sé per a qué u hay de prometre.
Lo peregrino li va di:

- Siñora, Tedaldo no está mort, segóns Déu me revele, está viu y sano y en bon estat si tinguere la vostra grássia.

Va di entonses la Siñora.

- Miréu lo que diéu; que yo lo vach vore mort dabán de casa meua en moltes gaviñetades, y lo vach tíndre an estos brassos y en moltes llágrimes vach bañá la seua carta inerte, lo que van doná peu a que se diguere lo que deshonestamen se ha dit.

Entonses va di lo peregrino:

- Siñora, diguéu lo que digáu tos asseguro que Tedaldo está viu; y si voléu prometí alló en la intensió de cumplíu, espero que lo veigáu pronte.
La Siñora va di entonses:

- U fach y u faré de bona gana; y res podríe passá que me donare tanta alegría que vore al meu home libre y sense mal y a Tedaldo viu.

Li va paréixe entonses a Tedaldo tems de descubrís y de consolá a la Siñora en mes serta esperansa del seu home, y va di:

- Siñora, per a que puga consolátos en relassió al vostre home, un gran secreto nessessito dítos, que cuidaréu de que may mentres viscáu lay manifestéu a dingú. Estaben a un puesto apartat y sols, habénse pres gran confiansa la Siñora en la santidat que li pareixíe tíndre lo peregrino; pel que Tedaldo, traén un anell guardat per nell en sumo cuidado, que la Siñora li habíe donat la radera nit que habíe estat en ella, mostránlay, va di: 

- Siñora, ¿reconeixéu aixó?

En cuan la Siñora lo va vore lo va reconéixe y va di:

- Siñó, sí, yo lay vach doná a Tedaldo fa tems.

Lo peregrino, entonses, ficánse de peu y rápidamen traénse de damún la esclavina y del cap la cogulla, y parlán en florentino, va di:

- ¿Y a mí, me coneixéu?

Cuan lo va vore la Siñora, veén que ere Tedaldo, se va esglayá, en tanta temó com si als morts haguere vist caminá com als vius. 

Tedaldo li va di:

- Siñora, no tingáu temó, soc lo vostre Tedaldo viu y sano y no me hay mort ni me van matá, cregáu lo que cregáu los meus germáns y vos.

La Siñora, tranquilisada una mica, y baixán la veu, y miránlo mes y asseguránse de que aquell ere Tedaldo, plorán se li va aviá al coll y lo va besá, dién: 

- Dols Tedaldo meu, ¡sígues benvingut!
Tedaldo, besánla y abrassánla, va di:

- Siñora, no es ara tems de fémos mes estrets saludos; vull aná a fé que Aldobrandino tos sígue tornat sano y salvo, y espero que abáns de demá per la nit tinguéu noves que tos agradon; si ting sort, com espero, sobre la seua salvassió vull podé víndre esta nit a donátoles en mes tems del que ara ting.
Y giránse se va ficá la esclavina y la capucha, besán un atra vegada a la Siñora y reconfortánla en bona esperansa, se va separá de ella y allá sen va aná aon Aldobrandino estabe empresonat, mes embegut en pensaméns de temó de la inminén mort que de esperansa de futura salut; y com consoladó, en la venia dels carselés, va entrá aon ell estabe y assentánse a la vora de ell, li va di: 

- Aldobrandino, soc un amic teu que Déu te envíe per a salvát y demostrá la teua inossénsia; y per naixó, si vols consedím un don minudet que vull demanát, sense falta abáns de demá de nit, en ves de la senténsia de mort que esperes, sentirás la absolusió. A lo que Aldobrandin va contestá:

- Bon home, ya que de la meua salvassió te preocupes, encara que no te conec ni men enrecordo de habét vist may, tens que sé amic, com dius. Y en verdat lo pecat pel que se diu que ting que sé condenat a mort, may lo hay cometut; mols atres hay fet, que potsé an aixó me han portat. Pero te dic per la temó de Déu aixó: si ell ara té misericórdia de mí, grans coses, no una minuda, faría de bona gana, encara que no u prometiguera; aixina que demana lo que te paregue, que sense falta, si me escapo de ésta, u cumpliré.

Lo peregrino entonses va di:

- Lo que vull no es datra cosa mes que perdonos als cuatre germáns de Tedaldo lo habét conduít an este pun, creénte culpable de la mort de son germá, y que los tingues per germáns y per amics si te demanen perdó.
A lo que Aldobrandín va contestá:

- No saps qué dolsa es la vengansa ni en cuánta forsa se dessiche, pero encara aixina, per a que Déu de la meua salvassió se ocupo, de bona gana los perdonaré y ara ya los perdono, y si de aquí ixco viu y me salvo, per a féu seguiré lo modo que me dígues. Aixó li va agradá al peregrino, y sense vóldre díli res mes, li va rogá que tinguére bon ánimo, que en seguridat abáns de que acabare lo siguién día tindríe notíssia sertíssima de la seua salut. Y separánse de ell sen va aná a la señoría y en secreto a un caballé que la gobernabe li va di aixina: 

- Siñó meu, tots sabém de bona gana empeñámos en fé que la verdat de les coses se conegue, y mes aquells que tenen lo que vos teníu, per a que no patíxguen los cástics los que no han cometut lo pecat y síguen castigats los pecadós. Y per a que alló passo en honor vostre y per a mal de qui u mereix, hay vingut a vos. Com sabéu, hau prossedit severamen contra Aldobrandín Palermini y pareix que hau tingut per sert que ell va sé qui va matá a Tedaldo Elisei, y anéu a condenál, lo que seguríssimamen es fals, com crec que abáns de la mijanit, portán a les vostres máns an aquell jove, tos hauré demostrat.
Lo valén home, que teníe llástima de Aldobrandino, va fé oít a les paraules del peregrino, y explicánli moltes coses sobre aixó, sén lo seu guía, cuan estaben al primé son, als dos germáns de la fonda y al seu criat va apresá a mansalva, y volénlos torturá per a descubrí cóm habíe sigut la cosa, cadaú per separat y después tots juns van confessá habé matat a Tedaldo Elisei. Preguntats per la raó, van di que perque éste a la dona de un de ells, no están ells a la fonda, habíe molestat mol y volgut forsá a que faiguere la seua voluntat.
Lo peregrino, enterat de aixó, en llisensia del gentilhome sen va aná y secretamen va aná a casa de la Siñora Ermelina, y an ella sola (habénsen anat a dormí tots los demés de la casa) la va trobá esperánlo, igualmén en dessich de tíndre bones notíssies del home y de reconsiliás del tot en Tedaldo.
Arrimánse an ella, en alegre gesto, li va di:

- Siñora meua, alégrat, que per sert recuperarás demá aquí sano y salvo al teu Aldobrandino.

Y per a assegurálay mes, li va contá lo que habíe fet. La Siñora no se creíe pugué recuperá a Tedaldo viu, al que creíe habé plorat mort, y vore libre de perill a Aldobrandino, a qui se creíe tíndre que plorá per mort uns pocs díes después, tan alegre com may u va está dingú, afectuosamen va abrassá y besá al seu Tedaldo; y anánsen juns al llit de bona gana van firmá grassioses y alegres paus, prenén la un del atre deleitable alegría. Y al arrimás lo día, Tedaldo, eixecánse, habén ya explicat a la Siñora lo que enteníe fé y rogánli que mol secret u tinguere, un atra vegada en hábit de peregrino va eixí de casa de la Siñora per a podé, cuan fore lo momén, ocupás dels assuntos de Aldobrandino. La señoría, arribat lo día y pareixénli tíndre completa informassió del assunto, rápidamen va liberá a Aldobrandino y pocs díes después als malhechós va fé tallá lo cap aon habíen cometut lo assessinat. Están, pos, libre Aldobrandino, en gran alifara seua y de la seua dona y de tots los seus amics y paréns, y sabén que alló habíe sigut obra del peregrino, lo van portá a casa seua durán tan tems com li apetiguére está a la siudat; y allí, de féli honors y festes que no se acabáen, y espessialmén la dona, que sabíe a quí los hi fée. Pero pareixénli, después de algúns díes, tems de reconsiliá a sons germáns en Aldobrandino, a qui sabíe no sol desacreditats per la seua absolusió, sino tamé armats per la temó, va demaná a Aldobrandino que cumpliguére la seua promesa. Aldobrandino va contestá que estabe disposat. Lo peregrino li va fé prepará un hermós convit per al día siguién, al que va di que volíe que ell en los seus paréns y en les seues dones invitare als cuatre germáns y a les seues dones, afegín que ell mateix aniríe a invitáls de part seua. Lo peregrino enseguida sen va aná a casa dels cuatre germáns, y dirigínlos les paraules que per a tal assunto se requeríen, al final, en raóns irrebatibles fássilmen los va portá a vóldre reconquistá, solisitán lo perdó, la amistat de Aldobrandino, y fet aixó, an ells y a les seues dones a diná en Aldobrandino lo día siguién los va convidá, y ells, de bona gana, creén la seua paraula, van asseptá lo convit.
Aixina, pos, en son demá, a la hora de diná, primé los cuatre germáns de Tedaldo, vestits de negre com anaben, en algúns amics seus van arribá a casa de Aldobrandino, que los esperabe; y allí, dabán de tots aquells que per a acompañáls habíen sigut invitats per Aldobrandino, aviádes les armes an terra, se van ficá en máns de Aldobrandino, demanánli perdó pel que contra ell habíen fet. Aldobrandino, plorán compassivamen, los va ressibí y besán a tots a la boca, gastán poques paraules, totes les afrentes ressibides va perdoná. Después de ells, les germanes y les dones totes vestides de dol van vindre, y van sé ressibides per la Siñora Ermelina y les atres grans Siñores. Van sé magníficamen servits al convit tan los homes com les dones, pero flotabe al aire la melancolía pel ressién doló que estabe repressentat en los vestits oscurs dels paréns de Tedaldo. La invensió y la invitassió del peregrino habíe sigut censurada per mols, y ell sen habíe percatat. Tal com u habíe dessidit, vingut lo tems, se va ficá de peu, y encara minján los demés la fruita, va di: 

- Res ha faltat an este convit per a que fore alegre mes que Tedaldo, a qui hau tingut continuamen en vatros pero no lo hau conegut. Tol mostraré. Y traénse de damún la esclavina y tota la roba de peregrino se va quedá en jubón de tafetán verd, y tots maravillats lo van mirá y examiná mol tems abáns de que algú se atreviguere a creure que ere ell. Tedaldo los va parlá dels seus paréns, de les coses passades entre ells, de los seus acsidéns; pel que son germáns y los demés homes, tots plens de llágrimes de alegría, van corre a abrassál, y lo mateix después van fé les dones, tan los paréns com los no paréns, menos doña Ermelina. 

Veén aixó Aldobrandin, va di:

- ¿Qué es aixó, Ermelina? ¿cóm es que no u selebres com les atres dones? 

Y, sentínla tots, la Siñora li va contestá:

- No ne ña cap que en mes agrado li haygue fet festes o les hi faigue que les que li faré yo, perque mes que cap atra li está obligada, considerán que per nell te hay recuperat; pero les deshonestes parladuríes de cuan plorabem al que creíem que ere Tedaldo, fan que me retínga.
Aldobrandino li va di:

- ¡Aném, aném!, ¿creus que yo crec als que lladren? Procurán la meua salvassió ya ha demostrat que alló eren falsedats, sense contá en que may u vach creure: eixécat enseguida, ves a abrassál.

La Siñora, que datra cosa no dessichabe, no va tardá en obeí en alló al home; pel que, eixecánse com habíen fet los demés, abrassánlo ella, li va fé alegres festes. Esta liberalidat de Aldobrandino mol los va agradá als germáns de Tedaldo y a tots los homes y dones que allí estaben, y consevol barrunto que hagueren tingut per los cotilleos que habíen sentit, en aixó va desapareixe. Habén, pos, selebrat tots a Tedaldo, ell mateix va esgarrá los vestits negres que portaben sons germáns y les de les germanes y cuñades, y va volé que se portaren atres robes y después de vestís, mols cans y balls se van fé y atres passatems; per estes coses, lo convit, que habíe tingut un escomensamén algo silensiós, va tíndre un final sonat. Y en grandíssima alegría, aixina com estaben, sen van aná a casa de Tedaldo y allí van sopá per la nit, y mols díes después, seguín del mateix modo, van continuá la festa. Los florentinos durán mols díes com a ressussitat y assombrosa cosa van mirá a Tedaldo; y mols, y hasta los germáns, encara dudaben sobre si ere ell o no, y no su creíen del tot ni potsé su hagueren cregut durán mol tems si un cas que va passá no haguere arribat a aclaríls quí habíe sigut lo mort; que va sé este: 

Passaben un día uns soldats de Lunigiana dabán de casa de Tebaldo, y veénlo, van aná a trobál, diénli:

- ¡Bons los tingue Faziuolo!

A lo que Tedaldo, en presénsia de sons germáns, va contestá: 

- Me hau pres per un atre.

Ells, al sentíl parlá, se van avergoñí y li van demaná perdó, dién: 

- En verdat que tos assemelléu, mes que may ham vist assemellás dingú a un atre, a un camarada nostre que se diu Faziuolo de Pontriémoli, que va vindre aquí fa uns quinse díes o poc mes y may ham pogut sabé qué va sé de ell. Be es verdat que mos maravillabem del vestit perque ell ere, com u som natros, mersenari.

Lo germá gran de Tedaldo, al sentí aixó, va aná cap an ells y los va preguntá quin vestit portabe aquell Faziuolo. Ells lay van di y se va trobá que lo assessinat anabe pressisamen vestit com díen ells; pel que, entre aixó y atres siñals, se va aclarí que lo mort habíe sigut Faziuolo pres per Tedaldo, pel que se van dissipá les sospeches de sons germáns y de consevol atre. Tedaldo, que habíe tornat riquíssim, va perseverá en lo seu amor y sense que la Siñora se enfadare mes en ell, discretamen obrán, mol tems van disfrutá del seu amor. Déu mos dixo chalá del nostre.

tersera jornada novela octava

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen idear
idea, idees idea, ideas
ideal, ideals ideal, ideales
ideat ideado
idees (no donos) ideas (no des)
idéntic, identics idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques idéntica, idénticas
identidat identidad
identificá identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes Identificadas – identificabes
identificat, identificats identificado, identificados
idéntiques idénticas
idílic idílico
idioma, idiomes idioma, idiomas
idiota, idiotes idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat estupidizado, idiotizado
idolatrá idolatrar
idolatraben idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos idónea, idóneas
iglesia, iglesies,  iglesia, iglesias
Ignissió ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá,
desaténdre, rechassá, pressindí
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia ignorancia
ignoro ignoro
igual, iguals igual, iguales
igualá igualar
igualabe igualaba
igualaben igualaban
igualada igualada
igualadet igualadito
igualdat igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes igualitas
igualets, com dos bessóns igualitos, como dos gemelos
igualmen igualmente
igualos iguales
iguals iguales
ilegal, ilegals ilegal, ilegales
illuminá illuminar
illumine illumina
iluminada, iluminades iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe iluminaba
iluminán (g) iluminando
iluminare iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens imagen, imágenes
imaginá imaginar
imaginaba (yo) imaginaba
imaginabe imaginaba
imaginable imaginable
imaginán (g) imaginando
imaginánse imaginándose
imaginassió, imaginasió imaginación
imaginassións imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu imaginad
imaginéutos, imagináutos imagináos
imagino imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana imán, imanes
imbéssil, imbéssils imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse imbuido, convencido
imitaben imitaban
imitáe, imitabe imitaba
imitál imitarlo
imitála imitarla
imitáls imitarlos
imitán (g) imitando
imitassió, imitassións imitación, imitaciones
imitát imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns impaciente, impacientes
impassienmen impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides impedida, impedidas
impediguere impidiera, impidiese
impedimén, impediméns impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren impidieran, impidiesen
impedit, impedits impedido, impedidos
impedíu impedís, impedirlo
impedix impide
impedixen impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla) imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios imperio, imperios
impermeable, impermeables impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes impertinente, impertinentes
impertinenmen impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies impertinencia, impertinencias
ímpetus ímpetus
implicá implicar
implique implica
implíssit implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) importar
importabe, importáe importaba
importáen, importaben importaban
importáli importarle
importán importante, importando
importáns importantes
importánsia importancia
importánsia importancia
importanta importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims importantísimo, importantísimos
importaríe importaría
importe importa
importo importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe importunaba
importunál importunarlo
importunáren importunaran
importunéu importunéis
imposá imponer
imposada impuesta
Imposat – impost impuesto
Imposats – impostos impuestos
imposon impongan
impossibilidat imposibilidad
impossible, impossibles imposible, imposibles
impost, impostos impuesto, impuestos
impotén, impoténs impotente, impotentes
impregnat, impregnats impregnado, impregnados
impresa, imprimida impresa, imprimida
impresió, impresións impresión, impresiones
impresionat, impresionats impresionado, impresionados
impresións impresiones
impressindible, impressindibles imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos imprevisto, imprevistos
imprimí imprimir
imprimides imprimidas
improvís (de) improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo improvisador
imprudenmen imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná) impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos impulso, impulsos
impulsá impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú) que tú impulses
inacabable interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns inaudito, inauditos
inaugurá inaugurar
inaugural inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) incandescencia
incansable, que no se canse incansable
incapás incapaz
incapasses incapaces (ellas)
incapassos incapaces (ellos)
incleménsies del tems inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá Inclinar, inclinarse -
ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben inclinaban
inclinada, inclinades inclinada, inclinadas
inclinades inclinadas
inclinám inclinarme
inclinánse inclinándose
inclinassió, inclinassións inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes incluida, incluidas
incluít, incluíts incluido, incluidos
incluíx incluye
incluíxen incluyen
inclús incluso
incógnit, que no se coneix (cognito) incógnito
incógnita incógnita
incoherén, incoheréns incoherente, incoherentes
incomodabe incomodaba
incomodat incomodado
incomodidat incomodidad
incomodidats incomodidades
incómodo, que no es cómodo incómodo
incompetén, incompeténs incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera incontinencia
inconvenién, inconveniéns inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás incorporarse
incorrecte, incorrectes incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen incredulidad
increíble, increíbles increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa indefenso
indefensa, indefenses indefensa, indefensas
indefensos indefensos
indefinible, que no se pot definí indefinible
indefinida, indefinides indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit indefinidamente
indefinit, indefinits indefinido, indefinidos
indefinits indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. independiente
independéns, independentes independientes
independénsia independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén indecente
indestructible indestructible
indeterminada, indeterminades indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats indeterminado, indeterminados
India, Indies India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar
indicáe, indicabe indicaba
indicáen, indicaben indicaban
indicán (g) indicando
indicassió, indicassións Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius indicativo, indicativos
indicativa, indicatives indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns indigente, indigentes
indígena, indígenes indígena, indígenas
indigestió, indigestións indigestión, indigestiones
indignidat indignidad
indio, indios indio, indios
indique indica
indiquen indican
indirecte, indirectes indirecto, indirectos
indiscretamen indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela,
síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió inyección, inyecciones
individual, individuals individual, individuales
individualisat, individualisats individualizado, individualizados
individuo, individuos individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo) indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse inducir
indulgénsia, indulgénsies indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. industrial, industriales
inesperat, inesperats inesperado, inesperados
inevitabilidat inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia) Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet infancia
infantil, infantils infantil, infantiles
infart, infarts (de cor) infarto, infartos
infectá, infectás infectar, infectarse
infectabe, infectáe infectaba
infectada, infectades infectada, infectadas
infectat, infectats Infectado, infectados
infelís, infelísos infeliz, infelices
infelismen infelizmente
infelissidat infelicidad
inferí, vore deduí inferir
inferió, inferiós inferior, inferiores
infern, inferns infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats infestado, infestados
infiarn (Valjunquera) infierno
infiel, infiels infiel, infieles
infinidat infinidad
infinitamen infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá infinitivo
inflamá inflamar
inflamabe inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat inflamado
influánsia, influénsia influencia
influánsies influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar
influensiable, influensiables influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar
informabe informaba
informáli informarle
informám informarme
infórmam infórmame
informán (g) informando, informante
informarém informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats informado, informados
informáuli, informáulo informadle, informadlo
informe, informes informe, informes
informen informan
informo informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás ingeniar, ingeniarse
ingeniabe ingeniaba
ingeniaríe ingeniaría
ingéniat ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix” ingles
inglés, inglesos inglés, ingleses
inglesa, ingleses inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates Ingrata, ingratas
ingratitut ingratitud
ingrés, ingresos ingreso, ingresos
ingresá ingresar
ingresada ingresada
ingresáe, ingresabe ingresaba
ingresáen, ingresaben ingresaban
ingresála ingresarla
ingresaríe ingresaría
ingresat ingresado
ingresen ingresan
ingresos (que tú) Que tú ingreses
inimaginable inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi inicio
inissiá, inissiás iniciar, iniciarse
inissiadora iniciadora
inissial inicial
inissials iniciales
inissiativa, inissiatives iniciativa, iniciativas
iníssie inicia
inissio inicio
inissis inicios
injuriabe injuriaba
Injuriat, injuriats injuriado, injuriados
injúries injurias
injustamen injustamente
injustes injustas
injustíssia injusticia
inmediat, inmediats inmediato, inmediatos
inmediatamen inmediatamente
inméns, inmensos inmenso, inmensos
inmersió, inmersións inmersión, inmersiones
inminén inminente
inminénsia inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió inmoderadamente
inmoderat, inmoderats inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils inmóvil, inmóviles
inmundíssies inmundícias
inmunidat, inmunidats inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat inoportunidad
inossén, inosséns inocente, inocentes
inossénsia inocencia
inossenta inocente (ella)
inossentes inocentes (ellas)
inquietá inquietar
inquietán inquietante
inquietát inquietado
inquiete inquieta
inquieto, inquietos inquieto, inquietos
inquietut inquietud
inquina, inquines inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables insalvable, insalvables
insecte, insectes insecto, insectos
insegura, insegures insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos insensato, insensatos
insensibilidat insensibilidad
insert incierto
insertes inciertas
insessán incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli insinuarle
insinuat insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría insistir
Insistixco insisto
insitá incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades incitada, incitadas
insitánlo incitándole, incitándolo
insitánlos incitándoles, incitándolos
insitassió incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats incitado, incitados
insolén, insoléns insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia insolencia
insólita, insólites insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións inspección, inspecciones
inspecsioná inspeccionar
inspectó inspector
inspirá inspirar
inspirá inspirar
inspirabe inspiraba
inspirada, inspirades inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren inspiran
instabe instaba
instalá instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría instalar
instalada, instalades instalada, instaladas
instalarán instalarán
Instalaría Instalaría
instalás instalarse
instalassió, instalassións instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats instalado, instalados
instalo instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú Instante – instando
instáns instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións institución, instituciones
instrucsió, instrucsións instrucción, instrucciones
instruít, instruíts instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafallatafalleta y la seua tompeta instrumento, instrumentos
instrumental instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults insulto, insultos
insultá insultar
insultabe insultaba
insultán (g) Insultando – insultante
insultat, insultats insultado, insultados
insultéu insultáis
insulto (yo) insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá integrar
integral, integrals integral, integrales
íntegramen íntegramente
integrán, integráns integrante, integrantes
integren integran
intelecto, inteligénsia intelecto, inteligencia
intelectual intelectual
intelectuals intelectuales
inteligén, inteligéns inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses intensa, intensas
intensamen intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións intención, intenciones
intensíssim, intensíssims intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat intensísimamente
intensiu, intensius intensivo, intensivos
inténta intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe intentaba
intentabem, intentáem intentábamos
intentaben intentaban
intentán (g) intentando
intentarán intentarán
intentat, intentats intentado, intentados
intentáu, intentéu intentarlo, intentáis
intente intenta
intento intento
Intentos – que tú intentos Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos interés, intereses
Interés, interesos Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe interesaría
interesás interesarse
interesat interesado
Interesats, interessats interesados
interessám interesarme
interessán interesante
interessanta (ella) interesante
interesse interesa
interesse interesa
interesso intereso
interfono, telefonet de la comunidat interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós interior, interiores
interiorisme interiorismo
interiormen interiormente
interiós interiores
interlocutó, interlocutós interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris intermediario, intermediarios
intermicha, intermija intermedia
intern, interns, interno, internos interno, internos, internado, internados
interna, internes interna, internas
internabe internaba
internada, internades internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta internado, internados – seminario
internes internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres interpretación, interpretaciones
interrogá interrogar
interrogán interrogante
interrogán (g) interrogando
interrogáns interrogantes
interrogat interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán) interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen interrumpir
interrumpí (vore interrómpre) interrumpir
interrumpit, interromput interrumpido
interrumpits, interromputs interrumpidos
interrumpíx interrumpe
interrupsió, interrupsións interrupción, interrupciones
intersedí intercedir
intervé interviene
intervenen intervienen
Interveníe Intervenía
intervensió intervención
intervensións intervenciones
intervindre intervenir
intervinguda, intervingudes intervenida, intervenidas
intervinguere interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim íntimo, íntimos
íntima, íntimes íntima, íntimas
íntimamen íntimamente
intimat intimado
intimidat intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré intoxicar
intoxicás intoxicarse
intoxico intoxico
intranquil, intranquils intranquilo, intranquilos
intranquilidat intranquilidad
intransferible intransferible
intransigén intransigente
intrigá intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
introduím introducirme
introduín (g) introduciendo
introduís introducirse
introduixco introduzco
introduíxen introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena intruso
intrusos intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco intuyo
inundá inundar
inundabe inundaba
inundat inundado
inussitadamen inusitadamente
inussitades inusitades
inútilmen inútilmente
invadí invadir
invadida, invadides invadida, invadidas
invadíe invadía
invadíen invadían
invadit, invadits invadido, invadidos
invadix invade
Invadixen invaden
invalidés invalidez
invasió, invasións invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos invento, inventos
invensible, que no se pot vénse invencible
invensió, invensións invención, invenciones
inventá, inventás inventar, inventarse
inventabe inventaba
inventaben inventaban
inventat, inventats inventado, inventados
invento, inventos invento, inventos
invern, hivern invierno
inversa (a la) inversa
invertit, invertits invertido, invertidos
investigá investigar
investigadó, investigadós investigador, investigadores
investigán (g) investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións investigación, investigaciones
investigat, investigats investigado, investigados
inviarn invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles invisible, invisibles
invitá, vore convidá invitar
invitabe, invitáe invitaba
invitaben, invitáen invitaban
invitála invitarla
invitáls invitarlos
invitám invitarme
invitaríe invitaría
invitassió, invitassións invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos invitaros
invitats invitados
invite invita
inviten invitan
inviton inviten
invocá invocar
invocabe invocaba
invocán (g) invocando
involuntaria involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu involuntariamente
ira, rábia ira, rabia
ironía ironía
irónic, irónics irónico, irónicos
irrassional irracional
irrassionals irracionales
irreal, que no es real, de verdat irreal
irreals irreales
irregulá irregular
irregulá irregular
irregularidat irregularidad
irregularidats irregularidades
irregulás irregulares
irrepetible, que no se pot repetí irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito irritar
irritán (g) Irritando – irritante
irritare irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple) irritado, irritados
ís, ix sale
isla, isles isla, islas
isleta, isletes isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque salga
isquere, ixquere saliera, saliese
isquiarra izquierda
isquiarro izquierdo
íssen, íxen salen
ísses, íxes sales
issí, eixí, ixí salir
issíen, ixíen, eixíen salían
itálic itálico
itálics itálicos
itinerari, itineraris itinerario, itinerarios
ix sale
ixa esa
ixco salgo
íxe ese
ixe, eixe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
ixida, eixida salida
ixidó saliente
ixidós salientes
ixíe salía
ixíen salían
ixím salimos
ixín (g) saliendo
ixínli saliéndole
ixiré saldré
ixirém saldremos
ixiríe saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua salirse de la carretera, con la suya
ixit salido
ixits salidos
ixíu salís
ixo, aixó esto
ixos, eixos estos
ixque salga
ixquém salgamos
ixquen salgan
ixquera saliera, saliese
ixquere (ell) saliera, saliese
ixqueren salieran, saliesen
íxques salgas